Per ordre de l'Alcaldees fa saber a tothomque una fera ferotgedel parc s'escaparà.

Es prega a les senyorescompren força alimentsi no surten de casafins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxeque fota el camp corrent,i se'n vaja a la platja,a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,fent ús dels seus poders,de la fera ferotgedeixar-la sense dents.

El que això no acompleixcaque no es queixe després

si per culpa la feraell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,ni cotxe, ni un carretem vaig trobar aquell diala fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:-Ai Déu, redéu, la fera!I en veure'm tan fotutem va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?Jo no te'n menjaré.-I doncs, per què t'escapesdel lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l'Alcaldei dir-li que tinc fam,que la gàbia és petita,jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuenla volen atacar,la fera es defensa,no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,no pot i me l'estoven.I emprenyats per la feina,a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcaldees fa saber tothomque la fera ferotgeja no ens traurà la son.

I gràcies a la forçano ha passat res de nou,tot és normal i "maco"i el poble resta en pau.

La fera ferotge

La Nova CançòMoviment cultural que es va desenvolupar durant la dècada dels anys 60 amb l'objectiu d'impulsar la cançó en català.

Qui és Ovidi?

OrígensLa samarreta

Jo sóc fill de família molt humil,tan humil que d'una cortina vellauna samarreta en feren. Vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,no he pogut caminar ja per la dreta.He hagut d'anar contracorrentperquè jo no sé què passaque tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra.

D'ençà, per aquesta samarretano he pogut sortir al carrer,ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.He hagut de en el camp guanyar jornals,ai, si la gent ja no em veia, jo treballava amb la corbella.

I dintre de tots els mals, sé treballar amb dues coses:amb el martell i la corbella.Gairebé no comprenc perquè la gentquan em veia pel carrerem cridava: Progressiste!Jo crec que tot això era promogut pel seu despiste.

Potser un altre en les meves circumstànciesja hagués canviat de samarreta.Però jo que m'hi trobe molt bé amb ella,perquè abriga, me l'estime,i li pregue que no se me faça vella.

FamíliaAls pares, amb tota la impotència

Una caseta prop d'una riera.Amb un petit hortet.Dues cabretes, cinc arbres,quatre gallines,flors, i un sou petit per a viure.Un poc de força al cos,i al seu costat la dona,la companya de sempre,la mare dels seus fills,la font d'aigua amorosa,la que li omple el llit,i el cor, i els ullsde vida.Poqueta cosa és el que demanal'home que tant coneci sa companya,després d'anys i més anysdeixant la vidasense passar factura,sense cap mida.

Lluitant en temps de guerra.Preparant-nos un mónpreciós i sense odis.Treballant sense repós.Humiliats i vençuts.Malalts de cos i d'ànima.Esperant els seus fills.O dels néts.O quan siga.Poqueta cosa és...I es moriran sense ella.L'hortet, el rierol...Quina vida més bèstia!.

RecordsHomenatge a Teresa

Com un record d'infantesasempre recordaréa la Teresa,ballant el vals.

Potser fou l'últim fetamb algú que estimésabans que un bombardeigla tornés boja.

Tots els xiquets la seguíemi en un solar apartatens instruíemal seu voltant.

Mig descabellonadaens mostrava les cuixesi ens donava lliçonsd'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.I que els reis de l'Orientno existien.Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amorcom la cosa més bonicai preciosa.Sense pecats.

Ens ensenyà a ballara cantar i a estimar.D'això ella erala que més sabia.

Amb una floreta al seu capi un mocador negre al colli faldes llarguesi un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,i la mestra més volguda.dels infants.

Ara de gran comprenctot el que per tu senti et llence un homenatgeals quatre vents.

Com un record d'infantesasempre et recordaré a tu,Teresa,ballant el vals.

EscolaL’escola de Ribera

La suma era dos més dos.El resultat era quatre.La pregunta eraQui és?La resposta era: Déu.La consigna era: Pàtria.La resposta era: alçar el braç.La classe era a les nou.El mestre era a les deu.El "water" era al fons.La merda era a l'entrada.

Els amics érem tots.Els diplomes eren grocs.Els diplomats eren verds.El Crist era de fusta.Els cristians de cartó.Els pupitres eren bruts.Els que sèiem érem pobres.La regla era per la mà.La mà era per tancar-la.El càstig era sever.El càstig era: Por.La missa era molt seria.Els assistents no ho sabíemel capellà era vell.

Els nens tampoc ho sabíemEls corredors eren llargs.Els que corrien fugien.El rellotge era bonic.Les hores eren llargues.L'ensenyança era com era.Els ensenyats el què som.

Els mestres.El Crist.El capellà.El pupitre.Els companys.El llibre.La pissarra.La infància.La tendresa.La fe.La por.L'estima.Tot perdut per sempre,El resultat era un,la jugada era perfecta.

Declaració d’intencionsLa cançó del cansat

Em va tocar tocantMediterrani.Per barret Pirineus, i una llesqueta.Per sabata Oriolad'estranquis.I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.Per idioma, i senyores, català.Per condició, senyors, sense terres.Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,la meua carta de naturalesa.No és miracle, ni és un mal son;m'ha tocat, i és la meuafeblesa.

Quede clar, també, que són covards,tots els qui obliden les arrels.Seran branca d'empelten altres prats.I en la mort, rellogatsdels estels.

És ben trist encara avuiparlar,i posar al seu lloc una història.Fins ací ens heu fetarribar.De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sócalcoià.Tinc senyera on blau no hi ha.Dic ben alt que parle catalài ho faig a la manera de València.

Relacions interpersonalsAdela Abad

Senzillament, la veig quan la puc veure. Senzillament parlem si ella en té ganes. Senzillament pugem al pis de tant en tant. Senzillament fem l'amor, donant-nos lo millor. Senzillament diem que ens estimem Senzillament, després he de veure com marxa. Senzillament, em quede molt sol, com cada nit. Senzillament, demà em diu que va amb un altre. Senzillament passegetot sol per Barcelona. Senzillament, un dia

que a lo millor no pense, senzillament, la veig i passa el de sempre. Senzillament la veig i pot ser no passa. Senzillament, l'he vista i això, algun cop, ja és prou. I tot, entre ella i jo, passa senzillament. Senzillament tinc ràbia de no veure-la sempre. Senzillament voldria ser el seu preferit. Senzillament em menge els llençols d'enyorança. Senzillament un dia potser s'acabarà. A partir d'aquell dia no sé que passarà.

Marta Molins

Montserrat

El pas del temps faràde nosaltres colors.Ja no se n'aniràl'ocell de tants amors.

Vidres fràgils de goig.Nits i dies de sols.Vaixells de deu mil ports.Adéu a tots els dols.

El vent que se'n va.Campanes de tardor.Pluja, neu, on són ja?Cap segon sense enyor.

Desmesuradament.Tot és com ha de ser.El rellotge és absent.I sempre hi ha que fer.

Plor d'amor, ja són mar.Raig de foc que no para.Els Déus volen baixar.Font fresca tot i encara.

Onades contra el roc.Tempestes d'inquietud.Tot menjat pel nou foc.Amor meu, és per a tu.

FillesHelena

Helena:No t’oblides mai del teu idioma,la teva terra, la teva classe,i del llarg que és la vida.La nena ja em sap quatre idiomes: francés, anglés i castellà.No té ni idea del valor de les coses.Mai no em parla de la seva terra.I jo em puc morir qualsevol dia.ENTENEU?

Jana

Jana, Janeta;una formigueta.Jana, Jané;un jorn de febrer.Jana, Janí;la branca d’un pi.Jana, Janó;la lluna major.Jana, Janú;el gat fa cu-cú.Jana de Jana,posa’t el pijama!Un cop al llit,Jana s’ha adormit!Dins de les estrellesgaltetes vermelles, i un coret petitque fa tic, tic, tic.

Ovidi i Estellés

Decadència catalana

L’últim adéuBon vent i barca nova!

Au, adéu! Comence el meu comiata tot el temps passat.Bon vent i barca nova!

Sé, però, que no s'estrena un pratseguint sent rellogatsa dins una gran cova.Mil espills em trenquen en la nitcolpegen el meu piti m'omplen d'ais la boca.I un badall ofega el meu criti deixa l'ull humiti el nas demana: Moca't!

Au, adéu! Comence el meu comiata tot el temps passat.Bon vent i barca nova!

Nova sang arriba al meu cervelli em sent tibar la pell,i em torna a la memòria temps de caça, de peixos i d'ocells,de joves i de vells...Però ara es altra història?...

Tot i així un qualsevol fracàsem posa en el percaçdels records sense glòria.

Au, adéu! Comence el meu comiata tot el temps passat.Bon vent i barca nova!

No és clar, per tant també és obscur.Tinc a davant un mur.El riure se'm capgira.L'atzucac em fa fer un atur.Present, passat, futur...i un mateix temps de mira.Veig el blat més tendre que madur,veig qui mana segur.El món no avança: gira.

Au, adéu! Comence el meu comiata tot el temps passat.Bon vent i barca nova!

Un forat em torna a donar llum,un cigar em don fumi una ampolla, empenta.Cec d'engany em guie pel bastómalfie del colori de lletra d'impremta.Done fe d'aquestes sensacions,li llence al foc carbói retorne als meus trenta.

Au, adéu! Comence el comiati sóc nou arribat.No me'n vaig; sóc qui torna.

Au, adéu! Comence el comiati sóc nou arribat.No me'n vaig; sóc qui torna.