Origens de l'escriptura alfabètica

34
Orígens de l’escriptura alfabètica

Transcript of Origens de l'escriptura alfabètica

Page 1: Origens de l'escriptura alfabètica

Orígens de l’escriptura alfabètica

Page 2: Origens de l'escriptura alfabètica

Sistemes d’escriptura de l’Antic Pròxim Orient

• Estaven en ús principalment en Egipte i Mesopotàmia des d’abans del 3000 aC.

• Es desenvoluparen a partir de d’escriptures pictogràfiques en les que es disposaven petits dibuixos per a objectes i conceptes.

• Eren escriptures cuneïformes i sil·làbiques que comportaven un gran número de signes.

Page 3: Origens de l'escriptura alfabètica

Les llengües semites

Page 4: Origens de l'escriptura alfabètica

• El terme semita prové de Sem, el fill de Noè i fou encunyat en el segle XVIII dC per referir-se a un grup de llengües de les que el l’àrab i l’hebreu eren les més conegudes.

• No es van expandir tan àmpliament com les indoeuropees.• El primer idioma semita documentat es l’acadi, que fou utilitzat

a Mesopotàmia sota els grans imperis babiloni i assiri. La seva escriptura era cuneïforme i sil·làbica.

Sentit lectura

Page 5: Origens de l'escriptura alfabètica

• L’acadi va patir pressions de l’arameu, altre llengua semita que va tenir els seus orígens al final del segon mil·lenni aC i que des de Síria i la zona superior de Mesopotàmia s'expandeix per tota la regió.

• Fou utilitzada per les grans potencies imperials de l’època i va ser la llengua administrativa de l’Imperi Persa (c. 550-530 aC).

Sentit lectura

Page 6: Origens de l'escriptura alfabètica

Característiques de les llengües semites

• Totes les llengües semites contenen sons que no existeixen en altres llengües.

• Distingeixen entre vocals llargues i curtes.• Les consonants marquen l’arrel de la paraula mentre que les

vocals són les que li donen significat.

Page 7: Origens de l'escriptura alfabètica

Direcció de l’escriptura i abecedaris• Abans de l'aparició del fenici, els texts

semites no són uniformes quant a la direcció de l'escriptura.

• L'alfabet ugarític s'escriu d'esquerra a dreta, però hi ha alguns texts ugarítics que van seguir l'esquema oposat.

• Els primers escrits protosinaítics podien escriure's en qualsevol direcció o en vertical.

• Alguns texts primitius grecs estan escrits en bustròfedon i les lletres, generalment, estan tornades en la direcció de l'escriptura.

Page 8: Origens de l'escriptura alfabètica

• Amb l'establiment de l'alfabet fenici (c. 1100-1050 aC) es va fixar l'ordenació de dreta a esquerra i així ha persistit fins a l'actualitat.

• Aquest fet és important per fixar el moment en què els grecs van rebre l'alfabet dels fenicis, ja que en les primeres inscripcions en grec, la direcció no està fixada.

• Quant als noms de les lletres, molts d'ells provenen del nom de l'objecte dibuixat al pictograma original a partir del qual es va desenvolupar la lletra.

• Les lletres afegides després tendeixen a no tenir noms propis d'aquesta classe, mentre que els noms de les lletres originals es van fixar de tal manera que quan els grecs van prendre l'alfabet fenici van mantenir els noms encara que manquessin de sentit per a ells.

Page 9: Origens de l'escriptura alfabètica

Orígens de l’escriptura alfabètica• Trobem els orígens de l'escriptura alfabètica al principi del

segon mil·lenni aC a Palestina i el Sinaí on s'han trobat unes inscripcions en protosinaitic en les quals s'ha transformat l'escriptures egípcia en un sistema alfabètic.

Esfinx de Serabit al-Khadim

Page 10: Origens de l'escriptura alfabètica

• Bàsicament aquest sistema d'escriptura usa la paraula semítica (no l'egípcia) per a l'objecte del pictograma original i usa la primera lletra d'aquesta paraula com el valor del signe. Per exemple, el dibuix d'una casa simbolitza la casa; ara bé, "casa" a la llengua semítica occidental era bet, i per això el pictograma "casa" era usat per representar la consonant b.

Page 11: Origens de l'escriptura alfabètica

• Aquest principi, anomenat acrofònic, no pot explicar tot els signes, però els següents són clars: 'D''alpu, "bou", b de baytu/betu, "casa"; w de wawwu, "ganxo/estaca"; i de yadu, "mà/braç"; k de kappu, "palmell de la mà"; l de lamdu "punxa|broqueta"; m de mayyuma (?), "aigua"; n de nahasu, "serp"; `d'aynu/enu, "ull" i r de ra'su, "cap“.

• Aquest sistema d'escriptura no és, estrictament parlant un alfabet en el sentit real de la paraula, sinó un sil·labari, en el que cada signe representa una consonant + qualsevol vocal.

Page 12: Origens de l'escriptura alfabètica

Ugarític• A partir de 1929 es van trobar

nombroses tauletes d’argila a l’antiga ciutat d’Ugarit.

• Moltes d’aquestes tauletes estaven escrites en el cuneïforme d’acadis i hitites, d’altres foren escrites en una escriptura cuneïforme fins aquell moment desconeguda, escrita d’esquerra a dreta.

Page 13: Origens de l'escriptura alfabètica

• Va ser desxifrada per Bauer, Dhorme i Virolleaud que van advertir que malgrat ser cuneïforme, era alfabètica ja que tènia només trenta signes en total.

• Per la seva situació geogràfica, es tractava d'una llengua semita occidental, similar al fenici i a l'hebreu i, per tant, amb un alfabet consonàntic.

Page 14: Origens de l'escriptura alfabètica

• Van identificar una sèrie de prefixos i sufixos similars als fenicis i van observar també que s'utilitzava un signe especial com a separador entre paraules.

• El desxiframent va rebre el definitiu suport amb el descobriment, en 1955 d'una tauleta que llistava la majoria de les lletres i donava al costat de cada una l'equivalent consonàntic.

• El més notable de l'alfabet ugarític és el fet de ser un alfabet cuneïforme. Superficialment sembla cuneïforme acadi, però els signes particulars són diferents dels signes acadis.

Page 15: Origens de l'escriptura alfabètica

• Ugarit també ens dóna una primera mostra d'ordenació establerta de les lletres de l'alfabet, ja que el 1948 es va trobar un text abecedari que llistava les lletres en ordre.

• En principi, era un alfabet llarg en comparació amb el fenici i l'hebreu, però s'anirà escurçant a causa de canvis lingüístics que suposaran la pèrdua de certs sons.

Page 16: Origens de l'escriptura alfabètica

Sudaràbic• En el sud de l'Aràbia van adoptar

un sistema relacionat amb el protoalfabet lineal i que provenia dels antics regnes com el de Saba i el de Mina (c. 500 aC -c. 600 dC).

• Un altre petit grup d'inscripcions provinents de Babilònia (segle VII aC) i del golf d'Aqaba (segles VIII i VII aC) representa el nexe entre el protocananeu(c. 1300 aC) i les escriptures sudaràbigues.

• També existeixen altres inscripcions d'un tipus intermedi procedents de l'Aràbia que semblen sorgir a partir del protocananeu i que reben el nom de protoaràb.

Page 17: Origens de l'escriptura alfabètica

• Al nord de l'Aràbia es coneixen altres inscripcions relacionades amb l'escriptura sudaràbiga, entre les quals es troben les usades per a llengües com el libyanita, tamúdic i safaita que desapareixeran en període islàmic.

• Una branca d'aquestes escriptures va ser exportada a Etiòpia i constitueix la base de l'escriptura etiòpica clàssica.

• L'alfabet sudaràbic constava de 29 signes i el seu ordre té un precedent en l'alfabet cuneïforme de Beth Semes (segon mil·lenni aC).

Page 18: Origens de l'escriptura alfabètica

Alfabet fenici, hebreu i arameu• Les vint-i-dues lletres de l'alfabet de Biblos van evolucionar c.

1050 aC, donant pas al fenici. La seva orientació era de dreta a esquerra i les lletres tenien un caràcter lineal, estilitzat.

• La inscripció del sarcòfag de Ahiram, datada en el 1000 aC, té l'escriptura ja en forma clàssica.

Sentit lectura

Page 19: Origens de l'escriptura alfabètica

• Un poc després l'escriptura fenícia s'expandeix i serà usada pels regnes del nord com ho demostren inscripcions com la de Karatepe (Turquia, segle VIII) que és bilingüe fenici - jeroglífic hitita.

• Dintre de l'òrbita fenícia, l'escriptura es va usar, després en les colònies púniques. S'han trobat materials fenicis en Ur, en Mesopotàmia i a Xipre. La major part d'aquestes inscripcions estan gravades sobre pedra, encara que algunes estan a tinta.

• L'alfabet fenici es va estendre cap al sud , amb els hebreus i va ser adoptat pels arameus cap a l’est.

Page 20: Origens de l'escriptura alfabètica

• Al principi, els hebreus van utilitzar l'escriptura fenícia sense canvis. Així, la més antiga inscripció hebrea, el calendari de Gezer, està en escriptura fenícia.

• El millor testimoniatge de la forma d'escriptura definitivament hebrea més antiga, és la inscripció moabita del segle IX aC de rei Mesá.

Page 21: Origens de l'escriptura alfabètica

• No obstant això, l'escriptura fenícia no era totalment satisfactòria per als hebreus que tenien alguns sons no representats en el fenici i que van solucionar afegint un punt als símbols ja establerts. Tenim molts exemples d'escriptura hebrea del primer mil·lenni com les ostraques de Samaria.

• Política i culturalment, l'antic Israel va estar una mica aïllat i, per tant, el desenvolupament de l'escriptura durant aquest període va ser molt limitat.

Page 22: Origens de l'escriptura alfabètica

• L'escriptura hebrea entra en decadència i és abandonada per la comunitat jueva en favor de l’arameu. A pesar d'això, no desapareix immediatament: entre els rotllos del mar Mort hi ha fragments del Levític escrits en hebreu antic i també algunes monedes.

• Darrera d'aquest manteniment sembla haver un sentiment nacionalista. Per contra, la tradició ortodoxa va arribar a ser hostil a l'antiga escriptura i va donar legitimitat a l'escriptura aramea.

Page 23: Origens de l'escriptura alfabètica

• L'escriptura aramea, derivada de la fenícia (segles XI-X aC) va ser la més forta de les tres. No només va substituir a les altres dues, sinó que es va estendre més allà.

• Al principio, l’arameu utilitzava l'escriptura fenícia però, a conseqüència de la seva difusió internacional, es va desenvolupar molt ràpidament, separant-se del fenici a partir del segle VIII aC.

• A poc a poc es van desenvolupar diferències entre els estils formal i cursiu que és més conegut per papirs i cuir a Egipte.

Sentit lectura

Page 24: Origens de l'escriptura alfabètica

• També l’arameu tenia sons no representats en l'escriptura fenicia, però no es van afegir nous signes, el que va provocar la desaparició de certs sons.

• Hi ha altres escriptures derivades del fenici, directament o a través de l'hebreu o de l’ arameu com el moabita, l'ammoneu i l'edomita.

• Finalment, assenyalar que tant l’ arameu com l'hebreu utilitzaven alguna consonant (h, w i y) per a representar vocals.

Page 25: Origens de l'escriptura alfabètica

Escriptura judaica• Des del segle VIII aC, l’alfabet

guanyarà importància lligat al seu paper com a llengua franca per la diplomacia i el comerç.

• L’arameu que havia estat llengua oficial per asiris, babilonis i perses la caiguda de l’Imperi Persa i, a partir d’ell, es desenvolupen dialectes i escriptures locals.

• L’escriptura jueva es desenvolupa a Palestina a partir de l’arameu i desbancà gradualment a l’hebreu

Page 26: Origens de l'escriptura alfabètica

• La història antiga de l’escriptura jueva es pot dividir en tres fases:Jueu antic (250–150 aC)Asmoneu (150-30 aC)Herodià (30 aC-70 dC)

• Es va estendre per tot arreu amb la diàspora i es transformà en l’escriptura quadrada que al llarg de l’Edat Mitjana fou la forma tipificada de l’escriptura jueva. En paral.lel, es desenvolupà una escriptura cursiva.

Sentit lectura

Page 27: Origens de l'escriptura alfabètica

L’àrab Sentit lectura

• L'àrab és un sistema d'escriptura consonàntic que neix cap als segles IV-V dC. La direcció de l'escriptura és de dreta a esquerra.

• Les últimes inscripcions nabatees són del segle IV dC., però hi ha tres inscripcions àrabs del segle VI que representen una etapa primerenca de l'alfabet àrab.

• Entre aquestes inscripcions preislàmiques n'hi ha una trilingüe (grec-siríacs-àrab) datada en 512 dC., una bilingüe (grec-àrab) d'Harrn (568 dC.) i una altra de data desconeguda d'Umm el-Jiml, que ha de ser del segle VI dC.

Page 28: Origens de l'escriptura alfabètica

• Hi ha un fort vincle entre aquests tres texts preislàmics i les inscripcions nabatees cursives i els grafits del Sinaí.

• Mentre que algunes tribus àrabs es van assentar a Hatra, Edesa i Palmira, els àrabs nabateus van emigrar cap a les terres bíbliques d'Edom, establint-se a Petra.

• La inscripció més antiga a llengua àrab és la de Namra (figura inferior), si bé la seva escriptura és nabatea.

Page 29: Origens de l'escriptura alfabètica

• L'escriptura àrab consisteix en 29 signes de lletres, formats sobre els 22 signes consonàntics semítics primitius, més uns altres set destinats a representar els matisos més fins de pronunciació requerits per la llengua àrab.

• El sistema de vocalització és relativament simple i consisteix en signes vocàlics escrits a sobre o sota de la consonant que precedeix la vocal, més un signe indicatiu de l'absència de vocal.

Page 30: Origens de l'escriptura alfabètica

L’exportació de l’alfabet a Grècia• Els grecs van aprendre l’alfabet de la gent de la costa

fenicia. Alguna de les lletres com manté la forma i el nom, encara que no tingui sentit.

• L’ordre de les lletres de l’alfabet grec és el mateix que el del fenici encara que es desenvolupen algunes lletres suplementaries (,,,,)

Page 31: Origens de l'escriptura alfabètica

• La mitologia i Herodot parlen de l’heroi Cadme com a l’introductor de l’alfabet a Grècia.

• La data incerta coneguda per nosaltres és el segle VIII aC., però les diversificacions indiquen una data molt anterior.

• La forma de les lletres varien considerablement i les inscripcions gregues més antigues estaven escrites de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta i d’altres en bustròfedon. Però, les seves semblances indiquen un únic origen comú.

Page 32: Origens de l'escriptura alfabètica

• També la direcció insegura de les inscripcions gregues, ja que al segle VIII aC. els fenicis ja havien adoptat la direcció d’escriptura de dreta a esquerra.

• Quan a l’origen geogràfic, és Fenícia, però no necessariament el continent i el context pot haver estat la relació comercial. Hi ha diferents teories que situen l’origen a Ugarit (assentaments grecs del segle IX) o el nord-est de Síria (arameu).

Page 33: Origens de l'escriptura alfabètica

Afabet llatí• El nostre alfabet deriva

indirectament del grec per mediació dels etruscos.

• L’escultura llatina és molt similar a la nostra excepte per algunes modificacions menors introduïdes durant l’Edat Mitjana.

• La relació de l'alfabet romà amb l'etrusc apareix ja en la lapis niger que és la inscripció més antiga romana, trobada al Fòrum Romà sobre la tomba de Ròmul.

Page 34: Origens de l'escriptura alfabètica

• El procediment de transmissió als romans fou complex però es pot resumir en que van modificar la transliteració dels signes segons les seves necessitats.

• De l’alfabet llatí procedeixen totes les escriptures de l’Europa occidental on es desenvoluparan diversos estils d’escriptura. A l’Edat Mitjana apareixeran estils nacionals d’escriptura.