DIUMENGE · 8 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15204 - AVUI / Any XLI. Núm. 14074 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

8433

05-1

2193

78Q

1344

95-1

2208

98L

ENTREVISTA Jordi Turull EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA. PRES POLÍTIC

“Si Sánchez vol ser presidentha de fer una proposta al’altura del conflicte”INVESTIDURA · “No podem pagar per avançat, ja hem vist la solidesa dePedro Sánchez” NOU REFERÈNDUM · “Benvinguda la proposta delpresident Torra. Ara cal modular-ho, aprofitant el millor de partits i entitats”

P6-8

L’ESPORTIU

‘Hat-trick’ de Messi, el dia queofereix la Pilota d’Or a l’afició

Exhibició delBarça contrael Mallorca

Messi, Busquets i Rakitic ■ EFE

Futbol

La cantant catalana, emocionada per la rebuda que li va oferir el públic ■ JUANMA RAMOS

CULTURA I ESPECTACLES P30, 31

Concert ple d’emocions davant més de 15.000 persones entregades

Rosalía assalta el Sant Jordi

Barcelona és capdavantera en lacreació d’empreses emergents quedesenvolupen aplicacions per a mòbil

Nacional P18-20

Revolució digitaldes de Catalunya

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 2019

iuen que hauriad’estar a l’escola

aprenent i no viatjantpel món donant lli-çons. Que és un titellaen mans del capitalis-

me verd. Que està manipulada pelsseus pares. Que és una “psicòtica” iuna “apocalíptica”. Insults, burles so-bre la seva salut mental, linxamentmediàtic d’àmbit planetari; els nega-cionistes del canvi climàtic han trobaten l’activista Greta Thunberg una dia-na contra qui disparar tota la seva ira.

Ja s’ha demostrat que molts delsmissatges malintencionats contraaquesta noia sueca han sortit delsthink tank ultraconservadors finançatsper les empreses americanes del sec-tor petrolier. Inventar notícies, manipu-lar fotos, destruir persones que des-punten mentint al més pur estil Trump:tot s’hi val per defensar els interessosde les empreses dels combustiblesfòssils. L’allau d’odi contra el qual s’had’enfrontar aquesta jove sueca té totsels ingredients del discurs de l’extremadreta: sexisme (si fos un noi en llocd’una noia, que ningú no dubti que lasituació seria ben diferent), masclis-me, racisme, discurs contra els joves,exclusió dels qui no formen part delcercle del poder i menyspreu a les per-sonalitats diferents.

L’odi contra la Greta és el crit del vellmón que s’enfonsa contra les dones icontra la joventut que vol canviar lescoses. Una lluita dels qui han destruïtla natura contra tota una generacióque la vol salvar, una expressió de pordel vell establishment capitalista da-vant d’un moviment juvenil a escalamundial que és una alenada d’airefresc i que cada vegada té més segui-dors. L’impacte del missatge de GretaThunberg a tot el món és tan gran queavui ja podem dir que una adolescentde setze anys, desconeguda fins famolt poc, ha fet més per l’emergènciaclimàtica que no pas moltes institu-cions, finançades amb diner públic,durant dècades. La seva llibertat ha re-mogut consciències, ha posat contrales cordes governs i polítics de tot elmón i ha aconseguit que les portadesdels diaris més llegits tractessin d’untema que abans només interessava alsactivistes més conscienciats. Cada diacosta més ignorar el problema.

Sí, Greta Thunberg és una missat-gera que porta males notícies, i potserper això cau malament. Però per mésque intentin destruir-la perquè no elsagrada el missatge, no aconseguiranque sigui menys cert tot el que diu.

D

Keep calmMarina Llansana

En defensa deGreta

l meu avi matern, que tenia unavinya i a qui no vèiem mai per-què vivia amb una altra gent –si-

tuació convivencial molt rara que novaig aclarir mai–, un dia em va regalaruna gata. Li vaig posar de nom Mixina,i la vaig arribar a estimar molt. Eramolt mansa. Esperava sortir de col·le-gi per jugar-hi, donar-li menjar i passe-jar-la en braços per les habitacions. Devegades em venia a fer companyia alspeus del llit. No era el primer animalque entrava a casa. El pare havia tin-gut de solter un setter de magnífica es-tampa. Havia estat el regal irrenuncia-ble d’un pretendent a la seva germana,la tia Conxita, que viu a Tarragona iavui fa el sant. La tia Conxita va rebut-jar el pretendent i el gos, tot a la vega-da, i el pare va adoptar l’animal. N’hiva dir Gat. El pare era un home origi-nal. Cridava “Gat!” i apareixia el gosmés ben plantat del veïnat. Hi vaigconviure un any, el primer de la mevavida. No en tinc, doncs, cap record.Només el que em serveixen les fotos.El Gat va ser un gos molt fotografiat. Ami em va tolerar la intrusió, però eldia que el van trobar amb el cap de la

E

meva germana, acabada de néixer, a laboca, el pare va regalar el Gat a unamic. El va enyorar sempre. De tanten tant l’evocava, taciturn. Entre nos-altres: va ser el seu confident durantel prometatge amb la mare. Li haviadit moltes coses a cau d’orella, l’haviafet servir de pacificador en momentscrítics. Es nota a les fotos.

Un dia vaig cridar la Mixina pertot ino va aparèixer per enlloc. Vaig sabermés tard que una veïna de casa, vella imalagradosa, havia, no sé com, caçattots els gats que es bellugaven pels pa-tis interiors i les teulades de les cases iels havia ofegat un a un en una galle-

da. Entre ells, la meva Mixina. Elsamargo el diumenge? Perdonin. Parinde llegir, doncs, perquè ve un altre casdesagradable. Jo i el meu cosí Ramon,fill de la Conxita, vam anar a passaruns dies d’estiu a Castellfollit de la Ro-ca amb l’àvia comuna. Representa quetots tres necessitàvem un canvi d’ai-res. Tots tres ens vam avorrir mortal-ment. Tant, que van haver de pujar elspares a rescatar-nos. Me’n vaig endurel record del matí que un home va ma-tar totes les cries d’una gata que haviaparit a la nit a còpia de desmamar-lesagafant-les per la cua i esclafar-lescontra una paret. Després les va reco-llir amb una mà enorme, les va ficaren un sac i se les va endur.

La vella que va ofegar la Mixina vaser sempre per mi una bruixa. Aquellhome, un malànima. La meva condem-na va ser i ha estat personal. Hemavançat. Se’ls podria ara denunciar.Tindrien càstig públic, legislat.

Per substituir la Mixina van entraraltres gats a casa. Fins i tot un siamès.Cap va donar resultat. S’escapaven, iel siamès era tan dolent i esgarrapaireque el vam haver de tornar.

“La veïna queem va ofegar el gaten una galleda avuiseria castigada

Vuits i nous

Gats i gossosManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 2019

om que vaig deixar escrit aquestarticle fa un parell de dies, corroel perill que hagi quedat desfasat

i que a la famosa Cimera del Clima quese celebra a Madrid (aquesta a la qualels milers d’assistents hi han vinguten avió i es mouen en cotxes oficialsamunt i avall) s’hagin pres uns acordsd’una transcendència inimaginable.Però em va semblar que era un risc as-sumible. Del tot assumible. Perquè jo,i em sembla que molts de vostès, non’espero gaire res, d’aquesta cimera.Si d’aquesta de Madrid se’n diu oficial-ment la Conference of Parties 25 (laCOP25), saben què vol dir això? Doncsque és la vint-i-cinquena cimera delclima (la primera va ser a Berlín, el1995) i que som allà on érem. Fa vint-i-cinc anys, que en parlem. Diuen, ésclar, que aquesta és la trobada méstranscendent de les que s’han fet finsara. Segur. Però ja els vaticino que lade l’any vinent, la COP26, ho serà en-

C “Es veu que estàanant molt bé, laconferència aquestaque s’està fent aMadrid

cara més. Perquè continuarem fentgros i sense resoldre un problema queés objectiu, cert, demostrable, poc dis-cutible i que aquells que el neguen són,simplement, uns ignorants, com deiaSánchez. Ens prenen el pèl. I com quetots plegats ens inventem eslòganscom “Salvar la Terra” o de similars, niens n’adonem (o sí, però no hi fem res)que en realitat del que parlem és desalvar-nos nosaltres. I ens ho ha de ve-nir a explicar una noia de disset anys

que fa proclames tan simples com lesseves frases? Doncs sembla que sí.Que no en fem prou, que ho diguin mi-lers de científics. La Greta –sembla dela família, aquesta noia– té raó. I elsmilers de científics que fa anys que hoprediquen també. És una vergonya. Ialgunes de les notícies que he sentitaquests dies, un insult a la intel·ligèn-cia. Vostès creuen que m’han d’expli-car que la reina Letícia ha assistit a latrobada amb una faldilla ecososteni-ble? O que Pedro Sánchez, que habi-tualment va amb un A8 de 500 cavalls,hi ha anat amb un SUV e-tron de zeroemissions? No ho troben ridícul? Ensprenen el pèl? Ni els Estats Units, ni laXina ni Rússia ni molts altres païsosdel G-20 hi han enviat els seus líders(ho deuen considerar un problemamenor) i mentrestant, diuen, l’èxit dela cimera és que en prenguem cons-ciència. Conscienciats estem, doncs.Fins la COP26, que es farà a Glasgow.

De cimera en cimeraXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El Parlament basc ha iniciatel procés per a una reforma

de l’Estatut de Gernika del 1979–malgrat no estar desplegat del totpel fre de l’Estat– que hauria de po-sar al dia l’estatus polític del PaísBasc. La iniciativa arriba després de15 anys de l’aprovació de la darreraproposta de nou Estatut, el conegutcom a pla Ibarretxe, que el Congrésno va voler ni admetre a tràmit. I técom a grans temes de debat el dreta l’autodeterminació, la relació en-tre els territoris d’Euskal Herria i laconcreció del fet nacional basc. ElPNB, després d’uns acords inicialsamb EH Bildu, ha virat l’estratègiaper plasmar una ponència conjuntaamb el PSE i Elkarrekin Podem.

Jeltzales, socialistes i podemi-tes tenen majoria sobrada peraprovar la reforma, com la tindrienel PNB i EH Bildu. Però no es potoblidar que l’esquerra abertzale ésla segona força política basca i téuna gran implantació territorial. Lareforma estatutària no s’inspira enuna simple actualització burocràti-ca o competencial. Incorpora con-ceptes polítics de fons lligats alsdrets nacionals i la sobirania. I seriaun error excedir-se en renúncies enfavor de teories possibilistes. Per-què l’experiència del pla Ibarretxe ide l’Estatut català indiquen que lavoluntat de mantenir-se en carrilsestrictament legalistes no és capgarantia i on no arriba el mur o ribotdel Congrés ho fa la destral delConstitucional. Fins i tot per sobrede la voluntat referendada de la ciu-tadania. Motiu pel qual caldria tro-bar la fórmula que –plantejamentsunionistes del PP a banda, que sónmolt minoritaris al País Basc– per-metés fusionar les dues propostesde nou Estatut. Per assolir la repre-sentació de la immensa majoria dela ciutadania del País Basc per so-bre de la cotilla legal espanyola queMadrid estreny a conveniència.

El necessariconsens bascper l’Estatut

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Acaba de publicar Persistim, amb la periodistaGemma Aguilera, després de ser sentenciat adotze anys de presó. Malgrat la repressió, mantéel seu compromís amb el procés independentistai alerta Pedro Sánchez que, per ser president,cal una proposta seriosa per a Catalunya.

CANTANT

Compromís intacte

S’acaben els adjectius per a Rosalía. Sens dubte,aquest 2019 ha estat el seu any, en què ha acon-seguit els reconeixements més grans en el pano-rama musical internacional. Aquest cap de set-mana tanca la gira d’El mal querer al Sant Jordi.Ahir, en el primer concert, el públic la va idolatrar.

-+=

-+=

Un contrapès necessariJaime Palomera

Idolatrada a casaRosalía

-+=

Jordi Turull

El Sindicat de Llogaters fa dos anys i mig que estàen funcionament i ja té 2.000 socis i oficines envuit ciutats. En un sector tan especulatiu com ésl’immobiliari, el sindicat s’ha convertit en un actorque fa de contrapès i que lluita per posar cohe-rència en un mercat totalment desbocat.

PORTAVEU DEL SINDICAT DE LLOGATERS

EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA

http://epa.cat/c/sz7sah

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

Mariam iKaren Izolda

xpressions grandiloqüents i pot ser certes –“ésl’última oportunitat”– o el focus d’atenció posat en

l’única nena que s’hauria atrevit a dir que l’emperador estàdespullat (Greta Thunberg) no haurien de tapar l’activis-me intens i perllongat de defensores de la Terra gairebéavant la lettre i en risc per a la seva seguretat com ara lasenegalesa Mariam Sow, iniciat als anys setanta contra elmodel colonial depredador de recursos que ens ha portata l’actual abisme. O la mexicana Karen Izolda Taxilaga,membre del Comitè Indígena Agrari de Tezontepec de

Aldama, amenaçada per l’oligarquiacontaminadora de rius i capes freàti-ques. I moltes més que no tenen nom(famós) però que resisteixen perquètots nosaltres acabem gaudintd’aquesta última oportunitat salva-dora del planeta. En un dels articlesde l’Agenda Llatinoamericana 2020,Karen Izolda parla de la zona més

devastada del món per les deixalles i els vessaments tòxicsde 5.800 empreses nacionals i transnacionals. De lesmalalties i la mort que provoquen. D’un territori usurpatque es vol recuperar i sanar per tornar-hi a plantar userda,blat de moro i civada. De la iniciativa Aigua per a tots i totes,aigua per a la vida, de les brigades de neteja. De la creacióde la Universitat Camperola per millorar el sistema agro-alimentari, reconciliar l’entorn social i mediambiental,sensibilitzar pels drets humans. Aquesta és l’autènticacimera del clima que dones com Mariam i Karen impulsencada dia.

E

La cimera delclima la fantambé i cadadia activistessense nomfamós

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El president Torra reclama aBuch canvis en els Mossos perles càrregues. Els dos políticses reuniran mentre la CUP i elssindicats reclamen dimissions.

10anys

20anys

Un milió d’euros de fiança, laquantitat que ahir va dipositarla defensa de l’exconsellerde CiU Macià Alavedra, imputaten el cas Pretòria.

Catalunya supera per primercop en 23 anys la renda mitjanade la Unió Europea. El PIB percàpita català és gairebé 20punts més alt que l’espanyol.

Crítiques als Mossos Cas Pretòria Renda per càpitaTal diacomavui fa...

n més d’un delsmeus articles en

aquest diari he criticatque es parli de xarxade transport púbic ca-talà quan això només

és una realitat a Barcelona ciutat i, méso menys, a l’àrea metropolitana de Bar-celona. Només cal acostar-se a les ciu-tats de la segona corona, a la mateixaregió metropolitana de Barcelona, persaber de què parlo. I, si no, mireud’anar, per exemple, de Viladecavalls,on pots haver anat a viure expulsat pelspreus de Barcelona, a Palau-solità i Ple-gamans a treballar en transport públic.Feu números. I a aquest problema real,que té a veure, òbviament, també ambl’infrafinançament dels darrers anys deltransport públic en gran part per la fu-gida, unilateral, de l’Estat espanyol, s’hiafegeix que les possibles millores espensen des d’una òptica únicamentbarcelonina. Millores, però, que no sónres més que pegats sense l’entrada enfuncionament d’un sistema, es digui T-Mobilitat o no, que faci pagar als usua-ris per l’ús real i que, de veritat, fomenti

el transport públic.Només dos exemples d’això que dic.

La T-16. Tramitar-la costa 35 euros i ser-veix per a una zona, cosa lògica perquèl’ús habitual ha de ser el desplaçamenta l’escola. Bé, doncs feu números tam-bé. Per als barcelonins, l’amortitzacióés gairebé immediata gràcies a la xarxade transport. A partir de la zona 2... unbus? I gràcies. Segon exemple. Els ve-ïns de Badia, Ripollet, Cerdanyola i Bar-berà, entre d’altres, paguen, via IBI, laseva incorporació a la zona 1 del trans-port metropolità. Vaja, que sufraguenpart del sistema i, a canvi, reben un ser-vei –aquí poseu l’adjectiu despectiuque us vingui de gust– de la línia R4 deRodalies. Bé, l’R8 no és gaire millor... Iúltim exemple.

Més enllà de si la T-Casual farà quedeterminada gent es plantegi passar alcotxe o si es pot parlar de què es pena-litza als turistes quan cada viatge elsaugmenta uns ridículs 11 cèntims, el te-ma és accelerar d’una vegada en la cer-ca de la solució global, la T-Mobilitat.També serà criticada, però almenys se-rà justa des del punt de vista territorial.

E

Full de rutaJoan Rueda

Centralismei transport

Quin rendiment es treuenals 35 euros de la T-16 forade Barcelona? Estan contentsal Vallès de pagar l’entradaa la zona 1 i a canvi de l’R4?

“Hi ha policiesque no protegeixenels ciutadans i elstracten no com aciutadans, sinó coma súbdits

ia 9 de novembre d’enguany ales 15.30 hores. Àrea de serveide l’autopista, a Maçanet de la

Selva, en direcció Girona-Barcelona.En aquesta àrea vàrem aturar-nos duespersones. En reprendre la marxa ha-víem de sortir a l’autopista per un carrilque permet només el pas d’un vehicle id’un sol sentit de circulació. Quan enstrobàvem ja a la meitat de la seva ex-tensió vaig comprovar amb sorpresaque un vehicle s’havia incorporat aaquest mateix carril i s’aproximava ami en direcció contrària sense immu-tar-se. Era un vehicle policial ocupatper dos mossos d’esquadra. No haviaactivat la sirena ni les llums d’emergèn-cia, ni res de res.

ATURAT jo completament vaig veure queel mosso acompanyant feia vehement-ment tota mena d’escarafalls i gesticula-cions indicant-me que jo havia de fermarxa enrere (i apressadament, segonses deduïa de la seva impaciència i con-tundent mandat). Així vaig fer-ho ve-ient, ja a l’àrea de servei, que aquestacompanyant baixava d’una revolada

D del cotxe amb un notable rictus de furora la seva cara. Tot seguit em va ordenarbaixar la finestra i, sense solució decontinuïtat, va obsequiar-nos amb unflorit pomell de retrets per la meva gosa-dia de no haver reculat immediatamenten veure la seva insòlita aparició, encontra direcció, pel carril esmentat. Enfer-li l’observació que qui circulava cor-rectament era jo, va enfilar el to fins aescales guturals dignes del millor tenor,al mateix temps que m’escridassava queells, els mossos d’esquadra, gaudiensempre de preferència absoluta. Parlantamb registre més escatològic va venir a

dir –no literalment, és clar– que a ells elsestava permès actuar de la maneraque consideressin més oportuna per adonar satisfacció a allò que en els mamí-fers superiors es coneix com a atributsreproductius.

SOBRE AQUEST FET se’n poden treure lesconclusions següents: a).- No vàrem sertractats com a ciutadans, sinó com asúbdits. b).- No ens vàrem sentir prote-gits per aquest servidor públic, sinó inti-midats per ell. c).- No sé si això reflecteixun estat policial o l’estat d’un policia.Tant de bo sigui això darrer, encara queno n’estic segur. Tant de bo sigui nomésl’estat d’un policia, qui sap si molest perno prestar jo suficient reverència a lapistola que penjava del seu cinturó, quisap si apressat per només anar a dinar(no es veia cap situació d’emergènciaque el requerís). En qualsevol cas, si ellestava desficiós, potser també en po-dríem estar nosaltres, els desarmats, so-bretot a la vista d’actuacions seves mani-festament desproporcionades, com vaser-ho, i ben deplorable, la que s’acaba denarrar.

Ponç Feliu. Escriptor

L’estat del policia?Tribuna

Desídia ihipocresiaclimàticab A casa fa molts anys quereciclem: vidre, paper i cartró,envasos, orgànica i fins i tot olivegetal. Un dels fills, quan va acomprar embotit, agafa la car-manyola de casa per a evitarels envasos i els plàstics. Lameva dona ha decidit deixarde beure aigua embotellada ibeu la de l’aixeta per a reduirel consum de plàstics...

Tot sigui per al bé del plane-ta Terra i, amb la mesura queens és possible, alleugerarl’emergència climàtica.

Però vet aquí que un diacompres el diari i te trobesamb el següent titular: “Ladesídia internacional agreujala crisi del clima”. I continua:“La meitat dels països rics in-compleixen el compromís dereducció d’emissions”.

O sigui, els mateixos go-verns que surten demanant-nos tenir més consciència a

l’hora de reduir, reciclar i reuti-litzar les nostres deixalles in-compleixen sistemàticamentla part que els pertoca.

Aquesta omissió de les se-ves funcions essencials no-més té dos qualificatius. Elprimer, ja esmentat, desídia iel segon, hipocresia.JOAN FERRÉ VERGEAmposta (Montsià)

‘Frozen’: el noureferent Disneyb Feia temps que no sentiatant rebombori vers unapel·lícula, i menys encarad’una infantil. Frozen 2, es-trenada fa una setmana,apunta a ser un dels filmsde l’any, i és que, veient jal’èxit de la primera part, elseu desenllaç s’esperavaamb els braços oberts. Ésde celebrar que aquestesfutures generacions que pu-jaran vagin tenint referentsaudiovisuals que van mésenllà de la narració tradicio-

nal de Disney. Comença ahaver-hi protagonistes méslliures, solteres i apodera-des, tal com ja vam poderapreciar amb la pel·lículaBrave. No obstant, encara hiha molts aspectes a millo-rar, però ja era hora que hihagués canvis: la heroïna jano és l’ombra de ningú.MYRIAM CORNADÓBarcelona

Espanya,a la lluna?b Espanya, a la lluna? res-pecte de Catalunya, vull dir.Em sembla que sí. Més con-cretament els governs d’Es-panya, que, entestats a vo-ler fer-nos fer espanyols,ens desconeixen del tot. Nohan vist que Catalunya, desde la Renaixença ençà, hafet passos de gegant i queavui és un estat en potèn-cia, és a dir, no ho és per-què Espanya no permetque decideixi lliurement el

seu futur, no perquè no entingui capacitat. Molts copsho ha demostrat, com en laresposta a l’atac terroristade la Rambla de Barcelonael 17 d’agost del 2017, de re-cent memòria. I com es vademostrar el 1919, quan vaendegar una campanya ex-traordinària per salvar lapintura mural romànica deles esglésies del Pirineu,per posar només dos exem-ples indiscutibles. Avui Ca-talunya és un país pròsper iamb una cultura potentíssi-ma, en totes les arts i ves-sants. La Catalunya moder-na no ha esperat mai queEspanya li resolgués elsproblemes. Sempre ha sa-but que se’ls havia de solu-cionar sola, que de Madridno en podia esperar res, totel contrari. Aquesta és laCatalunya actual, que, amés, ja no té por i no es volretre.MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Josep Maria Bartomeu, PRESIDENT DEL FC BARCELONA

“Fer un acte reivindicatiu de forma pacífica, serena i cívica éscompatible amb un partit de futbol. No hi veig cap problema”

La frase del dia

“La mevaEuropa no ésaquesta que hacomençat a caminaraquesta setmanaobviant la injustíciai la repressió, sinóla dels pobles lliuresque cooperen entreiguals

vui fa vuit dies va començar unanova etapa de la Unió Europeaamb l’objectiu de construir una

Europa més forta de la que els seus diri-gents han heretat. Els discursos d’inau-guració han estat plens de bones inten-cions i també de tocs d’alerta greus, comés el cas de la crisi climàtica, però no hellegit ni una sola referència a la possibili-tat que dins la Unió hi hagi algun tipus decontradicció amb els seus valors funda-cionals, com per exemple que en algundels seus territoris els nivells de qualitatdemocràtica no siguin els desitjables.S’ha parlat d’Europa com un continentde pau, i jo em pregunto si realment po-dem qualificar de continent de pau unlloc on la presidenta d’un Parlament és ala presó per haver permès un debat, unpresident del govern és a l’exili per haverpermès que s’exercís el dret de vot, con-sellers i candidats a la presidència del go-vern són a la presó i a l’exili per les matei-xes raons, líders culturals a la presó, de-senes d’inculpats com a còmplices, ma-nifestants detinguts amb violència atrenc d’alba, aïllats i tractats com a peri-llosos terroristes, el president en exerci-ci jutjat per fer ús de la llibertat d’expres-sió o milions de vots a candidats al Parla-ment Europeu elegits legalment en llis-tes reconegudes per l’Estat no siguin re-coneguts i per tant llençats. I tot per ha-ver permès i facilitat votar en un país, elnostre, on més d’un setanta per centdels votants volia votar.

EUROPA ÉS EL FUTUR, ho he pensat i defen-sat sempre, però no aquesta Europa, quecom he escrit i dit repetides vegades, noés res més que un club d’estats tancat iatemorit perquè veu que a l’horitzó hi hala seva desaparició o el seu esmicola-ment, i no només degut a la lluita dels po-bles que han mantingut ofegats, sinóperquè no han entès que des de fa moltsanys el seu paper s’ha tornat obsolet i nohan sabut modernitzar-se i adaptar-se ales noves necessitats d’un món cada cop

A més interconnectat. El seu tancamentl’ha convertit en un club ineficaç i ambgrans dèficits democràtics. Un club quegosa donar lliçons a la Xina sobre comtractar les seves minories i que deixamaltractar les que viuen dins les sevesfronteres. Per a la Unió Europea els ui-gurs no són un problema intern de laXina, i me n’alegro, tot sigui dit, però elscatalans som un problema intern d’Es-panya sobre el qual no pot intervenir.Un club tan tancat sobre si mateix queno s’adona que nosaltres podríem ser,per no dir que ja som, el despertador delspobles que lluiten per la seva autode-terminació.

ELS NOUS CÀRRECS DE LA UNIÓ s’han com-promès solemnement a treballar pelssomnis i les aspiracions dels europeus;doncs prenguin nota: dins de les sevesfronteres tenen una gent que té el somnide poder decidir el seu futur i ser lliures,de viure en un país on es respecti la de-mocràcia i els drets humans, on sigui im-

pensable la violència d’estat i tot tipusd’atemptats a la llibertat d’expressiócom és el 155 digital, el Reial Decret14/2019, propi d’una dictadura que per-met que siguin intervingudes les xarxesde comunicació, les webs i aplicacionssense necessitat de cap ordre judicial,un veritable cop d’estat digital que no-més funciona en les ments que encarasón a mitjans del segle passat. Quan Pe-dro Sánchez diu que no permetrà ni laindependència offline ni online i que in-tervindrà internet, no sap el que diu i faun immens ridícul, oblidant que l’1-Ovam tenir urnes i vam tenir cens i quemalgrat els esforços no van poder impe-dir l’accés a internet. Ni la Xina amb elseu Escut Daurat i els seus cinquantamil voluntaris vigilant webs ha pogutcontrolar internet, perquè justamentels que el van fer possible ara fa justa-ment cinquanta anys, el van idear per-què fos incontrolable, amb tot el que ai-xò té de bo i de dolent.

I DAVANT DE TOT AIXÒ em torno a pregun-tar, ja no sé si preocupada o indignada, siaquesta és la nostra Europa, una Europaque permet, amb l’abstenció dels socia-listes, que Vox tingui una vicepresidèn-cia al Parlament Europeu, que conside-ra que Vox és democràcia perquè l’hanvotat –Hitler i el Partit Nazi també vanaconseguir milions de vots, compte–mentre impedeix que diputats, tambéelectes, accedeixin als seus escons. Entot cas, la meva Europa no és aquestaque ha començat a caminar aquesta set-mana obviant la injustícia i la repressió.La meva Europa és l’Europa dels pobleslliures que cooperen entre iguals i quehan reinventat la democràcia del segleXXI, denunciant una democràcia queagonitza corrompuda pels interessosd’uns estats caducats que encara no sa-ben que estan a punt de caure a la pape-rera de la història. Una utopia? Potser sí,però jo crec en les utopies possibles faci-litades pels abusos de les distopies.

Imma Tubella. Catedràtica de comunicació

El despertador dels poblesTribuna

l documentalI Am Not Your

Negro (2016), basaten un text inacabatde l’autor afroameri-cà James Baldwin

(narrat per Samuel L. Jackson), esparla, en general, del racisme als Es-tats Units. Ara bé, hi ha un momentdel film en què Baldwin diu quelcomque es podria aplicar perfectament ala situació catalana actual: “Vet aquíla fórmula pel declivi d’un regne: capregne es pot mantenir només a tra-vés de la força. La força no funcionade la manera que els seus partidarises pensen. Per exemple, no demostraa la víctima que el seu adversari [elregne] té molt de poder. Ans al con-trari, demostra la feblesa, fins i tot elpànic, de l’adversari. I aquesta de-mostració fa que la víctima s’omplide passió. Encara crec que podemfer alguna cosa amb aquest país quemai no s’ha fet abans. Ens enganyemsi creiem que tot plegat és una qües-tió de números, perquè no importenels números, importa la passió.” Elcomportament dels últims governsespanyols delata un pànic considera-ble, mentre a Catalunya molts encarapensen que són massa pocs (“els nú-meros”) per canviar res. Però el fetque la passió ha empès –posem percas– una sola adolescent a instigar1,4 milions de persones a fer una va-ga pel clima en 112 països, demostraque Baldwin tenia raó i que, per lamateixa regla de tres, 2,5 milions decatalans –els drets civils dels qualss’han posat en qüestió– haurien deser capaços de “fer alguna cosa ambaquest país que mai no s’ha fetabans”. Potser només fa falta una mi-ca més de passió?

A

De set en setMatthew Tree

No socel vostreespanyol

Nova setmanade negociacions

L’APUNT esperant el nou assalt que aquesta vegada els procla-mi vencedors. Aquest és el principal ensenyament quehan extret de les passades eleccions les forces inde-pendentistes i les esquerres de Podem i el PSOE, perla qual cosa la necessitat del pacte s’albira gairebécom una obligació amb el repte, però, que els partitssignants no perdin bous i esquelles.Emma Ansola

Torna una nova setmana de negociacions entre elPSOE i ERC aquesta vegada en territori català. Tal coms’havien compromès els equips negociadors, i a dife-rencia del passat, hi haurà fins a una tercera trobada,ara en dimarts, per possibilitar la investidura de Sán-chez. Segon intent de pacte sota l’atenta mirada delPP i Vox que, en cas de fallida, ja es freguen les mans

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

passés a Múrcia o a Burgos, es-tarien fora de la presó o encarahi serien? Oi que no? Oi que noha passat que ja siguin fora?Doncs queda clar per què hisón.

Moltes veus critiquen l’actua-ció dels Mossos i reclamen ladimissió de Buch. Quina opinióen té?Tothom coneix la meva amistatamb el conseller Buch i sé comha patit perquè li ha tocat la pit-jor part. El compromís del con-seller amb el procés és indiscu-tible. Una prova d’això és quefiscalia no para d’intentar comsigui d’inhabilitar-lo. Quan li ar-xiven una causa, miren d’obrir-ne una altra. Ell, com pocs, ésvíctima d’aquesta persecució del’Estat. Orientar el punt de miracap a ell a títol personal emsembla un error que no compar-teixo i que alguns han utilitzatde manera partidista amb undiscurs portes endins i un altreportes enfora. De la mateixamanera, o precisament per ai-xò, estic segur que tot mossoque no hagi fet honor al cos querepresenta serà sancionat, comaixí ha de ser, sense matisos. Isí, també entenc perfectamentque molts ciutadans estiguin in-dignats amb algunes actuacionsconcretes dels Mossos, sobre lesquals cal actuar i no les justifi-caré, però no generalitzaré ambtot un cos que excel·leix en tan-tes coses.

En tot cas, molts pensen, i lapresidenta de l’ANC ho va ver-balitzar, que malauradament

els aldarulls han servit perquèel focus internacional es posi aCatalunya. Ho veu igual?El compromís actiu de l’ANC ide tots els qui n’han ocupat lapresidència, com ara l’ElisendaPaluzie, amb la no-violència, es-tà fora de qualsevol dubte. Nofaré el joc a aquells que volen es-

tirar capciosament titulars.

El Tribunal de Comptes perse-guirà ara el patrimoni del go-vern de l’1-O… Ho tem? No hi haja fiances dipositades que co-bririen el que demana?La repressió de l’Estat contral’independentisme és per terra,

mar i aire. Ara li toca al tribunalencara més polititzat... Al Su-prem li va fer mandra, suposo (icom que és un tema de proves ifaves comptades), determinaraquest punt, per no fer més in-solvent encara la sentència. Elsque ens condemnen per malver-sació no diuen de quant parlen.Cap rigor.

Cap on camina el procés ara?Ve una època d’inestabilitatpermanent al carrer? Vostè

s’ha declarat partidari de ladesobediència civil...El procés va cap endavant. Nofem el joc als profetes del des-ànim, el derrotisme o l’autofla-gel·lació permanent. La base iels fonaments són més sòlids iamplis, i això en un repte demo-cràtic com el nostre és el milloractiu. Ara cal que institucions iciutadania vagin a l’una. Dedi-quem totes les energies a resol-dre problemes i reptes, i no a re-crear-nos-hi. Més que inestabili-tat al carrer, veig fermesa i de-

terminació, i això dona moltaesperança perquè ningú s’en-canti o s’adormi.

Tindrem full de ruta conjunt ono? O potser és que ja l’estemveient, amb iniciatives com elTsunami Democràtic?Estem en ruta. Que ningús’equivoqui. És un no parar. Aracal que concretem, aprofitantentre altres la cartografia queens dona l’1-O, valorant actius ipassius, com fem front a cadadificultat que va apareixent, en-fortim els actius i minvem elspassius. El Tsunami Democrà-tic és una mostra més de la de-terminació d’anar endavant demanera no violenta de la gent, i,com deia abans, les institucionshan de concretar la manera quedes de la política es vehicula i esdona resposta a aquesta exigèn-cia.

JxCat i ERC s’han instat a pac-tar una estratègia comuna aMadrid. S’ha de bloquejar la in-vestidura de Pedro Sánchez? Oés que, com diu ell, si no és ambun govern PSOE-comuns, seràimpossible cap negociació ambcap altre govern espanyol? Acanvi de què s’hauria de perme-tre la investidura?El que s’ha de desbloquejar és elconflicte polític entre Catalu-nya i l’Estat. Ja no ens valen desde fa temps actituds més simpà-tiques si el resultat és el mateixde sempre. I no podem pagarper avançat, ja hem vist la soli-desa de la credibilitat de PedroSánchez, que al matí diu unacosa i a la tarda la contrària i al

Turull, al maig, quan va recollir les credencials com a diputat al Congrés ■ ACN

❝El procés va capendavant. No fem eljoc als profetes deldesànim i elderrotisme

1170

84-1

2146

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 20198 | Nacional |

vespre ja no saps on ets. Pertant, si ell vol ser president, ésell qui ha de fer una proposta se-riosa a l’altura del conflicte, i nola cançó enfadosa de sempre. I apartir d’aquí, m’agradaria moltque les forces independentistesanessin a l’una, perquè llavorsel missatge és molt clar, de paísi no de partits, com ho és elclam que hi ha a Catalunya.

El PSOE ara ja diu que és unconflicte polític, però tot justofereix parlar del títol VIII de laConstitució, que va de compe-tències i organització territo-rial. N’hi ha prou? Té recorre-gut l’oferta?Tal com està ara, no. Aquestaoferta demostra que no es té niun diagnòstic de l’abast del con-flicte polític. És una oferta prò-pia de principis de l’any 2000.

Torra aposta per un altre refe-rèndum abans d’acabar la legis-latura. Hi està d’acord?Per sort els presidents durant elprocés sempre han anat un pasendavant per intentar bona-ment donar resposta al clamque hi ha al carrer i mullant-se acosta de tota crítica inicial, acops molt dura però que desprésha acabat amb una competicióde mèrits per veure qui s’apun-tava més a aquella proposta. Vapassar amb el president Mas i el9-N, i amb el president Puigde-mont i el “Referèndum o refe-rèndum”. O no ho recordem?Per tant, per mi, benvinguda laproposta del president Torra.Ara cal, com van fer també elsaltres presidents, concretar-ho imodular-ho, aprofitant el bo imillor de moltes persones, par-tits, entitats i institucions, d’onva sortir l’èxit del 9-N i l’1-O i quesempre ens ha permès avançaren termes de solidesa de la basede tots els que defensen l’auto-determinació. Com va dir aquell,per exercir el dret a l’autodeter-minació primer cal acreditar ha-ver exercit el deure de la deter-minació, i aquestes propostes ipassos que cal concretar se si-tuen aquí també.

Si inhabiliten el president, cal-drà anar a eleccions?Espero que ni l’inhabilitin ni hihagi eleccions. Ara el que enscalen són accions, i no elec-cions. No sento ningú que cridieleccions i en canvi sento moltagent que crida unitat i acció.Unitat per actuar i avançar.

Ara que s’ha dictat sentència,presenta el llibre ‘Persistim’. Hiexplica més detalls del que vapassar aquell octubre del 2017 iels mesos precedents. Ja es potexplicar tot?Tot és molt pretensiós. I tot tot

no crec que calgui de moment.Ja m’enteneu... En el llibre quehem fet amb la Gemma Aguile-ra explico el que he viscut i comho he viscut, el què, el com i elperquè, però en el meu cas desde les meves pròpies vivències.Creia que tenia el deure de fer-ho i explicar-me a tanta gentque s’ha mobilitzat per nosal-tres, i també perquè si mai tincnets i pregunten per què l’avi vaser a la presó, que ho sàpiguenpel meu testimoni directe, noper la versió de tercers, a copsesbiaixada. El tot és la suma deles vivències de moltíssimespersones. Un o uns no podranexplicar mai el tot de tants.

En un avanç publicat a El Punt

Avui, vostè preguntava als lídersactuals que són fora de la presófins on són capaços d’arribar, toti que ja aclareix que no és cap re-tret. Creu que no han fet proudesprés de l’empresonament iexili de l’anterior govern?El que dic és que per saber ambquè comptem ens hem de con-testar prèviament i molt hones-tament un seguit de preguntes.Si no saps amb què comptes,com pots decidir què faràs i comho faràs en un repte ingent comaquest? Per avançar has de sa-ber amb què comptes, tantd’ànima com de matèria, i a par-tir d’aquí pots decidir millorcom i de quina manera avances.

També hi diu que el “Com pitjormillor” no és bona tàctica, sinóun símptoma de feblesa. Peròavui sembla que si la gent esmou a Catalunya és més com areacció a un atac...En cap cas em refereixo a lagent. Déu me’n guard! Al con-trari. Em refereixo al fet que sila convicció del que defenses ésfonda i sòlida, l’has de poder de-fensar en totes les condicions icircumstàncies, i no esperar elserrors dels altres, perquè si noarriben amb la intensitat quedesitjaries, què fas? Et quedesparat, que vol dir recular? Hem

de ser actius i positius, no ac-tuar des d’una actitud a la de-fensiva. És una reflexió més enel “I ara què?” Per exemple,hem d’esperar polítics i institu-cions a anar a l’una de debò no-més quan ens fustiguen, o ha deser un mot d’ordre fins a assolirl’objectiu? La meva resposta ésclara, i crec que justament elclam que hi ha al carrer, també.

Rajoy diu a les seves memòriesque hauria aplicat el 155 encaraque Puigdemont hagués convo-cat eleccions abans del 27-O.Això vol dir que algun mediadorels enganyava…O que enganyava a molts... Al-guns ja ho vam avisar i dir i vamser objecte de dures crítiques.

Els precedents ens diuen que ono compleixen o enganyen. Éstrist però real.

Els últims dos anys, ERC ha fetun camí cap a posicions méspragmàtiques, mentre que JxCatno ha acabat d’aclarir el seu dis-curs i sovint ha acabat defensantles mateixes tesis. Què creu queha de defensar JxCat? Estàd’acord amb ERC que calenmenys gesticulacions?Com que crec que de cara a re-fermar l’esperit de l’1-O, d’uni-tat, confiança, autoexigència illeialtat, que va fer possible elque molts deien impossible, elprimer pas és amplificar com-plicitats i aparcar retrets, ja emdisculpareu, però no entraré enaquest joc públic del “Si tumés...” o “Si l’altre menys...” enun moment tan delicat i trans-cendent com l’actual.

El 10-N va tallar l’enèsim debat,que ara es reactiva, sobre l’en-caix del PDeCAT amb JxCat.Quina creu vostè que seria lamillor fórmula?La meva opinió personal és queel que fins ara ha estat una fór-mula electoral, Junts per Cata-lunya, promoguda tant pel pre-sident Puigdemont com evi-dentment pel mateix PDeCATarreu del territori, i que aplegatantes sensibilitats que sumenen tots els ordres, esdevinguiuna única força política ben tra-vada, organitzada, on hi hagi lesresponsabilitats ben definidesen una direcció plenament legi-timada per tothom que formapart d’aquest espai i que hi vul-gui ser. Una força política quedefensi justament el model depaís i els objectius de caràcternacional, econòmic i social quejunts hem defensat i compartitara ja en totes les eleccions(Parlament, municipals, euro-pees i generals). I és cert queaquesta concreció del que ha deser urgeix i molt, com és certque el context d’eleccions i elec-cions no ha ajudat a concretar-ho perquè no es pot fer a la ba-balà, però sí que en canvi aquesttemps ha ajudat, i no és gensmenor, a donar extensió i soli-desa a la fórmula de JxCat, araja present d’una manera moltpotent, i defensant un mateixprograma polític a totes les ins-titucions. Insisteixo que és no-més la meva opinió personal.

En tot cas, ara la Crida Nacionalper la República sembla quetambé es reactiva i no descartapresentar-se a eleccions.La unitat no passa per compar-timentar més encara l’espai po-lític. No s’entendria. En tot casel meu desig és apilar i no es-campar més. ■

Jordi Turull Exconseller de la Presidència. Pres polític

Turull, al ple d’investidura fallit a què es va sotmetre el març del 2018, abans de ser empresonat de nou ■ O. DURAN

❝Si han fet prou elslíders actuals? Peravançar has de saberamb què comptes,d’ànima i de matèria

La meva opinió ésque JxCat had’esdevenir unaúnica força políticaben travada

❝

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 201910 | Nacional |

“Entre la CUP i JxCat lesdiferències són immen-ses i és impensable quefem un grup conjunt”, vaesgrimir Mireia Vehí enel seu debut al Congréscom a diputada de la CUPper rebutjar qualsevol en-tesa amb els de LauraBorràs per tenir més veu ivisibilitat. Però la coha-bitació de JxCat i la CUPen un mateix grup podriaser una realitat sensebuscar-ho. El repte que téMeritxell Batet a l’horad’ordenar el grup mixtmés poblat de la història,amb 21 diputats d’onzepartits, anima els regio-nalistes a escindir-se enun subgrup i això deixa-ria un grup mixt indepen-dentista amb els vuit deJxCat, Mireia Vehí i Al-bert Botran (CUP) i el ga-llec Néstor Rego (BNG).

Les normes del Congréssón rígides sobre el que calper poder tenir un grupparlamentari propi: potfer grup el partit que hagiobtingut 15 diputats, elque superi els cinc esconsi el 15% dels vots a totesles circumscripcions on esva presentar o bé el quehagi conquerit el 5% delsvots al conjunt de l’Estat.Això fa que en aquesta le-gislatura EH Bildu tinguigrup propi per primera ve-gada amb només cinc es-cons, però que JxCat, ambvuit escons, vagi a engros-sir el mixt.

El que les normes delCongrés no van preveuremai és que hi podia haveruna superpoblació al mixtcom la que hi ha ara, fruitde les eleccions del 10-N.A més de JxCat, amb vuitdels 21 escons, el mixt escompleta amb Vehí i Bo-tran, de la CUP (2); ÍñigoErrejón i Inés Sabanés, de

Més País (2); Coalició Ca-nària (2); Navarra Suma(2); Joan Baldoví (Com-promís); el BNG (1); Fò-rum Astúries (1); el PartitRegionalista de Cantàbria(1), i Terol Existeix (1).“En la història del mixt,mai hi havia hagut tantspartits; així es fa impossi-ble l’actuació política”, la-menta la veterana canàriaAna Oramas. La diputadade CC defensa una escissió“per raons pragmàtiques ino ideològiques”. Segonsfonts parlamentàries, laidea de crear un subgrupregionalista –amb els ca-naris de CC, els navarre-sos d’UPN, el cantàbric delPRC José María Mazón il’aragonès de Terol Exis-teix Tomás Guitarte– ésla solució més factible araper ara. Pel valencià JoanBaldoví, de Compromís, sino hi ha aquesta alternati-va al “mastodòntic” grupmixt, els ciutadans s’arris-quen que les seves propos-tes no siguin escoltades.

“No a tripijocs estranys”La mesa del Congrés, ambmajoria del PSOE i UnidesPodem, és l’òrgan que hau-ria d’autoritzar un trosseja-ment del mixt i la data límitper registrar-hi una pro-posta venç aquest dime-cres. Si Batet aprova unaescissió, JxCat es trobaràde retruc cohabitant elmixt amb la CUP, precisa-ment el que Vehí s’ha negata buscar fins al punt de novoler parlar-ne amb Borràs.“No entrarem en tripijocsestranys per tenir un mi-nut més de veu o poder pre-sentar una proposició no dellei més. La CUP no ha vin-gut aquí a fer política parla-mentària a l’ús ni a unificarla veu independentista”,manté Vehí. Qui es troba enterra de ningú és Errejón,que ha arribat a oferir la viadel sorteig per no haver depassar a conviure entre in-dependentistes mentre elsregionalistes marxen.

Tenir un grup propi oun subgrup o bé residir almixt afecta el poder decontrol al govern, el pres-supost per contractar as-sessors i la visibilitat. Lallei preveu una subvenciófixa per grup de 28.597 eu-ros mensuals sense teniren compte el nombre d’es-cons i una partida addicio-nal de 1.645,49 euros men-suals per cada diputat elec-te. Batet resoldrà si, para-doxalment, són els regio-nalistes els que exerciranel dret a l’autodetermina-ció al mixt per separar-sedels independentistes. ■

JxCat i la CUP podrien fer grupal Congrés sense buscar-ho

David PortabellaMADRID

a La iniciativa dels regionalistes d’escindir-se en un subgrup deixaria un grup mixt independentistaamb Borràs, Vehí i el BNG a Els antisistema no hi volien cohabitar a Errejón queda en terra de ningú

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Fins i tot l’observador mésdistant del Congrés sap quePablo Iglesias i Gabriel Rufiánno se suporten, però el líderde Podem i el portaveu d’ERCal Congrés inicien la legisla-tura estatal airejant-ho tot ipoder estar cridats a ser so-cis parlamentaris d’un governde Pedro Sánchez.

L’última disputa neix peruna escena distesa d’Iglesiasamb el portaveu de Vox alCongrés, Iván Espinosa de los

“Cal una alternativaal mastodòntic mixt ique el ciutadà tingui laseguretat que la sevaveu serà escoltada”Joan BaldovíDIPUTAT DE COMPROMÍS AL CONGRÉS

“Entre la CUP i JxCatles diferències sónimmenses i ésimpensable que femun grup conjunt”Mireia VehíDIPUTADA DE LA CUP AL CONGRÉS

“En la història delmixt mai hi havia hagut11 partits i 21 diputats;així es fa impossiblel’actuació política”Ana OramasDIPUTADA DE COALICIÓ CANÀRIA

La portaveu de JxCat, Laura Borràs, entrant a l’hemicicle del Congrés amb el diputat aragonès Tomás Guitarte, de Terol Existeix ■ EMILIO NARANJO / EFE

Monteros, en l’acte dels 41anys de la Constitució i entreriures compartits amb InésArrimadas (Cs). “AquestNadal en moltes famílies hihaurà votants de Podem, departits independentistes, deVox, del PSOE... Com en elssopars d’empresa o a la clas-se de la facultat. Això no ésuna falta de coherència políti-ca, sinó condició humana”, esdefensava Iglesias a Twitterrecuperant una foto seva

amb Oriol Junqueras i unade Rufián amb un apoderatde Vox el 10-N. “Que covardequiparar qui està en unacel·la per les seves ideesamb el teu compadreo ambun del partit que li demanava75 anys de presó. I més co-vard quan saps que no es potdefensar, vicepresident”, etzi-ba Rufián amb una mofa pelcàrrec que vol Iglesias. El dePodem va dir dijous que pre-feria “l’ERC de Joan Tardà”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rufián-Iglesias: l’enemistat va a més i ara és per Vox

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 201912 | Nacional |

Els set membres dels CDRempresonats arran del’operació Judes fa més dedos mesos, des del primerdia que van trepitjar la pre-só, el 26 de setembre, queestan sota el règim de con-trol penitenciari més es-tricte, el que més endureixles condicions de vida delsreclusos i el que més polè-mica ha generat des delmoment en què es vacrear, en els anys més dursde la violència d’ETA i lalluita antiterrorista. EnJordi, l’Alexis, l’Eduard,en Ferran, en Germinal, enXavier i en Txevi estan ads-crits al fitxer d’interns d’es-pecial seguiment (FIES),que dona carta blanca alcentre penitenciari de So-to del Real per intervenirtotes les seves comunica-cions, fer escorcolls conti-nus de la seva cel·la, limitar–encara més– el nombrede llibres i de mudes quepoden entrar a la presó iaplicar un règim d’aïlla-ment duríssim, com passaen el cas de Jordi Ros i Xa-vier Duch, que només po-den sortir de la cel·la qua-tre hores al dia. Sense ha-ver estat ni jutjats, tots setestan adscrits al FIES-3, elnivell reservat als presosque pertanyen a bandes ar-mades o grups terroristes,el que històricament s’haaplicat a membres d’ETAque han assassinat dese-nes de persones.

La primera irregulari-tat, asseguren els advo-cats dels presos i tambénombrosos experts endret penitenciari, és ques’apliqui aquesta mesuratan extrema a personesque no han estat jutjades ia les quals no s’ha imputatcap acció violenta concre-ta. Però el mateix FIESés qüestionat des dels seusorígens, el 1991. “Hancreat autèntics búnquersper enterrar-nos, més quetancar-nos”, denunciavaen el llibre Huye, hombre,huye el pres anarquistaFIES Xosé Tarrio Gonzá-lez. Nombrosos organis-

mes fa dècades que recor-ren davant la justícia espa-nyola i europea contraaquest sistema de controlperquè creuen que vulneranombrosos drets fonamen-tals, però, tot i que ha estatdeclarat il·legal per diver-ses interlocutòries, el go-vern espanyol el va validaramb la reforma del regla-ment penitenciari el 2011.

Una mesura extremaL’Observatori del SistemaPenal i els Drets Humansde la UB és una de les enti-tats que han denunciat in-cansablement les irregula-ritats que envolten el FIESi el seu ús. El seu director,Iñaki Rivera, relata gràfi-cament: “Quan vaig saberque els set membres deCDR empresonats esta-ven sota aquest sistema,creat en un moment d’ab-soluta violència que no té

res a veure amb l’actual,no m’ho podia creure; elFIES és una eina moltgreu, una mesura peni-tenciària totalment extre-ma, i em fa patir perquè escomença a normalitzaraquesta situació d’absolu-ta excepcionalitat.” Comrecorda Rivera, aquest rè-gim, que adapta els siste-mes d’aïllament total pro-vats a Alemanya i Itàlia, esva fer servir molt amb elspresos d’ETA, però “des-prés es va aplicar a altressupòsits que no tenienres a veure amb l’objectiuinicial, com en el cas de lí-ders penitenciaris espe-cialment rebels”. Tot i quel’administració no donadades sobre el nombre depresos FIES –una mostramés de l’opacitat que en-volta el mecanisme–, elseu ús s’ha anat reduintamb els anys, constaten

els experts en la matèria.Tot i això, alerten de l’ússelectiu que se’n fa, ja queés cada centre penitencia-ri, amb l’aval del Ministeride l’Interior, el que deci-deix quin pres se sotmet aaquest enduriment de lescondicions de vida i tambéles mesures concretes quese li apliquen.

Lluita conta l’enemicCom explica el professorde dret penal de la UABJoan Baucells, el FIES haservit, a la pràctica, “perestablir un control absolutsobre els individus que elsistema penitenciari con-siderava que mereixien unseguiment especial”. Ésper això que “s’ha aplicatsobretot a condemnats per

terrorisme i narcotràfic”,però també a “supòsits dedelictes amb motivació po-lítica”, per exemple, en elcas dels insubmisos. Comresumeix, el FIES “ha for-mat part de l’anomenatdret penal de l’enemic, queconsisteix a construir undret d’excepció en què esflexibilitzen les garantiesdel dret penal i processalper lluitar de manera mésexpeditiva o eficaç contrasubjectes que s’etiquetencom a enemics”.

Segons Xavier Pellicer,portaveu d’Alerta Solidàriai coordinador de la defensadels set CDR empresonats,tots ells tenen limitades lescartes que reben a dues otres a la setmana i intervin-gudes totes les comunica-cions, cosa especialmentgreu en el cas de les conver-ses amb els advocats, per-què vulnera no només elseu dret a la intimitat sinóel de defensa. “És una me-sura excepcional dins lapresó però que hem vistabans en el cas de presospolítics perquè és una einamés que l’Estat usa per llui-tar contra la dissidència po-lítica”, assegura. ■

Laia BrugueraBARCELONA

a Fa dècades que nombrosos organismes denuncien la vulneració de drets del fitxer d’internsd’especial seguiment a El sistema va ser creat en els anys més durs de la lluita antiterrorista

L’eina que controla els CDRa la presó, la més polèmica

Encadenats a l’estació de metro d’Arc de Triomf de Barcelona per reclamar la llibertat dels CDR empresonats ■ ACN

Considerats els membresmés perillosos del descone-gut grup terrorista Equip deResposta Tàctica (ERT), delqual no es coneix cap accióviolenta ni s’ha trobat cap ex-plosiu en els escorcolls, JordiRos i Xavier Duch han de pas-sar 20 de les 24 hores del diatancats en onze metres qua-drats. Mengen a la cel·la i nopoden participar en cap acti-vitat comuna amb la resta dereclusos. Segons la llei,aquest règim només s’aplicacom a conseqüència d’unasanció o en els casos de “pe-rillositat extrema o inadapta-ció greu i manifesta al règimordinari”.

Històricament, mesurestan extremes com aquestaïllament tan sever han tin-gut tristes conseqüències.

Com recorda el professor dedret penal de la UAB JoanBaucells, s’han documentat“diversos casos de presosFIES sotmesos a primer graupenitenciari durant moltsmesos” que s’han acabat lle-vant la vida. Com reflexiona,“viure 24 hores al dia tancatde manera aïllada, sotmèsa escorcolls quotidians i pri-vacions sensorials abocaaquests subjectes a una si-tuació d’angoixa personalque ha acabat en diversesocasions en suïcidis que hanestat denunciats per diversesassociacions de drets hu-mans”. El síndic de greugesha demanat reiteradamentque es limiti aquest règim a“casos justificats i contro-lats” i que s’apliqui “amb ga-ranties i proporcionalitat”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

20 hores al dia a la cel·la

4hores al dia de pati tenenJordi Ros i Xavier Duch. Laresta del dia estan a la cel·la.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

8anys fa que el govern espa-nyol va validar el fitxer FIESen el reglament penitenciari.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 2019 | Nacional | 13

8587

03-1

2189

60Q

atalunya ha construït el seupropi estat del benestar totsovint a partir d’iniciatives

de la societat civil per arribar allàon l’Estat espanyol no arribava iencara no arriba. Així s’han im-pulsat iniciatives socials, cultu-rals, lingüístiques, mediambien-tals, tecnològiques i agroalimen-tàries orientades a millorar la vidade les persones i de la col·lectivi-tat; per als catalans i per a Cata-lunya. Dimecres de la setmanapassada, el vicepresident del go-vern, Pere Aragonès, feia valer en

C el ple del Parlament la transcen-dent feina que han fet durant dè-cades aquestes persones: “Bonapart dels serveis en l’àmbit del’ensenyament, en l’àmbit de lasalut, però també en l’àmbit delsserveis socials, de la protecció so-cial, tenen un origen en iniciativespopulars, en iniciatives ciutada-nes, en iniciatives cooperatives.Perquè aquest país, per faltad’activitat de l’Estat, va haver deconstruir-se l’estat del benestar.”I és que és realment així. El paperde la societat civil ha estat fona-

mental en la construcció de laCatalunya actual, des de fa mol-tes dècades i en tots els àmbits.Gràcies a la iniciativa popular i dela societat civil, hem avançat en elcamí de voler ser un estat a totsels nivells. Podem fer extensiu elpaper de la gent de tots els sec-tors per avançar cap a un modelde país i d’administració quesempre ha tingut diferènciessubstancials respecte al modelde l’Estat espanyol.

I si diem tots els sectors, vo-lem dir tots, també l’amplíssim

sector de la cultura, ja sigui desdel món civil, privat o mixt. I aixòel vicepresident faria bé de tenir-ho present les setmanes que ve-nen, com té presents altres sec-tors socials del país. El de la cul-tura és un sector que ha fet gransesforços de contenció per sobre-viure i continuar treballant en elsseus projectes culturals i empre-sarials. Des de les administra-cions i des del govern l’hem deprotegir amb la mateixa fermesaque el vicepresident demana peral sector social, de l’ensenyamenti de la salut, perquè la culturatambé és (i no només) social. Ai-na Clotet el 2015 ho expressavaaixí de clar i sincer (i simpàtic) enel llibre El canvi cultural a Catalu-nya (Jordi Cabré, coordinador;

Pòrtic): “A mi el món se’m fa moltdifícil d’entendre i sort en tincdels refugis creatius que han ge-nerat i que generen artistes queet fan sentir acompanyat.” Amb lacultura s’expandeix l’educació i vi-ceversa, amb el coneixement ensfem crítics, creixem i podem mi-llorar personalment i com a so-cietat. Els projectes culturals for-men part de les eines de transfor-mació social (per exemple, les bi-blioteques com a “CAP culturals”que sempre remarca metafòrica-ment l’alcalde d’Olot, Pep Berga),la cultura és un instrument im-prescindible de superació de des-igualtats socials i també és unmotor de la Catalunya del teixitproductiu, del PIB, de les petites imitjanes empreses, dels treballa-dors i de les treballadores. I ni quefos només per això, la cultura de-mana consideració, protecció i

pressupost igual que sanitat, edu-cació, seguretat i treball.

Tampoc podem només relacio-nar intensament amb la culturacom a eina de transformació so-cial i personal o com a peça moltestratègica per a l’economia, comindirectament feia John Berger aMadrid el 2005. “El éxito en la so-ciedad actual es una cuestión decantidades: número de copias deun disco, de visitantes en una ex-posición, de libros vendidos. Esahí donde manda el mercado, pe-ro el mercado ignora que lo queimporta del arte es su vida subter-ránea, lo que ocurre cuando unapersona se ve afectada por lo queha visto, ha escuchado, ha leído.Esa persona deja ya de ser la queha sido, puede actuar de maneradiferente. Pero es eso, precisa-mente, lo que no se puede cuanti-ficar. Esos minúsculos cambiosque el arte desencadena ni si-quiera son fáciles de explicar.” Aningú se li escapa que la cultura aCatalunya ha estat i és estratègi-ca també en la formació del país.Tots sabem el paper i la prevalen-ça de la cultura a Catalunya, per aCatalunya i per Catalunya; en laidentitat de Catalunya, en la pro-jecció de la imatge de Catalunya ien el pensament i en la reflexiósobre Catalunya. Carles Riba, enun article del 1938 sobre la Diadadel Llibre, ho expressava d’aques-ta manera: “Catalunya com a per-sonalitat col·lectiva fou desperta-da per homes de llibres.”

La cultura, doncs, ha tingut i téun paper estratègic per a l’estruc-tura i la configuració del país; enaquest país que tenim i que esti-mem, la cultura i la llengua hi hande tenir un paper fonamental pera les persones, per a la societat iper al nou i renovat país i, ja siguiper un motiu d’aquests o per totstres, cal que protegim la cultura ila fem sortir sobiranament de laprecarietat amb més suport iamb més pressupost.

Més cultura per a lespersones i per al país

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El MNAC, un dels museus en què la Generalitat és al consorci ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Gràcies a la iniciativapopular i de la societatcivil, hem avançat en elcamí de voler ser unestat a tots els nivells

Francesc TenDiputat i portaveu de Junts per Catalunya de la comissió de Cultura