P6-9 Laura Borràs. Consellera de Cultura “El català ... · paro, que m’estic excedint en un...

Edició de BarcelonaDIVENDRES · 22 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14675 - AVUI / Any XL. Núm. 13545 - EL PUNT

1,20€

8011

75-1

1787

81®

1344

05-1

1636

17®

ORDRE · L’Audiència de Navarradecreta llibertat provisional perals membres de La Manada ambuna fiança de 6.000 euros

PROTESTES · Indignació per ladecisió d’alliberar els agressorssexuals després de la polèmicasentència exculpatòria de violació

Un miler de persones van participar ahir a Barcelona en la concentració de protesta a la plaça de Sant Jaume ■ JOSEP LOSADA

EUROPA-MÓN P24,25

P6-9

“El català molestaperquè no es veucom una riquesa”

Laura Borràs. Consellera de Cultura

A les 12.00 ia les 22.30

L’ESPORTIU

Tarragona ja ho tétot a punt perinaugurar els Jocs

Sis mesos d’inhabilitacióper a l’alcaldessa de Berga

Nacional P12,13

Venturós recorrerà contra lacondemna per no haver tret l’esteladade l’ajuntament en eleccions

Ahir es va reunir amb Puigdemont ifins avui no dirà si coincidirà amb el rei

Nacional P10

Els presidents Torra i Puigdemont, ahir a Berlín ■ EFE

Torra manté en suspensl’anada a Tarragona

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 2018

l noi que, amb vintanys, va exercir

de polissó (no del tot,però amb una certaclandestinitat) en unavió que volava a

Heathrow, s’ha convertit en un homemadur, responsable i assenyat, que fade professor de literatura anglesa a laUPF, és especialista en Orwell i en unsquants més (com Auden) i practica elnoble esport de l’articulisme en aquestmateix diari. I moltes coses més, perdescomptat. Com diu Antoni Puigverd,arriba un moment en què “ja no potsprescindir de la seva mirada mordaç”. I,com afirma Xavier Pla, la seva prosa iel seu estil “es posen al servei d’unaactitud epicúria davant la vida que lipermet desinflar els globus de l’encar-carament, la fatuïtat i la pedanteria”.Parlo de Miquel Berga, és clar, que ésamic meu i que em mereix un respectecolossal i em produeix, la seva obra,una enveja no gens dissimulada. Enparlo bé –ara que acaba de publicarUn aire anglès, un recull d’Edicions delPeriscopi amb tot de columnes rela-

cionades amb la seva dèria britànica–no pas perquè sigui amic sinó perquèés molt bo. Ras i curt. Amb l’excusaformal d’un diccionari, aquest llibreens informa sobre tot: costums i llen-gua, vida i literatura, remeis casolans(per viure i per escriure), màximes queens ajuden a enfortir (una mica, no espensin) la fragilitat dels temps quecorren. ¿Com ho fa? Amb tres virtuts:l’esportivitat, la manca de pretensions(el rebuig a la veu engolada) i la ironia,que és un regal dels déus que ell expli-ca així: “És la forma més refinada del’humor.” Aquest llibre, una joia, és unaaposta radical per la intel·ligència, unapenetrant i alhora epidèrmica dissec-ció de la condició humana. I la gràciaés que amb l’excusa de la seva miradabritànica (o anglesa, que aquí funcionaigual) o de la seva fixació pels mèritsde la gran illa i dels illencs que l’habi-ten, en realitat ens parla d’una granquantitat de persones i de situacionsen les quals ens veiem reflectits. I japaro, que m’estic excedint en un elogique el seu understatement segur queno admet de cap de les maneres.

E

Keep calmJosep M. Fonallleras

El britànicBerga

‘Un aire anglès’ és unaaposta radical per laintel·ligència, una penetrant ialhora epidèrmica disseccióde la condició humana

La vinyetaFer

aig visitar Varsòvia per feinaquan Polònia es preparava perentrar a la Unió Europea. Em

van assenyalar amb el dit la Casa de laCultura, el massís arquitectònic d’ofi-cines, sales de reunions i teatres queStalin havia regalat a la ciutat. Nohauria calgut la indicació: es veia desde qualsevol punt, com una obsessió,et situessis on et situessis. Vaig parlaramb gent partidària d’enderrocar-lo:per lleig i agressiu, i per venir de quivenia. Odiaven Stalin perquè tenienprovat que, podent-ho evitar, haviapermès que Hitler destruís la ciutatpedra a pedra i s’acarnissés amb elsseus habitants. Stalin no es refiavadels polonesos i volia una Varsòvia quepogués refer i poblar al seu gust. LaCasa de la Cultura mastodòntica iamenaçant va culminar el desig.

Vaig tornar a Varsòvia uns anysmés tard, quan la integració a la Unióera un fet i el país havia abraçat les de-lícies del capitalisme amb l’ímpetu delneòfit. Vaig mirar a dreta i esquerrasense que la Casa de la Cultura se’mfes visible. Una inspecció més minu-ciosa em va fer adonar que no l’havien

V

enderrocada sinó que l’havien escamo-tejada. La invisibilitat s’havia aconse-guit plantant edificis molt més alts id’arquitectura radicalment modernatot al seu voltant. L’antiga construccióque havia emergit de Varsòvia sensecompetència s’havia convertit en unaminiatura irrellevant. Des de llavorspenso que els polonesos dominen l’artde la màgia i són uns grans utilitaris-tes. La Casa de la Cultura segueix ofe-rint serveis. Hi vaig veure un local mu-sical a la planta baixa que hauria dis-gustat molt Stalin, i a la façana s’hiprojectaven unes llums carregadesd’intenció que com que Stalin no tenia

sentit de l’humor haurien fet que ellmateix s’hagués penedit de l’obsequi,d’haver-les pogut veure.

A Moscou hi ha set edificis com elde Varsòvia. Un és un hotel, un altreuna universitat... He perdut el compte.A Stalin li agradava l’estil perquè erael seu retrat. Parlàvem l’altre dia deles estàtues públiques dedicades a Le-nin. Dèiem que el líder revolucionarihi apareix sempre amb abric. És unabric descordat i voladís, d’home d’ac-ció. Un abric que en realitat és un tresquarts. Dèiem també que els monu-ments a Stalin han desaparegut. N’hiha fotografies. Va igualment ambabric. És un abric cordat que arribafins als peus, un abric encarcarat, unabric imposant, un abric que amaga al-guna cosa inquietant a dins, és la Casade la Cultura de Varsòvia, són les setrèpliques de Moscou.

Stalin va construir habitatges so-cials, tots tan sòlids com el seu abric.Tres o quatre famílies compartien elmateix pis. En l’actualitat, només una.Els adquireixen els rics. Fa distingitviure en un pis stalinià. S’hi fan festes,recepcions...

“El dictador vaconstruiruns edificis que sónel seu retrat

Vuits i nous

L’abric de StalinManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 2018

L’Audiència de Navarra va de-cidir ahir, de manera total-

ment incomprensible, permetre lasortida en llibertat provisional, pre-vi pagament d’una fiança ridícula,dels cinc components del grup LaManada. Els joves van ser condem-nats fa poques setmanes a nouanys de presó per abusos sexuals,en una sentència que ja va aixecarfortes crítiques arreu de l’Estat, jus-tament per la feblesa de la pena,per haver-los exculpat de violació idavant l’evidència d’uns fets que,per a molts ciutadans, mereixen uncàstig molt més contundent. La de-cisió d’ahir confirma aquesta tebie-sa judicial que suposa un escarni iuna befa a la víctima del cas i tambéa totes les altres dones que han pa-tit violacions i abusos sexuals. Somdavant d’un delicte molt greu, co-mès en unes circumstàncies queencara l’agreugen més, si això fospossible. En casos així és quan lajustícia hauria d’actuar amb méscontundència, sobretot coneixentla sensibilitat d’una opinió públicaque no està disposada a tolerarcomportaments com els del grupde La Manada. Les protestes d’ahiral vespre a moltes ciutats de l’Estatsón una bona mostra d’aquestacreixent indignació popular. Unclam que hauria de recollir imme-diatament el nou govern socialistaper canviar ben aviat la legislació ievitar casos semblants en un futurproper.

De la sortida en llibertat de LaManada en provoca encara més in-dignació el tracte diferencial quesuposa respecte a altres condem-nes recents. El cas dels nois d’Altsa-su, mantinguts o ingressats a lapresó ràpidament, n’és un exempleben evident, però des de Catalunya,sobretot, costa molt no pensar enels presos polítics catalans, empre-sonats preventivament i lluny decasa des de fa mesos.

Una decisiójudicialintolerable

EDITORIAL

om que una de les coses que hemaprès aquests darrers mesos(ves quin remei) és a no posar-

nos nerviosos, jo m’agafo amb moltacalma tots els gestos (la majoria d’ells,de cara a la galeria) que hi ha aquestsdies en relació a la reunió que els pre-sidents Torra i Sánchez han de cele-brar a principi de juliol. Vist el discursdel 3-O, hi ha motius més que sufi-cients per plantar el rei i tota la sevacomitiva cada cop que vingui a Catalu-nya, però és evident que el posiciona-ment del govern català (ara hi vaig,ara no hi vaig) forma part també delsprolegòmens de la trobada Torra-Sán-chez. I és evident que en forma parttambé la trobada que Torra mantin-drà aquest dilluns vinent amb el líderde Podemos, Pablo Iglesias. Les duesparts en fan, de gestos. Sánchez sapque no pot tractar Catalunya de formabilateral (o, si més no, que de cap ma-nera pot deixar que això s’interpreti

C “El mésimportant de latrobadaTorra-Sánchez éssaber si n’hi hauràuna segona

així des de l’Espanya profunda) i ésper això, i només per això, que abansque amb Torra es veurà amb Urkullu.Sánchez ha entretingut i allargat ladata de la trobada només amb un ob-jectiu, i és el de traslladar a l’opinió pú-blica la sensació que és ell, i no pas elscatalans, qui marca el calendari.M’atreviria a dir que a hores d’ara lesdues parts no només gestionen els ges-

tos sinó que gestionen també elstemps. Si el procés fos un cotxe, diriaque ara anem al ralentí, que és quandesaccelerem i baixem les revolucionsal mínim necessari perquè puguemmantenir el motor en marxa sense ca-lar-se. I de tant en tant les dues partsfan cops de gas al mateix temps quepitgen el pedal de l’embragatge, que ésuna manera de fer molt soroll sensemoure’s de lloc. Sense saber què pas-sarà amb la justícia alemanya i CarlesPuigdemont, i amb un macrojudici a lavista, les dues parts gestionen elstemps i els gestos. Perquè necessiten,també, reordenar les seves pròpies fi-les amb vista, sobretot, a unes munici-pals que són a la cantonada. Torra iSánchez necessiten, tots dos, sortir vi-us de la reunió del 9-J. Per això a miem sembla que la important no seràaquesta. L’important serà saber si n’hihaurà una segona. I en quin format iamb quins actors.

Al ralentíXevi Xirgo / [email protected]

A la tres

Les cares de la notícia

Dos cops va emigrar la cineasta argentina a NovaYork. Sovint la vida no té els happy end de Holly-wood, però tornar a casa pot suposar un creixe-ment personal més important que l’èxit. De tot ai-xò parla a Nadie nos mira, premiat justament aNova York, que avui s’estrena als cinemes.

ALCALDE DE BADALONA

Nova York des de baix

Demostració de la seva voluntat? Imposició delPP, el grup que guiarà el nou govern de Badalona?Sigui com sigui, la primera acció del nou alcaldedel PSC va ser retirar la pancarta que reclamavala llibertat per als presos polítics catalans. Totauna declaració de principis del 155 badaloní.

-+=

-+=

Créixer i ser referentJosep Maria Dutrén

El 155 comença a actuarÀlex Pastor

-+=

Julia Solomonoff

El Festival de Música Antiga del Pirineu no para decréixer i arriba a la vuitena edició sumant munici-pis i novetats. El certamen és clarament un refe-rent en la música antiga però té un mèrit especial,poder omplir de música tot el Pirineu, d’est a oest,i pensar, a més, a continuar creixent.

DIR. DEL FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DEL PIRINEU

DIRECTORA DE CINEMA

De reüllAdela Genís

Robatori defiances

a bombolla immobiliària té molts danys col·laterals iles immobiliàries són aquells que esperen qualsevol

ocasió per cobrar els seus serveis. Les fiances són elsdiners que es donen en dipòsit (normalment sónl’import de dos o tres mesos de lloguer) i que han deservir per si en finalitzar el contracte el pis o casapresenta algun desperfecte. El resultat és que lesimmobiliàries animen els mateixos propietaris a notornar els imports, al·legant que s’han fet destrosses alpis i que aquests diners són precisament per arreglar

aquests desperfectes. Són elsmeus amics, coneguts i saludatsuns vàndals? No ho crec. El que síque sé són les quantitatsestratosfèriques (parlem de milersd’euros) que no arribaran a cobrarmai perquè aquests casos poquesvegades arriben davant d’un jutge.Les immobiliàries esgrimeixen

qualsevol petit detall per jugar amb uns diners que noels pertoquen. Són casos increïbles però que passencada dia. A una amiga li van cobrar gairebé 700 eurosper la retirada d’uns mobles que prèviament haviapactat amb la propietària que es quedarien al pis. A unaaltra li volien fer contractar una empresa de neteja perun valor de més de 500 euros per deixar el pis net i polit(tot i que ja ho estava). No són totes les immobiliàries ialguns llogaters no compleixen les condicions, però ésevident que l’abús en les fiances hi és i algú hi hauria deposar fre.

L

Moltsllogaters esqueden sensecobrar lesfiancesdipositades

http://epa.cat/c/wk6djz

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Les entitats sobiranistesavisen que s’acosten temps detensió absoluta que demanaranla mobilització permanent de laciutadania.

10anys

20anys

Mariano Rajoy és escollitpresident del PP amb el84,24% dels vots delscompromissaris, però amb 409vots en blanc.

Set morts en un nou cap desetmana tràgic a les carreterescatalanes. Quatre víctimes al’N-II a Calella en l’accident mésgreu.

Un nou esforç Relleu al PP Balanç tràgicTal diacomavui fa...

iguem-ho d’entrada, continuoenamorat dels clàssics: MercèRodoreda, Víctor Català, Joan

Vinyoli, Joan Puig i Ferreter... M’atrauSolitud i els seus personatges, com ara laMila i el desig de realització personal, laidealització del Pastor i la relació amb lanatura...

EM FASCINA L’OBRA DE PUIG I FERRATER Ai-gües encantades, on s’estableix una llui-ta entre els ideals moderns i la tradició,on els personatges principals lluiten con-tra la ignorància de la gent. Un drama so-cial que es podria traslladar fins i tot al se-gle XXI amb la manca d’informació realque pateix bona part de la societat.

SENTO COM VIBRA A LA PELL el poema Larosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit,l’amor, la plenitud vital i l’experiènciadels sentits, les imatges, la captació del’instant, l’evocació sensual, la natura...

¿I QUÈ EN PUC DIR DE JOAN VINYOLI i el seutresor Vent d’aram per fer despertar lasensibilitat poètica dels nostres esti-mats adolescents? El pas del temps, el

D record, el valor simbòlic de les imatges,l’amor, el desig, la descoberta, i també lamort, tot embolcallat amb un vel d’un li-risme excepcional.

PODRÍEM RESSEGUIR les senderes sinuo-ses dels nostres clàssics i ens hi passa-ríem hores i hores sota la frescor de la pi-nassa, amb un bon refrigeri i havent des-connectat el mòbil, el nostre pitjor ene-mic al segle XXI, si més no quan el quevolem és submergir-nos en la màgica lec-tura d’obres excel·lents.

¿PERÒ L’UNIVERS LITERARI s’acaba aquí?¿Hem de fixar la mirada només en lesobres d’aquests autors clàssics per esta-blir lectures obligatòries d’ESO o batxi-llerat? ¿Quina és la clau perquè els nos-tres estudiants tinguin autèntica passióper la lectura, i sobretot en català? Esticd’acord que hi ha obres que són impres-cindibles de llegir, però si l’objectiu delcurrículum d’ESO i batxillerat és que elsapassioni la lectura, no obliguem: sugge-rim, seduïm!

HI HA OBRES QUE NO SÓN ETIQUETADES

com a clàssiques, però que tenen els in-gredients imprescindibles perquè ho si-guin, com ara la novel·la juvenil de Noe-mí Molinero El cementiri dels vius, edi-tada per Gregal. Una obra que et fa viurela infantesa i l’adolescència i que con-necta amb els avantpassats que ja no es-tan amb nosaltres, i que són autènticscontadors d’històries. Un treball escritamb un llenguatge fresc, viu, molt reei-xit, per tal de reflectir uns diàlegs genu-ïnament versemblants. Una obra que elsestudiants podrien incloure com a lectu-ra preferida, etiqueta que estic conven-çut que avalarà la crítica.

LA PASSIÓ PER LLEGIR està renyida ambl’obligació de fer-ho. Només aconsegui-rem grans lectors si tenim, els educa-dors i els crítics literaris, prou capacitatper convèncer, per suggerir allò que enspermetrà gaudir de la vida sense els mal-decaps d’una selectivitat o d’unes dèci-mes de puntuació per entrar en una car-rera determinada. Si fruïm amb el quefem, se’ns obriran les portes del coneixe-ment. Fem-ho, que encara hi som atemps.

Joan Abril Español. Filòleg

¿Lectures obligatòries?Tribuna

n dels meus llibres preferits ésuna edició de les Obras comple-

tas de Miguel de Cervantes que, publi-cada l’any 1964 per Ediciones Aguilaramb una enquadernació ferma, cons-ta de 1.800 pàgines primíssimes comun paper de fumar incloent-hi, evi-dentment, les dues parts d’El ingenio-so hidalgo Don Quijote de la Mancha. Ala primera pàgina, hi ha aquesta ano-tació: Castellfollit de la Roca,22/VII/1966. El vaig heretat del meupare, del qual recordo que, essent jouna nena, a vegades el llegia al llitabans de dormir. El sentia riure i aixòva fer que sentís curiositat per aquellllibre que vaig llegir per primer copquan era una adolescent, vaig rellegirun temps després i al qual a vegadesretorno per algun passatge. No puc dirque el meu pare fos un gran lector, demanera que potser és l’únic llibre queem va incitar a llegir: no només per lesseves rialles, sinó perquè me’n va par-lar amb entusiasme. He de dir que elmeu pare era manxec i que se sentiauna mena de Sancho. Ell va llegir ElQuixot moltes vegades i, un cop jo hovaig fer, en parlàvem en català, que elpare va aprendre poc després d’arri-bar a Castellfollit per fer-hi la mili alsanys quaranta: s’hi va quedar perquèva enamorar-se d’una de les filles del’hostal. Molts altres catalans, la majo-ria sense tenir un pare o una maremanxecs, han llegit El Quixot i se l’esti-men. Quan vaig saber que Societat Ci-vil Catalana havia programat un ho-menatge a Cervantes a la Universitatde Barcelona em va semblar una inso-lència, una ofensa portadora d’unamentida: a Catalunya no es menys-prea Cervantes. A les universitats ca-talanes (i a les cases, si encara s’hi lle-geix) se l’homenatja llegint-lo, comen-tant-lo i estudiant-lo. SCC no volia ho-menatjar pròpiament Cervantes, sinófer merder. Una altra cosa és que esti-gui d’acord amb el boicot a l’acte finsimpedir-lo. Evidentment, escric això apropòsit de la pregunta que Fernandode Páramo (crispat a la manera ciuda-danos) va fer a Laura Borràs sobre sicondemnava el boicot a tal homenat-ge. La consellera va girar-se per res-pondre’l i, en veure molts diputats deCiudadanos exhibint un exemplard’una edició de la cèlebre novel·la cer-vantina, primer va comentar que lisemblava una imatge bonica abans dedir-los que esperava que l’haguessinllegida. Potser sí, però no pas aquellsexemplars. Tots eren iguals. Semblavacom si n’haguessin comprat un lot enunes rebaixes. Una altra cosa haguésestat si cadascú hagués dut el seu qui-xot llegit i rebregat.

U

Full de rutaImma Merino

El Quixot

Tirania

b Acaba un altre curs escolar,i tot continua centrat en elmateix, el currículum i les as-signatures. Assignatura, eti-mològicament, vol dir “aquellque segueix”, i sembla que elnostre sistema educatiu trac-ta d’això, de “seguir”, seguircada dia, cada hora, cada mi-nut, perquè tot està progra-mat perquè el seguim senseperdre el temps en altres co-ses. Anar darrere i que et di-guin constantment què i com,i amb cada pas ens allunyemmés de la creativitat, la nostra;de l’originalitat, la nostra, i del’autenticitat de qui som, delsnostres talents i habilitats.Com es pot brillar si nomésseguim? (...) Algú ho va es-criure en un document llar-guíssim que altres van apro-var amb una signatura i des-prés van publicar en un llibreenorme perquè a ningú se liacudís no fer-ne cas. Tant seval si és lògic, adaptable, fun-

cional o pràctic, no importa sité sentit o és obsolet, és lleiescrita i no es pot replantejarperquè aquests que van sig-nar diuen que caldrien anys. Iencara que els cors de moltsalumnes estiguin ferits, sesentin sols i necessitin sabercom poden posar-se una tire-ta que els alleugi el dolor,aquests no han pensat queaquesta lletra negra, tirana iinalterable, els que se l’hand’empassar són petites àni-mes que ningú escolta ni en-tén. Aconseguim un sistemaeducatiu adaptat als nens i alque necessiten, i que l’assig-natura sigui únicament unmitjà per aconseguir-ho.CRISTINA GUTIÉRREZSanta Maria de Palautordera (Va-llès Oriental)

Qui va cap alprecipici?b En el moment històric queestem vivim, se’ns repeteixmil vegades que Catalunya,

amb la declaració d’indepen-dència, va de dret cap al preci-pici. Quin serà el nostre futur?Sembla que pitjor que finsara, amb un Estat espanyolque ens va en contra, no hianirem. No és Espanya qui vacap al precipici? Si es creuenque amb la repressió posaranfi al conflicte català, ho tenenfotut; intervenir el Parlament,el govern català i altres corpo-racions catalanes és una for-ma de no voler acceptar larealitat i mentre no es recone-guin els motius de la revoluciód’una gran part de la societatcatalana i que Catalunya éssubjecte polític, estarem enun atzucac sense sortida.Amb l’experiència que tenimde com Espanya ens ha trac-tat des de fa molts anys, albi-rem que el nostre futur decontinuar com fins ara és ter-riblement dur i negre. Mante-nint presos i exiliats políticscom a ostatges, el nou governespanyol no resoldrà el con-flicte.

Veient l’actitud altiva i pre-potent amb amenaces, burlesi mentides del bàndol unionis-ta, hom s’adona que els inde-pendentistes estem en el cos-tat correcte. Adeu!JORDI LLEAL GIRALTBadalona (Barcelonès)

Menorca

b Si visiteu Menorca, no usequivoqueu a l’hora d’elegirl’empresa que us llogarà elcotxe. La premsa menorquinaha informat d’abusos come-sos per dues d’aquestes em-preses. Fa poc vam llogar uncotxe a Maó. Quan el vam tor-nar, hi havia una rascadeta–no un bony– de poc mésd’un cm. Per això l’empresaon vam llogar-lo ens va retenir300 euros, dels quals no hemrecuperat res, però hem rebutuna factura, presumptamentfraudulenta, pel mateix im-port. Quina casualitat!ELADI SAURAMenorca

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 2018

SísifJordiSoler

ivim en una èpocaque tot és líquid.

Per raons ben dife-rents, en aquests dar-rers mesos a Catalunyao a Espanya hem tingut

consellers o ministres que han durat poc.L’últim es deia Màxim. Hi ha hagut fins itot diaris que han fet un acudit fàcil entreel seu nom de pila i la setmana justa queha ocupat el càrrec. Si no vivíssim en unmón tan líquid, si el món on vivim tinguésla fondària d’un mar com cal, s’hauriencentrat més a preguntar-se per què Sán-chez el va proposar i per què ell va ac-ceptar ser ministre de Cultura i Esports.Ni li agradava l’esport, ni sembla que tin-gués gaires possibilitats d’escriure unbon llibre. Tampoc no en devia tenir gai-res ganes. Per ser ministre avui no cal.Mig any més i Màxim Huerta haurà estatel ministre més conegut de l’any passat.Dos anys més i algú, si és que en parla,acabarà preguntant com es deia. MàximHuerta serà tan vaporós com tantes al-tres coses: les feines que troben els jovesdel segle XXI, les parelles que a vegadesfan o fem, qualsevol de molts compromi-sos personals o públics. I ara penso enaquell francès fracassat que es diu Ma-nuel Valls. Encara n’és, de francès, peròestà deixant-s’ho córrer com Joan-DanielBezsonoff, un amic meu que sí que és es-criptor. Bezsonoff està deixant de serfrancès perquè no ho ha acabat mai deser; Manuel Valls, perquè ja no li surt acompte. Ara vol repatriar-se en aquestaEuropa d’espai Schengen, on ja no calpassaport. A Valls li calen altres coses:canviar república per monarquia, socia-lisme per això que diuen que són els deCiudadanos, França per Espanya... Totamb la idea de poder arribar a ser algunacosa a Catalunya. Sí, vol ser alguna cosa,en Valls. És igual que ja ho hagi estat aFrança i que, si acaba tornant, barri elpas a altres. Els diaris haurien d’explicar-nos per què vol continuar essent algunacosa, bo i fer de tap. I qui diu Valls, diutambé Borrell, aquest home gran que vadir que plegava i que ara torna.

V

De set en setXavier Cortadellas

Els taps

Montse Venturós ALCALDESSA DE BERGA

“S’està pretenent inhabilitar la voluntat de tot un poble.No acatarem que un jutge imposi qui ha de ser l’alcalde”

La frase del dia

“RobertKennedy es vadesviure perdenunciar el malque l’envoltava i esva pronunciarcontra l’obsessiónacional americanapel creixementeconòmic

a cinquanta anys que va ser as-sassinat Robert Kennedy. 1968era un any d’eleccions als Estats

Units, un any d’aquells en què es donaperiòdicament als votants una vaga iincerta esperança de canvi, d’un futurmillor, més just, més pròsper i més enpau. Però, aquell any, l’esperanças’acabà aviat, en un hotel de Califòrnia.Després de l’assassinat de Robert Ken-nedy, el novel·lista John Updike va dirque Déu potser s’havia negat a beneirAmèrica. I s’ha recordat amb sensibili-tat que el món va veure dia rere dia comBobby es consolidava; com parlavaamb una claredat valenta i creixent,amb una inspiració cada dia més fina;com feia campanya –a cada entrevista,a cada plató televisiu– amb una ener-gia, una solvència i una determinacióinfreqüents. Però, de sobte, tot s’aca-bà. No es pot dir que la sorpresa fosmolt gran. La viuda del seu germà –Jac-kie– temia des de sempre que Bobby fosel següent, i un dia li va comentar al’historiador Arthur Schlesinger ambpor: “Sap el que penso que li passarà aBobby? El mateix que a Jack.” L’assassíes deia Sirham Sirham, una personabuida. Mai s’ha sabut per què va dispa-rar.

ESCRIU MARK KURLANSKY al seu excel-lent llibre 1968. L’any que commocio-nà el món que, deixant de banda el seuaccent ianqui de Cape Cod i un cert airefamiliar, Robert Kennedy no s’assem-blava gens a Jack, el seu germà presi-dent assassinat cinc anys abans. Vanéixer el 1925, vuit anys després queJack. No formà part de la generació dela Segona Guerra Mundial. Però, crei-xent en el si d’una família tan extraor-dinàriament competitiva com la seva,va lluitar des de sempre per estar a l’al-tura del seu pare i dels seus dos ger-mans grans. No tenia l’empatia i l’en-cant de Jack, i per televisió sempre se’lveia rígid i seriós. De fet, era seriós.

F Jack se’n reia moltes vegades de la se-rietat de Bobby i li deia “Robert l’Om-brívol”. Era prim, sense l’aspecte arro-gant dels seus germans i, al contrarique ells, era profundament religiós, uncatòlic devot i un marit fidel. Li agrada-ven els nens, i aquests ho captaven i esmostraven feliços i desinhibits al seucostat. Es pregunta Kurlansky comaquest home que adorava la guerra,que hauria volgut ser soldat a la SegonaGuerra Mundial, que era partidari de laguerra freda, i que àdhuc va autoritzar

que es punxés el telèfon a Martin Lu-ther King perquè temia que tinguésvincles amb els comunistes, es va con-vertir en l’heroi de la generació dels sei-xanta i de la nova esquerra.

L’ANY 1968 KENNEDY tenia 42 anys, peròsemblava més jove. Estava obsessionatper superar-se. Sempre portava llibresa sobre: Edhit Hamilton, Esquil, Ca-mus, Lovell... Va voler conèixer el poetaAllen Ginsberg. I travà una amistat im-mediata i natural amb el líder delsobrers agrícoles de Califòrnia, CésarChávez. Àdhuc desenvolupà una bonacomunicació, no exempta de sentit del’humor, amb la premsa. Va guanyarforça des de la mort del seu germà. De-fensava el que creia just. Va adoptaruna ferma oposició a la guerra de Viet-nam, però també va criticar els estu-diants que rebutjaven l’allistament. I, amés, manifestava que els que no esti-guessin d’acord amb el que feia el go-vern a Vietnam estaven obligats a dir-ho, perquè la guerra es feia en el seunom. Robert Kennedy es va desviureper denunciar el mal que l’envoltava,així com per fer el que calia.

EN AQUESTA LÍNIA, es va pronunciar con-tra l’obsessió nacional americana pelcreixement econòmic: “No trobaremuna meta nacional ni una satisfacciópersonal en una simple prolongació delprogrés econòmic, en una acumulacióindefinida de béns materials. No po-dem mesurar l’esperit nacional per l’ín-dex Dow Jones ni els èxits nacionalspel producte nacional brut. Perquè elproducte nacional brut inclou la conta-minació ambiental, (...) la destruccióde les sequoies i la desaparició del llacSuperior; creix amb la producció de na-palm i de míssils i d’ogives nuclears.”Podia qui deia coses tan revolucionà-ries arribar a la Casa Blanca? Sí; la ge-neració jove s’identificava amb ell. Pe-rò algú ho evità.

Juan-José López Burniol. Notari

Una memòria encara vivaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 20186 |

Una jutgessa dictala suspensió de sismesos de Venturósper no haver retiratl’estelada

Ahir es va reuniramb Puigdemont aBerlín per prepararla reunió ambSánchez

Inhabilitacióno ferma per al’alcaldessade Berga

Torra no diràfins avui sievita el rei aTarragonaNacional

aura Borràs, diputada per Juntsper Catalunya i fins al mes de de-sembre directora de la Institucióde les Lletres Catalanes, és la nova

consellera de Cultura de la Generalitatde Catalunya. Ens rep al seu despatx deldepartament, al Palau Marc, a tocar de laRambla de Barcelona.

Fa tres setmanes de la presa de posses-sió. En surt, d’aquest despatx?Hi passo moltes hores, perquè és un llocon rebre el sector, però també passo mol-tes hores fora, recorrent el país.

Hi ha la fotografia del president Puigde-mont però no del president Torra. Pelque entenc, no hi haurà una substituciód’una fotografia per l’altra...Nosaltres hem parlat sempre de restitu-ció del govern i, per tant, hi haurà lesdues fotografies. Ens trobem una situa-ció d’excepcionalitat perquè hem viscutuna situació de repressió inaudita.

El seu departament s’ha posat en marxaamb un pressupost de 250 milions, elmés baix de tots, i prorrogat. Hi hatemps de fer alguna cosa?Temps sempre n’hi ha perquè hi ha mol-ta activitat, però és un pressupost queestà en una situació dramàtica. És molt

LXevi XirgoBARCELONA

baix. L’any 2005, per exemple, era demés de 420 milions. Anys després, ésconstata que la inversió no ha estat de-creixent, ha estat extremadament de-creixent.

Per tant, en els propers pressupostos alvicepresident li demanarà els 400?El vicepresident Aragonès sap perfecta-ment quina és la situació de Cultura. Elpresident Torra ja va dir en el discursd’investidura que era necessària una in-versió en cultura perquè és coneixedord’aquest dèficit. Per tant treballen peraugmentar-lo amb vista al 2019

Aquest és un departament on el 155 vafer més mal que a d’altres?No m’atreviria a dir si el 155 ha estatmés lesiu en aquest departament o altresperquè el 155 ha estat lesiu per a tots perdefinició, pel que suposa d’invasió en elsòrgans de govern de la Generalitat. I an-teriorment hi ha una intervenció econò-mica que ja ens privava de moltes coses.

Posi alguns exemples.Tots els temes de restauració, patrimo-nials, però no només això, també els pro-cessos a partir dels quals es determinenels ajuts econòmics a les entitats, i ma-neres de funcionar internament. Ara,l’activitat és frenètica per vèncer eltemps perdut.

Quan va saber que seria consellera?

És una pregunta que tothom em fa per-què el meu nom havia sortit a les traves-ses. Nosaltres sempre hem parlat del go-vern de la restitució i a JxCat hem estattossuts amb aquesta idea. Per tant, el go-vern a l’exili continua sent el nostre go-vern i així ho continuem mantenint eldia d’avui. Ara bé, quan em fa l’encàrrecel President és a partir de l’acte de gene-rositat que fan els consellers, tant els dela presó com els de l’exili.

Farà visites regulars al conseller Puig,tal com va dir el president Torra que fa-ria amb el president Puigdemont?Ja ho vaig fer la setmana passada i l’ante-rior. De fet, però, jo he visitat regular-ment el conseller Puig per amistat perso-nal des que va marxar a l’octubre. Res noimpedeix que no ho continuï fent a par-tir d’ara. A més, amb el conseller Puig hitenim relació directa diària.

Com acabarà la situació del consellerPuig i de la resta del govern?Per aconseguir justícia nosaltres l’hemhagut d’anar a buscar a altres països queno fossin l’Estat espanyol. Ara estempendents de com es resoldrà la situaciódel president Puigdemont a Alemanya,com es reprèn el projecte del Consell dela República a Waterloo i com això aglu-tina físicament els membres del govern al’exili. La decisió jurídica no depèn denosaltres, però els advocats són optimis-tes i per tant nosaltres també.

Vostè que és especialista en clàssics,creu que el que està passant es pot defi-nir com una tragèdia?Podríem triar diversos gèneres, des de latragèdia al drama passant per la tragico-mèdia i fins i tot el sainet. Però si n’ha-gués de triar un, escolliria la tragèdiagrega, per l’element primordial que té decontraposar legalitat amb legitimitat.Una cosa pot ser legal però no ser justa ila tragèdia grega ens dona múltiples ex-emples d’algú que exerceix la legalitatsense ser just. Antígona podria ser unafigura que ens podria mostrar aquest pa-ral·lelisme, perquè ella fa el que creu queha de fer sense importar-li les conse-qüències que això tingui. I li diu aCreont, que està aplicant la llei de la ciu-tat, que faci el que hagi de fer, però queella farà també el que creu que ha de fer.Reivindicar la força i la consistènciad’una consciència que actua amb convic-ció i creient que és el millor pel bé indivi-dual per tenir la consciència tranquil·laés una cosa que jo valoro extraordinària-ment i que sé que els presidents Torra iPuigdemont també comparteixen. Hi haun govern que ha fet el que creia que ha-via de fer i que estava legitimat per fer-hopel mandat popular, sense importar-li lesconseqüències que això hagi tingut. I quiestà provocant aquestes conseqüènciesho fa amb l’ús de la llei, i pot ser que siguilegal però és obvi que no és just.

Què li fa fer el salt a la política?Quan parlen dels polítics, encara pensoque no va per mi. Jo soc professora uni-versitària i quan el professor Mascarellem demana que em faci càrrec de la Ins-titució de les Lletres Catalanes va seruna sorpresa. Vaig pensar que no sabia siho sabria fer, però tenia idees al respec-te. Intentem que una institució que ésdel segle XX, però amb una mirada delsegle XIX, col·locar-la al segle XXI, que éson ha de ser. Jo era molt feliç fent la me-va feina en l’espai on la feia. No he militatmai a cap partit polític, no he tingut maicap ambició política, per tant quan al de-sembre rebo la trucada per anar ambJxCat tinc un cert desconcert: Però percompromís personal amb el presidentPuigdemont, que és el que m’ho demana,i amb el conseller Puig, accepto.

Vostè s’ha plantejat fer-se militant delPdCAT en algun moment?No m’ho he plantejat mai. Jo sempre heestat una persona independent i mainingú m’ha posat cap problema pel fet deser-ho. Per tant, jo em mantindré en lameva independència.

Ara, quan sentim a parlar de JxCat a lesmunicipals, sentim a parlar de Junts perla República, darrere del qual es donaper fet que hi ha Jordi Sànchez i el ma-teix Puigdemont. Vostè on s’ubica?M’ubico com a independent dins deJxCat, que és el meu grup parlamentari,on hi ha independents i on hi ha mem-bres del PDeCAT, però tots, els indepen-

Consellera de Cultura

Laura Borràs“No tot allò legal ésjust. Som en unatragèdia grega”GOVERN · “Va fer el que creia que havia de fer i perquè estava legitimat pel mandat popular”CONSEQÜÈNCIES · “Són per l’ús de la llei, però és obvi que no és just” PUIG · “Amb elconseller tenim una relació directa diària i penso visitar-lo regularment a Brussel·les”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

García Albiol marcael pas a Badalona

L’APUNT amb la petició que es retirés de l’ajuntament del muni-cipi la pancarta en suport dels presos polítics. El pri-mer que ha fet el nou executiu local ha estat treure-laen benefici de la “neutralitat institucional”. El dirigentpopular presumia i s’atribuïa el mèrit de la decisió. Jaho pot ben fer. A hores d’ara ja és clar que és el granguanyador de la moció de censura a Badalona.Anna Serrano

Es va veure en el debat de la moció de censura de di-mecres: la veu cantant en el govern del PSC de Bada-lona la porta Xavier García Albiol. El líder dels popu-lars, que, en una exhibició de força, va mantenir la in-cògnita fins al darrer moment sobre el suport al socia-lista Àlex Pastor com a nou alcalde, ha continuat do-nant mostres del seu paper preponderant. Ho ha fet

dents i els membres del PDeCAT, són elsmeus companys i formen part del grupparlamentari del qual formo part i quem’ha fet aquest encàrrec de govern. So-bre Junts per la República he de conèixerencara més a fons quina és aquesta pro-posta. També en vull parlar directamentamb el president Puigdemont.

En tot cas, com a observadora i com a in-dependent, es pot permetre el luxe d’ob-servar amb més distància. Hi ha gairesopcions, en aquest moment, sobre lataula?Jo crec que el fet que hi hagi diverses op-cions vol dir que hi ha una necessitatd’articular uns espais que, probable-ment, en l’escenari immediatament an-terior en el qual érem, no trobaven el seuencaix. En aquest sentit, els partits polí-tics són els primers que estan notant lanecessitat d’optar per opcions que sónmolt més transversals

El que passa és que costa no interpre-tar-ho com a desacords.Cert, la diversitat, de vegades, és llegidacom una feblesa, com un desacord, comuna proposta que no aglutina. Jo crec,però, que la riquesa neix d’aquesta diver-sitat i de l’aportació de molts punts devista diferents. En aquest sentit, pensoque intentar trobar un espai en el qualtothom s’hi senti còmode per treballarpel país és sempre bo, sempre positiu. Elque cal és articular alguna proposta prousòlida per fer de contrapoder a l’estruc-tura dels partits polítics clàssics que sónmolt més homogenis que no pas aquestscorrents que neixen d’una manera mésturbulenta amb aportacions diversesmolt riques i molt profitoses.

Amb el nou ministre de Cultura, JoséGuirao, s’hi ha vist? S’han trucat?No hi he tingut cap contacte. Per partmeva no he tingut cap necessitat de con-tactar amb ell. Nosaltres esperem que hihagi una trobada bilateral amb els dospresidents de govern i, a partir d’aquestmoment, si sectorialment s’escau que hihagi una trobada la tindrem en el marcd’una negociació bilateral.

La trobada entre el president Torra iSánchez és la que marca el que ha depassar a partir d’ara?Per a nosaltres és fonamental veure siamb el nou govern espanyol podem aspi-rar que hi hagi alguns canvis importantsi transcendents en les polítiques en rela-ció a Catalunya.

Creu que el seu és un govern que en al-gun moment potser haurà de desobeir?És possible que ho hàgim de fer. La des-obediència és una actitud que mostrauna determinada càrrega ètica i una de-terminada consistència d’unes posicionsque els que hem acceptat formar part delgovern hem de poder dur a terme perquèestem, pensem, traslladant el mandatpopular. Soc consellera però també dipu-

L’activitat és frenètica aramateix al departament pervèncer el temps perdutamb la intervenció del 155,que ha estat molt lesiva

❝ Els partits polítics són elsprimers que estan notantla necessitat d’optar peropcions que són molt méstransversals

❝La consellera Laura Borràs poc abans de l’entrevista ■ JOSEP LOSADA

Podeu veure l’entrevistaavui a El Punt Avui TV a

les 12.00 i a les 22.30

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

tada i, per tant, la meva condició de par-lamentària sí que m’ha donat en aquestsúltims mesos la dimensió del que repre-senta ser dipositària de les expectativesde la gent, que és una cosa extremada-ment valuosa. Nosaltres treballem ambvista a no defraudar la població que ensha fet confiança i per tant això en algunmoment pot implicar, si s’escau, la des-obediència.

Li han retret que en un moment donéssuport al manifest Koiné i vostè ha ditque s’ha malinterpretat.Certament. Se n’ha fet una utilitzacióperiodísticament reprovable, la de ferservir una convenció retòrica com unescometes, per agafar un fragment de l’ex-posició de motius del manifest i fer veureque jo havia dit aquelles paraules tex-tuals. Tothom sap que un manifest és untext que costa moltíssim de consensuar,tot un conjunt d’elements que gairebémai deixa satisfet tothom respecte alpropòsit que s’intenta expressar. Cal re-cordar que el Koiné és un manifest queve avalat per 275 personalitats del mónacadèmic i especialistes. Per cert, ho vaigfer com a membre de la Universitat deBarcelona, no com a directora de la Insti-tució de les Lletres Catalanes.

La relació entre el català i el castellàquina ha de ser?Ara mateix, si hi ha una llengua minorit-zada, aquesta és la llengua catalana, i laseva minorització no s’ha produït d’unamanera natural. És fruit d’un determi-nat procés en el qual durant molt detemps hi ha hagut una voluntat manifes-ta, que tots coneixem, de poder limitar i,si fos possible, fer que desaparegués unallengua. A mi això em sembla una barba-ritat en qualsevol moment de la història,perquè soc filòloga i entenc que les llen-gües són un vehicle que ens explica elmón i un pot de comunicació i una rique-sa absoluta. Pel que fa a la meva relacióamb el castellà, és d’absoluta normalitat,parlo totes dues llengües amb tot el nivellde perfecció que puc. He estudiat i estu-dio, soc comparatista de la literatura ca-talana amb l’espanyola, l’anglesa, la fran-cesa, la portuguesa, la italiana, la grega,etcètera. Per tant, voler veure un conflic-te en una situació personal que avala totel contrari, em sembla més interessatque no pas interessant.

Creu que alguna cosa hi té a veure ambla situació que estem vivint en aquestsmoments a l’escola, coses com les quedeia l’exministre Wert d’espanyolitzarels alumnes catalans?A nosaltres sempre se’ns pregunta per larelació del català i el castellà aquí, quans’hauria de preguntar la relació del caste-llà amb la resta de llengües dels que en-cara puguin considerar que l’Estat espa-nyol és un estat plurinacional i, per tant,plurilingüe. Parlar del concepte espa-nyolitzar em sembla molt eloqüent. Perquè caldria espanyolitzar els nens, si no?La mateixa frase, si l’hagués pronunciatun conseller, jo mateixa per exemple, se-ria un daltabaix. Les paraules donenmolta informació però també n’hem defer un bon ús. No les podem ni frivolitzarni banalitzar.

Hi ha un menysteniment de la llenguacatalana per part del govern espanyol?Hem vist de manera continuada que elcatalà és una molèstia. Ho ha estat, ho ési probablement només ho deixarà de serquan hi hagi un canvi d’actitud i es vegicom una riquesa. Prohibicions d’aquestestil ja mostren molt bé quina és la consi-deració que és té respecte a les altresllengües de l’Estat que no són el castellà.És a dir, no són llengües plenes, ni de pledret, ni de ple ús. Això és una absolutabarbaritat. Condicionar les llengües enfunció del seu nombre de parlants o deles seves produccions lingüístiques, jaimplica una actitud molt concreta, quenosaltres, en aquest sentit, no tenim.

Vostè ha fet classes des de primària finsla universitat. Quan sent a parlar d’adoc-trinament què pensa?Hi ha una clara mala intenció de voler ferveure una cosa que no es produeix a l’es-cola catalana, que és un èxit col·lectiu, depaís i de tota una societat. Amb profes-sionals absolutament compromesos ambel concepte d’integració. La nostra histò-ria recent ho demostra, els resultats aca-dèmics ho demostren. Per tant, parlard’adoctrinament és totalment fora delloc i és una manera molt barroera, i finsi tot obscena en molts casos, de no valo-rar la feina que estan fent els nostresmestres, un capital de país fonamental,que hem de preservar i protegir i, sobre-tot, no criminalitzar. L’adoctrinamentno és el que passa a l’escola catalana, ja liho asseguro.

Ha parlat abans dels clàssics, hem par-lat de les noves tecnologies. No se sepa-ra del mòbil i és molt activa a les xarxesaquests darrers anys. Amb la nova res-ponsabilitat, l’activitat a les xarxesl’haurà de reduir, no? Es pot mantenir?Miro de ser a les xarxes perquè són unbatec que ens connecta amb el món. Hihe mirat de ser-hi sempre per aprendrequè podem incorporar d’elles, justamenten el meu cas en la difusió de la literatu-ra. Sí, suposo que la meva agenda cadacop és més frenètica i segurament no po-dré continuar portant tots els comptesde Twitter que jo gestiono, però el meupersonal sí.

Parlant de literatura, la situació del lli-bre en català com la veu?El sector del llibre s’ha transformat moltels darrers temps. Hem passat d’un mo-del on hi havia uns pocs grans grups edi-torials a un gran mosaic de moltes edito-rials, moltes d’elles mal anomenades pe-tites. Un escenari on el compromís delseditors és molt ferm, la mateixa fermesaque té el departament amb ells. Tambévull destacar que és un sector que publi-ca en català a tot el territori del dominilingüístic, des del País Valencià, a lesIlles i fins al Principat.

I el foment de la lectura?Tenim un Pla Nacional del Foment de laLectura que serà un dels eixos motors dela conselleria en aquesta legislatura. Totva acabar aturat en aquest sentit en elperíode del 155 i ara s’ha d’endegar denou, però hi ha un compromís ferm nonomés del departament, sinó també delgovern en aquest sentit.

Recuperaran també la taxa d’operadorsd’internet, aquella que es va carregar elTribunal Constitucional?Ho hem de fer perquè és una taxa que vaser aprovada per unanimitat pel Parla-ment i que redunda en benefici de la cul-tura. Ara mateix estem treballant en di-verses opcions per recuperar-la, per tro-bar la manera que els ciutadans de Cata-lunya es continuïn beneficiant d’això queva ser preparat per a ells, sense toparamb el mur del Tribunal Constitucional.

El sector, però, els reclama que abansconsignin uns vint milions de la taxa queja estaven pressupostatsEns reclamen que tinguem en considera-

Treballem amb vista a nodefraudar els que ens hanfet confiança i per tant aixòen algun moment potimplicar la desobediència

❝

❝Sempre se’ns pregunta perla relació del català i elcastellà aquí, quan caldriaqüestionar la del castellàamb la resta de llengües

❝El català és una molèstia.Ho ha estat i ho serà.Només ho deixarà de serquan canviï l’actitud i esvegi com una riquesa

Parlar d’adoctrinament ales escoles és una manerabarroera i obscena fins i totde no valorar la feina delsnostres mestres

❝

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 2018

ció aquests diners que no ens han deixatrecaptar i que, en canvi, havien d’haveranat destinats al sector. Per solucionar-ho hem trobat una fórmula que ens per-metrà, no el conjunt del que era la taxa,però sí salvar uns milions d’euros queaniran per a aquest exercici i que es po-dran executar aquest mateix any

El conflicte de les obres d’art del mones-tir de Sixena continua obert. Què passa-rà en el futur?La Generalitat pot documentar i ha ex-plicat en moltes ocasions quin va ser elprocés pel qual, davant del perill i de ladesaparició d’unes obres d’art, va fer lafeina d’adquirir-les, traslladar-les, con-servar-les, restaurar-les i exhibir-les. Encanvi les obres van marxar, i ho van feren un moment en què el ministre de Cul-tura tenia assignades les feines del con-seller de Cultura. Va desobeir, però, elsinformes jurídics que tenia el departa-ment per poder preservar el patrimonicatalà. Ara, en canvi, no sabem com esconservaran les peces. Sí que sabem coms’exhibeixen, sense garanties des d’unpunt de vista del servei públic. Això jaens diu quin interès objectiu hi ha sobreles obres i sobre el paper de l’administra-ció. Que allò que preserva perquè té unvalor pugui retornar a la ciutadania enforma d’exposició pública. I això no s’es-tà garantint a Sixena.

Som a l’estiu i no hi ha ciutat o poble deCatalunya que no tingui el seu festival.No hi ha com una bombolla de festivals?Hi ha gent que creu que hi ha una bom-bolla. Quan apareixen els festivals és per-què hi ha un grup de gent al darrere queels impulsa, que hi creu. Algunsd’aquests festivals han acabat essent re-ferència en els diversos àmbits. En prin-cipi no hi hauria d’haver cap problemaque n’hi hagués molts.

Això dificulta els criteris de promoció,de subvenció?La promoció i la subvenció sempre tenena veure amb el criteri dels professionalsperquè aquests ajuts sempre els conce-deixen unes comissions d’especialistes. Iper tant el que hem de fer nosaltres ésconfiar en els especialistes que són elsque atorguen els ajuts als festivals queels demanen. El criteri de qualitat quedagarantit pel que diuen els especialistesde cada un d’aquests sectors. ■

La consellerade Cultura,LauraBorràs, endiferentsmoments del’entrevistaamb eldirector d’ElPunt Avui,Xevi Xirgo, aldespatx delPalau Marcde Barcelona■ JOSEP

LOSADA

licenciada en filologia catalana i doc-tora –cum laude– en filologia romà-nica per la Universitat de Barcelona,

a Laura Borràs (Barcelona, 1970) el seupare li va encomanar l’amor per la litera-tura i la cultura en general. Filla de paremetge i de mare agent d’assegurances,Borràs porta la literatura a la sang. I se linota quan hi parles. Quan parles de lite-ratura i quan parles de noves tecnologies.“És que Shakespeare és Shakespeare,tant si és als llibres com a les xarxes”, diu.Va ser fa 19 anys, el 1999, quan va fer unareflexió ben simple: “Per què les novestecnologies han de ser només per fer-les

servir per viatjar o amb els amics? No lespuc fer servir per a la literatura? O perensenyar?” I ho va fer. Va veure la irrupcióde les noves tecnologies com una opor-tunitat i no com un inconvenient, i elsdarrers disset anys ha combinat la do-cència amb l’e-learning de literatura coma professora a la UOC. I en fa 24 que ésprofessora de teoria de la literatura i de li-teratura comparada a la Universitat deBarcelona.

L’any 2012, l’aleshores conseller deCultura, Ferran Mascarell, la va citar alseu despatx i li va dir: “Mira-te’l bé,aquest despatx, que un dia serà el teu.”I ara ho és. Mascarell la va nomenar di-rectora de l’Institut de les Lletres Catala-nes (2013-2018) i ara Borràs és al lloc deMascarell. Després d’haver-hi passatSanti Vila i, és clar, Lluís Puig. “No deixal’escó de diputada al Parlament per si undia torna Puig?”, li pregunto. “No. No el

Ldeixo per respecte a aquells qui em vanvotar”, aclareix.

A Borràs l’apassionen les noves tecno-logies (“sí, en això amb Puigdemont ensenteníem molt bé”) i la docència. De fet,ha demanat la compatibilitat per acabaraquest curs com a professora de la UB. Iquan descobreixo que, com jo, té una fillade divuit anys que aquest curs ha hagutde fer la selectivitat, no em resisteixo apreguntar-li sobre la idoneïtat d’alguneslectures obligatòries. “Sí, és cert; però ai-xò d’obligatòries és un concepte desafor-tunat, perquè les mates o les llengüestambé són obligatòries i no les bategempas així”, diu. I ho explica: “Hi ha una sèriede lectures que, o es fan en el procés deformació dels nostres joves, o després ja

és molt difícil que es facin.” I aclareix: “Noés tant un problema dels llibres, que po-dria estar d’acord que en la tria n’hi ha demés i de menys afortunats, sinó de coms’expliquen; no pot ser que algú surti dellegir Rodoreda dient que se li ha fet fei-xuc; si passa això és que tenim un pro-blema, i probablement el problema ésque els docents no fem prou bé la feina.”“Qualsevol italià se sap versets de La Di-vina Comèdia, la literatura forma part delpatrimoni del país”, hi afegeix. I conclou:“Potser el problema és com ho expli-quem i, sobretot, com ho avaluem.” LauraBorràs ha fet, de fet, molta formació deprofessors, tant a Catalunya com a Espa-nya com a Europa. “Acumulo molta expe-riència, en aquest cap, i jo sempre dic alsdocents: explica’m com avalues i sabrécom ensenyes.” Ens hi esplaiem, en laconversa. Potser massa, fins i tot. Peròles lectures obligatòries donen per a molt.

“Tirant lo Blanc? Qui es pensa que se’lllegeixen, els alumnes? No ho fan. Fanexàmens sense llegir-se el llibre. Ho bus-quen al Google. Per això és important fer-los entendre la importància del text, mésque no pas una altra cosa”, diu. I hi afe-geix: “Per això jo els deixo fer els exà-mens amb internet i amb Google, perquèels pregunto pel valor de l’obra, no pelque diu.”

La conversa amb Borràs s’allarga unaestona. Poca, perquè ara la seva agendaés complicada. Tant, que haurà de posar elfre en algun compte de Twitter. “I quant’estresses, què fas?”, li pregunto jo, pen-sant en el que m’han dit algun altres con-sellers. Córrer? Anar a la muntanya? Inge-nu de mi. Borràs, és clar, llegeix. “Em rela-

xa llegir.” Sobretot, diu, poesia i assaig. “Lanovel·la és per a l’estiu”, aclareix. A Borràs,a qui al consell executiu tracten d’igualadi-na (el seu marit és el director de Creu Rojad’Igualada) com a les conselleres Vergés iChacón, li encanta també la música clàssi-ca (Bach, Mozart, Beethoven...) i no empuc resistir a acabar la conversa, desprésd’una llarga entrevista, demanant-li queens recomani un parell de lectures per aaquest estiu. S’ho pensa poc: Al cor de lesparaules, de Montserrat Abelló (“aquestés l’Any Abelló, i té una poesia que fa lec-tors, que els acull”), i Incerta glòria, deJoan Sales. “És un llibre massa descone-gut, i és, en canvi, la millor novel·la sobre laguerra, sobre com la guerra passa per lespersones”, diu. I hi afegeix: “Ens ajuda a ferentendre un passat del qual volem fugirperò que primer hem de conèixer.” I con-clou: “Com deia Amat-Piniella, «no potsoblidar sense abans haver conegut».”

Xevi XirgoBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EN CLAU PERSONAL

De lectura obligatòria

Laura Borràs, depetita, quansemblava que potserorientaria els seuspassos cap a lamedicina, com el seupare. Al costat, i abaix, amb la sevafilla, en moto i alTibidabo. A sota, al’esquerra, amb sisanys, fotografiadaamb una Cota 25.


El president Quim Torraesperarà fins a l’últim mo-ment i no comunicarà finsavui si coincidirà amb Fe-lip VI a Tarragona en la in-auguració aquest vespredels Jocs Mediterranis, enquè també serà present elseu homòleg espanyol, Pe-dro Sánchez. Torra va evi-tar ahir fer públic què farà,després de la trobada queva mantenir amb CarlesPuigdemont en un hotel aSchönefeld, a prop de Ber-lín, i es va remetre a les se-ves paraules de la vigília,quan va insistir precisa-ment a Tarragona a dema-nar al monarca una rectifi-cació al seu discurs del 3-O, i el va instar a una re-unió aprofitant la visitaque fa avui a Catalunya.Torra, de fet, ja li ho va re-clamar dimecres per car-ta, però la casa reial ho vaderivar a La Moncloa, queva respondre dient que noprocedeix perquè ja es re-unirà el 9 de juliol amb

Sánchez, resposta que noha agradat al govern.

La coincidència o noamb el rei espanyol, en totcas, gairebé no es va trac-tar en la trobada ahir delspresidents catalans, quees van concentrar a “pre-parar bé”, segons Puigde-mont, precisament la re-unió del dia 9 a Madrid, pe-rò també la de dilluns aBarcelona amb el líder dePodem, Pablo Iglesias, i,en els dies següents, la quemantindrà també amb elseu company de coalició,el coordinador federald’Izquierda Unida, Alber-to Garzón, segons va avan-çar ahir el mateix Torra.

El 130è i el 131è presi-dents van insistir a dema-nar una “resolució políti-ca, i no judicial” al conflic-te, que respecti el que de-mana la majoria de cata-lans. D’aquí que tots dos jaavancessin que el focus dela legislatura, que segonsPuigdemont “ha comen-çat amb bon peu”, se situa-rà en l’exercici del dret al’autodeterminació. La re-

unió era la segona quemantenien a Alemanya,després que Torra ja hianés just l’endemà de serinvestit, i no serà l’última,perquè van reiterar la vo-luntat de mantenir troba-des periòdiques, amb ca-ràcter “mensual” segonsTorra, per despatxar so-bre l’actualitat política.

Decepció dels partitsEn tot cas, la negativa delrei, comunicada a travésde La Moncloa, a reunir-seamb Torra va provocar ladesaprovació ahir de tot elsobiranisme. El vicepresi-dent Pere Aragonès creuque “seria lògic” que FelipVI es reunís amb el presi-dent del país que visita, iva lamentar que “persis-teix en l’error” que ja va co-metre el 3-O en prendrepartit. Eduard Pujol, por-taveu adjunt de JxCat, ad-vertia després d’una tro-bada del grup a Valls queTorra no ha de “plorique-jar” ni “suplicar” cap gestal rei, de qui lamentava“l’al·lèrgia molt notable”que té a parlar. SegonsPujol, Torra encara n’es-pera una resposta oficialtot i que admet que nocreu que arribi. La porta-veu dels comuns, Elisen-da Alamany, també criti-cava la “mala decisió” delmonarca. “És un desen-cert fatal per al diàleg ambel qual alguns estem espe-rançats; qualsevol perso-na hauria de rebre Torra,és la primera autoritat deCatalunya”, va etzibar.Alamany, això sí, creu queel president hauria de sera la inauguració a Tarrago-na, perquè “no hi va a veu-re al rei sinó a donar su-port als Jocs, i es mereixenla representació institu-cional de Catalunya”. Encanvi, Lorena Roldán, deCs, va dir que la petició dereunió és “un tripijoc més”dels independentistes. “Almateix moment impedei-xen actes i declaren FelipVI persona non grata endiversos municipis, no en-ganyen a ningú”, va acu-sar.

Els comitès de defensade la república han convo-cat un acte de protestaaquesta tarda per la pre-sència del rei a Tarragona.Serà vora el Nou Estadi, ales cinc, i han demanat a lagent que duguin cassoles.Una hora i mitja més tard,l’ANC també ha convocatuna concentració de pro-testa al parc de l’Amfitea-tre, on han demanat a lagent que hi vagin amb ro-ba groga. ■

Òscar PalauBARCELONA

Torra no decidirà fins avuisi evita el rei a Tarragonaa Esperarà fins a l’últim segon per comunicar si hi va, i aprofita la trobada a Berlín amb Puigdemont perpreparar la reunió amb Sánchez a Situen el focus de la legislatura en el dret a l’autodeterminació

Els presidents Torra i Puigdemont es van reunir ahir a la tarda, a més de la consellera Elsa Artadi, en un hotel a prop de l’aeroport de Berlín ■ EFE

“El discurs del rei el3-O es va rebre ambprofund disgust, i nohi ha hagut cap menade disculpa o excuses;continuem esperant”

“És el nostre deureque la solució alconflicte discorri percamins de resoluciópolítica, no judicial”Carles Puigdemont130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Tots aspirem aexercir el dret al’autodeterminació, ésel gran temad’aquesta legislatura”Quim Torra131È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La defensa del president Car-les Puigdemont i dels excon-sellers exiliats no presentaràrecurs contra la decisió deljutge degà de Madrid, Anto-nio Viejo, de no donar curs ala petició que li va fer arribarun tribunal belga perquè avisiel jutge Pablo Llarena que hade comparèixer a Brussel·lesel pròxim 4 de setembre, ar-ran de la demanda civil inter-posada per falta d’imparciali-tat. Segons fonts de la defen-sa, la decisió de Viejo és no-més un “brindis al sol”, ja quela notificació s’ha fet arribarigualment a l’afectat al Su-

prem. “Passem dels actes depatrioterisme inútils, no per-drem el temps perquè és irre-llevant, és un acte de propa-ganda”, explicaven aquestesfonts, que diuen, això sí, quela petició hauria d’haver estatcursada. L’advocat GonzaloBoye en feia un paral·lelismea Twitter per explicar-ho: “Diten termes simples: al carterno li agrada el contingut de lacarta i decideix retornar-la alremitent.”

El jutge justifica que la pe-tició és improcedent atenent-se a l’article 1 del reglamentde 2007 del Consell d’Europa

sobre notificacions judicialsen l’àmbit comunitari, que diuque no s’aplicarà “a la res-ponsabilitat de l’Estat per ac-cions o omissions en l’exercicide la seva autoritat”. “Potserés que la defensa de Llarenas’ha transformat en un acted’estat”, piulava ahir Boye.

La defensa dona per fetque Llarena no en farà cas ino anirà a declarar, ni tampocho farà per videoconferència,com també té opció de fer.Tot i això, confia que el proce-diment civil tiri endavantigualment a Bèlgica, ja que espot jutjar Llarena en rebel·lia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La defensa confia que Llarena serà jutjat a Bèlgica


138483-1183943T

Sis mesos d’inhabilitació iuna multa de 540 euros.És la condemna imposadaa l’alcaldessa de Berga,Montse Venturós (CUP),per una jutgessa de Man-resa que la considera auto-ra d’un delicte de desobe-diència per no haver com-plert l’ordre de la juntaelectoral de Berga de reti-rar l’estelada del balcó del’ajuntament durant duesconvocatòries electorals,el 2015. La jutgessa consi-dera que la llei obliga a“protegir la neutralitat po-

lítica” dels poders públics“exclusivament” en perío-des electorals.

L’advocat de l’alcaldes-sa i exdiputat de la CUP,Benet Salellas, ja va anun-ciar ahir que hi presenta-ran un recurs a l’Audièn-

cia de Barcelona perquè-tombi aquesta pena, quecom que no és ferma noimplica la seva execució.En aquest sentit, Ventu-rós va valorar que conside-raria incomplir la resolu-ció, un cop ferma, i que es-

pera poder-se presentar- ales eleccions municipals,el maig de 2019. El col·lap-se judicial fa que actual-ment l’Audiència de Bar-celona resolgui els recur-sos amb un any i escaig dedemora, és a dir, que la fer-

mesa judicial arribariajust per les eleccions.

En la sentència, escritaen català, la jutgessa subs-tituta del penal número 2de Manresa, Míriam Sala iBoixader, subscriu la ver-sió i la pena demanada pelfiscal (la mínima d’aquestdelicte, castigat fins a dosanys de presó). “La sevanegativa a la junta electo-ral va ser ésser franca, cla-ra, patent, indubtable, in-dissimulada, evident i in-equívoca”, sosté Sala del’alcaldessa, i no acceptal’eximent de la defensa quecomplia l’acord del ple mu-nicipal del 6 de setembre

de 2012 de no despenjarl’estelada del balcó fins aassolir la independènciadel país. Salellas va expo-sar: “La jutgessa no ha re-solt el que vam exposar-li:si preval l’acord del ple o dela junta electoral.”

a Una jutgessa dicta la suspensió de sis mesos a Venturós per no haver retirat l’estelada del balcóde l’ajuntament en dues eleccions com reclamava la junta electoral a Hi recorrerà, a l’Audiència

Inhabilitació no ferma pera l’alcaldessa de Berga

Mayte PiulachsBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“És un disbarat. Totala meva solidaritatamb Venturós davantaquest nou atac a lasobirania municipal”Jaume AsensTINENT D’ALCALDE DE BARCELONA

“La jutgessa no resolres del que vamdemanar, si l’acord delple preval sobre lajunta electoral”Benet SalellasADVOCAT DE VENTURÓS (CUP)

“El govern donem totel suport a l’alcaldessai volem que es treguila política dels jutjats”

Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN

L’alcaldessa deBerga, MontseVenturós, va valorarahir la sentència ■ ACN

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 2018

816766-1183276T

L’alcaldessa de Berga varebre mostres de suportdel govern i del món local.El vicepresident del governi conseller d’Economia, Pe-re Aragonès, va assegurar:“No estem d’acord amb lasentència i demanem a tot-

hom que centri els temespolítics en les taules políti-ques i que es tregui dels tri-bunals.” El penalista i ti-nent alcalde de Barcelona,Jaume Asens (Barcelonaen Comú), va piular: “Caldenunciar el tracte asimè-

tric de les lleis i els tribu-nals amb els símbols delsuns i els altres. La sobre-protecció penal de la ban-dera espanyola contrastaamb la desprotecció de labandera republicana o lacatalana.” ■

El consell d’administraciódel Centre de Telecomuni-cacions i Tecnologies de laInformació (CTTI) vaaprovar ahir, a propostadel conseller de PolítiquesDigitals i AdministracióPública, Jordi Puigneró,suspendre l’auditoria queel 30 de novembre passat,en plena intervenció perl’aplicació del 155, haviaordenat el llavors ministred’Hisenda, Cristóbal Mon-toro, per tal de controlar elfuncionament dels serveisinformàtics del govern.L’auditoria, que afectavatots els sistemes d’infor-mació i aplicacions de l’or-

ganisme, pretenia contro-lar des de l’Estat la xarxad’aplicacions i sistemes deprotecció i defensa delsserveis informàtics de laGeneralitat, en el punt demira del govern i la judica-tura de l’Estat per la sevaintervenció en l’organitza-ció de l’1-O. De fet, el ma-teix Puigneró és investigatpel seu paper en el disposi-tiu del referèndum. “La vo-

luntat i l’obligació d’aquestgovern és desfer-nos del155, també en l’àmbit digi-tal. Aturarem qualsevolatac contra els sistemesd’informació de la Genera-litat i treballarem per ga-rantir la defensa dels pro-fessionals de l’administra-ció de Catalunya i delsdrets dels catalans davantel setge de l’Estat”, va des-tacat el conseller. ■

RedaccióBARCELONA

a L’havia ordenadal’Estat en ple 155 percontrolar els serveisinformàtics del govern

Puigneró atural’auditoria al CTTI

El CTTI fa mesos que és en el punt de mira de l’Estat ■ EFE


Filant prim possiblementno ha estat la primera. Síque es pot dir, però, queuna de les primeres deci-sions que ha adoptat ÁlexPastor com a nou batlle deBadalona ha estat ordenarla retirada de la pancartaque hi havia penjada al bal-có de l’edifici consistorialde la plaça de la Vila en quèes demanava la llibertatdels presos polítics. L’ar-gument per fer-ho és quela seva presència trencavael principi de neutralitatinstitucional que, segonsel parer del nou govern delPSC, ha de mantenir lacorporació. Un gest, en re-sum, amb el qual es vol vi-sualitzar ja d’entradal’inici d’una etapa políticaal consistori que marquidistàncies respecte a la del’exalcaldessa Dolors Sa-bater, que ha tingut unaposició activa, i a estonesemfàtica, en qüestions tanàmplies com el procés so-

biranista o la defensa delsdrets socials. Atent a tot,al líder del PP Xavier Gar-cía Albiol no li va faltartemps per argumentar, através de les xarxes so-cials, que darrere la deci-sió de treure la proclamahi havia la seva perseve-rança. Sobre això, va re-cordar que dimecres, i no-més dues hores desprésque Pastor fos nomenat, java piular que calia despen-jar-la de la seu noble del’ajuntament. Ahir, i quanja no hi havia pancarta albalcó, Albiol va tornar aTwitter per felicitar-seque s’hagués fet cas a la se-va “exigència”.

Mentrestant, el nou al-calde ja ha començat aprendre la mida al càrrec.Dimecres mateix, i des-prés de ser nomenat, elprimer acte que va volerfer públic va ser una troba-da amb els responsablesde la Fundació BadalonaCapaç. Un altre gest quetambé anava acompanyatd’un missatge implícit, ja

que durant el seu mandatSabater va mantenir unaagra polèmica amb els rec-tors de l’entitat per la ubi-cació d’un centre ocupa-cional. Protocol al marge,la principal prioritat aramateix per al PSC és dibui-xar una nova estructura degovern que, almenys d’en-trada, s’haurà de concen-trar en només tres regi-dors. Això obligarà el ma-teix Pastor a haver de ges-tionar directament àrees odistrictes, a més de la tascainherent com a alcalde. Elsbarris de la Salut i Llefià,per exemple, estaran sotala seva tutela. Altres possi-bilitats, com ara una even-tual entrada a l’executiud’edils com Jordi Subirana(Units per Avançar), araper ara no són més que ru-mors. En el terreny de lescerteses, però, el que sem-bla avançar és el traspàs depoders. Els regidors del go-vern sortints ja el tenen apunt, i avui es troben Pas-tor i Sabater per parlar-ne. ■

El nou alcalde deBadalona retirala pancarta desuport als presos

F. EspigaBADALONA

a García Albiol aplaudeix la decisió i es vanta a través deles xarxes de ser-ne l’instigador a Pastor es reuneix avuiamb Sabater per perfilar el traspàs de poders a Badalona

La ja exalcaldessa de Badalo-na, Dolors Sabater, analitzaen una extensa entrevistaque dissabte publica el set-manari La República (diu-menge es pot adquirir ambaquest diari) la moció de cen-sura que l’ha expulsat del go-vern de Badalona. Sabatercreu que el PP de García Al-biol ha parat una trampa alssocialistes i entén que el PSC,per la seva banda, ha impul-sat tot el moviment del relleu

La façana de l’edifici consistorial de la plaça de la Vila, ahir ja sense la pancarta ■

a l’alcaldia en clau electoralis-ta. Sabater també ofereix al’entrevista una visió més àm-plia de país i del procés i re-clama espais serens de debaton els ciutadans puguinapoderar-se i entendre elsavantatges de la Repúbli-ca. En vista de les muni-cipals del 2019, reco-mana la fórmula deBadalona, amb lasuma de l’esquerraprogressista.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La moció és una trampa al PSC”

El jutjat d’instrucció nú-mero 2 de Girona, que in-vestiga les càrregues del’1-0, ha ordenat als Mos-sos que rastregin la xarxaper saber si es van fer cri-des massives a protegir elslocals de votació. Vol sabersi es van fer convocatòriesals ciutadans per “impediro dificultar” el tancament

dels col·legis electorals.Segons va avançar RàdioGirona, la petició l’ha fetala fiscalia i, a criteri de lajutgessa instructora, estracta d’una “diligèncianecessària” per poder de-terminar “el context” deles càrregues, una opinióque no comparteixen elsadvocats voluntaris, queconsideren “irrellevant”investigar les xarxes so-cials. Hi recorreran. ■

ACNGIRONA

Indaguen si es van fercrides massives l’1-0

La Guàrdia Civil culpa elsMossos de “deixadesa defuncions” durant la con-centració del 25 de març,coincidint amb la detencióa Alemanya de CarlesPuigdemont, davant de lasubdelegació del governespanyol a Girona. En

l’atestat, la Guàrdia Civilfa constar que els Mossosno actuaven mentre s’es-taven produint el que con-sideren “actes vandàlics”.El subdelegat del governespanyol a Girona, JoséManuel Sánchez Busta-mante, va interposar unadenúncia pels fets del 25de març: des de primerahora de matí centenars de

persones es van concen-trar davant de la seu i s’hivan fer pintades a la faça-na i es van treure les ban-deres espanyoles i euro-pees. Un membre del col-lectiu La Forja, Lluc Hu-guet, està citat a declararel 28 de juny als jutjats deGirona pels fets del 25-M.L’advocada de l’encausat,Montserrat Vinyets, des-

taca l’acusació que fa laGuàrdia Civil contra la po-licia catalana, incorporantel delicte de prevaricacióper omissió. Així demanauna sèrie de diligènciesper saber quins agentsdels Mossos estaven treba-llant en tasques de segure-tat el dia de fets. L’atestattambé fa referència a l’al-caldessa de Girona durantla concentració. Segons eltext, Marta Madrenas vatenir una actitud “distesa”i, “lluny de convèncer elsmanifestants perquè de-sistissin del que estavenfent, els va saludar cordial-ment”. ■

La Guàrdia Civil culpa elsMossos de “deixadesa” Gemma BusquetsGIRONA


181022-1189767T

“Ets un valent! Ànims! Ai-xò és un mosso com Déumana!” Entremig de critsde suport de companys defeina i familiars, va sortirahir de la comandància dela Guàrdia Civil de Gironael mosso d’esquadra AlbertDonaire. Amb ben poca an-telació, l’agent va rebre di-mecres una citació policial,en la qual deia que haviad’acudir l’endemà a les 11ha la caserna per prendre-lideclaració per un pre-sumpte delicte d’odi. És ar-ran d’una actuació que la

Guàrdia Civil va iniciard’ofici i, fins ahir, Donairedesconeixia el motiu del’acusació. Un cop dins deles dependències es va aco-llir al seu dret a guardar si-lenci. Posteriorment, se-gons va explicar ja un copal carrer, va poder tenir co-neixement que “en princi-pi” l’origen de la investiga-ció és un vídeo que va gra-var el 18 d’octubre passat al’aeroport de Girona i queva publicar a les seves xar-xes socials. Donaire va de-nunciar en aquest enregis-trament una vulneraciódels drets lingüístics, des-prés que un vigilant de se-

guretat s’encarés suposa-dament a ell i l’insultés perparlar en català.

“L’atestat conté menti-des sobre el vídeo. Diuenque vaig insultar agentsquan jo no vaig parlar decap guàrdia civil, sinó delsagents de seguretat de l’ae-roport”, especifica. A par-tir d’aquí, a més, li han ras-trejat les xarxes socials perpiulades i interaccionscontra l’actuació de la poli-cia espanyola, l’1-O. Donai-re lamenta que se l’estiguiperseguint per la seva vidaprivada i per haver-se sig-nificat políticament, ja queés el coordinador de la sec-

torial de l’ANC Mossos perla República Catalana.

“Jo no m’amago de res,si volen mirar les mevesxarxes socials són públi-ques. A l’Estat espanyol, elque sembla que li molestaés la llibertat d’expressió.Totes les piulades les faigfora de la meva feina i coma Albert Donaire, no com aagent del cos dels Mossos.M’investiguen per odi perdefensar la meva llengua iels meus drets”, destaca.

Va criticar, a més, que laGuàrdia Civil li va intentaragafar ahir les empremtescom a un detingut, quannomés se l’havia citat a de-clarar com a investigat; i livan requisar dos mòbils“il·legalment”. La seva ad-vocada, Sílvia Soliguer, vademanar que volia veurel’ordre judicial que ordena-va el comís, però no n’hi ha-via. “Només hi ha una dili-gència de la secretària judi-cial, no emesa pel jutge o

jutgessa. Hi posa que s’auto-ritza a realitzar aquelles pro-ves d’investigació que siguinnecessàries per aclarir elsfets. És molt genèric. Aixòno és suficient per fer el bui-datge dels telèfons. Són da-des personals.” Soliguer pre-sentarà un escrit al jutjatd’Olot, on hi ha oberta la cau-sa. Sol·licitarà la devoluciódels telèfons i posarà de ma-nifest una vulneració deldret a la intimitat i al secretde les comunicacions. ■

G. PladeveyaGIRONA

“No m’amago, lesmeves xarxes socialssón públiques”a La Guàrdia Civil de Girona cita a declarar al coordinador deMossos per la República a Li requisen dos telèfons mòbils

Donaire (a l’esquerra i en primer terme), mentre es dirigia ahir a la comandància, juntamentamb la seva advocada i familiars i amics que el van acompanyar en senyal de suport ■ ACN

El quilòmetre zero del món castellerValls (Alt Camp)Diumenge, diada castellera a la plaça del Blat. LaColla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella Xiquets deValls alçaran els seus castells per festa major.

Més de dos-cents actesReus (Baix Camp)Més de 200 actes conformen el programa de la festamajor de Sant Pere, que enguany incorpora el bou alseguici festiu i posa especial èmfasi en la música.

Una revetlla nòmada i diferentSant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)Tercer Nomad Festival, una proposta que fusionadiferents disciplines culturals en un espai a l’airelliure, els jardins de Juli Garreta. Fins diumenge.

| Sortim | 41EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE JUNY DEL 2018

L’AGENDA DE LA SETMANA

SANT JOANAlins (Pallars Sobirà) ..........................................................................................Dia 23. Baixada de falles de Sant Joan. Tel. 973 62 44 05. www.alins.ddl.netBoí (Alta Ribagorça)................................................................................................................Dia 23. Baixada de falles. Tel. 973 69 40 00. www.lleidatur.comCasòs - el Pont de Suert (Alta Ribagorça) .........................Dia 23. Baixada de falles a Casòs i el Pont de Suert. Tel. 973 69 04 02. www.turismealtaribagorca.catIsil (Pallars Sobirà) ...............................................................................................................Dia 23. Baixada de falles. Tel. 973 62 63 45. www.vallsdaneu.orgVilaller (Alta Ribagorça) ........................................................................................... Dia 23. Baixada de falles. Tel. 973 69 81 59. www.ajuntamentdevilaller.cat

JORNADESVandellòs (Baix Camp)........................................................................................................... Dia 25. IV Jornades marítimes. www.vandellos-hospitalet.cat

FESTES MAJORS I ALTRES FESTESCalella (Maresme)..................................................................................................................Dia 24. 29a festa de l’arrossada a Pequín. www.calella.cat

Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) ......................................................Dia 23. Nit de Sant Joan. Arribada de la Flama del Canigó. www.esplugues.esManlleu (Osona) ........................................................................................................................................................Dia 23. Tradifoc. www.manlleu.catOlesa de Montserrat (Baix Llobregat)...............................................................................................................Dies 22-25. Festa major. www.olesam.catPrats de Lluçanès (Osona) .............................................. Dies 15/06-7/07. Festa de Sant Joan i els Elois i Tres Tombs (dia 25). www.pratsdellucanes.catPremià de Dalt (Maresme).......................................................................................................................Dies 27-30. Festa major. www.premiadedalt.catReus (Baix Camp) ........................................................................................................................... Dies 24-29. Festa major de Sant Pere. www.reus.catValls (Alt Camp) ............................................................................................................................ Dies 15-25. Festa major de Sant Joan. www.valls.cat

FESTIVALS DE MÚSICAAlella (Maresme) ...............................................................................................................Dies 1, 5, 7, 8 i 21/07. Festival d’Estiu Alella. www.alella.catBarcelona (Barcelonès) ............................................................................... Dia 24. Festival de Bandes de Música Catalanes. www.auditori.com/seccions/Bigues i Riells (Vallès Oriental) .................................Dies 4, 6, 20/05, 3, 17/06 i 1/07. III Festival Internacional de Música Clàssica. www.biguesiriells.catCalaf (Anoia)........................................................................................................ Dies 29/06-1/07. DesFOLCa’t, Festival de Música. www.desfolcat.catPradell de la Teixeta (Priorat) .................................................................................... Dies 29/06-1/07. Festival En Veu Alta. www.pradelldelateixeta.cat

FIRES I MOSTRESSort (Pallars Sobirà) ................................................................Dies 23 i 24. 30a Fireta de Sant Joan i 29a Xollada d’ovelles. Tel. 973 62 00 10. www.sort.cat

DIVERSOSAlcanar (Montsià)........................................................................................Dies 25/05-22/06. Jornades Gastronòmiques del Llagostí. www.alcanar.catCalella (Maresme)..................................................................................................................... Dies 22/06-1/07. Calella Film Festival. www.calella.cat

Barcelona (Barcelo-nès)17è Festival de bandesde música catalanes. Dia24 de juny, a l’Auditori

Al festival hi participarà laBanda de Música de laUnió Musical Jaume Bal-mes de Santa Bàrbara (a laimatge), conjuntamentamb les corals infantils ijuvenils de la població; laBanda de Música de Benis-sanet i una fusió especialentre la Banda de Música il’Orquestra de la Universi-tat Rovira i Virgili, que in-terpretarà una composi-ció especial que involucra-rà sons que tenim asso-ciats a les cobles sardanis-tes.

Sonoritatsdiverses

Emmarcats dins les cele-bracions de Sant Joan aSort, durant tot el cap desetmana es podrà gaudirde la fira de productes ar-tesans i de proximitat idels actes centrals que en-volten la tradició de la xo-lla d’ovelles i la llana. La fi-ra tradicional vol rememo-rar i fer homenatge als ofi-cis de la llana. Com a colo-fó, demà dissabte tindràlloc la inauguració de lapiscina municipal.

Diumenge, a les 10 delmatí, s’obrirà la 30a Firetade Productes Artesans. Hihaurà activitats d’anima-ció i es podrà votar en elprocés participatiu Quinriu volem? Al llarg del matítambé se celebrarà l’11aTrobada de Col·leccionis-

tes de Plaques i la 29a Xo-llada d’Ovelles per la lliber-tat amb tisora i 3a a mà-quina. La demostració es-tarà amenitzada per laBanda del Peirot i les sevescançons de xolla. Cantai-res i acordions interpreta-ran cançons típiquesd’aquesta festa que han re-cuperat de la memòria po-

pular. L’ovella protagonis-ta és la de raça xisqueta,l’autòctona del Pallars So-birà, el Pallars Jussà i l’Al-ta Ribagorça. Es caracte-ritza pel color negre delvoltant dels ulls, les ore-lles, el musell i les potes. Ésuna raça sòbria que sobre-viu en ambients de granduresa.

aLa xollada amb tisora d’aquest cap de setmana volrememorar i fer homenatge als oficis de la llana

Xollada d’ovelles aSort per Sant Joan

M.J. RodríguezSORT

A màquina o a tisora, la xollada de Sort és un dels tretscaracterístics de la festa ■ AJUNTAMENT SORT

Arriba a Campredó un anymés, i ja en són deu, l’apara-dor dels lutiers i els arte-sans dels instruments tra-dicionals. Enguany, percommemorar aquesta efe-mèride, Mestràlia ha pre-parat una cançó de la fira.Josep Bordes, cantant de

Pepet i Marieta, ha com-post la cançó de Mestràlia,una peça que recull l’essèn-cia de l’esdeveniment i quees presenta avui, diven-dres, a les vuit del vespre, alcarrer Mossèn Frederic.

La fira pròpiament ditatindrà lloc del 29 de juny al’1 de juliol i aplegarà lutiersi constructors artesans, amés de músics, dansaires i

gent de tot arreu. El pro-grama festiu inclou con-certs, xerrades, un taller deconstrucció de guitarres,danses, cercaviles, castells,maridatge de cava i músi-ca. Un dels plats fort arri-barà dissabte, amb la dese-na trobada d’instruments,en què és previst que parti-cipin més de 200 músics alcarrer.

Una dècada de la fira delutiers MestràliaM.J.R.TORTOSA

rcolomina

Resaltado

rcolomina

Resaltado

P6-9 Laura Borràs. Consellera de Cultura “El català ... · paro, que m’estic excedint en un...

Documents

Transcript of P6-9 Laura Borràs. Consellera de Cultura “El català ... · paro, que m’estic excedint en un...