P10 103 › uploads › documents › WEB-lActual... · 2010-12-09 · xió de la carretera B-124...

www.castellarvalles.cat

103DEL 7 AL 13 DE MAIG DE 2010

Setmanari d’informació local

de c

aste

llar

CULTURA P27 ACTUALITAT P5

El BRAM! programarà diversos curts fets a Castellar

L’atur cau a l’abril per primera vegada en nou mesos

La vila pateix 41 accidents de trànsit cada any

ESPORTS P21

L’Ajuntament comença les

primeres obres finançades pel nou Fons Estatal

ACTUALITAT P10

L’aleví A de l’Hoquei Club Castellar s’imposa al Caldes A (7 gols a 4) a la final del Campionat de Catalunya i ja es prepara per disputar l’Estatal

Campions de Catalunya d’hoquei

ACTUALITAT P3

L’equip va ser rebut dimecres al vespre per les autoritats municipals || josep graells

La sinistralitat de Castellar està per sota de la mitjana catalana i el 15% són atropellaments

Els principals punts negres de trànsit es troben al voltant de la Carretera de Sabadell (B-124)

ENTRETENIMENT

02 del 7 al 13 de maig de 2010· castellar del vallès

7 DIFERÈNCIES JEROGLÍFICS

ACTUALITAT

del 7 al 13 de maig de 2010 03· castellar del vallès

Cristina Domene

La vila va registrar entre el període 2005-2009 una mitjana de 41 accidents de tràn-sit a l’any i 53 ferits. El 51% d’aquests acci-dents van tenir lloc en interseccions i un 25% a la carretera B-124. Aquestes dades són només algunes de les que es van oferir a la Taula de Mobilitat, el passat dimarts, on es va tractar, com a un únic tema, el Pla Local de Seguretat Viària, desenvolupat per l’enginyeria INTRA, gràcies a un conveni amb el Servei Català de Trànsit. El docu-ment destacava també els atropellaments a la vila pública. “Els atropellaments de vianants, que segurament és la tipologia d’accident més greu, significa un 15% del total dels accidents de mitjana anual, això ens situa a la ràtio de Catalunya”, segons l’alcalde de la vila, Ignasi Giménez. No obs-tant això, el nivell d’accidentalitat represen-ta a Castellar 1,3 accidents amb ferits/1.000 habitants, molt per sota de la mitjana de Catalunya, situada en 2,2 accidents/1.000 habitants (dades del 2008). En relació amb això, els llocs de major sinistralitat a la vila, on s’han concentrat un major número d’ac-cidents, són cinc punts: la zona del carrer dels Pedrissos, el carrer d’Osona, la conne-xió de la carretera B-124 amb la Ronda Tolo-sa i la cantonada del Carrer Santa Perpètua amb Prat de la Riba. Precisament en aquest últim punt, ja s’han començat algunes actu-acions “per millorar la visibilitat de la in-tersecció i per condicionar l’espai de cir-culació”, va detallar Giménez.

massa vehicles || En 8 anys, el parc de ve-hicles de Castellar ha augmentat un 44,6%, això, en termes absoluts, significa uns 2.984 vehicles nous. Si es compara amb la comar-

Castellar registra un accident de trànsit cada nou dies

ca, l’índex que registra la vila és molt supe-rior, ja que Castellar compta amb 763 ve-hicles per cada 1.000 habitants i el Vallès Occidental té, de mitjana, 669 vehicles per cada 1.000 habitants. En relació amb això, l’estudi detecta un ús molt freqüent del ve-hicle privat especialment dins del munici-pi. “Estem al voltant del 82% d’usuaris que utilitzen el vehicle privat per tras-lladar-se d’una banda a l’altra del muni-cipi, mentre que la mitjana catalana és del 65%”, va assegurar l’alcalde.

Dimarts es va presentar, a la taula de mobilitat, el Pla Local de Seguretat Viària, que planteja mesures per reduir els accidents

Segons les es-tadístiques el 34´69% dels acci-

dents han tingut lloc en diven-dres entre les 12 i les 14 hores.

Entre el 2005 i el 2009 s’han regis-trat tres víctimes

mortals en accidents de trànsit. La darrera víctima mortal dins del municipi va ser el 2008.

il·lustració: geo

34

03 La Taula de Mobilitat el passat dimarts. || josep graells

La Taula de Mobilitat pretenia donar a co-nèixer l’estudi de la situació viària a la vila, però també recollir propostes d’actuació, de gestió de la mobilitat i projectes urbanístics, amb l’objectiu principal de millorar la segu-retat viària en l’àmbit urbà. “La diagnosi valora molt positivament les campanyes que fa la Policia Local i la bona senyalit-zació tant vertical com horitzontal, però s’ha de continuar treballant”.

Durant la sessió celebrada a Ca l’Albe-rola es va debatre especialment sobre la me-todologia a utilitzar per arribar a fixar uns objectius assolibles. Algunes propostes re-collides al document passen per fomentar l’ús de les rondes, crear més camins esco-lars o realitzar un pla continu de controls d’alcoholèmia, de velocitat, ús del casc i dels cinturons. És previst que el Pla es porti a aprovació a la sessió plenària del maig.

El pla ha detectat que l’ús

del cotxe per moure’s dins

del municipi és molt elevat

ACTUALITAT


20é ANIVERSARI DE L’ESCOLA DE MÚSICA

Vint anys i a la recerca d’una nova ubicació

Al setembre de l’any 1989, Caste-llar estrenava un nou equipament educatiu, l’Escola Municipal de Música Torre Balada. D’aquella data, ja n’han passat dues dèca-des i l’escola celebra aquest any el seu vintè curs acadèmic. Un ani-versari que arriba amb el repte de “fer una escola nova”, detalla el seu director Toni Meler.

Els primers anys de l’escola van estar marcats per poca ofer-ta educativa i també poc alumnat, amb uns 64 alumnes. Una xifra que ha anat augmentant any rere any fins a arribar als 225 alumnes que té actualment la Torre Balada.

L’any 1999 hi ha el primer canvi en la direcció del centre amb l’entrada d’Esteve Cardús. A par-tir d’aquest punt, s’amplia l’oferta d’instruments amb la idea de for-mar més agrupacions instrumen-tals. El 2001 es torna a produir un altre canvi, amb l’entrada de Glòria Comadran, que dóna con-tinuïtat a la tasca. “Amb aquests nous instruments que ja hi havia s’aposta per les orquestres i els grups, perquè els nens puguin gaudir de la música”, detalla Núria Tantinyà, cap d’estudis de l’escola. Finalment és Toni Meler qui assumeix la direcció de l’Esco-la l’any 2008. “S’aposta més per la música moderna i pels com-bos”, apunta Tantinyà.

cantates i musicals || L’any estel-lar de la Torre Balada va ser so-bretot el 2003. Al mes de març, es fa la Primera Trobada Més Música amb la cantata Daedalus and Ica-

Mireia Sans

La cap d’estudis de l’Escola de Música Torre Balada, Núria Tantinyà, ensenyant a una de les seves alumnes de piano. || j.g.

L’Escola de Música compta ara amb 19 professors

Carme Vinaixa, la professora present en la fotografia superior, va ser la primera directora de l’Escola de Música Torre Balada i es va retirar justament l’any passat. Són més els professors del centre educatiu que pràcticament porten els 20 anys d’escola treballant al centre. Cinta Serrats és professora de l’escola des del primer dia. Núria Tantinyà, professora de piano i de llenguatge musical, i Joan Munt, professor de piano, acabaran aquest any el seu 17è curs treballant al centre d’educació musical.

rius, de la qual en participen més de 250 alumnes i una orquestra d’un centenar d’estudiants de mú-sica, provinents d’arreu de la co-marca. Al mes de juny es va orga-nitzar el musical Els Miserables, on l’alumnat participava en l’orques-tra i en els cors.

Dos anys més tard, a l’any 2005, es va estrenar a l’Audito-ri Miquel Pont El Navegant, una cantata feta per Joan Munt que és professor de l’Escola.

La celebració se centrarà, doncs, aquest any amb un con-cert final de curs força diferent. “Farem cançons d’ABBA, del musical Mamma Mia, tot i que no farem tot el musical”, deta-lla Meler. D’aquest espectacle, en formaran part antics alumnes del centre que s’hi hagin volgut adhe-rir. A més, s’enregistrarà un DVD amb l’actuació que es farà al mes de juny i al setembre.

reptes de futur || El principal ob-jectiu de l’Escola de Música pels propers anys és un canvi d’edifici. “Això ja no depèn de nosaltres, és cosa de l’Ajuntament, però ja està mig aprovat, tot i que falten recursos”, apunta Meler. El direc-tor destaca que la Torre Balada és “una escola preciosa, envolta-da de jardins, en un lloc fantàs-tic”, però, diu, “les aules hauri-en d’estar millor condicionades, ens fan falta més espais, com ara un petit auditori”.

Des del punt de vista acadè-mic, “buscarem una millor pro-gramació, potenciant les noves tecnologies, les pissarres inte-ractives o capgirant el pla d’es-tudis”, detalla Meler.

ACTUALITAT


Llum al final del túnel

Una dada per ser moderadament optimistes. L’atur registrat a Ca-talunya ha baixat al mes d’abril en més de 10.000 persones. A Caste-llar del Vallès, el comportament ha estat similar i la baixada ha estat d’un 1,34% respecte el mes de març. En aquests moments, hi ha a Castellar 1.893 persones (un 15,42%) en situació d’atur quan al març n’eren 1.919

Són les primeres dades po-sitives després de nou mesos de pujada de l’índex. “Això ens fa pensar que pot haver-hi, amb tota la prudència que calgui, un canvi de tendència en els prò-xims mesos”, constata el regidor de Promoció Econòmica i Ocupa-ció, Joan Creus. Es podria pensar que, el petit repunt de l’ocupació, podria deure’s a contractació es-tacional, ja que molts contractes d’estiu se solen firmar ara. Però en realitat és efecte “de la contra-ctació dels plans d’ocupació i del bon comportament del sector de la construcció”, afirma Creus.

És precisament el sector de la construcció, un dels més to-cats per la crisi, els que ha co-mençat a donar signes de millora, “i no només a Castellar del Va-llès, sinó també en el conjunt de Catalunya”, explica el regidor de

Jordi Rius

L’atur baixa a l’abril després de nou mesos un 1,34% i se situa en el 15,42%

La construcció ha estat un dels sectors clau en la reducció de l’atur. || j.g.

Promoció Econòmica i Ocupació.

300 aturats més que fa un any|| L’abril de l’any passat hi havia a Castellar 1.694 persones en atur i la taxa era del 13,8%. Un any des-prés, la taxa s’ha incrementat un 1,6% i el nombre d’aturats ha pujat gairebé en 300. Tot i que la situ-

ació no és per tirar coets, com a mínim és més encoratjadora que a altres municipis de la comarca de tamany similar a Castellar del Vallès.

Així, Santa Perpètua de Mo-goda va registrar l’abril 2.181 atu-rats mentre que a Barberà del Va-llès, eren 2.922.

Votació a la Cambra

Redacció

El castellarenc Antoni Brunet opta a la reelecció com a president de l’entitat

Dimarts passat més de 33.000 em-preses van votar la nova constitu-ció de la Cambra de Comerç de Sabadell i Comarca. Els electors havien de triar quins seran els 35 membres que composaran el ple que haurà de gestionar l’enti-tat empresarial els pròxims qua-tre anys. L’actual president de la Cambra, Antoni Maria Brunet, que opta a la reelecció serà amb tota probabiltiat reescollit en el ple de constitució de la nova directiva que tindrà lloc el pròxim 11 de juny. En declaracions a L’ACTUAL, Antoni Maria Brunet, veí de Caste- Antoni M. Brunet

llar del Vallès, ja va explicar la setma-na passada que quan es van presen-tar fa quatre anys, “pensava en un projecte de 8 anys de transforma-ció de la institució. La idea és man-tenir una continuïtat, perquè quan apareixes necessites aprendre i això retarda el coneixement de la institució”. Com a balanç al cap-davant d’una institució que també ha hagut de replantejar estratègies a causa de la crisi, Brunet opina que “han estat un anys d’expansió de la institució. Hem consolidat la nova seu. Hem aconseguit mantenir una activitat molt important, amb un bon nivell de formació. Hem fet 300 misions comercials amb em-preses estrangeres”.

ACTUALITAT


Cristina Domene

Des de fa dues setmanes l’empresa Nepama Construccions SL està tre-ballant a la coberta del casal d’avis de la plaça Major, per arranjar al-guns desperfectes. Aleix Canalís, regidor de Via Pública, explica que era una millora “llargament rei-vindicada per la gent que utilit-za el Casal d’Avis pels problemes d’humitat i goteres. Esperem mi-llorar aquests aspectes perquè les activitats es continuïn desenvo-lupant”. Les obres es completaran amb el sanejament i els treballs de pintura dels paraments interiors del Casal d’Avis que havien quedat afec-tats per les humitats. Aquesta obra, que suposa una inversió de prop de 56.000 euros, podria quedar enlles-tida durant el mes de juny.

Aquesta obra està finança-da pel Fons Estatal per a l’Ocu-pació i la Sostenibilitat Local, i és que l’Ajuntament, a més d’aquest, està fent altres arranjaments en di-versos indrets del poble. Les obres responen a dues línies de finança-ment, unes, les que s’estan aca-bant, al FEIL 2009 i altres, les que comencen ara, a les del finança-ment del 2010 anomenat FEOSL. “Els projectes que es faran en els propers mesos estan relacio-nats, tant amb aspectes paisat-gístics com amb la remodelació d’edificis, com ara l’antic Ajun-tament o els safareigs de baixada de Palau”, detalla Canalís.

Una altra remodelació que Remodelació del camí que connecta amb els horts del Brunet. || josep graells

s’està fent amb el “Pla Zapatero 2010” és la del camí que connec-ta els horts del Brunet i les Basse-tes. L’obra, que forma part de les intervencions ambientals, consis-tirà a ampliar diversos trams del sender, un camí periurbà força fre-qüentat pels hortolans de la zona que té un dos metres d’amplada en el seu inici i que es va estrenyent fins a acabar com un petit corri-ol de poc més de mig metre d’am-plada. “Volem dignificar el camí i adequar-lo per convertir-lo en un passeig pels hortolans i els ex-cursionistes”, assegura el regidor. L’actuació, que té un pressupost de 32.000 euros, anirà a càrrec de l’empresa Naturalea. Mentre durin les obres, que es preveu que finalit-zin a finals del mes de maig, no es permetrà el pas de vianants entre les 8 i les 15 hores en dies feiners.

romanent del 2009 || Dilluns també van començar unes millo-res que estan finançades encara amb el romanent del fons estatal del 2009. Es tracta dels arranja-ments a la vorada i la vorera de la cantonada situada entre la carre-tera de Sabadell i el carrer de les Llagostes, a càrrec de l’empresa Construccions Vegas del Vallès. “Són actuacions petites per mi-llorar l’accessibilitat”.

Canalís recorda el benefici paral-lel de les obres: “Amb els coneguts Plans Zapatero, es creen llocs de treball i l’adjudicació i la realitza-ció d’aquestes obres genera feina en empreses castellarenques”.

Arrenquen les obres del nou Fons EstatalL’Ajuntament està arranjant diversos punts de la vila

ACTUALITAT


“Ara puc entrar a la banyera de forma molt més planera”

Jordi Rius

Francisca Rodríguez, de 94 anys, dins de la seva dutxa després de les obres de reconversió de la seva banyera. || j.g.

“Abans em costava molt entrar a la banyera, ara ho puc fer de forma més planera”, constata Francisca Rodríguez, una àvia de 94 anys, que s’ha beneficiat d’un ajut per reformar el seu bany. Grà-cies al Programa d’Arranjament d’Habitatges per a la Gent Gran, que impulsa la Diputació de Bar-celona amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Eu-ropeu, la Francisca ha pogut can-viar la seva antiga banyera per un plat de dutxa.

L’objectiu del programa, al qual s’hi han incorporat les regi-dories de Gent Gran i Benestar So-cial, és “millorar les condicions de les persones que viuen soles”, assegura la regidora de Gent

Gran, Glòria Massagué. S’han fet obres a 11 habitatges de la vila on hi resideixen persones majors de 65 anys. Dels aproximadament 16.500 euros que ha costat el con-junt de les actuacions - una mitja-na de 1.500 euros per habitatge-, la Diputació hi ha aportat el 66% i l’Ajuntament, la resta. En general, es tracta de petites actuacions als banys o a les cuines o la col·locació de terres antilliscants, de portes més amples o la substitució de gas per electricitat.

A l’hora d’atorgar els ajuts per arranjar els habitatges s’han tingut en compte un seguit de re-quisits com, a part de tenir més de 65 anys, “acreditar discapaci-tat o tenir menys recursos eco-nòmics”, apunta la regidora de Gent Gran. En el cas de la Francis-ca, la seva filla, Magdalena Moya, va entrevistar-se amb una de les assistents socials de l’Ajuntament. “Ens van dir que l’ajut cobria les obres per posar el plat de dutxa i una petita nansa per poder-se agafar”, assegura Moya.

El Programa d’Arranjament d’Habitatges per a la Gent Gran és bianual i preveu executar unes 2.400 obres als diferents munici-pis de la província de Barcelona, tret de la capital, atenent a crite-ris demogràfics.

L’Ajuntament i la Diputació cofinancen obres a banys i cuines d’11 persones grans de Castellar

PUBLICITAT


ACTUALITAT


L’engranatge de Vila Barrakes es posa en marxa

Mireia Sans

La festa nocturna i jove estarà ga-rantida un any més per la Festa Major de Castellar. Vila Barrakes, l’entitat encarregada de l’organit-zació de les Barraques, comença a treballar per poder organitzar la seva tradicional festa. Aques-ta feina compta de moment amb set col·lectius que són “prou bar-raques per tirar-ho endavant”, assegura Marc Serrà, membre de l’organització.

La feina està a les beceroles, ja que tot va començar a caminar el passat divendres. “Ara ens hem organitzat en comissions i hem de començar a treballar per te-nir-ho enllestit al juliol o l’agost” diu Serrà. Entre aquestes comis-sions, s’han distribuït les feines més importants, com ara acon-seguir les actuacions musicals, el subministrament de begudes o bé gestionar els permisos amb el con-sistori.

De cara a la propera edició de Barrakes, no se sap si hi haurà no-vetats. “Les noves idees depenen dels col·lectius que en formen part”, afirma Serrà. Tot i això, des de l’organització sí que volen aquest any millorar “l’organitza-

Vila Barrakes és un dels actes de la Festa Major que aplega més gent. || arXiu

Ja hi ha set col·lectius inscrits per ajudar en l’organització de l’esdeveniment

ció interna”, després dels proble-mes de l’any passat.

els dies de festa || Aquest any, la Festa Major comptarà amb tres nits d’activitats. Vila Barrakes vol destinar la primera nit al correlo-cals, tot i que encara s’ha de de-finir com acabarà. “No sabem si acabar-ho a les 6 del matí al car-

rer, com l’any passat, o amb algu-na festa”, detalla Serrà.

Els altres dos dies seran per Barrakes. “La nit de diumenge sempre és un dia fluix i la gent marxa d’hora”, diu Serrà que afe-geix que, “per això, ens estem re-plantejant acabar les barrakes més d’hora aquell dia o deixar-ho igual”.

M.S.

Castellar tindrà un torneig de futbol interescolar

La darrera reunió del Consell d’Infants, l’òrgan de participació que aglutina representants de cadascun dels centres escolars de la vila, va decidir organitzar un torneig de futbol entre totes les escoles de la vila. “Seran equips mixtos i hi haurà dos grups, els de cinquè i els de sisè”, apuntava David Pareja, representant de l’Emili Carles al Consell d’Infants en declaraci-ons al magazine Dotze de Ràdio Castellar.

Aquest és la proposta prin-cipal que ha sortit de la tercera reunió d’aquest òrgan de parti-

cipació que té la voluntat de donar a conèixer al consistori quines són les queixes i les demandes dels alumnes. Els alumnes estan pre-sentant, sobretot, reivindicacions al voltant de com volen que sigui el seu pati. “Nosaltres hem dema-nat una taula de ping-pong, unes xarxes per a la porteria o jocs a la zona de picnic”, destacava Eric del Pino, representant de l’escola Sant Esteve.

Els alumnes de cinquè i sisè de primària es tornaran a reunir el proper 20 de maig amb l’objectiu de definir com s’hauran de desen-volupar les propostes escollides i qui les durà a terme. Es preveu que d’aquesta reunió en prengui part l’alcalde.

Alguns dels representants del Consell d’Infants a Ràdio Castellar. || mercè costa

ACTUALITAT


L’ofici de dirigir una escola

Mireia Sans

Josep Blasco és el director de l’IES Puig de la Creu. || josep graells

El projecte de decret del departament d’Educació preveu reforçar les direccions dels centres escolars apostant per la seva professionalització

El govern de la Generalitat se-gueix treballant en la Llei d’Edu-cació. El darrer que s’ha conse-gut sobre aquesta legislació és el decret de direccions. Un projecte que vol directors potents, amb au-toritat i capacitat de decisió dins dels centres. L’avantprojecte pre-veu també professionalitzar la fi-gura del director d’escola, amb la presència de màsters en formació de direcció i gestió de centres edu-catius.

“Es tracta només d’un avantprojecte, però pot córrer el risc de professionalitzar ex-cessivament la figura del direc-tor i allunyar les direccions del claustre”, apunta Alberto Gil, di-rector del CEIP Joan Blanquer. Aquest aspecte és, doncs, un dels que pot generar més polèmica. Tot i això, per Josep Blasco, director de l’IES Puig de la Creu, “s’asso-

lirà un determinat grau de pro-fessionalitat docent, que també es pot aconseguir en altres as-pectes”.

Gil considera que és necessà-ria una legislació que “doni més autoritat a les direccions dels centres”, tant pel que fa a la prò-pia escola com a la comunitat edu-cativa que li dóna vida. Per Blas-co, el decret és positiu perquè “tot el que sigui anar guanyant ter-reny és positiu, sempre que vagi acompanyat de mecanismes re-guladors”.

El decret de direccions és la continuació del decret d’Autono-mia de Centres que ja obria un ventall més ampli d’automia per a cada centre. El decret de direc-cions preveu, doncs, que els direc-tors puguin exercir més lideratge pedagògic. “Un director emparat pel decret d’autonomia compta-rà amb més capacitat de gestió interna i externa”, diu Gil. “El decret d’autonomia ja parlava

de poder perfilar la plantilla idònia per cada centre”, afirma Blasco. Per exemple, els centres podran proposar perfils de treball. “Podrem dir si ens convé tenir un professor de Naturals que parli bé anglès, però no propo-sar la persona”, destaca Gil. Eco-nòmicament, també podran deci-dir si el centre li interessa llogar les seves instal·lacions fora d’ho-rari escolar.

Respecte la professionalit-zació dels directors, Gil ho consi-dera positiu. Tot i això, el direc-tor del Joan Blanquer considera necessari haver estat mestre per poder ser director. De fet, segons diu, “l’avantprojecte no prohi-beix a cap director de centre se-guir fent classes de cap matè-ria”. El decret fomenta cursos de formació. “Fins fa poc un profes-sor podia fer de director, sense rebre cap formació prèvia, ara això canviarà amb cursos”, des-taca Blasco.

ACTUALITAT


La meitat dels animals perduts es poden trobar gràcies al xip

Castellar comptava el gener de 2010 amb 192 animals domèstics censats més que al 2009 . || josep graells

Els propietaris d’animals domèstics són més responsables que anys en-rere. Això és el que es desprèn de les dades del cens d’animals domès-tics de Castellar del Vallès, segons el qual, la vila compta amb uns 2.800 animals domèstics, 192 més que al gener de 2009. Això no vol dir que la tendència de la població sigui d’un any per l’altre tenir gossos o gats, sinó que la gent que ja en tenia, s’ha decidit a censar-los a l’Ajuntament i a identificar-los, dos tràmits que són obligatoris per llei. Segons les xifres, en els últims anys, hi havia censats un 30% d’animals domèstics i actu-alment, n’hi ha un 50%, per tant ha estat una evolució contínua.

Per donar explicació a aquest increment hi ha tres raons. Segons Joan Elvira, tècnic de Salut de l’Ajuntament, “la gent ara és més responsable, la policia fa campa-nya i denuncien els propietaris de les mascotes que no estan identi-ficades i les campanyes que fa el consistori del xipatge”.

Precisament aquesta setmana l’Ajuntament ha iniciat una nova cam-

Cristina Domenepanya de Posa’m el xip, identifica’m i censa’m per fomentar el xipatge d’ani-mals de companyia. “Els interessats han d’anar a qualsevol de les tres clíniques veterinàries del poble -Bitxos Veterinària, Clínica Vete-rinària Esther i Clínica Veterinà-ria Novavet- i allà trobaran un val que els permetrà tenir el descomp-te de 15 euros sobre el preu oficial de 50 euros, que és el que val l’acte mèdic”, explica Elvira. El tràmit mu-nicipal de censar un animal domèstic és totalment gratuït i és pot fer al Ser-vei d’Atenció Ciutadana.

La campanya té com a ob-jectiu la possibilitat d’identificar les mascotes en cas de pèrdua o abandonament. De fet, en els úl-tims anys s’ha doblat el número de retorn. “Si fins l’any passat es retornaven un 20% dels animals trobats al carrer, ara es retornen el 50%. Això permet que no hagin tants abandonaments, perquè si abandonen l’animal i està identi-ficat, es torna als amos”.

Elvira explica que a Castellar, en general, hi ha una tinença re-ponsable d’animals. “Som un dels municipis de la comarca amb més animals domèstics censats”.

56 multes a propietaris de gossos l’any passat

La policia local fa anualment diferents campanyes relacionades amb la tinença d’animals de companyia, que a Castellar es redueixen, segons el cens, a gossos, gats i fures. Les denúncies, però, que es posen estan dirigides, sobretot, als gossos. Segons estadístiques de la policia local, durant el 2009 es van posar 56 denúncies derivades de la

L’Ajuntament i les clíniques veterinàries han engegat una nova campanya per fomentar el xipatge d’animals de companyia

presència de gossos a la via pública pels següents conceptes: portar el gos deslligat, embrutar l’espai públic amb els excrements de l’animal, provocar una situació de risc o causar molèsties, portar el gos sense la xapa censal municipal i/o no tenir-lo xipat, accedir a una zona prohibida o portar el gossos potencialment perillosos sense morrió.

ACTUALITAT


Tornen els escoltes de Castellar

Marina Antúnez

L’Agrupament Escolta Flor Roja ha orga-nitzat una festa infantil el proper dissab-te 8 de maig a la plaça Major per anunciar que, després d’un any de tancament, reobre les seves portes de la seva seu al carrer de Sant Llorenç i reprèn l’activitat que ha dut a terme durant cinc anys a Castellar. L’ac-te tindrà lloc durant el matí i s’han prepa-rat diversos tallers, jocs d’entreteniment i activitats de lleure, obertes a tot el públic infantil i juvenil de la vila. “Volem que vin-guin molts nens i joves de Castellar”, ex-plica Daniel Madrigal, Cap de l’Agrupament Escolta Flor Roja.

La intenció dels organitzadors és “donar a conèixer l’agrupament local i, amb la presentació, preparar algunes ac-tivitats per a una programació continua-da a partir de l’octubre”, diu Madrigal.

història de l’agrupament || L’entitat es va presentar per primer cop a Castellar el 20 de maig de l’any 2004 en el marc de la Ter-cera Trobada General Festicó del Moviment Escolta de Catalunya.

L’Agrupament Escolta Flor Roja de Castellar es va constituir com a delegació local de l’Associació Escolta de Catalunya,i va comptar amb la il·lusió de persones amb experiència en el món de l’escoltisme i que consideraven que a Castellar del Vallès hi havia d’haver un projecte d’aquest caire. Tot i això, “l’any passat l’agrupament va haver de tancar per falta de monitors”, comenta Madrigal. “Esperem que aquesta vegada sigui diferent i que poguem conti-

El grup dels Llops de l’A.E. Flor Roja subjecta la bandera de l’escoltisme mundial, a la Mola. || cedida

L’Agrupament Escolta Flor Roja reobre les portes després d’un any de tancament

nuar per molts anys”, afegeix.

objectius dels escoltes de flor roja || L’Agrupament Escolta Flor Roja segueix els principis de l’escoltisme, que dedica la seva tasca als infants i joves d’entre 6 i 20 anys. El seu objectiu és treballar en l’educació dels valors, i això es fa per grups d’edat que estan ambientats en diferents tasques.

En total, hi ha cinc branques: els Cas-tors, de 6 a 9 anys, els Llops, de 9 a 12 anys, els Raiers, de 12 a 15 anys, els Pioners, de 15 a 18 anys, i els Ròvers, de 18 a 20 anys. Ca-dascun d’aquests grups compta amb un pro-jecte educatiu, en funció de l’edat.

A Castellar, l’Agrupament Escolta Flor Roja pretén fer una aportació en l’educa-

ció per la convivència d’infants i joves. És un espai de socialització on els participants tenen l’oportunitat de ser i sentir-se prota-gonistes del seu temps lliure, on exerceixen i experimenten els avantatges de la coopera-ció entre persones. És en el marc d’expres-sió de les capacitats i sensibilitats de cadas-cú, d’aprenentatge del diàleg i del respecte, que s’entén l’existència de l’entitat.

Cada agrupament escolta fa la seva tasca en una comunitat humana concreta. En aquest cas, Castellar del Vallès adequa el seu projecte educatiu a la realitat del seu poble. L’Agrupament Escolta Flor Roja de Castellar és precisament un dels tres pro-jectes de creixement territorial del curs de l’Associació Escolta de Catalunya.

Aquest diumenge se celebra la 23aCaminada Popular

La Caminada Popular és una prova no compe-titiva on el temps invertit no té cap significació especial. Enguany, arriba a la seva 23a edició amb la mateixa normativa d’anys anteriors. No hi ha límit d’edat però es recomana que els menors de 14 anys vagin acompanyats d’un adult. La sortida serà de 7.30 a 8.30 hores de la plaça Major. Les inscripcions per es poden fer avui al CEC, de 21 a 22.30 hores o al Punt d’In-formació Juvenil, de 17 a 20.30. També s’ins-criuran participants fins a 15 minuts abans de la sortida. El preu per participar és de 7 euros per participant i de 5 per menors de 25 anys i majors de 65 anys. || m. a.

Finalitza a Olius la Ruta dels Castellars

Aquest diumenge finalitza la Ruta dels Castellars, que es va iniciar el passat 20 de novembre i que ha constat de cinc etapes. Aquesta vegada, el recorregut s’iniciarà a Olius (Solsonès) i finalitzarà a Castellar de la Ribera, fent un total de 15 quilòme-tres. En aquesta ruta, els participants que han realitzat totes les etapes han visitat les poblacions agermanades de Castellar de N’Hug, Castellar del Riu, Castellar de la Ribera i Castellar del Vallès. Les inscrip-cions es poden fer al Centre Excursionista de Castellar de 21 a 22 hores i el preu de l’última sortida és de 25 euros. || m. a.

ACTUALITAT


“Ha estat molt emotiu, ens hem reunit 114 persones i tots som família!”, expli-cava Emilia Cidoncha Castillo, una de les impulsores d’una curiosa trobada famili-

Retrobats pel Facebook Fotografia de grup de la família Castillo a Castellar Vell, dissabte dia 1 de maig. || j.g

Marina Antúnezar. La família Castillo va aconseguir re-trobar-se dissabte passat a Castellar Vell gràcies al Facebook. “La idea de fer la trobada va sorgir perquè alguns par-làvem pel Facebook però feia molt que no ens vèiem”, afegeix Cidoncha.

La trobada va tenir lloc de les 11 a

les 19 hores en aquest indret emblemà-tic de Castellar. “Vam xerrar molt, de moltes coses, i vam fer un dinar tots plegats”, explica amb orgull Cidoncha. Malgrat que en un primer moment, els Castillo van témer la pluja, van poder im-provisar un cobert fet amb lona per evi-

tar mullar-se. La família Castillo se sent satisfeta perquè “ens hem aconseguit trobar. Només n’hi va haver 3 que no hi eren perquè van tenir una criatura el dia abans”. Un dels parents que també va acudir a la cita va ser Antoni Castillo, president del Ball de Bastons.

ENTITATS

+ INFO: AVAN Castellar del Vallès,Tel. 655 551 901 (dilluns matí)a/e.: [email protected]

+ INFO: Tel. 937 144 893http://clubtennis.entitatscastellar.cata/e: [email protected]

Club Tennis Castellar

L’AVAN (Associació Vallès Amics de la Neurologia) organitza nous cursos per a persones de més de 50 anys que presentin queixes de pèrdua de memòria i que vulguin millorar-la.

Els tallers tenen una durada de 3 mesos amb una sessió setmanal d’una hora i mitja de durada.

TALLERS DE MILLORA DE LA MEMÒRIA

NOVES INSCRIPCIONSFES-TE SOCIEL MES DE MAIG!

Aprofita, fes-te soci el mes de maig i no paguis quota d’entrada.

Al C.T.C. pots ser soci per 28,28 euros al mes i, si encara no tens els 18 anys, per 12,28 euros.

La quota familiar és de 8,63 euros/mes per persona.

Llocs d’inscripció:Regidoria de Gent Gran:Portugal, 2D

Regidoria de Cultura i Lleure:Església, s/n

Ateneu (Sala de Petit Format):Dimarts, 17.45 h

Padrins Solidaris Avan Associació Vallès Amics de la Neurologia

Amb la reforma de l’Auditori, l’Aula podrà admetre com a nous socis les per-sones que estaven en llista d’espera i les interessades a participar a les activitats de l’Aula i que tinguin més de 18 anys.

+ INFO:tel. 937 144 040Regidories de Gent Gran i de Cultura

Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran

Telèfon d’informació i inscripcions: 670 439 769.

També t’hi pots inscriure si véns al nostre local, al Passeig, 86.

V EXCURSIÓA MONTSERRAT

+ INFO: Passeig, 86, dimecres de17 a 20 h i dissabtes d’11 a 13 hA/e. [email protected]: http://padrinsolidaris.entitatscastellar.cat

+ INFO:www.clubbitllescastellar.webatu.com

Club Bitlles Castellar

Vine i participa a la Lliga Social del Club Bitlles Castellar!

7a JORNADA DE LA LLIGA SOCIAL

Dia: Diumenge, 9 de maigHorari: 10.30 hLloc: plaça de la Fàbrica Nova

ACTUALITAT


EL CASTELLÒMETRE ‘DOTZE’ - RÀDIO CASTELLAR

Té massa importància

el Barça de futbol?

sí. com ha de ser. És el que dóna fama a cata-lunya. crec que és l’en-titat esportiva més im-portant del món.

Toni TéllezFuncionari

No.té molta importàn-cia perquè és un equip que juga molt bé i prac-tica un futbol amb molt d’espectacle.

Ramon Barójubilat

sí. com a catalana que sóc, em decanto pel madrid expressament per fer la punyeta als dels Barça.

Rosa Carnermonitora

Negocis amb toc exòtic

La globalització s’ha estès arreu de Catalunya i això ha implicat, més enllà de la immigració, l’ober-tura de negocis de restauració o botigues per part dels nouvinguts. De fet, a Castellar en els últims anys s’han obert cinc basars re-gentats per persones de naciona-litat xinesa i en aquest últim mes s’ha obert un nou restaurant que ofereix kebabs. Un negoci que s’es-tendrà en les pròximes setmanes, ja que està previst que se’n puguin obrir dos més: un a la plaça Major i un altre a la carretera de Sent-menat.

“Tenim el bar des de fa més d’un any. Al principi només era un bar i ara l’hem reconvertit en un kebab per fer front a la crisi”, detalla Núria Gómez que treballa al bar Royal, al carrer Doctor Ro-vira. “Va ser el meu cunyat el que va decidir obrir el bar, per-què a Castellar no hi havia cap kebab”, apunta Gómez. De fet, tal i com també assegura, sembla que aquesta opció de negoci “funcio-na”, ja que “ara hi ha altra gent que ha decidit seguir el nostre exemple”.

A part de kebabs, aquest es-

Mireia Sans

La Ka Yu ordenant la roba al seu establiment del Passeig. || josep graells

tabliment castellarenc també ofe-reix la possibilitat de menjar en-trepans o fer plats combinats. “El que millor ens funciona és el repartiment a domicili” deta-lla Gómez. Una feina que puja de manera especial quan hi ha futbol: “Si el partit el fan en obert i la gent el mira des de casa tenim molta demanda i si ho fan en tan-cat, la gent s’acosta fins aquí”, diu Gómez.

basars xinesos || Un altre dels ne-gocis provinents de l’Orient i que des de fa més anys es poden veure pels carrers catalans són els ba-sars xinesos. A Castellar, aquest tipus de negocis també ha anat creixent i, ara mateix, ja n’hi ha cinc. L’últim que ha obert les seves portes és el Basar Llar II que està ubicat al Passeig.

“Vaig decidir obrir el nego-ci a Castellar, perquè visc aquí”,

apunta Ka Yu que és la propietà-ria de l’establiment. De fet, aquest nou basar només fa un mes que està obert, però Yu en té un altre a Castellar que fa cinc anys que funciona. “Poso aquest tipus de negoci, perquè m’agrada aquest gènere, això de tenir una mica de tot”, destaca Yu. Aquest nou local, diu la propietària, “em per-met tenir més coses i, per tant, oferir molts més productes”.

La carn de kebab a l’establiment del carrer Doctor Rovira. || josep graells

Els establiments procedents dels països orientals s’estan establint a Castellar i ja es compta amb 5 basars xinesos i 3 kebabs

Quan hi ha futbol a la

TV, es dispara la venda

de kebabs a domicili

ACTUALITAT


Les Refardes, al parc de Sant Llorenç, organitza xerrades per adults, però també fa excursions per a escoles. || cedida

Els defensors de l’agricultura industrial s’aferren sobretot a dos arguments per sostenir aquesta pràctica: l’avantatge de poder produir aliments per a tota la població i el baix cost dels seus productes. Esther Casas, l’enginyera agrònoma que farà una xerrada abans de la projecció de la pel·lícula Nous enfants nous accuseront, dissab-te a les 19.30 h., desfà ràpida-ment aquests arguments: “La realitat és que avui dia es llen-ça la meitat del menjar que es produeix, així que de menjar en sobra, el problema és que està mal repartit o mal apro-fitat. 50.000 tones de menjar es llencen cada dia a Europa. L’altra raó que donen els de-fensors de l’agricultura indus-trial són els preus elevats dels productes ecològics, però si compres directament als pro-ductors, no és tan car. I també potser és que ens hem acostu-mat ha pagar molt poc pel què és el menjar, però ningú rene-

Desmuntant l’agriculturaindustrial

ga del preu d’un mòbil o de la factura d’un advocat, però sí del preu del pagès”.

Segons Casas s’ha d’anar cap a una agricultura de qua-litat i deixar els nostres fills una terra que és pugui cultivar i no contaminar l’aigua. “Ja no podem produir més o ser més competitius perquè hi ha d’al-tres països que estan produint a preus més barats”. Casas afe-geix que l’agricultura de trans-gènics està en mans de dos mul-tinacionals que controlen el tema, Pioneer i Monsanto. “Crec que és més un perill d’estratè-gia política que no pas un perill de salut. Trobo que és molt pe-rillós que només dos comerci-als controlin la tecnologia dels transgènics, perquè si un dia diuen que les llavors del blat de moro han d’anar a un preu molt alt, juguen amb la panxa de molts països”.

menjadors ecològics || La pel-lícula que es passarà al BRAM! explica la història d’un petit poble francès que decideix que el menjador escolar serveixi només aliments ecològics. “És una ini-ciativa que a Catalunya ja és una realitat, hi ha escoles as-sociades per comprar directa-ment al productor, com la Fun-dació Futur”. La Generalitat ha editat una guia per facilitar in-formació a aquells centres edu-catius que vulguin oferir produc-tes ecològics als seus menús.

· Què feu a Les Refardes?Fem producció de llavors de varietats locals i fem formació d’horta ecològica, de sanitat i de com treure les llavors. També divulgació del la biodiversitat cultivada. El nostre objectiu és que la gent aprengui com guar-dar les llavors.

Les Refardes-Gaiadea és un col·lectiu dedicat a la investigació, l’assessora-ment, la formació i la divulgació en energies renovables i agroecologia si-tuat en una finca que hi ha al parc de Sant Llorenç, al municipi de Mura.

CINC PREGUNTES A... ESTHER CASAS

· Quan va començar el projecte de Les Refardes?Vam començar fa 5 anys. Jo esta-va treballant a l’Escola Agrària de Manresa i des d’allà amb un altre professor que estava interessat en el tema, vam començar aques-ta feina de recollida de llavors i de fer divulgació i formació. Des-prés va sortir la possibilitat d’anar a Les Refardes i van començar el projecte més seriosament.

Quin és el procés de recupera-ció de les llavors?Anem a veure gent gran, que són els que guarden les llavors de vari-etats antigues, les que van passar de pares a fills. Una vegada tenim les llavors fem els assaigs, la va-loració agronòmica, com funcio-nen en el camp, si són rústiques, si rendeixen i després fem la valo-ració organolèptica, Això vol dir que la gent les provi en jornades

de portes obertes i ens valori si troben bons o no aquests pro-ductes. Per exemple fem tastos de 30 varietats de tomàquet. Un cop tenim aquestes dues valora-cions, veiem com són les varie-tats. Les que creiem que podem funcionar bé, fem producció per després poder vendre les lla-vors.

· Només veneu llavors?També venem una mica de fruit, de gent que ve directa-ment a casa, però no és la in-tenció final.

I quines són les llavors “es-trella” a Les Refardes?Sobretot el tomàquet i monge-tes són les llavors més habituals de trobar quan anem a buscar llavors. Però tenim també d’en-ciam, pebrots, ceba, albergíni-es... una mica de tot.

Cristina Domene

Entrevista a l’enginyera Esther Casas, que oferirà una xerrada en el BRAM!

OPINIÓ


Nom del blocNew kid on the blog(shusma - Àlex sancho)

Adreça del blochttp://shusma. blogspot.com

AutorÀlex sancho

Any de creaciósetembre 2008

Número d’entrades131 entrades

TemesNotícies curioses, humor, comenta-ris, periodisme i ràdio

Darreres entradesreciclarse o morir (26 de març), Neutro (21 de març) i periodismo de riesgo (4 de març)

LA BÚSTIA podeu escriure les vostres cartes a [email protected]. deixeu nom, cog-nom, número de telèfon i número del dNi. màxim 15 línies. les cartes de més ex-tensió poden ser extractades.els escrits es publicaran per estricte ordre d’arribada. les opinions han de ser respectuoses amb les persones i institucions.

El petó tendre del pallasso

Tortell Poltrona ho va fer possible. Enmig del seu espectacle Post-clàssic va improvisar aquest petó amb la seva companya. Així és la professió del clown, tendra i romàntica. || Foto: josep graells

LA FOTO DE LA SETMANA

edita: ajuntament de castellar del vallès · c. major, 74 1r pis · 937 472 123

director: julià guerrero · redactor en cap: jordi rius · direcció d’art: carles martínez calveras

redacció: marina antunez, cristina domene, mireia sans i jordi mas · Fotografia: josep graells

compaginació: Àngel pastor · disseny publicitat institucional: jordi Batalla

publicitat: digues:com 93 714 26 91 · impressió: gràfiques canigó sl

distribució:teB castellar · tiratge: 5.000 exemplars

correu electrònic: [email protected] · dipòsit legal: B-13007-2008

Les mares

Rialles passant per caixa

Llavors tradicionals a Castellar

Vacances pagades

Crisi, quan i com en sortirem

Jaume Pujol

Eva Clariana .- ICV Castellar

Verònica Miró

Lluís Recasens

Aula Ext.Universitària - Núria Juncadella

El dimarts passat parlava amb la Pepita. Qui és? La Pepita no és senyora de molta alçada, però quin tros de senyora. Als seus 83 anys no vol ser acom-panyada, ni vol portar bastó, diu; “per què?”, “si el carretó d’anar a comprar ja em fa de suport” i riu. A l’igual que moltes dones de la seva generació, nascudes als anys 30 i 40, passaran per aquesta so-cietat en l’anonimat, però de ben segur el seu saber fer com a mares ha deixat molta més empremta en tots nosaltres, els de les generaci-ons dels 60 i 70, que totes les per-sones que han tingut un paper des-tacat en la societat durant aquest segle XX i el què portem del XXI.Tinc temptació d’explicar-vos les qualitats d’aquestes mares, però crec que no és necessari. Cada pri-mer diumenge de maig se les hi de-dica un dia, però les mares nascu-des als 30 i els 40 no necessiten un dia, necessiten que te les miris a la cara, que les escoltis i que desco-breixes en elles el perquè les soci-etats avancen.Miro a la meva mare i no fa falta dir-nos res per dir-nos moltes coses, i sense haver-li donat cap di-

És el títol de la conferència que va fer el dia 27/04 el senyor Joan Majó Cruzate, doctor enginyer Industrial per la UPC i exministre. Autor del llibre, No m’ho crec (Ed. Magrana). Hi ha dues coses diferents; una, el nivell de crisi internacional i l’altre, el de casa nostra. A Espanya no te-níem crisi, diu el professor Majó, la nostra crisi no és una crisi finance-ra. És una crisi de creixement equi-vocat, en l’orientació i en les eines emprades. Grècia ha tocat fons, i és té por que pugui passar a Espanya. Grècia va falsejar els números i ara li és més difícil posar-se al dia.S’ha perdut la consciència dels límits, per tant s’ha de fer un model nou de societat pel futur, per conviure-hi tothom. S’aca-bat la consciència de ser més i més. Això no pot ser. Per últim, revisió de valors. Equitat i Justí-cia. Cal plantejar seriosament el futur, perquè el 2050 no hi haurà recursos per a tothom. Revisió de valors dins la família, l’escola i en les amistats. És un repte que ha de guanyar la societat.

el programa B de blog que s’emet cada dimarts de 20.30 a 21 h a ràdio castellar entrevista cada setmana un protagonista de la blogosfera castellarenca. com que són unes eines molt útils per a crear opinió, l’actual us oferirà cada setmana una petita fitxa del blocaire que cada setmana s’entrevisti al programa.

Una altra Setmana del Pallasso, una bona iniciativa per dinamit-zar la vida cultural de Castellar, però el que ens sobta és el gran nombre d’espectacles de sala. Això no implicaria res si no fos per l’import que el nostre ajun-tament va fer pagar per gaudir d’aquests espectacles, una mit-jana de 5 euros pels que es van realitzar a la Sala Blava o Au-ditori, i fins a 10 euros per dos

Tomàquet xato, tomàquet bom-beta groc, albergínia blanca, blat de moro d’escairar, pebrot rodó...desenes de varietats tradicionals d’hortalisses s’estan recuperant i multiplicant aquests últims anys

Aquest mes passat vaig tenir una desagradable sorpresa. Com cada

Al meu bloc jugo amb l’actualitat, el periodisme, la política i els esports aportant un toc crític, àcid i cínic

ploma, ni haver-li posat cap me-dalla sé que el meu país després d’una Guerra Civil, ha pogut tor-nar a ser un lloc on s’hi pot viure per persones com ella.A tots els que som dels 60-70 i sabem el què han hagut de fer les nostres mares per tirar endavant les famílies i un cop passat el seu dia, us vull demanar i em demano que no deixem mai de mirar-les, es-coltar-les, fer-los-hi un petó i de tant en tant, no moltes vegades perquè de ben segur no hi estan acostuma-des, dir-los que les estimem.

espectacles en concret Penélope i Post-Classic. La diferència amb d’altres ofertes sobre els matei-xos espectacles és significativa, a l’Ateneu Popular de Nou Barris van poder veure Penélope pagant només 6 euros, nosaltres 10. Per a gaudir de la Companyia Mar-cel Gros 5 euros, mentre que al Festival Internacional de Pallas-sos de Cornellà va ser gratuït, i per l’espectacle de màgia Flipa on a la Fira de Titelles de Lleida l’entrada va ser de 3 euros, aquí vàrem haver de pagar 5. Així podríem continuar. Potser són petites quantitats, però davant l’alt nombre de famílies aturades caldria obrir una reflexió al res-pecte. Ajustar a un preu simbò-lic les entrades. Si l’ajuntament destines els 123.683 euros que s’enduen els seus personals de confiança, això seria una reali-tat. Qüestió de prioritats del Sr. Ignasi...

a Catalunya per gent conscienci-ada del seu valor. Varietats ple-nes de gust i aroma, seleccio-nades durant anys pel saber fer pagès. Biodiversitat d’una rique-sa enorme al sud d’Europa que s’estava perdent per la pressió de les empreses comercialitzadores i distribuïdores, i les grans cases multinacionals de llavors híbrides i transgèniques, que ofereixen lla-vors per reduir costos, però dei-xant de banda el gust, el valor nutritiu i la cultura culinària.En podrem parlar del tema i co-nèixer aquestes llavors per sem-brar a horts i balcons el proper dissabte dia 8 de maig a les 19.30 h a l’Auditori Municipal. Els pro-ductors Ester i Ernest vindran de la seva finca les Refardes a prop de Mura a presentar la pel·lícula que es projecta dins del Festival BRAM! Els nostres fills ens acusa-ran, que relata les mobilitzaci-ons en un petit poble de França a favor d’una agricultura de proxi-mitat i ecològica, i portaran mos-tra de les seves llavors tradicio-nals i agroecològiques.

darrer dimarts de mes, aquest cop vaig decidir anar-hi en direc-te en lloc d’escoltar-lo per la ràdio, me’n vaig anar a la sala de plens de l’ajuntament per seguir el ple del nostre municipi, per veure què es debatia aquesta vegada. I quina va ser la meva sorpresa, doncs que no n’hi havia. Llavors va ser quan vaig veure articles dels grups de l’oposició, tant de l’Altraveu com de CiU que denunciaven les ma-neres que l’equip de govern havia utilitzat per suspendre el ple. Em va quedar clar que l’equip de go-vern no pot suspendre un ple per-què sí, sinó que hi ha procediments, que evidentment es van saltar, ja comencem a estar acostumats a les males maneres d’aquest equip de govern. Però la meva sorpresa no va acabar aquí, em vaig assaben-tar que hi havia dos regidors que estaven de vacances, cosa que em fa pensar que per això es va sus-pendre el ple... de vacances! Però que es riuen de la ciutadania! Quan jo treballava si hagués marxat de vacances quan no tocava m’hauri-en despatxat! Ara tot és diferent, i especialment quan els que gover-nen no tenen respecte cap als ciu-tadans, perquè això és una qüestió de maneres, d’educació i de com-promís, la regidora d’Educació de vacances....deu tenir la conscièn-cia molt tranquil·la, però molt em temo que ha marxat sense tenir els deures fets.

OPINIÓ


OPINIÓ

Tren a Castellar? (i 2)

Una mica de ganes, que encara

queda un any

n arribar al nucli urbà cal tenir molt en compte la possibilitat de la continu-ació de la línia cap a Sent-

menat, Caldes, Santa Eulàlia de Ron-çana, l’Ametlla i la Garriga. Es dirà que aquesta opció és utòpica i que no cal preveure-la. El que no s’ha de fer és fer-la inviable. Els municipis citats sostenen una mobilitat molt superi-or a la d’altres municipis on avui hi ha servei ferroviari i estan en els primers de la llista dels de Catalunya sense estació i si hem d’ampliar els serveis ferroviaris haurem de comptar amb ells. Per tant, cal deixar oberta clara-ment la possibilitat de la continuació. I aquesta continuació podia recoma-nar fer-ho amb una estació prop de la plaça Catalunya de Castellar, en comptes de l’Espai Tolrà.El projecte constata com les antigues anàlisis fetes des de l’associació Saba-dell cruïlla eren plenament vàlides. Es podria haver portat el ferrocarril de manera més rectilínia a Castellar i sense la corba del pas per Can Deu i haver posat les cotxeres a l’àrea in-dustrial de Castellar. Tot això ara ja és aigua passada, però precisament ratifica el perquè en un procés de dis-cussió d’Estudi Informatiu cal valorar plenament totes les opcions. Ens sem-bla, doncs, que aquest Estudi hauria de ser objecte d’una anàlisi aprofun-

dida i de la redacció d’alternatives de debò, no simples solucions deficients d’un únic projecte.El Departament de Política Territorial no té prevista aquesta major complexi-tat en aquesta fase inicial i, potser, ens n’haurem de doldre més endavant. No n’hi ha prou amb estar segur de posseir un bon projecte, cal contrastar-lo serio-sament i no pot ser que la defensa d’un projecte (“el nostre”) elimini les possibi-litats d’altres opinions. Per desgràcia, ja estem acostumats a tenir jutge i part en la mateixa banda i que la defensa sigui

difícil, ben bé impossible.Finalment travessarem Can Deu amb un costós túnel que, això sí, se separa de la masia. I si se’n separa i es restau-rés el bosc, la possibilitat de túnel cal-dria contemplar-la al costat de l’opció de una obra feta en superfície i des-prés restaurar. Si l’opció és viable n’hem de poder parlar i valorar-ho i no ser tant nou rics com per dir túnel al cost que sigui.Res no és mai “al cost que sigui”. La via fàcil és la de considerar-nos im-mensament rics, mentre que la via

Manel Larrosa *

Rafa Homet *

A tren d’alba. || joaN muNdet

E

E

sòlida és la de ser més rigorosos. A fi de comptes, si hem de veure l’obra aviat hem d’afinar números. Un preu excessivament car no és sinó un sa-botatge a la possibilitat real de fer aquesta línia amb una certa rapidesa. A Castellar no els hauria d’interessar que la línia de Sabadell a Polinyà i Pa-lau-solità i Plegamans fos clarament més barata, ja que podria demorar la seva obra. I això podria succeir.

*Coautors: Maria Dolors Llonch, Marc

Batlle, Marc Monràs. Emili Espinós

QUINA MINA DE PROPINA Seb (Joso Sabadell)

l ple del mes d’abril no es va fer perquè, segons l’equip de govern “des de les diferents regidories

no s’ha proposat temes per a por-tar a aprovació del plenari d’aquest mes”. És més que simptomàtic que al darrer any de legislatura, quan l’equip de govern hauria d’estar en plena efervescència creativa i gover-nativa, executant la feina pensada en

el primer tram de legislatura i em-bastant i proposant les línies de treball futures que han de definir cap on ha d’anar Castellar els pro-pers anys, les regidories no trobin res a dir ni res a fer.Això sense tenir en compte que el ple s’ha suspès per l’article 29 (aquell que diu que “en cas de necessitat/ el govern té la potes-tat...), saltant-se el Reglament Or-gànic Municipal i sense ni plan-tejar-se si qualsevol partit de l’oposició tenia res a presentar.No és sorprenent, és un fet que en-caixa dins la tònica en la qual s’ha instal·lat el PSC: esperar a que ar-ribin les inauguracions i les elecci-ons, per aquest ordre.Hi ha regidories on la situació és més dramàtica (si se’m permet l’expressió) i on les persones que ocupen el lloc de màxima respon-sabilitat no oculten les seves ganes de plegar i que se n’ocupi un altre. Sense projectes, empenta ni il·lusió, instal·lats en un anar fent allò que s’ha fet sempre, no anem enlloc.Mai és el moment, però segurament ara menys que mai. Castellar no pot funcionar a batzegades de quatre anys, la previsió de qui governa ara ha d’anar més enllà d’una legislatu-ra, els problemes i les oportunitats no funcionen amb cicles electorals. En un context de crisi econòmica no podem permetre badar com estem badant en determinades àrees que haurien de ser estratègiques. Afor-tunadament podem parlar de les ex-cepcions de Promoció Econòmica i de Benestar Social, on com a mínim hi ha plantejaments i una línia a se-guir en dues regidories clau en el moment actual. Una altra cosa és si es podria fer més o les accions que s’hi fan són les millors possibles, que per això hi ha el debat polític, però com a mínim es fa.L’administració és lenta per defi-nició, d’acord, però no és admis-sible que estiguem buscant so-lucions a problemes que ja han quedat obsolets i no trobem la manera d’enfrontar-nos amb els nous problemes, com és el cas del Pla Local d’Habitatge.On és el projecte de Castellar? Cap on ha d’anar? I la il·lusió, quan torna?

* President d’ERC

L’ocupació reprèn la tendència correcta?

Joan Creus *

quest dimarts s’han pu-blicat les dades relati-ves a l’atur registrat. A Castellar, aquest darrer abril, la taxa de desocu-

pació s’ha reduït en un 1’34% respecte del mes anterior. Podem parlar que es

A

tracta d’una dada que esperàvem des del dissabte, quan es van conèixer les de l’Estat (disminuint un 0’6%) i de Ca-talunya, que ho ha fet en un 1’72%.Amb un atur nominal de 1.893 convila-tans i convilatanes no es pot parlar mai que de bona nova escandalosament positiva, però evidentment, trencar amb una tendència negativa de nou mesos és un fet rellevant que s’ha de valorar en la seva justa mesura.Cal esperar els propers mesos per par-lar de canvi de tendència, però de ben

segur que les mesures de polítiques actives d’ocupació, com el Programa Impuls (Plans extraordinaris d’ocu-pació local), sumat a l’inici de recupe-ració del sector de la construcció que havia tocat fons, més la contractació estacional, faran que les dades del mes de maig continuïn essent verdes.Des de l’Ajuntament i la Regidoria de Promoció Econòmica, més que mai, seguirem apostant per la Formació i l’Ocupació com a eixos prioritaris de les nostres polítiques socials. Quant a

la formació, apostant per la renova-ció i l’ampliació dels espais: posada en marxa del centre de coneixement El Mirador a la plaça Major; la reforma integral de l’espai de Cuina i Hostaleria dels Safarejos prevista dins el FEOSL; l’equipament dels nous espais de Me-tall i energies renovables al Pla de la Bruguera. El nostre municipi forma part d’una de les àrees amb un major índex de productivitat d’Espanya, molt intensivament industrial, i l’aposta de futur es seguir creant condicions per

mantenir les empreses actuals i fer els nostres polígons atractius per noves iniciatives. En aquest sentit, el 21 de maig presentarem l’oferta de sòl in-dustrial del nostre municipi a Madrid i el 27 de maig acollirem al Centre de Serveis la II Jornada d’Associacionis-me Empresarial de Polígons.Esperem -i treballarem perquè així sigui- que el canvi de signe s’instal·li definitivament.

* Regidor de Promoció Econòmica

ConfuciFilòsof xinèsUn home de virtuoses paraules no és sempre un home virtuós.

OPINIÓ


Viure a Castellar (1)

‘Altraveu inicia amb aquest article una sèrie de reflexions i mesures al voltant del

tema de l’habitatge. En aquest pri-mer ens centrarem en una diagno-si de la situació del nostre muni-cipi per valorar més endavant les mesures i propostes fetes per part de la nostra agrupació.

L

E

A Castellar, el febrer d’aquest any es va aprovar inicialment el Pla local d’habitatge 2010-2105. Aquest document fa un diagnòs-tic de la situació de l’habitatge al municipi de Castellar. Pel que fa a la demanda, s’indica que és elevada per habitatges de dimensions reduïdes i de preu as-sequible per emancipació, creació de noves llars i gent gran. Entre el 2009 i el 2015 es quantifica que 242 llars quedaran totalment ex-closes del mercat, el que implica un nombre molt important de llars en situació de risc social, i que 482

quedaran excloses del mercat de propietat.De l’habitatge de compra es des-taca que a Castellar, malgrat que el preu ha baixat un 35%, segueix havent-hi una oferta important d’obra nova unifamiliar que se-gueix sent massa cara, el que im-pedeix a un nombre de persones important accedir a aquest tipus d’habitatge. En relació a l’habitatge de lloguer, entre 2007 i 2009 el preu va patir un increment i a mitjans de 2009 va experimentar un petit decrei-xement per ajustar-se a la deman-

L’Altraveuda, però tot i que de lloguer hi ha una oferta elevada els preus en-cara són massa alts per un sector important de població.L’Oficina Local d’Habitatge du-rant l’any 2006 va atendre 279 persones amb demandes d’habi-tatge, xifra que el 2008 va apu-jar-se a 1003. L’interès majoritari era accedir a habitatge protegit de compra o lloguer. En aques-ta demanda però, el 50% és per la creació de noves llars i l’altra 50% està vinculada a problemes d’allotjament.Per assolir els objectius de Soli-

daritat Urbana que fixa la Llei del Dret a l’Habitatge per municipis de més de 5.000 habitants, a Cas-tellar calen 491 habitatges desti-nats a polítiques socials.Les dades que hem exposat indi-quen clarament que al nostre mu-nicipi cal habitatge social. Un ha-bitatge que sigui útil perquè els joves que es volen independitzar no hagin de marxar del munici-pi si no volen, per gent gran amb problemes econòmics i per famíli-es amb recursos limitats, sectors tots ells sense possibilitat d’acce-dir a l’oferta actual.

Període de vacances obligades

Gemma Perich*

n les dues darreres setmanes, els grups municipals a l’oposi-ció hem informat de la decisió presa unilateralment per l’al-

calde de no celebrar ple ordinari el mes d’abril. Tal i com vam explicar, en un cor-

reu electrònic ens feia saber aquesta de-cisió basant-se en el fet que “no hi havia temes per debatre en el ple”. Ja vam dir que el grup de l’Altraveu havia presen-tat dues mocions que no debien semblar “temes a debatre” segons l’opinió de l’al-calde. Tampoc no va tenir en compte que les possibles preguntes dels grups de l’oposició són “temes a debatre”. Vam denunciar, alhora, que no hagués se-guit el procediment, almenys, de parlar-ne i buscar l’acord de la Junta de Por-taveus, que és el més viable. Uns dies després, però, sabem que dos dels seus

regidors, el senyor Pepe González tinent d’alcalde de Projectes Estratègics i la se-nyora Antònia Pérez, regidora d’Educa-ció, han marxat de vacances durant 15 dies, sense poder assistir, si s’hagués fet, al ple d’abril. No tenim, evidentment, la certesa que una cosa i l’altra tinguin res a veure, però comprendrà tothom que tin-guem les nostres sospites: si s’hagués fet el ple, amb dos regidors absents, el PSC s’hauria quedat en minoria davant els 11 regidors de l’oposició.Esperem que els dos regidors s’ho pas-sin d’allò més bé al Vietnam, segur que

es mereixen les vacances. Encara que es-tiguem a l’oposició volem ser raonables però necessitem la sinceritat per part de l’Alcalde. Nosaltres també vam demanar l’avança-ment o ajornament d’un dia del ple de no-vembre de 2007 per una petita interven-ció a la que s’havia de sotmetre la nostra portaveu, Montse Gatell, l’alcalde s’hi va negar en rodó. No és just senyor Alcalde. Així doncs, a l’abril, tots els regidors hem estat obligats a fer vacances.

* Regidora de CiU

EL TAULER

el període de presentació de sol·licituds del procés de preinscripció i matriculació a les escoles bressol municipals tindrà lloc: del 3 al 14 de maig.

aquelles persones que vulguin sol·licitar plaça a l’escola municipal de música torre Balada poden formalitzar la preinscripció: del 3 al 14 de maig

al mateix centre.

PREINSCRIPCIÓ ESCOLESBRESSOLMUNICIPALS

PREINSCRIPCIÓ ESCOLAMUNICIPALDE MÚSICA

+ INFO:Regidoria d’Educació · Portugal, 2CTel. 937 144 040 · www.castellarvalles.cat

+ INFO:www.castellarvalles.cat i Escola de Mú-sica (c. Caldes, 56 · Tel. 937 144 322)

SERVEI DESALA D’ESTUDI

CAMPANYAD’INTERCANVIDE JOGUINES

Del 3 de maig al 22 de juny

De dilluns a divendres,de 21 a 1 h.

Dissabtes, de 17 a 21 h.

Biblioteca MunicipalAntoni Tort

Del 30 d’abril al 15 de maig

Ludoteca Les 3 Moreres

vine a la Biblioteca a preparar els exàmems de final de curs!

porta’ns d’una a tres joguines que ja no utilitzis habitualment i intercanvia-les per d’altres que trobaràs al fons de joguines de la ludoteca.

+ INFO:www.castellarvalles.catTel. 937 144 735

+ INFO:www.castellarvalles.catTel. 937 159 289

EL SÍNDIC,A CASTELLAR

l’equip del síndic de greuges atendrà les persones que vul-guin fer-los arribar consultes o exposar-los les seves queixes de les administracions públiques.

cal concertar entrevista prèvia trucant al 900 124 124 o enviant un correu electrònic a:[email protected]

Dimarts, 11 de maig de 2010De 10 a 13.30 h ide 16.30 a 18.30 hLloc: Ca l’Alberola

+ INFO:www.sindic.cat

ESPORTS


HOQUEI

Marina Catena

La imatge del capità de l’aleví A de l’Ho-quei Club Castellar Juanito Rovira aixecant la copa de millor equip de Catalunya és ja una realitat. I és que aquest cap de setma-na passat es va disputar a Centelles el Cam-pionat de Catalunya de categoria aleví. Vuit equips catalans es jugaven l’honor d’aixecar la copa dels campions de Catalunya, o si més no de poder assistir als Campionats d’Espa-nya, plaça assegurada només pels dos fina-listes. Els nois de Lluís Tomey aniran a la final estatal com a campions de Catalunya després d’imposar-se a la final al Caldes A per 7 a 4. La victòria dóna punts per ser també campió estatal. “Arribar a la final d’Espanya ja és un premi”, explicava Jua-nito, que coincideix amb el seu entrenador en què “l’objectiu serà el mateix: arribar el més amunt possible”.

El triomf a la final de Catalunya és una El capità Juanito aixeca la copa de campions.

fita importantíssima tant per als jugadors com per al club, un èxit només a l’abast de jugadors d’aquest calibre, que ja fa anys que destaquen en totes les competicions i torne-jos on van. Així ho van demostrar en tots els partits del torneig. Des del primer partit de divendres contra el Vilanova A (6-2) passant per la semifinal, on van destrossar al Vic A (7-1) el Castellar es va fer clar mereixedor d’optar al títol de millor equip de Catalunya. Contra el Caldes ‘A’, etern rival dels caste-llarencs i equip que l’any passat els va elimi-nar a l’eliminatòria prèvia, els castellarencs van fer un partit pletòric remuntant un 2 a 4 en els darrers minuts.

Tomey està molt satisfet: “Potser mai més podré tornar a entrenar un equip amb tanta qualitat com aquest”, i de raó no n’hi falta perquè l’equip se separarà des-prés de 10 anys junts. “Aquest campionat serà un bon comiat, uns anys que mai obli-darem”, afirmava Oriol Garcia, màxim gole-jador del campionat amb 18 gols.

L’aleví A de l’Hoquei Club Castellar fa història i es proclama campió de Catalunya

“guanyar un campionat de cata-lunya és una fita molt important, i per al club era un bon repte. són un equip de campions”.

Joan Tantiñàpresident

“veure que al final s’aconsegueix un campionat que durant anys hem estat a punt d’aconseguir ens fa sen-tir molt orgullosos de l’equip”.

Jordi Tomeycoordinador esportiu

“són nois que van començar a pati-nar amb nosaltres al club i és fantàs-tic que hagin pogut quedar campions amb 10 anys de club”.

Enric PasquinaFundador del club

Els campions de Catalunya celebrant el títol després de l’entrega de premis.|| emili russell

EL CAMÍ CAP AL TÍTOL

LES REACCIONS

Amos de Catalunya

6 - 26 - 17 - 4

7 - 1

7 - 4

Fase prèvia, grup AHc castellar - vilanova a

Hc castellar - caldes B

Hc castellar - girona a

SemifinalsHc castellar - vic a

FinalHc castellar - caldes a

ESPORTS


BÀSQUET

No només són 40 minuts els que separen al CB Castellar - Cluse-llas Dental de Copa Catalunya. És una mica més que això. Es podria emmascarar la gesta en un partit fàcil, còmode, amb tota la claca preparada dies abans per a cele-brar un ascens cantat. Però no és així. Com en qualsevol final apas-sionant d’una pel·lícula l’últim es-cull ha de ser poderós: el Leviatan de Primera Catalana es diu Prat. El Castellar haurà de guanyar a la pista del líder, ja campió de grup, que amb 26 victòries amb 29 punts s’ha erigit com la gran bèstia de la categoria.

Jordi Mas

Gran caravana cap al PratEl Club Bàsquet Castellar es juga demà a la tarda a la pista del Prat l’ascens a Copa Catalunya en una jornada final apassionant. Els castellarencs porten 13 victòries en 14 partits a la segona volta

Chus Zoyo intenta superar un rival de La Salle Reus aquest passat diumenge al pavelló Puigverd. || josep graells

les graderies per guanyar part de la partida fora del terreny de joc. Capgirar el factor pista serà el pri-mer pas per doblegar a un conjunt que només ha perdut a casa con-tra el Tarragona, i va ser a la pri-mera volta.

I ara dades per a l’optimisme: el CB Castellar és, juntament amb el Reus Deportiu, el millor equip de la segona volta. En les últimes 14 jornades han guanyat 13 partits. Ni les lesions han impedit que el

El sènior B s’acomiada de Tercera

Redacció

El sènior B masculí del Club Bàsquet Castellar va quedar-se diumenge sense opcions de mantenir la categoria de Terce-ra Catalana quan queda una jor-nada encara per acabar la com-petició.

Els castellarencs van caure derrotats al pavelló Puigverd contra el Berga per 60 a 66 i es troben a una victòria de les posi-cions de sobre, que donarien lloc a la promoció de permanència. Tot i així, el Castellar té el bàs-quet average desfavorable con-tra Sfèric Terrassa i Santpedor, equips que tenen just per sobre, i per tant res impedeix el des-cens encara que guanyin a l’úl-tima jornada

Aquest diumenge a la pista del Sentmenat els castellarencs es jugaran no quedar últims de la classificació. Actualment el Castellar es troba empatat a l’úl-tima posició amb el Montigalà-Badalona.

Decepció en l’últim partit. || j.g.

ÚLTIMA JORNADA

DISSABTE, 8 de maig18.30 hores

cB pratcB castellar

Poliesportiu Joan Busquets

Castellar signés una segona part del campionat brillant. De fet, era l’única manera de poder arri-bar amb opcions a l’esprint final. “Tenim l’avantatge que depe-nem de nosaltres mateixos -ex-plica Juste-. No sé si guanyarem o perdrem però tinc molta confi-ança en aquests jugadors i estic convençut que faran un gran partit”. Seran 40 minuts inten-sos que valen l’ascens a Copa Ca-talunya.

sa- haurien de guanyar. I tots s’es-tan fregant les mans esperant una victòria local en el partidàs de dis-sabte entre primer i segon classifi-cat de Primera Catalana.

El Club Bàsquet Castellar ne-cessita el suport de l’afició i que el polisportiu Joan Busquets del Prat de Llobregat es tenyeixi de groc-i-negre. Davant un CB Prat que només es juga l’honor de no perdre a casa, el Castellar neces-sita tenir més presència de color a

Més dades per il·lustrar la transcendència d’aquest partit: és a caixa o faixa. No hi ha intermig. Si el Castellar guanya queda segon i puja, mentre que si perd molt probablement quedarà en cinquè lloc amb la conseqüent temporada extra a Primera Catalana. “És així de directe però aquesta és la re-alitat. El partit és una final”, as-segura el tècnic del Castellar Jordi Juste. I és que pel calendari de la darrera jornada de lliga tots els perseguidors del Castellar -Reus Deportiu, Tarragona i CN Terras-

per a la

ESPORTS


FUTBOL

Redacció

El camp de futbol Pepín Valls acollirà del 21 al 23 de maig la primera edició del Campionat Nacional de Seleccions Auto-nòmiques Masculines sub16. Un torneig que enfrontarà als millors combinats autonòmics sobre la gespa del camp caste-llarencs.

Serà una gran oportunitat per veure les futures figures del món del futbol en acció al Pepín

Castellar serà seu del campionatautonòmic sub16

Valls. En joc, estaran lluitant pel títol autonòmic les seleccions de Catalunya, Euskadi, Galícia i Múr-cia. Els primers enfrontaments co-mençaran el divendres 21 de maig. La selecció catalana inaugura-rà el torneig amb el primer par-tit de semifinals contra Euskadi a dos quarts de cinc de la tarda. A dos quarts de set es jugarà el par-tit entre Galícia i Múrcia, mentre que la gran final autonòmica que decidirà el millor equip sub16 es jugarà el diumenge 23 de maig a les 12 del migdia.

El segon equip de la Unió Esportiva ha de guanyar de dos gols al Matadepera

La segona posició del grup 14 de Tercera Territorial es resoldrà aquest dissabte. Castellar i Mata-depera es retran en un duel a tot o res: un dels dos jugarà la promoció d’ascens a Segona Territorial; l’al-tre haurà de passar un any més a l’última divisió del futbol català.

El partit de demà (17.15h) agafa aires de remuntada. El Cas-tellar va perdre per 2 a 0 a Mata-depera en el partit de la primera volta i amb l’average general gua-nyat -els castellarencs tenen una diferència de gols difícilment atra-

Jordi Mas

El Pepín Valls jutja demà la segona plaça del grup

Els jugadors del Castellar B celebren un gol en un partit al Pepín Valls. || josep graells

pable pels visitants-, el Castellar només li queda per vèncer d’un mínim de dos gols, encara que sigui per 3 a 1 ja que els gols mar-cats fora de casa no valen doble en aquesta categoria. “Sabem que depenem de nosaltres mateixos -comenta l’entrenador Dani Mar-tos-. Necessitem el suport de l’afició i que sigui un partit net, que tothom vingui a passar-ho bé”. La rivalitat entre els dos equips serà doble, ja que el de la primera volta va ser un partit amb molta tensió.

El Castellar havia demanat canvi d’horari per poder jugar diu-menge a la tarda però el Matade-

pera s’hi ha negat. L’entitat caste-llarenca pretenia que el partit no coincidís amb cap partit de base.

una ratxa per tremolar || Un dels punts a favor del Castellar és la gran ratxa que ha acumulat du-rant la segona volta de campio-nat. L’equip de Martos va caure la setmana passada contra l’actual líder, el Maurina Egara (1-0), tren-cant així una ratxa d’11 victòries que s’allargava des de la jornada 16 de lliga. La línia ascendent de l’equip i el factor camp els atorga el paper de favorit per la victòria. La pega és que no en tindran prou només en guanyar.

El Gironella es va emportar els tres punts contra la UE Castellar aquest passat diumenge al Pepín Valls. El líder de Primera Territorial va vèncer per 1 a 4 en un partit en què els castellarencs no van merèixer una der-rota tan severa. L’equip del Berguedà va saber-se aprofitar d’un Caste-llar bolcat a l’atac en els últims minuts per sentenciar el partit amb els últims dos gols. La diana castellarenca la va fer Pau Duran.

josep graells

Massa líder per a la Unió Esportiva

El jugaran Catalunya, Euskadi, Galícia i Múrcia

ESPORTS


ATLETISME

El masculí es queda amb nota a Primera

El Club Atlètic Castellar continua sent de Primera. Molt de Prime-ra. Ni les baixes d’atletes que han marxat a altres clubs han impedit signar una de les millors actuaci-ons de la història a les pistes d’at-letisme de Granollers. Amb una gran regularitat en totes les pro-ves, el Castellar no només va acon-seguir sobradament la permanèn-cia a Primera sinó que també va finalitzar primer de grup.

Els 383 assolits a la jorna-da final a Granollers consoliden el Castellar com a un dels millors equips catalans que disputen la lliga de clubs. L’actuació caste-llarenca va estar marcada per un paper destacat dels equips de re-lleus, primers al curt i segons al llarg. I sobretot amb el doblet als 400 metres tanques amb una pri-mera posició de Dani Garcia i un segon lloc de Joan Carles Pombo.

Entre moltes marques desta-cades, una de les més notòries va ser el tercer lloc en salt d’alçada de Guillem Arderius, que ha assolit la mínima per als Campionat d’Es-panya cadet, i el segon lloc d’Àn-gel Vilalta en la mateixa categoria. Xavi Planas va ser segon en 1.500 metres i quart als 800 mentre que Sergi Vellido va acabar a la quarta posició als 3000 obstacles.

Redacció

Gran actuació castellarenca a les pistes de Granollers. || cedida

Acaben primers de la jornada final de descens de la Lliga Catalana de Clubs

Vicenç Muñoz serà el president

Paper discret de la T3 a Masquefa

Només hi ha hagut una candida-tura presentada a les eleccions del Club Atlètic Castellar que s’havien de disputar a principis d’aquest mes de maig. Per tant, no hi haurà comicis i el grup en-capçalat per Vicenç Muñoz serà qui agafarà el comandament del

Els tres pilots de l’Escuderia T3 van tornar de la tercera prova del Campionat de Catalunya d’auto-cròs celebrat a Masquefa amb un discret paper a causa dels proble-mes mecànics que van patir durant les cuses de diumenge. Amb un total de 30 inscrits, els pilots van haver de disputar la cursa sobre un circuit enfangat que va dificul-tar molt el pilotatge dels partici-pants. Francesc Pèlachs, amb el seu Citroën Saxo, va ser un dels millors en les sessions classificatò-ries i va sortir en quarta posició a

el femení a prop de pujar || El fe-mení ha encarat el seu retorn a Primera Divisió. En la primera jor-nada disputada diumenge passat a Mataró les castellarenques van acabar en segona posició i per tant en llocs d’ascens. El Castellar va fer 178,5 punts, 13 més que el Gra-

nollers -tercer- i principal rival que tindran a la segona i definitiva jor-nada a les instal·lacions barceloni-nes de Can Dragó el proper cap de setmana. Si les noies de Castellar mantenen el nivell exhibit a Gra-nollers tindran moltes possibilitats d’assolir l’ascens.

El pavelló Joaquim Blume acull aquest diumenge (11.45h) el segon derbi de futbol sala en categoria sènior. Dos clubs de Castellar s’en-frontaran en un partit en què l’At-lètic Almendra intentarà contrar-restar el 6 a 3 encaixat en el partit de la primera volta contra l’Ath-lètic 04 Castellar B. Aquests dos conjunts castellarencs estan en-quadrats al mateix grup de Terce-ra Divisió Territorial de futbol sala i l’Almendra ocupa el cinquè lloc amb 30 punts, dos més que l’Ath-lètic, que és vuitè.

Segon derbi entre Almendra i Athlètic

Mònica Córdoba i Xavi Planas van ser els grans triomfadors de la Milla Urbana de Castellar del Vallès. Córdoba va vèncer en categoria feme-nina amb un temps de 6 minuts 42 segons i Planas es va imposar a la masculina amb 6 minuts 42 segons, seguit de Lluís Garcia i Joan Car-les Pombo. La Milla, disputada pels voltants de l’Espai Tolrà, va aple-gar més de 400 atletes dissabte a la tarda pels carrers de Castellar. La prova és organitzada el Club Atlètic Castellar per a promocionar l’at-letisme a la vila.

cedida

Córdoba i Planas guanyen la Milla

la cursa final. El pilot castellarenc, especialista en les sortides, es va situar primer amb una gran arren-cada i va dominar la cursa en les cinc primeres voltes. Un problema mecànic va fer abandonar Pèlachs però Lluís Romeu sí que va poder finalitzar la cursa i va saber man-tenir la sisena posició amb què havia sortit a la graella. En cate-goria de car cros, el castellarenc Jordi Pujol va fer unes bones ses-sions classificatòries però un pro-blema elèctric el va fer abandonar a la cursa.

club en les properes setmanes. Se-gons ha pogut saber L’ACTUAL, serà una junta directiva de cohesió que pretén acostar al màxim les diverses posicions que hi ha a l’en-titat. Aquesta setmana a les pistes d’atletisme del Parc de Colobrers ja han començat les primeres re-unions per al traspàs de poders entre la junta anterior, presidida per Àngel Vilalta, i la nova junta de Muñoz.

MOTOR FUTBOL SALA

ESPORTS


DEL 8 AL 15 DE MAIG DE 2010

BÀSQUET (cB castellar)

DISSABTE 8 de maig

Partits a fora18:30 prat - sènior a masc.

DIUMENGE 9 de maig

Partits a fora12:00 sentmenat - sènior B masc.16:00 les corts - sots 21 masc.17:00 sant josep - júnior B masc.

AGENDA

SÈNIOR B · tercera catalana, grup 3cB castellar - Berga 60 - 6615è classificatSOTS 21 MASCULÍ · a1, grup 2cB castellar - minguella ajornat6è classificatJÚNIOR A MASCULÍ · Nivell ‘B’, grup 2cB castellar - castellet 39 - 5614è classificatJÚNIOR B MASCULÍ · primer any, grup 1cB castellar - santfeliuenc 77 - 664rt classificatCADET A MASCULÍ · Nivell B1, grup 1cB castellar - sant Nicolau 50 - 411r classificatCADET B MASCULÍ · Nivell c1, grup 5cB castellar - premià de dalt 38 - 867è classificatCADET FEMENÍ · Nivell B1, grup 3cB castellar - canovelles 58 - 653r classificatINFANTIL A MASCULÍ · Nivell B1, grup 1cB castellar - molins 59 - 311r classificatINFANTIL B MASCULÍ · Nivell c1, grup 4cB castellar - gaudí 50 - 558è classificatINFANTIL FEMENÍ · Nivell B2, grup 2premià - cB castellar 54 - 566è classificat

FUTBOL BÀSQUET HOQUEI PATINS FUTBOL SALA

SÈNIOR FEMENÍ · promocióHc castellar - jonquerenc 0 - 11è classificatJUVENIL A · copa Federació, grup BHc castellar - maristes sant joan 12 - 21è classificatJUVENIL B · copa Federació, grup amanlleu - Hc castellar 5 - 27è classificatINFANTIL · copa Federació, grup 6corbera - Hc castellar 1 - 52n classificatALEVÍ A · campionat de catalunyalligueta - grup aHc castellar - vilanova a 6 - 2Hc castellar - caldes B 6 - 1Hc castellar - girona a 7 - 4semifinalsHc castellar - vic a 7 - 1FinalHc castellar - caldes a 7 - 4ALEVÍ B · copa Federació, grup 2Hc castellar - sant Feliu 13 - 33r classificatBENJAMÍ A · ct. Barcelona, grup eHc castellar - mollet 5 - 67è classificatBENJAMÍ B · copa Bcn, grup 6Hc castellar - Barberà 12 - 33r classificatPREBENJAMÍ A · ct. Barcelona, grup eHc castellar - sant just 2 - 22n classificatPREBENJAMÍ B · copa Bcn, grup 7olesa - Hc castellar 1 - 23r classificat

CB Castellar - Salle Reus 89 - 68cornellà - reus deportiu 43 - 102vilafranca - riera cornellà 72 - 78cN terrassa - cN sabadell 68 - 58ribes - sant just 91 - 74vilanova - cerdanyola 77 - 64santpedor - prat 68 - 76tarragona - valls 70 - 55

PRIMERA CATALANA · grup i jornada 29

pratCB Castellarreus deportiutarragonacN terrassaBàsquet ribesvallsvilanovala salle reussant justcN sabadellcerdanyolariera cornellàsantpedorvilafrancacornellà

29292929292929292929292929292929

2623232222191413121211119843

CLASSIFICACIÓ PJ PG PP

36677

1015151717181820212525

Athlètic – Sporting Prat ajornatcastelldefels – Xarxa 4 - 3alheña – sang cule 5 - 1santa perpètua – ripollet 4 - 7pla llobregat – penya esplugues 7 - 5cervelló – centre santfeliu 5 - 5guadiana – sant just 6 - 1llagostense – cornellà 5 - 3

PREFERENT CATALANA, g.3 · jornada 25

centre sanfeliuripolletsporting pratalheñasant justcornellàcervellópenya espluguesXarxaunió llagostensesang culéAthlètic 04pla llobregatcastelldefels guadiana santa perpètua

57554240383535333231312826232214

25252424252425252424252425242524

CLASSIFICACIÓ PT PJ PG PE PP

VETERANSue castellar descansaJUVENIL A · primera, grup 4josep maria gené - ue castellar 4 - 57è classificatJUVENIL B · segona, grup 27ue castellar - sabadell Nord 3 - 410è classificatCADET A · primera, grup 10poniente - ue castellar 5 - 015è classificatCADET B · segona, grup 27ue castellar descansa16è classificatINFANTIL · primera, grup 9ue castellar - Fruitosenc 2 - 05è classificatALEVÍ A · primera, grup 9viladecans - ue castellar 5 - 19è classificatALEVÍ B · segona, grup 32ue castellar - Badia del vallès 0 - 412è classificat BENJAMÍ BLANC · primera, grup 6ue castellar - mercantil 2 - 25è classificat BENJAMÍ BLAU · segona, grup 32joventut 25s - ue castellar 6 - 04rt classificatBENJAMÍ VERMELL · segona, grup 33la romànica - ue castellar 1 - 35è classificat

16161111119

10999877773

9797585654775215

024697

10101011101013151716

ATHLÈTIC 04 CASTELLAR

la salud - mirasol 2 - 3Bonaire - joventut 25s 3 - 2Maurina Egara - UE Castellar 1 - 0matadepera - can Boada 7 - 2pueblo Nuevo - juan XXiii 3 - 0les Fonts - roureda 2 - 1polinyà - sentmenat 3 - 3

TERCERA TERRITORIAL · grup Xiv jor. 28

maurina egaramatadeperaUE Castellarrouredapueblo Nuevojoventut 25spolinyàcan Boadasant pere Nordsentmenatjuan XXiiiBonairemirasol les Fontsla salud

585858524744403433252525191715

252627242625262726262626262525

191819161413111010

767554

141455343461324

657467

101213141317151817


SÈNIOR B · segona divisió, grup 2Quatre camins - Fs castellar 4 - 48è classificatJUVENIL A · segona divisió, grup 2Fs castellar - Forat del vent 5 - 34rt classificatJUVENIL B · tercera divisió, grup 4manent rambla - Fs castellar pendent8è classificatFEMENÍ · primera divisió, juv-cadet, grup 1Fs castellar - palau 2 - 17è classificatINFANTIL A · primera divisió, grup 1Fs castellar descansa9è classificatINFANTIL B · segona divisió, grup 4Fs castellar descansa9è classificatINFANTIL C · segona divisió, grup 5montmeló - Fs castellar 0 - 612è classificatALEVÍ · primera divisió, grup 2Fs castellar descansa8è classificat

FUTBOL (ue castellar)

DISSABTE 8 de maig

Pepín Valls10:00 aleví a – vic riuprimer 11:30 Benjamí 7 B – eF Bonaire11:30 Benjamí 7 c – roureda15:30 cadet a – pB sant celoni17:15 3a territorial – matadeperaPartits a fora16:30 avia - 1a territorial

DIUMENGE 9 de maig

Pepín Valls10:15 cadet B – olímpic can Fatjo12:00 juvenil a – Badia del vallès

SEGONA CATALANA · grup c jorn. 29

Capellades - HC Castellar 5 - 2olesa - Noia Freixenet 3 - 10sfèric terrassa - sant ramon 6 - 3sitges - torrelavit 10 - 5

Noia Freixenetcerdanyolasitgessfèric terrassaolesa torrelavitsant ramoncapelladesBarberàHC Castellarperpetuencmartinencmolins de rei

4743434239373721191815139

19192119211920211919222120

15141414131212

765543

2110012013010

2465866

141211171617


FUTBOL SALA CASTELLAR

FUTBOL SALA

DISSABTE 8 de maig

Pavelló Joaquim Blume09:00 Benjamí a – Benjamí B16:15 Femení – Futsal mataró17:30 1a divisió – la sardana19:00 2a divisió – montcada20:15 juvenil B – las palmas

DIUMENGE 9 de maig

Pavelló Joaquim Blume09:00 infantil B – infantil c10:15 almendra juvenil – rambla11:45 almendra - athlètic 04 cFs13:00 aleví – ep sabadell

HOQUEI PATINS (Hc castellar)

DISSABTE 8 de maig

Partits a fora11:30 iniciació B – vilanova16:00 prebenjamí B – congrés17:00 infantil – mollet18:00 juvenil B – seK-catalunya19:15 sènior masc. – olesa patí

CULTURA


El fotògraf castellarenc Raül Esteve exposa a Cadaqués

dedicat, sobretot a les fotos en blanc i negre, esteve exposa la seva obra a cadaqués des de l’1 de maig fins al setembre.

Presentació del llibre de la Castellassa d’Òscar Masó

dijous 13 es presenta a castellar el llibre d’Òscar masó, la cas-tellassa de can torras. l’acte tindrà lloc a la sala d’actes del

cec. hi haurà parlaments, pro-jecció d’un audiovisual sobre el llibre i la projecció d’un cut-metratge titulat aixecament de dos pilars de quatre al cim de la castellassa a càrrec dels mi-nyons de terrassa.

Novetat al Calissó Club del Calissó Espai Plural

el grup Yo lo flipo dj’s serà pro-tagonista en el proper concert del calissó club. actuarà a les 20 hores

Rauxa publica el seu disc “més personal” en set anys

Marina Antúnez

El grup vallesà Rauxa ja té un nou disc al mercat: Dins d’una peixera. Després de S’ha acabat el seny i Teràpia de grup, la banda edita l’últim treball amb el segell disco-gràfic Música Global. “Encara que soni a tòpic, aquest és sense dubte el disc més personal en els set anys de recorregut”, expliquen els components de Rauxa.

Els components de Rauxa són vuit: Rutu, a la bateria; Pipo, al baix; Alejandrito, paila i cajón; Xoripan, amb congas i bongos; Nico, als teclats; Gere, a la flauta; Jaume Ibars, a la guitarra i veu; Mariano, a la gui-tarra, i David, que és el tècnic de so.

El nou disc inclou 13 temes propis, la

El grup Rauxa compta amb vuit músics i un tècnic de so. Són de Sabadell i Castellar del Vallès, on tenen la seu social. || cedida

El grup vallesà Rauxa treu el seu tercer treball titulat ‘Dins d’una peixera’. Inclou 13 temes propis que combinen la rumba i el mestissatge

Debut impactant. Rauxa posa en el mapa del panorama ca-talà la rumba-fusió amb tocs mediterranis demostrant que hi havia vida més enllà dels pioners Dusminguet.

‘S’ha acabat el seny’(2005)

Pas endavant. Lluny d’aco-modar-se en el so ‘rumbero’ marca de la casa, els Rauxa enriqueixen el seu so, més obert. L’italià Nico s’incor-pora com a teclista.

‘Teràpia de grup’ (2008)

La confirmació. Amb tocs fla-mencs i les mateixes ganes de fer ballar el personal, també ha suposat la implicació de tots els seus components en la creació de cançons.

‘Dins d’una peixera’ (2010)

DISCOGRAFIA

QUATRE PREGUNTES A...JAUME IBARS, CANTANT

majoria creats i arranjats per tots els mú-sics, tant les lletres com els instruments, “excepte les cançons Churumbele, d’Ori-ol Dubreuil; Crema, de Lluís Oliva, i Joan Pere, de Dani Landry”. Per primer cop, “gràcies a l’experiència que hem anat ad-quirint amb el temps”, -diuen els Rauxa- , han assumit la producció musical amb l’ajut del tècnic David Perez i Joan Boada de La Carrau.

Pel que fa a l’estil, la formació ha vol-gut potenciar més la rumba catalana sense deixar el popular mestissatge que els acom-panya. És per això que han incorporat un nou membre al projecte, Mariano Carri-llo, “una jove promesa de Terrassa que ens dóna un toc més flamenc a la gui-tarra”, expliquen els Rauxa. Aquest canvi

de músic es va produir després que Car-les Borrell abandonés el grup. Una altra de les incorporacions és Pipo Vidal, excompo-nent de l’Orquestra Mitjanit, que ha subsi-tuït Otger Estanyol. “Vidal ens aporta una nova energia, molt nivell musical i una gran creativitat”, diu el grup.

Pel que fa a les lletres, cada cançó és una història quotidiana que parla del què ens envolta i ens passa cada dia. En aquest disc, hi ha col·laboracions destacades, com les de Càrol Durant (La Carrau), Ramon (Mayo Malayo), Jaume Aguza (Baetúria), La Canija (D’Callaos), Dani Landry (Rum-baExpresso) o Ouest. “Hem fet una gran aposta però jugant sobre segur amb en Guillem Galofré, de Conga Studios”, afe-geixen els Rauxa.

· Quan comença la seva relació amb el grup Rauxa?L’any 2004. Feia poc que ells havien co-mençat, només havien fet dos concerts i encara no hi eren tots. Em van venir a buscar perquè necessitaven un cantant. I a mi em va fer molt de pes, la idea.

· I què aporta al grup? Sóc la veu cantant i, de cara enfora, sóc el més visible. Però a més de cantant, també sóc músic i compositor.

· A més de Rauxa, també té altres ocupacions musicals?Sí. Les meves dues feines són amb Rauxa i com a músic d’animació infan-til. De vegades faig actuacions en soli-tari, en d’altres ocasions som un duet, que formem el pianista de Rauxa i jo. També toco formant un trio i, fins i tot un quartet. I ja tinc un disc editat. · I què li agrada més, tocar per als infants o per als adults?Quan treballo amb cançons infantils tot és més fàcil. I m’agrada perquè s’ani-men els infants i tota la família. Tocar amb Rauxa també és gratificant, tot i que se’m fan pesades les proves de so.

CULTURA


La Mostra de Cinema Social de Castellar, el BRAM!, va inaugu-rar-se ahir a l’Auditori amb la projecció del documental Garbo. L’espia i la presència del periodis-ta Xavier Vinader. Les projecci-ons s’allargaran fins diumenge i inclouran un total de 10 llargme-tratges i 5 curtmetratges, que es podran veure a l’Auditori Muni-cipal. L’entitat Subsòl també pro-jectarà curts al Bar Califòrnia.

curt d’inauguració || El primer curt es titula En cadena, és de la companyia Lanònima Imperial, de l’any 2008, i es podrà veure a par-tir de les 22.30 hores. Es va rodar a les instal·lacions del TEB Caste-llar amb la participació dels usu-aris d’aquest centre. Mostra un exercici entre la dansa i el cine-ma documental, una història ten-dra d’uns éssers apagats que es

El BRAM! fa una aposta pels curts castellarencs

Cartell del curtmetratge de Neus Costa, “El cicle”. || arXiu

Marina Antúnez

La mostra projecta 10 pel·lícules, set de franceses i dues sessions golfes

Paral·lelament, es podran veure cinc curtmetratges castellarencs

Dijous 6 de maig, 19.00 h i

Divendres 7 de maig, 18.30 h

solo para cortos. selecció decurtmetratges premiats en la sisena edició del Festival de curtmetratges de temàtica social de Nou Barris.


cinema a la terrassa. un terrorífic conte per quan es fa fosc...


pep-shi-oh. una exquisidaapreciació del matrimoni musicali cinemàtic dels anys seixanta acàrrec de ‘mona lisa’.

Dissabte 8 de maig, 18.00 h

selecció continuada decurtmetratges seleccionats endiferents mostres i festivalsd’arreu del país.

CURTMETRATGES DE SUBSÒL AL BAR CALIFÒRNIA

desperten i comencen a connec-tar amb si mateixos i amb la per-sona que tenen davant. El curt és una innovadora peça audiovisual i està coproduïda per L’Estruch de Sabadell, el Mercat de les Flors, Escándalo Films i ESCAC.

curt premiat || El segon curt-metratge es podrà veure demà, a les 16.30 h. Es diu Descarga di-recta i el passat 30 d’abril va gua-nyar el primer premi de la ter-cera edició del Festival Dulcinea Curts, organitzat per AFHEMOS, l’Associació de Familiars de Ma-lalts Mentals de L’Hospitalet, i el Club Social El Roure. “Agra-ïm el reconeixement del jurat i del públic en valorar el curt-metratge”, apuntava Núria San-tander, directora del curt. “És un premi a nivell nacional i això ens omple d’orgull”, afegeix. Aquest treball va ser estrenat el passat 10 d’abril pel Club Social Suport Castellar i està protago-nitzat pels usuaris del servei. “ El premi ha fet que ara els usuaris tinguin ganes d’anar més enllà i provar de fer un llargmetrat-ge”, diu Santander.

curt d’una cineasta || El tercer curt del BRAM! porta per títol El cicle. L’ha fet The Sandman, en col·laboració amb la UAB, i està dirigit per la cineasta cas-tellarenca Neus Costa. Explica la història d’en Nathaniel, un home d’uns 30 anys, reservat i peculiar. S’acaba de traslladar a un petit poble amb l’Olímpia, una nena de 9 anys. En Nathaniel s’ha d’incor-porar a una nova feina però no

sap on deixar la petita. L’arriba-da no passa desapercebuda per la Clara, una noia jove i alegre, veïna del poble, amb qui es troba en diverses ocasions.

curt fet per joves || El dia 9 de maig es projectarà El retaule del flautista, elaborat pels alum-nes de l’IES Puig de la Creu l’any 2009. Parla d’una plaga de rates que s’estén a Castellar del Vallès i com els vilatans exigeixen al seu alcalde que intervingui. L’alum-nat de 2n d’ESO de l’IES Puig de la Creu va realitzar aquesta pel-lícula després de treballar amb la història original de Jordi Tei-xidor. Llavors es van iniciar els assajos, l’enregistrament i l’edi-ció, gràcies als coneixements au-diovisuals adquirits al crèdit va-riable de Vídeo.

curt amb guió castellarenc || El mateix diumenge es podrà veure l’últim curt, titulat 120 grados. Elaborat per Huete & Gnoma-lab l’any 2008, aquest curt de vi-deodansa està dirigit per Juanjo Fernández Rivero. La castella-renca Joana Zoyo és la guionis-ta de la cinta, que ja ha obtingut diversos premis i mencions en festivals.

El curt promogut per

Suport Castellar acaba

de guanyar un premi a

nivell estatal

CULTURA


Festes de primavera

El passat diumenge, les urbanitza-cions de Can Font i Ca n’Avellaneda van celebrar, per segon any consecu-tiu, la Festa de la Primavera. Sota el lema Recuperem els mercats d’abans, la comissió organitzadora, formada per Isabel Valero i Roser Gavarró, va captar l’atenció dels veïns, veïnes i visitants amb una gran quantitat de parades de productes artesans. “La gent ha col·laborat molt, ha vingut molta gent i això ens anima de cara a l’any que ve”, va resumir Valero a mode de balanç.

D’aquesta manera, no hi van fal-tar les parades de formatges, pans, embotits, caramels i conserves. També hi va haver parades de pro-ductes per als animals domèstics i fins i tot una mostra de patchwork.

Paral·lelament, també es van fer activitats i tallers per a tots els públics. Un dels que va tenir més èxit va ser el que s’havia organit-zat des del Sistema d’Emergències Mèdiques. “Hem ensenyat l’am-bulància a la gent, els hem expli-cat què fem i hem fet un simula-cre d’assistència en accidents”, explicava Pere Sánchez, responsa-ble de l’activitat. L’ambient festiu va marcar la Festa de Primavera de Can Font. || t. de la cruz

Marina Antúnez

M.A.

Les escoles interpreten la ‘Cantata de la tortuga’

La Cantata de la tortuga, peça musical de Dani Coma, serà in-terpretada dijous 13 per 317 alum-nes dels centres escolars de Cas-tellar (CEIP Sant Esteve, CEIP Emili Carles Tolrà, CEIP Bona-vista, CEIP Mestre Pla, Escola Immaculada, a més d’un centre de Polinyà (Roser Capdevila) i un altre de Sentmenat (Can Sorts).La lletra de la cantata serà nar-rada per Maria i Hèctor Hernán-dez, actors de l’Esbart Teatral. La representació es farà a l’Auditori Municipal, en dues sessions.

El primer passi serà a les 10 i el segon, a les 12.30 h. Aquest acte és tancat i està organitzat pel Centre de Recursos de la Generalitat, l’Es-cola de Música, el Grup de Treball

de Música de les escoles i l’Ajunta-ment. La coordinadora és Gemma Jarque, professora de música de l’Emili Carles.

La cantata serà

interpretada per 317

alumnes de Castellar

El dia 8 s’han programat activitats per als joves durant tot el dia. A partir de les 12 del migdia, tindrà

M.A.

Sonacast i III Mercat Musico&artesanal

lloc una nova cita amb el mercat Musico&artesanal, que arriba a la seva tercera edició i que tindrà lloc a la plaça de l’Era d’en Petas-ques. Els artistes instal·laran més d’una desena de parades on ven-

El músic i cantant conegut artísticament com a Brahmachari Carlos va actuar al Calissó dissabte al Calissó Espai Plural. L’acte va sorprendre els assistents, que van omplir la sala de forts aplaudiments.

josep graells

Brahmachari va actuar al Calissó

dran productes elaborats per ells mateixos. Hi haurà treballs amb cuir, vidre i objectes fets amb ma-terials reciclats. També s’ha pro-gramat un concert en viu amb el grup Los 7 enanitos i diversos Dj’s. L’acte s’allargarà fins les 24 h.

A les 22 hores, a l’Espai Jove, es podrà gaudir d’una nova cita al Sonacast amb dos concerts en di-recte, amb Siete Lagos i un grup convidat. L’entrada és gratuïta i hi haurà servei de bar.

6.000 espectadors El ‘Petit Circ’ de Fadunito va recórrer els carrers de la vila. || josep graells

‘Monti’, amb el Sabatot Alegre. || j.g. Atraccions a la Fira de l’Infant. || j.g.

La Setmana del Pallasso s’acomiada després de 10 dies d’intensa acti-vitat. 6.000 espectadors, segons l’organizació, han pogut gaudir de les grans companyies de pallassos, algunes d’elles, convidades per primera vegada a Castellar. Els espectacles s’encetaven amb la fantàstica i cada cop més reconeguda Pepa Plana. L’endemà, la xocolatada i la concen-tració de pallassos van ser tot un èxit de públic. Al vespre, Marcel Gros

va apropar un altre dels plats forts de la programació de la Setmana del Pallasso 2010. Durant tots aquests dies s’han pogut veure entre dos i quatre espectacles diaris de clown, tots ells comptant amb una molt bona acollida. El festival va finalitzar diumenge, amb la Fira de l’Infant i l’actuació de Tortell Poltrona, dos esdeveniments que ratifiquen la qua-litat dels espectacles d’una setmana clownesca. || mariNa aNtúNez

Tot just fa 12 hores que s’ha acabat la vuite-na edició de la Set-mana del Pallasso i ja

correspon anar definint les claus que n’han determinat els resultats. Com ha anat? Quin nivell de par-ticipació ha tingut? Quin grau de satisfacció? Quina acceptació? Re-sulta difícil, en calent, fer una va-loració i presentar un balanç final, però en aquest cas cal fer-ho i, òb-viament és possible fer-ho.

Com a organitzadors estem satisfets del nivell qualitatiu que en general ha assolit el festival. L’ac-ceptació i participació, amb una as-sistència acumulada que ha fregat els 6.000 espectadors permet as-segurar que ha estat una bona Set-mana del Pallasso. Però, a banda de l’autocrítica, que l’hem de fer, també cal dir que en el balanç hi ha una partida important d’errors, despropòsits, negligències i desa-tencions no atribuïbles a La Xarxa de Castellar i que han condicionat molt negativament el correcte de-senvolupament dels actes.

No hi ha espai suficient en aquesta columna per desglossar el bo i el dolent, però caldrà refle-xionar si realment hi ha prou inte-rès en recolzar aquesta iniciativa i prou voluntat per mantenir-la.

Gabi Ruiz Director Setmana del Pallasso

Moment de l’espectacle ‘Post-clàssic’ de Tortell Poltrona.|| josep graells

Balanç

CULTURA


SETMANA DEL PALLASSO

AGENDA


* actes organitzats per l’ajuntament de castellar del vallès

EXPOSICIONS

Casal Catalunyaprat de la riba, 17

Exposició de pintura de roba i puntes al coixítot el mes

CURSOS

TALLERS

ALTRES

Crida a les entitats que vulguin participar a la Festa major, casa massaveu abans del 30 de maig

Assessoramentobert als hortalansaprofitament de l’aiguadia de 8 maig, a les 10.30 h

Taller de constel·lacions familiarsdiumenge 16 maig, 10 a 14 hla salade ser · 665 020 903

Taller de Seitaidiumenge 19 maig, 19 a 22 hla salade ser · 665 020 903

Campanya “Posa-li el xip”sol·licituds delsdescomptes a l’ajuntament

Pilates amb Chi Kunggrup de creixement personaltot el mes, matins i tardestel. 658 995 286

Classes de Balls de Salódivendres, de 18 a 19 hcasal catalunya

Galeria Rich i HabtiBarcelona, 60

Espais de Neus segalésFins el 21 de maig

Calissó Espai Pluralplaça calissó

Selecció de fotografies del Servei de Català

Classes de dibuix i pinturapetits (a partir de 5 anys)i adults · dimecres, dijous i dissabtes · aguilart

Classes de sevillanesdilluns, de 15 a 17 hcasal catalunya

Curs de cosir de blanc, calats i modisteriadijous, de 16.30 a 19 hcasal catalunya

Curs de dibuix i pintura per a grans i petitsinformació: 937 145 738 · 937 142 741 · 937 148 987escola NocturnaXerrada*

una alimentació sana per als nostres fills i fillesludotecales 3 moreres · 15 h

Presentació llibrela castellassa de can torras d’Òscar masósala actes cec · 19.30 horganització: cec

Xerrada*disposar de temps per jugar és una necessitatescola Bressol municipal el coral · 21.30 h13dj

3a Batalla Breakdance*espai jove · 18 h

Cinema després de sarajevosala de Butxaca · 21.30 horganització: etc

Temporada estable*músicasing! sing! sing!a càrrec de divinasauditori · 21.30 h

Degustació decervesa artesanalcalissó espai plural · 21 h

Calissó Jamcalissó espai plural · 21.30 horganització: calissó espai plural

14dv

BRAM! · Curtmetratgesmés informació a la pàgina 27organització: subsòl

Curts Castellarencsmés informació a la pàgina 27

BRAM!Pel·lícules cicle i sessió golfamés informació a la pàgina 6

organització: comissió Bram! 2010

Calissó Jamamb soul criminalscalissó espai plural · 21.30 horganització: calissó espai plural07dv

15dsL’Hora del Conte* contes de flors i arbresa càrrec de maria cotsBiblioteca · 11 h

Temporada estable*dansamientes + K parpadeascompanyia color dansaauditori · 21.30 h

Calissó Clublluís olivai les arbequines calissó espai plural · 22 horganització: calissó espai plural

08ds

Celebració reoberturaagrup. escolta Flor roja plaça major · matíorganització: agrup. escolta Flor roja

III Mercat d’artesaniai música jove*era d’en petasques · 12 h

Hora conte en anglès*ludoteca · 11.30 h

BRAM! · Curtmetratgesmés informació a la pàgina 27organització: subsòl

Curts Castellarencsmés informació a la pàgina 27

Pel·lícules cicle i i sessió golfamés informació a la pàgina 6organització: comissió Bram! 2010

BRAM!Homenatge Éric Rohmerauditori · 11 h

Calissó Club calissó espai plural · 20 horganització: calissó espai plural

Sonacast.10* espai jove · 22 horganització: calissó espai plural

16dgBall amb la marsaladasala Blava · 18 horganització: amics del Ball de saló

Artisomnis amb monòlegscalissó espai plural · 23 horganització: calissó espai plural

32è Aplec Castellar Vell*castellar vell · tot el dia

Taller de titellesamb clara simócalissó espai plural · 12 horganització: calissó espai plural

Festa de Primaveracoral sant josep icorals convidadesauditori · 17.30 horganització: coral sant josep

09dgBalla càrrec de joan serrasala Blava · 18 horganització: amics del Ball de saló

BRAM!Curts Castellarencsmés informació a la pàgina 27

Pel·lícules ciclemés informació a la pàgina 6organització: comissió Bram! 2010

XXIII Caminada Popularplaça major · sortida 7.30 horganització: ajuntament i cec

Cinemamansfield parkcasal catalunya · 17 horganització: associació de

jubilats i pensionistes10dl

Xerrada*interacció i comunicació en els tres primers anys de vidaludoteca les 3 moreres · 10 h11dt

Xerrada*Què és el seitai?puigvert, 3 · 19 horganització: lasaladeser

Tertúlia literària*asesinato en la mezquitad’a. lópez i p. gálvezBiblioteca · 20.30 h12dc

És un edifici modernista construït entre els anys 1911-1912 i destinat a ser una fàbrica de velluts. Pos-teriorment, va ser reconvertit en una discoteca, de nom Turó Park. Més tard, va ser adquirit per un nou propietari i va passar a ser Pachá Vallès. Un incendi va acabar de malmetre’l i va quedar mig abandonat. Actualment, la cadena Viena hi ha ubi-cat un dels seus establiments i l’ha restaurat. Foto: jordi garrós

Can Turuguet, 1995

38

38 39A 40A39

39

ajuntament Fax ajuntament

policia local(urgències)

oficina m. st. Feliuavaries enllumenat

BibliotecaBombers

ràdio castellarcasal catalunya

casal plaça majorcasal d’entitatscasino del racó

cap (ambulatori)servei de català

centre de serveisambulància

Funerària castellartanatori

mossos d’esquadrajutjat de pau

osB acc

punt d'informaciócasal de joves

recollida de moblestaxis castellar

93 714 40 4093 714 40 9393 714 48 3009293 714 65 98900 13 13 2693 714 47 3593 714 49 5193 714 43 4093 715 89 9893 714 36 5593 714 34 2793 714 50 08 93 747 11 1193 714 30 4393 747 10 5506193 714 63 1593 747 12 0308893 714 77 1393 714 53 8993 714 67 3993 714 34 2793 715 80 06901 12 02 1493 714 37 75

Farmàcia Casanovas93 714 33 76 · av. st. esteve, 3

Farmàcia Permanyer93 714 38 29 · ctra. de sabadell, 48

Farmàcia Germà93 715 86 78 · Balmes, 57

Farmàcia M. D. Ros 93 714 50 25 · av. st. esteve, 71

Farmàcia Pilar Vilà Boix93 715 90 99 · Barcelona, 58

Farmàcia Yangüela 93 714 52 89 · torras, 2

TELÈFONS INTERÈS

Els músics de Bremen (en alemany, Die Bremer Stadtmusikanten) és un conte tradicional escrit pels Germans Grimm, l’acció del qual transcorre a la Baixa Saxònia, a les rodalies de la ciutat alemanya de Bremen. Tracta la història de quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, que volen ser sacrifi-cats pels amos, perquè comencen a ser vells. Aquest conte es podrà escoltar en anglès el proper dis-sabte, a les 11.30 hores, a a la lu-doteca municipal.

Mansfield Park és la penúltima obra que va publicar en vida Jane Austin, és a dir, la tercera des-prés de Sentit i sensibilitat i Orgull i prejudici. La pel·lícula recupe-ra aquesta gran obra que se cen-tra en la necessitat d’una heroïna d’aconseguir un marit, tot i que cobren importància altres perso-natges i la seva moralitat. La pel-lícula es podrà veure a les 17 hores al Casal Catalunya.

dilluns 10 de maig

casal catalunya · 17 h

organització: associació de

jubilats i pensionistes

Cinemamansfield park

dissabte 8 de maig

ludoteca les 3 moreres · 11.30 h

organització: ajuntament

L’hora del conteen anglèsthe town musicians of Bremen

FARMÀCIESDE GUÀRDIA

07080910111213141516

germàrosroscasanovasYangüelavilàgermàpermanyercasanovascasanovas


L’ENTREVISTA

del 7 al 13 de maig de 2010

· Per què és tan important l’ar-queologia?És la recuperació de la memòria i és una font de coneixement, del passat i per al futur. És conèixer el nostre passat per aprendre a ser millors, per no repetir errors. El ser humà oblida fàcilment. Les formes de vida d’aquests cultures o societats primitives o medievals tenien unes formes molt més lliures quant a vinculació amb el medi.

· El final dels seus estudis a la UAB coincideix amb un fet im-portant per a l’arqueologia.A l’any 82, amb el traspàs de com-petències es va crear una normati-

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?constantUn defecte que no pot dominar?sóc tossut, obcecatQui voldria haver estat?jo mateixQuin animal seria?un gatLa seva paraula preferida?“rigorositat”Quin plat li agrada més?canelonsMúsic preferit?QueenUn color? el verdUn llibre?els fantàstics, com el senyor del anellsUna pel·lícula?indiana jones i l’arca perdudaUn comiat? Fins ara

Amb 16 anys ja feia prospeccions, just quan es va crear la secció d’arqueologia de l’Arxiu d’Història de Castellar. La troballa de la qual està més orgullós és la necròpolis neolítica de Can Gambús, a Sabadell.

Jordi Roig

va específica i més centrada en la protecció del patrimoni arqueolò-gic, a partir de llavors, cada vegada que es fan obres s’han de fer inter-vencions. Es va desenvolupar com a professió, que fins ara era inexis-tent. Es defineix la figura de l’ar-queòleg i comencen les feines amb sou. Jo em vaig llençar a l’arqueo-logia sense imaginar-me que això esdevindria una professió.

· Ara s’excava molt, però no s’in-vestiga, per la mateixa dinàmica de l’activitat...No és un interès social ni de l’admi-nistració, està emmascarat. S’ha utilitzat l’arqueologia per solucio-nar determinats problemes urba-nístics i com un tràmit legal per permetre construir. S’ha desvir-

tuat el 100% tota la faceta investi-gadora. Ha passat de ser una disci-plina de recerca a convertir-se, de cop i volta, en una cosa d’empre-ses privades, un negoci, el que es denomina l’arqueologia comercial, un terme que ja s’ha encunyat i que s’utilitza a tota Espanya.

· Una pràctica estesa?El 80% dels arqueòlegs en actiu de Catalunya practiquen l’arqueolo-gia comercial. És un terme que no agrada, però en realitat és el que es fa. Com totes les obres han de fer per llei una excavació prèvia en el sòl, el funcionament és anar allà, negociar un preu, uns dies... per fer un servei, com el lampista. Clar, les constructores no tenen cap neces-sitat de demanar-te que tu inves-

tiguis allò que has trobat, i l’admi-nistració que seria l’encarregada de preocupar-se d’aquesta tasca, s’ha desentès al 100%. Com és una cosa obligatòria, els promotors contrac-ten a qui ho fa més ràpid, més barat i qui s’ho carregui.

· L’arqueologia com a negoci.És una problemàtica: pràctica des-lleial, competència deslleial, bai-xada de preus, una praxis dubto-sa, perquè estàs en mà del teu pro-motor i si aquest et diu ‘aquí heu d’estar dos dies, anar ràpid i sinó, no cobreu...’ s’hauria de dir que no, però és un sector precari que a més no té el suport de la Generalitat, que és qui hauria de dir que no.

· Hi ha cap cas conegut?

Hi va haver un tram de l’AVE de 15 quilòmetres on es va contractar a una empresa d’arqueologia perquè li fes un informe explicant que allà no hi havia res, li van donar 20.000 euros, i ja està.

· I com portes aquesta doble vessant de l’arqueologia?Nosaltres som una empresa atípica perquè hem nascut de l’interès ar-queològic. Érem autònoms i fèiem feines d’investigació i ens hem vist immersos dins d’aquest món em-presarial, una mica de retruc i for-çats perquè sinó, ens quedàvem al marge. Però en canvi, d’altres han sorgit aprofitant el boom de la construcció, fins i tot sense ser arqueòlegs. S‘està comercialitzant amb el patrimoni arqueològic.

Ara l’arqueologia és un simpletràmit comercial

“

”

Cristina Domene

Arqueòleg

jos

ep

gr

ae

lls

P10 103 › uploads › documents › WEB-lActual... · 2010-12-09 · xió de la carretera B-124...

Documents

Transcript of P10 103 › uploads › documents › WEB-lActual... · 2010-12-09 · xió de la carretera B-124...