P J Rd dntr: Llll FLNTXibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/... ·...

8
FEIA MT Dissabie 20 de setemlne de 1986 Preu: 50 Ptes. Ara m'ho acaben de dir, sempre m'ho havia pensat, qualque trebai deus tenir tan vei i no t'has casat. En es carrer de Masnou han posat carnesseria: de sa mare i de sa fia i son pare n'han fet brou, perquè movien renou allà on no n'hi havia. Teledub C. Petra, 9 SANT JOAN - Núm. 2515 Medalla «Ciutat de Felanitx» Setmanari d'interessos locals Director: Bartomeu A. Pou Jaume Redacció i Administració: C. Major, 25 Tel. 580160 Dipòsit Legal, P.M. 351-1959 Imprès a l'Editorial «Ramon Llull» FELANITX Dilluns que v començarà a Portocolom el III Seminari de Lógica Aplicada, Fisal-86 GOVERN BALEAR c eOnJelieniz d'SdelcaCM K/444.<3 Sa vermada és una de les activi- tat pageses més arrelades en agues- ta petita vila del raiguer que és San- ta Maria del Camí. Sa vermada no era sols una feina, era tot un esde- veniment que sense cap dubte ea girava el el poble. Per Sant Mateu ja començava aquella allau d'anades i vengudes de carros ben atapeïts de portadores reblides de rérns, i al cap el tard diari de cada jornal, vol- tes pel poble dels «tais de verma- dares» cantant i glosant. (1) Cada vinater de la vila, que era el propietari d'un conjunt de quarte- rades de vinya, per Sant Mateu aproximadament llogava un bon «tai» de vermadores (dones casades, velles i fadrines), que durant unes tres setmanes vermaven per ell. Quan vermaven, aquest grup de do- nes pageses, cantaven cancans que havien après de les seves padrines o mares en vermades anteriors. So- lien ésser cançons populars i fradi- cionals, o també cançons glosades i codolades, que moltes vegades eren d'un picat ben lluent. Quan havia acabat la tasca dia- ria, ja a posta del sol, el carreter anava a cercar el «tai» i el portava a la vila. Però abans d'anar cada vermadora a ca seva, feia —cada «tai»— un parell de voltes pels car- rers més importants del poble. Aquestes voltes eren ben animades i vitenques, a cada carro hi havia una bona somada de dones que du- rant la volta cantaven i reien de granat. Cantaven cançons i gloses amb una tonada del verrnar, reco- Ilida per Josep Capó Joan (2), can- eons tradicionals i codolades. Però sense cap dubte el plat fort i espe- rat eren les glosades cantades so- bre els quefers del vermar, una xa- farderia que havien sentit, un dar- rer esdeveniment succeït, i les de picat, que a voltes evidenciaven al- o feien envermellir de bon de veres a una fadrinanga. Mentre feien la volta, si trobaven una fa- drina li enflocaven una glosa ben picant, els fadrins granats també re- bien. També feien gloses quan pas- saven per davant un forn, taverna, barri o carrer important. Aquestes cançons i gloses se so- lien cantar en grup, emperò si el carreter tenia bona veu i sabia aga- far tonada cantava a duo amb la vermadora que cantava millor. Tot seguit teniu una mostra d'aquestes gloses recollides per Josep Capó (3): Una vegada més, després del pa- rèntesi de l'any passat, ha estat pos- sible la celebració del Seminari In- ternacional de Lógiea Aplicada, i el que és molt important per a nasal- tees, que la seva seu continuï a Por- tocolom. Així doncs, des del proper dilluns dia 22 i fins el divendres dia 26, es reuniran a l'Hotel Belsana, profes- sors de les Universitats següents: de les Illes Balears, politècnica de Catalunya, de Granada, Compluten- se de Madrid, de Haifa (Israel), de San Francisco, de Florida, de París, de Toulouse i de Paderborn (Ale- manya). Així com investigadors del Consejo Superior de Investigacio- nes Científicas (Centre d' Estudis Avançats de Blanes) i del Consiglio Nacionare di Ia. Ttecherca (Labora- torio di Cibernética - Nàpols), entre d'altres. Al llarg del seminari seran pre- sentades unes trenta comunicacions L'últim dia de la vermada, cada «tai» engalanava el carro amb un bellveure ben gros, adornat de cin- tes de molts de colors, i així aquest dia el carreter traginava rém ben plantós. Acabada la tasca, i de tor- nada a la vila, feien més voltes que els altres dies, cantant i glosant de granat fins que tenien forces. Des- prés el vespre, el vinater convidava a sopar el «tai» a ca seva i 'acabava amb festa i sarau: ball de bot per llarg. Aquest últim costum desaparegué durant la guerra Civil i la dura Post- guerra. Malgrat tot continuaren les voltes diaries en carro pel poble cantant i glosant fins ben entrats els anys 60, en els quals el progrés tècnic: tractors, maquines de capo- lar rém, fuita de joves del camp. «boom del turisme», etc., va fer que any rera any es cantas menys, fins que no queda cap carro traginant: ja no es canta més. (5) Hi ha altres gloses recollides per Joan Ramis Aguiló (6), i publica- des a aCoanegra» en números pas- - sats. Cal assenyalar que la tempo- ". Wig pão 8) que versaran sobre les aplicacions de la Rigica a la InteHigència Arti- ficial, és a dir, a la concepció i des- envolupament de programes d'ordi- nador que permetin a aquests apa- rells un comportament inteHigent. Convé destacar la presência entre els comunicants, del Professor En- ric Trillas, president del CSIC, qui clausurara el seminari, i del nostre paisà el Professor Nadal Batle, Rec- tor de la U. de les I. Balears. Diguem per últim que l'organit- zació d'aquestes jornades és a car- rec de la Universitat de les Illes Ba- fears sota la coordinació del nos- tre paisà Llorenç Valverde. I que el FISAL-86 es pot dur a terme gràcies a les subvencions de la Con- selleria de Cultura del Govern Ba- lear, de la Caixa de Balears «Sa Nostra» i de l'Ajuntament de Fela- nitx i a la inestimable collaboració de l'Associació de Veins de Porto- colom. Prest serà nomenat non Rector de la parròquia Mn. Miguel passa a residir al Convent Ja fa alguns temps, i a causa de Ia seva manca de salut, que el Rec- tor de la nostra parròquia Mn. Bar- tomeu Miguel, va posar el seu car- rec a disposició del Bisbe de la Diú- resi, circumstancia que ha suscitat la provisió de nou, titular per a la comunitat parroquial. Arran d'aixes, el Dr. iJbeda visita dies passats Mn. Miguel i dona la seva aprovació perquè passas a re- sidir a la vivenda del Convent de Sant Agustí, al temps que li comu- nica que dins pocs dies sera name- nat un nou rector de la parròquia de Sant Miguel. Així doncs, D. Bartomeu Miguel posara ben prest la seva residência a l'estatge dei Convent, el qual, pel que fa als serveis religiosos de l'es- glésia, continuara a cura de l'actual custodi Mn. Antoni Fiol. Cultura Popinar ASSOCIACIÓ PREMSA FORANA DE MALLORCA Canons i gloses de sa yermada Per Bernat Calafat «Coanegra» Sta. Maria del Camí Venim sí de sa vermada, per aixa tenim pocs jocs es réms són petits i pocs i prou calor que hem passada. Presumida, presumida per q_uè presumeixes tant? Mira que ses presumides, solen sempre quedar en plant. Ses aHotes d'ets Hostals bravegen que són garrides, i n'hi ha d'alacantines, bordissots i peretjals. A l'infern hi ha cadenes, per los pobres moliners; també n'hi ha pels forners qui roben a ses vuitenes. Es fadrins de Sa Vileta tenen es ventre ronyós, perquè es menjaren un moix pensant que era una llebreta. A Santa Maria hi ha canamunts i canavalls, auan a la Vila fan balls sa gent d'ets Hostals no hi va. Ses aHotes des carrer nou són més lletges que el dienoni, Jesús Sant Antoni! ouines banyes té aquell bou. (4) Jo l'he cercat tavernera per ses copes que em pot dar però en haver-me de casar tornaré a s'amor primera. Ses madones de sa placa, no saben cuinar llegum, en cuinar fava parada hi posen s'oli des Hum. En entrar a Santa Maria preguntau que hi ha de nou.

Transcript of P J Rd dntr: Llll FLNTXibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/... ·...

  • FEIA MT Dissabie 20 de setemlnede 1986Preu: 50 Ptes.

    Ara m'ho acaben de dir,sempre m'ho havia pensat,qualque trebai deus tenirtan vei i no t'has casat.

    En es carrer de Masnouhan posat carnesseria:de sa mare i de sa fiai son pare n'han fet brou,perquè movien renouallà on no n'hi havia.

    TeledubC. Petra, 9SANT JOAN

    -Núm. 2515

    Medalla«Ciutat de Felanitx»

    Setmanari d'interessos localsDirector: Bartomeu A. Pou JaumeRedacció i Administració: C. Major, 25 Tel. 580160

    Dipòsit Legal, P.M. 351-1959Imprès a l'Editorial «Ramon Llull» FELANITX

    Dilluns que v començarà a Portocolom elIII Seminari de Lógica Aplicada, Fisal-86GOVERN BALEAR

    ceOnJelieniz d'SdelcaCM K/444.

  • FELANITXSetmanari d'interessos locals

    5riterSr(ewPREU DE SUBSCRIPCIÓ

    Semestral: 1.250 Ptes.Semestral .a fora: 1.400 Ptes.

    ••nn•••n

    Wilqaz Pato Caol 9 o 0 @ 0Av. C. Llonga, Local 14 (Porto Cari)Tel. 657565 - Cala d'Or

    Mayor. $0 - Tel. 582204, 582002 -Felanitx

    En barco a Barcelona y Valencia:DESCUENTOS ESPECIALES: 25 7„ Residentes -20 V. Ida Y

    vuelta - 40 0/0 coche.

    OFERTA ESPECIAL TENERIFE:4 noches 23.950 ptas.

    Este precio incluye: Avión Palma -Tenerife-Palma. Hotelen media pensión. Guia acompañante desde Palma. Trasla-do hotel aeropuerto. Seguro viajeros.'

    Gabriel Barceló Martorell

    va morir a Felanitx, el dia 10 de setembre de 1986, a 76 anys, havent rebut elsSants Sagraments i :a Benedicció Apostólica

    ti cel siaLa seva esposa Mara Barceló Nicolau; filies Maria i Apol.lônia; fills polities Miguel Arti-

    gues i Joan Alvaro Tirón; néts Antònia, Gabriel, Coloma i Maria; tillols Bartómeu, Andreu, Migueli Maria; germans Antoni, Bartomeu i Andreu; germans polítics, nebots, cosins i els altres parents,vos demanen que encornaneu la seva Anima a Déu.

    Casa mortuòria: Primera Volta, 303 - So'n Calderó

    2

    FELANITX

    SANTORAL •

    Diu. 21 St. Mateu, ap. i ev.Dill. 22 St. FlorenciDim. 23 Sta. TeclaDim. 24 Mare de Déu MercèDii. 25 St. CleofasDiv. 26 Sts. Cosme i DamiàDis. 27 St. Vicenç de Paül

    LLUNA

    Quart minvant dia 26

    COMUNICACIONSAUTOCARS

    Felanitx - Palma per Porreres:A les 6,45 (exeep. dissabtesdiumenges), a les 8, 10, 14 i17,45 h. Diumenges i festius, ales' 8, 14 119 h.

    Palma - Felanitx: A les 8 (ex-cept dissabtes), a les 9,30, 13,16 i 19,30. Diumenges i festius,a les 9,30 16 i 20,30 h.' Felanitx - Palma per Campos

    Llucmajor: A les 8 i 14 h. Diu-menges i festius, a les 8 i 19 h.

    Palma - Felanitx: A les 12,30i 19 h. Diumenges í festius, ales 9,30 i 20,30 h.

    Felanitx - Porcolom: A les 7,9, 14,15, 17,30 i 20 h. Diumenges

    festius, a 1Ps 7, 9, 12,30, 15,30,17,30 1 20 h.

    Portoeolom - Felanitx: A les7,30, 9,30, 16, 18,30, i 20,30 h. Diu-menges i festius, a les 7,30, 9,30,13, 16, 18,15 i 20,30 h.

    Felanitx • Cala Murada: No-més els diumenges, a les 8 i12,30 h.

    Cala Murada - Felanitx: No-Inés els diumenges a les 9 113 h.

    Felanitx • Cala d'Or: A les 7excepte dissabtes. Diumenges ales 11,15 h.

    Cala d'Or Felanitx: A les 18h., excepte dissabtes i diumen-ges. Diumenges a les 12 h.

    TAXIS FELANITXParada Mercat Tel. 581922

    APOTECARIES DE TORNDissabte I diumenge:

    Jaume RotgerDilluns: C TicoulatDimarts: Francesc PifiaDimecres: Gaye-MelisDijous: Miquel-NadalDivendres: Jaume Rotger

    TELRFONS D'INTERESPolicía Municipal 580051Ajuntament (sols urgencies)582200Funerhría 580448 - 581144Ambulàncies

    581715 - 580051 - 580080Servei medic d'urgències 580254Guàrdia Civil 580090Bombers 581717Servet de grua:De dia 581385. Nit 554550

    Ajuntamentde FelanitxEXTRACTO DE ACUERDOS DE,LA COMISION DE GOBIERNOLa Comisión de Gobierno de este

    Ayuntamiento en sesión celebradael pasado día 11, tomó los siguien-tes acuerdos; con la asistencia detodos sus miembros a excepción deD. Francisco Adrover Alonso que ; seencontraba enfermo.

    Se aprobó el acta de la sesión an-terior.

    Se aprobó una relación de cuen-tas y facturas por un importe de8.394.622 ptas.

    Se dio cuenta del informe técnicopara la conexión a GESA del edifi-cio de la Casa Municipal de Cultura.

    Se dio cuenta del informe técnicopara la conexión a GESA de la Es-tación Impulsora de Cala Marçal.

    Se accedió a la solicitud de D. Ni-colás Oliver Vadell en relación conel suministro de agua a una fincade su propiedad.

    Se concedió licencia de obras me-nores a los siguientes particulares:a D. Jaime Capó Monserrat, a DonJuan Montes Vargas, a D. Juan San-tiago Pareja, a D. Joaquín Pérez Ji-ménez, a D. Bartolomé ManresaAdrover y a D.a Apolonia VaquerProhens.

    Fuera de Orden del Día y tras lapreceptiva declaración de urgenciapor todos los asistentes, por unani-midad se acordó, a propuesta deD. Cosme Oliver Monserrat, nom-brar componentes del Jurado parael Certamen de Pintura, Dibuix iPintura damunt paper «Ciutat deFelanitx 1986», a D. Juli Ramis, DonJaume Enseftat, D. Miguel Pons,D. Miguel Viceng Sebastián Liam-bas, D. Jaume Rosselló Cándido yD. Antonio Lucas.

    Igualmente fuera del Orden delDía, se acordó por unanimidad ytras ser declarado de urgencia portodos los asistentes, acondicionaruna parte del Cuartelillo Municipalpara el servicio de asistencia car-diológica telefónico.

    Por último se acordó por unani-midad hacer constar la preocupa-ción de esta Comisión de Gobiernopor la gran enfermedad del Regi-dor y Teniente de Alcalde D. Fran-

    cisco Adrover Alonso y el deseo desu rápida recuperación.

    Felanitx, a 18 de agosto de 1986.El Secretario,

    Guillermo Juan Burguera,v#, El Alcalde, 4,1

    - -Pedro Me

  • CLINICA DENTALDr. Antonio Miguel Nadal

    C. HOSPICIO, 8 - Tel. 580109 - FELANITX

    Horario: De lunes a viernes, de 4 a B deIa tarde.

    Horas convenidas.

    Pinturas Adrover - Antich C. B.— PINTURAS INTERIORES Y EXTERIORES

    — PAPELES PINTADOS

    — MOQUETAS

    — TRATAMIENTOS DE LA MADERA

    Paseo J. Estelrich, 18 - Tel. 580645

    CliS'Abeurador, 28 - Tel. 582374

    FEI ANITX

    FELANITX

    Sant Josep M. TomasiAntoni Oliver, C.R.

    Felanitx —camins de Deu— haura tengut una intervenció ben llumi-liosa en cadascuna de leg etapes dc la glorificació del gran cardenal teatí:

    Enguany, dia 12 d'octubre, a la gran festa de la canonització, a labasílica de Sant Pere i a la presencia del papa, cantara la Coral de Fe-lanitx expressament convidada. I això sera com la segona part d'una altragloriosa intervenció d'anys enrera. Efectivament, un Decret del Papa PiusVIIè del 16 de setembre de 1803 declarava Beat el cardenal Tomasi. Arreud'Europa els teatins, encalçats per Napoleó, organitzaren festes. I una deles ciutats que amb més magnificencia les celebraren fou la nostra Ciu-tat de Mallorca. Els teatins de l'església de Sant Caieta amollaren al voltotes les campanes dia 22 de setembre de 1804. I no els mancaren ele-ments perque les celebracions sortissin de pinyol vermell. Va inaugurarles solemnitats un cardenal mallorquí, que era aleshores un dels homesde més prestigi dins tota l'Església, el cardenal D. Antoni Despuig; hiassistia en ple el Capítol de la Seu i l'orquestra. Dones bé, a l'ofici so-lemne de dia 23, el sermó, que fou de lo més florit, el va predicar el rec-tor de la Parròquia de la vila de Felanitx, que era el doctor D. AntoniRoig.

    Degué esser com si, per damunt de la mar blava i dels segles, Siciliai Mallorca —aleshores illes de la corona d'Espanya totes dues— es do-nassin la ma, i com si, des de Ponent, riostra donas l'enhorabonaa la seva illa germana oriental pel do d'aquell home tan savi que, en-guany, en la festa de la seva canonització, ens omplirà de goig i d'alegriatota la casa.

    He triat un paren de mostres del sermó del rector Roig, perquè siguiell el qui, cent vuitanta anys desprós, ens presenti encara la figura delP. Tomasi, tal com ell la veia en un castella tirant a barroc. La vocacióteatina la descriu així: «José se resuelve a militar bajo las banderas delinsigne Cayetano. ¿Qué motivos pueden haberla ocasionado? Bastantepoderosos son el que José comprenda que ningún Instituto religioso esmas conforme a su genio que el teatino; el estar enterado de las reglasque prescribe; el haber sido testigo ocular de la puntualidad con que susprofesos las guardan; el haber 11 egado a su noticia las portentosas histo-rias de sus mas brillantes ornamentos; el tener a singular dicha tratarfamiliar e íntimamente con uno de sus mas famosos escritores, grandepor su doctrina, y quizá mayor por su virtud (es refereix al P. FrancescM.a Maggio, l'escriptor més fecun d dels teatins); el no poder desentender-se del buen olor de Cristo que esparce por toda Italia su venerable tío,quien prefirió llevar la cruz del Redentor entre los clérigos regulares, almayorazgo de su nobilísima casa (es tracta del P. Carles Tomasi, batí,

    teòleg i místic, avui venerable). José se ha acercado a Dios, y ha que-

    dado iluminado; ha buscado a Dios con sencillez, y Dios le ha declarado

    su voluntad; ha preguntado a la boca de Dios, y Dios le ha respondido

    que lo quería hijo de Cayetano».

    Jnn•

    Caemsa yCavallets Informática

    Comunican la apertura para el curso de

    CONTABILIDAD GENERAL BASICA

    que desarrollará a tenor de las siguien-tes características:

    Duración aproximada: Tres mesesNivel de conocimientos: OHorario: Lunes y viernes de 19'00 a

    21'00 horas.Inicio del curso: Día 29 de setiembre

    .de 1.986Número de plazas: 15 máximo

    Información en Caemsa, C. Badaluch, 2- Tc. 581884Cavallets Informática, Plaza España, 16 - Tel. 581554

    No estic gens empegueit de con-fessar que, juntament amb el meufili de cinc anys, aquest estiu passatm'he deixat fascinar de dilluns adijous amb la serie «El coche fan-tástico» que feien després del «Te-lediario» de les tres. Això sí, el meufill i jo diferíem —pel cap baix-en una cosa: a ell el que l'encanta-va era que el cotxe volas, a mi elque m'allucinava eren les presta-cions d'En KITT, l'ordinador quegovernava el cotxe. I no sé si hefet curt emprant el verb allucinar.Encara tenc el dubte de si el guio-nista de la serie i el qui va redac-tar el rail -16s projecte japonés ano-menat de «la quinta generació d'or-dinadors» són la mateixa persona.Val a dir que aquest projecte aixícom la seva contrapartida per partde la Comunitat Económica Euro-pea, el projecte ESPRIT, són cosesserioses, que involucren tant orga-nismes oficials com empreses pri-vades i als quals se dediquen actual-ment molts i molts recursos tantmaterials com humans.

    Quines seran —haurien d'ésser—les característiques de l'ordinadordel futur?: Ni més ni manco —so-bretot ni manco— que les que téEn KITT, es a dir:

    1) En KITT parla, però no enforma mecànica, sinó que ho fa enforma intelligent i fent ús del llen-guatge natural;

    2) En KITT pensa, emet judicisi pren iniciatives a partir de conei-xements prèviament adquirits i queté enimagatzemats en forma activa(es a dir, de recuperad() i utilitza-ció immediata), i

    3) En KITT hi veu, per?) no comuna camera de vídeo o de TV, sinóque es capaç de reconèixer allò quevett i, si no ho ha vist prèviament,d'incorporar-ho a la seva base dedades.

    Quasi res! Poc més o mancoaquests són els problemes clau quela Intenigència Artificial té plante-

    jats actualment: construir i progra-mar un orciinador que pugui fer totaixò.

    De totes maneres, no voldria queningú es pensas que a l'hotelsana d'Es Port, durant el FISAL-86, hom parlara d'En KITT o dequelcom que se li assembli; ni deprop fer-hi! En KITT, ara per ara,és una utopia. Però no ho són elssistemes experts (programes d'ordi-nador que poden fee part de lesfuncions intelligents d'un especia-lista en un determinat camp del co-neixement) com no ho són els pro-grames que permeten classificar i/oleconeixer automàticament objectesa partir d'algunes de les seves ca-racterístiques. Així, per exemple, jahi ha en funcionament sistemes ex-perts d'ajuda a la diagnosi de cer-tes classes de malalties, com ja hiha caixers automatics que, a mésde les operacions corrents com do-nar el saldo o treure diners, podenaconsellar en forma inteHigent i in-teligible pel client com invertir di-ners, d'acord amb les condicionscanviants del mercat de valorsper exemple, de la quantitat de di-ners a invertir.

    De les tècniques matemàtiques—poves i velles— que fan possi-bles aquests programes es tractaràdurant el FISAL-86, on investiga-dors i professors especialitzats enlógica i les seves aplicacions deFrança, Italia, Alemanya, EEUU,així com de les Universitals de lesIlles Balears, Politecnica de Catalu-nya, Granada, Complutense de Ma-drid i del Consell Superior d'Inves-tigacions Cientifiques, presentaran jdiscutiran els seus darrers treballssobre aquestes tècniques.

    Per acabar, em permetrcu quetorni esmentar En KITT. Quan elmeu fill m'ha demanat —i no ho hafet poques vegades— si existia «elcoche fantástico», jo t'arribe li hecontestat «Encara no, fict, encara

    no».

    En Kitt i el Fisal-86L. Valverde

  • informació

    TRANSPORTES,1 11 () R E A

    TRANSPORTES EN GENERAL Y CONTENEDORESC. Santanyí, 37 - Tel. 580598

    FELANITX

    o

    ServicioMINIPALA

    Carga materiales derribosAcarreo grava y materiales construcción

    Por sus mínimas dimensiones (1'20 ancho) es apropiadopara trabajos en renovaciones de viviendas.

    BARTOLOME ADROVER MANRESAC. Santanyí, 9- Tel. 581750 FELANITX

    SE VENDE SOLARES, Urb. So Punta, la fase*Precio interesante.

    Inf.: Tel. 575683

    Patronat Local de MúsicaEscala de Música «Pare Aun» FELANITX

    Cl. Mateu Obrador N.° 23

    Matriculación Cúrso 1986-87Del 22 al 30 de septiembre. Horario: de 17'30 a 19'30 h.

    INICIO DE LAS CLASES: día 1 de octubre.

    CURSOS DE: Solfeo, instrumentos de Viento y Percusión, Gui-tarra, Bandurria, Laud.

    Atención: En caso de lograrse formar un coro de alumnos convoces suficientes, se impartirá la asignatura de CON-JUNTO (Canto) CORAL, con arreglo al programa deestudios del Conservatorio.

    Trobada Balear a l'ArgentinaCAMILO JOSÉ CELA asistirá a la pre-sentación oficial del programa de viajeen el Casino.

    El sábado 27, a las 2130 h., en el Casino de Mallorcase hará la presentación del itinerario patrocinado por AU-TOCARES GR1MALT y la - organización técnica de VIAJESGRAN SUR.

    Participará en la presentación el escritor CamiloJosé Cela, especialmente invitado por nuestro colaboradorMiguel Antoni Enginyer , quien tendrá a su cargo la coordi-nación de diversos aspectos del viaje a su paso por San Pe-dro.

    Habrá autocares GRIMALT gratis desde PORTO-CO-LOM, S'HORTA y FELANITX, a las 19 h.

    FELANITX

    Vedada de Música LíricaDissabte passat a vespre, dins el

    programa general de concerts de•núsica lírica que el Consell Insularha presentat a deu poblacions de

    tinguê !loe a la parreoqiiin,lactuació del Cor i Orquestra delTeatre Principal de P.ilina.

    El públic que assisti foil ben. nombrós, tot i que no ompli ce m-piela ment el temple, i pague fruird'una audició d'un nivell artisticmolt estimable.

    Ha començat el Curs Escolarper a E.6.B.

    Dilluns passat va començar, en re-gim de mitja jornada, el curs esco-lar a tots els centres del terme. Els.collegis ciutadans «I. Joan Capó» i«Sant Alfons» reelegiren ambdósper al càrrec de directors als que.ho eren el curs passat, Leonor Can-tallops i Antoni Vicens respectiva-ment.

    Al col.legi «J. Capó» han estat su-•pritnides dues places de mestres, la•qual cosa ha creat certs problemes iun lógic malestar entre els mestres ipares. A Portocolom seinbla que elsproblemes són mês greus, degut a la

    . insuficiência i deficincies de l'edi-fici i del mobiliari.

    La veremaDijous passat el Celler Coopera-

    fin obrí la recepció de m'ira i d'al-tres cellers de la vila han fet tambelo propi, amb la qual cosa elscamps del nostre terme han assolitel moviment característic d'aques-tes messos i els camins registrenl'acostumat tràfec de tractors ambremolcs curulls de l'olorosa collita.

    Nou gabinet d'OJontolopiaHa obert una clínica dental a Fe-

    lanitx, el Dr. Antoni Miguel Nadal,metge estomatialeg.

    El non establiment esta ubicat enel número 8 del czrrer de l'Hos-pici.

    Oratori del CalvariFESTA DE L'EXALTACIÓ

    DE LA CREUEl proper diumenge dia 28, se ce-

    lebrara a l'oratori del Calvari lafesta de l'Exaltació de la Creu.

    A les 5'30 del capvespre hi haurasolemne Eucaristia amb homilia,que dirà el P. Antoni Oliver Mont-serrat, C.R.

    Hi son convidats tots els fidels.

    A partir de mai~a día 21, habrávenia de BUSTELOS todos losdomingos en C. Eres, 29 y C.Soler,12 (Ca Na Maria Eloia),

    vida socialDE VIATGE

    Per tal d'assistir a la Fira Inter-nacional de la Moda Infantil, viat-ja a Valencia Na Catalina Fortezade «Selecciones Diana».

    • NECROLÓGICADijuns passat, descansa en la pau

    cte Déu a Felanitx a l'edat de 86anys i després de veure's conforta-da amb els sants Sagraments, D. aCatalina Nadal Ballester, Vda. dePuigrós. Al cel sia.

    Reitei-am el nostre condol a la se-va familia i d'una manera especialals seus fills D.a Margalida, D. a Ma-ria, D. Andreu, D.a Catalina i D. aJoana.

    VENDO COCHE 127, precio intere-sante.Luí.: Tel, 575782

    AFANOLa familia Puigrós - Nadal,

    davant les nombroses mani-festacions de condol rebudesamb motiu de la mort de D.aCatalina Nadal Ballester iamb la impossibilitat de cor-respondre-les a totes personal-ment, ho vol fer per mitjà d'a-questa nota.

    A tots, moltes grades.

    NEN 1)0 inedia cuarteraea terrenocon caseta y cisterna en el Pon deSa Teulera.lnf.: Tel. 581355 (poi las tardes).

    SE DONEN CLASSES 41e solfeigi piano.la.: C. Abeurador, ti-2on. A.Tel. 581255

    VENDO TREqL1,0 en buen estadoluí.: Tel. 575857 '

  • Tombats a la molsa

    Estrangers a itisáciaAlsacia-Lorena són dues regions que normalment no apareixen en els

    mapes d'Europa. Es troben situades al nord-est de l'Estat &anees, totjust tocant la frontera de la República Federal Alemanya, on es parlenun parell de dialectes de l'alemany, la seva llengua pròpia. Aquests dosterritoris, tot i tenir una llengua i una cultura germàniques, han estatquasi sempre integrades a l'Estat francès, llevat del periode entre 1871 i1918 en què restaren integrades en el Reich alemany.

    Aquests territoris no gaudeixen actualment de cap tractament especí-fic d'autogovern, d'autonomia, o d'una certa descentralització administra-tiva que els permeti mantenir la seva personalitat histórica i conservar laseva llengua, front a l'uniformisme que sempre ha caracteritzat l'Estatfrancès. El francès Os rúnica llengua oficial a Alsacia-Ltirena i per tant,es la llengua de l'administració pública, de les relacions comercials, del'ensenyament i dels mitjans de comunicació. Per tal de reivindicar l'auto-nomia política i defensar el fet cultural i lingüístic s'han constituit enaquestes regions alguns partits de caràcter autonomista.

    En aquest contexte politic i cultural arriba a tenir una certa lógicael que li ha succeït a un militant autonomista alsacia 4 Robert, Joaquim..Aquest alsacià va ser processat per un delicte de desacatament a l'auto-ritat, pel fet de no voler contestar uns gerdarmes que se li dirigiren enFrances. Finalment el tribunal d'Estrasburg que veié la causa decidí, pru-dentment, absoldre'l, perquè el judici podia prendre el camí de conver-tir-se en un judici politic contra els partits autonomistes, contra les rei-vindicacions lingüístiques dels alsacians i contra Alsacia mateixa.

    De tot això la conseqüència que se'n pot treure es que si vos decidiud'anar qualque dia a Alsacia o Lorena, simplement per turisme, contestausempre els gendarmes francesos que es dirigeixin a vosaltres en franc és,no fos cosa que poguessiu ésser processats per desacatament a l'autoritat.El que li succeí a l'autonomista alsacià també ens podria succeir a nos-altres, perquè, segons es miri, un mallorquí es tan estranger a Alsacia comho puguin ésser els mateixos alsacians.

    RAMON TURMEDA

    CINE FELANITX=L.: 581231Viernes 26 y sábado 27 a las 9 de la noche.Domingo 28 en 3 sesiones continuas a partir de las 3 tarde.

    ¡INAUGURAMOS LA TEMPORADA CON UNO DE LOS

    MAYORES EXITOS DE NUESTROS DIAS!

    HOT DOGEn la nieve, además de esquiar, se pueden hacer muchas cosas...

    «REMO»e.

    INFORMATICA: Se vendeOrdenador FACIT DE 6500 SERIES

    1328 kb. de Capacidad en 2 DiskettesPantalla Display de 15"

    Programa de Contabilidad incluido

    PRECIO DE OCASION Inf. Tel. 580264

    Luis Enrique Arbulu CrousillatGINECOLOGIA Y OBSTETRICIA

    Especializado en Jamaica Hospital (Nueva York) - Instituto Dereus (Barcelona) - Hospital Cantonal(Universidad de Basilea) - Centro Médico Naval (Lima).

    Toda clase de servicios Tocológicos y Ginecológicos

    c/ Amargura 1, 4 • 0 - 2A (ascensor) Tel. (971) 55 43 22 MANACOR

    FELANITX

    013,IEf:lt)N DE CONCIENCIA

    Manacor, a 2 de septiembre de 1986

    Señor Director:

    Le ruego la inserción de esta car-ta, si ast lo tiene a bien, en la pu-blicación de su digna dirección.

    La falta de información por par-te de quien corresponde, debido alos enormes intereses que detrás dela industria militar se esconden, mepone en ia obligación moral, siendoyo mismo Objetor de Conciencia,el no descuidar un tema tan vitalpara el futuro de la Humanidad:

    La Objeción de Conciencia.

    La Objeción de Conciencia signi-fica negarse a hacer algo que va encontra de los propios principios,que - va en contra de la concienciaindividual y esta conciencia siempreaudó a la conciencia colectiva deIa la Humanidad.

    Por desgracia vivimos en un mun-do que no es lo que quisiéramos. Lasociedad es un producto heredado,es, al fin y al cabo, reflejo del serhumano que la habita, aun que to-dos sepamos que intrínsecamenteel hombre es bueno por naturaleza.No le gustan las guerras, ni las in-justicias, ni la hipocresía y aún asíhace 4000 altos que la Historia vie-ne repitiendo los mismos hechos:guerras .y poder, poder y guerras.

    El ser humano ya no° necesita lu-char por la supervivencia y a pesardc todo seguimos viviendo como si

    ¿p-,í fuera. Es porque la enorme ri-

    queza de este planeta está en ma-

    nos de unos pocos, de unos cuantos

    paises y la estupidez humana les

    hace gastarse una buena parte en la

    industria militar sin . que encuen-

    tren oposición seria a .tanto despil-

    farro autodestructivo, mientras par-

    te de la Humanidad se muere de

    hambre, de sed y de cultura.

    Nunca estuvo tan amenazada la

    vida como lo está ahora por los pro-

    pios habitantes de este planeta. Per-

    maneciendo impasibles nos hace-

    mos responsables también del futu-

    ro de nuestros hijos. ¿Y acaso no

    tenemos o tendremos hijos?

    La Objeción de Conciencia al Ser-

    vicio Militar es una de las formasdc contribuir al respeto por la Vida,

    negarse a cooperar y ser utilizado

    por los que justifican lo innegable,

    que son las enormes desigualdades

    entre los seres de este planeta. La

    sensatez no debe tolerar este estado

    de cosas, so pena de hacernos res-

    ponsables moralmente de todos los

    muertos, por guerra, por hambre,

    por injusticia social.

    Las personas obligadas al serviciomilitar que, por motivos de concien-

    cia, por razón de una convicciónprofunda de orden religioso, ético,moral, humanitario, filosófico o deotro tipo do la misma naturaloza,rehusen realizar el servicio armado,tienen un derecho personal a serdispensados de tal servicio.

    Hoy día este derecho es, en parte,reconocido en nuestro país, lamen-tablemente las personas obligadasa informar sobre él, caja de reclu-tas, ayuntamientos y cuarteles nocumplen tal función o intentan ame-drentar a los jóvenes que «pregun-tan demasiado».

    Los Objetores de Conciencia,unos 10.000 , cifras estimativas dehace un par di años, de todas lasreligiones, de todas las ideologías,ateos, por motivos éticos, filosófi-cos o cualquier otra índole, tenemosla obligación y el derecho de orga-nizarnos, reunirnos e informar, su-pliendo las obligaciones de la admi-nistración en este campo.

    J. M. C. J.Apartado de correos n.o 119

    MANACOR 07500

    11:1 -ezCOCA SENZILLA

    Ingredients: 250 gr. de sucre, 250gr. de farina de força, 2 ous, 1 tassad'oli, 2 tasses de llet, una llimonaratllada i dos paquets blancs i dosde blaus de polvos gasosos (La CruzBlanca).

    Prepai ació: Aquesta coca es moltbona de fer, molt económica i bengustosa. No es pujen a part elsblancs dels ous, sinó que es mes-cien els dos ous amb el sucre, la lli-mona ratllada i els altres ingre-dients. Quan la pasta ja esta feta

    es posen els dos paquets blancs i

    quan aquests estiguin ben incorpo-

    rats a la pasta, els dos blaus. Ha de

    posar-se dins un motllo baixet i el

    forn ha d'estar molt fort el moment

    d'enfornar-la i en aficar-la al forn

    es baixa a la meitat i han d'estar

    vint minuts sense obrir el forn ni

    tocar per res la coca.

    Aquests polvos gasosos es podenadquirir a qualsevol tenda de co-

    mestibles.

    SE DAN CLASES DE REPASO DEEGB, Matemáticas 1. 0 BUP y Ma-terna ticas y Física y Química deF. P.In f.: C. Daniel°, 54-1.0 - Tel. 582110

    Con un complemento de gran acción

  • aÍ cine princip Tel. 580111

    Continuamos con los grandes éxitos del momento, tras el «Cora son'Verde» llega...

    Viernes, 19 Sábado 20 y Domingo 21

    La joya del Nilo y Golpe de especialistasViernes 26, Sábado 27 y Domingo 28

    Asalto al Banco de Montreal y Un chico como todosHORARIO: Viernes y sábado 9,15 noche. Domingos ciccie las 3.

    FELANITX

    No tot era retronar de canons itirs de /usen i d'ametralladora, du-rant la nostra guerra fratricida. L'es-tiat¿Tia militar s'afanyava proa dementalitzar la retaguardia, per tald'ésser proveïdora de recursos pelsqui estaven als llocs més perillosos.

    Per aquests fins s'organitzavenactes culturals per recaptar pesse-tes i es convidava al poble a entre-gar les joies mes estimades per des-tinar-les a l'adquisiciô d'ú t ils deguerra.

    Naturalment, els felanitxers res-pongueren molt generosament endonatius voluntaris i es publicavenrelacions, amb noms i llinatges, delscontribuents.

    Vegem quina proclama mes enco-ratjadora publicada al nostre Set-manari.

    ¡Pueblo de Felanitx! ¡Hay que ha-cer un nuevo sacrificio! España ne-cesita tus monedas de oro, tus va-lores extranjeros o que tienen co-tización internacional, tus alhajas...

    Las oficinas de recaudación deoro, valores y alhajas, funcionan de8 a 12 y de 16 a 19 horas, en el Ban-co de Felanitx.

    REAPERTURA DELCOLEGIO DE SAN ALFONSO

    Quedan anuladas todas las órde-nes de cierre de Colegios dirigidospor Congregaciones religiosas quefueron ordenadas a los señores ins-pectores, por el ministro de Instruc-ción Pública.

    Se abre, pues, de nuevo, el Cole-gio de San Alfonso ...

    Los Padres teatinos, agradecen vi-vamente, cuantas muestras de gra-titud han recibido desde la fechadel cierre, como la ayuda económi-ca que de muchas personas han re-cibido durante estos meses de paroforzoso...

    EL CONDE ROSSI EN FELANITXAnunciada la llegada de tan ilus-

    tre visitante por un repique gene-ral de campanas, vimos la gente en

    traje de fiesta y rostro satisfechodirigirse a la Plaza de Santa Mar-garita, donde era esperado...

    Falange Española forma admira-rablemente con sus tres seccionesde hombres, mujeres y balillas. Enconjunto, más de doscientos cin-cuenta afiliados. Una nota simpáti-ca: las fuerzas fascistas tienen yasu banda de tambores... Los mili-cianos de primera línea, no desme-recen de sus compañeros. La bene-mérita Guardia Civil, en correctísi-ma formación; las Autoridades mi-litares y popular; el Ayuntamiento,en corporación...

    Los aplausos del gentío no cesanun momento; los vítores son cons-tantes y entusiastas... Con paso rá-pido la comitiva se dirige a la CasaConsistorial; la noble figura caba-lleresca del Conde Rossi, que vistela honrosa camisa azul, destaca so-bre todos...

    Regresa nuestro distinguido hués-ped a la Plaza de Santa Margarita ydes del balcón de la casa de DonJuan Caldentey Monedero se dirigea la multitud... El Jefe Provincialde Falange, Alfonso de Zayas, dióIas gracias al pueblo...

    Más tarde, en los salones de laCasa Consistorial, se ofreció al Con-de Rossi una imagen de Ntra. Sra.de San Salvador...

    Nuestro ilustre visitante agrade-ció muy emocionado tal entrega,prometiendo no separarse de dichaimagen en todos los momentos desus luchas y de su vida.

    Per a la transcripció, resumida,D'ALLAVORS

    Rubio'sAlta peluquería femenina y mas-culina.Salón de belleza atendido por unaprofesional.

    Servicio de . bar para nuestrosclientes.Horario: De 10 de la mañana a8 de la tarde.No cerramos al mediodía.C. Mayor, 27 - 1." - Tel. 582:310Para su comodidad pídanos hora.

    Autocares lujo excursiones.Servicio Taxis y Microbuses.

    rels. 580246 - 581135 — FELANITX.Servicio permanente 24 horas

    • Mire como son- las cosas. Lle-no absoluto en.el, «Cine Principal.,algo inconcehible en los tiemposque corremos, para ver la últimaparida de STALLONE, esa que sellama «COBRA», llamar película aesto me parece un soberano insultoa las demás, pero el personal vadonde dice Vicente (llámense mul-tinacionales). Por contra pasaron«LOS VALLDEMOSSA» y nadie seenteró. Será porque son buenos,hacen buena música, es más tuvie-ron una magnífica actuación. No va-mos a entrar ahora si era el mo-mento oportuno de traerles o no,pero sí es cierto que a nadie intere-só su paso por Felanitx. Así funcio-nan las cosas en la época que nosha tocado vivir, troncos.

    • Por fin! ganó el C.D. FELA-NITX su primer partido. Ahora aesperar que siga la racha, que comoel REAL MALLORCA sigue empe-rrado en seguir comandando en latabla de clasificación se nos van to-dos al «Luis Sitjar». A ver.

    • VIDEOCLUB. — «LA MUCHA-CHA DEL SENDERO» («lhe littlegirt who lives down the lane») deNICHOLAS GESSNER basada en lanovela de LAIRD KOENIG. Conuna jovencísima JODIE FOSTER(frustrado amor de psicópataque atentó contra la vida de Rea-gan), el actor de origen españolMARTIN SHEEN y la ya veteranaactriz ALEXIS SMITH. Una pelícu-la deliciosa, realizada con excelentebuen gusto y una extraordinaria sen-sibilidad. La trama es sencilla, unachica vive sola, sólo tiene trecearios, no va a la escuela, tiene me-dios para subsistir. Hay gente quequiere complicarle la existencia, pe-ro ella es «demasiado» inteligente,no en vano era hija de un famosopoeta/escritor.

    Al final... Recomendable sólo pa-ra personas sensibles.

    • Y volviendo a hablar del C.D.

    FELANITX sabemos que a todosJos jugadores y técnicos se les es-Ián haciendo unos magníficos«chandals», que son cosa fina, 1-2,ra-cias a la gentileza que ha tenidocon el club JOAN SBFRT, el res-ponsable del «RTE. MALLORCA».Por otra parte los SOCIOS y AFI-CIONADOS que acudan a «Es Tor-rentó » podrán tomar una copa losdomingos en la discoteca felanitxe-ra «CLASS».

    • Esta primera quincena de sep-tiembre cumplen arios los siguientesfamosos y muchos más, que nos de-jamos en el tintero para no can-sarles: IVONNE DE CARLO (64),EVA MARIE SAINT (62), MITZYGAYNOR (56), RAQUEL WELCH(46), JACINTO MOLINA alias PAULNASCHY (48), SANCHO GRACIA(53), JOSE MARTIN (El «Conde cleMontecristo» de la tele) (53), AN-TONIO DEL AMO (75), TOPOL (51),JOSE RUBIO (56), JAIME BLANCH(«Jeromín») (46), ROBERT WISE(72), «JUNIOR» (43), GIANNA MA-RIA CANALE (56), CLAUDETTECOLBERT (81), JACQUELINE BIS-SET (42), CARMEN MAURA (41) yEUSEBIO PONCELA (41).

    • Sabemos que nuestra tele, merefiero a T.V. F. intentará hacer al-gunos cambios en su habitual pro-gramación, y para bien, oigan. De'momento sabemos que ha fichadoa dos guapísimas presentadorasque además de demostrar su talen-to, nos van animar las largas nochesdel invierno.

    • Me dice mi amigo RAFEL «Sl-MONET» que los sábados en el mer-cado de S'HORTA es obligado ha-cer un alto en el camino en el «CA-FE D'ES MOLINER». «Si vols men-jar be, ves allà on l'amo es cuiner».Eso es lo que vamos a hacer un díade estos.

    • Para este fin de semana el«CINE PRINCIPAL» tiene prepara-dos dos nuevos «platos fuertes».«LA JOYA DEL NILO» de obligadavisión para aquellos que disfrutaroncon «TRAS EL CORAZON VERDE»,pues es la continuación, con MI-CHAEL DOUGLAS y la «divina.KATHELEN TURNER. De comple-mento mucha acción en «GOLPEDE ESPECIALISTAS». Ah! que notengo nada contra que se llene ellocal, todo lo contrario, pues ver uncine lleno me da una gran alegría,lástima que sea para ver algunosengendros, con las películas precio-sas que circulan por ahí y que na-die quiere ver. Recuerden que ir alcine es una buena costumbre, aun-que sea «Cobra».

    JORDI GAVINA

    COLLEGIAL, ara que, ja tens la cartera...Ompli-la de coses 'útils.

    Tenim tot el material escolar quenecessites

    ATLES - DICCIONARIS - ROTRINGLLIBRES...

    Fe una volta pel carrer Major i atura'ta veure'ns.

    Hi som per ajudar-te.

    Llibreria RAMON LLULLMajor, 25 - Tel. 580160

    ,.44-.447 7,i4 4 '•

  • Ia roda del r FUTBOL

    GABINETEPEDIATRICO

    Carrerd'Es Cal!, 17Tel. 581197FELANITX

    Horabaixes a partir de les 5'30

    FELANITX 7

    El felanitx venció y convencióFelanitx, 3 - La Victoria, 1

    • Setembre 1986: Diada Nacio-nal de Catalunya.

    • L'OBRA CULTURAL BALEARa Ciutat va ser objecte d'un atemp-tat frustrat quan, persones senseidentificar, intentaren incendiar-la.De moment ningú no s'ha responsa-bilitzat d'aquesta acció contra l'en-titat.

    • El Govern Central ha presen-tat recurs d'inconstitucionalitat ene! Tribunal competent contra cincarticles de la LLEI DE NORMALIT-ZACIÓ LINGUÍSTICA aprovada pelParlament de les Illes Balears i Pi-1 iiises el mes d'abril del presentan.

    • NACIONALISTES BASCS eset nom del nou partit abertzale, ques'ha organitzat a Euskadi com aconseqüència de l'escisió del PartitNacionalista Base.

    • IASSIR ARAFAT, líder del'OAP, reconegué explícitament, a laCimera dels Països No Alineats ce-lebrada a Zimbawe, la resolució 242de les Nacions Unides que reconeixexpressament el dret a l'existènciade l'Estat d'Israel.

    • El General PINOCHET va serobiecte d'un atemptat .frustrat con-tra la seva persona cinc dies abanscle la commemoració del.cop d'estatque instaura la dictadura a Xile.

    • Segons el President del Con-gres de Diputats, Felix Pons, leseleccions al Parlament Europeu esfaran coincidir amb les municipalsi autonòmiques el 7 de juny de1987.

    • Amb falta d'unitat entre lesdistintes forces polítiques, com ca-da any, Catalunya celebra la sevaDIADA NACIONAL.

    • L'Audiencia Territorial de Va-:encia ha suspés l'acord de la Juntade Govern de la Universitat valen-ciana que Permetia als seus profes-sors impartir les classes en catalào en espanyol.

    • Com a represalia a l'atemptatd'un escamot àrab contra una sina-goga a Istambul, que provoca vint-i-dos morts, Israel ataca un camprefugiats palcstins situat al sud delLiban.

    L'ESQUITX: Corn es pot enten-dre que el PSOE d'aquí voti a favorde la Llei de Normalització

    i el PSOE d'alía presenti un re-curs en contra al Tribunal Constitu-cienal?

    Regular entrada, si tenernos encuenta que el partido coincidía conel que disputaba el Mallorca en el

    Sitjar» frente al Atco. de Ma-drid.

    Un minuto de silencio por lamuerte del abuelo del jugador Fiol.

    FELANITX: Vargas (-), Obrador(2), R. Juan (2), Juli (2), Barceló (2),Cano (3), Nico (2), Covas (2), n ti guelAngel (2), Martín Rial (2) y Julia(2).

    Vacas (-) por Juli y Fio! (-)- porJulid.

    ARBITRO: Domínguez (3). Amo-nestó a Ricardo.

    GOLES: Minuto 22, gran jugadade Miguel Angel, balón al palo y Ju-liá remacha a gol, 1-0. Minuto 34,penalty a Covas que transformaM. Rial, 2-0. Minuto 44, Mestre cru-za lejos de Vargas, 2-1. Minuto 75,gran pase de Covas a Vacas que rea-liza una gran jugada por la bandadentro del área y finalmente Mi-.guel Angel solamente tiene que em-pujar el balón a la red, 3-1. •

    COMENTARIO: Buena primeraparte del Felanitx que realizó algu-nas jugadas de mérito, jugando elmejor partido la temporada.Tras el descansper•Recreativo ade-lantó a sus homtbreS' pereette itmoen ataque, por contra el Felanitxpracticó buen fútbol y tuvo buenasocasiones.

    En resumen, importante victoriadel equipo local ante el siempre pe-ligroso y correoso equipo palmesa-no, que a pesar de practicar unbuen futbol no supo materializarIas ocasiones de peligro de que dis-puso. Le faltó capacidad rematado-ra mientras que el conjunto local,Iras realizar una gran primera par-te, en el transcurso de là segundajugó a ráfagas.EL MEJOR: CANO

    El pequeño centrocampista delclub merengue fue el mejor, en unatarde pródiga en aciertos. MiguelAngel estuvo a ratos genial, Julimostró sus condiciones de gran ju-gador, todos rayaron a un notablenivel, el portero Vargas apenas 44-

    tervino. Pero, a la hora de elegir elmejor, nos decidimos por Cano,¡qué partidazo el suyo!

    MAIKEL

    2.° REGIONALEL CA'S CONCOS LIDER DE2.a REGIONALCA'S CONGOS, 3 - Sp. SOLLER, O

    Primer partido y primera victoriaclara del Ca's Concos ante un equi-po que dejó jugar y que se defen-dió como pudo del dominio local,sin crear demasiado peligro al mar-co que defendía S. Rigo, jugador lo-cal que debutaba en competicionesoficiates.

    La primera parte no ofreció mu-cho fútbol; un par de jugadas porla izquierda en donde Llull ganósiempre a su marcador, dos rematesconsecutivos a bocajarro primerole Bordoy que rechazó el portero ydespués por M. Mestre que sacó undefensor sobre la misma raya. A lamedia hora de juego Julia es de-rribado dentro del área y B. Mes-tre transformó el correspondientepenalti.

    En el segundo periodo aumentó/a presión del conjunto local y en elminuto 8, Llull se plantó en solita-

    rio ante el meta visitante al queburla y marca el dos a cero. El ter-cer tanto llegaría a falta de diez mi-nutos del final y fue el mismo Llullquien lo marcó al recibir un buenpase de B. Mestre.

    Por contra el Sp. Sóller dispusode algunas oportunidades de mar-car; una en la primera parte en unacesión en falso de Perelló al porteroen la que el balón dio en la cepadel poste y otra en el último segun-do de un potente remate de muycerca que paró bien colocado Rigo.

    Mañana el Ca's Concos en su des-plazamiento rinde visita al San Pe-dro del lejano puerto de Sóller. J.

    SON GOTLEU, 2 - S'HORTA, OPor contra los pupilos de D. Az-

    nar nada pudieron hacer fuera desu terreno ante un equipo bastantesuperior y mejor situado sobre elcampo. Al final justa derrota.

    El domingo, si no hay cambio defechas, recibe al Poblense.JUVENILES .FELANITX, 2 -

    ESPAÑA (Llucmajor), 2FORMIDABLE REACCION

    Ante un equipo superior en todo,hasta en envergadura y años, los deFelanitx jugaron una primera partebastante insípida, dejándose llevarpor sus oponentes, Tras el descansollegó el 0-2 y parecía el encuentrosentenciado, pero los chicos que di-rige Bordoy sacaron fuerzas de fla-queza, consiguiendo un meritorioempate. Los goles fueron obra deJ. Gallardo y J. Aznar.

    M .

    JOSE PELLICERcomunica a sus clientes y amigos que el -27 de septiembre dejará la dirección delrestaurante MARBLAU y al mismo tiem-po les anuncia la próxima apertura el 1°de octubre, del nuevo restaurante

    Bon Port (antes S'Ancora)sito en la calle Pizarro s/n, desde dondeles seguirá ofreciendo sus servicios.

    ROGAD A DIOS EN CARIDAD POR EL ALMA DE

    D Catalina nada', Ballester(Viuda de Puigrós)

    que falleció en Felanitx, el día 15 de setiembre de 1986, a los 86 años,habiendo recibido los santos Sacramentos y la Bendición Apostólica

    D. E. P.•

    Sus afligidos hijos Margarita, María, Andrés, Catalina i Juanita; hijos políticos Miguel,Jaime, Antonia, Ricardo, y Gabriel; nietos i biznietos, ahijados Jaime Ballester Puigrós y . CatalinaNadal; hermanos politicos Baltasar Nicolau y Juana Sureda; sobrinos, primos y demás familiares,al participar a sus amistades tan triste pérdida, ruegan la tengan presente en sus oraciones, portodo lo cual les quedarán sumamente agradecidos.

    Casa mortuoria: C. Joan Monserrat, 10 (Ca'n Forn)

  • VIAJES f t'O nitx TOURS es)

    s'arrava1,8 58.24.00

    - Tenerife - Oferta especial - 29.800 ptas. (10 días)Avión ida y vuelta, Hotel y traslados

    —Lourdes-Andorra y Zaragoza:Del 27 de septiembre al 2 de octubre, 28.600 ptas.

    Más información en:VIAJES FELANITX. su Agencia de viajes.

    FELANITX

    El naufragi delLa llarga costa marinera de San-

    tanyí d'ara, i més 'larga fins queSes Salines se separa l'any 1925, haestat testimoni de naufragis en elssegles XVIII, XIX i XX sens comp-tar aquelles altres naus que sotso-braren durant la història antiga. Hiha memòria del naufragi de la tar-tana francesa Saint Antoine, a SaPunta Negra, el 1787; el vapor deguerra francés, Le Courrier, el 1848,davant Sa Punta Salines; el vaixellitalià Teresa, naufragat davant Ca-la Santanyí, el 1875; el Zero, nau an-glesa que es va perdre a Sa Puntade sa Galera, —es conserven dife-rents topònims relacionats ambl'enfonsament —el 1878. El 1911s'incendia, davant Cala Llombards,el bastimento italià Camelia. Mésrecent, el 1948, s'enfondra el veleritalià Negrita, devers Es Niu de s'A-liga. Mes fresc i a la memOria detots la desfeta de la barca de boude Cala Figuera, San Pedro Rus, elfamiliar Sant Pere, que acaba a lavora del far Salines el darrer 15 denovembre.

    El 20 de juliol de l'any 1911, elCamelia, era consumit pel foc dinsles aigües de Cala Llombards. El si-nistre motiva unes cròniques deRafel Ballester, enviades des deSantanyí a «La Almudaina» i repro-duïdes en el «Santanyí», núms. 118i 119. L'esdevinença fou novellada,a la seva manera, pel metge JoanEscales i Vidal a Santanyi, hospi-talario, i publicada l'any 1913.

    El catedràtic Rafel Ballester, ca-sat amb Rosina Escales' de Ca'!Reiet, rebé la informació de l'Ins-pector municipal de Sanitat, MiguelEscales. El Camelia, de 273 tones,procedia de Civitavecchia, portavaun carregament de reure i es dirigiaa Sevilla. Mentre els tripulantsfeien cafe rebentà la cafetera d'es-perit i comunica el foc tan rapide-ment que la tripulació abandona elnavili i en un bot de salvament ariaa demanar auxili a un pescador queels remolca fins el Far de sa Puntade Ses Salines i davant la impossi-bilitat de remeiar-los retornaren aCala Santanyí. El doctor . Escales'practica les primeres cures Als doscremats greus, el capita i l'agregat,a la vcgada fill del propietari, i a unmariner amb cremadures de mancoimportancia. Els set restants gau-dien de bona salut. De totes mane-res el batle de Santanyí, l'amo EnBernat de So N'Amer, dicta unbàndol prohibint l'aproximació aCala Llombards, on es trobaven elsnàufrags del Camelia. La nit del 21moriren el capita i l'agregat dinsuna cova marina i foren trastladatsi entregats pels seus companys d'in-fortuni a les autoritats del noble a

    I. la línia divisòria del cordó sanitarii foren soterrats al cementeni deSantanyí. El 24 era signada per Bar-tolomeo Cabrer, R. Agente Consola-re d'Italia, la comunicació del Se-nyor Governador para suspender laobservación sanitaria de los náufra-gos.

    Els dies que els italians roman-gueren . a Cala Llombards en tendesde campanya restaren amb ells for-ces de la Benemèrita, carrabiners i

    per Miguel Pons

    el metge jove Joan Escales i Vidal,autor de Santanyi, hospitalario.L'autor s'acosta als amors de Ma-ría i Sebastián, enmarcats per be-Iles contrades santanyineres, i al'humaníssim comportament del jo-ven médico, que és el mateix autorde la prosa barroca i disbaratejadade Santanyi, hospitalario.

    ¿Que va passar amb la novelleta?Avui es difícil de contestar. És certque molt prest va desaparèixer dela circulació i són rars els exem-plars coneguts. Bernat Vidal l'haviacopiada a ma. El metge Joan Esca-les i Vidal ensems es l'autor d'unjuguete cómico en un acto y en ver-so, La flor maravilla, publicadal'any 1903.

    Santanyí, hospitalario finalitzaamb la inscripción de la tomba, queserva el cementeni de Santanyí, gra-vada a la nostra pedra:

    QUI ES SEPOLTO ENRICO CAME-LIA DI ANGELO E LUIGIA NATAPAOLILLO DI TORRE DEL GRE-CO-ITALIA, MORTO IL 22 JUGLIO1911 IN SEGUITO A SCOTTATUReRIPORTATE NEL INCENDIO DELBASTIMENTO «CAMELIA» LA SE-RA DEL 20 JUGLIO 1911.IL PADRE, LA MARE, I FRATELLI,LA SORELLA AFFLICTI DAL DO-LORE DEPONGONO.

    La lapida porta un escut amb unacreu i el número 78.

    El glosador de torn s'inspira enl'esdeveniment per compondre lacaneó recollida per Andreu Ponç iFullana de boca de la seva padrinaSebastiana Sorda.

    Va morir es capitas'amic que amb ell venia

    es divendres a mig dialos se'n duien a enterrar.

    Amb aquestes notes he recordatl'incendi i el naufragi de Cameliade fa 75 anys a les immediacionsde l'ahir tranquila i transparent iverda Cala Llombards.

    NECESITO AUXILIAR ADMINIS-TRATIVA media jornada, previa

    • prueba de aptitud.INFORMES: EN ESTA ADMON.

    BUSCAMOS PIS() para alquilar enFELANI rx. con teléfono.In f.: Tel. 573203

    (Ve de la pdgina 1)

    rada de recollida era cantada perl'Agrupació «Salero típic de Fonta-nella» de Santa Maria del Cami elsanys 40 i 50, i no coincideix exacta-ment amb la de Josep Capó.

    Les gloses del yermar ara sónlletra i tonada impresa, el progrési la crisi del camp acabaren ambuna tradició ben popular i ben vivadins el cor dels santamariers.

    (1) Calafat, B. «Els nostres vina-ters», «Coanegra». 2 novembre 81,pàg. 2,

    (2) Capó, J. «Santa Maria delCamí», dins Marcan') Passarius, J.«Corpus de Toponimia de Mallor-ca., Tom III, Mallorca, 1962, pàg.1.482.

    (3) Capó, J. O. Cit. pags. 1.481-1.483.

    (4) Grau V., «Entrevista 'a madòMa gd a len a Ge Ia bert. Cerd a n a»,aCoanegra» 2. n o vem h re 1981, pa g. 12.

    (5) Capó J. «Histèria de la vila deSanta Maria del Camí» S. XVII-XX.Tom. 2, pags. 278-9.

    (6) Ra mis Aguiló .1. «Buen referen-cia a tia Tonada des Vermar de San-ta Maria», aGoanegra» 23, agost-oc-tubre 1985, pag. 14.

    ELECTRO FREDF. Contreras

    Empresa Autorizada por el M. deI. N.° 267

    Instalaciones eléctricas eindustriales.Pararrayos y Alarmas.

    Reparación en general de:

    Cámaras frigoríficas , vitrinas,conservadoras, refrigeradoresde leche.

    Aire acondicionado.

    —Servicio permanente.

    Jaime I, 1, Zavellií, 14 - Tel. 580340FELANITX

    SE VENDE EN PORTO-COLOMATICO con garaje y PLANTA BA-JA en parte Capilla.Informes: Tel. 8111.-) de ti a 8 tar-(l e.

    (Camelia» fa 75 anys Cupos i frultsdeltemps

    COMUNICATReproduïm tot seguit el comuni-

    cat que la lletra H ha enviat a to-tes les publicacions del món que,totalment o en part, redacten en'lengua catalana: «Jo, la. lletra H,dita hac, major d'edat, filla d'unaI i una I majúscules que es donenIa ma N , ull comunicar a l'opinió pú-blica catalanoparlant i catalanoes-crivent els punts següents:

    1) Consider que el meu servei aIa llengua catalana ha estat, des deIa seva naixença allà pels volts delsegle VIII lleial, voluntariós i in-condicional.

    2) Consider que, malgrat la me-ya dedicació a la Ilengua catalana,he rebut molt poques contraparti-des i que, fins i tot, el meu nom haestat ultrajat fins al punt de seranomenada atxe.

    3) Consider que l'ofensa mêsgreu que se m'ha fet és l'omissió aIa pronúncia. No entenc per quese'm suprimeix de Ia cadena fònicasense motiu aparent ni ocult. El si-lenci de les autoritats acadèmiques,que s'amaguen les raons, noméscomparable al silenci dels parlantsquan em troben a un escrit.

    4) Consider que són greus in-sults contra la meya essencia parlarde la hac muda i de la hac interca-lada. No som muda per vocació; heestat silenciada per força. Hac in-tercalada gairebé vol dir que fa no-sa, que sobra, que mira on s'ha po-sada. Em sembla excessiva tal ad-jectivació, quan per la meya partsempre m'he situat ala on m'hanindicat.

    5) Vull fer arribar a l'opinió pú-blica que ha estat impossible acon-seguir per a mi, després de tantsanys de formular peticions a lesautoritats acadèmiques (i cons I ique en els anys de prohibició de lallengua vaig ser molt respectuosa ipoc insistent, ates que la llengua ca-talana, comprensiblement, teniapreocupacions molt més greus),aconseguir, deia, un estatut sem-blant al que em correspon a la ne-gua castellana, a la qual, tot i ofi-cialment ser considerada muda, enel parlar submergit sovint se'm con-cedeix so: així huevo sona giiebo ihueso, giieso. A més tenc el reco-neixement oficial en el dígraf CH(Ex. chuleta).

    6) Consider, finalment, que gau-dir del propi so, ser pronunciada,és la felicitat escaient a una lletra.Aquesta felicitat no l'he pogut-datrobar a la vostra llengua, entre vos-altres, catalanoparlants, i amb tris-tesa vos dernan que vos abstengueud'usar-me. Hatentamen t. »

    Per la nostra part, sense comen-taris, que la raó li vessa. Simple-ment acomiadar aquesta secció: lafruita és per a l'estiu. N.Barceló