1  

 

“PXX2n CuAqwe  

 

 

 

 

 

PeriodisXI”

Batxilurs 200quest treb www

sme en

llerat, g09/2010reball ew.crisia

decadè

grup C0 es comalsmitj

2 

ència; l

C

plemenans.blo

l’actua

nta amogspot.

alitat de

mb la pà.com

el segle

àgina

e

 

Tota

mane

treba

comu

dispo

reali

A Ser

aspir

Cata

col·la

Fina

mom

 

 

 

 

 

 

 

 

obra és fr

era desinter

all. En el m

unicació de

osició enve

ització.

rgi Franch

racions i co

alunya a l

aboració i a

lment agrae

ment i que, d

fruit de la i

ressada, han

meu cas és

el Consell C

ers al meu

Segarrés, d

onsells. Tam

la demarca

ajuda que h

eixo als me

de ben segur

iniciativa, l

n aportat el

s de justícia

Comarcal d

estudi i m

director de l

mbé, a Ricar

ació de Ta

a tingut en

us pares i g

r, aquest tre

3 

la col·labor

l seu gra d’a

a citar a J

de l’Alt Cam

m’ha donat

l’emissora

rd Checa, p

arragona,

tot moment

germans els

eball no hag

ració i l’aj

arena perqu

Jordi Salva

mp, el qual

tot tipus d

municipal A

president de

al qual a

t.

s ànims i aj

gués sigut e

jut de perso

uè pugui du

t Rovira, c

ha tingut s

de facilitats

Alcover Ràd

el Sindicat d

agraeixo el

uda que m’

l mateix.

ones que, d

ur a terme a

cap de prem

sempre la m

s per a la

dio, per les

de Periodist

l seu afan

’han donat e

d’una

aquest

msa i

millor

seva

seves

tes de

ny de

en tot

 

PRÒ ABR INTR

1. C

1

1

1

2. E

3. E

3

3

3

4. E

5. E

6. B

7. O

8. R

9. A

 

 

ÒLEG ........

REVIATUR

RODUCCI

Causes que p

1.1. Actual

1.2 La crisi

1.2.1 C

1.3 Reestru

Entrevista a

Efectes sobr

3.1 Precari

3.2 Reducc

3.3 Pèrdua

Entrevista a

Entrevista fi

Blog del Tre

Observacion

Referències

Annex.........

...................

RES ...........

IÓ .............

provoquen l

l situació ec

i econòmica

Caiguda ma

ucturació de

Jordi Salva

re la profess

etat laboral

cions de pla

de credibili

Sergi Franc

ilmada a Ric

eball de Rec

ns generals

bibliogràfiq

..................

...................

...................

..................

’actual situa

conòmica....

a als mitjans

assiva de la

e la professi

at Rovira.....

sió periodíst

..................

ntilla .........

itat davant l

ch Segarrés

card Checa

cerca ..........

..................

ques...........

..................

4 

Índex

..................

...................

..................

ació dels m

..................

s de comun

publicitat..

ió................

..................

tica.............

..................

...................

la societat .

.................

.................

..................

..................

..................

...................

..................

..................

..................

mitjans de co

...................

nicació........

..................

...................

..................

...................

..................

...................

..................

..................

..................

..................

..................

..................

...................

..................

...................

..................

omunicació.

..................

..................

..................

..................

..................

...................

..................

...................

..................

..................

..................

..................

..................

..................

...................

..................

..................

...................

..................

...................

..................

..................

...................

..................

..................

...................

..................

..................

...................

..................

..................

..................

..................

..................

......5

......6

.......7

....10

.....10

....11

....11

.....14

....16

.....20

.....20

.....22

....24

.....26

....30

....32

....33

....34

.....36

 

M’ag

afany

Rece

els m

Semp

Prob

simp

duran

allò q

De f

d’ent

obsta

profe

En d

la pe

d’aqu

 

 

gradaria que

y d’investig

erca. Duran

mitjans de co

pre havia

ablement fo

plement el f

nt les hores

que escrivia

fet, és pos

trevistar, ce

ant, valoro p

essors i fam

definitiva, el

ena fer un

uest treball

e les meves

gació que

nt la seva re

omunicació

desitjat fe

ossin les ga

fet de poder

s passades

a ho acabari

sible que h

ercar inform

positivamen

mília.

l que vull di

treball sobr

dóna una re

s primeres p

he dut a t

ealització he

.

er un treb

anes de com

r exercir de

davant la p

ia llegint alg

hagi pecat

mació o red

nt la feina q

ir és que da

re l’actual

esposta que

5 

paraules en

terme dura

e pogut sub

ball exhaus

mençar a int

e reporter i

pantalla de

gú i que se’

d’inexperi

dactar el qu

que he fet i

avant la preg

situació de

és sens dub

n aquest treb

ant la realit

bmergir-me

stiu sobre

troduir-me a

investigado

l’ordinador

n sorprendr

iència en m

ue en aque

l’ajuda que

gunta inicia

els mitjans

bte ben clar

ball fossin

tzació d’aq

en el món

la profess

al món de l

or per un di

r sempre ten

ria havent-h

més d’una

sts moment

e he rebut p

l que em va

de comuni

a i ben ente

referides al

quest Treba

del periodi

sió periodí

la comunica

ia. El cas é

nia en men

ho llegit.

ocasió a l

nts llegeixen

per part d’a

aig fer de si

icació, la le

enedora.

l meu

all de

sme i

ística.

ació o

és que

nt que

l’hora

n. No

amics,

valia

ectura

 

 

ERO

busca

FAPE

sindi

perio

IDES

Catal

d’Ec

INEM

Assu

labor

PIB:

econ

consu

SPC:

procl

juny

de la

UGT

d’ori

 

O: Expedien

a obtenir au

E: Federaci

ical amb se

odistes a niv

SCAT: Inst

lunya. És u

onomia i Fi

M: Instituto

umptes Soci

ral.

Producte I

nòmic duran

um interme

: Sindicat d

lama Demo

de 1993 pe

a informació

T: Unió G

ientació soc

nt de Regula

utorització p

ió d’Associ

eu a Madri

vell estatal.

titut d’Estad

un organism

inances de l

o Nacional

ials que es

Interior Bru

nt un perío

edi utilitzat e

de Periodist

ocràtica, Pro

er defensar

ó i per repre

General de

cialista fund

Ab

ació d’Ocup

per suspend

iacions de P

id que repr

dística de C

me autònom

la Generalit

de Empleo

dedica a la

ut. Suma de

ode de tem

en la produc

tes de Catal

ofessional, I

laboral i pr

esentar-los s

e Treballad

dada per Pab

6 

breviatu

pació: Proc

dre o acomia

Periodistes

resenta a as

Catalunya:

m de caràcte

tat de Catalu

o: Organism

protecció d

tots els bén

mps determi

cció.

lunya: Orga

Independen

rofessionalm

sindicalmen

dors: Orga

blo Iglesias

ures

ediment pe

adar treballa

d’Espanya

ssociacions

Òrgan esta

er administr

unya.

me pertanyen

de l’aturat i

ns i serveis

inat, norma

anització sin

nt, Pluralista

ment els pro

nt en les emp

anització s

a Barcelona

l qual una

adors.

a: Organitza

de premsa

adístic de la

ratiu adscrit

nt al Minis

i l’ajuda en

finals prod

alment un a

ndical i pro

a i Unitària.

ofessionals

preses.

sindical ob

a el 12 d’ag

empresa en

ació profess

a i sectoria

a Generalit

t al Departa

steri de Tre

n la seva ins

duïts en un

any, excloe

ofessional q

. Es va fund

del periodi

brera espa

gost de 1888

n crisi

sional

als de

tat de

ament

eball i

serció

espai

ent el

que es

dar el

sme i

nyola

8.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

7 

 

Intro

Perso

d’un

organ

escol

Potse

repet

segur

món.

treba

Malg

un m

Per

estud

comu

recur

En a

com

a la c

L’obj

trobé

perio

nostr

Aque

- La

als m

oducció

onalment cr

estudiant.

nització i la

llir el tema

er va ser l’o

tia el ritual d

r que, d’alg

. El cas és

all, ja tenia

grat tot, enc

mal moment

aquest mot

diar la del

unicació, de

rsos que seg

quest trebal

han afectat

conclusió fi

bjectiu gene

és relaciona

odística i le

re país.

est treball s

primera pa

mitjans de co

rec que el T

És una

a estructurac

amb el qual

olor del quio

d’anar a com

guna maner

que, quan

a molt clar

cara tenia pr

.

tiu, el treb

icada situa

estacant les

gueixen les

ll considera

t als diferen

nal.

eral ha proc

ada, lligada

es dificultat

’estructura

art explica e

omunicació

Treball de R

activitat qu

ció personal

l conviuràs

osc la que em

mprar el dia

a, la comun

va ser l’ho

quin seria

resent que d

ball d’inves

ació econòm

conseqüènc

empreses d

arem la man

nts mitjans. I

curat ser, en

i comparad

ts que trav

en dues par

els principa

del nostre p

8 

ecerca és u

ue ens aju

ls. No obsta

durant dos

m va estova

ari, i un dia

nicació i les

ora de deci

a el tema a

des de feia u

stigació qu

mica actua

cies que pro

de comunica

nera com ha

Intentarem

n tot mome

da, des de to

vessen gran

rts claramen

als trets de

país. En aqu

un dels treba

uda a adqu

ant això, un

anys de Bat

ar les neuro

ja bastant l

s paraules e

idir-me per

a tractar: el

un temps en

e segueix

al que afec

ovoca un ba

ació per afr

an estat dut

que aqueste

ent, el de du

ots els angle

part dels

nt diferencia

l’actual cris

uest apartat

alls més imp

uirir la re

a de les par

txillerat.

nes, quan c

lunyà vaig c

encertades p

quina seria

ls mitjans d

nçà la profe

a aquestes

cta de ple

aix rendimen

ontar el pro

s a terme aq

es preguntes

ur a terme

es de visió,

mitjans de

ades:

si econòmic

veurem com

portants a la

sponsabilita

rts més difíc

cada diumen

començar a

podien canv

a la hipòtes

de comunic

essió passav

s pàgines p

als mitjan

nt econòmic

oblema esm

quests aspe

s quedin re

una obra q

amb la prof

comunicac

ca i com af

m afronten

a vida

at, la

cils és

nge es

a estar

viar el

si del

cació.

va per

pretén

ns de

c i els

mentat.

ectes i

soltes

que es

fessió

ció al

fecten

les

 

empr

estru

- La

Preca

Aque

Inter

Ells

Cam

l’SPC

Les

d’ela

estad

Final

mom

Pens

possi

i prec

 

 

 

 

 

 

reses de co

ucturació a l

segona pa

arietat labo

ests temes s

rcaladament

són Jordi

mp, Sergi Fra

C a la dema

imatges qu

aboració pr

dístiques.

lment agrae

ment i que, d

o que aque

ible el tema

cisa.

omunicació

les seves red

art mostra l

oral, reducc

seran tractat

t amb ambd

Salvat, cap

anch, direct

arcació de T

ue apareixe

ròpia. A m

eixo als meu

de ben segur

ests aclarim

a, ja que, tot

la caiguda

daccions.

les conseqü

ions de pla

ts amb profu

dues parts v

p de prems

tor i periodi

Tarragona.

en en aqu

més, també

us pares i g

r, aquest tre

ments ajuda

t i no tractar

9 

dels ingres

üències o e

antilla i pèr

unditat en le

veuran les en

a i comuni

ista d’Alcov

uest treball

é he extre

germans els

eball no hag

aran als lec

r-se d’una e

ssos publici

efectes sobr

rdua de cre

es següents

ntrevistes re

icació del

ver Ràdio i

han estat

et de la X

s ànims i aju

gués sigut el

ctors a intr

extensa intro

itaris i el c

re la profes

edibilitat da

pàgines.

ealitzades a

Consell Co

Ricard Che

extretes d

Xarxa docu

uda que m’

l mateix.

roduir de la

oducció, és

canvi de mo

ssió periodí

avant la soc

a tres period

omarcal de

eca, preside

d’Internet o

uments, tau

han donat e

a millor m

prou enten

odel i

ística.

cietat.

distes.

l’Alt

ent de

o són

ules i

en tot

manera

edora

 

 

 

1. Ca

El pr

dona

comu

situa

econ

trets

1.1 ACrisi

dia,

abreu

afect

bars,

l’emp

El bo

semb

finan

així, d

const

trime

estat

auses que p

ropi Oscar

ar-nos les o

unitat”. En

ació dels mi

nòmica que

principals d

Actual situa

i és una par

de ben seg

ujada del qu

tada per l’ac

, al metro,

presari, per

ombardeig d

blen les pàgin

ncera. Certam

de sobte, o b

trucció i ca

estre de l’an

d’un 0,3%

provoquen

Wilde ja d

pinions del

aquest apar

itjans de com

estem vivin

d’aquest pan

ació econòm

raula que c

gur escoltem

ue se’ns ve

ctual conjun

a la telev

ò tampoc a

dels mitjans

nes dels succ

ment ho és, p

bé la seva ges

al afegir la

ny 2008 el c

xifra més m

l’actual sit

deia “Hi ha

ls ignorants

rtat tractare

municació.

nt actualme

norama.

mica

ada vegada

m la paraula

e al damunt

ntura econò

visió, al tre

l’empleat c

de comunic

cessos. Però

erò cal pregu

stació ve de m

a crisi finan

creixement

modesta des

10 

tuació dels

a molt a dir

s, ens mant

em les cause

No obstant

ent, la qual

a sentim mé

a crisi, ja s

t. No obsta

òmica en qu

eball, etcète

comú, al dir

cació és con

interessadam

untar-se si aq

més enrere.

▪ E

espa

de l

sobr

En a

canv

caig

ncera intern

intertrimes

s de la crisi

mitjans de

r en favor

é en contac

es principal

t, caldrà do

serà el punt

és en el nos

sigui com o

nt, la nostr

uè ens trobe

era. No li

rectiu, ni tan

ntinu, les pà

ment o no, b

questa crisi i

En els dar

anyola ha ma

l’activitat ec

re de la mitja

aquest cont

vi de cicle

guda produ

nacional. Se

tral del PIB

del 1993.

comunicac

del periodis

cte amb la

ls que han p

nar una ulla

t de partida

stre entorn s

objecte de b

a realitat qu

m; es come

es aliena a

n sols al fun

àgines d’eco

bàsicament es

i la seva brut

rers deu a

antingut un f

conòmica, m

ana europea.

text entrem

econòmic

uïda en el

egons les d

B en el conj

ció

sme moder

ignorància

provocat l’a

ada a la rec

a per explic

social. Dura

burla o defi

uotidiana e

enta al carre

al banquer,

ncionari.

onomia dels

s parla d’un

talitat ha apa

anys, l’econ

fort ritme cr

moderadamen

en una eta

fruit de la

l sector d

dades del p

unt de l’Es

rn. Al

de la

actual

cessió

ar els

ant el

finició

s veu

er, als

ni a

diaris

a crisi

aregut,

nomia

reixent

nt per

pa de

forta

de la

primer

tat ha

 

Tot a

creix

Autò

7,6%

segon

La c

conti

form

En q

les se

1.2 L

La c

estig

infor

publi

Amb

era q

això,

Dava

reorg

clima

1.2.1

A l’o

una c

____

¹ Fontla seva

 

això està a

xement forç

ònoma on m

% en el prim

n trimestre

risi econòm

inuen gener

ma directa so

quant als mi

eves xifres d

La crisi eco

crisi dels m

guin en els

rmació i les

icitat.

b l’aparició

que innova

, els mitjans

ant això, la

ganització d

a intransige

1 Caiguda m

observar l’a

caiguda del

__________

t: IDESCAT. De

a taxa total de p

afectant al m

ça significa

més ha cres

mer trimestre

de l’any 20

mica seguei

rant insegur

obre la gran

tjans de com

de negoci re

onòmica als

mitjans de co

canvis tec

seves cons

de les nove

amb la irru

s també afro

reacció de

de la profe

ent i despreo

massiva de

any 2009 és

14% al 200

__________

es del primer trim

persones aturad

mercat de t

ativa durant

scut el nom

e de l’any 2

009. ¹

x en boca

retat i una

majoria de

municació s

elacionades

s mitjans de

omunicació

cnològics q

seqüències s

s tecnologie

upció d’Inte

onten un del

moltes emp

ssió traduït

ocupat.

la publicit

s inevitable

08 i del 29%

___

mestre de 2008

des.

11 

treball, on

t els darrer

mbre d’atura

2008 i increm

de tots i el

incertesa qu

sectors pro

sens dubte c

s directamen

e comunica

ó és una rea

que han m

s’hagin vist

es, ens trobe

ernet i la d

licat momen

preses de co

t en molts

tat

parlar de la

% en el prim

8 fins al segon t

la taxa d’a

rs mesos. C

ats i aturade

mentant el s

l que és pitj

ue com ha

ofessionals.

crida l’aten

nt amb el m

ació

alitat: és po

modificat els

agreujades

em en una e

digitalització

nt publicitar

omunicació

casos en re

a crisi de la

mer semestre

rimestre del 200

tur ha inici

Catalunya é

es amb una

seu nombre

tjor encara,

quedat dem

ció el retroc

mal moment

ossible que

s hàbits de

després de

etapa de tran

ó d’alguns m

ri.

és el result

educcions d

a indústria p

e de 2009. P

09 Catalunya ha

iat una etap

és la Comu

a taxa d’atu

e fins al 15,9

els seus ef

mostrat afec

cés imparab

publicitari.

les seves

e consum

e la caiguda

nsició. Una

mitjans. M

tat d’una do

de plantilla

publicitària,

Però encara

a incrementat u

pa de

unitat

ur del

9% al

fectes

cta de

ble de

arrels

de la

a de la

a nova

algrat

olenta

a i un

, amb

és

un 8,3%

important d

prés d’un cr

es etapes mé

notat plenam

icitària als

anta.

tes redaccio

olor va pe

uditzarà a fi

011.

diaris tocats

ologies i dig

aiguda en v

ltat del tanc

molts diaris.

remsa s’ha f

dissenys, e

destacar els

reixement c

és difícils d

ment els e

mitjans de

ons tremole

er a llarg.

inals de 200

s. A causa

gitalitzar-se

ventes – a c

ament de m

Malgrat aix

fet esperar.

en alguns ca

importants

continu dura

e la seva hi

efectes d’aq

e comunica

en quan cau

Els pronò

09 i que la r

▪

hi

in

la

co

N

d’

A

de

d’això, la p

.

causa de la

moltes empre

xò, fins aque

Contrareste

asos sense è

12 

canvis que

ant tretze an

istòria. En a

quest canvi

ació ha vis

u la inversi

òstics indiq

recuperació

La publicit

i ha rece

ngressos en

a publicitat

omunicació

No obstant,

’ingressos p

A més, a a

esprés de la

premsa escr

competènc

eses de com

est moment

en el proble

èxit.

s’estan pro

nys, l’econo

aquest conte

i ja que e

scut la maj

ió publicità

quen que l

ó econòmica

tat és un se

essió econ

publicitat.

la crisi és m

que en altr

els més d

publicitaris

això s’hi su

a irrupció d

rita ha hagu

ia dels diar

municació o

t la reacció d

ema en prom

duint i que

omia espan

ext, la profe

en pocs me

jor caiguda

ria i tot ap

a reculada

a no arribarà

ector succes

nòmica di

Degut a la

més forta a

res sectors.

damnificats

són els mit

uma la cai

’Internet, la

ut d’adapta

ris gratuïts i

la reducció

dels mitjans

mocions o

estan per ve

nyola afront

essió period

esos la inv

a des dels

punta que a

a de l’econ

à fins a prin

ssiu ja que

isminueixen

a dependènc

a les empres

s en la ca

tjans de pre

iguda de v

a qual cosa

ar-se a les n

i Internet –

ó de persona

s

enir.

a una

dística

versió

anys

aquest

nomia

ncipis

quan

n els

cia de

ses de

iguda

emsa.

ventes

deixa

noves

– és el

al

doncs, si la

el pitjor d’aq

icitat retorn

nversió en p

era el merca

9, dada que

rsió va ser d

VERSIÓ PUB

Los Medios en

apogeu de l

ltres mitjan

rendibilitat

omunicació

es traduïts e

a situació p

quest escena

ni als mitjan

publicitat a

at espanyol

representar

de 7.984 mi

BLICITÀRIA

n España y Portu

la caiguda p

s de comun

de les prom

ó com Prisa

en milions d

rèvia a la cr

ari és que re

ns.

al 2009 ha e

l es contrau

ia una caigu

lions d'euro

A ESTIMAD

ugal 2009. Ma

publicitària

nicació més

mocions les

a, Zeta o V

d’euros degu

13 

risi era preo

es assegura

estat un 19

uria fins als

uda de més

os.

DA EN MITJ

adrid: Zenithme

recau princ

importants.

que provoq

Vocento, el

ut al tancam

▪ 2008: Infoadex (

convencion

Segons da

actualmen

publicitàri

al 2010.

 

ocupant i in

que quan fi

9,2% menor

5.737 milio

del 28% en

JANS CONV

edia, 2009, p. 34

cipalment e

. En el cas d

quen la fort

s quals acu

ment d’algun

Inversió P

(% sobre

nal 2008)

ades estimad

nt en un

a, perdria u

nvitava a un

inalitzi la cr

r que la de

ons d'euros

n dos anys, j

VENCIONAL

4. (Inversió Rea

en la premsa

de la televis

ta recaiguda

umulen una

ns negocis.

Publicitària

total invers

des, la telev

moment

un 16,4% al

n replantejam

risi econòm

2008. D'aq

a finals de

ja que al 20

LS (2004 – 2

al Estimada – M

a, no li és a

sió són els d

a de grans

a llarga llis

estimada. sió en pub

visió genera

d’estructu

l 2009 i un

ment,

mica la

questa

l'any

007 la

2008)

MM./€)

aliena

deutes

grups

sta de

Font:

blicitat

alista,

uració

5,1%

 

Aque

respo

mani

Ment

press

més

econ

Al c

situa

comp

la cri

1.3 R

Les c

perio

comu

parad

essen

Les

d’Int

estra

com

d’ing

resol

socie

A mé

preu

estes dades

onsables de

iobra per afr

tre la prem

supostaris i

llunyana. L

nòmica.

ontrari que

ació de com

ponent loca

isi.

Reestructur

contradiccio

odística són

unicació. P

digma a ca

ncials com e

empreses d

ternet està c

atègies per f

la resta de

gressos pub

ldre la cris

etat.

és, l’aparici

del paper i

s permeten

el sector e

frontar-los.

msa i la te

un futur a

La ràdio és

e la premsa

mmoció ni u

al de la ràdio

ració de la

ons i incohe

n les que c

Podríem dir

ausa dels pr

el llenguatg

de comunic

canviant d’

fer viable i

e sectors, l

blicitaris i d

si de credib

ió de nous c

la idea d’en

concloure

encara no e

levisió afro

amb preocup

un dels po

a i la televi

un canvi de

o permeten

professió

erències dis

caracteritzen

r que la p

rincipals ef

ge, la objecti

cació afron

arrel el seu

rendible la

la crisi eco

desaccelerat

bilitat que,

competidors

ntendre que

14 

que algun

estan molt

onten una

pació, la rà

ocs mitjans

isió, les no

e model de

inversions

sciplinàries

n una situa

professió p

fectes d’aqu

ivitat o el m

nten una cr

u model de

seva digita

onòmica gl

t les vende

any rere a

s –xarxes s

e els mitjan

ns dels fen

avançats i

situació ca

àdio ho obs

que capeja

oves tecnolo

e negoci. L

publicitàrie

que viu, d’

ació incòmo

eriodística

uesta crisi,

mateix perio

risi triple.

negocis, ob

alització. En

obal, la qu

es. En terce

any, perden

ocials, blog

s han de c

nòmens que

i permeten

aracteritzada

serva des d

amb escrei

ogies no ha

’elevat con

es més baix

’uns anys en

oda i tensa

es troba e

reformulan

dista.

En primer

bligant-los

n segon lloc

ual ha prov

er lloc, els

n més conf

gs, etcètera-

constituir u

e preocupe

n cert marg

a per probl

d’una perspe

ix millor la

an provoca

nsum i impo

xes i notar m

ençà, la prof

a als mitjan

en un canv

nt concepte

lloc, l’arr

a idear-se n

c, han d’afro

vocat la ca

mitjans int

fiança dava

-, l’incremen

un lligam

en als

ge de

lemes

ectiva

a crisi

at una

ortant

menys

fessió

ns de

vi de

es tan

ribada

noves

ontar,

iguda

tenten

ant la

nt del

 

impo

indús

A C

sindi

imme

A Es

tanca

empr

tanca

nove

TA

Font: O

          1 Font

ortant amb

stria de la c

Catalunya, s

icats com l

ediata actua

spanya, dur

ar les seves

reses, les re

aments d’al

embre del 20

ANCAMENT

Observatori de la 

                     : FAPE.

els consum

omunicació

són més fr

l’SPC o l’U

ació de les e

rant el trans

s portes. A

educcions d

lguns negoc

008. 1

T DE MITJA

Crisi 2009. FAPE 

                      

midors són a

ó.

reqüents les

UGT que d

empreses ve

scurs del 2

causa de l

de plantilla

cis, s’han p

ANS DE COM

‐ Elaboració Pròp

       

15 

alguns dels

s manifesta

demanen un

ers la crisi e

2009, un tot

la crisi –eco

a, els ERO

perdut poc

MUNICACI

▪ S’han p

comunica

2008 la F

Aquestes

periodíst

la seva h

majoria

durant l’

dir, les re

A més, la

television

de molts

Localia,

de trebal

 

pia 

s aspectes d

acions de c

nes millors

econòmica.

tal de 29 m

onòmica i d

de suspens

més de 3.5

Ó I PERIOD

perdut 3.030

ació espany

FAPE posés

s dades in

tica passa pe

història. Com

d’empreses

any 2009 só

evistes i els d

a brutalitat a

ns –petites i

s llocs de tre

del Grup Pr

l.

d’aquest no

col·lectius

condicions

mitjans de c

de model- q

sió de llocs

500 llocs de

DISTES AFE

llocs de treb

ols des que

en marxa aq

ndiquen qu

er un dels pi

m reflecteix

que han

ón els mitjan

diaris.

mb què ha a

locals- ha p

eball, com p

risa, on s’han

ou paisatge

de periodis

s de trebal

comunicació

que pateixe

s de treball

e treball de

ECTATS (20

ball als mitja

al novembr

quest observa

ue la pro

itjors momen

x la taula, la

perdut ocu

ns de premsa

afectat la cris

provocat la p

per exemple

n perdut 300

de la

stes i

l i la

ó van

en les

i els

es del

009)

ans de

re del

atori.

ofessió

nts de

a gran

upació

a, és a

si a les

pèrdua

a TV

0 llocs

  

16 

 

 

 

 

 

  

 

 

 

  

17  

  

18  

 19  

 

3. Ef

Una

anys

princ

com

treba

3.1 P

Sego

accep

o un

norm

perio

L’esp

l’apa

majo

acom

i la q

resul

treba

Tot s

labor

un m

- Act

als p

digni

fectes sobre

crisi que tr

i així ho de

cipals conse

les redacci

all i organitz

Precarietat

ons el Diccio

pta la defini

nes altres so

mal”. Aque

odistes d’arr

pectacular

arició de le

or influència

mpanyat d’u

qualitat de t

ltat que un

alli en cond

seguit inten

ral als mitj

moment delic

tualment el

periodistes a

itat professi

e la profess

ransformarà

emostren el

eqüències d

ons i el mó

zació.

laboral

onari de l’In

ició de “situ

ofreixen un

est signific

reu d’Espan

creixement

es noves tec

a en la soci

un accelerat

treball dels p

nombre ca

dicions prec

ntarem expo

ans de com

cat a causa

periodisme

a sistemes

ional i no pe

sió periodís

à la professi

ls resultats e

de l’actual r

ón laboral ha

nstitut d’Es

uació que vi

nes condicio

at el podem

nya.

t dels mitj

cnologies i

etat, ha ana

empitjoram

periodistes.

ada vegada

àries.

osar els prin

municació. C

de la reestr

e és una pro

laborals qu

ermeten exe

20 

stica

ió. Una pro

econòmics

recessió eco

an patit dur

studis Catala

iuen les per

ons de treb

m atribuir

ans de com

la seva ca

at incompre

ment de les

. Això ha do

major de

ncipals pro

Com veuran

ructuració d

ofessió desa

ue impedeix

ercir un per

ofessió que

actuals. En

onòmica al

res transform

ans la defin

rsones treba

ball per sot

a la situac

municació,

ada vegada

nsiblement

condicions

onat com a

periodistes

oblemes rela

n, la profess

de moltes em

acreditada

xen la qual

iodisme lliu

ha empitjor

aquest apar

s mitjans d

macions en

nició de “pre

lladores que

a del límit

ió que viu

acionats am

sió periodís

mpreses de

. Moltes em

itat del treb

ure, crític i r

rat en els d

rtat tractare

de comunica

n el seu mod

ecarietat lab

e, per unes

considerat

uen centena

mb la preca

stica es trob

comunicac

mpreses sotm

ball, trenqu

rigorós.

arrers

em les

ació i

del de

boral”

raons

t com

ars de

arietat

ba en

ió.

meten

uen la

 

L’acc

socie

trans

cond

- Uti

de m

esdev

- Co

franj

labor

són a

A Es

perio

prote

tarife

conse

- Aco

acoll

part

perio

 

cés a una in

etat i una co

smetre la i

dicions de tr

ilització de

mà d’obra b

vingut una m

ntractes pr

a importan

ralment a l'

avui mileuri

spanya, qua

odistes no e

egits pels co

es. Al matei

ells de reda

omiadamen

lit a les prej

de les emp

odista.

nformació ri

ondició impr

informació.

reball digne

les pràctiqu

barata. Aq

moneda cor

recaris que

nt dels per

'empresa. T

istes amb oc

asi el 40% d

stan inscrits

onvenis de

ix temps, ta

acció.

nt anticipa

jubilacions

preses s'est

igorosa, plu

rescindible

Perquè ai

es i estables

ues d’estudi

quest abús d

rrent a la ma

no s’ajuste

iodistes no

Tanmateix,

cupacions in

dels periodi

s en el règim

sector ni el

ampoc pode

t de period

i els meny

tan desfent

21 

ural i transp

per arribar

ixò sigui p

s, les quals a

iants de Pe

dels mal an

ajoria dels m

en a la tasca

o tenen cap

molts profe

nestables.

istes treball

m general d

s d'empresa

en organitza

distes en ed

ys a indemn

d'un dels

parent és un

a la igualtat

No ob

comunic

prefereix

ideologi

D’aques

qui ha

independ

possible, és

avui en dia n

riodisme pe

omenats be

mitjans.

a que els pe

p tipus de

essionals de

len a la peç

de la Segure

a i no comp

ar-se sindica

dat avançad

nitzacions pe

pilars essen

dels fonam

t d’oportuni

stant, les

cació –públi

xen informa

a i rendibi

ta manera,

de preserv

dència a

s necessari

no es donen

er reduir co

ecaris s’ha s

eriodistes du

contracte

els mitjans

ça (col·labo

etat Social.

pten amb es

alment ni po

da. Els més

er acomiada

ncials en la

ments de la n

itats.

empreses

iques o priv

ar segons la

ilitat econò

el periodis

var el rigor

a l’hora

i mantenir

n.

ostos i disp

sistematitza

uen a terme

que els vi

de comuni

oradors). Aq

A més, no

scales salari

oden integr

afortunats

ament. La m

a informac

nostra

s de

vades-

a seva

mica.

sta és

r i la

de

unes

posar

at i ha

e. Una

inculi

icació

quests

estan

als ni

rar els

s’han

major

ió: el

 

3.2 R

Les

darre

Aque

com

conse

A le

gesti

comp

legal

Els a

les c

grand

avan

empo

És d

han

acom

acom

Tot s

grup

acom

treba

          2 Font

Reduccions

reduccions

ers anys deg

estes reduc

a resultat d

eqüència d’

s empreses

ió econòmi

pte de resu

ls existents p

acomiadame

auses al·leg

dària- les q

nçada i am

obriment de

difícil determ

seguit la vi

miadaments

miadats entr

seguit veura

s de comu

miadaments

all que hi ha

                     : INEM.

s de plantill

de plantill

gut a la ma

cions s’emm

de l’actual c

’una dolenta

de comuni

ca respons

ultats econò

per portar-l

ents improc

gades. En aq

que s’aprofit

mb més ex

e la professi

minar el no

ia dels ERO

improcede

e 2008 i 200

an reproduï

unicació al

en l’àmbit

a hagut en e

                      

la

la han esde

agnitud amb

marquen di

crisi econòm

a situació ec

icació aque

able. Els a

mics i, en

os a terme.

cedents són

quest conte

ten de la si

xperiència.

ió periodísti

ombre exact

O. Com he

ents. De tot

09 a Espany

ït en un qua

nostre pa

estatal, dón

els mitjans d

       

22 

evingut un

b que s’han

ins el fenom

mica. D’aqu

conòmica i

est procés s

acomiadame

la majoria

n els més fr

xt, són les e

ituació de c

Aquest p

ica i del con

te d’acomia

em vist ante

ta manera,

ya. 2

adre la redu

aís. Malgra

na una idea

de comunica

 

fenomen d

n produït en

men de la

uesta maner

financera.

s’ha gestat

ents s’estan

dels casos

reqüents, ja

empreses –i

crisi per red

rocés ha

ntingut infor

adaments ja

eriorment,

es parla de

ucció de per

at no ser u

clara de la

ació durant

de gran imp

n els països

reestructura

ra, podem ju

davant la in

n realitzant

, no s’han

que no que

independen

duir el perso

donat com

rmatiu.

a que no tot

moltes emp

e més de 3

rsonal dels m

una relació

a massiva pè

t els darrers

mportància e

s industriali

ació empre

ustificar qu

ncapacitat d

t per quadr

utilitzat m

eden acredi

ntment de la

onal en eda

m a resulta

otes les emp

preses opte

3.500 period

més signific

ó detallada

èrdua de llo

s dos anys.

en els

itzats.

esarial

ue són

d’una

rar el

mitjans

itades

a seva

t més

at un

preses

n per

distes

catius

a dels

ocs de

23 

 

 

Pèrdua de c

redibilitat a

. Durant la

um de la

culars, emp

obriment sis

elevisió és

5%) i la rà

forma a trav

Font: Mitjà d

resultats glo

ació espany

msa, amb un

ys d’un de c

                     : Informe sobre: Enquesta real

credibilitat

als mitjans d

a darrera dè

informació

presarials o

stematitzat

el mitjà in

dio (41,7%

vés de la Xar

de comunicació

obals indiqu

yola és la te

n 20,6% i, e

cada cinc es

                      e la credibilitat ditzada per IG-In

davant la

de comunic

ècada la ver

ó. La lluita

polítics en

de la fiabili

nformatiu p

%). Internet

rxa.3

ó que genera mé

uen que el m

elevisió, am

en quart llo

spanyols s’i

       els mitjans 2008

nvestiga. Madrid

24 

societat

cació ha arr

racitat als m

a per guan

ntre els mitj

itat informa

preferit per

creix, però

és confiança i c

mitjà de com

mb un 38,2%

oc, Internet,

informa a tr

 

8. Associació dd: 2008. [pàg.we

ribat al seu

mitjans ha

nyar audiè

jans de com

ativa.

informar-s

ò menys d’

credibilitat. Madr

municació a

%, seguit de

, que creix,

avés de la X

e la Premsa de eb]

nivell míni

disminuït p

ncia o afa

municació h

e (83%), se

un de cada

rid: IG-Investiga

amb més cre

la ràdio, am

amb un 7,

Xarxa.4

Madrid [pàg.we

im en els da

paral·lelame

avorir inter

ha esdeving

eguit dels

a cinc espa

a, 2008 [pàg.we

edibilitat en

mb un 23,1

,1%. No ob

eb]

arrers

ent al

ressos

gut un

diaris

anyols

b]

ntre la

%, la

bstant,

 

Aque

prem

expa

La c

aque

seva

l’esc

incre

Al m

impo

infor

infor

estes dades

msa i sobreto

ansió inform

redibilitat é

st context,

figura que

assa qualit

ementa la m

mateix temp

ortant en la

rmació que

rmativa al n

s ens mostr

ot, a Interne

mativa, que e

és el fonam

entrem en

eda desvalo

tat dels co

mala imatge

ps, la man

a pèrdua d

e s’amaga

nostre país.

ren que la

et, el qual su

en alguns ca

ment bàsic e

una etapa e

oritzada dav

ntinguts qu

del periodis

nipulació po

e la credib

per interes

25 

pèrdua de

uscita a la in

asos, no con

en la relaci

en què el p

vant la soci

ue ocupen

sta.

olítica i em

bilitat infor

ssos propis

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

credibilitat

ncertesa per

nvida a la ve

ó entre cad

periodista es

ietat. A m

l’agenda d

mpresarial

rmativa. Els

s són la t

t predomina

r la seva ca

eracitat.

da mitjà i e

stà perdent

més, a aque

dels mitjan

també ha

s beneficis

tònica de l

a als mitjan

ada vegada m

el seu públi

importànci

est fet s’hi

ns, la qual

tingut un

particulars

l’actual sit

ns de

major

c. En

ia i la

suma

cosa

paper

s i la

tuació

  

26 

 

 

 

 

 

 

 

  

27  

 28  

  

29  

 

5. En

El pa

Ricar

dema

essen

que

seva

profi

mitja

Actu

la si

muni

Tarra

perio

precà

nove

[...]

profe

A m

gaire

fira:

impo

ntrevista fil

assat mes d

rd Checa, l

arcació de

ncial la sev

el seu cone

vinculació

itosa inform

ans de comu

ualment en R

tuació peri

icipal de Va

agona, es

odístic. Ent

ària situació

es tecnologie

precarietat

essió period

més, assenya

ebé tota la c

“Actualme

ortància a la

lmada a Ri

de desembre

l’actual pre

Tarragon

va aparició

eixement c

ó amb la p

mació sobre

unicació; i a

Ricard està

odística. D

alls amb l'a

van posar

tre ells, la

ó a les reda

es o la mala

t, abús de

dística, intru

alava que e

credibilitat d

ent els perio

a societat”.

icard Chec

e vaig entre

sident de l’

a. Vaig c

en aquest t

om a perio

professió m

l’actual situ

així va ser.

fent una rad

Durant la xe

actual respo

de relleu

precipitada

accions, la m

a preparació

poder per

usisme...".

ens trobem

davant la so

odistes pint

30 

ca

evistar en

’SPC a la

considerar

treball, ja

odista i la

m’aportaria

uació dels

diografia de

errada que

onsable del

diferents t

a actuació d

massiva cai

ó d’alguns p

En Ricar

d'irrespon

que creen

periodísti

protagoni

sortia a l

r part d'alg

en una eta

ocietat fins a

tem molt po

 

e la profess

va tenir ll

Sindicat de

temes que

de les emp

iguda de la

periodistes.

rd feia esm

nsabilitat pe

n un ambi

c. "La pèr

isme a les

la premsa e

gunes direc

apa en què

al punt d’arr

oc, estem p

ió i es most

loc als estu

e Periodistes

ocupen l’a

preses redu

publicitat,

ment que e

er part d'alg

ient tibant

rdua de cr

redaccions

era gairebé

ccions, des

els period

ribar a ser s

erdent cred

tra preocupa

udis de la

s de Catalu

actual pano

uint plantille

l’aparició d

existeix un

lguns empre

en tot l'e

redibilitat

s. Abans e

é sagrat, ar

srespecte p

distes han p

simples nino

dibilitat i a

at per

ràdio

unya a

orama

es, la

de les

grau

esaris

entorn

i del

l que

ra no

per la

perdut

ots de

més,

 

Sego

perso

medi

ràpid

ho”.

Pel q

indig

€, so

respo

passa

trans

d’est

En R

aque

prod

empr

exper

ons ell, “el

ona, és seri

iàtics”. Afe

da [...] ser p

que fa a la

gnant que un

ou que, amb

onsabilitat i

ar”.

sforma en

tar prepara

Ricard concl

ests diners f

ductes de b

resaris són

riència. La

l bon perio

ós, respecta

egia que “p

periodista

a precarietat

n periodista

b tots els res

i la influènc

un escenar

t per això”.

loïa dient q

fàcils és fan

baixa quali

els primers

nostra resp

odista és a

a al públic i

er ser perio

no és arrib

t laboral de

a, després d

spectes, cob

cia social q

ri públic. T

que “Moltes

n amb prod

tat, no val

s en aprofita

ponsabilitat

31 

aquell que

i intenta no

odista s’ha

bar i escriur

eia que “ac

d’haver pass

bra una caix

que té avui e

Tothom par

s empreses

ductes sense

l la pena f

tar-se dels e

t és alertar p

 

té la capa

entrar en e

de saber es

re, es neces

ctualment e

sat per la F

ixera de sup

en dia un pe

“Moltes

eines

periodis

és dif

desenvo

encara

buscar

periodis

tenim vi

rla de tu i

volen guany

e qualitat o

fer periodi

estudiants, d

per això”.

acitat d’apr

el món de la

scriure bé i

ssiten uns r

es treballa s

Facultat, est

permercat. C

eriodista, a

s empreses

adequade

stes [...] d’

fícil anar

olupant un

que t’agrad

una altra

stes no ten

ida privada

sap qui ets

yar diners,

o de baixa

istes profes

dels period

rendre, és

a fama i els f

i tenir una

requisits per

sota mínim

tigui cobran

Crec que am

això no haur

s no donen

es als

’aquesta ma

fent i

na tasca

di, acabarà

feina [...]

enim horar

a. La teva vi

ts... però ha

i diners fàc

qualitat. Pe

ssionals [...

distes sense

bona

focus

ment

r ser-

ms. És

nt 600

mb la

ria de

n les

seus

anera

anar

que

às per

] Els

ri, no

ida es

auràs

cils. I

er fer

.] els

gaire

 

6. Bl

Aque

creat

pano

docu

perio

A mé

del p

d’opi

credi

aque

Des

molta

funci

Perio

log del Treb

esta és la im

t com a treb

orama dels

uments, grà

odística.

és, aquest B

passat any. E

inió sobre

ibilitat i fin

st treball.

d’un princi

a gent. No

ionament –h

odistes de C

ball de Rec

matge que

ball comple

mitjans de

àfiques i t

Blog ha visc

En ell, he an

temes com

ns i tot, les

ipi tenia pre

o obstant, e

havent fet p

Catalunya- v

cerca

encapçala e

ementari de

comunicac

tot tipus d

cut dia a dia

nat desenvo

m la precari

meves exp

esent que n

em vaig so

publicitat en

va rebre prop

32 

el Blog ww

el Treball de

ció. En aqu

d’informaci

a l’evolució

olupat la me

etat laboral

periències e

no rebria ma

orprendre q

n diferents w

p de 70 visi

ww.crisialsm

e Recerca i

uesta web, h

ó relaciona

ó del Trebal

eva faceta p

l, les noves

entrevistant

assa audièn

quan a la s

webs com a

ites.

Al Blo

dels

l’entrev

a Tarra

del R

situació

comun

present

mitjans.blogs

i Investigac

he anat pen

ada amb l

ll de Recerc

periodística

s tecnologie

als que ha

ncia ja que n

segona setm

la de l’SPC

og podran t

millors

vista al pre

agona, Rica

Reportatge

ó dels

icació posa

tació del Tr

spot.com qu

ció sobre l’a

njant entrev

l’actual sit

ca des de m

escrivint ar

es, la pèrdu

an col·labor

no interessa

mana d’est

C o el Col·le

trobar fragm

moments

esident de l

ard Checa i

sobre l’a

mitjans

at el dia d

reball.

ue he

actual

vistes,

tuació

mitjans

rticles

ua de

rat en

aria a

ar en

egi de

ments

de

l’SPC

parts

actual

de

de la

 

7. Ob

Un c

objec

duran

feia e

Tal c

al·lic

estru

lligad

paral

L’àm

perio

que

molte

i, sob

Crec

d’apr

perio

sinte

que

intere

difer

Qued

seva

trans

treba

enrer

retor

és: un

bservacion

cop enllesti

ctius marca

nt l’inici de

el treball.

com hem p

cients, junta

ucturació de

da a l’inc

l·lelament u

mplia vincul

odisme amb

suposava s

es coses. En

bretot, saber

que poder

rendre molt

odístiques e

etitzar la inf

el fet de q

essant ja qu

rents punts d

da clar, don

història. N

smeten polít

all de recer

re l’empobr

rni de nou a

na professió

ns Generals

it tot el co

ats a la intro

el treball i v

pogut obser

ament amb

el periodism

certesa i p

una situació

lació amb la

b uns altres

ser periodis

ntre elles sa

r quallar en

r entrevistar

tíssim de l

essencials,

formació o

que cadascú

ue m’ha serv

de vista.

ncs, que els

No obstant,

tics i empre

ca sobre co

riment de l

a ser com ab

ó vocaciona

s del trebal

oducció. A

eure que el

rvar al llarg

la irrupció

me en els d

reocupació

precària i v

a professió p

ulls. Aban

sta. Ara, aq

aber parlar b

la societat.

r a tres pro

a professió

com són

treballar am

ú ocupi un

vit per veur

mitjans de

tota crisi té

esaris del no

om els mitj

la professió

bans. Un pe

al.

33 

all hem de

questa part

tema tracta

g del trebal

ó de les nov

darrers anys

pels mitj

vulnerable a

periodística

ns de comen

questa idea

bé, escriure

Aquest dar

ofessionals

ó, per agafa

redactar l

mb un lleng

n càrrec dif

re com valor

comunicac

é un final i

ostre país. P

jans se’n su

ó. Malgrat

eriodisme v

veure el qu

t ha de resp

at ha anat ev

ll la crisi e

ves tecnolo

s. Una reces

ans tradici

a les seves r

a en els darr

nçar el treba

és diferen

bé, moure't

rrer pas és e

de la comu

ar experiènc

les pregunt

guatge acur

ferent dins

ren l’actual

ció viuen un

aquesta és

Particularme

urten de la

això, esper

eraç, ètic i

ue hem apr

pondre als d

volucionant

econòmica h

ogies, del c

ssió econòm

ionals, els

redaccions.

rers mesos m

all tenia un

nt. Ser peri

t, encuriosir

el més impo

unicació m’

cia i utilitz

tes, disseny

at i precís.

la professi

situació de

na de les pit

la senyal d

ent, m’hagu

crisi amb

rem tots qu

digne de se

rès a partir

dubtes plan

t a mesura q

ha estat un

canvi de mo

mica que e

quals afr

m'ha fet veu

na petita ide

iodista com

r-te per les

ortant.

’ha servit, a

zar les tècn

nyar l’entre

Tanmateix

ió ha estat

els mitjans d

tjors etapes

d’optimism

ués agradat f

escreix i d

ue el period

er reconegut

r dels

ntejats

que es

n dels

odel i

sdevé

onten

ure el

ea del

mporta

coses

a part

niques

evista,

, crec

molt

des de

de la

e que

fer un

deixen

disme

t com

 

8. Re

Llibr

CAS

Dipu

FIGU

gene

FUEN

d’Inv

INST

Edici

MUL

Publi

SAL

Publi

Capç

GÓM

mitja

Los m

2009

NEV

del S

RAM

Edici

eferències B

res utilitzats

SADASÚS,

utació de Ba

UERES, J.

eral a Catalu

NTES, E.

vestigació d

TITUT D’E

ions 62. Ba

LAS, A. i

icaciones M

VAT, Ed. E

icacions:

çalera: Rev

MEZ, D. (20

ans. Barcelo

medios en

9. [10/01/10

VADO, F. (2

Sector dels M

MONET, I.

ió 8. [13/07

Bibliogràfi

s:

J. Mª. Peri

arcelona i el

Mª. Inform

unya. Edito

i CONES

de la Comun

ESTUDIS C

arcelona, 19

AYERRA

Ministerio de

Enciclopèdi

vista del Col

008): Amena

ona: Inform

España y P

0].

2009): Situ

Mitjans de C

(1999): El

7/09].

ques

iodisme que

l Col·legi de

me sobre le

orial El Llam

SA, A. La

nicació. Bar

CATALANS

95.

A, R. Orde

e Trabajo. M

a Multimèd

l·legi de Per

aces al dret

e de l’Assem

Portugal 20

ació del sec

Comunicaci

periodismo

34 

e ha fet his

e Periodiste

es perspect

mp. Barcelo

a documen

rcelona, 199

S. Dicciona

enanza lab

Madrid, 197

dia Salvat. E

riodistes de

t a la inform

mblea de Pe

009: Revist

ctor mitjan

ió. [23/12/0

o del nuevo

stòria. Edito

es de Catalu

tives de la

ona, 1990.

ntació perio

94.

ari de la Ll

boral Prens

77.

Editorial: Sa

Catalunya.

mació: Desr

eriodistes d

ta del grup

s de comun

09].

siglo. Pub

orial: Edici

unya. Barcel

premsa en

odística. E

lengua Cata

sa. Editori

alvat Editore

Nº Edició

regulació i p

e Catalunya

Zenithmed

nicació. Bar

licat a LA

ió conjunta

lona, 1990.

n català d’

Editorial: C

talana. Edit

ial: Servici

res, S.A. 199

143 [21/01/

precaritzac

a. [12/06/09

dia. Edició

rcelona: Inf

FACTORÍA

de la

’abast

Centre

torial:

io de

96.

/09].

ió als

9].

anual

forme

A. Nº

 

Tarif

Col·l

Pàgin

http

http:/

http:/

http:/

recon

http:/

gma

http:/

http:/

http:/

http:/

http:/

http:/

29.ht

http:/

fes mínime

legi de Peri

nes web con

://www.flic

//www.testi

//www.peri

//www.casa

nstruccio-de

//www.inve

//www.com

//www.fape

//www.tinta

//www.sind

//www.rtve

//www.pren

tml

//www.peri

es orientati

odistes de C

nsultades:

ckr.com/pho

igoaccident

odistes.org/

adellibro.co

e-la-den-tita

enia.es/inve

municacio21

e.es/

adigital.org/

dicat.org/

tecuenta.blo

nsa-preventi

odistas21.b

ives per a

Catalunya. E

otos/575667

al.com/2009

/manifest-cr

m/libro-pre

at-catalana/2

niaextensio

.com/textec

/2009/02/23

ogia.com/te

iva.blogspo

blogspot.com

35 

l’exercici

Edició anua

777@N00/3

9/01/la-cris

risi

emsa-i-nacio

290000083

ons:transform

complet.asp

3/la-crisis-e

emas/medio

ot.com/2009

m/2006/08/e

profession

al 2009. [23/

919733580

sis-del-perio

onalsme-el-

7342

macio_teori

p?id_texte=8

n-los-medio

s-de-comun

9/12/la-crisi

el-fin-de-la-

nal periodí

/03/09].

odismo-hace

periodisme

ia_periodism

8551

os-espanole

nicacion-en-

s-se-lleva-p

-era-de-la-p

ístic. Barce

e-tiempo.htm

e-en-la-

me_crisi_pa

essuma-y-sig

-crisis.php

por-delante-

prensa.html

elona:

ml

aradi

gue/

-

 

9. An

L’ún

Catal

causa

nove

nnex

nic documen

lunya on e

a de la crisi

embre de 20

nt que apa

s posa de m

i econòmica

008.

areix a l’an

manifest la

a. El manife

36 

nnex és un

a dolenta si

fest va ser p

 

 

 

escrit del

ituació dels

publicat a la

Col·legi de

mitjans de

a revista Cap

e Periodist

e comunica

apçalera el

es de

ació a

27 de

  

37  

  

38 

El periodisme és l’essència de la informació. L’art de la paraula encertada. Esdevé un ofici lliure i independent. Ara és el moment d’escriure i analitzar en quin punt es troba la professió. Un nou segle que s’inicia amb incertesa i preocupació pels mitjans de premsa. Un canvi de paradigma que reestructurarà els nous models de comunicació i que desvaloritzarà un dels pilars essencials de la informació: el periodista.