P. Martí. Introducció Protecció de la legalitat urbanística.pdf

of 19/19
Protecció de la legalitat urbanística Introducció. Pilar Martí i Camps Advocada Ajuntament de Sabadell
  • date post

    08-Nov-2014
  • Category

    Documents

  • view

    12
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of P. Martí. Introducció Protecció de la legalitat urbanística.pdf

Protecci de la legalitat urbanstica Introducci.

Pilar Mart i Camps Advocada Ajuntament de Sabadell

Sumari:A. B. C. D. REFLEXIONS SOBRE LA DISCIPLINA URBANSTICA SISTEMA DE FONTS A CATALUNYA COMPETENCIA LEXERCICI DE LA POTESTAT DE CONTROL DE LA PROTECCI DE LA LEGALITAT URBANSTICA. PROCEDIMENTS CONCEPTE DINFRACCI URBANSTICA CLASSIFICACI DE LES INFRACCIONS URBANSTIQUES

E. F.

A. Reflexions sobre la disciplina urbanstica. La indisciplina urbanstica s un mal generalitzat, cal una reflexi sobre els motius daquesta tendncia. Anlisi dels diferents motius (situaci financera dels Ajuntaments, delictes contra la ordenaci del territori, proximitat social, dilaci dels procediments judicials, inexecuci de sentncies urbanstiques, etc) Inoperncia de ladministraci, passivitat.

STS 1127/2009, de 27 de novembre: La desastrosa situaci a que, malgrat la normativa legal administrativa, sha arribat a Espanya respecte a lordenaci del territori, inclosa la destrucci paisatgstica justifica que, davant la inoperncia de la disciplina urbanstica, es vagi al dret penal, com a ltima ratio.

B. Sistema de fonts:-Estatut dAutonomia de 2006, article 145.6. -DL 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text Refs de la Llei dUrbanisme. Modificada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificaci del Text Refs de la Llei dUrbanisme. - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei dUrbanisme.

D.Transitria 16 del TRLUC de 2010, expedients de protecci de la legalitat urbanstica: 1. Els procediments de suspensi dobres, els sancionadors i els de restauraci de la realitat fsica alterada i de lordre jurdic vulnerat es regeixen por la normativa aplicable en el moment de la incoaci del procediment. 2. Les infraccions urbanstiques es regeixen pel rgime sancionador aplicable en el moment de la seva comissi.

STJC 44/2012, de 26 de gener (2012/157158) i STJC 557/2009, de 9 de juny (2009/391515):

Improcedncia aplicaci del DL 1/2005: ha destar-se a la tipificaci vigent a la data de producci dels fets infractors, infracci que de subsumir-se en la Llei 2/2002, mateix contingut i redacci.

C. Competncia en matria de protecci de la legalitat urbanstica. Administracions competents: Article 200.3 TRLU

MUNICIPIS, per vulneracions en el seu territori. Potestat originria. GENERALITAT, Departament competent durbanisme, en infraccions greus i molt greus davant inactivitat municipal, subrogaci, o incompliment. El Reglament ha destablir el sistema de coordinaci de lexercici de la potestat de protecci de la legalitat urbanstica entre les administracions competents. Supsit especial, es dona en sl no urbanitzable, i en terrenys que el planejament reserva per a sistemes urbanstics generals, en infraccions greus i molt greus davant inactivitat municipal. AREA METROPOLITANA DE BARCELONA

rgans competents:AJUNTAMENT: Alcalde, per les infraccions lleus i greus. Ple, per les infraccions molt greus GENERALITAT (Departament competent en matria durbanisme): Director general del Territori i Urbanisme per sancionar fins a 600.000 , i Conseller de Territori i Sostenibilitat, per sancions = o superior a 600.000. Els rgans competents per sancionar tamb ho sn per ordenar mesures de restauraci en el mateix procediment. Si es tramiten en diferents procediments, lrgan competent per adoptar les mesures de restauraci sn: LAlcalde en cas de lAjuntament, i el Director general del Territori i Urbanisme en cas de la Generalitat

D. LExercici de la potestat de protecci de la legalitat urbanstica. Procediments Conjunt de tcniques jurdiques pel manteniment de lordre jurdic urbanstic. Procediments:

1. Restauraci de lordre jurdic urbanstic quan ha estat vulnerat 2. Repressi o sanci de conductes que vulneren lordre jurdic urbanstic. 3. Rescabalament dels danys i perjudicis causats.

La potestat de protecci de la legalitat urbanstica s dexercici preceptiu. Consisteix en la instrucci i tramitaci dun o varis procediments. STJC nm. 821/2009, de 17 de setembre (2009/498583). STJC nm. 783/1997, de 25 de setembre (1997/1788).

E. Concepte dinfracci urbansticaLarticle 211.1 TRLU, diu que sn les accions o omissions tipificades com a tals per aquesta llei. Larticle 211.2 TRLU, classifica les infraccions urbanstiques en molt greus, greus i lleus dacord amb aquesta llei, i amb les especificacions reglamentries pertinents per a identificarlos correctament. Larticle 212 TRLU diu que la vulneraci de lordre jurdic urbanstic es produeix tan mitjanant actuacions sense llicncia o ordre dexecuci, com mitjanant actuacions que no sajustin a les condicions daquests actes administratius.

ANTIJURIDICITAT+TIPIFICACI+CULPABILITAT

Larticle 221 TRLU, diu que sn responsables del rgim sancionador regulat per aquesta llei, totes les persones fsiques o jurdiques que incorrin en infracci urbanstica, amb les conductes, les obres, i les actuacions respectives, o b mitjanant lincompliment de llurs obligacions o de les ordres de les quals siguin destinatries

F. Classificaci urbanstiques.

de

les

infraccions

ARTICLE 211 A 218 TRLU) Diversos criteris, en funci de l mbit territorial on es produeixi, parmetres urbanstics vulnerats, i daltres consideracions La vulneraci de lordre jurdic urbanstic es pot donar en actuacions en curs dexecuci, o finalitzades.

INFRACCIONS URBANSTIQUES MOLT GREUS (ARTICLE 213 TRLU)a) Els actes de parcellaci urbanstica, durbanitzaci, ds del sl i el subsl i dedificaci contraris a lordenament jurdic urbanstic que es duguin a terme en terrenys que el planejament urbanstic classifica o ha de classificar com a sl no urbanitzable en virtut del que disposa larticle 32.a, o en terrenys situats en qualsevol classe de sl que el planejament urbanstic reserva per a sistemes urbanstics generals o b per a sistemes urbanstics locals despais lliures, sistema viari o dequipaments comunitaris esportius pblics. b) La tala o labatiment darbres que comporti la desaparici despais boscosos o darbredes protegits pel planejament urbanstic. La vulneraci, en ms dun 30%, en sl urb o urbanitzable delimitat, dels parmetres imperatius establerts pel planejament urbanstic relatius a densitat dhabitatges, nombre destabliments, sostre, alria, volum, situaci de les edificacions i ocupaci permesa de la superfcie de les finques o les parcelles. La divisi o la segregaci de terrenys en sl no urbanitzable objecte dalgun rgim de protecci especial, en contra de les determinacions daquesta llei. La vulneraci del rgim dusos i obres dels bns que el planejament urbanstic inclou en els catlegs de bns protegits.

c)

d)

e)

INFRACCIONS URBANSTIQUES (ARTICLE 214 TRLU)a)

GREUS

Els actes tipificats per larticle 213.a que es duguin a terme en sl no urbanitzable altre que el que el planejament urbanstic classifica o ha de classificar com a sl no urbanitzable en virtut del que disposa larticle 32.a, o en sl urbanitzable no delimitat, o en terrenys que el planejament urbanstic reserva per a sistemas urbanstics locals altres que els despais lliures, viari o dequipaments comunitaris esportius pblics. Lincompliment, en sl urb i en sl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbanstiques sobre urbanitzaci, usos del sl i del subsl i parcellaci urbanstica. La vulneraci, en ms dun 10% i fins a un 30%, en sl urb o urbanitzable delimitat, dels parmetres imperatius a qu fa referncia larticle 213.c. Lincompliment del deure de conservaci de terrenys, urbanitzacions, edificacions, rtols i installacions en general, en condicions de seguretat. La tala o labatiment darbres integrants despais boscosos o darbredes protegits pel planejament urbanstic que no comporti la desaparici daquests espais o arbredes. La divisi o la segregaci de terrenys en sl no urbanitzable que no sigui objecte de cap rgim de protecci especial, o b en sl urbanitzable no delimitat, en contra de les determinacions daquesta llei. Els supsits tipificats per larticle 218.1.

b)

c)

d)

e)

f)

g)

INFRACCIONS URBANSTIQUES LLEUS (ARTICLE 215 TRLU)a) Lincompliment, en sl urb i en sl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbanstiques sobre rgim dindivisibilitat de finques i sobre edificaci. b) La vulneraci de lordenament jurdic urbanstic en sl no urbanitzable no subjecte a protecci especial i en sl urbanitzable sense planejament parcial definitivament aprovat, en els supsits segents: Primer. En matria ds del sl i del subsl, si lactuaci no comporta fer edificacions ni installacions fixes. Segon. En matria dedificaci, si lactuaci consisteix en la construcci delements auxiliars o complementaris dun s o una edificaci preexistents legalment implantats. c) La vulneraci, fins a un 10%, en sl urb o urbanitzable delimitat, dels parmetres imperatius a qu fa referncia larticle 213.c. d) Lincompliment del deure de conservaci dels terrenys, les urbanitzacions, les edificacions, els rtols i les installacions en general en condicions de salubritat i decrum pblic. e) Els actes a qu fan referncia els articles 213 i 214 que siguin legalitzables i sajustin al que estableix larticle 216. f) Els actes de propaganda durbanitzacions, per mitj danuncis, cartells, tanques publicitries, fullets o cartes, per mitjans informtics o per qualsevol altre sistema de divulgaci o difusi que no expressin les dades referents a laprovaci de linstrument de planejament corresponent o que incloguin indicacions susceptibles dinduir els consumidors a error. g) La tala o labatiment darbres sense la llicncia urbanstica corresponent, si lexigeixen el planejament urbanstic o les ordenances municipals. h) Els actes de parcellaci, urbanitzaci, edificaci o s del sl conformes a la legislaci i el planejament urbanstics que es duguin a terme sense el ttol administratiu habilitant pertinent, sense efectuar la comunicaci prvia en substituci de la llicncia urbanstica requerida o sense ajustar-se al seu contingut.

INFRACCIONS LLEUS PER LEGALITZACI EFECTIVA (ARTICLE 216 TRLU). Modificacions en la qualificaci de la infracci.1. Els actes tipificats com a infraccions greus o molt greus pels articles 213 i 214 que siguin legalitzables constitueixen infracci urbanstica lleu si, abans que recaigui la resoluci sancionadora en el procediment corresponent, els presumptes infractors o infractores n'han instat en la forma deguda, davant l'administraci competent, la legalitzaci, i aquesta s'ha aprovat o autoritzat. 2. Als efectes del que determina l'apartat 1, la tramitaci de l'expedient de protecci de la legalitat urbanstica se suspn un cop s'acredita davant l'instructor o instructora que s'ha presentat la sollicitud de legalitzaci, fins que aquesta sollicitud es resolgui, amb interrupci dels terminis de caducitat i de prescripci. 3. Les divisions o les segregacions de terrenys que, en qualsevol classe de sl, estiguin mancades de la declaraci prvia que la llicncia de parcellaci s innecessria, s'entn que queden legalitzades si es demana i s'obt la dita declaraci.

INFRACCIONS CONNEXES (ARTICLE 224 TRLUC, i 275.1 Reglament) Simposa al subjecte responsable la sanci que correspongui a la infracci comesa ms greu. Ha de concrrer: subjecte infractor idntic comissi de ms duna infracci connexi de causa i efecte entre les mateixes.

ACTUACIONS INFRACTORES AMB LLICNCIA O ORDRE DEXECUCI Es precs lanullaci del pacte administratiu que les autoritza abans de procedir a imposar la corresponent sanci. El procediment danullaci interromp el termini de prescripci de la infracci comesa.