Edició de LleidaDISSABTE · 9 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14483 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13353 - EL PUNT

1,50€

1751

68-1

1495

81w

1820

59-1

1777

25®

Número 2 de Catalunya en Comú a LleidaÀngel Porté P48

“La gestió del’1-O ha portatuna regressió”

Laura Borràs P18Número 5 a la llista de JxCat per Barcelona

“Si perdemguanyaran els quecoarten la llibertat”

Gabriele Zimmer P16Eurodiputada

“La UE no ha fet resper protegir els dretsdels ciutadans”

ENTREVISTA Meritxell Serret Consellera d’Agricultura a l’exili i cap de llista d’ERC a Lleida

“Què faran si guanyaconstruir la República?”

P6-7

21-D · “Interpel·lem l’Estat, elspartits del 155 i Europa perquèrespectin la democràcia”

PRESIDÈNCIA · “El debat noés aquest. El govern elegit escomplementarà amb el de l’exili”

La ‘premier’ Theresa May i el president de la CE, Jean-Claude Juncker, segellant l’acord per finançar el ‘Brexit’ ■ AFP

EUROPA-MÓN P44

Acord per marxar d’EuropaLa Gran Bretanya i la CE desbloquegen la factura britànica per deixar la Unió

EUROPA-MÓN P25

Màximatensió aCisjordània,Gaza iJerusalemIntifada contra ladecisió de Trump

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 2017

a principal lliçóper al futur imme-

diat de la societat ca-talana és que Europano se sent concernida–o, almenys, no ne-

cessàriament– per les aspiracions po-lítiques de cap dels seus territoris, en-cara que estiguin sostinguts per majo-ries democràtiques i mobilitzacions cí-viques. De fet, amb totes les diferèn-cies que es vulgui, l’actitud d’Europapel que fa a Catalunya té relació amb laque va tenir Brussel·les respecte a lacrisi grega de 2015. En aquell cas, la UEno va acceptar ni la majoria políticaque encapçalava Alexis Tsipras ni elsresultats coincidents d’un referèndumperfectament legal i, conjuntamentamb el Fons Monetari Internacional i elBanc Central Europeu, van imposar elseu criteri al marge de qualsevol consi-deració d’ètica democràtica.

En el cas català l’estratègia ha estat lainhibició. Cap dels estats europeus no hitenia res a guanyar, en una hipotèticanegociació, i encara menys si, prèvia-ment, calia superar una oposició ferotge

de Madrid. A partir d’aquí, l’independen-tisme català –si és que aconsegueix re-validar una majoria sòlida al Parlament–haurà d’afrontar un canvi estratègic. Lacrisi política ha fet aflorar dues limita-cions al poder de l’Estat espanyol. Una,que no pot tornar a aplicar una brutali-tat policial generalitzada. I l’altra és queels socis europeus poden mirar cap auna altra banda, però de cap manera nos’implicaran en la repressió, tal com in-dica el fracàs de l’euroordre contra Car-les Puigdemont i la incapacitat del go-vern espanyol per plantejar una reformad’aquest mecanisme.

És a dir, Europa no intervindrà en fa-vor de cap majoria política catalana, pe-rò tampoc no facilitarà a Madrid un es-clafament repressiu. I el fet és que aBrussel·les hi ha un president exiliat, pe-rò amb llibertat de moviments i el su-port, explícit i efectiu, dels partits i lesinstitucions flamenques. És un primeractiu que, a més, està fora de l’abast deMadrid i pressiona tots els actors delconflicte cap a una negociació que, tardo d’hora, s’haurà d’encarar. La partidano s’ha perdut, només s’allarga.

L

Keep calmSalvador Cot

Puigdemont,el primer èxit

Tenir el president exiliat aBrussel·les, amb suportflamenc i pressionant tots elsactors del conflicte cap a unanegociació, és un actiu

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

isitar l’exposició dedicada aJoan Brossa que es presenta alMacba resulta una mica inquie-

tant. Hi ha tantes invectives a Francoque sembla que, en virtut de l’article155 de la Constitució, hagi d’entrard’un moment a l’altre la Guàrdia Civila retirar material, clausurar les sales,identificar els visitants i endur-se elsorganitzadors emmanillats. També hiha mofes als tricornis. Una senyoraem pregunta: “Com acabarà tot?”També està suggestionada per l’expo-sició. A aquella hora, molts milers decatalans desplaçats a Brussel·les desfi-len per la “capital d’Europa” en suportal president i els consellers exiliats, encontra del 155 i a favor de la indepen-dència. El diari El País devocionaridels progres catalans i espanyols, titu-larà l’endemà: “El separatismo paseasu odio a España por las calles deBruselas”. “Odio a España”: prenentla part governamental i estatal queens fa la guitza pel tot. “Pasea”: comqui treu el gos a fer pipí. A Brussel·les,el pipí és privatiu d’un nen de bronzefamós situat en una font. Si fos Bros-sa, em sortiria una poesia visual que

V

connectaria el titular del diari amb elnen incontinent. A Brossa li agradavamolt retallar diaris. I escampar-los perterra i trepitjar-los, amb els peus oamb el balancí. Una filmació mostraun estriptís de Christa Leem. De cadapeça de roba en surt un naip. Sempreel mateix: l’as de bastos. Pinten bas-tos. La funció eroticobastonera acabaamb Brossa que surt de darrere unescortines i crida: “Visca els Països Cata-lans.” La Guàrdia Civil hauria de to-mar cartas en el asunto. Troben elsconfeccionadors i lectors d’El País,que l’exclamació transmet odi a Espa-nya? També hi ha una filmació del re-

cital poètic del Price, l’any 1970. Bros-sa hi va actuar amb Pere Quart, Ga-briel Ferrater, Salvador Espriu, AgustíBartra... En acabat, tots van ser citatsa declarar per violentar els PrincipiosFundamentales.

L’exposició havia d’enriquir-se ambun concert de Carles Santos, gran pro-tegit i col·laborador de Brossa. No po-drà ser perquè es va morir la setmanapassada. Vaig conèixer Santos a laUniversitat Catalana d’Estiu de Pradade l’any 71 o 72. Formava llavors partdel grup d’artistes “conceptuals” ambMuntadas, Garcia-Sevilla i altres, totspresents a Prada. Els docents i alum-nes de la universitat “exiliada”, treiena passejar odi a Espanya? Jo diria quel’odi quedava reservat a Franco i el seurègim. Els conceptuals estaven tristosperquè el seu admirat Tàpies els haviaacusat d’“escaparatistas” en un arti-cle a La Vanguardia. Tàpies, tot i ha-ver format part del Dau al Set ambBrossa, no tenia el sentit de l’humorde Brossa o de Carles Santos. Ara,post mortem, conviuen tots al Macbaen una exposició que, tot amb tot, fariure i allibera molts humors dolents.

“S’hauriad’aplicar el 155 al’exposició que lidedica el Macba

Manuel CuyàsVuits i nous

Brossa i l’as de bastos

avantatge que tenen aquesteseleccions (si és que té algunavantatge que hi hagi unes

eleccions al Parlament convocades perMariano Rajoy via article 155, que avegades sembla que ens n’hàgim obli-dat) és que, com que no ens les esperà-vem, tot plegat se’ns farà molt curt.Els partits no han estat mesos i mesosamb aquell degoteig d’anar procla-mant candidats un dia rere l’altre sinóque (i ara ja em perdonaran per l’ex-pressió) la convocatòria electoral ensva agafar a tots, polítics i periodistes,amb els pixats al ventre. Mariano Ra-joy es devia pensar que, fent-ho així,agafant tothom amb el pas canviat, so-lucionaria el problema. Francament, ahores d’ara no m’ho sembla pas. No hevist cap enquesta, cap ni una (tot i queja saben vostès quin valor els dono jo, ales enquestes) en què els resultats re-solguin gaire res. L’independentisme (imira que són tossuts, aquests indepen-

L’ “Entretingutsamb els duels acada bloc electoral,correm el perill deperdre’ns allò bàsicdentistes!) continua sumant més queno pas els unionistes o constituciona-listes, i els de la puta i la Ramoneta(que ara es diuen Catalunya en ComúPodem) continuen sense aclarir-noson són ni què faran si són decisius.Correm, però, un gran perill, en totplegat. I és que tots plegats ens entre-tinguem pensant que el més impor-tant que hi ha en aquestes eleccions ésel frec a frec que hi ha a les dues ban-des: entre Junts per Catalunya i ERC, ientre Cs i el PSC. Perquè és on som

ara: intentant esbrinar si al bloc inde-pendentista Puigdemont fa la remun-tada i atrapa Junqueras, i intentantsaber fins on arriba el creixement delPSC/exUnió, que a poc a poc acostaIceta a Arrimadas. No seré jo qui diguique això no és interessant. Molt. Id’aquestes partides en dependran, se-gur, les estratègies futures. Però tanentretinguts com estem amb aquestsduels, deia, i de tan entretinguts comn’estan els respectius equips de cam-panya, correm el perill de perdre’nsallò bàsic, que és saber si les forces in-dependentistes sumaran prou per atu-rar, i de forma contundent, el 155. I ai-xò, de moment, les enquestes no ho re-solen. M’atreviria a dir que l’única cosaque tenen en comú tots els sondejospublicats fins ara és l’èxit espaterrantque vaticinen al xèrif García, que ca-mina incansablement cap al pitjor re-sultat de la història del PP a Catalu-nya. Ànims, Xavier, no canviïs!

Els arbres i el boscXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El president Donald Trumpha obert la caixa dels trons

de l’Orient Mitjà amb la declaracióde Jerusalem com a capital d’Israel.Es tracta d’una decisió insòlita, quemai anteriorment cap altre país hapres, que contradiu les resolucionsde l’ONU i el parer de gairebé totsels estats del món, que canvia radi-calment la política dels Estats Unitsa la zona i que aconseguirà, sobre-tot, deixar encara més en l’atzucacen què es troba el conflicte obertentre israelians i palestins. I és que,malgrat les promeses de Trump decontinuar el camí de la negociació ide no deixar enrere la solució dels“dos estats”, el món àrab no accep-tarà de cap manera Jerusalem coma capital israeliana, sobretot si aixòcomporta que Palestina no puguitenir a la part est de la ciutat tambéla seva capital. L’oposició àrab al re-coneixement de Trump pot portaren contra dels EUA un munt de pa-ïsos, com Turquia mateix, per exem-ple, que són aliats estratègics a lazona. Potser Trump i la seva admi-nistració no han valorat prou lesconseqüències fatals d’una decisió,en la qual semblen haver tingut unpes important els ‘lobbies’ que vandonar suport en la campanya elec-toral al president nord-americà.

En tot cas el que sembla clar ésque el camí de la provocació em-près per Donald Trump a l’OrientMítjà no és, ni serà, de cap manera,la solució a un conflicte enquistatque requereix tot el contrari: re-unions, trobades, bona voluntat perpart de totes les parts, renúnciespolítiques i econòmiques i, sobre-tot, una ferma voluntat per arreglar,definitivament, una situació que aqui perjudica, al cap i a la fi, és a lapoblació de la zona. Als palestins,obligats a viure en unes condicionssovint lamentables, i als israelians,en un estat on la seguretat condi-ciona com mai la via quotidiana.

Trumpincendial’Orient Mitjà

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Un equip del Salk Institut de Califòrnia en el qualha participat el director del Clínic ha redissenyatuna tècnica de modificació genètica, per fer-lamés segura en humans. De moment han pogutrevertir en ratolins malalties com la diabetis, ladistròfia muscular i la malaltia renal aguda.

PRIMERA MINISTRA DEL REGNE UNIT

La genètica no s’atura

El Regne Unit i la Comissió Europea han tancat unacord sobre tres qüestions clau que encallaven el‘Brexit’: els drets dels ciutadans, el diàleg sobre Ir-landa i la factura econòmica. Un baló d’oxigen pera la primera ministra, que ara podrà afrontar lasegona fase de la negociació del ‘Brexit’.

-+=

-+=

Tirar la primera pedraDonald Trump

Acord clau per al ‘Brexit’Theresa May

-+=

Josep Maria Campistol

Això és el que ha fet el president amb el reconei-xement unilateral de Jerusalem com a capitald’Israel, provocar l’espurna que ha encès una no-va onada de protestes a Gaza i Cisjordània, amb elresultat d’un mort i diversos palestins ferits en en-frontaments amb l’exèrcit israelià.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

NEFRÒLEG I DIRECTOR DE L’HOSPITAL CLÍNIC

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/axs5j5

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Museusintel·ligents

ls principals museus tancaran l’any amb molt bonesxifres de públic a recer del rècord de turistes que

visiten el nostre país. No s’ha de demonitzar, com sovintes fa, el públic estranger. Hi ha la mala tendència aculpar-lo de la minsa presència de ciutadans en elsequipaments museístics. El debat és un altre: elsmuseus no poden tractar el públic local i el públic foràde la mateixa manera. No és que es molestin l’un al’altre, és que simplement són diferents i demanenestímuls diferents. Alguns museus treballen en la bona

línia, però els costa avançar perquè,en realitat, no depèn tant d’ellsmateixos com de la manca d’unespolítiques que vinculin cultura ieducació. I que apostin perprogrames seriosos que vagin mésenllà de les típiques nits delsmuseus en les quals les multitudsviuen la resta de l’any d’esquena als

llocs on es conserva i es divulga l’art i la història. El camís’ha de fer amb iniciatives com la que acaba de posar enmarxa l’Ajuntament de Barcelona, InMuseu, queproposa visites rigoroses (res de teatralitzacionsridícules) als espais més ocults dels museus, com elstallers de restauració o els magatzems on les obres no hivan a morir sinó a despertar recerques. L’èxit d’aquestprograma (6.000 persones s’hi van inscriure en laprimera edició, dissabte passat) demostra una cosa:que el públic local no és una massa apàtica. Nomésdemana que se’l tracti amb intel·ligència.

E

No es pottractar elpúblic local iel públic foràde la mateixamanera

1any

Les adopcions a l’estranger,sota mínims. El nombre desol·licituds internacionals passade 2.588 a 378 en només unadècada.

10anys

20anys

La Model no es buida tot i la novaBrians II. L’enduriment de penesfa que hi hagi més presos. Elcentre de Barcelona només enperd 100 des del juny.

El ministre de l’Interiorespanyol, Jaime Mayor Oreja(PP), respon a la treva d’ETAacostant quinze presos al PaísBasc.

Sota mínims No es buida El PP i ETATal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

a retirada de l’eu-roordre de deten-

ció contra el presidentPuigdemont i els con-sellers Comín, Serret,Ponsatí i Puig per part

del Tribunal Suprem deixa clares com amínim un parell de coses. Una, que l’Es-tat espanyol no supera el test d’estrèseuropeu pel que fa a justícia i respecteals drets civils; per això el president i elsconsellers poden fer campanya lliure-ment a Brussel·les i a tota la UE menys aEspanya, on serien detinguts i empreso-nats. I dues, que els mateixos fets quel’Estat espanyol ha decidit castigar ambpenes de 30 anys de presó, la justíciabelga o no els veu delictius o no suposa-rien anar a la presó. La justícia belga haparat els peus al polititzat entramat judi-cial espanyol i, indirectament, ha posatal seu lloc la mateixa Unió Europea, perhaver avalat Rajoy en l’aplicació abusivadel 155 i la repressió policial i judicialcom a fórmula per liquidar l’amenaçaindependentista catalana. La multitudi-nària manifestació de dijous a Brussel-les, a 1.500 km de casa, donant suportal president Puigdemont, al govern legí-tim de Catalunya, i denunciant l’existèn-

cia de presos polítics a Espanya, no pro-vocarà cap resposta immediata desd’Europa, però farà molt explícit als dife-rents actors europeus que per aquestavia no resoldran allò que consideren unproblema. I també destaca en majúscu-les la farsa d’unes eleccions il·legítimes iuna campanya electoral indecent, ambels dos favorits a la victòria, un a la presó(Junqueras) i l’altre a l’exili (Puigde-mont), impedits per demanar el vot enigualtat de condicions amb la resta deformacions polítiques. La “normalitat”és, aquí, aquella mentida que repetidamil cops continua sent mentida. Tan fal-sa com l’“explosió de violència” ambquè l’Estat pretén criminalitzar i escar-mentar el moviment independentistaamb la complicitat gens innocent de totl’unionisme polític. Tan fals com els queneguen el dèficit fiscal català, que la in-tervinguda Generalitat acaba de xifraren 16.570 milions (8,4% del PIB). Tanfals com el conte catastrofista de l’eco-nomia catalana que escriu La Moncloa,després d’atiar boicots i èxode d’empre-ses. Tan fals com un 21-D que no garan-teix el final ni del 155 ni de la intervenciódels comptes catalans. Més fals que unduro sevillà.

L

Full de rutaToni Brosa

Duro sevillà

La “normalitat” del 21-Dés aquella mentida querepetida mil cops continuasent mentida

“L’infaust 155deixarà ferides iconseqüènciesencara ara difícilsde determinar

er molt que alguns ens vulguin fercreure que d’ençà de l’aplicació del’infaust article 155 s’ha instal·lat

una certa normalitat a Catalunya, el certés que estem davant d’una situació gravís-sima. A hores d’ara el país ha perdut el seuautogovern conquerit amb el restabli-ment de la Generalitat pel retorn del pre-sident Tarradellas abans de la redacció dela tan anomenada Constitució actual. És adir, estem instal·lats, una altra vegada, enuna etapa predemocràtica. El govern del’Estat ha usurpat de forma claramentabusiva i gens democràtica les nostresinstitucions, el Parlament i el legítim go-vern català. A més, ha empresonat conse-llers, líders socials i obligat a exiliar-se laresta de consellers i el mateix presidentde la Generalitat, en Carles Puigdemont.

SI EL 21-D, a través de la força del vot, resta-blim el govern legítim i recuperem les nos-tres institucions, aquest parèntesi hauràdeixat ferides i conseqüències encara aradifícils de determinar. En el cas educatiu,per exemple, romandre dos o tres mesos–com a mínim– sense poder prendre deci-sions executives des de les nostres legíti-

P mes opcions polítiques, validades per lesurnes pels nostres ciutadans, implica quealtres les prenguin sense cap legitimitat i,a més, des de posicions radicalment con-tràries a les polítiques lingüístiques, cul-turals i respectuoses amb el model propide l’escola catalana, caracteritzat semprepel seu esperit inclusiu i innovador.

TENIM SORT que la immensa majoria delsnostres mestres i professors, directors decentres, inspectors, serveis educatius, de-legats territorials i directors generals,subdirectors, caps de servei i la resta de

funcionaris de l’administració educativavetllen i vetllaran per protegir el nostremodel educatiu. D’això en podem estarben segurs. La voluntat de servei de totsells és inqüestionable.

TANMATEIX LES SITUACIONS d’anormali-tat, quan s’allarguen, tenen efectesperversos i si, a més, aquesta situacióestà propiciada per aquells que tenen–diguem-ho clar– com un dels seus prin-cipals objectius arremetre i destruir elmodel d’èxit de l’escola catalana, llavors,cal que entre tots ens conjurem a protegiri preservar, cadascú des del seu lloc deresponsabilitat, allò que ens ha costattant de construir i que no estem disposatsa renunciar-hi: la garantia de la bona edu-cació per als nostres fills. Ara tocar serresistents, intel·ligents i coratjosos. Noens podem permetre fracturar la nostrafortalesa. Dignifiquem la defensa de lesurnes, és a dir, de la democràcia, que elsnostres conciutadans protagonitzarenl’1-O i reafirmem la victòria, de forma in-apel·lable, el proper 21-D. Ens hi juguem elpaís i la seva escola. És a dir, el present i elfutur.

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

Sense autogovernTribuna

Rivera,tremola tub El senyor Albert Rivera, enuna de les seves intervencions,ha dit que Puigdemont i Jun-queras havien de tremolar decara als resultats del 21-D, i lameva resposta és ben clara: Ri-vera, tremola tu. Tu que donessuport al 155, tu que vols fercallar tots els catalans, tu queestàs en contra del dret a deci-dir i a favor de la violència con-tra els ciutadans d’un poblepacífic. Tremola tu, perquè sor-tirem a votar i el nostre vot noanirà per a tu, no serà per a unmentider que vol imposar unallei nascuda en el franquismeper silenciar-nos al segle XXI.Mireia BallesterGavà (Garraf)

Quan no tenssalutb Quan no tens salut, desco-breixes moltes coses que te-nies al teu costat i que ni veies!

No cal dir que la companyiahumana és vital en aquests ca-sos, però també ho valoresd’una altra manera inesperada.D’altra banda, entens aquellmal humor de qui ho pateixperquè et saps posar al seulloc, perquè és clar que el malcorporal no ajuda gens a gaudirdel bon humor, ans al contrari.Malgrat tantes desgràcies jun-tes, a poc a poc reneix una altravisió de la vida davant teu. Allòque t’importava tant ja quasi nit’interessa i, en canvi, allò quedonaves per inútil (un senzillbastó) és imprescindible. Re-conec que no descobreixo resde nou quan escric això, perònomés ho explico per desper-tar de dins nostre moltes sen-sacions que donem per supe-rades i que ja ens semblen pocvitals però que les tenim tan aprop nostre com un àngel de laguarda. Potser saber veure-hoa temps, i quan arriba el mo-ment acceptar-ho i saberadaptar-t’hi pot ajudar a referuna nova vida quan, per exem-

ple, et passaves tot el dia dientque el món en general estàmolt malament i veies poquesesperances positives. Viure percaptar l’energia que tenim imassa sovint oblidem o senzi-llament ja ni valorem... i sobre-tot sentir tot allò que t’envolta(persones, objectes, natura,etc.), que ni veies realment!,pot ajudar increïblement a re-viure una vida diferent de la ru-tinària i menys preuada del diaa dia gràcies a la teva poca sa-lut que tens en aquells mo-ments!Albert Altés SeguraVic (Osona)

Esquarterarla Generalitatb Quaranta anys de democrà-cia de fireta, suportant 23-F,Loapa, recentralització decompetències; el TC anul·lantlleis del nostre Parlament;“ocupació” de la Hisenda cata-lana; aportació de milers depolicies i guàrdies civils; relleu

del major dels Mossos, JosepLluís Trapero; el ministre Mon-toro destrossant el món de lacultura, reclamant-los cincanys d’IVA; el ministre ÍñigoMéndez fent retornar els bénsde Sixena; el ministre Dastis eli-minant les nostres representa-cions a l’estranger, despatxanttot el personal, quan no s’ha fetamb les delegacions d’altresautonomies; atacs i denúnciescontinuades contra les escolesi els mitjans de comunicaciócatalans per “adoctrinament”de la ciutadania, a veure si te-nen por i s’autocensuren; laJunta Electoral prohibint el co-lor groc a llaços dels membresde les meses, de pancartes alsbalcons d’ajuntaments, de ma-nifestacions a uns avis de Reus,de fonts enllumenades. 40anys per intentar sortir del ma-rasme, quaranta anys intentantencaixar Catalunya a Espanya,quaranta anys de temps per-dut, en va.Jordi Lleal i GiraltBadalona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 2017

Mireia Boya, CANDIDATA DE LA CUP PER PONENT, L’ALT PIRINEU I ARAN

“Quan vingui la Guàrdia Civil al Museu de Lleida potsertrobarà molta gent defensant-lo dempeus”

La frase del dia

“Les eleccionsdel 21-D haurien deposar fi a l’aplicaciódel 155, però no éssegur que així sigui;al final dependrà delcriteri del governcentral

l govern ha aplicat l’article 155 de laCE i ha intervingut la Generalitatde Catalunya. Les eleccions auto-

nòmiques del 21-D haurien de posar fi al’aplicació d’aquesta mesura, però no éssegur que així sigui ni és tampoc legal-ment obligatori. L’aplicació de l’article155 acabarà en el moment en què aquestamesura constitucional, però extraordinà-ria, no tingui raó de ser a criteri del go-vern central i ho ratifiqui el Senat. El fetque hi hagi eleccions i es nomeni un nougovern de la Generalitat no suposa tam-poc un mecanisme automàtic de desapa-rició de l’article 155.

EL GOVERN CENTRAL té dues opcions. Man-tenir la vigència total o parcial de l’article155 per un temps per fer veure a la Genera-litat que el seu poder és subordinat i utilit-zar aquesta mesura “per evitar la repeticióde circumstàncies i accions similars a lespassades”, o bé considerar que desapare-gudes les raons que van donar lloc a la sevaaplicació, raons extraordinàries, es retor-na a la normalitat, la Generalitat recuperaíntegrament les seves competències i el go-vern central contribueix activament queaixí sigui revertint activament les mesuresmobilitzades en paral·lel a l’aplicació del’article 155, que van servir per demostrara la ciutadania de Catalunya “els proble-mes i inconvenients que suposaria la inde-pendència”. Entre aquestes, les més im-portants, la deslocalització d’empreses i elclima creat contra les exportacions catala-nes a Espanya.

ÉS CERT, PERÒ, que els efectes han estat enpart provocats per mesures administrati-ves explícites, decret per facilitar el canvide seu d’empreses, i en part s’ha degut auna reacció negativa envers Catalunya dela població de la resta de l’Estat atiada peruns mitjans de comunicació molt unifor-mement alineats. És cert que el presidentRajoy ha fet manifestacions en favor del re-torn de seus empresarials a Catalunya, pe-rò si això ha de tenir lloc, s’haurà de fer ac-

E tivament molt més del que s’ha fet fins ara.

LA DECISIÓ, recuperació de la convivènciao pràctica de l’exemplaritat, via el “càstig”per les accions empreses a Catalunya pelgovern de la Generalitat i la població quedirectament la suporta, és una de les mésimportants que Espanya ha de prendredesprés dels fets del mes d’octubre i no-vembre passats. El futur polític d’Espanyai Catalunya quedarà determinat peraquesta decisió. És el govern central qui enté la responsabilitat. Cal observar els fetsmés que escoltar les paraules.

EL DANY FET A L’ECONOMIA catalana i a laconvivència i entesa entre la ciutadania deCatalunya i d’Espanya és innegable. S’hau-ria d’aconseguir que el temps en què aixòpassa sigui curt i que a partir de gener en-trem en un nou període que recuperi lanormalitat. Això és el que interessa als ca-talans i també als espanyols que sentin Ca-talunya com una part integral d’Espanya,no com un territori subordinat. Per aixòels catalans hem de posar-nos objectiusplausibles i practicables i deixar de bandaels somnis que, per ser-ho, no són assoli-

bles a curt termini i, per tant, són ara mésun inconvenient que un avantatge. Hemde pactar un nou model de finançament iun nou Estatut que recuperi el que és es-sencial en el del 2006. Model i Estatut queno requereixin modificar la Constitució.L’Agència Tributària compartida, que per-meti controlar els impostos recaptats a Ca-talunya i en responsabilitzi la Generalitat,és una fita important. El model de finança-ment hauria d’estar basat en el reconeixe-ment del dèficit català de manera explícitai el repartiment d’aquest entre la Generali-tat i el govern central, com a quota de soli-daritat amb Espanya amb un percentatgefix independent de la marxa de l’economiaper un període d’uns cinc anys. Aquestplantejament requereix una estabilitat enles relacions d’ambdós governs sense pre-judici de compartir objectius a llarg termi-ni i s’hauria de traduir en un pacte explícit.

DIU JOSEP MARIA BRICALL: “Davant de l’or-ganització política de l’Estat espanyol, dela qual Catalunya forma part, potser cal-dria que en els contenciosos ens cenyíssima la pràctica dels mètodes que més s’ajus-ten a les nostres capacitats de guanyar, nod’aquells en què ells ens han mostrat reite-radament la seva capacitat per superar-nos. Si la cordialitat no s’ha prodigat perpart de l’Estat, hom aconsellaria no me-nysvalorar els moments en què aquestaqualitat ha donat algunes mostres de pos-sibilitats que potser s’han menystingut...No s’haurien d’haver aprofitat sense queaixò hagués de prejutjar el futur en esperade temps més favorables?... El problemaentre Catalunya i Espanya s’arrossega defa massa anys i això llasta Espanya i em-pantanega Catalunya.”

EN CONTRA del que deien els revolucionarisdel 68, siguem realistes, demanem el pos-sible... No és cert, com els fets demostren,que hem de consolidar i ampliar el que te-nim sense canviar-ho tot, sense renunciara res, però sense tenir pressa per aconse-guir més del que podem abastar?

Joaquim Coello Brufau. Enginyer

La decisió i la respostaTribuna

SísifJordiSoler

a campanyad’aquestes elec-

cions trampa regalaràmoments sublims. Demoment ja hi ha trescasos que transparen-

ten el nou règim implantat a Catalunya.El primer el va protagonitzar el vicepre-sident d’Assumptes Exteriors de la Xinaquan va dir que el fet que la UE haguésavalat la política repressiva contra Ca-talunya, bé havia d’assentar un prece-dent perquè, a partir d’ara, el ParlamentEuropeu no amonestés la Xina per vul-nerar els Drets Humans. El segon casens col·loca en la paradoxa que es donasempre que la part i el jutge són unamateixa figura en el mateix judici.Aquest cas l’encarna el ministre d’Edu-cació, Íñigo Méndez de Vigo, que, apro-fitant l’aplicació del 155, no permet quela Generalitat presenti recurs en contrade la sentència que obliga a “retornar”les 44 peces d’art al monestir de Sixe-na. I el tercer cas el revela la descobertaque l’imam de Ripoll era confident delCNI.

Han amenaçat. Han colpejat votants.Han empresonat. Han prohibit paraulesi colors. Han dit que la connexió russa ixinesa estaven darrere la independèn-cia de Catalunya, i tot per amagar quel’únic interès estratègic d’aquests dospaïsos criminals és la violència de l’Es-tat contra Catalunya. Han habilitat ràt-zies feixistes als carrers. Han dit que siel 21-D hi ha un triomf independentista,el 155 persistirà. T’han tractat, tots(dretes, esquerres i intel·lectuals orgà-nics i inorgànics), com un delinqüent ino com un subjecte polític. Han execu-tat el seu projecte fundacional: eliminarel govern propi de Catalunya... No pen-sis en un elefant. No pensis en uneseleccions enmig d’un període traïdor iambigu com una serp amb dos caps,un a cada extrem del cos. No pensis enun règim autoritari que et vol fer creureque encara pots pensar i dir i actuar. Nopensis en una gran trampa, no.

L

De set en setLluís Muntada

No pensis

eritxell Serret (Vall-fogona de Balaguer,Noguera, 1975) ésla cap de llista

d’ERC a Lleida i, com els altresmembres del govern exiliats, esveu obligada per la persecucióde la justícia espanyola a fercampanya des de Bèlgica. Laconsellera atén aquesta entre-vista l’endemà de la gran mani-festació de dijous a Brussel·les.

Com va viure la jornada d’ahir?Va ser un dia molt feliç. De mol-tes emocions, i totes bones.Veure tanta gent, poder-te re-trobar amb la família, amics delpoble, amb companys i treballa-dors del departament, i veurel’escalf de tanta gent, demos-trant tanta força pacífica i festi-va, va convertir un dia que eramolt fred a Brussel·les en un diade llum i escalfor.

Pot tenir alguna repercussió ales institucions europees?Ara vivim una etapa de silenci ala UE, d’expectativa, i no diranres. Però estan tots molt expec-tants. I no només les institu-cions. També interpel·lem a to-ta la ciutadania. Estem demos-trant als ciutadans d’altres pa-ïsos i regions que el que defen-sem apel·la als drets fonamen-tals, a allò tan bàsic que qui de-cideix, en democràcia, és la ciu-tadania. I això arriba a la restade ciutadans europeus. Nosal-

Mtres sempre hem sigut europe-istes, entenent la Unió Europeacom un bastió de la democràcia.I malgrat el que pugui semblarper l’actitud que han tingut lesinstitucions fins ara, la forçad’Europa és la seva ciutadania.

La UE tindrà una altra actitud siel 21-D es revalida una majoriaper la independència?Els hem d’interpel·lar a ells. Encada discurs ho fem. I també alspartits del 155 i al govern espa-nyol: què pensen fer quan unamajoria ciutadana digui que volcontinuar el projecte de cons-truir la República? Continua-ran reprimint, portant gent a lapresó, negant la democràcia?Ho tornaran a fer? Aquestes nosón unes eleccions normals: pertot allò que ens hi juguem, i perla manera com s’estan cele-brant.

Amb candidats com vostè al’exili, i d’altres a la presó, sesent amb desavantatge?Són unes eleccions no volgudesi no hi ha igualtat de condicions,però la democràcia és el nostreterreny de joc i hi anem a totes.Tenim caps de llista que són a lapresó o a l’exili; una junta elec-toral que pren decisions qües-tionables, que segons com esmirin no es poden considerarimparcials. Nosaltres anem aguanyar, a totes, encara que lescondicions en què es donen se-gur que tindran influència en elresultat i no deixarem de de-nunciar-ho.

Si és escollida, vindrà a Catalu-nya a exercir de diputada?És la gran pregunta, però no pera nosaltres. Nosaltres volemguanyar, el nostre objectiu és laRepública, fer un país de tot-hom per a tothom, per resoldreels problemes de la gent. Què fa-rem si no ens deixen? Depenentdel resultat del 21-D, però so-bretot de què faran els que de-fensen el 155 i com respondranl’Estat i les seves institucions,veurem quines decisions hemde prendre. Els qui som a l’exilisabem que si demà posem unpeu a Catalunya anirem a lapresó, simplement per haveractuat segons el mandat polítici democràtic dels ciutadans. Siens mantenim a Bèlgica, podemsostenir aquest mandat i obrirl’escletxa que hem obert a Euro-pa, demostrant que a Espanyaes prenen decisions contra lavoluntat democràtica dels ciu-tadans i que no s’ajusten a dret.Si el 21-D guanyem, serà per ferla República, i la pregunta l’hau-

ran de respondre els del 155 il’Estat: respectaran el que deci-deixi la gent, o no ho faran? Siho respecten, els càrrecs esco-llits per la gent hauríem d’exer-cir sense problemes i desenvo-lupar allò que estem proposantals ciutadans.

I si no?Hauran demostrat als ulls delmón i dels seus propis ciuta-dans que no són demòcrates. Inosaltres haurem de treballarde manera coordinada entre ungovern fort des de Catalunya iels que som a l’exili.

Com es pot fer, això?Si no podem tornar, des de l’exi-li podem complementar aquí lafeina que es faci allà. En casque, per desgràcia, tornessin ano respectar l’exercici de la de-mocràcia i continués la repres-sió, ens tocaria donar veu almandat legítim que no es volrespectar. Haurem de treballarconjuntament amb el governque es formi a Catalunya. I ensfarà falta que sigui un governfort, capaç, amb polítiques perfer realitat la República i que es-tigui determinat a fer-ho. Perpart d’ERC és clar que això hiserà, amb gent que sempre hatingut clars els valors republi-cans, buscant solucions als pro-blemes, i amb un equip humàmés preparat que mai.

Carles Puigdemont hauria decontinuar sent el president?El debat central no hauria de

ser aquest. Ja trobarem la ma-nera d’articular la relació entreels que ens toqui seguir a l’exili iels qui estiguin al capdavant deles institucions a Catalunya,formant un govern fort. I esticsegura que serà respectant lespersones que estiguem a exili.Jo continuaré sent consellera al’exili mentre no pugui tornar,perquè no podré donar per bonala destitució de càrrecs imposa-da de forma antidemocràtica iil·legal per l’Estat. No perdremla condició de govern exiliatmentre no puguem tornar,igual que Forn i Junqueras sóngovern legítim mentre no pu-guin sortir de la presó.

Què ha canviat amb la retiradade l’euroordre?

SORTIDA · “Què pensen fer els del 155 i l’Estat si una majoria vol continuar el projecte de construirla República? Continuaran reprimint i portant gent a la presó?” EXILI · “A partir del 21-D, des delgovern a l’exili haurem de treballar conjuntament amb el govern que es formi a Catalunya”

RedaccióLLEIDA

“La democràcias’acabarà imposanta la violència”

Meritxell Serret Consellera d’Agricultura a l’exili i cap de llista d’ERC a Lleida

❝No són uneseleccions en igualtatde condicions, ambcaps de llista a lapresó i a l’exili

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 20176 |

El president delgovern treuimportància a lamanifestació deBrussel·les

L’ANC, la CUP i elsCDR s’ajudaran perintercanviar-se elsresultats de leseleccions

Tercer mítingde Rajoy aCatalunyaen un mes

Recompte mésexhaustiu delsobiranismeaquest 21-DNacional

En l’aspecte pràctic, poc: tenimclar que per la nostra seguretathem de mantenir-nos dins deBèlgica, i que si ens arrisquem aanar a qualsevol altre país, enpoc temps poden dictar una al-tra ordre. En l’aspecte polític, ésuna gran victòria. Per a nosal-tres, i per als milers de personesque pateixen persecució judiciala Catalunya. La justícia espa-nyola no vol ser vigilada, perquèqueda en evidència que actuenfora del marc del dret i de les ga-ranties mínimes. No vol sercomparada amb la d’un estatdemocràtic, perquè no és homo-logable. Estan llançant missat-ges triomfalistes, de guanya-dors, quan tenen més por quemai, perquè amb la nostra per-sistència estem aconseguintque es vegi que van amb peus defang, que Espanya és una demo-cràcia que no és plena.

Es presenta per Lleida. Segueixla campanya, i el que està pas-sant amb el Museu de Lleida?La segueixo. I sé que a partir deles zero hores de dilluns tenenl’autorització perquè la GuàrdiaCivil s’endugui, si cal fent ús dela força, les obres de Sixena. Ésuna mostra més de l’aberracióque suposa l’aplicació del 155, ila baixesa moral i ètica de quiutilitza la cultura per a motiuspolítics. Un museu és un símbolde cultura, i que s’hi entri per laforça, a més de posar en risc elpatrimoni i fer-ho sense teniren compte el criteri dels profes-sionals, és una aberració i uncontrasentit respecte als valorsde la cultura.

El govern hauria d’haver presaltres decisions, a l’octubre?Tinc la consciència tranquil·laamb el que es va decidir. Ara te-nim lliçons apreses i segura-ment faríem coses diferents. Jono em podia ni imaginar el graude violència gratuïta que va per-petrar l’Estat l’1 d’octubre, pre-cedit per un avís molt greu el 20de setembre amb les detencionssense justificació. Podíem ima-ginar que farien moltes cosesper intentar evitar el referèn-dum, però no aquella violènciadirecta contra els ciutadans,com tampoc fins a quin grau se-rien capaços de manipular lajustícia per detenir i empreso-nar amb acusacions vagues igens fonamentades. Van creuartotes les línies vermelles. Vamprendre les decisions que enaquestes circumstàncies caliaprendre.

Vist ara, no s’hauria d’haver fetfront a la violència de l’Estat?Si plantéssim cara a la violèn-cia, guanyen ells. Qui té l’exèr-cit, armes, policies, un poder ju-dicial al qual manipulen comells volen, i cap escrúpol per fer-lo servir, són ells. També un po-der mediàtic i econòmic en con-nivència. Per això, plantar caraa aquesta violència amb les se-ves armes no és la via. Ells pot-ser seran els campions de la vio-lència, però nosaltres som elscampions de la democràcia.Som forts i persistents i ens mo-vem amb els valors de la demo-cràcia i el respecte. I la demo-cràcia s’acabarà imposant a laviolència. ■

La consellera Serret es dirigeixals manifestants de dijous aBrussel·les ■ ACN

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 2017

Estat ‘low cost’L’APUNT da que el govern català i els seus ciutadans són crimi-

nals i violents. Els mitjans belgues destacaven ahir elmèrit de la gentada pel seu viatge low cost, reivindica-tiu i pacífic. Es feien creus que tants catalans hagin defer 1.300 km per demanar diàleg. No coneixen l’Estatespanyol, que qüestiona la xifra, la procedència de lagent, i els acusa de dur-hi l’enfrontament.Carles Sabaté

La manifestació de Brussel·les posa de manifest queel procés cap a una república consolidada o el diàlegamb l’Estat espanyol no s’enllestiran el 21-D ni els prò-xims mesos. La determinació de milers de persones nis’elimina ni s’acaba ni es resigna. Com tampoc la mal-destra actuació de l’Estat, que s’entesta a fer veureallò que no és. Caldrà temps per desfer la gran menti-

1790

99-1

1778

86w

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

Amb la injecció d’energiaque ha suposat que dese-nes de milers de personesresponguessin a la crida iviatgessin fins a Brussel-les per donar suport al go-vern a l’exili, el presidentCarles Puigdemont va de-manar ahir a la societatcatana que no defalleixi.Per Puigdemont, la “per-sistència” serà la clau quepermetrà que, més enllà

del que defensi pública-ment per acontentar l’Es-tat espanyol, la Unió Euro-pea acabi reconeixent eldret a decidir de Catalu-nya. Així ho va assegurardurant la roda de premsaque, a través de videocon-ferència, va fer ahir des deBèlgica. El president va re-cordar que en anteriorsocasions, i encara que laposició inicial d’Europafos molt dura i semblés in-amovible, al final s’haviaacabat adaptant a la reali-

tat. Tot i això, va advertir:“Però és necessari que larealitat sigui persistent, ila nostra realitat ho és,s’ha vist a Brussel·les i hohan vist en directe.” Uneshores abans, havia agraïtla contundent i emotiva vi-sita de milers de catalans ala seva terra d’acollida:“Moltes gràcies a tots elsque heu vingut a Brussel-les i a tots els que hauríeuvolgut ser-hi. Ens heu do-nat una força i un escalfimmensos.”

El cap de llista de Juntsper Catalunya (JxCat) vaaprofitar les xarxes so-cials i també la roda depremsa d’ahir per reiterarque preveu continuar sentel president de la Generali-tat si hi ha una majoriaque li dona suport. “El Par-lament que em va triar nom’ha destituït; si la majo-ria política no canvia, aixòno té cap raó per canviar”,va explicar als periodistes,i després reblava a travésde Twitter: “Les mateixes

idees que et porten a lapresidència, no et podenportar a la presó. Si els ciu-tadans deixen clar el 21-D

que estem seguint el man-dant popular, un sistemademocràtic ha de poderpermetre el retorn de l’exi-li i posar fi als empresona-ments.”

El paper del 155Per Puigdemont, “impedirla investidura del governactual” equival a “donar aentendre” que el 155 “con-tinua en vigor”. Ell encap-çala un govern, va recor-dar, “il·lícitament destitu-ït” i, per això, creu quetant JxCat com ERC hande treballar perquè l’apli-cació del polèmic articlequedi “derrotada a les ur-nes i la Generalitat es pu-gui reprendre allà on es vadeixar”. D’aquesta mane-ra replicava al número dosd’ERC per Girona, RogerTorrent, que ahir va asse-gurar que “només Esquer-ra està en condicions d’im-pedir que guanyi el bloc del155 el 21-D”. Puigdemonttambé responia amb lesseves paraules a CarlesMundó, número 5 de lallista d’ERC, que opina queJxCat hauria de proposarun candidat alternatiu aPuigdemont per si no potser investit.

Mundó ja és fora de lapresó, però encara hi sóndos consellers més i els lí-ders d’Òmnium Cultural il’ANC. JxCat ha enviat unescrit a la Junta ElectoralCentral per sol·licitar que“s’autoritzi el trasllat” delsseus candidats Jordi Sàn-chez i Joaquim Forn ambl’objectiu que puguin par-ticipar durant la campa-nya “en els actes electoralsque organitzi la candida-tura, principalment en elsmítings central i final”.Una alternativa que JxCatproposa en aquesta missi-va és que el conseller d’In-terior i el president del’ANC puguin “gravar desdels seus centres peniten-ciaris missatges de cam-panya electoral per poderemetre’ls en els actes i mí-tings”. ■

Puigdemont insta a persistirper fer canviar d’opinió la UE

RedaccióBARCELONA

a JxCat demana que Sànchez i Forn puguin participar almenys en els actes més importants de lacampanya electoral a ERC s’erigeix en l’única força política que pot fer front al bloc del 155

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS CAMPANYA PEL 21-D

Carles Puigdemont, cap de llista de JxCat, intervenint per videoconferència en la roda de premsa d’ahir ■ EP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

45.000manifestants arribats deCatalunya van omplir dijousBrussel·les, segons les dadesde la policia belga.

Domènechreclama laretirada del 155

El primer secretari del PSC,Miquel Iceta, va alertar ahirque una victòria de l’indepen-dentisme el 21-D portarà Ca-talunya a una “ruïna total” imés 155. Així ho va asseguraren un míting a Amposta.

La victòria delsindependentistesserà la “ruïna”

El sindicat de tècnics del Mi-nisteri d’Hisenda (Gestha)sosté que l’impacte del tras-llat social de prop de 3.000empreses fora de Catalunyaés pràcticament “inexistent”per a les arques públiques.

Ciutadans fitxaManuel Valls iMario Vargas Llosa

Roger Torrent, número 2d’ERC per Girona, va assegu-rar ahir a Sant Boi del Llobre-gat que els republicans són“l’única força que pot pararels peus a Ciutadans i al blocmonàrquic del 155”.

“ERC és l’únicaque pot parar elspeus a Ciutadans”

El candidat de CatECP, XavierDomènech, rebutja que laGuàrdia Civil entri al Museude Lleida per traslladar lesobres de Sixena i exigeix la re-tirada del 155 per defensar elpatrimoni cultural.

L’ex-primer ministre francèsManuel Valls i el premi Nobelde literatura Mario VargasLlosa participaran dissabteen un míting de Ciutadans aBarcelona. En l’acte també hiserà Albert Rivera.

La fugidad’empreses és“inapreciable”

Domènech, ahir, a la Fira deNadal de Tortosa ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

132808-1176289®

Mariano Rajoy va entrarahir en campanya a Llei-da, en la qual ja és la terce-ra visita del president es-panyol des que es van con-vocar eleccions per al 21de desembre en el marc del’aplicació de l’article 155.La visita a Ponent, desprésde la qual n’hi haurà enca-ra dues més a Catalunyafins al dia dels comicis,també va coincidir amb elsecos de la multitudinària

manifestació independen-tista a Brussel·les. Sobreaquesta, el líder espanyolva declarar el seu “respec-te” pel dret de les personesa manifestar-se, però vadeixar clar que l’únic quedefensarà és “la unitatd’Espanya, la Constitució,l’imperi de la llei i ser a Eu-ropa” i que combatrà els“somnis” dels qui estan“contra el signe dels tempsi els valors europeus”.

Rajoy va participar enun dinar míting a la Llotjade Lleida per donar suport

al candidat popular a leseleccions catalanes, Xa-vier García Albiol, tal comli havia promès, aprofitanttambé que ahir era el cin-quantè aniversari de l’as-pirant del PP a la presidèn-cia de la Generalitat.

Durant el míting, en elqual també hi eren pre-sents Dolors Montserrat ila candidata per Lleida,Marisa Xandri, el presi-dent espanyol va demanarel vot per a la seva agrupa-ció assegurant que és l’úni-ca opció de “recuperar la

convivència” a Catalunya,on, va insistir, convé ini-ciar una nova etapa en laqual es deixin de banda les“quimeres” dels fins araresponsables polítics delpaís. Fent referència a l’es-lògan de la seva campa-nya, Espanya és la solu-ció, Rajoy va proclamarque Espanya “no és un ensabstracte” i que “ja n’hi haprou de parlar-ne mala-ment”. “Parlem-ne bé isentim-nos-en orgullo-sos”, va recalcar.

El líder popular no vaestalviar epítets al movi-ment independentista,que va titllar de “disbarat”contra el qual va reivindi-car l’aplicació del 155,

amb el qual “el deliri de laindependència” i “la deri-va contra la llei dels gover-nants catalans” s’han fre-nat “en sec”.

En el mateix acte, Xa-vier García Albiol va apro-fitar per llançar crítiquescontra el cap de llista delPSC, Miquel Iceta, que ha-via insinuat la possibilitatd’indultar els Jordis i elsexconsellers empresonatssi surt elegit president.“Menys preocupar-se perindults i més pels 470.000catalans que estan al’atur”, va dir. Albiol tambéva preguntar a Iceta perquè té “la necessitat d’es-tar constantment inten-tant agradar als qui hanprovocat la ruptura de Ca-talunya amb Espanya”. ■

Rajoy treu rellevància a lamanifestació de Brussel·les

RedaccióLLEIDA

a El president espanyol critica el “somni” sobiranista i el situa fora “dels signes dels temps i delsvalors de la UE” a Defensa l’aplicació del 155 com a única solució del “disbarat independentista”

Rajoy no es va voler estendregaire sobre la polèmica queafecta les 44 obres d’art delMuseu de Lleida que una sen-tència judicial ha ordenattraslladar al monestir de Si-xena (Osca) com a molt tarddilluns vinent i que autoritzala Guàrdia Civil a fer ús de la“força”, si convé. “És un as-sumpte en el qual les deci-sions les prenen els tribu-nals”, va valorar Rajoy.

Xavier García Albiol va celebrar el seus 50 anys coincidint amb la visita de Rajoy a Lleida. A la foto, tots dos amb Marisa Xandri i Dolors Montserrat ■ ACN

Es dona el cas que Lleidaés un territori clau on en leseleccions generals del junydel 2016 el PP va recuperarun escó al Congrés que haviaperdut mig any abans. Rajoyva instar els afiliats i simpatit-zants de la demarcació a in-sistir en l’esforç de votar elspopulars, per bé que moltssondejos donen per perdutl’únic diputat per Lleida quetenen al Parlament.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Passant de puntetes per Sixena

“Espanya no és unens abstracte; ja n’hiha prou de parlar-nemalament. Parlem-nebé i amb orgull”Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

1543

05-1

1777

13®

Cop de porta de Brussel-les a la petició d’Espanyade revisar l’ordre europeade detenció. Ahir, el minis-tre de Justícia, Rafael Ca-talá, va traslladar a la Co-missió Europea i als seussocis la inquietud del go-vern espanyol pel fracàsdel sistema en el cas Puig-demont, i va proposar “re-flexionar” sobre una am-pliació de la llista de crims,una trentena, que perme-ten una extradició imme-diata. En una conversaamb la comissària de Jus-tícia, Vera Jourová, el mi-nistre espanyol va dema-nar “avaluar” si hi ha “al-guna paradoxa o proble-ma en la confiança mútua,que no ha d’estar sotmesaa controls ni procedi-ments llargs”.

La tesi del govern espa-nyol és que els 28 són “es-tats de dret, amb podersjudicials independents”.

“El que decideix un jutgede qualsevol nacionalitat ala UE ha de ser aplicat, re-conegut i executat en lamesura del que sigui possi-ble per un altre jutge”, vareclamar. Però la comissà-ria Jourová va ser taxati-va: “No veiem cap necessi-tat de canviar el funciona-ment de l’euroordre pelque fa a la llista de crims.”“Treballem per fer millo-res però no ens plantegemintroduir els canvis quedemana el govern espa-nyol”, va dir. Segons ella,la proposta de Catalá “noresoldria directament” elsproblemes a l’hora d’eme-tre i executar euroordres,

que són “més aviat de na-turalesa procedimental”,però no pas de fons.

El conseller Comín vacriticar la proposta espa-nyola. “Ara volen una eu-roordre amb menys ga-ranties? És això el que es-tan dient?”, va preguntar.Catalá es va queixar que lalliure circulació de perso-nes que permet a Puigde-mont, Comín, Serret, Puigi Ponsatí ser a Brussel·les“no està configurada perfugir de la justícia” i vaobrir la porta a una novaeuroordre. El jutge PabloLlarena, va dir el ministre,“ha renunciat en aquestmoment” a l’extradició“sense prejudici que en elfutur la pugui tornar a re-querir”. La fiscalia deBrussel·les, per contra, enconfirmar l’aixecamentde les mesures cautelarscontra el president i elsconsellers, va dir haver re-but “garanties” de la justí-cia espanyola que la deci-sió de retirar l’euroordreera “definitiva”. ■

La CE tanca laporta a lareforma del’euroordrea Català proposava revisar l’ordre europea de detencióperò Brussel·les li ho rebutja a El ministre es queixava ques’apliquin “procediments llargs” a les extradicions

L. Pous / N. SeguraBRUSSEL·LES — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Els protagonistes de la mobi-lització històrica OmplimBrussel·les van ser, sens dub-te, els milers de catalans quevan recórrer més de 1.300km per fer sentir la seva veu aBrussel·les. El programa ViaEuropa va poder parlar ambaquests ciutadans d’arreu delterritori català que van de-nunciar l’empresonament depolítics catalans i van traslla-dar el seu suport al govern al’exili. “Venim per fer un clama Europa, on hi ha el nostrepresident exiliat”, explicavaEva Verdaguer, de Centelles.Com ella, l’Àngela de Sant Fe-liu de Guíxols també defensa-

“El que decideixi unjutge de qualsevol paísde la UE ha de poderser aplicat per un altrejutge de la UE”Rafael CataláMINISTRE DE JUSTÍCIA ESPANYOL

La consellera Ponsatí i el president Puigdemont, a Brussel·les, fa uns dies ■ AFP

va la legitimitat del governcessat pel 155 assegurantque aquest ha fet que ells elshan demanat amb el seu vot.“Som ciutadans europeus i,com a tals, tenim drets i aixòés el que venim a exigir”, vaafirmar. Les entitats sobira-nistes també van expressar alprograma la voluntat de tras-lladar una queixa a les institu-cions de la UE per “la vulnera-ció de drets humans” a l’Estatespanyol. Un clam que, se-gons el portaveu d’ÒmniumCultural, Marcel Mauri, no haestat ignorat per “l’opinió pú-blica europea”, a qui va donarles gràcies pel seu suport.

Dos eurodiputats que tam-poc són aliens a la crisi cata-lana van passar pel Via Euro-pa per valorar el camí cap al21-D. Segons l’exministre es-lovè, Franc Bogovic, “els polí-tics que estan a la presó hau-rien de ser alliberats” i va as-senyalar “la inusual situació”del president Puigdemont,“un europeu lliure però no unciutadà espanyol lliure”. L’eu-rodiputada francesa de l’Es-querra Unitària Europea valamentar que la Unió Europeano reaccioni davant la viola-ció de “drets fonamentals” al’Estat espanyol per “por deMariano Rajoy”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Som europeus i tenim drets”, diuen al ‘Via Europa’