1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Octubre 2003

SUPLEMENT DE

2 9Compostatge

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes, 3 • 08001 Barcelona• Tel: 934 817 373 • Fax: 933 017 550Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel: 936 011 636 • Fax: 936 011 632http://www.ecoterra.org. En aquesta web podeu tro-bar la col·lecció sencera de tots els quaderns d'edu-cació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL enformat PDF Acrobat d'ADOBE que es publica desde l'any 1995.

Redacció:Lali Roca

Agraïm les aportacions de:Mariano Bueno i el Dr. Josep Saña

Foto portada:Cucs de califòrnia d'un vermicompostador

Fotos interiors i il·lustracions:Fundació Terra i altres

Imprès sense fotolits amb el sistema Computer toPrint. Autoedició feta en ordinadors alimentatsamb energia solar fotovoltaica. Maquetat ambAdobe Page Maker 7.0

Impressió:Romanyà-VallsImprès en paper ecològicDipòsit Legal: B. 2090-1975

CompostatgeEls residusLa pèrdua de fertilitat de la terra: un problemade civilitzacionsEl problema ambiental del tractament de residusLes 5 R i la reducció de residusLa matèria orgànica a la naturaEl compostatgeCondicions per al desenvolupament delsmicroorganismesLa pràctica del compostatgeBeneficis del compostatgeL'humusEtapes del procés de compostatgeLa pila de compostEl compostatge segons Jean PainEl compostatge dels excrements humansEl compost de residus urbans i llots dedepuradoraEl vermicompostatgePrepració d'un vermicompostador comercialEl compostatge a casaApovar en compostatgeFer-se humusPerdre la porPerquè visitar instal·lacions de tractament deresidusVisitar l'ecoparcOrganitzar el compostatge a l'escolaVisita de la planta de compostatgeEl kit de l'Entorn.netRecursos bibliografia i internet

Octubre 2003

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 28

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

Compostatge

La matèria orgànica és la base de lavida. Per això qualsevol resta orgànica

no es pot considerar com un rebuigsinó com un recurs valuós

per continuar garantint la fertilitatde la terra. Amb el procés del

compostatge la matèria orgànica esconverteix en un recurs valuós per

frenar la desertització i evitar lacontaminació dels residus domèstics.

Els residus

La societat humana es diferencia de la restade les comunitats animals per dues activitatspròpies: el consum d’energia extrasomàticai la generació de residus, entesos com alsmaterials de rebuig i que no són útils. En lesdarreres dècades l’increment de materialssintètics elaborats amb elements estranys ala natura ha complicat l’anomenada gestiódels residus. A Catalunya el 2002 es vanproduir 3.713 milions de tones de residusmunicipals dels quals només un 20 %(740.428 tones) es van recollir selectivament.

Una societat humana conscient del seu lloca la natura atendria el cicle de cultivar-menjar-excretar-compostar-cultivar. La vidaal camp aplicava una part d’aquest cicle demanera que el que podríem anomenar residuso deixalles s’acabava convertint majorità-riament en restes orgàniques. En el cicleideal, fins i tot els excrements humans

vidamort

descomposició

renaixement

Cicle delcompost

4

La recollida de matèria orgànicacomença amb la selecció a casa.

La pèrdua de fertilitat de la terra: un problema de civilitzacions

El químic Justus von Liebig, el 1876, inventà el fertilitzant químic, fet d’una barreja de nutrientscondensats i fàcils de transportar que evitava la dependència del reciclatge de la matèria orgànica. Uninvent que, tanmateix, havia sorgit de la preocupació històrica per la desertització patida per les fèrtilsterres del nord d’Àfrica en el segle primer després de Crist. En aquella època els camps de conreu delnord d’Àfrica proporcionaven les dues terceres parts dels cereals que consumia Roma. Però els nutrientsque s’extreien del sòl no tornaven al seu lloc d’origen sinó que es perdien per les clavegueres enforma d’excrements humans. A final, en el segle III, l’esgotament de la terra era total i la regió vaentrar en un declivi econòmic i ambiental preludi de la desertització que afecta la regió des de fagairebé dos mil·lennis.Els fertilitzants químics ens han alliberat de retornar la matèria orgànica a la terra i ens permetenenviar els aliments cultivats a llargues distàncies. Les ciutats podenprosperar sense preocupar-se de retornar a les terres de cultiu lesdeixalles orgàniques de la brossa o els fangs de les aigües residuals.L’abús de l’adob nitrogenat s’ha convertit en un greu problema perquèacaba contaminant amb nitrats i nitrits les aigües freàtiques ques’empren per al consum humà. Es calcula que els nutrients quecontenen les deixalles i les restes de jardí equival a un 7 % delsnutrients que requereixen els conreus catalans i els excrementshumans n’aportarien un altre 8 % i, per tant, si s’utilitzessin com acompost es podria estalviar aquesta mateixa proporció de fertilitzantquímic. Reciclar la matèria orgànica convertint-la en compost és unanecessitat ineludible de l’opció per viure d’una manera sostenible ien harmonia amb la natura.

constituirien un material per tractar i retor-nar al sòl i millorar-ne la fertilitat. La vidaurbana no respon a aquest cicle i per això téun greu impacte de contaminació del’ambient. Hi ha residus orgànics d’origennatural que poden convertir-se en adob, peròtambé n’hi ha d’orgànics sintetitzats perl’home que no es degraden fàcilment. Demolts dels inorgànics en podem reaprofitaralguna de les matèries primeres que els com-ponen. La nostra vida quotidiana genera en-tre un 40 i un 50 % de residus orgànics quees poden reciclar fàcilment compostant-los.La fracció orgànica de les deixallesmunicipals de Catalunya el 2001 era del 38% del pes. Tanmateix, la mitjana que es varecollir selectivament en les comarques imunicipis on s’ha implantat no superava el3,18 %. Val a dir, però, que hi ha alguns

municipis exemplars com és ara Torrelles deLlobregat amb una taxa de recollida del 46,75% o Castellbisbal amb un 41, 42 %.

Una visió del consum basada en la mancade responsabilitat respecte al nostre entornha creat una societat malversadora dematèries primeres. Explotar les matèriesprimeres s’ha convertit en una activitat lu-crativa arreu del planeta que ha bandejat totaactivitat de recuperació, reutilització oreciclatge dels materials que esdevenienobsolets o inservibles. El concepte modernde residu no és altra cosa que la suma delsproductes excretats per la societat de consum.Per raons macroeconòmiques aquestsproductes es tractaran majoritàriamentdisposant-los o acumulant-los en espaisaïllats que anomenem abocadors. En algunscasos, prèviament s’incineren per reduir el

5

Composició de la brossa domèstica

El problema ambiental del tractament dels residus

La gestió dels residus s’ha convertit en un dels problemes més importants de la nostra societat. Elsresidus s’acumulen proporcionalment a la densitat de població i d’altra banda el rebuig tothom la vollluny de casa. A finals dels anys setanta la producció diària de brossa per habitant en les ciutats europeesera la meitat de l’actual. La qüestió és que aquest augment espectacular de deixalles ha estat potenciatper la cultura d’usar i llençar que mercès a la publicitat se’ns ha ficat al moll dels ossos. Un aparelld’usar i llençar és més barat que un de recarregable perquè no paguem el seu tractament final quanl’adquirim. Aquesta necessitat de llençar ha fet que el nombre d’abocaments incontrolats sigui moltalt (el 1993 a Catalunya n’hi havia 6.500 de censats). Per reduir el volum de la brossa a dipositar en unabocador s’ha desenvolupat la tecnologia de la incineració, la qual es responsable d’emissions tòxiquesa l’atmosfera amb substàncies perilloses com ara les dioxines. Tot i això aquesta tecnologia es justificaper l’aprofitament energètic, atès que una tona de residus aportal’equivalent a 300 kWh d’energia elèctrica o 150 l de fuel-oil.En els abocadors, la matèria orgànica fermenta generant granquantitat de lixiviats o efluents líquids que cal depurar i,sobretot, produeix grans quantitats de metà. Aquest metà ésun gas amb un potent efecte hivernacle. Per això, i mentre noli troben usos més interessants, se sol cremar al mateix abocadorper evitar mals majors. Ara bé, l’abocador de Garraf amb unasuperfície d’unes 110 ha es calcula que produeix el metàequivalent a 6.000 litres hora de betzina. Una quantitat suficientper fer funcionar durant un any la flota d’autobusos de Barce-lona.

seu volum i minimitzar la despesa de territorique pot ocupar un abocador.

Els residus majoritàriament generen duesvariables clarament perceptibles per lapoblació: males olors i alteració del paisatge.Per això, la gestió dels residus s’ha convertiten una font de conflicte social i que ja hadesenvolupat síndromes com l’efecte nimby(not in my back yard: no al pati de darreracasa). El mot residu s’ha convertit en unterme negatiu i amenaçador per a qualsevolpersona o grup social. I, tanmateix, elscatalans (dada de l’any 2002) cada diagenerem al voltant de 1,62 kg per personade material de rebuig que traiem fora de casaperquè desaparegui de la nostra vista. A més,cal afegir-hi al voltant d’un quilo més diarien forma de femtes que a través del vàterenviem a contaminar les aigües (i que despréshem de depurar generant una importantdespesa energètica).

Darrerament, s’ha fet un esforç per buidarel contingut negatiu del terme residu, atès queaquest no és més que un estat intermedi en-tre una matèria primera i un material derebuig. En altres paraules, un residu ésquelcom que deixa de ser útil per al propietaridel material o l’objecte, però que potencial-ment conserva propietats per ser novamentincorporat al cicle productiu. Perquè un ma-terial residual es pugui reciclar cal aplicar-hienergia o sotmetre’l a processos de regene-ració. En canvi, un rebuig seria realment unelement que ha perdut tota possibilitat de serreincorporat al cicle productiu, és a dir, aque-lla fracció del residu que no té cap valor i delqual no podem treure, ara per ara, cap profit.En realitat, en una societat conscient de laimportància del cicle de la matèria i que lanatura no conté un magatzem infinit de re-cursos, els materials de rebuig final hauriende ser els mínims. De fet, segons diversos

6

estudis el 95 % dels residus que generem hande tenir valor.

Una societat sana és aquella el rebuig dela qual s’ha minimitzat al màxim i on unapart de l’energia s’inverteix a evitar que elsmaterials esdevinguin un element quecontamini. Per això cal que es retardi almàxim el seu deteriorament final i s’exigeixila recollida selectiva. L’equilibri entrel’impacte d’un material de rebuig en el medio del procés tecnològic per allargar la sevavida útil és un aspecte clau i que identificauna societat ambientalment avançada.Inevitablement, la gestió ambiental del rebuigexigeix una participació activa de la poblacióper reagrupar els béns de consum inserviblesque abans han estat escampats pel comerç.El terme recollida selectiva ha esdevingut unconcepte bàsic per il·lustrar la necessitat departicipació en una gestió ambiental delrebuig. Entenem per recollida selectival’activitat de triar des de la llar, el comerç,l’oficina, l’escola, etc. els elements de rebuigperquè puguin ser reciclats, és a dir,convertits en nous usos. La recollida selecti-va és essencial en un model de societat basa-da en la minimització dels seus residus.Tanmateix, la societat ecològica idealfomentaria els serveis i no pas els objectesen ells mateixos. En una economia ecològicaes potencia el lloguer de serveis i el preu delsproductes reflectirien tots els aspectes del seucicle per tal de facilitar el tractamentambientalment més adequat al final de la sevavida útil.

Les 5 R i la reducció de residus

La gestió dels residus és el conjuntd’activitats que comprèn la recollida, eltransport, l’emmagatzematge, la valorització,la deposició de rebuig i la comercialitzaciódels residus. Aquesta gestió la fa l’ad-ministació pública competent. Però, els residus

també poden evitar-se i abaratir conse-güentment el cost d’aquest gestió tant des d’unpunt de vista econòmic com ambiental. Elsciutadans, com a consumidors, treballadors,comerciants, industrials, etc. són els respon-sables primers de la producció massiva dedeixalles. Per això cal contribuir a la sevareducció des de casa, el treball, els co-merços, les indústries, etc. Per reduir elsresidus cal un canvi en els comportamentspersonals dels ciutadans que podem resu-mir en 5 R: reduir, reutilitzar, reciclar, re-tornar, reparar.

El primer que cal incentivar és laminimització. La pràctica de reduir el volumde materials emprats evitarà la seva posterioracumulació innecessària. Una manera eficaçde reduir és evitar materials la durada delsquals a les nostres mans és mínima. Aquest ésel cas de les safates de porexpan per alsaliments o la bossa de plàstic individual per acada una de les varietats de fruita o verdures.Barrejar en una mateixa bossa de plàstic omillor portar un cabasset de vímet per trans-portar-les dins el carretó estalvia un munt debrossa. En el mercat podem escollir productesa granel en lloc dels empaquetats. Escollir la

Imatge aèria d’un abocador. Ningú no el vol aprop, però a tots ens fa mandra fer la recollida

selectiva de les nostres escombraries.

7

forma de presentació per tal que ens enduguemel mínim de residus és una qüestió deconsciència. D’altra banda reduir també voldir pensar si allò que anem a comprar honecessitem veritablement. Molts cops agafemels productes sense valorar la seva utilitat enaquell precís moment. El que s’anomenacompra impulsiva no ajuda gens a reduir labrossa domèstica.

Reutilitzar s’aplica a productes als quals,un cop utilitzats, podem donar altres usos.Un pot de vidre, per exemple, quan l’hembuidat ens pot ser útil per omplenar-lo ambuna conserva casolana o conservar-hi fruitssecs que hem comprat a granel. La reu-tilització també té molt a veure amb el fetque altres persones puguin accedir a unobjecte que per a nosaltres ha deixat de tenirús. Aquest podria ser el cas d’una bicicletaque s’ha fet petita a un infant i que podemdonar a un altre. El mateix podríem dir de laroba que se’ns queda petita o simplement jano ens és necessària. En allargar la vida d’unobjecte evitem que es produeixin residus, endefinitiva, en disminuïm el volum.

Reciclar és donar valor per tal que no tantl’objecte en ell mateix com les seves matèries

primeres es puguin tornar a emprar per fa-bricar nous productes. A voltes pot ser elmateix o poden ser diferents. Un vas deplàstic compostable entremig de la pila decompost deixa de ser útil per beure, però esconverteix en un material per fertilitzar el sòl.El compostatge és una d’aquestes activitatsque millor defineixen el concepte de reciclar.El compost obtingut, el podrem escamparpels nostres testos amb plantes. Reciclar ésfer possible que puguem separar elementscompostos per reintroduir-los novament alcicle productiu com a matèries primeres.

Retornar és una activitat bàsica perquè les3 R primeres siguin possibles. Els envasosretornables amb un preu de dipòsit potser se-ria l’exemple més conegut, tot i que cadavegada n’hi hagi menys al mercat. Sense elgest de retornar un objecte al seu punt d’inicio a un intermediari que en possibilitarà lareutilització o reciclatge la reducció de residusno és possible. Si tots plegats contribuïssim aretornar els residus valoritzables ja sigui a ladeixalleria o bé al propi punt de partida (perexemple, al comerç on l’hem adquirit) la taxade residus valoritzables s’incrementaria. Laqüestió, doncs, ja no és ni tan sols mirar unamica més a llarg termini, sinó observar lesrepercussions de les nostres accions diàriesmés enllà dels nostres ulls.

Finalment, molts estris quotidians podenser reparats. Reparar pot requerir substituiralguna peça, però evita residus. Per altra ban-da, reparar es pot aplicar a la restauració laqual consisteix a allargar la vida útil delsobjectes al màxim de tal manera que s’evitala seva deposició a les escombraries. Unordinador per escriure, tot i haver quedat curtde memòria, pot durar molt més simplementsubstituint alguna peça, com per exemple,canviant el disc dur original per un altre demés capacitat. Molts cops, els objectes antics,abans d’esdevenir peces de museu o rebuigen un abocador controlat, es poden fer repa-

Si volem una vida de més qualitat ens cal apostarpel reciclatge i reciclant la matèria orgànica

convertint-la en compost o biogàs evitem un 40% del problema dels residus urbans.

8

rar per allargar-los la vida útil o bé per con-vertir-se en un objecte decoratiu. Reparar unestri i adequar-lo a les necessitats és unamanera de reciclar.

La matèria orgànica a la natura

A la natura trobem la matèria en tres for-mes químiques: els elements, els compostos(dos o més elements) i les barregesd’elements amb compostos. A la Terra tenim109 elements químics, però només 92 sónd’origen natural. Cadascú d’aquest té unaestructura interna i unes propietats úniquesque el distingeixen dels altres. Són com leslletres de l’alfabet amb les quals podem ge-nerar una gran varietat de materials.Tanmateix, d’aquesta riquesa d’elements n’hiha cinc bàsics per a la vida, els quals la Terraconté en abundància: l’hidrogen (H), elcarboni (C), l’oxigen (O), el nitrogen (N) iel fòsfor (P). Tot i la seva complexitat, el mónviu reposa sobre unes bases químiques ben

senzilles; en el detall s’expressa amb moltamés complexitat incorporant elements ambpetites proporcions (oligoelements) però quesón essencials per a molts processos vitals.La gran capacitat de la natura ha estat dotar-se d’un poderós mecanisme per reciclarconstantment la matèria viva a través delprocés de la descomposició i la minera-lització. La vida a la Terra ha perdurat durantmilions d’anys gràcies al reciclatge continud’aquests elements. El calci acumulat familions d’anys per cargols marins convertitsen roques són avui el substrat de moltsboscos. L’activitat de microorganismesaconsegueix arrencar el poder vitald’aquestes roques i convertir-les en sòl útilper al creixement de les plantes.

Quan fabriquem i emprem un producte, elque fem és variar la forma física o químicadels seus compostos o elements, però mai nocreem del no-res. Aquesta realitat es coneixcom la llei de conservació de la matèria. Lanatura mostra, de diverses maneres, com la

matèria i l’energia són sotmeses a unprocés de renovació cíclic constant idinàmic. El més visible és que totorganisme esdevé font potenciald’aliment per a un altre. Així s’esta-bleixen el que s’anomenen cadenes oxarxes tròfiques. Cada organisme ocu-pa, doncs, una posició o graó queanomenem nivell tròfic d’acord amb laquantitat de matèria que aporta i de comaquesta matèria s’engreixa. Cadascundels nivells tròfics produeix residuscom a resultat de la transformacióenergètica dels aliments o matèria nu-tritiva. Els residus de les plantes ianimals silvestres no són deixallesinútils sinó una forma de matèriaenergèticament pobre però que serveixde base perquè altres organismes latornin a fer aprofitable en el cicle vi-tal. Els organismes que tanquen i

HORT ESCOLAR

ESCOLA

Recollida Selectiva

Matèria orgànica

ECOSUPER

Verdura

El compostatge de les restes orgàniques del menjar al’escola, combinat amb hort permet mostren un cicle

clau de la Vida.

9

alhora obren una xarxa tròfica són elsdescomponedors que s’alimenten de matèriaorgànica morta i que en el procés metabòlicla mineralitzen fent-la novament útil per ales plantes. Lògicament, les substàncies quecomponen un ésser viu no són les úniquesque es reciclen. A la natura hi ha diversoselements químics que, tot i ser constituentsde l’estructura dels éssers vius com l’aigua,el nitrogen, l’oxigen i el fòsfor, tambédescriuen els seus propis cicles. En definiti-va, la natura ens mostra que amb l’ajut del’energia solar com a font per lluitar contrala progressiva degradació de la matèria espoden sintetitzar noves substàncies vitals, fercréixer organismes i mantenir ple de vida elplaneta Terra.

En tot aquest procés l’aparició de l’espèciehumana aporta una important diferència enla mesura que la seva capacitat racional lipermet sintetitzar compostos nous per alsquals la natura no disposa de processos perdegradar-los fàcilment i que per tant

s’acumulen sense possibilitat de reincorpo-rar-los a cap cicle natural. Per altra banda,aquests compostos més o menys persistentsi en la mesura que són estranys a labioquímica de la vida poden convertir-se finsi tot en tòxics i perillosos (contaminants) peral propi desenvolupament de la vida en lamesura que són estranys a la bioquímica. Lacapacitat de generar substàncies contami-nants per la família humana en els darrerssegles, però molt especialment des del segleXX, s’ha convertit en el principal problemaper propiciar una civilització sostenible, és adir, capaç de perpetuar-se en el temps. La vidad’un terç dels humans s’ha convertit en unaautèntica bogeria per crear nous materials queno compleixen un requisit elemental i és queno siguin tòxics per a la resta de les formesvitals o que puguin ser reciclats. Actualment,són més desenes de milers les substàncies quehem creat i algunes d’elles s’han convertit enun autèntic malson per la seva capacitat dedestrucció de la vida (cancerígenes, mutagè-

niques, etc.). Co-nèixer i adaptar elnostre enginy permillorar la qualitatde vida als ciclesnaturals és el princi-pal repte del segleXXI. L’ecodissenycom a concepte queexpressa aquestanova tendència perfer materials i objec-tes reciclables i notòxics representauna esperança per alfutur de la huma-nitat. Esperança queno serà possiblesense un estil devida més frugal.

Il·lu

stra

ció

de D

inda

l, 19

71, E

colo

gy o

f C

ompo

st

Alguns dels organismes que intervenen en la formació del compost.L’energia en aquesta cadena tròfica flueix tal com indiquen les fletxes.

Restes orgàniques

Actinomicets

BacterisCucs

CaragolsLlimacs

Nemàtodes

Col·lèmbols

Rotífers

Escarabats

PseudoescorpinsCucsPlatelmints

FormiguesCentpeus

Fongs

ÀcarsPtiliidae

Àcarpredador

10

El compostatge

El terme compost deriva del llatícompositus i el seu significat equivaldria a“posar junt”. Per fer compost barregem di-versos materials que permeten iniciar unprocés de descomposició de la matèriaorgànica que posteriorment donarà lloc a unmaterial més o menys estable semblant al’humus del sòl i que és un element clau pera la fertilitat de la terra. Els termes compost,compostatge o compostar s’han convertit enhabituals en el nostre llenguatge i abreugenamb precisió el concepte de matèria orgànicadescomposta.

El compostatge es defineix com un sistemade tractament/estabilització dels residusorgànics basat en una activitat microbiològicacomplexa, realitzada en condicions con-trolades (presència assegurada d’oxigen –aero-biosi– i amb alguna fase d’alta temperatura)en les quals s’obté un producte utilitzablecom a adob, esmena o substrat. En condicionsnaturals la matèria orgànica es pot des-compondre i en determinades condicionscompostar. La principal diferència és que elcompostatge s’assumeix com un procés arti-ficial, com una biotecnologia pel fet quecorrespon a una explotació industrial delpotencial dels microorganismes. També potconsiderar-se una ecotecnologia, atès que

permet el retorn al sòl de la matèria orgànicai dels nutrients vegetals, introduint-la de nouen els cicles biològics.

El compost és molt més que un fertilitzanto un agent saludable per a la terra. És unsímbol de la continuïtat de la vida. Elcompostatge és un procés artificial queestabilitza i higienitza un producte endescomposició. El resultat final és unproducte d’aspecte físic diferent delsmaterials que el permeten formar. Com queés un procés amb aire, oxigenat, no fa pudor.El fet que en alguna fase actuïn micro-organismes de tipus termòfils garanteixl’eliminació dels organismes patògens iparàsits que podria haver-hi. Així queelements que podrien causar epidèmies, comés el cas de les femtes humanes , una vegadacompostades es converteixen en un productehigienitzat.

El procés de compostatge té un fonamentmolt simple i molt versàtil, pot aplicar-se amolts tipus de materials i barreges, a escalesde treball molt distintes i emprant equips molto gens sofisticats.

El compostador tradicional perexcel·lència ha estat el femer. Una pila con-trolada en la qual es barrejaven les femtes dela granja amb els residus vegetals delsconreus i les restes orgàniques dels aliments.Mercès a l’acció de remenar i enlairar els

El compost

El compost o producte resultant del procés descrit anteriorment és difícil de definir, atès que la sevacomposició depèn molt del material o materials que s’hagin tractat, però sí que ha de complir que:• una part important de la seva matèria orgànica estigui estabilitzada, és a dir, sigui de lentabiodegradació;• estigui higienitzat, és a dir, sense patògens animals o vegetals i sense llavors de males herbes;• tingui un nivell mínim d’impureses i contaminants;• presenti un aspecte i olor agradables, un bon nivell de nutrients per a les plantes, si és possibleforça constant;• no generi problemes ni durant el seu emmagatzematge ni durant la seva aplicació.

11

ingredients d’una manera regular per part delpagès. Al cap d’unes setmanes o mesosaquest material descompost es podia emprarper adobar els conreus i millorar lesexpectatives de la collita. Tanmateix, elcompost no només afegeix elementsfertilitzants a la terra sinó altres substànciesque donen vigor i vitalitat perquè les plantescreixin sanes. Per això el compost es pot con-siderar com una eina clau per al pagèsbiològic o per a l’horticultor urbà, alhora queens permet reciclar la matèria orgànica que,si no, es podreix als abocadors produint gasmetà amb efecte hivernacle. El compostatgees pot considerar un procés de gran interèseducatiu i una de les lliçons més excepcionalsd’ecologia pràctica i de perpetuació de la vidai la biodiversitat al nostre abast. Fer compostens exigeix canviar els nostres hàbits pocecològics i malversadors per altres mésharmoniosos i saludables per al nostre pla-neta. En un planeta afectat greument per ladesertització produir compost mai no serà unactivitat inútil.

Per això resulta irracional que les restesdel menjar i, en general, qualsevol resta ve-getal del jardí no les separem per compostar.Barrejar la matèria orgànica amb plàstics ialtres residus inorgànics constitueix unapràctica que ens hauria de semblar tan abo-

minable com llençar els diners. La diferènciaés que impedint el compostatge de la matèriaorgànica estem hipotecant el futur de lafertilitat de la terra i, per tant, de la nostrasupervivència. El paisatge desèrtic del nordd’Àfrica, territori del poble cartaginès, es vaveure abocat a la pèrdua de fertilitat forçatper les collites que havien de subministrar al’Imperi romà sense que aquestes terresrebessin cap fertilitzant.

Les plantes extreuen del sòl les salsminerals que necessiten. Però considerar queadobar consisteix únicament a restituir al sòluna determinada quantitat de nitrogen,potassi i fòsfor és tan obsolet com pensar queingerint un determinat nombre de caloriesn’hi ha prou. El sòl, com el cos humà, és unsistema complex, i no és suficient que les salsd’aquests i d’altres elements hi siguinpresents sinó que sobretot cal que hi hagi lescondicions perquè les plantes les puguinassimilar que és el que anomenem lafertilitat. La fertilitat d’un sòl està estretamentlligada amb la vida que hostatja, a més de laquantitat de minerals i d’aigua disponibles.La vida la impulsa l’humus, que és el

Condicions per a un boncompostatge

Quan es plantegi un tractament de residus basaten el compostatge, sigui en condicionsindustrials o no, s’ha de procurar:• afavorir al màxim les condicions adequadesal desenvolupament dels microorganismes;• sempre que sigui possible, conservar elsnutrients dels vegetals que contenen elsresidus;• evitar problemes ambientals i molèsties.

Un 35 % de les restes de cuina i el 100 % de les restesdel jardí es poden reciclar compostant-les d’unamanera senzilla amb un compostador comercial.

12

constituent del sòl que resulta del procés dedescomposició i transformació de la matèriaorgànica per part de microorganismes i depetits invertebrats, sense oblidar els cucs deterra, veritables llauradors ecològics de laterra. La vida no seria possible sense laperpètua descomposició i reintegració en elsprocessos vitals de la matèria orgànica morta.I el compost és una forma de reintegrarl’humus que van perdent els sòls agrícoles.

El compost és un brou on bull la vida i enenriquir el sòl possibilita un cultiu harmònici saludable. Per això, contribuir a fer compostamb les restes de matèria orgànica és un acte

revolucionari a favor de la vida, d’un entornmés saludable. L’activista ecològic és unapersona que estima la matèria orgànica i quemai no propiciarà que aquesta acabi en unaincineradora o podrint-se anaeròbicament enun abocador. La matèria orgànica que es potcompostar és un subproducte de lacivilització humana i alhora un productesolidari per compartir amb aquelles zones delplaneta afectades per l’empobriment edàfico desertització. Reciclar i donar un bon ús ala matèria orgànica disponible és, en defini-tiva, propiciar la vida.

Fer-se el propi vermicompostador (més informació a la pàgina 21)

1

2 3

4

5

6

El vermicompost és la descomposició de la matèria orgànica amb una comunitat de cucs vermells iproduir humus, un producte molt apreciat com a fertilitzant. Amb la fusta de dues o tres paletes vellespodem fer-nos el nostre propi vermicompostador i que, a més, ens serveixi de banc per al jardí.Desmuntem les paletes i cerquem dues caixes de fusta de fruita (1). A continuació, a les dues caixes defusta els serrem un dels costats i hi col·loquem una malla metàl·lica fina (2). Amb les fustes de lespaletes folrem les dues caixes de fusta perquè hi quedin ben encaixades (3). A la tapa delvermicompostador, hi posarem unes frontisses per poder obrir i tancar la caixa dels cucs (4). Perprotegir la fusta es pot fer una barreja d’oli de llinosa i trementina o amb un vernís ecològic. Els cucscal alimentar-los amb restes vegetals de la cuina (5). Finalment, hi podem posar dues nanses de cordai així el podem canviar de lloc (6). S’ha de col·locar en un indret on no hi toqui el sol i no es mulli.

Compostar és una història de respecte i

d’amor per la Terra.

13

Condicions per al desenvolupamentdels microorganismes

El compostatge és un procés biològic.Perquè aquest procés es desenvolupicorrectament s’han d’afavorir les condicionsnecessàries que fan possible el desen-volupament dels organismes que el duen aterme. Aquests organismes són essencialmentbacteris i fongs (responsables del 95 % del’activitat descomponedora), però al final delprocés també hi trobarem cucs, àcars,col·lèmbols i altres invertebrats. En un solgram de compost en descomposició podríemavaluar en uns 10 mil milions la població demicroorganismes la finalitat dels quals estàperfectament delimitada. Tanmateix, aquestainteracció entre els microorganismes i elsubstrat vegetal ha de comptar amb unescondicions ambientals concretes perquè esdesenvolupi adequadament. Sens dubte, elfactor més important en el procés delcompostatge és l’oxigen, ja que aquestadescomposició de la matèria orgànica ésaeròbica. La temperatura descriu la fase delprocés i la humitat, així com la barreja dematèria orgànica que fem, condicionenpròpiament aquest procés. Atès que elcompostatge, tot i ser un procés biològic,requereix una intervenció humana, acontinuació detallem els aspectes que s’hande controlar per afavorir l’activitat delsmicroorganismes. Són els següents:

L’equilibri entre el contingut d’aigua i airedel material a compostar.

Atès que el compostatge és un procésaerobi, el material a compostar ha de serporós perquè l’O

2 accedeixi a tot arreu. Però

els porus poden estar ocupats també perl’aigua, cosa que faria que el material estiguésmal oxigenat. Però si el material és massasec, llavors l’activitat microbiana també se’nressent per manca d’aigua. En definitiva, hi

ha d’haver un equilibri entre l’aigua i l’aire,si bé és difícil donar valors perquè depèn delmaterial que es composti. Com a valorsorientatius podem dir que la humitat del ma-terial (o de les mescles de materials) que escomposta ha de trobar-se entre un 50 i un 70%. El contingut d’O

2 a les zones internes del

material no ha de baixar mai del 10 %. Lamatèria orgànica per compostar s’ha demantenir humida però no xopa. Si està massahumida es produeix condensació i esrestringeix la circulació de l’oxigen, fet quepermet la proliferació de bacteris anaeròbicsi de fongs que, a banda de ser els responsa-bles que el procés faci mala olor, generensubstàncies que poden ser tòxiques per alcultiu. Si està massa seca, per exemple, perun excés de materials secs com palla,fullaraca, fusta trossejada, etc., elsmicroorganismes no poden iniciar ladescomposició. L’aireig no és altra cosa queaddicionar oxigen al sistema perquè elsmicroorganismes rendeixin. Un delsproblemes amb l’aireig és que a mesura queel material es descompon es compacta i difi-culta el pas de l’aire per la pila. Per això, avegades cal remenar-la per augmentar la sevaesponjositat. En el cas de compostadorsdomèstics de jardí tipus contenidor no hemde tenir manies a obrir-lo, retirar tot el mate-rial, airejar-lo i tornar-lo a col·locar dins, o

Tot i que hi ha molts sistemes comercials pe fercompostatge, un compostador ens el podem fabricar

nosaltres mateixos amb fustes velles.

14

bé disposar d’un tirabuixó gran per foradarla pila i alçar-la. També és bo que el materialque volem compostar tingui mides diferents:les fraccions més gruixudes proporcionencanals per a la circulació d’aire, alhora queserveixen per capturar la condensació quepodria restringir aquest flux, mentre que lesfraccions més fines són les que pateixen mésacusadament l’actuació dels microorga-nismes. En el procés de compostatge es perdaproximadament la meitat de l’aigua i lahumitat del producte final ronda el 40 %.

El pH inicial ha de trobar-se entre 6 i 8El pH o punt d’acidesa que té la barreja de

matèria orgànica, si es troba entre 6 i 8,possibilita el desenvolupament d’un ventall benampli de microorganismes (bacteris i fongs).

Un bon equilibri de nutrientsParticularment de carboni (C) i de nitrogen

(N). Aquests dos elements són respec-tivament el «menjar» i les «dents» delsmicroorganismes i per això una bona relacióajuda a la descomposició. La bibliografiaesmenta que els valors de la relació C/Nrecomanables a l’inici del procés han d’estarentre 25 i 35 en els materials més descom-ponibles de la barreja que es composta (és adir, entre 25 i 35 parts de carboni per una denitrogen). A vegades aquestes relacions po-den ser difícils d’aconseguir. Cal remarcarque relacions superiors també permeten elprocés, però la seva velocitat és menor; encanvi si es fan mescles amb materials quetenen relacions C/N inferiors, llavors es po-den produir pèrdues de N per volatilització

Què es pot compostar

Sense problemes• restes crues de fruita i verdura• restes de les infusions• closques d’ou• flors i rams pansits• encenalls de fusta• fullaraca• gespa dallada• restes de poda d’arbres i arbustos trossejats

En poca proporció(perquè tenen poc nitrogen)

• paper de cuina, tovallons de paper i oueres de cartró• cartró ondulat trossejat• marro del cafè• serradures

Amb precaucions• restes de peix, carn i menjars cuinats (si el procés no va bé faran molta pudor i atrauran insectes)• grans quantitats de tomàquets o fruits àcids podrits.

Què no es pot compostar

Materials orgànics no biodegradables• plàstics• productes de neteja• pintures• olis de cotxe• medicaments

Materials inorgànics• vidre• metall• cendres

Barreges de materials orgànicsdesitjables amb indesitjables

• paper de diari o imprès• tetrabric• bolquers

Barreges amb precaucions• residu de cuina amb residu de jardineria• residu àcid amb un altre que no, etc.

La pràctica del compostatge

15

en forma de NH3. Es pot calcular també el

quocient C/N a partir de les dades conegudesde cada material. També hi ha calculadoresvirtuals que faciliten aquesta operació. Engeneral totes les plantes tenen més carbó queno pas nitrogen. Els materials rics ennitrogen, que es caracteritzen per tenir unquocient baix de C/N (inferiors de 30/1), se’lsconeix també per «verds» encara que no totstinguin aquest color i són els que mésràpidament es descomponen. Els materialscom ara la palla, els trossejats de brancatge,el paper o les serradures que tenen méscarboni que no pas nitrogen, és a dir, els quetenen un quocient alt de C/N (més gran de30/1) són més lents de descomposició ambla qual cosa generen menys energia idifícilment assoleixen temperatures tret queestiguin combinats amb una font de nitrogen.Per això hem de procurar que una pila per

compostar sigui una bona barreja de materialscomplementaris. Així, materials rics enhumitat i nitrogen com ara la gespa tallada iles restes d’hortalisses (enciams, cols, etc.)s’han de combinar amb materials secs comara la palla i la fullaraca, atès que el baixcontingut en aigua d’aquests darrers impediriael treball vital dels microorganismes. Lalignina (material típic de les branques sequeso les serradures) pot retardar la descomposició,però com més elevada és la proporció delignina més quantitat d’humus s’obté. Per altrabanda, cal recordar que el material que no s’hacompostat del tot en el procés es pot empraren la següent pila.

Assegurar una població microbiana inicial En la majoria de materials ja hi ha aquesta

població microbiana i, per tant, la utilitzaciód’inòculs comercials no té sentit en la majoria

ENRIQUEIX EL SÒL• Afegeix matèria orgànica• Incrementa la seva fertilitat i productivitat• Millora la retenció de l’aigua• Afavoreix la vitalitat vegetal• Redueix o elimina la necessitat de fertilitzants de síntesi química• Modera la temperatura del sòlid

PREVÉ LA CONTAMINACIÓ• Redueix la producció de metà dels abocadors• Redueix o transforma la brossa orgànica• Redueix o transforma els fangs de les depuradores

ESTALVIA DINERS• Redueix la necessitat d’aigua, fertilitzants i plaguicides• Es pot comercialitzar com un producte• Aporta riquesa als sòls cultivables• Allarga la vida dels abocadors reduint les aportacions orgànica• Es pot emprar per a la restauració de sòls degradats

*Inspirat en un document de l’Agencia deProtecció Ambiental dels EUA (1997)

Beneficis del compostatge i el compost*

LLUITA CONTRA LA CONTAMINACIÓ• Degrada determinades substàncies tòxiques• Reté metalls pesats• Neteja l’aire contaminat

RESTAURA EL PAISATGE• Ajuda a la reforestació• Ajuda a restaurar hàbitats naturals• Ajuda a recuperar espais miners i pedreres• Ajuda a recuperar aiguamolls malmesos• Ajuda a prevenir l’erosió i les tempestes de pols

DESTRUEIX ELS PATÒGENS• Elimina els microorganismes patògens i paràsits de l’ésser humà• Elimina les llavors de males herbes• Elimina els magatzems de patògens i paràsits dels conreus presents a les restes vegetals

16

de casos. A més, el gran avantatge delcompostatge és que és un sistemageneralista que poden dur a terme moltsmicroorganismes, cosa que li permet adap-tar-se a substrats i condicions ambientalsmolt diferents, mentre que la inoculació ambcepes de microorganismes especialitzatsserà més eficient però només quan elssubstrats i les condicions siguin lesadequades a aquests microorganismes. Aixòés una mica com l’espècie humana: triomfaperquè és molt versàtil

La temperaturaAquesta variable és una conseqüència del

procés. La descomposició aeròbia de lamatèria orgànica continguda en els residusdesprèn una gran quantitat d’energia, cosaque provoca que el mateix material s’escalfi.A mesura que varia la temperatura, canvienels tipus de microorganismes que actuen.D’aquesta manera, durant el procés decompostatge s’esdevé una successió demicroorganismes, amb diferents funcions iefectes sobre els components dels materials

L’humus

Una terra fèrtil, sana i productiva és una terra rica en humus. L’humus és la clau de la fertilitat, ésl’estadi intermedi entre la vida orgànica i els materials inerts. L’humus és el resultat del procés detransformació de la matèria orgànica que va a parar al sòl –restes de les plantes, fems, etc. Definir-lo de manera senzilla no és fàcil perquè la humificació, el procés que el genera, és molt complex i elpunt important és saber que és vital per a l’activitat biològica de la terra. L’humus és un materialgranulós i fosc amb una bona capacitat per absorbir la calor solar, retenir l’aigua, facilitar l’intercanvigasós de les arrels i emmagatzemar i posar a disposició de les plantes els elements nutritius quenecessiten per créixer sanes. L’humus no és un producte fertilitzant o un adob per a les plantes sinóun element integrador i dinamitzador de les substàncies que les plantes aprofiten del sòl per créixer.La formació de l’humus s’esdevé a les capes superficials de la terra a partir de la fullaraca, delsbranquillons secs dels arbres i els arbustos així com dels excrements animals i també del compost.Els primers organismes que hi participen són els que trossegen la matèria orgànica més grollera i acontinuació hi intervenen fongs diversos ibacteris que descomponen i transformenaquesta matèria i amb posterioritat tambéhi intervenen altres organismes com arallimacs, caragols, escarabats, àcars icol·lèmbols. En els boscos d’arbrescaducifolis és on s’observen millor aquestesdiferents etapes de la formació d’humus. Elsmaterials més grollers ocupen la capa su-perficial, a sota hi ha una capa on esprodueix la descomposició microbiana dela matèria orgànica i a un nivell encara mésinferior ja hi ha el veritable humus, de colorfosc. Els cucs de terra tenen un importantpaper en el sòl en la mesura que transportenaquests materials entre els diferentshoritzons. Il

·lust

raci

ó de

The

Enc

yclo

pedi

a of

Lif

e Su

ppor

t Sys

tem

s, U

NE

SCO

17

que compostem. L’interval de temperaturamés adequat per a la participació d’un nom-bre més gran de microorganismes es trobaentre 40 i 45 ºC, si bé és necessari que tota lamassa assoleixi durant un cert temps els 60ºC per tal que s’higienitizi i es morin tots elsorganismes paràsits i patògens que puguicontenir. La temperatura resulta el paràmetremés simple de mesurar i el que aporta mésinformació per diagnosticar el funcionamentdel procés. Alhora és un bon indicador perfer les actuacions correctores necessàries.D’aquí ve la importància de tenir una sondatermomètrica ficada en el cor de la pilamentres es composta. La temperatura de 50a 60 ºC s’assoleix als pocs dies de fer la pilasempre i quan la relació C/N i la humitatsiguin les adequades. Aquesta temperaturaacostuma a baixar al cap d’una setmana i esmantindrà a una temperatura d’uns 40 ºC finsque al cap d’entre cinc i vuit setmanes s’as-soleix la temperatura ambiental. Si hi hagrans quantitats de matèria orgànicadegradable el procés s’accelera i la tempera-tura augmenta molt ràpidament. Per sobredels 70 ºC el compost es «crema» i amenaçala supervivència mateixa dels microorga-nismes descomponedors. Llavors ens calairejar la pila o regar-la per refredar-la.

Durant el procés de compostatge es vansucceint diverses famílies de microorga-nismes, des dels anomenats criòfils quetreballen a temperatures entre 0 i 30 ºC, finsals termòfils que necessiten entre 45 i 60 ºC,passant pels mesòfils que proliferen atemperatures intermèdies. Un bon compostés la suma del treball harmònic d’aquestsdiferents tipus de microorganismes. La pilaes compacta a mesura que avança el procési, finalment, la massa es redueix a la meitat.

Etapes del procés de compostatge

Els materials orgànics amuntegats percompostar sofreixen diverses transfor-macions que convé conèixer a fons tant perpoder-hi col·laborar com per poder aprofitarel compost final de manera òptima.

En tot procés de compostatge han de dife-renciar-se dues etapes: la de descomposiciói la de maduració. El que separa aquestes duesetapes es fa evident sobretot per una evolucióde la temperatura del procés. Lògicament, jahem comentat les diferents variables que hiintervenen, però cal remarcar la facilitat enla qual podem valorar l’inici i el final delprocés de compostatge només fent unseguiment de la temperatura.

Compostar és gestionar els residus orgànics demanera respectuosa amb l’entorn involucrant iresponsabilitzant la societat que els produeix.

Les famílies que viuen en una casa amb un jardíhaurien de tenir un compostador de la mateixa

manera que tenen nevera per conservar elsaliments i cuina per coure’ls.

18

Fase de descomposició

En la fase inicial tenim un material orgànicfresc i sense humificar. Si té poca humitat ladegradació serà lenta o inapreciable. Si encanvi té un excés d’humitat tendirà a laputrefacció més que no pas a la descompo-sició aeròbia que caracteritza el compostatge.Aquesta degradació amb excés d’humitat fa-cilita la proliferació de bacteris anaeròbics ifongs que, a banda de desprendre males olors,converteixen la matèria orgànica en unproducte no adequat per al sòl.

D’aquí ve que la barreja de diferentsfraccions de residus orgànics amb caracte-rístiques complementàries sigui la clau d’unbon compostatge. Si hi ha restes humides calque estiguin compensades amb d’altres res-tes més seques. Però també cal que hi hagirestes riques en carboni amb d’altres riquesen nitrogen, ja que la teoria del compostatgedeixa clar que un procés podrà desenvolupar-se de manera òptima si en el seu inici es téuna proporció de vint-i-cinc parts de carboniper una de nitrogen (25/1). Probablement, acop d’ull no és senzill assolir aquestaproporció òptima nitrogen-carboni, però enshi aproximarem molt si separem la matèriaorgànica que volem compostar per fraccions.Les restes del jardí, de brancatge triturat ofullaraca seca poden servir per equilibrar elmaterial més fresc, com ara restes orgàniquesde la cuina, gespa segada, etc.

En l’etapa de descomposició es consu-meixen els components més degradables,mentre que els biopolímers més complexos,com la cel·lulosa i la lignina (en el cas delsvegetals), es transformen parcialment, demanera que es converteixen en les molèculesde base per a la construcció de compostosestables semblants a les substàncieshúmiques del sòl, transformació que té llocdurant la posterior etapa de maduració.

En aquesta fase hi ha un gran alliberamentd’energia i un fort consum d’oxigen. Entractar-se de l’etapa biològicament més acti-va, s’han de controlar curosament lescondicions de treball per tal d’evitar:

• Temperatures excessives. L’energia gene-rada pot elevar excessivament la temperatu-ra del material, fins a inhibir o alentirl’activitat microbiana. La calor també potprovocar un assecament del material, amb lesmateixes conseqüències sobre els micro-organismes. Per evitar tot això cal ventilar,remenar o regar el material convenientment.

• Condicions anaeròbies. Si no es reposal’oxigen consumit airejant la pila, llavorsapareixen les condicions anaeròbies.L’activitat microbiana en aquesta situaciódesprèn menys energia, cosa que fa que latemperatura no s’elevi prou per higienitzarel material i eliminar llavors de males herbes.A més, la transformació de les molècules és

Així que s’inicia el procés del compostatgeaugmenta la temperatura.

Esquema detallat de les fases del procés delcompostatge i les característiques físiques i

biològiques que l’acompanyen.

19

incompleta, i es generen substàncies volàtils(àcids grassos de cadena curta, amines,mercaptans, sulfur d’hidrogen, etc.), elsquals s’identifiquen per les olors desagrada-bles que desprèn la pila.

• Pèrdues innecessàries de nitrogen en for-ma d’amoni (NH

3). Durant aquesta etapa, les

proteïnes existents en els materials inicialses transformen en formes amoniacals, lesquals poden perdre’s en bona part segons lescondicions d’humitat i temperatura i delrègim de ventilació establert. Aquestespèrdues han d’evitar-se, atès que el NH

3 és

un contaminant i el nitrogen que conté és unnutrient vegetal car, tant des del punt de vis-ta econòmic com energètic. La via més usualper fixar el nitrogen consisteix a combinarmaterials fins a obtenir barreges amb unarelació C/N adequada i que minimitzi lespèrdues, tal com hem comentat anteriorment.De tota manera cal dir que, a vegades, aixòés difícil o costós, bé sigui perquè no esdisposa de residus orgànics amb relacions C/N complementàries, bé sigui perquè algund’ells no és un residu i, per tant, té un preu.

Fase de maduració

A diferència de l’etapa anterior, en la fase

de maduració no es generen molèculessenzilles sinó macromolècules moltcomplexes. Les molècules de cel·lulosa ilignina més o menys modificades es combi-nen entre elles i s’enriqueixen en nitrogenen incorporar el NH

3 produït anteriorment.

Aquestes macromolècules es caracteritzenper ser molt refractàries a la descomposiciómicrobiana, cosa que les converteix en re-serves de nitrogen a mitjà o llarg termini.

Al final de l’etapa de maduració, una partdel nitrogen-amoniacal es transforma ennitrat, el qual és un element molt interessantja que millora les característiques agrícolesdel compost, atès que aquesta espècie quí-mica és la que assimilen les plantes.

L’etapa final de la maduració a tempera-tura ambient enfosqueix el material i ambprou feines fa olor a causa de les trans-formacions que ha sofert la seva matèriaorgànica. També s’identifica perquè apa-reixen cucs de terra i larves d’escarabats.Aquest compost madur és molt útil per a lesplantes de jardí i per a cultius que no tolerenmatèria orgànica en descom-posició, com arales mongeteres, les pasta-nagues, etc. En elcompost madur hi ha hagut una concentracióde nutrients i cal emprar-lo amb moderació.Per exemple, 1 kg de compost madur equivala uns 4-6 kg de compost fresc.

Amb el compostatge industrial aconseguimvaloritzar fins a un 40 % de la brossa domèstica.

Malauradament, la manca de consciència on esrecull la matèria orgànica selectivament, fa que

aquesta porti barrejats molts plàstics nocompostables.

20

La pila de compost

Per fer una mica de compost en un jardíno és necessita cap artefacte especial, tot ique aquests ho faciliten. El tradicional femerde les cases de pagès en podria ser el referent.Per poder compostar les restes del jardí i lesdeixalles orgàniques de la casa n’hi ha proude destinar una petita superfície de 1 a 2 m3

que podem delimitar amb uns taulons de fus-ta. Un rectangle que pot fer 1,2 m d’ampladai uns 2 m de llargada serà suficient i nodeixarem que s’aixequi més d’un metre. A lapila de compost, és important que el mate-rial, el trinxem amb una trituradora il’escampem barrejant-lo i cobrint-lo ambcapes de palla per aïllar-lo de l’exterior i fa-cilitar la transformació. Per iniciar el procéscaldrà humitejar-lo. També és important quees trobi en un indret ombrívol del jardí i calprotegir-lo de la pluja i la insolació a fi queno se’ns descontroli ni la humitat ni la tem-peratura per causes ambientals. La base dela pila ha de tenir un bon drenatge per talque el compost no se’ns negui i alhorapermetrà la circulació de l’aire per dins lapila. Un bon material per a la base poden seruns 15-20 cm de brancatge trossejat o fins itot de grava.

Pel que fa a la disposició del material, calque sigui sempre una barreja de material seci un altre de més humit. La regla bàsica diu2/3 de brossa humida i 1/3 de material sec igroller. La barreja, la podem cobrir amb unacapa fina de compost no madur que ens hagisobrat d’una fornada anterior o de palla, elsquals faran de biofiltre per interceptar lespossibles males olors. En general, per ini-ciar un pila de compost és millor disposard’una bona quantitat de material d’entradaque no fer una pila de dimensions menors.De tant en tant, és important de punxar-lo ivoleiar-lo amb una forca per facilitar l’aireig.Entre la fase de descomposició i la de

maduració el compostatge en pila sol durarentre 12 i 15 setmanes. Si fem la pila ambuna lleugera inclinació, podem recollir ellixiviat o líquid que es desprèn del procésper aprofitar-lo per regar la pila.

La qualitat del compost de les deixallesurbanes depèn molt de les impureses quepugui acumular. Per això és molt importantque els ciutadans coneguin bé el procés pertal que no s’hi dipositin els anomenatsimpropis o materials que malmetrien aquestaqualitat. En la majoria de les plantes decompostatge del país els impropis(impureses) se situen al voltant del 10 % demitjana. Però, per a un bon compost no n’hihauria d’haver gens. Utilitzar bosses deplàstic compostables hauria de ser un requisitper recollir la matèria orgànica compostable.Abans de la comercialització del compost esfa un control de qualitat per assegurarl’estabilitat de la seva matèria orgànica i queels nivells d’elements potencialment tòxics(ETP) com ara plom, cadmi, zenc, coure,níquel, etc. siguin raonablement petits i queestigui totalment higienitzat, és a dir, lliured’elements patògens.

La mesura de la temperatura d’una pila decompost és el millor paràmetre per saber enquina fase es troba el procés. La humitat i

l’aireig són els factors claus per elaborar un boncompost.

21

El compostatge segons Jean Pain

L’agricultor ecològic provençal Jean Painva desenvolupar un mètode de compostatgebasat en la pila i que ha tingut força seguidors.L’originalitat rau en l’aprofitament de les res-tes de poda de bardisses i biomassa arbustivadels boscos triturada. D’altra banda, nobarrejava mai el compost amb la terra delcamp. En realitat, el dipositava sobre el sòl iel cobria amb un jaç protector o mulch espèsd’uns 10 cm per evitar l’evaporació de l’aigua.

La clau del mètode de Jean Pain rau a tri-turar una barreja de tota mena de plantesforestals arbustives, herbàcies de les quecreixen al voltant. Llavors les submergia enun bidó amb aigua entre 24 i 48 hores i així,ben xopes, les apilava. Per a un hort d’uns100 m2 Jean Pain feia piles d’uns 4 m3. A lestres setmanes la pila havia fet una primerafermentació i s’havia reduït el seu volum ala meitat. Llavors, amb una forca amb lespues mirant a terra ho escardassava iesfilagarsava el material mig compactat. Fetaaquesta operació, ho recomponia en un espai

per al seu compostatge definitiu amb unabase de 2,2 per 2,2 m i una alçada de 1,6 men forma lleugerament cònica o piramidal.Al cap d’uns tres o quatre mesos (ell indicava111 dies) el compost estava preparat per apli-car-lo al sòl.

El compostatge de Jean Pain es pot consi-derar precursor de la lluita contra els incendisforestals a la regió mediterrània basada en lareducció de la biomassa del sotabosc.

El compostatge dels excrementshumans

Els excrements humans són una font denutrients com ho pot ser la femta de cavall ola buina de vaca. L’únic problema és queacabada d’excretar, la femta humana pot anarcarregada d’organismes patògens. Per això,tant els excrements animals com la femta hu-mana s’ha de compostar per tal d’higienitzar-la. La primera evidència de la connexió en-tre determinades infeccions i els excrements

El cicle de la matèria orgànica en els humans,segons el The Humanure Handbook:

cultivem, mengem, defequem, compostem.

Els vàters compostadors són la revolució més granque ha de fer l’arquitectura del segle XXI i retirarels vàters amb aigua com un error històric que cal

esmenar pel bé de les generacions futures.

22

humans no es va produir fins a finals del segleXVIII. Cap al 1850 l’anglès Henry Mouletva idear el vàter amb terra earth closet coma resposta als water closets que dissolien ambaigua la femta humana però que segons moltsdetractors de l’època era la causad’epidèmies. No els faltava raó. El earthcloset barrejava els excrements humans ambterra i serradures de fusta. Per exemple, el1865 l’Escola del Comptat de Dorset amb83 alumnes va canviar els seus water closetsper earth closets i no només va estalviar-sel’elevat cost de manteniment amb aigua sinóque es van eradicar les diarrees i les malesolors que es produïen a les fosses sèptiqueson s’abocaven les aigües residuals. El 1880Henry Moulet va intentar convèncer elgovern britànic que el earth closet era el sis-tema del futur. Malauradament, tot i la durabatalla entre el sistema de váter líquid i sec,a principis del segle XX es va acabarimposant el water closet per al qual es vanadequar les clavegueres. Malauradament,Henry Moulet no va comprendre el procésde compostatge dels excrements humans toti el seu invent. Els primers vàterscompostadors amb dues cambres no es vandesenvolupar fins als anys trenta amb ginyscom el Clivus Multrum de l’enginyer suecR. Lindstrom (tanmateix, no es va patentarfins a principis dels anys seixanta). Unadisposició del govern suec prohibint les fosessèptiques en els indrets naturals i queanimava als vàters compostadors en va fernéixer els models comercials de fibra plàsticacom els que coneixem avui tipus BioLet,Sun-Mars, Clivius, etc. A la Xina feia dècadesque la femta humana es compostava peraprofitar-la com a adob.

La necessitat d’evitar contaminar lesaigües fou el primer objectiu que animà elsentusiastes del compostatge de femta huma-na. Avui, a més s’hi afegeix una altra raó en-cara més poderosa que és evitar la

contaminació causada en la fabricació iaplicació de fertilitzants químics. La certesaque els nutrients compostats dels femshumans podrien estalviar fins a un 15 % delsfertilitzants sintètics remarca la importànciadels vàters compostadors com un aparell im-prescindible en la ciutat sostenible.

Al nostre país hi ha encara massa tabúsamb la femta humana. Recordem que una deles primeres advertències que es fa a la cana-lla és: «caca, no toquis». Però és evident, desd’un punt de vista ecològic, que aigualir unresidu que podem assecar fàcilment, sobretotsi el separem de l’orina, és una pràctica irra-cional. Una irracionalitat que s’incrementaquan desaprofitem el potencial fertilitzant dequelcom tan humà com és el residu de ladigestió dels aliments que ens ha donat laterra.

Actualment, arreu del món es comer-cialitzen diversos models de vàters com-postadors com ara els BioLet, el Clivius,l’EcoTech Carousel, el Sun-Mars, l’Envirolet,

Esquema de funcionament d’un vàtercompostador BIOLET. Les fletxes indiquen el

circuit de l’aire entrant per la tapa i anant cap alventilador després de passar per una resistència

que l’escalfa i el projecta cap a la safata on van aparar els excrements que s’han de compostar. Un

braç giratori tira cap enrere la femta quan homs’aixeca de la trona.

Ven

tilad

or i

resi

stèn

cia

elèc

tric

a

braç giratori

Safata perrecollir elcompost

23

el Naturum, etc. Tots aquests sistemesaconsegueixen que els excrements escompostin, és a dir, que sofreixin un procésde degradació aeròbica en el qual unasuccessió de microorganismes no sols mine-ralitza la matèria orgànica humana, sinó quea més pasteuritza i destrueix tots els bacterispatògens que excretem en defecar.

El compost de residus urbans i llotsde depuradora

Comença a ser habitual al nostre país queels fangs que es produeixen durant el procésde depuració de les aigües residuals urbanes,així com la fracció orgànica de les deixallesdomèstiques, es compostin en plantesindustrials per tal de reciclar aquests residuscom a adob. Aquesta via d’eliminació delsresidus urbans sembla la més racional pel fetque se’ls troba una utilitat, gens menys-preable per altra banda, tal com hem posatde manifest en els paràgrafs anteriors.

És evident que el compostatge de residusurbans és una via molt adequada perquè la

ciutadania prengui consciència de laimportància de la recollida selectiva dematèria orgànica i per que comprengui perquè la tassa del vàter no s’hi poden abocarproductes tòxics que poden acabar en elsfangs de la depuradora. El compost dedeixalles i aigües residuals domèstiques ésun recurs que ben etiquetat pot ser unsubstitut de productes cars i no sostenibles odels fertilitzants químics tradicionals, lasíntesi dels quals comporta una importantdespesa de petroli.

El vermicompostatge

Els cucs de terra de la família dels anèl·lidssón un dels grups d’organismes que partici-pen en la degradació de la matèria orgànicadels sòls silvestres. A Europa en tenim mésde cent espècies. La ingesta de materialsresiduals com ara fullaraca i restes vegetalsté com a resultat un excrement que es dipositasobre la superfície del sòl semblant a una pilade petites botifarres de color fosc i que contéuna concentració set vegades més alta denitrogen i fòsfor, onze vegades més depotassi, sis vegades més de magnesi i el do-ble de calci respecte a la terra del voltant.L’activitat dels cucs de terra al bosc és prouimportant com perquè uns dos quilos de cucspuguin reciclar cada setmana uns 14 kg derestes vegetals. En una terra fèrtil i rica enmatèria orgànica en descomposició, els cucsde terra poden dipositar a la superfície de 9 a80 tones d’excrements per hectàrea i any. Deles 6.000 espècies de cucs descrites al món,una d’elles, l’anomenat cuc roig de Califòrnia(Eisenia foetida) és especialment voraç. Estracta d’una espècie hibridada i selecciona-da a partir d’espècies italianes i ibèriques.Excreten uns grànuls de color fosc de matèriaorgànica que esdevenen microhàbitats queestimulen l’activitat microbiana, la qual elstransforma en un humus molt apreciat.

Ho fem cada dia...,però pensem en el

valor de la femta humana?

Il·lu

stra

ció

de T

he H

uman

ure

Han

dboo

k

24

El vermicompostatge no és altra cosa quel’activitat d’alimentar cucs amb restesvegetals i recollir-ne els excrements els qualstenen un alt poder fertilitzant. És una activitatque no fa pudor, que és molt neta i que gene-ra un fertilitzant que tant sec com en formade líquid és útil per adobar les plantesinteriors o del jardí. La cria de cucs deCalifòrnia dins el vermicompostador és unbon complement per al reciclatge de restesorgàniques a casa i a l’oficina. Per exemple,uns mil cucs adults poden engolir fins a 250g de deixalles vegetals i incrementen la seva

eficiència menjant matèria orgànicaprèviament trossejada.

Els cucs no poden compostar o alimentar-se de totes les restes orgàniques. Comqualsevol ésser viu tenen les seves prefe-rències. Per això és un mètode complemen-tari del compostatge microbià comú. Perexemple, la femta d’animals com la de cavall,de gos, etc. contenen substàncies vermicides.Per fer vermicompost no necessitem capaparell especial, perquè n’hi ha prou amb unasimple capsa de fusta feta de paletes velles ien la qual tanquem els cucs. N’hi ha molts

Preparació d’un vermicompostador comercial

Un vermicompostador comercial és una fàbrica de cucs de terra per convertir deixalles orgàniques enhumus. És un aparell que podem comparar a un aquari, només que molt més educatiu i entretingut.

ww

w.w

iggl

ywig

gler

s.co

.uk

25

dissenys casolans que funcionen perfec-tament.

Una empresa australiana, la Reln Plastics,comercialitza un vermicompostador per fa-bricar humus de cuc a casa amb les restes dela cuina. Es tracta d’un receptacle amb safatesper criar cucs de Califòrnia i obtenir, desprésd’un període d’entre 2 i 5 anys, entre quinzei vint mil cucs que podrien reciclar fins a 5kg de restes de cuina. Aquest recipient fet deplàstic 100 % reciclat garanteix que els cucsdisposin de la humitat, la calor i l’alimentnecessari i en puguem separar l’humus delscucs. Per això, les safates estan foradadesperquè els cucs puguin enfilar-se d’un pis al’altre a mesura que la safata queda plenad’humus. El vermicompostador no és un estrimecànic per reciclar deixalles. Cal imaginar-se’l com si fos un terrari, però pensat perquèels cucs de terra creixin i els puguem alimen-tar fàcilment amb les nostres restes de lacuina. Per això, cal tenir-ne cura i no sobrea-limentar-los, perquè les restes orgàniques

poden podrir-se i atraure la mosca del vina-gre. Un bon règim alimentari, és a dir devarietat de restes vegetals que mantinguinuna proporció carboni-nitrogen (C/N)adequada, és la clau per mantenir la colòniade cucs sana i vigorosa. A diferència delscompostadors microbians, el vermicom-postador és un aparell que exigeix tenir-neuna mica de cura.

Els cucs no mengen qualsevol residu ve-getal, perquè tenen els seus gustos, sinó queprefereixen algunes restes. Aquest és el casdel marro del cafè, la pols de l’aspiradora,les pells de fruita i les hortalisses, les bossetesi les restes de te, les closques d’ou trinxades,etc. Les pells de fruites àcides no les tolerengaire bé com tampoc els tomàquets. Totesles restes que els donem triturades facilitenla ingesta dels cucs. També cal recordar queprefereixen quantitats de menjar petites i méscontinuades que no pas abundants. El rangde temperatures òptim per al seudesenvolupament és entre 18 ºC i 25 ºC, però

toleren entre 10 ºC i 30 ºC. Sicol·loquem el vermicom-postador a l’exterior, cal queestigui arrecerat de la pluja iel sol directe. Per això, elvermicompostador és unaparell ideal per tenir-lo dinsd’un espai tancat. Tot ell estàdissenyat perquè sigui fàcil detenir-ne cura, que no sen’escapi cap cuc i es pugui re-tirar l’humus amb comoditat illiure de cucs. Cal advertir queen el cas de l’humus de cuc,en ser un procés en el qual noaugmenta la temperatura, lesllavors no es destrueixenperquè aguanten perfectamentels sucs gàstrics dels cucs. Arabé, si no hi dipositem restesvegetals que continguin

En el vermicompostador els cucs disposen de diverses safates a fide poder anar pujant d’un nivell a l’altre a mesura que l’humus estàacabat i així el podem retirar perquè els cucs ja hna pujat al nivell

següent on els hi dipositem les restes orgàniques de la cuina.Aquesta il·lustració vol representar com es desplacen des de la

safata inferior amb l’humus a la superior.

Rel

n Pl

astic

s

26

llavors, el producte final és d’una granqualitat fertilitzant.

El vermicompostatge és una activitat moltinteressant per al món educatiu perquè potestar dins de l’aula i propiciar actituds favo-rables per a la recollida selectiva de la matèriaorgànica, valorar l’interès del compostatge isensibilitzar els alumnes sobre la importànciadels éssers vius en els ecosistemes naturals.A casa nostra, on per raons culturals hi hauna aversió majoritària als cucs, el vermi-compostador pot contribuir a incrementar elrespecte per uns éssers vius amb unameritòria labor a la natura.

El compostatge a casa

En un pis, per compostar caldria un aparellelectrodomèstic que permetés trinxar les res-tes orgàniques de la cuina i barrejar-les ambuna mica de serradures i marro de cafè perequilibrar el contingut carboni-nitrogen.Aquest aparell hauria de disposar de controlsde temperatura i ventilació, recollida delíquids i d’un biofiltre per garantir que nofes mala olor i el compostatge fos correcte.La Fundació Terra treballa per desenvolupar-ne un.

A les cases amb jardí on queden restes dela poda i la sega de gespa o males herbestenim les condicions ideals per compostar-les juntament amb les restes orgàniques dela cuina. Per a superfícies inferiors als 100m2 són idonis qualssevol dels compostadorsexistents al mercat d’un volum no superiorals 400 litres. Aquests són recipients plàsticsque conserven el calor i tenen ventilació.Tanmateix, cal no oblidar que a aquestscompostadors comercials els pot faltarventilació quan el material es compacta i quepot necessitar un volteig manual. Uncompostador ben gestionat no té perquè por-tar cap problema ni de plagues animals ni demala olor; ben al contrari. Hi ha alguns

aparells que incorporen el remenador. Elprocés de compostatge pot durar de 3 a 4mesos i hem de tenir present que durant lesprimeres setmanes, mentre es produeix ladescomposició, requereix una certa atencióper controlar la humitat, la temperatura i laventilació.

També ens podem fer un compostador ambrestes de fusta de paletes, perquè en realitatun compostador comercial no és altra cosaque un recipient per aïllar tèrmicament la pilade la temperatura exterior i afavorir laventilació. En el jardí, és bo col·locar elcompostador en un indret ombrívol i, si potser, una mica arrecerat de la pluja. No im-porta que es mulli una mica, però si que ésrecomanable que no es negui.

Al fons del compostador és bo dipositar-hi material groller per facilitar el drenatgecap al sòl. Els compostadors comercialssempre estan en contacte amb el terra. Lesrestes de carn, peix, greixos, etc., tot i sercompostables amb aquests sistemes passiuscasolans, solen ocasionar problemes si no hiha unes condicions molt òptimes. Si el jardíés més gran i, fins i tot, tenim hort podemoptar pel sistema de la pila, un tancat ambfilat metàl·lic o bé per tenir diversos com-

La Llei de residus 6/93 del 15 de juliol obliga alsmunicipis de més de 5.000 habitants a separar irecollir selectivament la fracció orgànica delsresidus. A l’Àrea Metropolitana de Barcelonas’espera que el 2006 la recollida selectiva de

matèria orgànica representi el reciclatge del 30 %dels residus municipals.

27

postadors. Sempre és millor dos compos-tadors de 300 o 400 litres que no pas un de800 l, ja que normalment com més amples ialts més fàcilment solen aparèixer problemesd’aireig. En aquests compostadors co-mercials, que normalment són modulars ifàcils de muntar i desmuntar, no hem de tenirmanies d’obrir-lo per voleiar la barreja ambuna forca si observem símptomes de faltad’oxigenació. Per a un bon compost al jardíés aconsellable una trituradora (al mercatd’aparells de jardineria n’hi ha molts modelsi són especialment útils per trinxar les restesde la poda) i un garbell per homogeneïtzar-lo quan retirem el compost fresc o semimadurdel compostador.

Recordem que el compostatge no fa maipudor si ho fem bé i que les restes, latransformació de les quals no es pot donarper acabada, es poden fer servir a la properatanda. El compost es considera semimadursi té menys de 6 mesos i pot ser madur entreels 6 i els 8 mesos. La maduració final potser a l’aire lliure en una pila. Una bona ma-nera de saber si el compost ja és madur és

sembrar-hi llavors de rave o enciam (que ger-minen en pocs dies). Si germinen totes elcompost està llest.

Aprovar en compostatge

Fer compost no és gens difícil, tal comhem pogut anar comprovant. Tanmateix,requereix pràctica perquè és com cuinar. Larecepta amb els ingredients per fer un boncompost pot ser clara i els passos a seguirtambé. Però, cal estar atent. Un bon sofregitde ceba té molt a veure amb el color que pren.En el compostatge el principal problema,especialment en els compostadors casolans,és que per manca d’oxigen i compactació delmaterial s’iniciï una putrefacció i comenci afer olor d’ous podrits. El problema se solu-ciona remenant i/o barrejant el compost ambun residu esponjant com pot ser cartró trinxato brancatge. També pot fer pudor d’amoníac.En aquest cas és que en la barreja hi ha massamaterial ric en nitrogen, proporció quepodem corregir amb closques de fruits secs,serradures, palla, fullaraca, etc. En elscompostadors casolans és recomanable queno passin dels 400 litres i que els emplenemcom a mínim fins a la meitat, perquè si hi hapoc material es perd més calor que la que esgenera i la temperatura no pujarà prou perquès’higienitzi el material. Si el material esmulla massa perquè plou uns quants diesseguits, és convenient escampar el materialquan pari de ploure i afegir-hi un absorbentcom serradures i/o un altre d’estructurantcom els branquillons, per poder així reduirla proporció d’aigua i facilitar el seu drenatge.Un excés d’humitat també propiciarà elcreixement de larves de mosca i que surtinsucs en excés del compostador. Una humitatmoderada pot atraure la mosca de la fruita,però aquesta és beneficiosa. Els fongs fan untel blanc sobre el material, cosa que indicaque el procés va bé. Però, cal estar atent i

Un altre aspecte important del compostatge a laciutat és el «compostatge comunitari», espais en els

jardins públics on s’ha habilitat un compostadorcol·lectiu. També es pot tenir en escoles.

28

distingir-lo de l’aspecte blanquinós que potprendre la pila quan el material que escomposta està massa sec. En aquest cas n’hiha prou amb regar-lo adequadament.

En un compostador casolà comercial plede material hem de notar que a les poqueshores s’incrementa la seva temperatura. Siprenem la temperatura amb un termòmetrede terra podrem fer un seguiment del procési, per tant, podrem corregir qualsevol pro-blema. També pot resultar difícil de decidiren quin moment el compost està madur.Lògicament, el temps és un bon paràmetreper decidir quan el compost està fet. El procéspot durar entre 15 i 18 setmanes. Quan elretirem del compostador és bo garbellar-lo ideixar-lo madurar en una pila fins a mig any.Els materials més grollers que no s’handescompost, els podrem tornar a tirar en lasegüent “fornada”, atès que faran de mate-rial esponjant i d’inòcul per incentivar

l’activitat microbiana. El color bru fosc onegre i l’aspecte homogeni del material sónpotser els millors indicadors d’un compostacabat. Un compost madur és lleuger iesponjós: un quilo té un volum de 3 a 4 litres.Si tenim un jardí és imperdonable que no femcompost ja que constitueix una pràctica perreduir els residus vegetals i, alhora, tornar ala terra la riquesa nutritiva que li extreuenles plantes que hi creixen. Estimar el compostés una assignatura que cap societat que espreï de voler ser sostenible pot deixarpendent.

Compostador amb un sistema d’aireig manualincorporat que permet remoure la matèria

orgànica i evitar així que es compacti quan esdescompon. Amb aquest aparell es millora elfuncionament del procés sense que s’hi hagi

d’intervenir com en els compostadors habituals.

Un bon compostadors comercial està fet deplàstic reciclat i contribueix a conservar latemperatura del procés. Tanmateix, hi ha la

tendència que el material es compacti. Per això,cal vetllar el procés i, si cal, voltejar-lo

manualment amb una forca.

La Fundació Terra ven compostadors ivermicompostadors per internet i telèfon. Els cucs deCalifòrnia es poden conseguir a través de HUMUSFERTIL telèfon 967 442 699 que els enviacontrareembossament.

29

AM

BIEN

TAL

Fer-se humus

L’estrofa d’una canço popular diu«La merda de la muntanya no fa pu-

dor»: no pot ser que una mica de malaolor es converteixi en una excusa per

no compostar. Potser a moltes escolesno hi ha jardins ni espai per fer

compost. Però a qualsevol aula hi capun vermicompostador per descobrir-hi

cada dia com es renova la vida.

Perdre la por

Ha arribat l’hora de passar a l’acció. Noens podem quedar aturats. Els docents teniml’obligació d’impulsar el compostatge al’aula o a l’escola. Hem de sensibilitzar so-bre el fet que una civilització no pot conrearsense retornar a la terra una part dels nutrientsque li extreu amb la collita. Les restes de lacuina no són un residu sinó un material ricque podem transformar i emmagatzemarsense molèsties amb el procés delcompostatge. És cert que es tracta d’unprocés biològic que, sigui fet amb cucs o ambmicroorganismes, ens posa davant d’unarealitat filosòfica profunda i és que al finalde la nostra vida acabarem descomponents-nos. Però mercès al procés de la descom-posició una part de l’essència de la vida tor-na a la terra i regenera més vida. No podemser aliens a aquesta realitat. Probablement,el vermicompostatge és el procés més senzilld’observar i el que millor ens permetvisualitzar la formació d’humus.

SUPER

LLEST!

Aeròbic

AMUNT!EL

PARADÍS

HUMM...!

HUMUS

BONÍSSIM!

30

Per què visitar instal·lacions detractament de residus

Per valorar la importància de la recollidaselectiva i del reciclatge cal saber què passaamb el rebuig de les deixalles urbanes. S’hade dinamitar la idea que les escombrariesdesapareixen divinament dels xamfrans delscarrers o que els contenidors es buidenmiraculosament. Perquè es produeixi aquestacte màgic d’escapisme dels residus hemhabilitat espais per enterrar-los o els crememper convertir-los en fums tòxics. No podemser aliens a aquestes realitats. Encara quesiguin instal·lacions que han fet un notableesforç per minimitzar el risc ambiental,actualment no haurien de ser les opcionsmajoritàries, però el cert és que nomésrecollim selectivament un 20 % de la brossaurbana. Alguns apunten que la solució vedonada per una reducció del consum i pertornar als envasos de vidre retornables. Per aaltres cal trobar simplement solucions netesque eliminin el problema. Però, per ser-neconscients ens hi hem d’apropar, sentir lesolors davant d’una vall a vessar de residus oveure l’escòria que surt d’una incineradora.No és fàcil, però són visites que podencanviar moltes actituds en l’alumnat.

Visita a l’abocador de Coll Cardús. Empresapropietària: TRATESA, Ctra. Terrassa -Manresa km 5.3. Vacarisses. Telèfon decontacte: 93 205 10 10 · Fax 93 205 1881 E-mail: tratesa@heraholding.com

.Visita a l’Ecoparc

L’Ecoparc de Barcelonaconverteix els residus enproductes aprofitables. Des delprimer any, tractarà una mitjanade 300.000 tones anuals deresidus. Es tracta de convertir unapart de la matèria orgànica en

biogàs a partir d’un procés anaeròbic dedescomposició i la resta en compost.L’Ecoparc està dissenyat perquè com aproducte de valorització de la brossa orgànicas’obtinguin: més de 56.000 tones de compostde diverses qualitats i uns 14.000.000 m3 debiogàs, que produiran electricitat per alfuncionament autònom de tota la planta il’equivalent al consum diari de 10.000habitatges. A més, s’aprofitaran més de18.000 tones de materials recuperables i escondicionaran unes 150.000 tones dematerials de rebuig.

La idea de l’Ecoparc és que tots elstractaments s’efectuïn amb tecnologies netes,eficients i innovadores per tal de respectar lapoblació veïna, l’entorn industrial proper iel medi ambient. Possiblement no és el millordestí de la matèria orgànica convertir-la enenergia, però és una solució per a gransconurbacions on es generen quantitatsingents d’escombraries. Una vegada més calinsistir, però, en la importància de la reduccióde residus quan hom es troba davantd’aquesta mena d’instal·lacions gegantines.

L’Ecoparc de Barcelona està situat a la Zona Franca iel gestiona l’Entitat Metropolitana de ServeisHidràulics i Tractament de ResidusCarrer 62 núm. 16-18 Edifici B Zona Franca. 08040Barcelona. Tel. 93 223 51 51 - Fax 93 223 41 86. Eltelèfon per a reserves és el 93 851 51 58.

Ecoparc de Barcelona, situat a la Zona Franca.

31

Visita a una planta de compostatge

Una imatge val més que mil paraules i la visita a una planta de compostatge és la millor activitatper observar com s’inicia aquest procés biològic que imita el cicle de la matèria orgànica. Durantla visita podrem observar el problema que genera no fer una bona separació domiciliària de labrossa ja que la presència d’impureses dificulta la qualitat del producte final. Quan ens aturem aobservar el compost madur potser comprendrem sobtadament com un residu es converteix en unbé. Tant si la planta de compostatge és amb la tecnologia de fer piles com amb túnel descobriremque es tracta d’un procés senzill i que semblaestrany que tinguem tanta por a separar lamatèria orgànica a casa nostra i no exigirque al municipi la recullin separadament.Us proposem durant la visita reflexionarsobre la quantitat de plàstics, les bossesd’escombraries no compostables o ladificultat de l’eliminació prèvia d’impuresesdurant el pretractament.Què fem de les impureses i dels lixiviats?Què és un biofiltre?Com es controlen els paràmetres bàsics delprocés? (temperatura, humitat, oxigen, etc.)Què se’n fa del compost final?Com solucionen el problema dels metallspesants?Hi ha diferents qualitats de compost? Quinsusos se’n fa?La Junta de Residus us oferirà dades de la plantade compostatge més propera per poder visitar.

La vista a una planta de compostatge ens pot servirper adonar-nos de la importància de col·laborar amb

la recollida selectiva de la matèria orgànica i perconèixer els problemes dels nostres mals hàbits per

poder elaborar un bon compost.

Organitzar el compostatge al’escola

Disposem de prou recursos perquè no hihagi excuses. La Fundació Terra a través dela seva tenda virtual (www.biohabitat.net)proprociona compostadors de jardí i devermicompostador. També ens els podemfabricar com ja hem comentat. La idea ésfomentar que l’escola sigui un espai d’apre-nentatge actiu en el compostatge. Potsercaldria organitzar una xarxa d’escolesimplicades en el compostatge. El compostobtingut es pot emprar a l’hort escolar, al jardío repartir entre els alumnes. Del mes de febrera juny es podria organitzar un autènticconcurs interescolar de producció de

compost, el qual es podria destinar a unprojecte de restauració d’un espai naturaldegradat. A moltes escoles es fa la festa del’arbre i es va d’excursió a un indret per plan-tar-hi plançons. En un moment de màximaactualitat per la desertització planetària, lafertilització del sòl pren un relleu especial.Tant si es promou el compostatge com elvermicompostatge el resultat és que ensdotem d’un producte ecològic amb el qualpodem obsequiar la natura. El vermicom-postatge és un procés més lent i té el proble-ma que a l’estiu cal continuar vetllant per lacolònia. Tanmateix, es podria organitzar untorn per tenir-ne cura entre diferents alumnesde l’escola d’acord amb les vacances decadascú. La idea és que la matèria orgànica

32

Compostem a dojo!

El compostatge, si nes fa correctament, mai no fa mala olor. Les restes vegetals s’han d’airejar i hand’estar humides. És important saber bé quins elements es poden compostar i per això proposem queestudiem bé els materials que podem incorporar en un compostador. Cal que els alumnes amb al·lèrgieso asma consultin prèviament el seu metge de capçalera abans de començar a treballar amb el compostatge.Entre tots els alumnes es pot recollir suficient matèria orgànica per compostar.

es pot convertir en un eix curricular que lliguino només temes socials com ara els residussinó també de ciències naturals. Amb un sim-ple termòmetre podem explorar l’evoluciódel procés de compostatge i finalment valo-rar l’aplicació que en podrem fer. En unasortida al bosc podem recollir fullaraca ialtres restes i comparar el procés dedescomposició respecte a les barreges queposaríem a compostar. Podem fer analítiquessenzilles de la quantitat de matèria orgànica

present entre un sòl forestal i el compostobtingut. Però, el compostatge també és unabona excusa per reflexionar sobre la vida i lamort i valorar com l’anomenada tecnoesferao bombolla artificial en la qual vivim no potencabir-se dins de l’ecoesfera. Possiblement,el compostatge ens dóna la mesura de quinssón els productes que podem fabricar sensemalmetre el medi. Els plàstics, compostables,per exemple, perquè no els hem implantatquan es descomponen molt fàcilment? Per

Cendres i serradures

Paper vell

Restes de la cuina

Gespa dallada

Fullaraca

Ada

ptat

de

The

Rod

ale

Boo

k of

Com

post

ing,

199

2.

Restes del jardí

Pel d’animal i

cabells humans

Branquillons i

escorça

Excrements d’animals

domèstics

Marro del cafè i

restes d’infusions

33

El kit de l’Entorn.net

Es tracta d’un recurs educatiu creat pel Departament de Medi Ambient adreçat a l’alumnat d’EducacióSecundària Obligatòria i que consta d’un dossier per al professorat, d’un joc de sobretaula per incentivarl’hàbit de separar els residus a la llar, d’unes fitxes per a l’alumnat que se centren en el coneixementdels diferents materials susceptibles de ser reciclats, en la seva classificació i el coneixement delsmitjans per fer-ho a través d’una narracióen la qual tres personatges representen tresmodels de tractament dels residus. El kitinclou 4 contenidors de cartró per treballarla recollida selectiva dins de l’aula. Totplegat es lliga amb un espai telemàtic titulat«l’entorn.net» que permet treballar lespropostes del kit des de la web i conèixerles experiències dels qui ja l’han utilitzat.Sens dubte, aquest kit didàctic és una de lespropostes més completes per practicar imotivar l’hàbit de la recollida selectiva. S’hadissenyat adaptat a l’estructura de l’ESO ipretén fomentar en els alumnes el plaerd’observar, conèixer i descobrir i de créixerintel·lectualment en una manera de fer cien-tífica, partint de la idea que la ciència és una resposta de l’home als problemes que la natura liplanteja a l’hora de satisfer les seves necessitats.

Per a més informació: Junta de Residus i Direcció General de Planificació del Departament de MediAmbient.

què quan pensem en un habitatge sosteniblela primera imatge és la de l’energia renova-ble i ningú no es planteja un vàter com-postador o un sistema de sanejament d’aigüesresiduals per poder fabricar biogàs alsoterrani de l’habitatge? Si volem qualitatambiental no podem ser aliens alcompostatge.

Endegar un projecte de compostatge al’escola també permet l’oportunitatd’incloure aquesta experiència en elscurriculum en els camps de les ciènciesexperimentals i socials i les matemàtiques.

El metà, per exemple, és un gas amb unimportant efecte hivernacle que es produeixen la descomposició anaeròbica delsabocadors; el compost ajuda a reduir-lo.

L’estudi dels fongs, dels cucs i els bacterisen el compost ens ajudarà a comprendre lacomplexitat biològica del sòl i els seusprocessos. La progressiva contaminació deles aigües subterrànies pels fertilitzantsquímics ens obra les portes a plantejar lanecessitat d’una nova manera d’entendrel’agricultura. Tots els càlculs sobre laquantitat de nitrogen que pot rebre el sòl siapliquem compost o com fer que la relacióC/N sigui la més idònia són una excusa per aexercicis matemàtics pràctics i de graninterès. Finalment, els nostres comporta-ments socials i la reducció de residusplantegen oportunitats per a un bon debat enmolts aspectes d’una nova ètica socioam-biental

34

Recursos, bibliografia i internet

Entitats

• Junta Residus, Generalitat de Catalunya. Dr. Roux,80. 08034 Barcelona. Tel: 93 567 33 00

Bibliografia

• BUENO, Mariano. El compost. Estella: La Fertilidadde la Tierra Ediciones, 2003.• BUENO, Mariano. El huerto familiar ecológico.Barcelona: Integral, 1999.• CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS.Manual del compostatge casolà. Com reciclar elsresidus orgànics que produïm a casa. Barcelona:Icaria Editorial, 1999.• DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. Guia delcompostatge dels residus orgànics generats a la llar.Barcelona: Junta de Residus, 1998.• DEL PORTO, D & STEINFELD, C. The compostingtoilet system book. Concord, MA: The Center forEcological Pollution Prevention, 1998.• ESQUERRÀ I ROIG, J. Guia de compostatge.Barcelona: Ajuntament de Barcelona 1998.• GARDNER, Gary. Reciclar los residuos orgànicos.De los contaminantes urbanos al recurso agrícola.Bilbao: Bakeaz-Cuadernos Worldwatch, 1997.• JENKINS, Joseph. The Humanure Handbook. A guideto composting human manure. Grove City: JenkinsPublishing, 1999.• JUNTA RESIDUS. Transformació de residus en adob.Petita investigació sobre el compost: dossierinformatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya,1997.• KRAFFT, Heynitz von. Le compost au jardin. Paris:Terra Vivante, 1996.• MARTIN, Deborah L. & GERSHUNY, G. Rodale Bookof Composting. Easy Methods for Every Gardener.Emaus: Rodale Press, 1992.• PORTA, J.; LÓPEZ ACEVEDO, M.; ROQUERO, C.Edafología para la agricultura y el medio ambiente.Madrid: Mundi Prensa, 1994.• SAÑA, J.; SOLIVA, M. El compostatge, procés,sistemes i aplicacions. Quaderns d’ecologia aplicada,11. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1987.

Internet

• http://www.gencat.net/mediamb/junres; web delDepartament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya amb recursos pedagògics sobre elsresidus.• http://www.tots.net/Num30/public_html/index.html (Quadern digital d’educació ambiental

dedicat a la matèria orgànica i al compostatge)•http://www.baumpub.com/publications/rpn/rpn_main.htm (Recycling Product News és unarevista centrada en la divulgació de les tecnologiesdel compostatge i el reciclatge en general)• http://www.rrfb.com/pages/Secondary%20pages/Complan.html; (com fer-se el propi compostadoramb un pas a pas per cada un dels models)• http://www.compost.org; (la pàgina del Consellcanadenc de compostatge, plena de recursossenzills i resposta a les preguntes més freqüents)• http://www.biocycle.net; (revista en anglès sobrecompostatge• http://www.compostinfo.com/cn/Default.htm; Elcentre del compostatge de Florida ofereix unacalculadora o simulador per valorar la qualitat delcompost que ens podríem fer. Molt interessant.• http://journeytoforever.org/compost_humanure.html;Recursos per al compostatge d’excrementshumans i altres continguts. La web dejourneytoforever ofereix molts altres recursos perfer coses a mà.• http://www.weblife.org/humanure/ versió onlinedel llibre The Humanure Handbook de JenkinsPublishing• http://www.ecrac.8m.com/esp/prod/11305.html;bosses d’escombraries compostables.• http://www.lombricultura.cl/1Menu.html; unainteressant pàgina sobre vermicultura.• http://www.epa.gov/epaoswer/non-hw/compost/index.htm; pàgina de l’Agència del Medi Ambientamericana amb recursos interessants sobre elcompostatge.• http://www.rirrc.org/site/educational/rguide_comp.asp; recursos educatius sobrecompostatge del comtat de Rhode Island delsEUA.• http://www.users.bigpond.com/salo/rivers/guide.html; guia completa en anglès sobre elvermicompostatge• http://www.gencat.net/mediamb/ea/recursos2.htm• http://www.junres.es/junta/publicacions/pdf/compost.pdf; que es una plantade compostatge i com funciona.• http://www.eula.cl/compostaje.htm; apunts sobreel compostatge elaborat pelCentre de Ciències Ambientals EULA de Xile.• http://www.bcn.es/agenda21/a21_escolar/RecullRecursos/Recullmaterialsiresidus.pdf; recull de recursos pedagògics elaborats pelCentre de Recursos Barcelona Sosteniblerelacionats amb els residus.