L’origen dels regnes d’Astúries, Lleó i Castella. L’expansió territorial dels segles XI,XII i XIII. L’economia i la societat del regne de Castella. L’organització política castellana i la crisi de la

Baixa Edat Mitjana. El camí de Sant Jaume de Castella.

El regne d’Astúries i de Lleó es van formar als segles VIII i IX.

L’origen del comtat de Castella, al segle X, cal trobar-l en la construcció de nombroses fortaleses i castells en la frontera amb l’Islam.

El segle XIII es va produir la unificació política dels regnes de Castella i Lleó, sota el nom de Corona de Castella.

L’expansió territorial castellana va arribar al seu punt culminant el segle XIII, quan es van conquerir tots els territoris musulmans de la Península, tret del regne de Granada.

L’economia castellana es basava en la ramaderia i l’exportació de la llana.

-711: inici invasió musulmans NO control de la zona nord (serralada Cantàbrica)

càntabres i asturs

REGNE D’ASTÚRIES- zona poc romanitzada- refugi de nobles visigots Pelai (cabdill visigot) victòria a Covadonga (722)

inici RECONQUESTA

= conquesta dels regnes cristians de les terres que ocupaven els musulmans

-Successors de Pelai: Alfons I i Alfons II creen el regne d’Astúries

-independència de Còrdova- NO paguen tributs als musulmans- expansió cap a l’oest: ocupen part de Galícia

REGNE DE LLEÓ-2/2 s.IX Alfons III (866-910) ocupa els territoris fins el riu Duero

zona despoblada i abandonada pels militars musulmans

Repoblació: càntabres, gallecs, bascos i també mossàrabs fugits de l’al-Andalus

Control de les noves terres, trasllat capital Lleó REGNE DE LLEÓ

ELS REGNES CRISTIANS OCCIDENTALS

-s. X: creació del Califat de Còrdova (929) increment força militar + expedicions (ràtzies Almansor)

Fre a l’expansió cristianaNecessitat: protegir i defensar els territori castells de frontera

Parc Nacional dels Picos de Europa i la muntanya de Covadonga. Creat el 1918.

LA FORMACIÓ DEL REGNE DE CASTELLACastella frontera oriental del regne de Lleó

- zona poc poblada atacs musulmans- Alfons III (866 – 910) construcció de castells + fundació Burgos- denominació: comtat de Castella- comte Ferran I (Fernán González) (927-970)

independència i deixa en herència el comtat- influent en la cort de Ramir II, rei de Lleó

mort problemes dinàstics- aprofita per convertir el títol de comte en hereditari

ELS PRIMERS REPOBLAMENTS-Mitjans s.IX: repoblament vall del Duero

pagesos lliures (alous), viuen en cases aïllades properes entre si = vila-Habitants reunits en 1 consell decideixen afers col·lectius (zones de guaret, conreus, pastures, ús de molí…)

-Procedència repobladors: -primers nuclis cristians + mossàrabs atrets per beneficis concedits

llibertat personal, exempció d’impostos i de prestacions militars, permís de comerç

-Sanç III el Gran de Navarra casat amb Munia de Castella Reparteix els dominis entre els seus fills:

-Ferran comtat de Castella, proclamat rei: Ferran I

-Ferran I (1037-1065)- unió de Castella i Lleó + fi Califat de Còrdova impuls repoblador- pàries pagades pels musulmans exèrcits + nombrosos, + armes i + castells

CONQUESTA VALL DEL TAJO-Ferran I ocupa i repobla territoris despoblats al sud del Duero, fins a Àvila

- conquereix Coïmbra (ciutat portuguesa)- musulmans de Toledo, Badajoz i Sevilla li paguen tributs

Castella = estat fort iniciativa ofensiva contra Al-Andalus

-Alfons VI (1065-1109) ocupa Toledo (1085), antiga capital visigòticaavança frontera, més enllà del Tajo i repobla el territori

LA CREACIÓ DE PORTUGAL-Alfons VI (1109) testament: reparteix dominis entre les filles:

- Urraca Castella i Lleó- Teresa comtat de Portugal

fill Alfons Henriques proclama rei independència de Portugal

L’ARRIBADA DELS ALMORÀVITS

-Ofensives de cristians musulmans Al-Andalus demanen ajuda a 1 imperi del nord d’Àfrica: els almoràvits (1086-1109)

incursions a la península-derrota de cristians fre a l’expansió cap al sud

-1092: cristians renuncien a València ocupada pel Cid

Rodrigo Díaz de Vivar- noble castellà, vassall Alfons VI- desterrat de Castella (enfrontaments amb el rei)- treballa a les ordres del rei de Saragossa nom CID- lluita contra els almoràvits conquereix València- prototip heroi guerrer Cantar del Mío Cid

- Almoràvits: poble de nòmades berbers del Sàhara que van fundar al s.XI la 4ª dinastia del Marroc.

ELS REPOBLAMENTS COMUNALSs. XI: necessitat de defensar els territoris

- enfortir els nobles i monjos (castells i monestirs emmurallats)- pagesos lliures sota la protecció d’un senyor SERFS

s. XII: canvi de repoblament- conquesta de territoris molt poblats (Toledo, vall de l’Ebre)- fi repoblament espontani repoblament comunal

- organitzat el repoblament de ciutats fronteres, concedien privilegis i furs (drets) als repobladors.

LA RECONQUESTA ALS SEGLES XI I XII

LA UNIÓ DE CASTELLA I LLEÓs.XII : unió i separació segons matrimonis i herències.-Ferran I ((1037-1065)

- unió amb Lleó- mort separació

-Ferran III (s. XIII, 1230) - unió definitiva- hereu per mare de Castella i per pare de Lleó

ELS ALMOHADES I LAS NAVAS DE TOLOSAs. XII invasió almohade

-Almohades: moviment religiós que inspira a diversos estats de l’extrem occidental del món islàmic al segle XII.Van conquerir tot el nord d’Àfrica, des d’Egipte fins a l’al-Àndalus (1145-1170), després de la pèrdua de poder dels almoràvits.

- lluites amb Castella-Lleó per les terres entre el Tajo i Sierra Morena.- derrota Las Navas de Tolosa (1212), 3 reis Castella, Navarra i Aragó.

Extensió dinastia almohade, vers el 1200

LA FRONTERA ENTRE ELS REGNES CRISTIANS I AL-ANDALUS

L’AVANÇ CAP AL SUD- Derrota almohade avanç cap al sud

regne de Lleó: Extremadura-1230: unió Lleó – Castella nou impuls a la ReconquestaFerran III:

- inici conquesta vall Guadalquivir- conquesta de Còrdova (1236) i Sevilla (1248)

Alfons X, el savi:- conquesta Cadis i Múrcia (Jaume I, cedeix al seu gendre)

PORTUGAL- territori actual conquesta Faro (1249)

Finals s. XIII 1 regne musulmà: REGNE NASSARITA DE GRANADA

REPOBLACIÓ DE LA VALL DEL GUADALQUIVIR- Diferent repoblació que la vall del Dueros. XII – XIII conquesta territoris molt poblats i activitat econòmica important.-Terres sud del Tajo: musulmans fugen o són expulsats cap al sud

- terres repartides en grans latifundis als nobles, clergues i ordes militars participants.

- repobladors: lleonesos, castellans i bascos.

ORDES MILITARS participants en la RECONQUESTAORDES MILITARS participants en la RECONQUESTA- Santiago- Alcántara- Calatrava - Montesa

Orde de Sant Jaume (Santiago)Orde de Sant Jaume (Santiago)

-Orde religiós i militar, instituït durant el regnat d’Alfons VIII de Castella, amb l’aprovacó del Papa.

- Els cavallers de l’orde accepten els vots de pobresa i obediència. S’organitzen seguint la regla agustiniana, per tant no estaven obligats al vot de castedat i podien contreure matrimoni (alguns dels seus membres eren casats). Tot i això, el Papa recomanava el celibat.

- Van participar en la reconquesta de les comarqques de Terol i Castelló i també van combatre a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).

- Els monarques castellanolleonesos els concedeixen privilegis que van permetre repoblar grans regions d’Andalusia i Múrcia.

Creu de Santiago, emblema de l’orde.

Monestir d’Uclés (Conca). Seu principal de l’orde.

Orde de CalatravaOrde de Calatrava

-Va ser fundat al s. XII, a Castella, amb l’objectiu de protegir la vila de Qal’at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (propo de l’actual Ciudad Real).

- Segueix els ordes cistercencs.

- Els cavallers tenien les obligacions dels 3 vots religiosos (obediència, castedat i pobresa), i a més: guardar silenci al dormitori, refetor (menjador) i oratori, dejunar 4 dies a la setmana, dormir amb la seva armadura i com a única vestimenta portar l’hàbit blanc cistercenc amb una creu morada (més tard vermella): creu grega amb flors de lis a les puntes.

- Participen en la batalla de Las Navas de Tolosa.

Castell de Calatrava la Nueva, seu de l’orde des de 1218.Emblema de l’orde.

EL PREDOMINI DE LA RAMADERIA-Majoria terres conreu cereals o exportació (vi i oli)- Base economia ramaderia ovina (raça merina)

- llana de bona qualitat exportació - propietaris: noblesa Honrado Concejo de la Mesta (1273)

El Honrado Concejo de la Mesta va ser creat per Alfons X, el Savi va reunir a tots els pastors de Lleó i Castella en una associació, i els va concedir importants prerrogatives i privilegis (exempció del servei militar, de testificar en judicis, drets de pas i pastoreig…). Va existir fins el 1836.

Alfons X, el Savi i la seva cort

Prats de muntanya a Vilafranca de la Sierra (Ávila).S’observa el pas de les carrerades, un corral per recollir el bestiar i una cabana de pedra per refugiar-s’hi els pastors.

EL PODER DE LA NOBLESA-Reconquesta concessions de terres als nobles creació de grans senyories-Beneficis exportació llana concentrats en noblesa i clero = grups socials +

rics i poderososimposen el seu poder al del rei

- poca manufactura tèxtil, nobles prefereixen beneficis ràpids de l’exportació NO es desenvolupa una burgesia que es beneficia de la

manufactura i el comerç

LES RUTES DE LA LLANA- Exportació a Flandes (Bruges)

poca producció tèxtil a Castella-Ruta: BURGOS – PORTS CANTÀBRICS – FLANDES (draps flamencs)

creació de fires i mercats Meseta nord: Medina del Campo-s. XIII: mariners càntabres i bascos fan el transport

fundació: Hermandad de la Marina de Castilla - necessitat de defensar-se de la competència mariners anglesos i

francesos.

Hermandad de la Marina de Castilla (1296). Federació dels principals ports del Cantàbric que formen un poder naval al servei de Castella. Té autonomia en les seves relacions comercials, i fins i tot arriba a enfrontaments bèl·lics amb francesos i anglesos.

-Mesta associació encarregada d’organitzar la transhumància de les ovelles a través de les carrerades (camins)- Transhumància:

- Estiu: prats de la Serralada Cantàbrica o Sistema Central- Hivern: terres baixes d’Extremadura o de Castella

-Pas dels ramats conflicte entre pagesos i ramaders: interessos diferents- Monarques a favor dels nobles de la Mesta (tenien poder econòmic)

-LLANA principal producte d’exportació-context històric: Guerra dels Cent Anys (França – Anglaterra)

no arriba llana anglesa a Flandes Flandes compra a Castella

-Productes comercialitzats:- exportats: ferro i oli-importats: productes

manufacturats i draps de qualitat

- Comerç amb França, Anglaterra i Flandes

PRINCIPALS CARRERADES I CENTRES COMERCIALS

RUTES COMERCIALS CASTELLANES I EXPANSIÓ ATLÀNTICA

LES INSTITUCIONS DE LA CORONA DE CASTELLA-Únic estat ≠ Monarquia confederal de la Corona d’Aragó

Corts úniques i mateixa llei per tot el territoriMonarquia més poders

- declarar la guerra, fer lleis, jutjar…- s. XIII enfrontament noblesa (rics i poderosos)

Institucions:- Cort de consellers (voltant monarca) Consell Reial- Cúria: tribunal de justícia- Cancelleria: administració- Tresoreria: finances

CORTS diferents que les Corts de la Corona d’Aragó (!!!!)- Corts de Lleó (1188), primeres que es van reunir a la península.- a partir del s.XIV trobem les Corts de Castella i Lleó- òrgan de poder amb funcions consultives, NO capacitat per fer lleis- amb el temps noblesa i clero passen d’assistir, pq NO han de pagar

impostos.

Municipis autonomia i jurisdicció pròpia.-consells oberts a tota la població substituïts per 1 representació: capítols

- control noblesa ramadera

-corregidor: representant del poder reial a les ciutats. presidia els capítols- assegurava que no es prenguessin decisions contràries a la monarquia

CRISI DE CASTELLA-Crisi s. XIV NO afecta tant a Castella com a Aragó.

Revoltes nobiliàries i guerres civils

Guerra civil- Pere I de Castella (1350-1369)

- vol imposar el seu poder als nobles- desenvolupar l’economia de les ciutats afavorir sector tèxtil

perjudica a la noblesa - 2 bàndols: alta noblesa i Església // Rei + petita burgesia + petita noblesa

proposen com a rei a Enric IV (germanastre Pere)- victòria bàndol nobiliari Enric de Trastàmara proclamat rei (Enric II)

- Dinastia Trastàmara mans de l’alta noblesa.- Enric II (1369-179): concedeix molts privilegis i riqueses als nobles per l’ajuda rebuda. Sobrenom: “el de les Mercès”.- Joan I (1379-1390): beneficis a la noblesa per ajudar-lo amb la guerra

contra Portugal.

Joan I de Castella (1379-1390)- 1r matrimoni: Elionor d’Aragó (filla Pere el Cerimoniós)

- fills: Enric III de Castella i Ferran I d’Aragó, comte de BCN i rei d’Aragó

- 2n matrimoni Beatriu de Portugal (filla rei)- vol annexionar-se Portugal. No hi ha hereus. Guerra que perd.

- 3r matrimoni Elionor de Sicília.

-Desordre i rapinya dels nobles durant 2 regnats: Joan II (1406-1454) i Enric IV (1454-1474)

La reina actuava com a consort del rei. Si no hi havia hereu mascle,, podia ser titular de la Corona. Isabel I de Castella, germanastre d’Enric IV, disputa el tro a la seva neboda Joana la Beltraneja.

- Alfons II d’Astúries fa construir una església on es va trobar la suposada tomba de l’apòstol.- s. XI: principal centre de pelegrinatge (Croades, problemes per arribar a Terra Santa) origen del camí de St. Jaume

- Edificacions al voltant del camí: hostals, hospitals, gran quantitat d’esglésies. Es creen nuclis fixos d’artesans i mercaders contribueixen a creixement ciutats (Jaca, Pamplona, Burgos…).- Intercanvi de: idees, costums, estils artístics, música, llegendes, poesia, mercaderies. Es difonen nous estils arquitectònics: ROMÀNIC i GÒTIC

CATEDRAL DE SANTIAGO

Façana de Las Platerías

Torres occidentals

Absidioles Girola o deambulatori

Absis

CimboriCreuer

Portal de la Glòria

El Portal de la Glòria. Dóna accés a la catedral, es va acabar el 1188.Conjunt escultòric: representació del paradís, dividit en 3 arcs de mig punt.