P. LLAMAS - parroquialledovalls.cat · beneïen i calmaven tem-pestes. Una dimensió ad-mirable de...
2
Valls 11 febrer 2018 N. 941 Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat P. LLAMAS Què voleu que us digui del P. Lluís Llamas? Ell va estar a la Parròquia abans que jo i abans que el P. Xavi- er i després del P. Casas. Tots tres però, s’han avançat a l’eternitat, servint la Bona Nova de Jesús. El P. Lluís el vaig conèixer al seminari quan encara era postulant i després novici. Un cop va fer la Professió religiosa i ordenat Sacerdot, vam estar junts a la comunitat de Mont- gat uns quants anys. Recordo que va ser allí que va haver de fer el servei militar com a Sacerdot, cosa que no li feia gens de gràcia. La seva estada al Lledó que va ser prou coneguda de tots i molt ferma. A més del treball de la parròquia amb les activitats sagramentals de cate- quesi, va iniciar els grups d’esplai Esquirols i Rodamóns. Per aquell temps jo era a Vic, on havia iniciat el Casal Claret. Tots dos estàvem mol interessats en organitzar els adolescents i joves. Ens vam trobar una tarda per emmarcar la dinàmica dels grups de l’esplai i seguir una dinàmica de creixement de l’adoles- cent i de cada grup. Ell, amb un bon equip de persones va ser l’iniciador a la parròquia, llavors era encara Tinença. D’aquesta manera molts infants van anar vivint i creixent acompanyats del P. Llamas i dels respectius monitors, de tal manera que a mesura que es feien grans es tornaven els monitors dels més pe- tits. El P. Llamas sabia estar al seu costat, no li planyien hores i hores, ell creia en aquesta tasca i s’hi va oferir en cos i ànima. Va fer alguns arranjaments al Santuari, pintura il·luminació... Més tard quan va anar a la Parròquia de Sant Boi, sé que feien les colònies d’estiu de conjunt. I va ser des de la Parròquia de Sant Boi que va anar a la Missió Claretiana de Brasil a Guaja- rá-Mirim. Allí hi ha passat molts any, pràcticament jo marxava i ell hi arribava. El seu zel pastoral en aquell lloc de poques possibilitats pràcti- ques li despertava encara més la seva disponibilitat. El vaig acompanyar alguns estius, quan amb joves, hi fèiem alguns camps de treball. Sempre obert, acollidor i ser- vicial. A tots deixava un re- cord inesborrable d’esperit Missioner. Ara, P. Lluís des- cansa, gaudint del premi etern per tots els qui han tre- ballat per la Causa del Reg- ne. Que la Verge del Lledó t’a- culli al seu cor de Mare. P. Joan JESUCRIST ÉS EL SENYOR La força de l’Esperit Jesús pregava, parlava, sentia i actuava sempre mogut per l’Esperit. El seu alè era vivificant, la seva Paraula era entranyable i encesa, el seu tacte era curatiu. Del seu cos es desprenia una energia alli- beradora i sanadora (Lc 5,7) la de l’esperit. Amb la seva mà carregada de l’Es- perit expulsava el maligne. (Lc 11,20; Mt 2, 28) i gua- ria els leprosos. Les seves mans plenes de l’Esperit beneïen i calmaven tem- pestes. Una dimensió ad- mirable de la seva força és el perdó dels pecats. A- questa força no li resultava barata, tot plegat li va cos- tar sang, Veniu a mi els qui esteu cansats i afeixu- gats i jo us faré reposar. (Mt 11,28) No hi ha cap càrrega més pesada i repugnant que el pecat. Ell ho assumirà i ens alliberarà d’aquesta càrrega i deixarà clavat a la creu tot aquest pes feixuc. Jesús alena el seu alè sobre els Apòstols, sobre els dei- xebles i sobre tots els creients. I amb aquesta força de l’Esperit es desborden els dons i els fruits, les gràcies i els carismes. Aquest Esperit ens il·lumina i ens enfor- teix, encén els cors i ens apassiona. Ens capacita per a pregar, per escoltar Déu, per a comprendre la seva Pa- raula, l’Evangeli, en definitiva per a conèixer Jesús. Ens capacita pel diàleg, per fer-nos entendre uns i al- tres, per a estimar-nos i viure en comunió. També ens capacita per a la lluita, per a la denuncia i pel sofriment i donar testimoniatge de la vida. Fa pos- sible el somni i les utopies, l’esperança d’un món nou i l'anticipi del nou Regne de Déu al final dels dies. (al final de la vida) La força guaridora de Jesús arriba fins a nosaltres. Ell és aquí i està amb nosaltres. No heu escoltat la seva Paraula? No has sentit el tacte de la seva mà? Que el “carnestoltes” no ofegui la nostra experiència cristiana de fe. No s’hi val, quan diuen que: “per carna- val tot s’hi val” perquè moltes vegades hem fet mal al pròxim. Hi ha coses que no s’hi val. Amic dels exclosos Jesús era molt sensible al sofri- ment dels qui trobava en el seu camí, marginats per la societat, oblidats per la religió o rebutjats pels sectors que es consideraven superiors moral o religiosament. És alguna cosa que li surt de dins. Sap que Déu no discrimina a ningú. No rebutja ni excomuni- ca. No és solament dels bons. A tots acull i beneeix. Jesús tenia el costum d'aixecar-se de mati- nada per pregar. Una vegada desvetllat contempla l'alba: «Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents». Així és ell. Per això de vegades reclama amb força que cessin totes les condemnes: «No jutgeu i no sereu jutjats». Unes altres, narra una petita paràbola per demanar que ningú es dedi- qui a «separar el blat i la zitzà- nia», com si fos el jutge suprem de tots. Però el més admirable és la seva actuació. El tret més ori- ginal i provocatiu de Jesús va ser el seu costum de menjar amb pecadores, prostitutes i gent in- desitjables. El fet és insòlit. Mai s'havia vist a Israel a algú amb fama de «home de Déu» menjant i bevent animadament amb peca- dores. Els dirigents religiosos més respectables no ho van po- der suportar. La seva reacció va ser agressiva: «Aquí teniu a un golafre i borratxo, amic de peca- dors». Jesús no es va defensar. Era cert, doncs en el més íntim del seu ser sentia un respecte gran i una amistat commovedora cap als rebutjats per la societat o la religió. Marc recull en el seu relat la curació d'un leprós per destacar aquesta predilecció de Jesús pels exclosos. Jesús està travessant una regió soli- tària. De sobte se li acosta un leprós. No ve acompa- nyat per ningú. Viu en la solitud. Porta en la seva pell la marca de la seva exclusió. Les lleis ho con- demnen a viure apartat de tots. És un ésser impur. De genolls, el leprós fa a Jesús una súplica humil. Se sent brut. No li parla de malaltia. Solament vol veure's net de tot estigma: «Si vols, pots netejar-me». Jesús es commou en veure als seus peus a aquell ésser humà desfigurat per la malaltia i l'abandó de tots. Aquell home representa la soli- tud i la desesperació de punts estigmatitzats. Jesús «estén la seva mà» buscant el contacte amb la seva pell, «ho toca» i li diu: «Vull, queda net». Sempre que discriminem des de la nostra suposada superioritat moral a diferents grups humans (roda- móns, prostitutes, toxicòmans, psicòtics, immigrants, homose- xuals...) i els excloem de la con- vivència negant-los nostre aco- lliment ens estem allunyant greu -ment de Jesús. José Antonio Pagola AMB ELS PARES I MARES Feia fred però es va superar el fred i els pares s’hi van fer presents a la trobada de Catequesi Familiar. El P. Helin va desen- volupar el tema del primer any del mes de febrer: Jesús ens anuncia la Bona Nova. Jesús ens porta el Regne de Déu. Jesús fa coses admirables. Amb aquest objec- tiu: Aquests tres números i els tres se- güents, ens ajudaran a conèixer les pa- raules i gestos de Jesús, que ens apropen a viure l’Evangeli, que és la Bona Notícia i saber que és el Fill de Déu. El P. Joan amb les famílies de segon any, amb aquest objectiu: Comprendre que l’amor de Déu és tant gran que ens per- dona, sempre i quan manifestem desig del perdó i penediment. A vegades ens allu- nyem de l’amor de Déu. Jesús ens por- ta el perdó de Déu Pare. Celebrem la reconciliació. És important pels pares i mares o sigui que en cada família sapiguem com acompanyar els nostres fills amb el tema de la fe, de la celebració, de la festa cristi- ana. No ens acontentem només en ser-hi presents sinó també en viure-ho i compar- tir-ho. Ajudar al nen a discernir allò que és bo i allò que no ho és, allò que és men- tida i fals a allò que és veritat. Que arribi a descobrir com és estimat i com ell tam- bé ha de correspondre. CAMPANYA DE MÉS SOCIS BUTLLETA DE SOCI DE LA TAULADA Sr/Sra____________________________________________NIF_________________ Domicili ________________________________________nº _____________Pis _____ Ciutat _____________C.P____________ Telèfon_____________________ Amb una aportació de __________ euros Amb una periodicitat: Mensual ____Trimestral ____Semestral ____Anual____ Número de compta de La Taulada: ES10 2100 0021 5502 0075 5709 El meu número de compte és: ______ _______ _______ _______ _______ _______ Nota: Les aportacions dedueixen un 25% de la quota íntegra del IRPF. Signatura Retalla per aquí ............................................................................................................................. ............. RECORDEM Dia 14, és dimecres de cendra, la celebració serà a les 20h. Avui dia 11, és la festa de la Mare de Déu de Lour- des. Aquest dia ens porta a pen- sar i pregar per tots els malalts, que la Verge de Lourdes sigui la gran intercessora. Aquella gran es- planada davant la gruta, plena de malalts vinguts d’arreu del món, es torna l’exponent del dolor humà d’avui. Però, al mateix temps és també el reflex de la fe cristiana i la confiança en Déu, que a través de la seva Mare, Maria beneeix la humanitat una i altra vegada. Verge de Lourdes pregueu per nosaltres! MOMENTS DE LA VIDA DEL P. LLAMAS AMB NOSALTRES
Transcript of P. LLAMAS - parroquialledovalls.cat · beneïen i calmaven tem-pestes. Una dimensió ad-mirable de...
Valls 11 febrer 2018 N. 941Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat
P. LLAMASQuè voleu que us digui del P. LluísLlamas? Ell va estar a la Parròquiaabans que jo i abans que el P. Xavi-er i després del P. Casas. Tots tresperò, s’han avançat a l’eternitat,servint la Bona Nova de Jesús. El P.Lluís el vaig conèixer al seminariquan encara era postulant i desprésnovici. Un cop va fer la Professióreligiosa i ordenat Sacerdot, vamestar junts a la comunitat de Mont-gat uns quants anys. Recordo queva ser allí que va haver de fer elservei militar com a Sacerdot, cosaque no li feia gens de gràcia. Laseva estada al Lledó que va ser prouconeguda de tots i molt ferma. Amés del treball de la parròquia ambles activitats sagramentals de cate-quesi, va iniciar els grups d’esplaiEsquirols i Rodamóns. Per aquelltemps jo era a Vic, on havia iniciatel Casal Claret. Tots dos estàvemmol interessats en organitzar elsadolescents i joves. Ens vam trobaruna tarda per emmarcar la dinàmicadels grups de l’esplai i seguir unadinàmica de creixement de l’adoles-cent i de cada grup. Ell, amb un bonequip de persones va ser l’iniciadora la parròquia, llavors era encaraTinença. D’aquesta manera moltsinfants van anar vivint i creixentacompanyats del P. Llamas i delsrespectius monitors, de tal maneraque a mesura que es feien grans estornaven els monitors dels més pe-tits. El P. Llamas sabia estar al seucostat, no li planyien hores i hores,ell creia en aquesta tasca i s’hi vaoferir en cos i ànima. Va fer algunsarranjaments al Santuari, pinturail· luminació... Més tard quan vaanar a la Parròquia de Sant Boi, séque feien les colònies d’estiu deconjunt. I va ser des de la Parròquiade Sant Boi que va anar a la Missió
Claretiana de Brasil a Guaja-rá-Mirim. Allí hi ha passatmolts any, pràcticament jomarxava i ell hi arribava. Elseu zel pastoral en aquell llocde poques possibilitats pràcti-ques li despertava encara mésla seva disponibilitat. El vaigacompanyar alguns estius,quan amb joves, hi fèiemalguns camps de treball.Sempre obert, acollidor i ser-vicial. A tots deixava un re-cord inesborrable d’esperitMissioner. Ara, P. Lluís des-cansa, gaudint del premietern per tots els qui han tre-ballat per la Causa del Reg-ne. Que la Verge del Lledó t’a-culli al seu cor de Mare. P. Joan
JESUCRIST ÉSEL SENYOR
La força de l’EsperitJesús pregava, parlava,sentia i actuava sempremogut per l’Esperit. El seualè era vivificant, la sevaParaula era entranyable iencesa, el seu tacte eracuratiu. Del seu cos esdesprenia una energia alli-beradora i sanadora (Lc5,7) la de l’esperit. Amb laseva mà carregada de l’Es-perit expulsava el maligne.(Lc 11,20; Mt 2, 28) i gua-ria els leprosos. Les sevesmans plenes de l’Esperitbeneïen i calmaven tem-pestes. Una dimensió ad-mirable de la seva força ésel perdó dels pecats. A-questa força no li resultavabarata, tot plegat li va cos-tar sang, Veniu a mi elsqui esteu cansats i afeixu-gats i jo us faré reposar.
(Mt 11,28)No hi ha cap càrrega més pesada i repugnant que elpecat. Ell ho assumirà i ens alliberarà d’aquesta càrregai deixarà clavat a la creu tot aquest pes feixuc.Jesús alena el seu alè sobre els Apòstols, sobre els dei-xebles i sobre tots els creients. I amb aquesta força del’Esperit es desborden els dons i els fruits, les gràcies iels carismes. Aquest Esperit ens il·lumina i ens enfor-teix, encén els cors i ens apassiona. Ens capacita per apregar, per escoltar Déu, per a comprendre la seva Pa-raula, l’Evangeli, en definitiva per a conèixer Jesús.Ens capacita pel diàleg, per fer-nos entendre uns i al-tres, per a estimar-nos i viure en comunió.També ens capacita per a la lluita, per a la denuncia ipel sofriment i donar testimoniatge de la vida. Fa pos-sible el somni i les utopies, l’esperança d’un món nou il'anticipi del nou Regne de Déu al final dels dies. (alfinal de la vida)La força guaridora de Jesús arriba fins a nosaltres. Ellés aquí i està amb nosaltres. No heu escoltat la sevaParaula? No has sentit el tacte de la seva mà?Que el “carnestoltes” no ofegui la nostra experiènciacristiana de fe. No s’hi val, quan diuen que: “per carna-val tot s’hi val” perquè moltes vegades hem fet mal alpròxim. Hi ha coses que no s’hi val.
Amic dels exclososJesús era molt sensible al sofri-ment dels qui trobava en el seucamí, marginats per la societat,oblidats per la religió o rebutjatspels sectors que es consideravensuperiors moral o religiosament.És alguna cosa que li surt dedins. Sap que Déu no discriminaa ningú. No rebutja ni excomuni-ca. No és solament dels bons. Atots acull i beneeix. Jesús teniael costum d'aixecar-se de mati-nada per pregar. Una vegadadesvetllat contempla l'alba:«Déu fa sortir el sol sobre bons idolents». Així és ell. Per això devegades reclama amb força quecessin totes les condemnes: «Nojutgeu i no sereu jutjats». Unesaltres, narra una petita paràbolaper demanar que ningú es dedi-qui a «separar el blat i la zitzà-nia», com si fos el jutge supremde tots. Però el més admirable ésla seva actuació. El tret més ori-ginal i provocatiu de Jesús va serel seu costum de menjar ambpecadores, prostitutes i gent in-desitjables. El fet és insòlit. Mais'havia vist a Israel a algú ambfama de «home de Déu» menjanti bevent animadament amb peca-dores. Els dirigents religiososmés respectables no ho van po-der suportar. La seva reacció vaser agressiva: «Aquí teniu a ungolafre i borratxo, amic de peca-dors». Jesús no es va defensar.Era cert, doncs en el més íntimdel seu ser sentia un respectegran i una amistat commovedoracap als rebutjats per la societat ola religió. Marc recull en el seurelat la curació d'un leprós perdestacar aquesta predilecció deJesús pels exclosos. Jesús està
travessant una regió soli-tària. De sobte se li acostaun leprós. No ve acompa-nyat per ningú. Viu en lasolitud. Porta en la sevapell la marca de la sevaexclusió. Les lleis ho con-demnen a viure apartat detots. És un ésser impur.De genolls, el leprós fa aJesús una súplica humil.Se sent brut. No li parlade malaltia. Solament vol
veure's net de tot estigma: «Sivols, pots netejar-me». Jesús escommou en veure als seus peus aaquell ésser humà desfigurat perla malaltia i l'abandó de tots.Aquell home representa la soli-tud i la desesperació de puntsestigmatitzats. Jesús «estén laseva mà» buscant el contacteamb la seva pell, «ho toca» i lidiu: «Vull, queda net». Sempreque discriminem des de la nostrasuposada superioritat moral adiferents grups humans (roda-móns, prostitutes, toxicòmans,psicòtics, immigrants, homose-xuals...) i els excloem de la con-vivència negant-los nostre aco-lliment ens estem allunyant greu-ment de Jesús.
José Antonio Pagola
AMB ELS PARES I MARESFeia fred però es va superar el fred i elspares s’hi van fer presents a la trobada deCatequesi Familiar. El P. Helin va desen-volupar el tema del primer any del mes defebrer: Jesús ens anuncia la Bona Nova.Jesús ens porta el Regne de Déu. Jesúsfa coses admirables. Amb aquest objec-tiu: Aquests tres números i els tres se-güents, ens ajudaran a conèixer les pa-raules i gestos de Jesús, que ens apropena viure l’Evangeli, que és la Bona Notíciai saber que és el Fill de Déu.El P. Joan amb les famílies de segon any,amb aquest objectiu: Comprendre quel’amor de Déu és tant gran que ens per-dona, sempre i quan manifestem desig delperdó i penediment. A vegades ens allu-nyem de l’amor de Déu. Jesús ens por-ta el perdó de Déu Pare. Celebrem lareconciliació.És important pels pares i mares osigui que en cada família sapiguem comacompanyar els nostres fills amb el temade la fe, de la celebració, de la festa cristi-ana. No ens acontentem només en ser-hipresents sinó també en viure-ho i compar-tir-ho. Ajudar al nen a discernir allò queés bo i allò que no ho és, allò que és men-tida i fals a allò que és veritat. Que arribia descobrir com és estimat i com ell tam-bé ha de correspondre.
CAMPANYA DE MÉS SOCIS BUTLLETA DE SOCI DE LA TAULADA
Sr/Sra____________________________________________NIF_________________
Domicili ________________________________________nº _____________Pis _____
Ciutat _____________C.P____________ Telèfon_____________________
Amb una aportació de __________ euros
Amb una periodicitat: Mensual ____Trimestral ____Semestral ____Anual____
Número de compta de La Taulada: ES10 2100 0021 5502 0075 5709
El meu número de compte és: ______ _______ _______ _______ _______ _______
Nota: Les aportacions dedueixen un 25% de la quota íntegra del IRPF. Signatura
Retalla per aquí ............................................................................................................................. .............
RECORDEMDia 14, és dimecres decendra, la celebració
serà a les 20h.
Avui dia 11, és lafesta de la Marede Déu de Lour-des. Aquest diaens porta a pen-sar i pregar pertots els malalts,que la Verge deLourdes sigui lagran intercessora.Aquella gran es-planada davant la
gruta, plena de malalts vinguts d’arreu del món, es tornal’exponent del dolor humà d’avui. Però, al mateix temps éstambé el reflex de la fe cristiana i la confiança en Déu, que através de la seva Mare, Maria beneeix la humanitat una ialtra vegada. Verge de Lourdes pregueu per nosaltres!
MOMENTS DE LA VIDA DEL P. LLAMAS AMB NOSALTRES
DIUMENGE VI DURANT L’ANYORACIÓ INICIALOh Déu, vós prometeu d’habitar en els nets i humils de cor:feu que, per la vostra gràcia, siguem dignes de la vostra es-tada en nosaltres. Vós que viviu i regneu per sempre. Amén.
SALM 31Feliç l’home que creu en el Senyor i estima de cor elsseus preceptes.Feliç el qui ha estat absolt de la faltai ha vist que un vel cobria el seu pecat!Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpai que dintre seu ja no manté l'engany!
Però ara reconec el meu pecat,no t'amago més la meva culpa.Tan bon punt m'he proposat, Senyor,de confessar-te la falta,m'has perdonat la culpa comesa.
Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;homes rectes, aclameu-lo!
PREGÀRIESSenyor, aquell que està malalt i se sent impur et prega:Perdona la meva culpa i purifica’m del meu pecat.Senyor, aquell que és víctima de la corrupció humana, tam-bé se sent impur:Dóna’m coratge per no caure a les grapes de la mentida isentir-me purificat.
Senyor, els corruptes no demanen perdó, ni se senten im-purs:Aparta’m d’aquest camí i concedeix-me la pau al cor.
Senyor, aquell que no té casa per dormir, també se sent im-pur:Dóna’m esperit de solidaritat, per alleugerir el dolor delpròxim.
Senyor, som molts els que estem davant del teu Altar:Fes que a través del sacrifici de Jesús, experimentem lateva vida.
Senyor, et preguem per la nostra ciutat i per la nostra nació:Beneeix els escollits, per a governar-lo i que se sentin alli-berats de tota opressió.
ORACIÓ FINALJesús, tu ens dius que la llei supremaés el manament de l’amor,i per això vas transgredir normesi et vas complicar la vida,cada cop més fins a la mort de creu.La teva desobediència va donar fruiti ens esperones a desobeirtantes lleis injustes que encara avuidiscriminen i descarten personesi justifiquen legalmentcomportaments clarament immoralsenvers leprosos i marginats d’avui.I tu no vas pas ser un provocadorcom ho va ser el teu deixeble Pau.No buscaves l’enfrontamentsinó la conversió de cor.
En la lluita per canviartantes situacions injustes que perduren,dóna’ns un cor pacífici sempre obert al diàleg. Amén.
CURS ALPHAEns anem reunint cada dissabte de les 2 a les 4 de latarda per dinar. En el transcurs del dinar escoltem unapetita exposició d’un tema, (per què va morir Jesús a lacreu?) o altres, sobre la fe. Després a les mateixes tau-les cada grup comenta allò que han sentit i de quinamanera pot haver ressonat en cadascú, mentre es prenel cafè amb alguna pasta. Són dues hores d’una experi-ència nova de viure, compartir junts un dinar i la nostrafe cristiana que ens ha de motivar a tots. Els que hi par-ticipem ens sortim ben engrescats.
DIA 13 CONSELL PARROQUIALAquest dimarts dia 13 a les 20h. ens reunim els partici-pants del Consell parroquial per veure com caminem iquè ens cal estar millor informats i i què caldrà modifi-car o millorar en la vida de la parròquia.
ORGUE DE SANT JOANA l’entrada trobareu els fulletons que anuncien comserà el nou orgue per a l’arxiprestal de Sant Joan, orgueque ja existia i que va ser cremat per la “guerra incivil”del 36. El dia de la festa d ela Candela es fa fer unaprova de so que va rebre l’aplaudiment de tota la feli-gresia. El projecte consta de 1.300 tubs que podem“apadrinar” entre tots, a més dels ajuts de la Diputació iAjuntament i algun altre organisme. De ben segur queserà una riquesa per a la ciutat.
TELEVISIÓTV3Aquest diumen-ge, 11 de febrer,a les 10.30,"Signes delstemps" entrevis-ta Cristí Savall,germà de Taizé i missioner al Senegal.
L A T A U L A D ACaram amb els de Madrid, que diuen que ja s’ha acabatla crisi, potser el 155 l’ha fet augmentar! El cas és que elnostre menjador La Taulada, i ho fem amb molt de gust isolidaritat, a cada dia que passa augmenten els usuaris.Es parla de fer un treball de reinserció social a través decursos, que bonic, només que bonic i poca cosa més. Alcap de pocs dies es troben al carrer, (si és que han poguttrobar feina) i cobrant de l’atur que els dura uns mesos iprou. La caixeta de Càritas de la Parròquia ja no pot més.Mentre anem pagant bombones de butà, que augmentende preu! Escandalós!, quan anuncien els guanys que hantingut les elèctriques i les del gas, i a sobre apugen elpreu de la factura.
ENLLAÇ SOLIDARIEn la Missa pel P. Llamas a Barcelona, ens vam reuniruna colla de joves i grans que havíem gaudit de la vidadel P. Llamas. Gent de Montgat, de Sant Boi, de Barce-lona, de Valls... persones que havien participat delsCamps de Treball que organitzem des d’Enllaç Solidari,durant alguns estius a la missió i el P. Llamas ens hi vaacollir. Va ser una celebració emotiva i carregada de fe iresurrecció. Trobareu un recordatori on recordem el queha estat i fet el P. Lluís.
A G E N D AFEBRERDia 10: Bateig de Damaris Nicole 12h.
Missa pel P. Llamas 20h.Dia 11: Missa Familiar I any 11’30h.Dia 12: Agrupació de Setmana Santa 20h.Dia 13: Consell Parroquial del Lledó 20h.Dia 14: DIMECRES DE CENDRADia 13 i 15: Catequesi Familiar Ir. i IIn. 18h.Dia 15: A la Biblioteca presentació llibre 19’30h.Dia 17: Curs ALPHA 14h.Dia 18: Primer diumenge de QuaresmaDia 20: Formació de Catequistes. 18h.Dia 23: Assemblea Davallament 20h.Dia 24: Curs Alpha tot el matí a TarragonaDia 25: Missa Familiar II any 11’30h.Dia 26: Reunió mensual de Mossens ArxiprestatDia 26: Grup fe i cultura i Con. Mariana 18’30h.
Anem fentagenda
Que estaria moltbé de poder par -cipar d’aquestrecés Quaresmalque se’ns ofereixamb l’anunci delcostat.Hi ha dos dies dis-ponibles per apar cipar-hi.Els qui volguéssiuanar podem orga-nitzar-ho. Ho ani-rem recordant.
El P. Joan Sidera cmfVa ser un gran Missioner i Sacerdot del Crist, exer-cint la docència al Col·legi Claret de Barcelona i deValls. Per això el vull recordar. Va fer el pas a l’eterni-tat aquest diumenge dia 4, gairebé amb cent anys a so-bre. Llicenciat en Ciències Químiques. Era el tercer detretze germans, dels quals tres són Claretians i duesGermanes Vedrunes. Amb el P. Joan vaig conviure aCervera una colla d’anys, mentre ell era professor delsseminaristes i després a Montgat amb la mateixa tasca.Acabat els seus anys de docència va anar a Vic, allíens vam tornar a trobar i conviure uns anyets molt in-tensos. El P. Joan Sidera va iniciar una tasca de formi-ga, organitzant l’arxiu pairal Claretià, recollint i orga-nitzant tot allò que arribava a Vic i feia referència a lavida del P. Claret. Recordo l’anècdota de voler trobaruna font amagada a la serralada del Pirineu i que el P.Claret havia passat per allí en el seu viatge a Roma.Era la font del Picassó. Va ser una aventura de totsdos, amb un “4L” vam pujar tota la colla de Tosa, vamdeixar el cotxe aparcat fora de la carretera i ja em tensseguin el P. Joan muntanya amunt fins que a l’indretque ell havia memoritzat, allí en el punt exacte, vamtrobar aigua. Ell amb ironia, humor i alegria em va ma-nifestar l’èxit de la seva troballa. Com a bon professorera rigorós amb tot allò que emprenia i volia verificar-ho per tenir-ne la certesa. Aquesta certesa estava fona-mentada en la seva fe en el Senyor, una fe compartidaamb una colla de companys màrtirs, que de ben segurque s’ha trobat a la glòria dels sants. P. Joan, Déu t’hapremiat els teus treballs i esforços i sobre tot el teu tes-timoniatge missioner. P. Joan.
