Oronejant:

INNOVAR MITJANCANT LA PARTICIPACIÓ

Qué volem fer?Innovar en educacióEducar amb visió de futur fomentant la renovació pedagógica (programes d'innovació) i la téc-

nica (utilitzant les noves tecnologies i els mitjans multimédia).Promoure els intercanvis entre alumnes i professionals de diferents centres i organismes.Adaptar els aprenentatges professionals per adequar-los a la demanda laboral del moment, i donar una formació en

constant actualització.

Com es pot aconseguir?A través de la participacióPotenciant el diáleg i el consens entre el professorat per tal d'assolir un centre amb personalitat própia, caracteritzat

per actituds i valors amb els quals tothom es pugui sentir identificat.Aconseguint que les decisions que afecten el funcionament del centre es prenguin buscant la coheréncia de les actua-

cions i amb una perspectiva de futur.Afavorint la participació i la col-laboració dels alumnes, potenciant el Consell d'Alumnes i les comissions correspo-

nents.Afavorint la col • laboració i el suport de les famílies a través del Consell Escolar i la relació amb I'AMPA i poten-

ciant els canals de comunicació directes amb les famílies.Orientant les relacions amb les autoritats educatives, l'Ajuntament, les empreses o altres organismes o institucions de

manera fluida, eficient i transparent.

JO - Innovo: Programes d'Innovació

PROGRAMA D'EDUCACIÓ PER ALA CIUTADANIA

L'objectiu del programad'Educació per a la Ciutadania és formarciutadans i ciutadanes. Dit d'una altramanera, formar persones.

Qué entenem per formar persones?Nois i noies que sápiguen viure en soci-etat, que coneguin els drets i deures acomplir, que siguin respectuosos amb elsdrets humans i amb el medi, i que actuinamb autonomía, responsabilitat i criteripropi.

A 1'institut Joan Oró, com a centreformatiu i de convivéncia, treballem diá-riament amb els adolescents per aconse-guir persones i desvetllar en ells unaactitud de respecte i toleráncia enverstots els membres de la comunitat educa-tiva, donem un coneixement ampli iextens de les institucions i de les lleis,aprofundim en el coneixement dels dretshumans, vetllem pel postre entom,fomentem una cultura participativa perpart del professorat i alumnes, i ensesforcem per desenvolupar hábitsd'autonomia personal en els nostresalumnes.

És una tasca dificil i complexa perúés responsabilitat de tots aconseguir-ho.El programa d'educació per a la ciuta-dania vol ajudar en aquest camí.

10 / 1: 22 de j uny de 2007

EL CONSELL D'ALUMNES

El Consell d'Alumnes vol serl'espai on els representants del'alumnat intercanvien opinions i fanpropostes de millora i participació a1' Institut.

El Consell d'Alumnes (dele-gats/es i sots-delegats/es dels diferentsgrups d'ESO, Batxillerat i CiclesFormatius) s'ha reunit tres cops.

t

El primer consell, celebrat el 14de novembre de 2006, va servir perfer la presentació pública dels dele-gats/es elegits. Es van explicar elsobjectius del Consell i es va fer unacrida a la participació a les eleccionsdel Consell Escolar de l'Institut. Esvan crear comissions de treball, dis-ribuí des en quatre ámbits: convivén-

cia, culturals, ambientals i revista. Esva informar també sobre les jornadesde centre fent esment especial en lajornada de drets humans i cultura de lapau.

El segon Consell, celebrat el 13de marc, donó lloc a la constitució de

p.3

la nova Mesa del Consell sorgidaarran dels elegits/es en les eleccionsal Consell Escolar - sector alumnes.Es va valorar com havien anat lesdues jornades de participació alcentre - drets humans i carnaval -amb aspectes positius i altres amillorar. En un altre punt de l'ordredel dia, la comissió de convivénciava informar de les reunions quehavien fet i la seva intenciód'elaborar un decáleg per a la con-vivéncia a l'Institut. També es vaparlar i posterioment es va ferarribar a l'Equip Directiu lespropostes de millora de l'Institut,propostes que havien recollit elsdelegats/es als seus grupscorresponents.

El tercer consell, celebrat el 22de maig, va incidir en el medi ambi-ent. Es va procedir a la constituciódel Parlament Verd i partint d'unqüestionari s'analitzá l'educació am-biental com a eix transversal, laparticipació, l'estalvi d'energia, lagestió dels recursos i dels residus, laneteja en general... Es valoró l'estatambiental de l'institut així com no-ves propostes i accions a realitzar.

JO - Mèdia: Programa de Mediació Escolar

L'IES 1 LA MEDIACIÓ

Fa tres anys que el projecte de resolució de conflictes i mediació está funcionant.Com a projecte d'innovació té el recolzament de la direcció i del professorat. Els alumnes també tenen

una bona opinió d'aquest recurs educatiu, ja que l'han utilitzat i l'utilitzen amb bons resultats.Els conflictes són un fet natural en la vida de les persones i dels grups. Entendre aixó es bo i útil.En el conflicte hem vist la possibilitat d'educar la nostra convivéncia.

OBJECTIUS DE LA MEDIACIÓ:

- Millorar les relacions in-terpersonals deis alumnes i del'IES en general.

- Acceptar els conflictescom a possibilitat de creixementpersonal i col • l ectiu.

- Aprendre a analitzar i de-limitar un conflicte. Determinarsi pot ser educatiu i de mediacióo no.

- Cercar ajuda quan no pu-guem solucionar els problemes.Acceptar la intervenció dels al-tres sense vergonya.

- Educar en les habilitatssocials. Tots tenim necessitatdels altres, pares, professors,amics...

- Aprendre a determinar lesaccions negatives, les emocionscreades, i saber expressar-les.

- Saber escoltar i posar-seal lloc de l'altre per poder com-prendre les seves emocions, ne-cessitats i interessos. Ser tole-rant.

- Reconéixer les alternati-ves possibles en els conflictes.Utilitzar diverses sortides.

- Buscar i aprendre a con-sensuar les alternatives válidesque resolguin les necessitats detotes les parts en conflicte. Totsguanyem o podem guanyar . Calcedir alguna cosa per solucionarels conflictes.

Aprendre a apropar posici-ons oposades, sense por a per-dre, per trobar solucions.

- Reflexionar sobre les ti-pologies de conflictes més fre-qüents a PIES.

- Buscar¡ generara l'institut"cultura" de toleráncia vers elsproblemes dels altres.

L'EQUIP DE MEDIACIÓ 06-07

Els alumnes mediadors d'aquestcurs 2006-2007 han estat: AlbaSeijó, Aisha Kámara, Julia Bellone,Beatriz Socarrás, Marta Álvarez,María Subi, Laura Córcoles, KevinPérez, Jonatan Cano , HasnaRegbaoui, Lidia Ubiergo, GeorginaDoménech.

A tots ells i elles, grácies peraquesta col-laboració desinteressada.Les seves funcions com a media-dors/es han ajudat a la bona marxadel centre i la convivéncia.

Han colilaborat com profes-sors/es mediadors: Mercé Bastida iJosefina Palacios.

NOUS MEDIADORS/ES

Aquest curs també s'han preparatper ser mediadors els alumnes: NeusPalau, César Morales, Núria Plaza, CheikDrame, Cristina Cuello, Paula Osés,Vanessa Balcells, Patricia Silva, ArnauCintes, Ariadna González i Salma ElHammouchi.

Hi ha hagut algun problema deresponsabilitat i comportamentd'algun mediador. Aixó ens ha fetpatir, perú esperem que sesolucionará de cara el curs proper.

SESSIÓ DE FORMACIÓ

La formació d'aquestsalumnes ha estat básica. Ésd'agrair que hagin vingut elsdijous a la tarda a formar-se. 1també algunes sessions les hanfet en temps lectiu amb la com-plicitat d'altres professors quecreuen en la mediació.

Els primers dies del noucurs s'haurá de confirmar lacontinuitat de l'equip i fer unessessions de formació.

ESMORZAR DE TREBALLAquest curs hem iniciat els

esmorzars de treball.En els últims mesos, era

Peina per conéixer les personesi els problemes i relacionar-sedins de 1'equip.

S'han pogut establir contac-tes entre els mediadors de quarti els nous de tercer.

SEMINARI DE COORDINADORSDE MEDIACIÓ

El Departament d'Educacioha fet un seminari per coordina-dors de mediació a Cornellá.

Un cop al mes ens reuníemper treballar aspectes de la medi-ació tant teórics com práctics. Hihavia gent del Baix Llobregat, elGarraf - Vilafranca i l'Anoia.S'han fet propostes de continuaren aquesta línia. Cal véncer lesdificultats que hi ha en els cen-tres. L'IES Joan Oró és dels mésactius quant a participació i enactuacions de mediació.

JO / 1: 22 de juny de 2007 p.4

JO - Salut: Programa d'Educació en Salut a 1'Escola LA MODA

A PIES hi ha la moda de lluir la panxa. Sobretot les noies fan el possible perqué no es vegi ni un gramde greix. És lletja, aquesta moda, peró a més a més és perillosa per la salut.

Aixó que és una moda té una repercussió molt important. L'alimentació pot ser deficient.Fins i tot podem dir que aquí a PIES hi ha gent que passa gana. No per no tenir diners per comprar

menjar sinó que l'opció és no portar esmorzar perqué la gana será vencuda. En el pati es veu com demanaun mos una que no en porta a una altra i aquesta li dóna per compassió. La desesperació és gran, la gana ésmolta. 1 es veu que es rendeix menys intel • lectualment i física. Una de les causes del baix rendiment pot serla mala o insuficient alimentació. 1 els pares tenen la mateixa opinió?

El problema de no poder eradicar el xiclet va per aquí: mastegar treu la sensació de gana. Els profes-sors ho denunciem i són els pares i els alumnes que han de prendre mesures.

És una qüestió de salut i no de moda i afecta a moltes persones en l'edat de creixement.

STOP A LA CALOR

A l'estiu, les temperatures extre-mes poden comportar diversos pro-blemes de salut. Quan a una situacióde calor extrema s'afegeix una dismi-nució en la capacitat d'eliminació dela calor corporal, s'entra en una situa-ció de risc de desenvolupar malaltiesrelacionades amb la calor. El riscaugmenta si es tracta de personesgrans, nens petits o gent amb malaltiescróniques. Cal recordar que lesactivitats de l'estiu realitzades a leshores de máxima temperatura predis-posen a patir trastorns médics associ-ats amb la calor.

El cop de calor és un quadre clínicgreu, en qué el mecanisme que permetla sudoració comenta a fallar i el cosja no pot refredar-se per si mateix. Esmanifesta amb una hipertérmia moltelevada, normalment per sobre de 40 0

C, alteració del nivell de consciéncia(que pot variar des d'un trastom delcarácter fins a l'estat de coma) imanca de sudoració. La pell estávermella, calenta i seca. Requereixatenció médica urgent, ja que potportar a la mort del pacient si no se liaplica un tractament médic immediat.

La millor mesura per al tractamentde les malalties relacionades amb lacalor és la prevenció. S'aconsellabeure molts líquids (les begudes ambmolt de sucre són dolentes, perquéfaciliten la pérdua de líquids) i beuremolt regularment, anticipant-se a lasensació de set.

Es important la utilització de robaapropiada: lleugera i de colors clars.

Cal vigilar la mena d'activitat enl'hora del sol més fort. Cal valorar labecaina estival.

30 / 1: 22 de juny de 2007

L'ANORÉXIA

Les persones amb aquest trastorn esneguen a mantenir el seu cos amb unpes situat dins dels límits de lanormalitat, tenen molta por de guanyarpes o d'arribar a ser obeses i estanexageradament preocupades perla sevafigura.

L'anoréxia nerviosa, és més fre-qüent al sexe femení (el 95% són donesi el 5% homes). L'edat sol estar entreels 12 i els 25 anys peró és méshabitual entre els 12 i 17 anys.

L'opinió de l'OMS (OrganitzacióMundial de la Salut) sobre l'anoréxianerviosa és que es tracta d'un trastornmental i de comportament.

LA BULIMIA

La bulímia nerviosa és la ingestaexcessiva d'aliments que despréss'intenten compensar amb conductescom ara vómits.

La bulímia nerviosa també es mésfreqüent al sexe femení. L'edat sol estarentre els 18 120 anys.

Es una malaltia mental, amb un te-mor patológic a engreixar-se i una faltad'autocontrol de l'alimentació.

p. 5

CONDUCTES DE RISC

•

Modificar els costumsalimentaris.

•

Seguir dietes restrictives.•

Saltar-se els ápats.•

Evitar contínuament certs ali-ments.

•

Consumir productes baixos encalories o rics en fibra.

•

Usar diürétics i abusar delaxants.

•

Fer exercici fisic per a perdrepes.

•

Vomitar.•

Atipades en les últimessetmanes.

•

Preocupació excessiva pel cos.•

Tenir molt interés pel món de lamoda.

•

Fer comentaris freqüents sobrel'aspecte fisic, el pes, les talles...

•

Considerar que l'aspecte fsic témolt valor en totes les árees dela vida.

SIGNES D'AVÍS•

Enganyar sobre la sevaalimentació.

•

Oscil •lacions de pes.•

Tristesa, sensació de culpa...•

Estricta autocrítica.•

Necessitat de rebre l'aprovaciód'altra gent.

•

Nerviosisme a les hores demenj ar.

•

Desaparició de menjar.•

Amagar menjar en els armaris.•

Anar al lavabo al final delsápats.

•

Canvis d'estat d'ánim.•

Distanciament dels amics.•

No anar a llocs públics on hihagi menjar.

JO - Verd: Programa d'Escoles Verdes

LA DESTRUCCIÓ DELS HÁBITATS

L'aspecte de la Terra está canviant a tot arreu. Grans zones verges desapareixen per deixar pas a conreus, carreteres iciutats. Els cotxes, les fábriques i les centrals energétiques enverinen l'ambient amb gasos contaminants i residus químics.La manera com transformem el medi ambient destrueix molts hábitats naturals, és a dir, els llocs on viuen els animals i lesplantes.

Els éssers vius han evolucionat durant milions d'anys per poder sobreviure en determinats ambients. Molt sovint,quan es destrueixen aquests ambients, les plantes i els animals que hi viuen no poden adaptar-se a les noves condicions ialeshores moren. Com a resultat de l'activitat humana, desenes de milers d'espécies són en perill d'extinció.

El ritme de destrucció dels hábitats naturals és cada cop més rápid. Els incendis, la tala abusiva d'arbres, la sobreex-plotació deis recursos naturals i la contaminació representen un greu perill per als hábitats naturals. Boscos, camps, pan-tans i selves desapareixen a marxes forcades. Els esculls coral •l ins, anomenats selves marines perqué contenen una granquantitat d'organismes vius, estan amenacats a tot el món.

Els hábitats naturals poden ser compatibles amb les activitats humanes si fem servir els recursos naturals sense abu-sar-ne i sense destruir la zona. Cal aturar la destrucció deis hábitats naturals perqué són fonts de riquesa per al futur.

LA DESFORESTACIÓ

Els hoscos ajuden a regular elclima reciclant la humitat i regulantels desequilibris de temperatura i plu-viositat. Desprenen oxigen, impres-cindible per a la respiració dels ani-mals i les persones. Eliminen part delCO 2 causant de problemes mediambi-entals tan greus com la intensificacióde l'efecte hivernacle o el canvi cli-mátic. També eviten l'erosió del sólperqué les arrels deis arbres retenen laterra fértil i absorbeixen aigua, i lesfulles esmorteixen l'impacte de lapluja. AIs boscos, hi viuen infinitatd'animals i plantes. D'altra banda, elsboscos ens proporcionen fusta, fruits isubstáncies que serveixen per fer me-dicaments. Aproximadament unaquarta part deis medicaments més im-portants que es fan servir actualmenttenen algun component extret deplantes de selves tropicals.

Tot i que són tan importants per anosaltres, cap a l'any 2025 la majorpart de les selves tropicals del mónhaurá desaparegut a conseqüéncia dela indústria de la fusta, l'agricultura, lamineria i la ramaderia. En el darrersegle, la tala de boscos i selves ha es-tat tan gran que més de la meitat jahan desaparegut. Cada any es tala unaárea equivalent a vuit vegades la su-perficie de Catalunya. Fa mil anys, elsboscos cobrien la meitat de la superfi-cie terrestre; ara n'ocupen només unacinquena part.

90 / 1: 22 de juny de 2007

REFORESTACIÓ A LA SERRA

El día 16 de novembre de 2006 elsnois i les noies de Ir vam anar a laSerra d'Ataix a plantar pins a la zonaon l'estiu passat es van cremar molteshectárees de bosc per culpa d'una bu-rilla o un cigar.

Vam sortir de l'Institut amb unautocar fins al lloc. Quan 1'autocar ensva deixar vam caminar un bon tros.Després , va venir el monitor i ens vaexplicar la história d'aquell bosc i comva cremar-se, quins tipus d'arbres po-dien néixer i qué s'havia de fer.

Caminant una bona estona vam ar-ribar a una esplanada i el monitor ensva parlar d'un arbre que hi havia allá. Amig camí ens vam parar perqué hi haviaun tronc que no deixava passar el cotxeque portava l'aigua, les eines i els pins.Aleshores tots els alumnes várem feruna cadena per anar passant el material.Quan vam acabar de portar-lo vam fergrups de tres persones i cada grup haviade plantar tres pins i regar-los.

En acabat, vam tornar pel mateixcamí i tots teníem ganes de pujar al'autocar, estávem molt cansats, inclúsalguns professors.

Vam tornar tots cantant.

Anna Ma Casas 1 B

p.6

L'HORT DE L'IES

Aquest any a PIES JOAN ORÓs'ha comencat a fer un hort ecológic.Es dels anomenats parades encrestall, ideat per Gaspar Caballerode Segóvia. És un sistema pertreballar la terra amb la mínimasuperficie, sense productes químics,amb el mínim consum d'aigua i detreball, molt adequat per als nois inoies que el treballen des d'un créditvariable.

Primer vam treure malesherbes, després ens vam organitzarformant grups de 4 o 5 persones.Cada grup va preparar una parcel •la,de 6 x 1,5m. on várem plantarmaduixes, cogombres, tomáquets,pebrots, flors... que quan estiguincrescuts els podrem collir i,naturalment, menjar.

Tot aixó ens ha servit per veureel procés de maduració deisaliments.

I

Estarla bé que el centre tinguéssempre 1'hort viu i arreglat, sensedeixalles, per aixó necessitem lacol-laboració de tots i totes....

I

JO - JornEsp: Jornades especials de centre

DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

El dia 5 de desembre de 2006 vam celebrar a 1'Institut la diada deis Drets Humans.Al matí, en l'apartat Cinema i Drets Humans, es van projectar: "Oliver Twist" d'en Roman Polanski (Ir cicle

d'ESO), "La vida és bella" d'en Roberto Benigni (2n cicle d'ESO) i "Generació robada" d'en Phillip Noyce (Batxillerat).En l'apartat de coneixement deis Drets Humans els alumnes de primer van llegir, aprofundir en el coneixement i

il •lustrar diferents articles de la Declaració deis Drets deis Infants; els alumnes de segon van fer el mateix peró referits a laDeclaració Universal deis Drets Humans. Els alumnes del segon cicle van elaborar murals en grup. Murals que feien re-feréncia als drets humans. Tots aquests treballs, individuals o en grup, van ser exposats als passadissos de l'Institut.

Els alumnes de Batxillerat van poder assistir a una conferéncia - xerrada amb el títol "Fem del món una terra de tot-hom" a cárrec d'Agustí Viñamata, membre de Mans Unides.

En horaris preestablerts els diferents grups d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius van visitar 1'exposició-mostra sobreComerc Just, a la sala d'audiovisuals. Després d'una exposició audiovisual preparada pels alumnes i professors deis ciclesformatius de Comerc i Administratiu podien visitar la mostra i comprar productes.

A la tarda, al pati de l'institut, es va llegir un Manifest per la Pau i la Convivéncia. Després, cada alumne, amb unretolador permanent va poder escriure sobre un globus inflat missatges i lemes per afavorir la pau al món. Asseguts totsal terra, formant el símbol de la pau, es va procedir a l'enlairament de centenars de globus de diferents colors.

Reunits al gimnás várem acabar la festa amb un concert del grup Stoneheart, format en part per alumnes de l'institut.Al llarg del dia, al vestíbul, 1'alumnat podia visitar amb el tutor/a l'exposició "Fem del món una terra de tothom".

SORTIDA AL PARLAMENT DECATALUNYA

donar un dossier, i vam passar pel Salódeis Passos Perduts, passant pel costatde l'Escala d'Honor. Després vam anarcap a la placa Sant Jaume, on hi haviaun pessebre gegant, vam tornar al'Institut amb tren i ja érem allá cap ales 13:15 h.

Adrián González (Ir B)

poden permetre's. Ah, i estic parlantde Batxillerat, sí.

Peró és que la programació delcentre es redueix a projectarpel-lícules de caire humanitari i aposar als alumnes de l er cicle a ferdibuixets per decorar el vestíbul?No. Hem de dir que, en exclusivapels alumnes de Batxillerat, es vaprogramar una xerrada sobre elsdrets humans a cárrec d'un senyord'una ONG, de Mans Unides.

Particularment entenc que perles meves accions demostro quem'importa poc el que passa al tercermón, i Púnica diferéncia entre jo i lamajoria és precisament que hoentenc i fans i que tot ho accepto(com diría Baudelaire, "Mai ésexcusable ser malvat, peró hi ha certmérit en saber que un ho és"). Aixónomés em lliura de la hipocresiaamb qué s'empara aquest nouressorgiment deis valors morals,peró demostra que sóc un egoistaque només vetllo per mi mateix. Perqué? Ja ho dit: per comoditat i,suposo, que per autoconvencimentque no podré canviar el món. Peraixó cm centro en el que pucdominar: la meva vida, i extrec deldia deis Drets Humans una llicó noper més coneguda menys valuosa:valorar el que tinc.

Eliezer Ramírez (Batxillerat)

El passat dia 5 de desembre, elsdelegats i subdelegats de tots elscursos (ESO, Batxillerat i Cicles For-matius) vam fer una sortida al Parla-ment de Catalunya.

Primer vam quedar a 1'estació deRENFE cap a les 8:20 hores. Desprésde pujar al tren, vam baixar a l'Arc deTriomf. Des d'allí, vam baixar pelpasseig de l'Arc de Triomf fins alParlament de Catalunya. En arribar,vam esmorzar en un jardí davant delmateix Parlament i, en acabar, ensvam dirigir cap a l'entrada, on ens es-perava una guia.

Ens va ensenyar i explicar comera 1'edifici, vam seure a la Sala deSessions, i ens va informar com fun-cionava el Parlament, tot aixó del vot,el taulell amb llums vermells, verds itaronges... En sortir de la sala, ens va

JO / 1: 22 de juny de 2007

COM NETEJAR LES NOSTRESCONSCIÉNCIES AMB POCTALENT 1 UN BON RAIG

D'HIPOCRESIA

Malgrat l'aparenca que pot donardes de fora, m'agradaria transmetrecom viuen (la majoria) d'alumnes el diadeis drets humans (i no jo precisament,encara que podeu jutjar-me així sivoleu, per aixó escric): l'assisténcia aclasse mai será recordada commultitudinária i l'actitud deis pocs jovesque hi assisteixen dista bastant d'ésserentusiasta i participativa. Més aviat,aprofiten la foscor de les sales on esprojecten les pel •l ícules per dormir, jaque es castiga el fet de no assistir ambuna falta d'assisténcia que alguns ja no

p.7

JO - JornEsp: Jornades especials de centre

DIADA DE SANT JORDI

Aquest any per Sant Jordi vam fer diverses activitats durant tota la jornada: al matí vam anar al centre cultural aveure, gairebé tots els alumnes d'ESO (per torns, és clar!), 1'obra de teatre "os Who de la companyia "Blue MangoTheatre". Ens ho vam passar molt bé, vam riure molt i els professors i professores diuen que ens vam comportar bastant.

També al matí els alumnes de primer d'ESO vam recitar unes quantes peces del Bestiari tant de Josep Carner com dePere Quart amb l'acompanyament de guitarra del Lluís Cintes. Els de segon vam realitzar unes ombres xinesques amb quévam narrar tres históries diferents de El Conde Lucanor. Seguidament vam fer la final del Tabú en catalá primer contrasegon; els guanyadors, segon. Després, encara n'hi va haver més.... El lliurament de premis del certamen literari!

Els de segon cicle vam comentar els nostres espectacles al gimnás amb una mostra de teatre que van preparar moltbé alguns alumnes de tercer; l'obra tenia per títol Esquetxos i anaven sortint en parelles a interpretar els seus diálegs.L'Olga, professora, ens va tenir callats i entusiasmats amb un monóleg humorístic sobre história i astrologia, creiem quede collita própia. Després, com els nostres companys de primer cicle, vam realitzar les finals de Tabú i el lliurament depremis del Certamen Literari. A més, per acabar el dia del llibre i la literatura alguns alunmes de quart i de Batxillerat vanllegir poemes i narracions en quatre llengües. En recordem una de Shakespeare "Aprenderás" que ens va emocionar a tots.

Relacionat amb la celebració del dia de la Terra els de primer cicle vam fer un taller de joguines amb material reci-clat que va estar molt i molt bé. A la tarda, entre tots vam elaborar el gran póster sobre el canvi climátic i a més, cada grupen va fer un a cada aula. Com podeu observar, va ser una jornada molt intensa que a més vam disfrutar molt.

SANT JORDI A PRIMER CICLE ENGLISH PLAY Aprenderás que no tenemos quecambiar de amigos, si estamos dis-puestos a aceptar que los amigoscambian.

Descubrirás que muchas vecestomas a la ligera a las personas quemás te importan y por eso siempredebemos decir a esas personas quelas amamos, porque nuncaestaremos seguros de cuándo será laúltima vez que las veamos.

Aprenderás que la paciencia re-quiere mucha práctica. Descubrirásque algunas veces, la persona queesperas que te patee cuando te caes,tal vez sea una de las pocas que teayuden a levantarte.

Aprenderás que nunca se debedecir a un niño que sus sueños sontonterías, porque pocas cosas sontan humillantes y sería una tragediasi lo creyese porque le estarásquitando la esperanza.

Aprenderás que el tiempo no esalgo que pueda volver hacia atrás,por lo tanto, debes cultivar tupropio jardín y decorar tu alma, envez de esperar que alguien te traigaflores.

Entonces y sólo entonces sabrásrealmente lo que puedes soportar;que eres fuerte y que podrás irmucho más lejos de lo que sabíascuando creías que no se podía más.

¡ Es que realmente la vida valela pena cuando tienes el valor deenfrentarla!

W. Shakespeare

El dilluns, 23 «abril de 2007 vamcelebrar la Diada de Sant Jordi i elDía de la Terra. Les activitats que esvan celebrar van ser les següents:

Al matí els alumnes de Ir vam feruna recitació de poemes deis autorsJosep Carner i Pere Quart i els de 2nvan fer una Escenificació de 3 contesamb ombres xineses. Després del "te-atre" es va fer la final del Tabú (ircontra 2n) en la que va guanyar 2namb una puntuació de 13-9, i el lliu-rament de premis, de molts tipus deconcursos, prosa, poesia, máscares,maquillatge...

Després de la mitja hora corres-ponent del pati vam anar al CentreCultural a veure un obra de teatre enAnglés, molt divertida.

En acabar l'obra vam tornar a1'Institut i vam disposar de una hora imitja per fer una joguina amb materialreciclats.

A la tarda vam tornar a I'Institut ivam fer una activitat sobre el CanviClimátic que tant está afectant al pos-tre planeta Terra.

Albert Gil IB

30 / 1: 22 de juny de 2007

The past 23rd April (Saint George'sday) the students of ESO went to thetheatre to see an English play calledWho's Who.

It was about a girl who fancied ahoy of her class, but she couldn't tellhim that she loved him because shewasn't very brave. Her mum was theEnglish teacher of their school and shehelped her daughter to tell him that sheloved him. At the end of the play, sheasked him out, and he accepted.

The play was very interesting andthe actors were very kind and funny,but the level was very easy for thestudents of 4th ESO and very difficultfor the Ist ESO students.

However, the play was great and weenjoyed it very much!

By Aisha Kamara

JO- JornEsp: Jornades especials de centrePREMIS LITERARIS DE SANT JORDI

A PALAMÓS

No hi ha treva ni repòsquan a un poble s'hi està bé,

hi ha tantes coses a ferquan estàs a Palamós!Havaneres, pescadors,

vaixells grans per navegar,aigües blaves d'ultramari peixets d'un to grisós.1 la menja, està ben clar:organismes d'ultramar

i dieta mediterràniaque si hi és no és pas per res.Un canó que és molt famós(també surt a una cançó),

aquest cop no és per lluitar,més aviat per decorar.1 a la nit els pescadorss'apropien de l'arsenal:

guitarrons i acordiói a cantar, que no es fa fosc!

Caminant per Sabadell,ai! vull dir per Palamós

(quin error, m'havia confós)" que bonic és Palamós",aquest era el pensament

que passava pel meu cap;per la medul-la espinal(a prop de l'occipital).1 quan el sol ja decau

m'he fotut de cap al marperquè m'he entrebancatamb un tros de calamar.

"Que bonic és Palamós!"

Arnau Cintes 3r d'ESO

LA MAR

El sol s'amagala gent se'n va.

La platja desertaja s'ha quedat.

Les ones cantenla gent ja dorm.

A la Mediterràniatot s'ha fos.

El sol ja tornaper l'horitzó

portant amb ellun bonic color.

SandraNavarro lr d'ESO

30 / 1: 22 de juny de 2007

ARA JA

L'arbre ara ploraLa flor ara cau

Ara res és com abansEncara ningú fa res.

L'ocell ja no cantaLa muntanya ja no es veu

El cel ja no és blauEncara ara ningú fa res.

Hem sigut nosaltresHem fet malbé l'arbre.

Raquel Moreno 2n d'ESO

A LA MEDITERRANIA

On els canons senyalen enllàdes d'un castell, des de la muntanya

A Barcelona, Mediterrània.

On la terra i el mar s'uneixencanals i carrers es confonen.

A Venècia, Mediterrània.

Anys d'història, anys de culturaels fonaments, records i arrels.

A Atenes, Mediterrània.

Llum alta i clara sota la nitguiadora de vaixells i naus.A Alexandria, Mediterrània.

On la terra envolta el mar,estén els braços sense tancar.On la mar es deixa abraçar bé,

mentre guarda records de vida.A la mar, a la Mediterrània.

Marta Álvarez 4t d'ESO

EL MEDITERRÁNEO

El Mediterráneo es muy nuestroporque en nuestro corazón está puesto.

Cuanto más tiempo lo miremosmás alegres nos pondremos.

En un barco me subiréy por el Mediterráneo pasearé.

Una concha del mar cogeréy de colgante la pondré.

Mientras pienso en el Mediterráneome acuerdo de un veranocon mis primos cantandotomando el sol y jugando

SaraNavarro 2n d'ESO

P.9

NADA ES PARA SIEMPRE

Ahora estás caminandopor las calles para irte

y por tus mejillas,lágrimas no paran de resbalar,lágrimas que empezaron a caer

cuando con esfuerzo,alzaste tu mirada y viste como se

perdíaen la oscuridad de la noche

Noelia de la Calle 4t d'ESO

EL MISTERIO DELMEDITERRÁNEO

Brisa del mar,olas bailarinas

rompiendo el silenciode las aguas marinas

Puesta de solen la gran seda azul,

ante el faro del puertobajo la tierna mirada

El espejo del cieloante las brillantes estrellas

y la luna con su veloobservando su destello.

Triste despedidaen pleno anochecer

con una mirada perdidapara dejarnos de ver (...)

Adrián González Ir d'ESO

EL MEDITERRÁNEO

Estando en medio del montepercibes una pequeña brisa

y al mirar el horizonteobservas a toda prisaun océano enormeque te quita la risa.

Un azul intachableel aura serena

una vista impecableel canto de una sirenaes el Mediterráneo,

playas de dulce arena.

David Rodríguez 3r d'ESO

JO - JornEsp: Jornades especials de centre

DIA DE LA TERRA

El dia de la Terra el vam celebrar el dilluns 23 d'abril al primer cicle de laESO amb una activitat relacionada amb el canvi climátic que s'está produint alnostre planeta. Vam estudiar les causes d'aquests canvis, en qué consisteixen lestransformacions i les conseqüéncies futures que tindrá l'acció humana sobre elclima terrestre.

L'activitat va consistir en la realització d'un mural on s'enganxaven les cincactivitats treballades: efecte de la pujada del nivell deis oceans sobre la costa,augment de les temperatures a Martorell, 1'efecte hivernacle, 1'extinció de lesespécies i els desglac als Pols.

D'altra banda entre tots els cursos vam fem un Mural gegant de la Terraamb post-I, elaborats pels alumnes on eadascú donava una idea de com preser-var el medi ambient.

Pedro Martínez i Jordi Soler. Departament d'Experimentals

FÓRUM D'ESCOLES VERDES

El passat dia 21 de Marc del 2007es va esdevenir, a l'escola PIA deSarriá, el fórum d'escoles verdes detots el municipis que pertanyen a laprovincia de Barcelona.

El nostre Institut va estar repre-sentat per la presidenta i la vicepre-sidenta i del Consell d'Alumnes,acompanyades per dos professors delComité Ambiental.

Cada institut va exposar diferentsactivitats i projectes que han elaboratper tal d'aconseguir un millor entornnatural per al seu institut.

L'IES Joan Oró va presentar, permitjá d'un Power Point, diverses acti-vitats i métodes realitzats a partir de laposada en funcionament del Parla-ment Verd.

Un órgan que es va constituir alnostre centre recentment i que cadacop pren més forra i iniciativa per partdels alumnes.

En aquest fórum, es van exposar,debatre i compartir idees i experién-cies, entre tots els centres.

Cal destacar, que els alumnes vá-rem fer una visita al Cosmocaixa iaixí, vam parlar sobre la diversitat quehi ha al nostre món.

PROJECTE RIUS

Qué és?És un projecte d'educació ambiental

destinat a la preservació dels nostresrius. Ens permet conéixer com són elsnostres rius, la seva importánciaambiental, social i económica, elsproblemes que pateixen com a conse-qüéncia de les activitats humanes, quépodem fer per millorar-los i com fer-ho.

El projecte es basa en unes visites alriu, en qué es fa un petit estudi del'ecosistema fluvial, i que es realitzenun parell de cops 1'any.

Quins objectius té?Donar a conéixer els ecosistemes

fluvials a tothom per conscienciar-nosde la importáncia de protegir-los imillorar-los.

Qui hi pot participar?El Projecte Rius és obert a tothom

que hi vulgui participar, tingui o noconeixements previs sobre els rius. Esparticipa a nivell de grups de com amínim 2 persones, per tal de poder re-alitzar els mostreigs.

Com participar-hi?El Projecte s'estructura en tres ni-

vells i/o fases de participació:1. Descobreix el riu

Es tracta d'assolir els coneixementsnecessaris per entendre com són i comfuncionen els rius i així tenir interés persaber qué passa en aquell riu o rierolque passa prop de casa nostra.

2. Inspeccions del riuÉs la part práctica. En aquesta fase

s'aprofundeix en el coneixement d'untram de riu concret. Els "inspectora"prenen un seguit de dades del seu tramde riu i en valoren el seu estat i elspossibles problemes que el poden estarafectant. Aixó fa que coneguem millor

p. 10

el nostre riu i ens permet una vi-giláncia eficac del tram correspo-nent.

3. Adopció del riuL'adopció del riu implica que un

cop adquirits els coneixementsnecessaris cada grup esresponsabilitza del seu tram i escompromet en la seva conservació.A cadascun d'aquests tres nivells esfacilitaran els materials necessarispel seu desenvolupament. En algunscasos es tracta de manualsinformatius i material de reconeixe-ment, en altres hi ha els elements ne-cessaris per a la recollida de dadesde camp i un material de suport méstécnic. Tot aquest material s'ofereixde forma gratuita.

L'EspiadimonisÉs una publicació trimestral pen-

sada per posar en contacte els dife-rents grups i col •lectius participantsen el Projecte Rius, i poder difondreles diferents experiéncies al voltantde les seves activitats.

A més també hi trobareuinformació cientifico-técnica delsrius.

L'informe anualLes dades de camp obtingudes

peis diferents grups que participin enel Projecte Rius, s'analitzaran i espresentaran en forma d'informesobre l'estat dels nostres rius. Aquestinforme es fará arribar als grups,estudiosos, col •laboradors,administracions i a tothom que hodesitgi.

30 / 1: 22 de juny de 2007

JO - ActvOff: Activitats fora del centre

PRIMER CICLE D'ESO

ELS ALUMNES DE L'ESO CONEIXEN ELS PARCS

Cada curs els alumnes de l'IES coneixen un pare diferent: St. Llorenc de Munt i la Serra de l'Obac és el pare naturalque visiten els alumnes de segon de PESO.

QUÉ ÉS UN PARC? Un espai protegit d'interés biológic, paisatgístic, cultural, on es treballa per preservarl'ecosistema. En el punt d'informació de Coll d'Estenalles fem la primera parada. Aquí hi ha informació sobre el pare iles diferents possibilitats de visitar-lo. Els alumnes primer de tot esmorzen i tot seguit fan el recorregut naturalista i cultu-ral de la Font Freda. Després pugem al cim del Montcau. Quan hem fet el cim baixem a dinar al Coll d'Eres. La dificultatde l'ascensió és basa en qué aquest nois i noies no estan acostumats a anar ala muntanya i vencer les dificultats própies del medi natural.

PER QUÉ S'HA DE PROTEGIR EL PARC? Moltes famílies, joves igent de totes les edats aprofiten els caps de setmana per visitar els molts paresnaturals de Catalunya. Aquí hi troben l'espai lliure, el sol, el contacte amb elmedi i els companys. Cal defensar l'espai natural de la destrucció i de la in-consciencia de la gent, dels interessos dels propietaris i de les administraci-ons. Són pulmons d'aire que tenim, espais de llibertat on plantes i animals hiviuen sense perjudici al ser una zona protegida. Els educadora tenim1'obligació de protegir, sensibilitzar i educar als joves.

QUÉ VAM APRENDRE EN LA NOS TRA VISITA? Les sortides tenienuna part d'observació de l'entom i una part esportiva o d'excursionisme. Moure's per la muntanya és fonamental perconéixer els espais naturals. El paisatge té uns elements que el conformen: el sól, el mantell vegetal i la fauna, el climacom a modelador i la petjada de l'home. La manera d'apropar-nos a la muntanya vía l'excursionisme es respectuosa iresponsable. La convivencia en la muntanya , amb companys i companyes de diferents cursos també és important.Conéixer els alumnes i professors en un entorn diferent ajuda a relacionar-se després d'una manera més natural i menysrígida o mediatitzada pel treball de cada dia.

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ IMONTBLANC

El dimarts, 20 de marc, els alum-nes de 1 r vam realitzar una sortida al'Espluga de Francolí per visitar laCova Museu de la Font Major i fer untreball d'excavació arqueológica. A latomada vam visitar Montblanc, unavila medieval. Ens acompanyaven elsquatre tutors: Josep R, Angela, Víctori África.

La primera de les activitats va seruna visita a la Cova Museu de la FontMajor. Es unade les set covesmés llargues delmón amb mésde 3.600 m decorredors des-coberts fins ara ies ben palesa l'activitat humana desdels temps prehistórics; en el nostrerecorregut només vam fer una quartapart del total.

La segona activitat va ser el tallerd'excavació arqueológica: consistia afer com el treball dels arqueólegs. Esva reproduir un jaciment on es farial'excavació simulada i s'intentaria fercom una de veritat: hi trobaríem ama-gades restes prehistóriques o moder-

JO / 1: 22 de juny de 2007

nes; cerámica (moderna o prehistórica),terrissa, pissarra...

L'última activitat va ser la visita ala vila medieval del Montblanc. En elmapa del poble es podia apreciar quetot el poble está completamentemmurallat i tot i que molts dels edi-ficis i muralles tenen molts anys, algunses mantenen "intactes".

Albert Gil López Ir B

SANT QUINTÍ DE MEDIONA

El dia 28 de maig, els alumnes deprimer d'ESO vam anar de fi de curs aSant Quintí de Mediona per fer esportsde natura. Vam fer dos grups de vint-i-dos alumnes i, mentre un entrava a lacoya en una visita guiada, l'altre feia unrecorregut per la roca, amb tres ponts iuna petita tirolina. Després, el grup quehavia fet la roca passava a fer la tirolinade 100 metres de longitud, i, el de lavisita guiada, va entrar en la gatera, queera un recorregut molt estret on només

p. 11

podies anar arrossegant el teu cosper poder avancar. Més tard, el grupde la tirolina (després de treure'scadascú el seu arnés), va entrardintre de la coya on van escoltarunes explicacions bastantinteressants sobre l'origen de lacoya, la cale a 1'aigua, formes quetenien les parets, que encara tenenmarques de les branques dels arbres,etc. Finalment, el grup que feia lagatera va fer uns exercicis d'escaladaen un rocódrom.

En acabar vam anar a dinar i,després de prendre una mica el sol,vam comentar la cursa d'orientació.Havíem de trobar amb un mapa onzesenyals amb uns símbols que havíemd'apuntar en una targeta. Un copacabada la cursa d'orientació vamtornar cap a Martorell.

JO - ActvOff: flctivitats fora del centre

SEGON CICLE D'ESO

SKYIn February my class, 4th, and many other people of Bachillerato went on a

three-day skiing trip. We went by coach to "La Molina" and left very early, at sixo'clock! 1 remember that the night before 1 was so nervous 1 couldn't sleep. 1 fi-nally fell asleep and the day after our adventure began.

When we got to the ski station, we went directly to the store to pick up theequipment and went to ski. In our group the instructor was called Pol. "PolMcCartney" 1 used to call him. He was very fond of Angels, he called her"teacher". This year we didn't go to a youth hostel but to a hotel. It was very big and there were lots of people from otherschools.

Besides skiing we went to a thermal spa which smelled like rotten eggs because of the sulphur. We skied seven hoursa day from Wednesday to Friday. On Friday my legs were aching but I was sad about having to leave.

By Julia Bellone

SORTIDA AL CANAL OLÍMPIC

No ha estat una sortida de moltadurada peró sí de molta diversió. Peralguns era una experiéncia nova i pera altres una més, perqué ja hi havienestat. Suposo que per algú no ha estatmés que una excursió, peró per a miha estat una aventura.

Jo crec que remar en caiac i tiraramb l'arc no es fa tots els dies. Totaixó va anar una mica així: Al caiacvárem haver de posar-nos d'acordamb el company per remar a la vegadai aprendre a anar a un costat l a l'altre.Vam riure molt perqué no ens sortiabé, várem mullar al company (sensevoler), etc. També ens van ensenyar atirar amb arc. La majoria no encertá-vem, peró sempre hi havia algú algrup que tenia bona punteria i feia quela resta ho celebrés rient.

Un cop acabades les activitatsprevistes ens van deixar temps lliure ivárem poder jugar a futbol, volei, vamhallar i fins i tot hi va haver gent queva fer una "guerra d'aigua".

L'important és que la diversió vaestar assegurada, tant per als alumnescom per als professors, i que de bensegur que excursions com aquestess' intentaran repetir a tota costa i per atots els cursos.

Neus Palau 3rA

10 / 1: 22 de juny de 2007

VIATGE PRIMAVERAL ACOTLLIOURE

Amb la motxilla plena: bocates,aigua, banyador o biquini, tovallola icrema per protegir-nos del sol váremsortir de Martorell un dilluns cálid iventós del mes de maig.

El grup? El que podeu veure, béaquí falta la Laura, la profe que ensacompanyava i que ens va fer la foto.Un grup encantador, que es va com-portar admirablement i que va partici-par amb totes les ganes, pocs peró ca-dascú amb el seu encant i les ganes demenjar-se el món per un día.

Van poder banyar-se i submergir-seen la cultura francesa que en el seumoment va tenir com a missió principalacollir a personatges tan importantscom Antonio Machado.

Alguns, a part de donar-se el primerbany de la temporada, també van poderprendre el primer gelat o la primera"crépe" que ja els feia somniar amb lesvacances estiuenques.

Per tot aixó i per molt més: gráciesnois i noies, encara hi ha gent que téganes de conéixer altres pobles icultures més enllá deis Pirineus.

p. 12

SEMPRE ENS QUEDARÁPARÍS

Seria molt llarg parlar de totesles experiéncies que vam viuredurant la última setmana del mes demarq d'aquest any a Paris,Versailles, Chevilly....

Parlo de nosaltres: Desirée,Aida, Laura, Myriam, Aisha,Georgina, Noelia, Carla i de mimateixa la professora de francésd'aquest institut.

Juntament amb un grup similard'alumnes i professors de l'institutPompeu Fabra i de la Mercé en elmarc d'un agermanament /intercanvi várem conviure ambfamílies franceses, assistir a classede l'institut francés, passejar pelsjardins del Palau de Versailles igaudir de París i dels seus encants:Montmarte, Le Quartier Latin, LaCatedral de Notre Dame, La TourEiffel, Le Louvre, etc.

Ara tot aixó ens queda en lamemória i plasmat en algunes fotoscom aquesta mostra. Com es deia enaquella pel •l ícula "a nosaltressempre ens quedará París".

ANIMEU-VOS-HI! El propercurs també ho farem. Ah! Ells tambévan estar a Martorell i s'ho vanpassar extraordináriament bé.

JO - ActvOff: Activitats fora del centre

BATXILLERAT

SORTIDA A L'SKATING

El dia 24 de novembre els alum-nes de Batxillerat, juntament amb al-guns de tercer d'ESO, vam anar al'Skating de Barcelona.

Encara que el dia es va llevar en-nuvolat, no vam perdre les ganes depatinar, i vam pujar a l'autobús pas-sant el trajecte amb impaciéncia.

Barcelona ens va rebre amb unamolesta pluja, peró no va impedir-nosassolir la nostra fita; un cop al'Skating i després de calcar-nos unspatins, vam sortir a la pista: Tant elsque patinaven per primer cop com elsja iniciats, tots vam sortir sense por.

Malgrat que el períoded'adaptació no es va poder obviar i varesultar una mica tediós, no vam haverde lamentar cap accident greu(excepte un esquine al turmell) i tot-hom es va divertir de valent.

Els més hábils despuntaren des delprincipi, peró al final fins i tot elsprincipiants es van llencar a la piscina.Encara que les trompades van marcarl'actuació d'alguns, no van perdre elsomriure i les ganes de passar-s'ho bé,contagiant-les als altres.

Els professors també es van atre-vir amb el gel (uns amb més fortunaque altres, tot s'ha de dir), i era sor-prenent veure com no va passar capaccident especialment greu, conside-rant que molts alumnes no en tenien niidea (com jo, sense anar més lluny).Tot un récord per a l'cquip doccnt.

30 / 1: 22 de juny de 2007

L'hora que vam estar patinant no vapoder fer-se'ns més curta. Quan es vaacabar el temps vam tomar orde-nadament cap als vestuaris, vam tomarels patins i vam preparar-nos permarxar, després d'un dia molt divertiten companyia d'amics i professors. Elviatge en autobús va passar rápidament,recordant anécdotes més o menysafortunades sobre el gel.

Fins aquí arriba la crónica de lasortida, que qualifico de molt encertada(malgrat les crítiques que ha rebut alsituar-se a les portes de la setmanad'exámens) i que va representar unrespir, una embranzida per agafar forcespel que se'ns venia a sobre.

Des d'aquí ja només em queda feli-citar els responsables de la sortida idemanar que es continuin prenent inici-atives com aquesta, que fomenten, mit-jancant 1'educació fisica, valors com lacompanyonia, la competitivitat sana i eldivertir-se fent esport, que és ¡don¡ pera les generacions presents.

LA ESQUIADA

Hay cosas que muchas veces vemosinjustas (o lo son), pero el mundo y laspersonas no son perfectos, y nopodemos negarlo. Hoy estamos todosunidos, como en la esquiada, y dis-frutamos del recuerdo de algo quenunca se repetirá. El recuerdo de risasque no volveré a oír nunca. El recuerdode todas las personas que encerradas enuna habitación hacían que cualquierprofesor se muriera de risa al entrar. Elrecuerdo de caídas que sin remedioocurren. El recuerdo de todo aquelloque no sabemos describir con palabrasporque sería gastar demasiada saliva. Elrecuerdo de algo que sólo quedará en el

p. 13

olvido, porque no tiene otro sitio.Porque incluso las mejores vivenciasacaban en el olvido, porque nosabemos donde guardarlas, porquesimplemente tiene un rincón dondepone su nombre.

Es verdad que nos gustaría queno fuera así, que esos momentos sedetuvieran y que nunca avanzaran.Pero por suerte o por desgracia lavida es así. Y nosotros no somosnadie para cambiarla, paraplantarnos y decir que no nosmoveremos hasta que no cambie,porque no serviría de nada. Porqueella es más fuerte que todos nosotrosjuntos y porque la necesitamos,porque sin ella no somos nadie.

Pero supongo que es demasiadodificil aceptar la realidad que unasveces nos deprime y otras nosalegra. Esta es una de esasrealidades que nos hace reír yreflexionar a la vez. Que hace queesperemos un año para poderjuntamos otra vez y poder sentiralgo más perfecto o simplementemás agradable. Algo que confirmeque seguimos juntos y que a pesarde nuestras diferencias seguiremosestando juntos siempre.

Solo deciros que ¡os quiero ysiempre os querré!

JO - ActvIn: Activitats al centre

PARELLES LINGUISTIQUES

Si busquem al diccionari la paraula "interculturalitat" podem trobar la següent definició: "Referent a la relació entrediferents cultures". Aquí, en el nostre centre ho hem pres al peu de la lletra i han sortit les parelles lingüístiques!! Que quéés aixó? Ara us ho expliquem: Alumnes de 3r d'ESO que voluntáriament han dedicat unes hores a enrotllar-se, parlar ixerrar amb alumnes nouvinguts de l'aula d'acollida. Ha estat tota una experiéncia veure que persones de diferents edats,nacionalitats, llengües i cultures han estat capacos de compartir durant una sessió vivéncies, imprcssions, judicis,opinions, gustos, records... 1 ho han pogut fer... en catalá! En aquestes sessions al'hora que l'alumne de tercer feia un exercici d'expressió oral, pels alumnes d'aulad'acollida els ha servit per posar en práctica alló que han aprés, i adonar-se que elcatalá pot ser una llengua utilitzada fora de 1' ámbit escolar.

Esperem que el curs vinent continui tenint tants o més voluntaria que aquest ique els que us heu quedat a la "reserva" estigueu animats pel proper any.

MIRANT EL SÓL

Podem plantar el que vulguem enqualsevol tipus de terra? Creixen igualles nostres plantes en sorra de platjaque en terra de vinya? Quina relacióexisteix entre ]aterra¡ el des-envolupament de la vegetació?

A aquestes i moltes altres pre-guntes intentem donar resposta al llargdel nostre treball de síntesi. Co-mencant per l'análisi exhaustiva delsdiferents components de la terra (ni-trogen, pH, matéria orgánica...) i aca-bant per la comparanca del creixementde les diferents plantes en els diferenteterrenys.

Anna Vallverdú i David Martín(2n d'Análisi i control)

TALLER DE CIRC

Us volem explicar que alguns noisi noies d'aquest institut hem participaten un taller de circ. Cada dimecres, al'IES Pompeu Fabra, dues professoresi tres professors molt simpátics ensensenyen diferents técniques de circ:contact, malabars, equilibri sobre unabola, acrobácies... Els professors esdiuen Héctor, Migui, Teje, Vane iNicky; tots ells són molt agradables iens han ensenyat a passar-ho bé apre-nent coses noves.

Us animem a apuntar-vos al tallersi un altre any es tornés a fer!

Anna Ma Romero (2n B d'ESO)

30 / 1: 22 de juny de 2007

L'AULA OBERTA

Ja sabeu que alguns alumnes de se-gon d'ESO formem part del grupd'Aula Oberta. Aquest any amb motiudel Día de la Terra vam fer puzzles de500 peces amb imatges d'animals enperill d'extinció com a conseqüénciadel canvi climátic. Vam treballar perparelles i, encara que al principi ens vacostar, de seguida vam agafar el truc iels vam realitzar relativament de pressa.

Després de fer-los, vam buscar in-formació sobre els animals de cadapuzzle. Esperem poder realitzar unapetita exposició amb aquest trebali.

Us animem a fer puzzles ja que esuna activitat que relaxa i és molt grati-ficant quan els veus acabats!

Lorena Palomares (2n B d'ESO)

TREBALLS DE L'AULA OBERTA

Aquests treballs son una mostradels realitzats pels alumnes de l'Aulaoberta de 2n i 3r d'ESO del nostreInstitut durant el curs 2006-2007 a 1'Aula Práctica i amb els quals en oca-sions s'han decorat alguns espais delCentre. 1 en d'altres casos com els"puzzles" i gravats en fusta, estanpendents d'exposició.

p.14

Pots de vidre i metál •l ics deco-rats amb pasta de paper i cerámica ipintats amb esmalts i pintura de vi-dre.

Els dies previs a les vacances deNadal es va instal •lar un pessebreamb figures de fang policromades alvestíbul de 1'Institut, així com mésendavant uns gravats al "linóleum",a més de diferents pintures muralsen relació a diverses jornades com-memoratives i decoracions de Nadali Carnestoltes al vestíbul i al gimnásrespectivament.

També es van realitzar unes ro-ses de fang pintades amb esmaltsintétic mostrades i posades a lavenda la Diada de Sant Jordi.

Actualment s'estan realitzant tre-balls de diferents tipus de gravat so-bre plástic i fusta així com maquetesde cases en secció vertical amb fustai decoració i mobiliari en miniatura.

Josep Lluís Garcia(Tutor d'Aula Oberta)

JO - ActvIn: Activitats al centre

DEPARTAMENTS DIDÁCTICS

DEPARTAMENT D'EXPRESSIÓ

A totes les festes d'aquest curs, el Departament d'Expressió hi ha contribuit des d'una vessant o una altra. No vulldeixar d'esmentar els torneigs esportius, organitzats pel Toni Vernet, la Meli Pomar, la Montse Guardiola i la Iris Jovéd'Educació Física,. que tan bona acollida tenen. Pel que fa a les actuacions del Carnestoltes várem poder riure molttornant a veure-les després que en Jordi Ramírez les va posar al servidor de l'Institut. En la Festa de Sant Jordi - Dia de laTerra vam participar amb dues activitats: El Taller de joguines amb materials reciclats i el Concurs de portades per a lesagendes de l'Institut, concurs que ha estat una novetat.

El Taller de joguines amb materials reciclats es va portar a terme el mateix dia de la Festa. Els alumnes de Ir d'ESO,amb els materials de rebuig que van portar, van realitzar una série de joguines i d'objectes molt interessants. Aquestesjoguines han estat exposades a Paula de dibuix, on han desvetllat ]'interés de tots els alumnes que hi passen i són unabona mostra de la creativitat i inventiva dels alumnes i del professor que va organitzar el taller, en Josep Lluís García.Aquest taller té el seu precedent en el de máscares de Carnestoltes, amb materials reciclats, també organitzat per en JosepLluís. En una época en qué una part deis nois i noies semblen estar enganxats als jocs d'ordinador, trobo molt estimulant irefrescant que els alumnes hagin pogut apreciar les possibilitats lúdiques i estétiques de materials considerats de rebuig.

La participació al Concurs de disseny de la portada de l'agenda va estar oberta del 9 de marc al 13 d'abril. Es varegistrar una participació de 17 alumnes de 2n cicle de ]'ESO i 2 alumnes de Batxillerat, els dissenys dels quals estanexposats al vestíbul de l'Institut. La gran majoria dels dissenys han estat realitzats amb mitjans informátics, que certamenteren molt apropiats per a l'ocasió, excepte un, el de Cristina Cuello, amb una part realitzada amb llapis de colors que nodesmereixia gens dels altres dissenys. Finalment el jurat va escollir el premi de Batxillerat que va ser per a 1' ElisabetFloro, i el Ir i 2n premi de PESO, que van ser per a l'Alex Mendoza i el Francisco Fernández amb poca diferéncia de votsi que han estat els dos únics alumnes de 4t d'ESO que han participat al concurs.

Jordi Rarnisa

EL JOC DE LES PROVÍNCIES

A ]'área de tecnologia, durant eltercer trimestre, els alumnes deis cur-sos de primer d'ESO estan fent, ambdiferente materials com fusta, cargols,cables eléctrics, bombetes, etc., untreball práctic anomenat el joc de lesprovíncies.

Els objectius d'aquest joc sónconéixer algunes eines del taller,aprendre a utilitzar-les, i, a la vegada,aprendre totes les provínciesd'Espanya d'una forma divertida.

La dinámica del joc consisteix enunir amb uns connectors el nom de laprovincia amb la posició que ocupa almapa; si és correcte s'encendrá unabombeta verda.

JO / 1: 22 de juny de 2007

Segurament estará acabat a finals demaig i tothom podrá demostrar els seusconeixements de geografia. Usatrevireu a fer una partida?

Víctor Miguel Serrano

p. 15

CV DE CULTURA RELIGIOSA

M'ha agradat molt el créditvariable de religió perqué parlávemde profecies i de les diferentsreligions. Han estat dos trimestresmolt curts i m'ho vaig passar bé,parlant de moltes coses (religioses);la classe era molt divertida. Hembaixat al gimnás a fer Toga, tota unaexperiéncia.

La professora és molt amable.Ens fa fer moltes coses com:retallar, móbils, pintar mandales, feruna baldufa jueva i un sonallbudista. És fantástica, i també moltamable; bé, ho ha estat amb mi. Totaixó és el que puc dir de la classe delCV.

Neysa Veliz Olivera 3r ESO C

JO - NotAct: Notícies d'actualitat

EXPOSICIONS, PREMIS, CAMPIONATS...

LES LLENGÜES DEL MÓN

El dimarts 16 de gener vam anar a veure l'exposició llengües del món. A 1'entrada hi havia la Roscinda, que va serl'última parlant d'una llengua ameríndia, el "cupeño". En l'exposició vam descobrir que algunes llengües tenien moltbona salut amb molts milions de parlants, peró també hi havia llengües que eren a punt de desaparéixer, com les llengüescéltiques, entre les quals hi ha el galés, el frisó, el bretó o l'irlandés. L'occitá també está en perill, peró ara els seusparlants estan fent tot el que poden perqué no desaparegui. També vam poder posar els postres noms en grec, en ciríl •l ic,en japonés, en árab o en braille.

Hi havia també un mural amb la faula del lleó (que representava una llengua amb molts parlants) i el ratolí (querepresentava una llengua amb menys parlants), que ens va ensenyar que no hem de menysprear una llengua perqué tinguipocs parlants. Vam poder observar contes escrits en altres idiomes i un planisferi de famílies lingüístiques, entre elles hieren la familia indoeuropea o la gran família sinotibena.

En una alta part de l'exposició vam veure un altre planisferi, peró aquest no era de llengües, era d'animals i plantesen perill d'extinció o queja s'havien extingit. Hi havia el joc del penjat. Una pregunta era aquesta:

- Els bascos van arribar a América?- Sí, perqué en algunes llengües ameríndies entre Canadá i Estats Units, de la badia de Sant Llorenc, s'han trobat

paraules basques dins del vocabulari d'aquestes llengües ameríndies.1, per últim, vam poder anotar en un llibre qué ens havia semblat 1' exposició.

Andrea Guevara Ibañez 1rA

PREMIS EIDÉA /PREMI RECERCA JOVE

L'alumna de 2n de BatxilleratSamia Boutefah s'ha endut el segonpremi de la 4a edició dels PremisEidéa, que organitza l'escola Hamelin- Internacional Laie, del grupd'escoles SAS. Ho ha fet en lacategoria humanística-social peltreball "Del Marroc a Catalunya:procés d'integració de les donesmusulmanes", una análisi de lasituació en qué es troben les dones delMarroc que han vingut a Martorell,que posa de manifest els obstacles iles discriminacions per les qualspassen.

En aquesta edició s'ha valoratl'originalitat, el rigor metodológic, laredacció, l'estética i les aportacions enel seu camp.

Aquest mateix treball ha obtingutel Premi de Recerca Jove 2007 delCentre d'Estudis Comarcals del BaixLlobregat.

JO / 1: 22 de juny de 2007

EXPORECERCA JOVE

Conjuntament amb el de la Samia,altres treballs d'alumnes de 2n deBatxillerat - els de la Ma CarmenBellido, Sílvia Jimenez i MireiaRomero - han estat seleccionats per laVIII Exporecerca Jove que es vacelebrar al Cosmocaixa de Barcelona.

JORNADA D'HANDBOL

La Jornada d'Handbol es va fer elsdies 18 i 19 de Desembre, a les pistesde IES Joan Oró. Van participar-hi desd'ESO a 2n de Batxillerat.

En els partits va haver-hi barallesentre jugadors i árbitres, pels penals,gols i faltes assenyalades. Algunsárbitres no feien el seu treball; esdedicaven a parlar, i les faltes les~icaven malament. CAMPIONAT DE FUTBOL

Els alumnes de 1'institut MarcelPuerta, Albert Gil, Dani Santiago iLluís Cintes, tots de Ir d'ESO, queformen part de l'equip de futbol A.E. Martorell han quedat campionsdel grup XIX de la Segona DivisióInfantil, amb 22 partits guanyats, 5empats i 1 derrota.

El máxim golejador ha estatDani Santiago i el millor porter de laLliga l'Albert Gil.

Endavant, campions!

PREMIS VILA DEMARTORELL

Alumnes de l'institut han estatguardonats en diferents categoriesdels XXXII Premis Vila deMartorell. Així, en categoria juvenil,de 12 a 17 anys, Eliezer RamirezAguilera, amb la seva obra "Zoebas,el último saguntino" ha rebut elpremi al millor llibre de prosa opoesia, mentre que Ana LatiEscobar, pel seu treball "Zapatosrojos", ha estat premiada com amillor poema, conte o article.

També entre els guanyadorss'hi troba l'Albert Roman Puerta perl'obra "El segrest" i Miguel AngelToledo pel treball "El meudespertador".

Felicitats a tots!

L'últim dia de classe van donar atots els grups que van participar, undiploma on ficava en quina posicióhavien quedat en la Jornada, il'agraiment per haver-hi participat.

Aida Jiménez i Alba Delgado

p. 16

JO - CreaLit: Creació Literaria

PERDUDA

"Estic perduda", va pensar l'Amália, quan en mirar el seu entorn no conegué res del que l'envoltava. Peró sen'oblidá i continuá caminant, absenta, sense pensaments, deixant-se portar per aquells peus que no li semblaven els seus...Immergida en aquell laberint de llacunes en qué s'havia tornat el seu cap... mentre seguía caminant, va escoltar un sorollque venia des d'un lloc del bosc immens, peró va seguir caminant com si res.

Va tornar a escoltar la mateixa veu, el mateix soroll, peró ara la veu era molt més forta, no s'entenia res del que deia,ja que en aquell bosc tot era molt estrany. Mentre intentava esbrinar d'on provenía la veu anava caminant, i es va fixar enuna branca d'un arbre que tenia forma de fletxa que indicava un camí on al fons de tot hi havia un torre molt alta, peró nos'hi podía entrar perqué la porta estava tancada amb un cadenat i aixó explicava la llegenda, va rumiar l'Amália.

Morta de curiositat va anar per aquell camí. Quan va arribar, va veure que la porta estava mig oberta, com si algúhagués entrat. De sobte, escoltá una veu que venia de la torre, i va pensar que per pujar hi havia d'haver una entrada, peró... no, no n'hi havia cap. Llavors va decidir tornar l'endemá al matí. Quan va sortir per la porta, el camí no era igual queabans; hi havia molts més camins, va caminar tot recte i es va trobar un nen que li deia: - Amália, t'has perdut? L'Amáliano va respondre, es va dedicar a pensar... el rostre d'aquell nen li recordava a algú... peró a qui? El nen li va tornar apreguntar, amb cara de voler tenir una resposta, peró ella no sabia res del que li estava passant. De sobte, va caure al terra,i quan es va despertar i va obrir els ulls, es va veure en una habitació desconeguda, i va pensar... "seria un somni"?

Aida Jiménez

LA VIDA SIGUE... ¿O NO?

Una mujer está sentada sola en sucasa. Sabe que no hay nadie más en elmundo: todos los otros seres hanmuerto. Golpean a la puerta.

¡ Oh! Era el viento.La mujer se aburre, no sabe qué

hacer, sabe que al no haber más vida,cuando ella muera morirá todo lo quequeda de vida en el mundo. No leextraña, la contaminación ha abiertola capa de ozono y todo el mundo hamuerto de calor o de cáncer de piel.

La mujer sufre dolor crónico y sise mueve le duele. Ella reciclaba, eramuy `sostenible', pero la especiehumana es demasiado fría para pensaren eso, además ahora ya no piensan:son cadáveres.

Un olor repugnante llega a losreceptores nasales de la mujer, losmuertos en descomposición huelenfatal. Sabe que aunque ella siga con suvida, acabará muriendo ya que al noexistir animales, se ha roto la cadenaalimentaria.

30 / 1: 22 de juny de 2007

De repente a la mujer le entra unataque cardiorrespiratorio, por unosmomentos, piensa: `por fin muero, yano soportaba estar en este lugar tanaburrido' y finalmente cae muerta.

Transcurren 1000 años sin quesuceda nada, hasta que al planeta llegaun extraterrestre que al comprobar laexistencia de combustibles fósiles desobra (carbón y petróleo provenientesde la descomposición de 7 billones dehumanos y el resto de seres) decideconquistar el planeta. ¿Lo harán mejorlos marcianos que los humanos?

Una extraterrestre está sola sentadaen su base. Sabe que no hay nadie másen el mundo: el resto deciberorganismos han muerto. Golpean ala puerta metálica automática.

¡ Oh! Era el viento (cargado desodio).

Después de reflexionar, le entra unataque cardiorrespiratorio.

¿Cuántas

más

civilizacionespasarán por este árido planeta?

Nadie lo sabe...

Arnau Cintes

p. 17

LLIURE COM...

L'arbre que creix de la terrael vaixell que flota a la mar

la llum que ens arriba del solLliure com...

el penya-segat que s'enfronta a lamar

el núvol que es desfá en aiguael reflex de la lluna en una copa

un sospir de felicitatLliure com..

Els rius que recorren la terral'espurna de la marla calor d'un cos

la fulla que yola pel vent

Khady Drame

QUAN...

Quan el veigEl mar blau que baila,s'omple, s'ageganta...

Quan el sento,mar brau que brama,

creix, s'exalta...

Quan em manca,mar pálHlid que talla,es trenca, s'espanta...

Quan em crida,mar cálid que calla,

el meu cor s'encanta...

Aisha

JO - Contra: Contraportada/Contrapunt/A la contra

IDEOLOGIA RED SKIN

Lluitem en contra aquells que van en contra d'una persona per la seva raga cultura o religió i el quevolem és que en aquest món acabi el feixisme; lluitem per un món on hi capiguem totes i tots lesciutadanes i ciutadans, siguin de la raga, cultura o religió que sigui.

Vestimenta: Samarretes amb ideología skinhead, tirants negres o vermells, texans arrapats i botes.Els Red skin són comunistes (doctrina d'organització política i económica que propugna 1' abolició

de la propietat privada i l'establiment d'una comunitat de béns.)Grups d'associacions red skin són:RASH (RED&ANARCHIST SKINHEAD): és una confederació internacional, fundada a Nova

York l'any 1993, de skins comunistes i skins anarquistes que lluiten per defensar l'auténtica culturaSkinhead, multi-racial i de classe obrera, contra Boneheads (caps buits, Skinhead nazis) i mitjans dedesinformació.

SHARP (SKINHEADS AGAINST RACIAL PREJUDICE) que vol dir: caps rapats contra elsprejudicis racials: és una agrupació de skinheads antiracistes creada a finals dels anys 80 a Estats Units,amb la fi de millorar la imatge social del moviment perjudicada, segons SHARP, pels skins d'ultradreta,anomenats skinheads nacionalsocialistes.

El moviment va ser introduit a Europa per Roddy Moreno, cantant del grup musical "Oi!, The Opressed".El logotip de SHARP conté un casc de guerrer troiá, en al •lusió a l'empresa discográfica Trojan Records,

especialitzada en ska.AIXO ES TOT SOBRE ELS RED SKIN.

STAY RUDE, STAY REBEL, STAY SHARP, STAY RASH!.Marc Bajo. 2nC

RECOMANACIONS D'ESTIU

bans de marxar volemrecomanar algunes lectures i paginesweb de qué ens han parlat durant elcurs o que fins i tot hem llegit i volemcompartir-les amb vosaltres:

En castellá:

Als de primer cicle ens hanagradat molt aquests títols:

•

La dama del alba, de A. Casona•

El sabueso de los Baskerville, d'A.C. Doyle

•

Cuentos de Navidad, de Dickens

A segon cicle i batxillerat hantingut molt d'éxit els títols:

•

La casa de Bernarda Alba, de F.García Lorca

•

La Isla del Tesoro, de R. L. Steven-son

•

Gato negro, d'E. A. Poe•

Relatos de un náufrago, de G.García Márquez

•

Ilíada (versió), d A. Baricco•

Naves negras ante Troya, de B.Leiva

•

Arte de Amar, de Ovidio

JO: Revista de PIES Joan Oró - Martorella8037152@xtec.cat

Com. d'Educació per a la CiutadaniaExemplar gratuit

10 / 1: 22 de juny de 2007

En catalá

Primer cicle:•

R. Dahl. Charlie i la fábrica dexocolata.

•

E. Larreula. Amic de les estrelles.•

J. Sierra Fabra. L'assassinat delprofessor de matemátiques.

•

P. Garriga. Un estiu a Borneo.•

C. Santos. Hot dogs.•

Martín / Ribera. El diari vermell delFlanagan..

•

G. Lienas. El diari vermell de laCarlota.

•

C. Gómez Ojea. El diccionari de laCarola.

•

Laila Karrouch. De Nador a Vic•

P. Formiguera. Nirvana.•

J. Finn Garner. Contes per a nens inenes políticament correctes.

•

J. Veme. Vint mil llegües de viatgesubmarí.

Segon cicle i batxillerat:•

J. Sierra Fabra. En un lloc anomenatguerra.

•

M. Haddon. El curiós incident delgos a mitjanit.

•

T. Chevalier. La noia de la perla.•

M. Rodoreda. La placa del diamant.•

M. Rodoreda. Mirall trencat.•

M. Barbal, Pedra de Tartera.•

F. Torrent. Grácies per la propina•

A. Sánchez Piñol. La pell freda.•

P. Calders. Invasió subtil i altrescontes.

p. 18

•

J. Fuster. De mica en micas'omple la pica.

•

C. Riera. Te deix amor la marcom a penyora.

En llengües estrangeres:

•

The Oxford Bookwoms Library(Different stages)

•

Collection de Lectures faciles(n.1, 2,3) - Ed. Oxford

•

Collection Mise en Scéne: L'osmystérieux (n.1)

•

Arséne Lupin Cambrioleur / Cy-rano de Bergerac (n.2) /Larévolte des ordinateurs/L'Avare(n.3)

En anglés:www.isabelperez.com

En francés:www.momes.net/dictionnairewww.biographie.netwww.culture.frwww.web-radio.comwww.francomania.comwww.zipzapfrance.comwww.argots.comwww.jouez.comwww.tv5.frwww.vivelesfetes.netwww.educnet.education.fr