DIMECRES · 24 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15068 - AVUI / Any XLI. Núm. 13938 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRESAJUNTAMENTS

Igualada

Marc Castells“En política hasde venir ploratde casa”

LES SÈRIES. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla / Els víkings portaven cascs amb banyes P6-7

8294

30-1

2043

26Q

1401

77-1

2131

21Q

FALLIT · Sánchez nomésrecull els vots del PSOE i dels regionalistes càntabres iha d’anar a segona votació

D’entrada,CATALUNYA · ERC i Juntsper Catalunya voten no i elssocialistes intenten pactaramb UP abans del segon ple

P8-10

Boris Johnson, ahir, en el primer discurs després de guanyar les primàries en el Partit Conservador ■ EFE

EUROPA-MÓN P18,19

Líder dels ‘tories’, avui rellevarà Theresa May com a primer ministre

Boris Johnson s’imposa

L’ESPORTIU

Griezmann, De Jong i Netodebuten contra el Chelsea

Estrena delBarça ambderrota (1-2)

De Jong, ahir, contra el Chelsea ■ EFE

Futbol

La cultura de base deBarcelona, al límit

Cultura i Espectacles P22,23

Creix el valor en l’any del referèndum

Nacional P16

6.000 pimes novesa Catalunya el 2017

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 20192 |

i no aprenem adir les coses

pel seu nom, mai nollegirem els fets cor-rectament.” Ho diuuna de les protagonis-

tes de la novel·la No tornaran vius, peròde fet això és el que ha fet el seu autor,en Xevi Sala . És una novel·la inspiradaen els atemptats islamistes del 17d’agost d’ara fa dos anys a Barcelona iCambrils. Sala ha après a dir les cosespel seu nom, les escriu i ens les donaperquè hi pensem. Tracta d’una qües-tió tan sensible com polèmica i la con-verteix en material literari de primeraque no només entreté sinó que tambéfa que el lector reflexioni. I el porti apensar què hi pot fer ell, en tant quemembre d’aquesta societat, per evitarque atacs com aquells no es puguintornar a repetir. La responsabilitat ésde tots. Ho hem de sentir així. No no-més dels que viuen al Veïnat del Pobled’on surten els terroristes que atemp-ten a la Ciutat. S’entén la frustració iràbia dels veïns i amics que van con-viure amb els futurs terroristes perquè

a l’inici no ho eren. Què va passar,doncs, perquè fessin un canvi tan radi-cal? Llegeixin en Sala. L’ensenyament ila cultura podrien ser un dels antídotscontra aquest mal que silenciosamentarrela per qualsevol racó dels nostrespobles i ciutats. Fomentar el coneixe-ment de l’àrab a les escoles públiquesseria un canvi important i marcariauna voluntat clara i determinada dequalsevol govern de voler començar aredreçar la situació i lluitar contraaquesta problemàtica amb les matei-xes armes: les paraules. I n’hi ha una,de paraula, que tot ho simplifica. Inte-grar. En la novel·la llegim: “Què vol dirintegrats? Vestir igual que els altres?Parlar el mateix idioma? Els seus avisels retreuen que no observen prou béles tradicions, mentre que per als com-panys d’escola són simplement elsmoros. Amb la identitat en terra deningú, és massa fàcil que els recluta-dors provin de captar-te.” Però integrarvol dir entrar, incorporar-se, ser accep-tat com a part d’una comunitat. I és fei-na de tots que es trobin acceptats, se’lshi ha de dir, amb fets i amb paraules.

“S

Keep calmMartí Gironell

Paraules

Integrar vol dir entrar,incorporar-se, ser acceptatcom a part d’una comunitat. Iés feina de tots que es trobinacceptats

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

m poso a escriure aquesta “om-bra” havent escoltat Gabriel Ru-fián apel·lant a la responsabili-

tat dels partits d’esquerres (tot i que,també en el cas d’ERC, podria qüestio-nar-se fins a quin punt són d’esquer-res) per arribar a un acord de mínimsque dugui a la investidura de PedroSánchez sense agenollar-s’hi. No sem-bla que li faran cas: l’actitud del candi-dat socialista, menyspreant UnidasPodemos i ignorant els republicans ca-talans mentre pidolava l’abstenció delPP i de Ciutadans, fa pensar que hi hapoders que no li permeten arribar acerts acords amb els podemites i ambels republicans catalans. Suposo quela mà estesa de Rufián, però sense de-manar ni tolerància ni perdó, suscita-rà reaccions contràries en aquells quehi puguin veure certa condescendèn-cia vers un partit que ha donat suportal 155 i que, de fet, mai no s’ha atrevita fer una política coratjosa que accep-ti que Espanya no és una unitat dedestí en l’universal. Com es pot dema-nar diàleg a qui no hi sembla dispo-sat? I, tanmateix, entenc que s’intentiperquè no hi ha conflicte polític que

E

es pugui resoldre de manera vertaderasi no dialoguen les diverses parts en-frontades. Ho va dir Rufián: si vols ferpolítica, s’ha d’intentar encara quel’estómac demani una altra cosa.

Rufián va acabar el seu discurs afir-mant: “Som el fruit de moltes derro-tes, però també la llavor de totes lesvictòries.” Aquesta frase m’ha dut no-vament a recordar Victor Serge, que

se’m va fer present en començar ElDoctor Givago i que, com explicavaahir, vaig veure en algunes fotos del’exposició Un voyage, al CloîtreSaint-Trophime d’Arles, relatives a latravessia del vaixell Capitaine-Paul-Lemerle que, al 1941, va transportar200 anti-feixistes de Marsella a laMartinica. Fill de russos antitsaristes,Serge va néixer a l’exili l’any 1890 aBrussel·les. Amb la Revolució Sovièti-ca, va anar a Rússia i, tot i ser anar-quista, va lluitar amb els bolxevics;instaurat el règim comunista al’URSS, va denunciar-ne la deriva to-talitària i antihumanista; va ser de-portat a Sibèria, però Stalin va acce-dir a alliberar-lo; va marxar a França,on va ser maltractat pels anti-comu-nistes i bescantat pels comunistes; el1941, com he dit, va fugir de la Fran-ça ocupada i va instal·lar-se a Mèxic,on sis anys més tard va morir (m’ado-no que a l’edat que ara tinc) mentreescrivia Memòries d’un revolucionari,on, tot i tantes decepcions, hi expres-sa el seu humanisme integral. Seva ésaquesta màxima: “De derrota en der-rota fins a la victòria final.”

“Com es potdemanar diàleg aqui no hi sembladisposat? I,tanmateix, entencque s’intenti

Ombres d’estiu

De derrota en derrota...Imma Merino

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 2019

i del debat de la no investidurade Pedro Sánchez d’aquest di-lluns en vaig sortir decebut, els

he de confessar que de la sessió d’ahiren vaig sortir perplex. I començo apensar que ni que hi hagi un pacte en-tre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias (eltan desitjat pacte entre PSOE i Po-dem!) servirà de gaire res. Sánchez,dur i prepotent com si tingués majoriaabsoluta al Congrés (no se n’adona,que amb 123 diputats, amb un 28%dels vots, la seva actitud no pot ser laque és?), no es va moure ni un mil·lí-metre i, lluny de fer cap gest dirigit aresoldre la situació política, encara esva dedicar a alliçonar (si no a insultar)els diputats de JxCat dient-los allò de“vostès són inútils per defensar laprosperitat i els drets del poble cata-là”. Sánchez, ahir, va ser (va conti-nuar essent) un irresponsable. Tantque a l’hora de votar (ja és ben trist)només va aconseguir el sí dels seus

S “Em sembla queni el desitjat pactePSOE-Podem potescurçar la distànciaentre Catalunya iEspanya, ques’albira insalvable

123 diputats i el vot de l’únic diputatdel Partir Regionalista Càntabre. Unèxit, Pedro. 123+1. Començo a pensar(a témer, de fet) que a Pedro Sáncheztant li és. Que ha decidit no fer capgest i dur-ho tot al límit, vorejant elprecipici. Ni amb una ERC predisposa-da a tot, ni amb un Podem predisposata tot, com li van dir tots dos grups par-

lamentaris en les seves intervencions,ha mogut fitxa. És un irresponsable.Ja no és qüestió de si l’independentis-me està dividit o no (que ho està); nide si ERC i JxCat discrepen en si calvotar que no o abstenir-se dijous vi-nent: el tema és l’immobilisme de Pe-dro Sánchez. Just quan el PSOE téuna oportunitat d’or per resoldre (oencarrilar, que no és ben bé el mateix)el conflicte polític més gran que viuEspanya des de la reinstauració de lademocràcia, Sánchez decideix no no-més mirar cap a un altre costat sinóactuar amb prepotència i abocar-hotot a l’abisme, cap a un precipicid’unes conseqüències que a mi emsemblen imprevisibles. Probablementl’independentisme hi està abocat. Pe-rò algun dia algú s’haurà de preguntartambé si aquells que des d’una posicióde força haurien pogut contribuir a re-soldre el conflicte no es van limitar afer-lo més gran.

L’abismeXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El flamant líder dels conservadors britànics, queavui substituirà Theresa May com a primer minis-tre, ha estat rebut amb una autèntica revolta tantdins el seu partit com dins el govern, amb dimis-sions d’homes de pes i amb una probable mocióde censura dels laboristes.

MÚSIC

Contestat

Jordi Savall, acompanyat de 27 músics, repassa lamúsica de més de quatre segles d’esclavatge aLes rutes de l’esclavatge, en dos concerts dife-rents al Festival Grec de Barcelona i al Festival deTorroella de Montgrí, que s’han unit per a aquestaestrena extraordinària.

-+=

-+=

El valor de les pimesJosep González

La música dels esclausJordi Savall

-+=

Boris Johnson

Les xifres del darrer anuari de les pimes catalanesdesmenteixen la teoria d’un suposat efecte nega-tiu del procés en l’economia catalana. Les petites imitjanes empreses representen gairebé el 60%del valor de la producció catalana i durant el 2017van créixer en nombre, valor i treballadors.

PRESIDENT DE PIMEC

LÍDER DELS ‘TORIES’

No per esperada la fallida in-vestidura de Pedro Sánchez

va resultar ahir menys clamorosa.Fins i tot ERC va canviar l’abstenciópel no després d’assistir a dues jor-nades de discursos que per part delcandidat Pedro Sánchez sembla-ven més destinats a buscar el visti-plau del PP i Ciutadans que no pas aseduir els republicans i els morats.Queden ara quaranta-vuit horesd’intenses negociacions per rever-tir un distanciament que Sánchezs’ha guanyat a pols. El discurs ini-cial, en el qual va obviar parlar delconflicte català i va estalviar qual-sevol picada d’ullet al soci preferen-cial que se suposa que és UnidesPodem, va deixar la investidura enl’aire per omissió i per provocació.

Per omissió, perquè no potspretendre el consentiment d’ERC ide JxCat després d’acusar l’inde-pendentisme d’atemptar contra laconvivència a Catalunya. Per provo-cació, perquè tampoc pots preten-dre el suport de l’esquerra radical sipassés al davant l’interès per acon-seguir l’abstenció de la dreta. Al fi-nal n’ha quedat la sensació que elcandidat del PSOE boicotejava laseva pròpia investidura i ara s’en-fronta a una segona votació per di-jous que l’obliga a moure fitxa si re-alment vol evitar la repetició de leseleccions.

Encara quedaria una darreraoportunitat al setembre, quan espodria salvar ‘in extremis’ una in-vestidura que en qualsevol cas ja hadeixat ferides difícils de tancar.L’obstinació de Sánchez a l’hora defer passar Unides Podem per l’adre-çador no ha posat només a prova lapaciència dels electors que vanapostar per una majoria progressis-ta. També ha complicat enorme-ment la possibilitat d’entesa en elfull de ruta d’un govern de coalició,si és que finalment reïx.

Sánchezboicoteja lainvestidura

EDITORIAL

De reüllAnna Balcells

Greta

reta Thunberg s’ha convertit en la cara visible de lamobilització dels joves contra l’escalfament del

planeta. L’adolescent sueca, que va començar ambcampanyes de denúncia al seu país, s’ha donat aconèixer a la resta del món encapçalant el movimentFridays for Future per exigir als governs mesuresurgents contra la crisi climàtica.

Doncs bé, Thunberg va parlar ahir a l’AssembleaNacional francesa convidada per un grup de diputats dediversos partits, però el debat va ser boicotejat per un

grapat de representants del’oposició de dreta, molestos perhaver de rebre “lliçons” d’una “guruapocalíptica”. “L’ecologia necessitaexperts, no una adolescentmanipulada”, piulava un d’aquestsdiputats crítics. Ningú no discuteixque són els científics els que han derealitzar el diagnòstic sobre l’estat

del planeta. El cas és que ja els han fet, aquests estudis, itots en coneixem les alarmants conclusions. Corresponara als polítics la responsabilitat d’accelerar unatransició ecològica que ja és inajornable. Què més ha depassar per prendre consciència de la urgènciaclimàtica? Alguna cosa no funciona quan, en lloc desumar esforços per respondre com cal al desafiamentambiental, es fa recaure la indignació i la burla sobre unajove que no és res més que un símbol, l’expressió delmalestar d’una generació que lluita pel seu futur. No, elproblema no és Greta Thunberg.

G

Boicot a lalíder deFridays forFuture al’Assembleafrancesa

http://epa.cat/c/2zffsz

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Esquerra demana un full deruta comú i el PDeCATadverteix a Pedro Sánchez queles relacions seran més difícilsa Madrid.

10anys

20anys

Un jutge investiga si s’handesviat diners del Palau. Lafiscalia presenta una querellacontra alts càrrecs de laFundació Orfeó Català.

El rei Hassan II del Marroc mord’una crisi cardíaca, segonsanuncia oficialmentla televisió marroquina en uncomunicat.

Coordinació Inici del cas Palau Mor Hassan IITal diacomavui fa...

edro Sánchez vallançar ahir una

pregunta interessant al’independentisme ca-talà: “Heu après algu-na cosa, de tot el que

ha passat?” El que ha passat, ja queSánchez no ho especifica i potser vos-tès acaben d’arribar i no ho saben, ésque pel fet d’exercir el dret d’autodeter-minació de manera pacífica es van col-pejar milers de persones, es va empre-sonar mig govern i l’altre mig es va exi-liar, s’han empresonat líders civils quemuntaven manifestacions, s’han impu-tat als jutjats un miler de càrrecs pú-blics i ciutadans, s’ha intervingut l’auto-govern i el que hi ha ara resta sota vigi-lància, s’han espiat delegats de les re-presentacions de la Generalitat a l’exte-rior, s’han muntat ràtzies nocturnescontra els llaços grocs, s’han produïtcentenars d’agressions d’extrema dre-

ta, s’ha fet xantatge i s’ha atemorit a lasocietat a través dels bancs i les gransempreses teledirigides per l’Estat, s’hainsultat els partidaris de l’opció de la in-dependència com a racistes i suprema-cistes, i s’ha muntat un judici amb acu-sacions gravíssimes basades en testi-monis de policies que tenien por decom els mirava la gent a qui colpejaven.De tot això tan extraordinari, i en això téraó el senyor Sánchez, alguna cosa se’npot aprendre.

I la veritat és que l’independentismen’ha après molt, aquests dos anys. Haaprès de què està feta la democràciaespanyola de la Transició, que els llirissón bonics però els seus receptors noels valoren gaire, que els seus políticstenen la veu i les decisions més lliures aBrussel·les, Edimburg o Ginebra que aSoto del Real o a les seus dels seus par-tits, i això és un drama i un robatori de-mocràtic; ha après que la ruptura políti-ca amb un Estat com Espanya i amb unnacionalisme com l’espanyol té costospersonals i col·lectius greus que calplantejar-se si valen la pena, i que lapropera finestra d’oportunitat ques’obri no es pot tancar esperant l’Espa-nya dialogant, perquè l’Espanya dialo-gant és això que vam veure ahir al Con-grés. L’independentisme, a contracor,està aprenent això, i molt més.

I també una cosa difícil, potser la quemés, però essencial i alliberadora:aprendre a dir no, senyor Sánchez.

P

Full de rutaDavid Marín

Allò quehem après

L’independentisme ha aprèsuna cosa difícil peròalliberadora: a dir no

xtraordinari llibre el que ha con-fegit Josep Playà sobre els trac-tes del pintor i el poeta, i particu-

larment amè perquè és molt ben escriti perquè el pintoresquisme dels dospersonatges –sobretot de Dalí– n’aug-menta l’atractiu. Resseguirem el fild’estendre roba que permet aquest pa-per. Es coneixen als Fossos (La Salle deFigueres), i Dalí fa el batxillerat a l’Ins-titut R. Muntaner, però Fages no (el faa Barcelona, als jesuïtes) malgrat quehi ha fagesians que el fan estudiar ambDalí; a veure si el rigor de Playà marcatendència. Fages, quatre anys mésgran, anima que Dalí i R. Reig exposin ales galeries Dalmau i siguin premiats.Ambdós, l’adolescent i el jove mostrenun cert compromís amb el... socialis-me! Dalí publica a Renovació Social iFages funda Justícia Social.

DEVIEN COINCIDIR A L’ATENEU EMPORDA-NÈS, que va ser fundat el 1916 i va orga-nitzar JJFF itinerants per la comarca;els de Castelló han estat més conegutsper la improbable trobada de Lídia deCadaqués amb D’Ors, ambdós de gran

E interès per a Fages i Dalí. L’un pinta il’altre epigrameja els gitanos i les putesdel Garrigal: o bé devien freqüentar elbarri, o Fages hi posa més pa que for-matge; sí que, anys a venir, una llegen-da urbana relacionaria el pintor amb laTorre Basca, el cèlebre prostíbul figue-renc. El 1924 arriba Les bruixes deLlers, poble que, tot i que Joan Guilla-met diu que sí, poeta i dibuixant con-fessen no haver-hi estat mai. El surrea-lisme els distancia però el 1929 es ve-uen quan Dalí presenta La mel... i l’al-calde Bassols, que presideix l’acte, mord’un atac de cor. Persisteix l’allunya-ment durant la República i la guerra elssepara físicament: Dalí s’“exilia” a l’ac-tual Ritz-Carlton de Manhattan; unapostal que va enviar al poeta s’ha fet cè-lebre perquè potser va ser l’única.

EL GENI TORNA EL 1948 carregat amb ba-la: porta a la recambra el Sabater d’Or-dis: el dibuixa, reprèn l’amistat ambFages i l’anima a compondre el que pot-ser és el seu millor llibre i un dels mi-llors del segle XX. Ve el 1961 de l’home-

natge al multimilionari, i un Fages ambdificultats econòmiques va i torna aPortlligat per escriure la cèlebre auca,amatent als capricis del pintor. Fagesbusca rendes i obre el Celler d’en Cli-ment, un night club que comptarà ambalguna presència del marit de Gala, laque un dia escamoteja al poeta un qua-dre, regal del pintor.

EXPLÍCITS ULTRALOCALISTES, fan comar-quisme: visites, projectes sentimentalsi sobretot graviten sobre el cap deCreus amb moltes pintures i el Somni;el patriotisme empordanès del pintor,compatible amb un espanyolisme cari-caturesc, haurà d’esperar Albert Boa-della per ser avançat per la dreta. Playàencara ens il·lustra amb les relacionsque van mantenir amb personatgesque els van interessar: Ors, Lídia (la noBen Plantada), Pla, Fortuny, Pujols,Prim, Carbona o el Marquina d’Españay yo somos así, señora; parlant de donEduardo, Fages va deixar a mitges unaTorre de los Lujanes. I ambdós moren al’hospital de Figueres. Mérite la lectu-re!

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

Dalí i Fages, una relacióTribuna

Una banda?

b Des de quan els catalanssom una banda? Una bandade què?... La majoria dels quevivim a Catalunya volem de-mostrar al món que no estemd’acord amb viure com vivim.No és tan complicat acceptaraquesta realitat i pactar el quesigui. Negar-ho és d’imbècils!Però el caràcter dels espa-nyols sembla que no ho veuigual. Creuen que ens hem desotmetre al seu poder! No estracta de veure qui guanya!Només saber la veritat i nego-ciar com a persones i no coma animals. Ara, quan sentscom parlen al Congrés peraconseguir vots per a la inves-tidura, és quan et cau la carade vergonya! Rebem un tractemiserable del país veí! Ni reco-neixen que tenim els nostresrepresentants polítics a la pre-só i a l’exili escapant de les se-ves urpes, senzillament per nopoder dialogar amb ells! Elque no s’imaginen és com

som nosaltres i com estimemla nostra terra. Tardaremtemps però aconseguirem lanostra llibertat. No he vist nin-gú que no lluiti per la seva feli-citat i el català ja ha demos-trat des de fa molts anys queni el dictador que ens matava ivolia fer desaparèixer la nos-tra llengua ho va aconseguir!...Ans al contrari!, ens va unirencara més!, com està pas-sant actualment!ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

La falsa moral dela UEb Primer posem xifres: alsEUA, amb 325 milions d’habi-tants, hi viuen 43,7 milionsd’immigrants (persones nonascudes als EUA), que repre-senten quasi un 13,5% de lapoblació total del país. Mentreque a la Unió Europea, amb500 milions d’habitants, hi vi-uen només 18 milions d’immi-grants, que representen un

escàs 3,6% de la població to-tal. Cada dia que passa la UEdemostra més i més que no técap mena de respecte als orí-gens fundacionals de la UnióEuropea i els seus estats pre-fereixen que els immigrants,homes, dones i infants que,arriscant les seves vides, fu-gen de les guerres i la misèriaabsoluta dels seus països,s’ofeguin a la mar Mediterrà-nia abans de donar-los unaoportunitat de vida, amena-çant i perseguint els vaixellsde les ONG i les seves tripula-cions que intenten salvar-losla vida, amb multes de900.000 € com fa Espanya ointentant posar a la presó elsseus capitans com fa Itàlia. Laveritat és que hem de sentirvergonya de ser europeus id’haver elegit els despietatspersonatges que governen elsnostres països ja que des del2016 no han fet tot el neces-sari per impedir que més de10.000 persones morin ofega-des a la mar Mediterrània.

Mentrestant, a la cínica UnióEuropea una gran majoria depolítics, periodistes, tertuliansi mitjans de comunicació, dia-ris, ràdios i televisions euro-peus presenten Donald Trumpcom un boig i despietat sal-vatge perquè posa impedi-ments a l’entrada d’immi-grants als EUA. Comparatamb els polítics europeus ésun àngel, ja que a la fronteraamb Mèxic hi han mort no-més unes 1.500 persones desdel 2016, xifra que no deixa deser una autèntica barbaritathumana, però la realitat ésque Europa i els europeushem oblidat completamentque durant segles hem expor-tat a altres continents milionsi milions de persones que bus-caven un lloc a on poder des-envolupar una vida digna, queés el mateix que buscaven elsimmigrants que hem deixatque s’ofeguin a la mar Medi-terrània. Vergonya!PERE LLEALTiana (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 2019

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Qui té un problema de convivència és l’Estat, o ha covatl’ou del feixisme”

La frase del dia

“Segons elsbarris on vagis,segons el grup depersones que pelcarrer t’envolta, nosents la llenguacatalana

n poema de Kavafis parla de Po-sidònia, ciutat de la Magna Grè-cia, nom que els colons grecs po-

bladors del sud de la península itàlica il’actual Sicília donaren al territori. Calremarcar que la cultura grega penetrà iperdurà en aquella regió. Els colonsgrecs s’hi establiren des del segleVII aC. Cap al segle IV aC els romansl’ocuparen i esborraren del tot amb elpas dels anys aquella cultura, i subse-güentment la llengua, que es va perdreen favor de la llatina.

A “GENT DE POSIDÒNIA”, un poema con-tundent, Kavafis contempla la pèrduade la llengua grega a la ciutat avui arruï-nada, coneguda com a Pestum. En el toelegíac tantes vegades emprat pel poe-ta, lamenta que hagi desaparegut laMagna Grècia, aquella gran part meri-dional de la península, avui la Campà-nia, l’Apúlia i la gran illa de Sicília: unaentitat que havia tingut el grec com aúnica llengua, i que, de primer elsetruscs, després els llatins, feren des-aparèixer de manera implacable, nopas per cap persecució sagnant, sinóper la pressió política. Kavafis no témotius per fer comparances, però en-tre nosaltres l’ibèric, també per la pres-sió política i per l’oficialitat única de lallengua de la República i l’Imperi, vadesaparèixer.

SOBRE AQUELLA TERRA del tot grega, onno ressonava altra llengua que lad’Ulisses, els seus habitants, ja secu-lars, començaren a entomar vocablesdels nouvinguts, a dir en llatí els nomsde les coses, dels nombres, dels senti-ments. Per aquest lent, irrefrenableprocés de substitució, anaven perdentels mots que havien acompanyat laglòria dels temples dòrics i l’esclat deles ciutats hel·lenes. A la gent de Posi-dònia els quedà, com un esquinçall deltresor costumista, unes danses, unsvestits per a ocasions festives, però no

U la llengua.

VENIM ARA A CASA NOSTRA: el fet és real ide font molt propera al sotasignat:una família catalana, en direm la famí-lia A, progenitors joves, dues criaturespetites, s’instal·len al districte de l’ei-xample barceloní conegut com 22@.Viuen en un gran bloc de pisos ocupatja en gran part per famílies de tall si-milar al seu, compostes per joves pro-fessionals, amb fills nens i adoles-cents, tots ells de parla castellana. Ca-da veí va a la seva feina, i el tracte en-tre ells no és generalitzat, de part delsA quasi es limita a unes frases amb elsveïns del replà, la família B, perquè estroben a l’ascensor. La sensació quehom té en sentir les diverses conver-ses entre els habitants d’aquell rusc és

que la llengua catalana no hi fa cap om-bra, no hi existeix, perquè l’únic grupque la parla ho fa domèsticament.

UN DIA ELS VEÏNS DEL REPLÀ, la família B,comuniquen a la A que ha vingut a visi-tar-los l’avi, des d’Extremadura, on viu.Que, si els sembla, els el faran conèixer.Oi tant, estaran encantats de saludar elpadrinet, el qual, amablement, indagasobre la procedència de la família A:–I d’on són vostès?–D’on som? Som d’aquí.–Sí, és clar, d’aquesta casa d’aquestbarri, ja ho sé. Potser no m’he explicatprou bé, i perdonin: vull dir d’on hanvingut? Ho entenen? Vull dir, provenende Galícia, de Navarra, de Múrcia...?

L’AVI VISITANT s’havia adonat que tots, oaneu a saber si una gran majoria delshabitants del barri, eren naturals demoltes províncies i regions espanyo-les; havia comprovat que tothom hiparlava castellà, en la conversa, alsbars, al supermercat. Les cadenes detelevisió que veia eren només en caste-llà. També li havien parlat en castellàels mateixos membres de la família A.En conseqüència, podia perfectamentdemanar-los si havien vingut de l’Ara-gó o de les Castelles. El pare de la famí-lia A li explicà, a poc a poc, que ells noeren “ vinguts de”, ells “eren” d’ allí ma-teix, i que, com a catalans, no podienser altra cosa que naturals del lloc.L’ancià visitant va trigar una estona acomprendre allò: tenia la idea que tot-hom “havia vingut de”.

EL FET FA PENSAR UNA MICA; certament,segons els barris on vagis, segons elgrup de persones que pel carrer t’envol-ta, no sents la llengua catalana; segonsquina escola visites, i interrogues elsalumnes, tots saben català, però quanjuguen tots sembla que “han vingut de”,àdhuc els que són nascuts aquí mateix,com els membres de la família A.

Josep Vallverdú. Escriptor

D’on són, vostès?Tribuna

SísifJordiSoler

a uns vint anys, jopublicava, a Edi-

torial Montflorit, lacarta d’un vell escèp-tic a un jove indepen-dentista. Anterior, per

tant als moviments sísmics de l’1-0 ide l’aportació dels llaços grocs, quetenien ben poc a veure amb el Mani-fest Groc, i que havia reeditat ambtanta cura Minguet i Batllori. Ah! Quanvius habitualment a Madrid, has detornar a explicar tothora la Historia deEspaña. I sempre quedes parat quandescobreixes la cua de conversos a lacausa catalana, contra la qual es ma-nifestaven, fa ben poc temps, quanérem companys d’hemicicle al Parla-ment, o quan compartíem reunions idecisions –els que a més érem regi-dors– a la Federació de Municipis.Com diu l’evangeli, “hi haurà més ale-gria al cel per un convers a la causacatalana que no pas...”

El neguit em ve de tot allò quecrèiem, més enllà del groc, exigible isense presos. Com ara la dignificacióde la formació professional; el funcio-nament efectiu, a l’engròs i a la menu-da, de la normalització lingüística;l’atenció escrupolosa al programa so-bre la gestió de la salut pública –“Pera tots salut”–; el compromís d’un ha-bitatge digne per a tothom; la lluitaefectiva contra el frau, etc. A més d’unaspecte en el qual he mirat de treba-llar, dins i fora de les fronteres de l’es-tesa Pell de Brau: la lluita contra lamarginació social o, si es vol, la lluita afavor d’una igualtat creixent (de dretsi de deures).

Al nostre país, molta gent ha lluitat illuita per aquestes causes: tant la re-vista Carrer com les publicacions deles associacions de presos polítics, lesllegeixo, en castellà, a gent amiga...que diu que sí, que ells també volen“aquesta” Catalunya.

F

De set en setIgnasi Riera

Dubtes engroc

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 20196 |

El refrany

nois, des que deixaven el raser de lamare fins que es casaven, dormien a lapallissa damunt la palla. A tot estirar,embolicats en un llençol o manta, se-gons l’estació de l’any.”

És curiosa també l’anècdota que ensexplica de l’ús d’aquesta expressió aReus: “Relacionat amb la palla, i enuna sensible deformació d’aquest ori-gen comentat, la gent de Reus una mi-ca entrada en anys encara recordaque, quan canviaven les meuques d’unbordell, els xicots s’ho deien els uns alsaltres amb l’expressió: «A ca la… hi hapalla nova».”

La moralitat d’aquest refrany ensrecorda la faula clàssica de la cigala ila formiga, immortalitzada per LaFontaine, on la formiga, treballadorai previsora, aprofita la bonança del’estiu per arreplegar menjar per aldur hivern que ha de venir, mentre lacigala es dedica a cantar i divertir-se,sense tenir cap previsió per al futurpròxim.

N’hi ha algunes variants ben curio-ses, com ara Qui no adoba allò que es-patlla, prompte dormirà a la palla obé Qui de jove dorm a la llana, de velldorm a la palla.

En castellà trobaríem diverses ex-pressions sinònimes o equivalents,com ara: A mocedad ociosa, vejez tra-bajosa; La mocedad holgada trae lavejez arrastrada; De jóvenes, sardi-nas, y de viejos, espinas; Quien de jo-ven no patea, de viejo patalea, o béVago en la niñez, pobre en la vejez.

Qui de jove notreballa, quan ésvell dorm a la palla

La meva santa mare ja m’ho deia: “Qui de jove no treballa, quan és vell dorma la palla”; és una dita també, perquè ella, pobra dona, havia treballat de jove ide valent, i de vella també dormia a la palla. Potser és per això que a mi nom’entrava mai l’esma de la feina.

Maria Aurèlia Capmany, Narrativa breu (Barcelona: Columna,1993)

“Dormir a la palla” és una cançó amb música i lletra de Jaume Arnella, al seudisc Les cançons del Pont de les Formigues (1999).

Etimologia de treballar – Del llatí vulgar tripaliare, ‘torturar’, derivat de tripalium,‘mena de cep o instrument de tortura’, compost de tres, ‘tres’, i palus, ‘pal’, pelselements que integraven l’instrument; la idea de patir tortura va contaminar la delaborar o obrar i en plasmà pejorativament l’esforç que implica.

l sentit és ben clar: cal ser previ-sor de jove per al dia de demà,quan no tindrem l’energia ni les

oportunitats d’antuvi. Recomana fercalaix per poder passar sense penesels darrers anys de vida, quan potserja no podrem treballar. Aplicat a larealitat de la nostra societat, el conselldel refrany seria preveure una jubila-ció tranquil·la. En un sentit més abs-tracte, vol dir que, si no fas les cosesquan les pots fer, després en patiràsles conseqüències.

El referent de dormir en un pallerens trasllada a una societat rural de fauns quants segles. Ara potser diríemque ens tocaria anar a dormir sota unpont.

Dormir (o jeure) a la palla ha per-viscut com una frase feta aplicada a al-gú que és molt badoc, o en el sentit deno tenir la menor sospita d’un mal queens afecta o un perill que ens amena-ça: “Volen fer-ho sense que el seu ger-mà ho sàpiga; però es pensen que elldorm a la palla i és ben al revés; està alcorrent de tot.” També es diu que algúestà a la lluna (o a la lluna de Valèn-cia).

Josep M. Sugranyes, al respecte del’expressió dormir a la palla, a Garbe-llada de refranys, ens dona algunesdades més: “Aquesta expressió s’em-prava per indicar ingenuïtat, innocèn-cia, ignorància i d’altres conceptessemblants. La procedència cal atri-buir-la al costum que hi havia antiga-ment, sobretot a muntanya, que els

E

Les cigales viuen pocs dies, i això vol dir que la de la faula no podia demanar ala formiga algun gra per a sobreviure, oi més quan pel fet de no tenir boca tam-poc no se l’hauria pogut menjar. Amb això, però, no volem dir que el senyor deLa Fontaine ens vulgui enredar. I ara! Amb la seva faula no pretenia escriure unllibre científic sinó recomanar-nos que s’ha de treballar i estalviar per a quan va-gin maldades. Com aquella vella dita: “Qui de jove no treballa, quan és velldorm a la palla”.

Joaquim Carbó, “La cigala i la formiga” (Cavall Fort, núm. 1133, octubre de 2009)

Els 100refranys més

populars

Els textos de lasèrie sobre refranys

que publiquemdiàriament formen

part del llibre ‘Els100 refranys més

populars’, de VíctorPàmies i Jordi

Palou, editat perCossetània

Edicions.

El mite

bans de res: és un bon costum nobanyar-se mentre s’està fent la di-gestió. El que és incorrecte del mi-

te del tall de digestió és això, que no éspas la digestió el que deixa de funcionar.En realitat, el problema pot ser que la di-gestió no es talla.

De petit, era una llauna haver d’espe-rar dues hores per banyar-me després dedinar. Un període que es feia llarguíssim ique els pares mantenien estrictament. Amés, n’hi ha prou que et prohibeixin unacosa per tenir encara més ganes de fer-la.Jo volia anar a banyar-me i el temps pas-sava amb desesperant lentitud. L’explica-ció habitual era que entrar a l’aigua podiacausar un tall de digestió, i això era moltperillós. Hi havia qui s’hi havia deixat lapell. Per tant, tocava esperar.

Però en realitat el que passa és dife-rent. Quan entrem a l’aigua freda, si la

temperatura del cos és elevada (i a l’estiunormalment ho és) l’organisme ha de feruns quants ajustaments per regular latemperatura. Uns moments abans estavaintentant eliminar l’excés de calor, fentque la sang circulés per les zones més ex-ternes del cos i suant, i un moment des-prés, quan estem dins l’aigua freda, ha decanviar tot el programa. Amb la tempera-tura baixa el que cal és mantenir la calorcorporal, per tant, la sang s’ha de redis-tribuir, s’ha de dirigir cap als òrgans in-terns i ha de disminuir el diàmetre delsvasos perifèrics per reduir les pèrdues decalor.

Això es pot fer amb certa eficàcia, peròté un parell de conseqüències. La pressióarterial augmenta, ja que hem reduït el

A

“És importantentrar a poc a poc al’aigua freda,refredant lesextremitats, perdonar temps al cos aadaptar-se a la novasituació tèrmica

Banyar-sesense esperardues horesdesprés demenjar potcausar un tallde digestió

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 2019 | 7

urant molts segles van ser el ter-ror dels pobles de la costa europea.Eren navegants formidables i

guerrers ferotges. Els seus atacs resulta-ven fulminants, ràpids, sanguinaris, imarxaven deixant un rastre de foc, des-trucció i mort. Venien dels països nòr-dics. Dinamarca i Noruega sobretot, peròles seves expedicions van colpejar tot Eu-ropa, van fregar Àsia i fins i tot van arri-bar a les costes d’Amèrica molt abans queColom.

En realitat, un dels secrets de l’èxitdels víkings era que disposaven d’una deles millors i més avançades armes d’aque-lla època: els seus vaixells de guerra, elsdrakkars. Aquelles naus lleugeres, resis-tents i manejables els permetien arribarabans que ningú s’ho esperés, desembar-car un nombre inesperadament gran deguerrers i, després del carnatge, marxartan de pressa com havien arribat. Comque eren molt lleugeres, podien remuntarrius fins ben terra endins. I, si calia, po-dien arrossegar-les per terra ferma perpassar d’un riu a un altre.

Va ser gràcies als drakkars que els ví-kings van poder atacar París després deremuntar el riu Sena. I amb els drakkarsvan arribar fins a l’interior de Rússia.

Les seves ràtzies van impactar terri-blement en la mentalitat dels habitantsd’aquella època. Però no sempre actua-ven com a pirates, i bona part de les expe-dicions víkings eren per comerciar. Defet, van establir una de les principals xar-xes de comerç del nord d’Europa, quepermetia que els habitants d’Islàndiacanviessin pells de foca per espècies pro-vinents de la Xina.

Però, si un dia mireu gravats originalsde l’època víking, notareu de seguida quehi falta una cosa. Hi ha moltes imatges deguerrers preparats per a la batalla, deguerrers col·locats dins els vaixells i desoldats victoriosos celebrant els seusèxits. Però no n’hi ha cap que porti elcaracterístic casc amb banyes.

És ben curiós, perquè en l’imagi-nari popular els víkings sempre vanamb uns cascs que llueixen unes ba-nyes que els donen un aspecte en-cara més ferotge. I, fins i tot alsdibuixos animats, en Vicky elvíking ja porta les seves petitesbanyes enganxades al casc.

Doncs el cas és que, tot ple-gat, això de les banyes és abso-lutament i rotundament fals.Els víkings mai no van portarcascs amb banyes.

I, ben mirat, té la seva lògica, jaque cap guerrer seria tan ximpled’anar amb un casc que fàcilment po-dia enganxar-se a qualsevol indret, oamb unes banyes que els enemics po-dien estirar per fer-los caure o, si mésno, per deixar-los sense casc.

A la guerra, a la batalla, el que importaés la funcionalitat. El casc serveix perprotegir-te el cap de les ferides que et pu-

D guin causar els enemics. I unes banyes noservirien per a res més que per empre-nyar. Per això, a cap víking no li va passarper la imaginació afegir uns elementssemblants a unes banyes al casc.

L’origen de la imatge dels víkings ambbanyes sembla que prové dels monestirsde l’època medieval. Els monjos volien re-calcar el terror que causaven aquells pira-tes nòrdics, la mort i la destrucció queanaven associades als seus atacs, el malabsolut que representaven. Per això, elsvan començar a representar com dimo-nis. I, per fer-ho, els van afegir les banyescaracterístiques dels dimonis. Era unaimatge simbòlica que, amb el temps, vapassar a considerar-se, erròniament, unarepresentació real.

El més interessant és que aquelles ba-nyes afegides per ressaltar el mal i la porhan acabat per ser un element simpàticde la mitologia nòrdica. Ara les estatue-tes de víkings amb les seves banyes om-plen les botigues de records de les ciutatsturístiques escandinaves i ja no causencap por a ningú. Una cosa que, ben mirat,és tota una sort.

pas en molts dels vasos. Aquesta hi-pertensió momentània no és unabona cosa, de manera que el corabaixa el ritme, per no afegir-himés pressió. Si tot va bé, al capd’una estona el metabolisme del cosaugmentarà i tornarà la normalitata la circulació.

Però durant uns moments hi haun cert perill. Si el cor redueix moltel ritme, i a sobre hem derivat lamajoria de la sang cap a l’interiordel cos, és possible que el cervell pa-teixi un lleuger dèficit de flux san-guini. Això pot causar mareig, ma-lestar, vòmits, i fins i tot podemperdre el coneixement temporal-ment.

Perdre el coneixement no és maiuna bona cosa, però si estàs ne-dant en una piscina o al mar pot sermolt greu. Deixes de nedar i, si noés que algú està mirant cap allà jus-tament en aquell moment, és moltfàcil que t’enfonsis i t’ofeguis.

Per això és important entrar apoc a poc a l’aigua freda, refredantles extremitats, per donar temps alcos a adaptar-se a la nova situaciótèrmica. I sortir tan bon punt no-tem que alguna cosa no funcionacom cal.

I què hi té a veure la digestió, entot això? Doncs que, mentre es-tem paint el menjar, el cos ha dedestinar una certa quantitat desang justament a digerir el menjar.La digestió és un procés que reque-reix força energia, i el cos ha de de-dicar-hi molta sang per aportar-hil’oxigen i els nutrients necessaris.

Però si, a mig pair, entrem a l’ai-gua freda, tota la sang que s’està de-dicant a la digestió no podrà ajudara compensar els canvis en els fluxossanguinis que experimenta el cos.La hipertensió, la baixada del ritmecardíac i el dèficit de sang al cervellseran més notables, i la possibilitatde perdre el sentit i ofegar-nos ésmolt més gran.

Naturalment, això de les dues ho-res és un temps orientatiu. Si úni-cament hem menjat un entrepà, calmolt menys temps, i si hem menjatuna paella abundant, amb molta be-guda, postres, cafè i copa, doncs se-gurament caldran més de dues ho-res per pair-ho. A més, els nens sónmolt més sensibles a aquest meca-nisme que els adults.

Però, en tot cas, l’important, in-sisteixo, és entrar a l’aigua ambcompte i donar temps a l’organismea regular la situació. I sortir de l’ai-gua a la menor incomoditat. La di-gestió no es tallarà, però la resta defuncions del cos potser sí.

100 mites dela ciència

Els textos de lasèrie sobre ciènciaque publiquemdiàriament formenpart del llibre ‘100mites de la ciència’,de Daniel Closa iAutet, editat perCossetàniaEdicions.

Els víkings portavencascs amb banyes

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 20198 |

ERC etziba al PSOEque no té garantidal’abstenció i Juntsja els avança que elsvotarà en contra

El 2017 va continuarcreixent el nombrede pimes, tot i quemenys d’un 10%exporten

Els partitscatalans,davant de lainvestidura

Creaciód’empresespetites imitjanesNacional

“No havent assolit el can-didat proposat la majo-ria...” És la tornada queacompanya la biografia dePedro Sánchez, que ahirva assumir el seu estigmade viure en el laberint deles investidures fallides enel qual es va endinsar el2016 i del qual mai no hasortit, perquè és presidentespanyol –actualment enfuncions– per l’article 113de la Constitució que regu-la la moció de censura.Sánchez es va estimbarahir contra la soledat, jaque vuitanta dies desprésde les eleccions només vasumar un sol vot més alsdel PSOE, el del cantàbricJosé María Mazón (PRC), ila seva candidatura va serderrotada amb 124 vots afavor i una legió de 170vots en contra (des de PP,Cs i Vox fins a ERC iJxCat) i 52 abstencions(Unides Podem, el PNB iEH Bildu). Un cop encai-xat el revés, Sánchez, queno té a prop ser investit de-mà, es va tancar amb elsseus per llançar una novaoferta a Pablo Iglesiasd’encaix en un govern decoalició en el qual IreneMontero ocuparia un llocrellevant que pot ser unavicepresidència.

La d’ahir és la primeravotació al Congrés en quèes plasma l’alteració judi-cial de les urnes infligidapel Tribunal Suprem. ElCongrés es diu a si mateixque té 350 diputats, peròel marcador va reflectir

que els vots emesos sonnomés 346, perquè elsd’Oriol Junqueras, JordiSànchez, Jordi Turull i Jo-sep Rull comptaran sem-pre com a abstencions aefectes reals de còmputtot i que ahir la voluntatdels presos polítics era vo-tar en contra i el seu sentirno es va reflectir ni al mar-cador de la cambra ni aldiari de sessions.

Al llarg del matí, UnidesPodem va sostenir la de-terminació de votar encontra de la investidura deSánchez. Només un gird’última hora va forjar elpas a l’abstenció per en-viar al PSOE un enverinatgest de bona predisposició

negociadora. Si el PSOEjugava amb la idea d’arra-conar Iglesias fins al ma-teix no que Vox, els deSánchez es van trobar queIglesias, que s’ha apartatde ministre, irrompia denou a l’escena com l’actorflexible del laberint. Enveure que al PSOE se li es-capava la batalla del relatdel guru Iván Redondo,Sánchez es va tancar al fi-nal del ple durant tres ho-res al despatx de governque hi ha habilitat al Con-grés amb els negociadors:la vicepresidenta CarmenCalvo, els ministres JoséLuis Ábalos i María JesúsMontero i la portaveuAdriana Lastra. I de la re-

unió en va sortir un con-venciment: correspon alssocialistes moure fitxa itrobar un nou encaix aUnides Podem amb unanova oferta de ministerisen un govern de coalició en

què Montero tingui un“lloc rellevant”. “Vicepre-sidència florer per a unadona florer”, va denigrar-la Cayetana Álvarez de To-ledo (PP). “No se’m pot dirque no m’he mogut, ho es-

tic intentant, he allargat lamà a compartir un governde coalició.Vull govern, es-tabilitat i legislatura”, pro-clamava Sánchez horesabans. “Em parlen de mi-nisteris que he ofert o no.Jo tinc una altra forma denegociar, jo prefereixo nofer-ho en públic”, va dirSánchez en una rèplica aJoan Baldoví (Compro-mís) que anava adreçada ala jugular d’Iglesias.

Canal Calvo-EcheniqueEl primer pas concret vaser el restabliment delcontacte telefònic entreCarmen Calvo i PabloEchenique, negociador del’equip d’Iglesias. El la-

ment més gràfic del que hasucceït l’oferia Ione Belar-ra. “Ens estan oferint mi-nisteris que ara no existei-xen”, va dir la portaveud’Unides Podem sobre lesofertes descafeïnades quereben fins ara.

La prova que els d’Igle-sias tenien el no decidit vaser el vot d’Irene Montero,absent a l’escó per l’avan-çat estat del seu embaràs ique va votar no perquè elvot telemàtic s’ha de regis-trar a les nou del matí i aaquella hora la posiciód’Unides Podem era votarno. L’episodi obria al Con-grés un debat sobre l’eficà-cia del vot telemàtic, per-què si el vot a distància ha

123

66

572414

41

1

42

641

4

21

Falten els 4 vots d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turulli Josep Rull, empresonats.

Primera volta de la investidura de Pedro Sánchez

SÍ: 124

Abstenció

52

NO : 17

0

Sánchez viu al labeNO · El president assumeix l’estigma detenir investidures fallides i fa una últimaoferta a Iglesias sense saber si demà ésinvestit FI · Exigeix a ERC i JxCat la fi dela unilateralitat GEST · Iglesias s’absté iMontero vota no tot i aspirar a un càrrec

David PortabellaMADRID

“No se’m pot dir queno m’he mogut amb elgovern de coalició.Vull govern, estabilitati legislatura”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“S’està veient que elPSOE no es mou ni unmil·límetre. Ens estantoferint ministeris queara no existeixen”Ione BelarraPORTAVEU D’UNIDES PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Per votar un acordha d’existir aquestacord. Tenen 48hores. La història elscontempla”Gabriel RufiánPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rufián entregaràl’abstenció demàsi ‘in extremis’ esforma una entesa

lbert Rivera es refereix ara aPedro Sánchez i els seus com“la banda de Sánchez”, unatroballa lingüística que permet

carregar a l’al·ludit un subtil prejudicicriminal, però en el segon dia del pled’investidura del president espanyol alCongrés es va imposar l’accepció quedefineix banda com un conjunt de mú-sics d’instruments de vent i percussióque poden tocar mentre caminen. Elproblema amb Sánchez, però, és quetots els portaveus coincideixen que enrealitat el president en funcions és unsolista que no es mou ni vuitanta diesdesprés de guanyar les eleccions. “Si enlloc de voler ser solista de la banda volliderar una veritable banda de música,podem tocar moltes peces que faran fe-liç molta gent”, li oferia Joan Baldoví,de Compromís. “El debat és més aviatun teatrillo estil Pimpinela”, rebatia eldiputat de Vox Iván Espinosa de losMonteros sobre els “olvídate y pega lavuelta” entre Sánchez i Pablo Iglesias.

El portaveu del PNB, Aitor Esteban,recorria al vell acudit basc que tothomconeix per ajudar a situar la partitura.“Són dos amics que van a la muntanyadecidits a buscar bolets i va i un crida al’altre eufòricament i el que ha recollités un Rolex caríssim, i l’altre, indignat,li diu: Escolta, tu, per què estem, per

Abolets o per Rolex?”, va relatar Este-ban. “A cada part sempre li sembla quepodria haver recollit més, però es trac-ta de recollir bolets”, li va fer veure elportaveu del PNB a Sánchez. Tot i serbilbaïna, la dona de Sánchez, BegoñaGómez, va demostrar l’eficàcia del vellacudit que tothom coneix rient efusi-vament. També va riure el milionari di-putat de Cs i antic executiu de Coca-Cola Marcos de Quinto, però ningú vasaber si reia per l’acudit en si o perquèalgú gosi dir que un Rolex és car. Este-ban no va voler marxar sense pagardrets d’autor a Rivera: “Senyor Rivera,jo a vostè cada cop que el veig tambéme l’imagino en una banda, però en elseu cas en una banda de mariachis!Donant sempre la nota des de la tribu-na i la serenata des de l’escó!” Els deci-bels del riure van ser eixordadors. Quees pot desafinar en català es va veurequan Gabriel Rufián intervenia i Jau-me Alonso-Cuevillas va esmolar Twit-ter. “Tenia preparat el discurs per justi-ficar l’abstenció i ara està descol·locatimplorant al PSOE que es posi d’acordamb Unides Podem”, va etzibar. Mi-nuts després, la portaveu de JxCatLaura Borràs infligia una dura cita deQuevedo a Sánchez: “La soberbia nun-ca baja de donde sube, pero siemprecae de donde subió.” Els diputatsd’ERC no van airejar cap rancor per lespiulades esmolades contra el gir al no ivan aplaudir afinadament Borràs. ■

Solista entrebolets i Rolex

David PortabellaMADRID

FI · El portaveu del PNB recorre a un vell acudit basc perqüestionar Sánchez CITA · Borràs evoca Quevedo sobre lasupèrbia DUR · Cuevillas ironitza amb el gir de Rufián al no

El tàndem Rivera-Arrimadas, al Congrés de Diputats, ahir ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 2019 | Nacional | 9

Era clar un governde PSOE i Podem

L’APUNT litat espanyolista. Passats tres mesos, al límit de la in-vestidura, Sánchez ha acusat i vetat Iglesias, Iglesiasha cedit, s’han tirat els plats pel cap, s’han fet un gest“de responsabilitat” i demà són capaços de fer un go-vern de coalició. Poden tenir i esgrimir les raons perso-nals, ideològiques i de partit que vulguin. Però que noho anomenin interès general.Xavier Miró

L’endemà de les eleccions generals, la ciutadania teniaclar que Pedro Sánchez seria president amb UnidesPodem en una investidura que, probablement, facilita-rien els independentistes. Els resultats eren clars. Lesdretes no sumaven ni amb l’ultradretà Vox. També hoeren les anàlisis. Sánchez rendibilitzava la por a unadreta que fracassava competint per separat en radica-

de ser comunicat abansdel ple –algunes fonts vanapuntar que es va regis-trar dilluns– i al marge delque el candidat diu durantel debat, perd la raó de ser.

Compàs d’espera a ERCMentre que el PSOE reuni-rà avui la seva executiva iel dia oferirà l’abast realdel restabliment de ponts,l’evolució de la negociacióentre els de Sánchez i elsd’Iglesias manté ERC enun compàs d’espera delqual és un convidat de pe-dra. El to del portaveu Ga-briel Rufián fins i tot con-fonia Sánchez, que va do-nar per fet que tenia l’abs-tenció d’ERC quan no la

tenia. Això sí, si demà esforma in extremis l’entesadel PSOE i Unides PodemRufián va deixar clar quel’abstenció d’ERC cauràper si sola quan l’executival’aprovi. “Per votar unacord ha d’existir aquestacord. Per començar uncamí cal moure’s. Tenen48 hores. La història elscontempla”, va sentenciarRufián mirant Sánchez iIglesias. El republicà fins itot va instar els teòrics so-cis a alçar el cap i mirarMontse Bassa i preguntar-se per què no fan política siella fa política tot i haverde veure la seva germanades de fa dos anys a travésdel vidre d’una presó. Pa-

radoxalment, el soci bascd’ERC, EH Bildu, sí que esva abstenir ja d’entrada.

Elevant el to del dia an-terior, Sánchez va retreu-re a Rufián (ERC) i a LauraBorràs (JxCat) que no en-terrin la unilateralitat ique Quim Torra digui “hotornarem a fer”, frase deJordi Cuixart. “Són inútilsi l’antipolítica”, va arribara dir Sánchez a Borràs encontrast amb el to cordialdispensat a Rufián. Sán-chez sabrà demà a les tresde la tarda si té l’impres-cindible sí d’Iglesias i la ne-cessària abstenció d’ERCper sortir del laberint fallitde les investidures o si elseu laberint no té fi. ■

erint fallit

El candidat socialista a la presidència, Pedro Sánchez ■ EFE

Preocupació al govern catalàper l’actitud de Sánchez. Aixího va admetre la portaveu,Meritxell Budó, ahir desprésdel consell executiu i va de-manar al candidat del PSOEque tingui humilitat i genero-sitat per “bastir ponts”. Elprincipal focus per a aquesta

preocupació és, va dir, que enel seu discurs parlés de Cata-lunya com un problema deconvivència. “Res més llunyde la realitat”, va subratllarBudó, que va insistir un copmés que la situació a Catalu-nya necessita una solució po-lítica. Sánchez va avisar que

defensarà “l’ordre constitu-cional, la integritat territorial ila sobirania nacional” si elmissatge de l’independentis-me és que “ho tornaran a fer ino renuncien a la via unilate-ral”. A través de Twitter, QuimTorra va replicar: “Per al·lu-sions: ho tornarem a fer.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern català li demana humilitat i generositat

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 201910 | Nacional |

Malgrat l’espionatge, la di-famació, els cops de porra ila presó que va denunciarahir Gabriel Rufián en eldebat d’investidura alCongrés, ERC es plantejal’abstenció, demà, en la se-gona votació, exigint a Pe-dro Sánchez que s’asseguia dialogar, hi hagi un reco-neixement nacional mutuentre Catalunya i Espanyai la resolució del conflictepolític inclogui votar. Elcap de files republicà a la

cambra baixa va admetreque no és una posició fàcilper al seu partit, però vaposar com a exemple degenerositat la germana deDolors Bassa, Montse Bas-sa, diputada d’ERC, dispo-sada a estendre la mà aldiàleg mentre aguanta elruixat de les dretes quanparlen de l’1-O com a copd’estat. “Siguin cons-cients de l’enorme esforçde generositat que avuiaquí estem fent i l’enormeexercici de responsabilitatque estem fent no parlantamb l’estómac, perquè li

puc assegurar que l’estó-mac ens demana una altracosa”, va advertir Rufián,que, tanmateix, va dema-nar al presidenciable so-cialista que no doni perdescomptada la seva abs-tenció, lligant-la a una en-tesa entre el PSOE i Po-dem. “Tenen 48 horescom a màxim per posar-sed’acord, per nosaltres noserà”, va reblar.

La veu al Congrés del’empresonat Oriol Jun-queras va retreure a Sán-chez que implorés l’abs-tenció del PP i de Ciuta-

dans i alhora ignorés ERC,que va erigir en “impres-cindible” per a la governa-bilitat espanyola. “Estemcondemnats a enten-dre’ns”, va observar. “Ésincoherent que vostè ahir[dilluns] dediqués méstemps a demanar indirec-tament un suport al PP i aCs que a referir-se a Uni-des Podem i a nosaltres”,va afegir-hi.

El sabadellenc va pro-posar una trobada entreels governs català i espa-nyol cada mes a Barcelonao a Madrid per continuar

amb l’esperit de Pedralbesi va alertar que Sánchezs’equivoca si creu que elque pugui arribar a passara la tardor com a conse-qüència d’una sentènciacondemnatòria es pot ges-tionar obviant l’indepen-dentisme: “Ens complicala vida a tots.”

El republicà, amb un toallunyat de la caricaturade tuitaire estirabotat, vaadvertir Sánchez que unarepetició electoral castiga-ria les esquerres sense dis-tincions i podria portar elPP, Cs i Vox a La Moncloa.

Va ser en la rèplica aERC que Sánchez va ame-naçar que si el missatgeque trasllada l’indepen-dentisme és que ho torna-rà a fer, el govern d’Espa-nya “defensarà la integri-tat territorial i la sobiranianacional”, una idea que vareiterar en resposta aJunts per Catalunya –“l’hotornarem a fer li avançoque no tornarà a passar”–,sense explicitar si es refe-ria a un nou 155.

Qui sí que té molt clar elvot negatiu a Sánchez, per“155 motius”, és JxCat,que ahir va instar el presi-dent en funcions a parlaramb els presos polítics.“Per què l’hauríem de vo-tar, si amb vostè de presi-dent s’ha incrementat larepressió”, va preguntar-liLaura Borràs des del grupmixt. “No es pot triar en-tre democràcia o estabili-tat perquè no hi ha majorinestabilitat que la repres-sió”, va insistir la portaveude JxCat, que va lamentarque en la rèplica Sánchezels hagués titllat d’“inútilsdes del punt de vista parla-mentari”: “De momentvostè no s’ha mostrat gai-re més útil.” En qualsevolcas, Borràs va recordarque mai el catalanismepolític ha regalat els seusvots a canvi de res –“no-més a vostè”– i li va exigirque deixi de fomentar lesfake news, en el sentit quea Catalunya no hi ha capcrisi de convivència i quequi té tal problema és l’Es-tat espanyol. “El proble-ma de Catalunya es diu Es-tat espanyol”, va resoldre.“El resultat de les últimeseleccions no li concedeix eldret a la prepotència, a go-vernar en solitari ni a defu-gir els pactes”, li va etzibarBorràs.

Per Sánchez, JxCats’ha “instal·lat en l’antipo-lítica”, viu en un “laberint”ple “d’enganys, mentides ivictimització” i, en to decrítica, l’acusa d’estar fentuna esmena a la totalitat ala tasca de CiU els últims40 anys. En aquest sentit,el candidat es va atrevir arepartir carnets de catala-nisme, i no en va entregarcap a Borràs. ■

a El republicà demana a Sánchez que sigui conscient de la generositat del seu grup: “L’estómac ens demanauna altra cosa” a Borràs addueix “155 motius” per votar no a un president que “ha incrementat la repressió”

Emili BellaBARCELONA

Rufián no dona l’abstenciód’ERC per descomptada

“Siguin conscients del’enorme esforç degenerositat iresponsabilitat queestem fent no parlantamb l’estómac”

“No doni perdescomptada la sevaabstenció, tenen 48hores com a màxim perposar-se d’acord, pernosaltres no serà”

“No fomenti les ‘fakenews’, a Catalunya nohi ha cap crisi deconvivència. Qui té unproblema deconvivència és l’Estat”

Gabriel Rufián i Laura Borràs, en les seves intervencions d’ahir en el debat d’investidura de Pedro Sánchez ■ ACN / EFE

“Si vostè tinguéssentit d’estat, hauriade parlar de presospolítics, hauria deparlar ‘amb’ els presospolítics”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Per què l’hauríemde votar, si amb vostède president s’haincrementat larepressió?”Laura BorràsPORTAVEU DE JXCAT AL CONGRÉS

“Estem donant unaoportunitat històrica ala paraula davant del’odi, a la política”

Gabriel RufiánPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 2019

1550

23-1

2141

57L180739-1214429L

Ajuntament deCercs

ANUNCI D’APROVACIÓ INICIALAprovada inicialment l’Ordenança municipald’obres subjectes a règim de comunicació,per Acord del Ple de data 17 d’abril de 2019,de conformitat amb els articles 22.2.d) i 49de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora deles bases del règim local; 178 del Decret le-gislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’apro-va el Text refós de la Llei municipal i de règimlocal de Catalunya, i 63 del Decret 179/1995,de 13 de juny, pel qual s’aprova el Regla-ment d’obres, activitats i serveis de les enti-tats locals, se sotmet l’expedient a informa-ció pública pel termini de trenta dies, comp-tat des de l’endemà de la seva publicaciómitjançant anunci en el Butlletí Oficial de laProvíncia, en el Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, en un dels mitjans de comuni-cació escrita diària i en el tauler d’anuncis dela Corporació, perquè els interessats puguinexaminar l’expedient i formular-hi les recla-macions i els suggeriments que estimin per-tinents.Durant dit termini podrà ser examinat perqualsevol interessat en les dependènciesmunicipals perquè s’hi formulin les al·lega-cions que s’estimin pertinents. Així mateix,estarà a la disposició dels interessats a laseu electrònica d’aquest Ajuntament [adreçahttps://www.cercs.cat].En el cas que no es presentin reclamacionso suggeriments contra l’aprovació inicial dedita Ordenança en el termini d’informació pú-blica i audiència dels interessats, s’entendràaprovat definitivament dit Acord.Es fa públic per a coneixement general, encompliment del que preceptuen els articles178 del Text refós de la Llei municipal i de rè-gim local de Catalunya aprovat pel Decret le-gislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i 63 del Regla-ment d’obres, activitats i serveis de les enti-tats locals aprovat pel Decret 179/1995, de13 de juny.Cercs, 26 de juny de 2019.L’alcalde, Jesús Calderer i Palau

1344

24-1

2144

34L

Ajuntament d’Orís

ANUNCI D’APROVACIÓ INICIALExp. 208/2018

Aprovada inicialment la proposta de modifica-ció del Pla d’ordenació urbanística municipal,juntament amb l’Estudi ambiental estratègic,de conformitat amb els articles 85 i 86 bis delText refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pelDecret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i ambl’article 23 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’a-valuació ambiental de plans i programes, sesotmet a informació pública pel termini de 30dies, comptat des de la publicació del presentanunci al DOGC.Durant dit termini podrà ser examinada perqualsevol interessat en les dependències mu-nicipals situades a l’avinguda del Castell, 1,d’Orís, perquè s’hi formulin les al·legacionsque s’estimin pertinents durant l’horari d’ofici-nes. Així mateix, estarà a la disposició dels in-teressats a la seu electrònica d’aquest Ajunta-ment [http://oris.eadministracio.cat].Orís, 19 de juliol de 2019Arnau Basco i Cirera. Alcalde

1344

24-1

2144

34L

Ajuntament d’Orís

EDICTE Exp. 89/2019

Aprovat inicialment el “PLA I PROGRAMA DE

VERIFICACIÓ D’ACTIVITATS COMUNICA-

DES D’ORÍS PER ALS ANYS 2019-2021”, en

el Ple de data 17 de juliol de 2019, se sotmet a

informació pública pel termini de 30 dies,

comptat des de la publicació del present anun-

ci al DOGC.

Durant dit termini podrà ser examinada per

qualsevol interessat en les dependències mu-

nicipals situades a l’avinguda del Castell, 1,

d’Orís, perquè s’hi formulin les al·legacions

que s’estimin pertinents durant l’horari d’ofici-

nes. Així mateix, estarà a la disposició dels in-

teressats a la seu electrònica d’aquest Ajunta-

ment [http://oris.eadministracio.cat].

Orís, 19 de juliol de 2019

Arnau Basco i Cirera. Alcalde

109004-1127790w

118566-1213779Q

La comissió de peticionsdel Parlament va rebutjarahir la petició cursada perl’ANC que sol·licitava alParlament i al govern quepubliquin en el DOGC laproposta de resolució ambla constitució de la Repú-blica catalana que es vaaprovar en el ple del 27-Opassat. El rebuig va tenirlloc després que els partitspresents ahir van igualar adeu vots (JxCat i ERC, perun cantó, i Cs, el PSC, elscomuns i PP, per l’altre), iel president de la comissió,

el popular Santi Rodrí-guez, va decidir aplicarcom a criteri de desempatla votació ponderada se-gons la composició del pleactual, que dona una majo-ria a l’oposició de 65 vots a64.

Els partits independen-tistes van deixar constàn-cia en acta del seu rebuigdel criteri, perquè conside-ren que s’hauria d’aplicar elde la composició del ple sor-gida de les eleccions del 21-D, que els donaria 66 vots,atès el fet que Carles Puig-demont i Toni Comín conti-nuen essent diputats peròara mateix no poden dele-

gar el vot. L’absència ahirde representants de la CUPva impedir previsiblementque s’admetés directamentla tramitació de la petició,que en tot cas no s’hauriaaprovat directament, sinóque hauria estat derivadaals grups parlamentarisperquè emprenguessin lesiniciatives que consideres-sin oportunes. JxCat i ERCpoden impugnar ara la de-cisió de Rodríguez davantla mesa, que fa alguns me-sos va establir que el criterigeneral d’aplicació en casd’empat a les comissionsera el de la composició delple sorgida a les urnes i no

l’actual, per la qual cosa po-dria revertir l’acord d’ahir,com de fet ja ha passat encasos similars anteriors. Larepresentant del PSC, Ro-sa Maria Ibarra, en tot cas,va constatar que és “cu-riós” que els grups que vanvotar contra la inadmissió“ja haurien pogut fer la pu-blicació i no ho van fer”.

Ahir es va esdevenir elmateix cas amb dues peti-cions més de ciutadans quereclamaven que es faciefectiva la república. ■

a La presidència del PP va desfer l’empat a la comissió, arrande l’absència de la CUP, ignorant el ple sorgit de les urnes

Rebuig polèmic dela petició de l’ANCde publicar la DUI

Ò. PalauBARCELONA

El vicepresident Aragonès, en una intervenció al Parlament ■ ACN / ARXIU

El vicepresident i consellerd’Economia i Hisenda, PereAragonès, va negar en una in-terpel·lació al ple que va co-mençar ahir a la tarda que lacampanya de l’ANC Consumestratègic sigui cap boicot aningú, com ha denunciat Fo-ment del Treball i li va recrimi-nar Cs. “Podem discrepar oestar d’acord en la seva opor-tunitat, però s’inventen un

boicot on no hi és, fer recoma-nacions de consum no és unboicot”, va defensar Aragonès,que va recordar que ho fanmoltes “organitzacions am-bientals” i fins i tot els grupsparlamentaris quan reclamenproductes de proximitat alsmenjadors escolars. “La llistade dolents allà no hi és i elsconsumidors són lliures deseguir-la o no”, va tancar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aragonès nega que hi hagi boicot

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 201912 | Nacional |

David BruguéIGUALADA

arc Castells ha tornat a serproclamat alcalde d’Igualadaperò, a diferència del mandatanterior, governarà en mino-

ria. Parla del municipi, del pas per la pre-sidència de la Diputació de Barcelona ide com veu la qüestió nacional.

Ha tornat a guanyar, però sense majoria.Com han canviat les coses?L’anàlisi que fem de les municipals ésque ens han votat les mateixes personesque fa quatre anys. Per tant, hem man-tingut els 7.500 vots, que el 2015 van serun resultat extraordinari i que ara tam-bé ho són. L’alta participació i el fet queno hi hagués moltes llistes han provocatla pèrdua de la majoria, però en el fonssentim el mateix suport de sempre.

L’oposició va intentar presentar alterna-tiva per deixar-lo a vostè a l’oposició.ERC va fer tot el possible per articularuna majoria contra la llista guanyadora,però no se’n va sortir.

I vostè per què no ha estat capaç d’arti-cular un pacte que li doni la majoria?El 2011, quan vaig guanyar per primercop, vaig fer un pacte amb ERC que vaser molt bo, en uns moments molt com-plicats per a la ciutat i per al país. Vaanar molt bé. El 2015, amb la majoria ab-soluta, ERC no va voler entrar i ara els ho

Mvam tornar a oferir. Els vam demanar ungest en la investidura que no es va fer iara no tenim el clima de confiança queseria necessari. Governarem en minoria.

Tem governar amb l’espasa de Dàmoclesdamunt?No. Tot i tenir majoria absoluta, diriaque el 80-85% de les decisions que es vanprendre en l’anterior mandat es van vo-tar per més d’un grup. La dinàmica estàfeta. De fet, hi ha poquíssimes coses quenecessiten una majoria absoluta, com lesmodificacions del pla general. Moltes co-ses, amb abstencions, es poden tirar en-davant. No m’inquieta.

Quins han de ser els objectius aquestspropers quatre anys?Continuar les línies estratègiques quehem iniciat, que no poden estroncar-sede cap de les maneres. Creiem que capciutat mitjana del país tirarà endavantsense fer una aposta pel coneixement.Per tant, la nostra és l’aposta università-ria. L’objectiu és arribar als 1.000 estu-diants, cosa que en una població de40.000 persones suposa de les ràtiosmés elevades del país.

A través de quins estudis?Ara mateix al campus del Pla de la Massahi ha els estudis vinculats a les enginye-ries, i al que obrirem al setembre, a la Te-neria, hi haurà fisioteràpia i nutrició, amés d’infermeria. El futur passa per se-guir ampliant el campus. En farem un al’antic hospital, on s’hi posaran més estu-

dis. Els propers que ha anunciat la Uni-versitat de Lleida és el grau en adminis-tració i direcció d’empreses en anglès,que tenim la sensació que animarà aque-lla gent que ara ha de marxar d’Igualada.I ho complementarem amb màsters,postgraus i formació continuada ambl’objectiu de convertir l’hospital en hospi-talari universitari.

I pel que fa a espai públic?Estem tancant ja l’anella verda de la ciu-tat i tenim la sort que la Via Blava passaper Igualada, per tal que, caminant, enbicicleta o a cavall, es puguin recórrer300 quilòmetres des de Castellar den’Hug fins al mar seguint els afluents delLlobregat, el Cardener i l’Anoia. Això fa-rà que d’aquí a pocs d’anys es pugui anaren bicicleta des de la plaça Major d’Igua-lada, per exemple, i banyar-se al mar entres hores, perquè també s’haurà d’estaren forma. Estem articulant fórmules perdesprés poder carregar la bicicleta al

tren, per exemple. Fa 30 anys el riu erauna claveguera i ara li donem valor. Tam-bé projectem l’ampliació del parc Cen-tral, que serà decidit pels infants a travésd’un procés participatiu.

Quin ha de ser l’encaix del Rec?El procés que es va fer ens ha anat moltbé perquè gent de fora ens ha abocat totd’idees en un barri molt important quel’Institut del Paisatge el considera singu-lar. Ara tenim el repte de combinar-hi in-dústria, serveis i habitatge. Treballemamb la Generalitat per trobar un instru-ment urbanístic singular per poder fer elprojecte sobre tot el barri. Tenim el con-curs fet i gent que el coneix molt bé i unAjuntament que ara en coneix l’estatparcel·la per parcel·la. I el Rec també esveurà beneficiat pel projecte d’enllaç dela ronda sud d’Igualada, que permetràcanviar a partir de l’any vinent la mobili-tat de la ciutat. Ara tothom entra pelnord i es podrà entrar pel sud. I també el

FUTUR · “Cap ciutat mitjana al país tirarà endavant sense feruna aposta pel coneixement” ESTAT ESPANYOL · “És tanseriós i greu el que han fet que no podem dimitir de la nostraresponsabilitat de seguir ferms” MINORIA · “No m’inquieta”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSIGUALADA

“En políticahas devenir ploratde casa”

ORIOL DURAN

2015 2019

21R E G I D O R S

21R E G I D O R S

CiU11

ERC3

PSC3

CUP2

DI-E1

PP1

Junts9

Cs1

ERC-AM5

PSC4

CUP2

Marc CastellsAlcalde d’Igualada (JxCAT)

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 2019

desdoblament dels primers quilòmetresde la C-15 facilitarà aquest canvi, quetambé afavorirà la captació d’inversionsa la ciutat.

Igualada ha estat una ciutat tradicional-ment industrial.A Igualada queden empreses molt im-portants, però també gent que treballaen petits tallers. La indústria de la pell hasabut reconvertir-se i ara exporta gaire-bé el 80% de la seva producció. Totes lesmarques de luxe del món compren la se-va pell a Igualada i aquesta és una singu-laritat que fa que li donem valor afegit. Amés som uns grans recuperadors, pio-ners ambientals! Si no reutilitzéssim lapell de les 12.000 vedelles que es matensetmanalment, s’hauria de llançar a unabocador. Jo intento anar vestit íntegra-ment amb productes fets a Igualada,tant de dins com de fora.

En l’anterior mandat va ser president de

la Diputació de Barcelona. Trobava a fal-tar fer només d’alcalde?La veritat? Sí. És on em brillen els ulls.Disfruto molt fent d’alcalde, veient comla ciutat es transforma, atenent els ciu-tadans, fent projectes... soc feliç. La polí-tica local és una injecció d’il·lusió.

Troba a faltar la presidència?No. Ja ho he fet i ho he passat. Ha estatun honor presidir la tercera instituciódel país perquè m’ha permès conèixer iaprendre molt. N’estic orgullós. Ha estatun màster increïble, però era una res-ponsabilitat molt gran que treu moltaenergia per a altres temes.

Vostè és un dels valors de futur del PDe-CAT. Hi ha més carrera darrere l’alcal-dia?La primera vegada que em van proposarser alcalde, vaig pensar que era una bro-ma i mai vaig imaginar que ho seria.Quan em van proposar ser president de

la Diputació, mai vaig pensar que seriapossible. He après a no fer-me preguntesen aquest sentit.

JxCAT ha perdut la presidència de la Di-putació en favor del PSC. Estrany?Si ERC pot pactar amb el PSC, també hodeu poder fer JxCAT. Les dinàmiquesdels pactes en aquest país hem vist quesón molt variades. Un cop abandonada launitat de país... Ho diu algú que fa dosanys davant de 70.000 persones a Mont-juïc va dir que els catalans hauríem desuspendre la militància als partits polí-tics per militar només per a Catalunya. Oes milita per a Catalunya o es milita perals partits. En la lògica de Catalunya, queés en la que jo crec, la lògica és la unitat.Des de l’opció política que jo representol’hem intentat el 21-D, el 30 de gener, ales europees amb Carles Puigdemontanant de 2, a l’Ajuntament de Barcelona,on ja tindríem un alcalde independentis-ta... A tot se’ns ha dit que no. Un cop s’ha

trencat tot això, impera la dinàmica delspartits. Jo soc dels que apel·len a mirarde construir un projecte unitari per al fu-tur que permeti tornar a recuperar aque-lla energia i positivisme que van fer pos-sible l’heroïcitat de l’1-O. Ara la gent hoviu amb un punt de decepció. Amb ERCens uneixen moltíssimes coses i hem debastir ponts per tornar a aquella unitatque va permetre fer gran el projecte polí-tic. No el dels partits, sinó el de la gent.Espero que tornem a encarrilar el paíscap a la unitat i cap a tornar a militar pera Catalunya. Soc partidari de militar pera Catalunya.

A vostè també se’l nota decebut.Un punt decebut ho puc estar. Realmentsón molt incomprensibles algunes acti-tuds que he vist. He vist coses que no escreurien. Crec que en política s’ha de ve-nir plorat de casa. Les decepcions s’hande guardar fora de l’àmbit més polític i sivols les pots posar en el teu àmbit méspersonal. Ara el que toca és tornar a ge-nerar cadenes d’il·lusió i de confiançaque generin noves esperances que el fu-tur pot ser millor.

D’acord. Però per generar tot això elspartits hi tenen molt a veure. I qui hanestat incapaços de posar-se d’acord sónjustament els partits.Penso que s’han de fer processos de re-flexió, d’autocrítica. I socialitzar-los. Ai-xò és el que ens demana la gent. L’abso-luta exposició pública continuada generamolta fressa i poca endreça. Hem de sercapaços de trobar-ho i crec que final-ment ho aconseguirem. Hi ha gent a totsels partits que tenen voluntat de generaraquestes dinàmiques.

Però, tot i així, tots han pactat amb undels partits promotors del 155.És el que deia. Quan abandones la dinà-mica de Catalunya i entres en la dinàmi-ca dels partits, hem de poder jugar-hitots. Perquè el que no pot ser és que no-més hi jugui un.

Però la gent no n’està farta de repressiói de manca de democràcia? També gentdels partits?Quan et trobes amb gent a la presó o al’exili per culpa d’un Estat amb fòbia a lademocràcia i repressiu... És tan seriós igreu el que han fet que no podem dimitirde la nostra responsabilitat de seguirferms.

Parla de recuperar la unitat. De quinamanera? Perquè les confiances estanforça trencades.Per això parlo d’autocrítica i espais co-muns que permetin fer coses com les quevam fer no fa massa temps. El poble ésqui mana, i si és el que ens demanda, ésel que s’ha d’aconseguir. Jo, des de la me-va formació política, tinc la sensaciód’haver-la defensat a peu i a cavall: hi hauns que sempre diuen que sí i uns altresque sempre diuen que no.

Però en aquestes coses, les culpes noacaben essent mai d’un sol. És com enun divorci, que les culpes solen ser com-partides.Quan el president Puigdemont fa el gestextremament generós d’oferir-se com anúmero 2 en una llista, quan diuen queno a això..., a mi em costa d’entendre. ■

Nascut a Igualada el 1972, és al-calde de la seva ciutat des del2011. Ha estat president delConsell Comarcal de l’Anoia ide la Diputació de Barcelona.Se’l considera un valor a l’al-ça dins del PDeCAT, però ellreconeix que té poca admi-ració per la disciplina departit. Assegura que liagrada donar la seva opi-nió fora de dogmatismes ide la rigidesa i ortodòxiadel partit. És dels que pen-sen que s’han de trencarles dinàmiques de partits ique la gent pugui dir mésel que li sembla. “Em sentouna mica com Puigde-mont“, diu per reconèixerque li agrada anar per lliure. Al’alcaldia, al costat de l’espai on reples visites, hi ha dues fotos. Una delpresident Torra i una altra de Puigde-mont signada amb una dedicatòria:“Per al meu amic i alcalde”. Al seu cos-tat, una figureta de Lucky Luke elsacompanya. Li van regalar perquè unavegada algú li va dir, justament peraquesta manera de fer que té, que té undeix que el fa assemblar al ‘cowboy’ delcòmic.

El ‘Lucky Luke’ queno creu en ladisciplina de partit

❝Els catalans hauríemde suspendre lamilitància als partitspolítics per militarnomés per a Catalunya

❝Amb ERC ens uneixenmoltes coses i hem debastir ponts per tornar alprojecte polític. No el delspartits, sinó el de la gent

ERC va fer tot elpossible per articular unamajoria contra la llistaguanyadora a Igualada,però no se’n va sortir

❝

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JULIOL DEL 201914 | Nacional |

n la crisi econòmica vam per-dre pràcticament tot el sec-tor de caixes propi i que era

un orgull i una gran riquesa, i tam-bé moltes empreses, per mala pra-xi i per una gestió imprudent d’unendeutament desmesurat. Semblaque hem après la lliçó amb sang,suor i llàgrimes, això sí, i ens heminternacionalitzat molt i el pes dela construcció respecte al PIB s’hareduït, canviant la composició del’economia que passava de ser pocintensiva en l’aplicació tecnològica,a incorporar molta més tecnologiai amb més exportacions indus-trials. Aquests anys de creixements’han aprofitat per alleugerir l’en-deutament empresarial dotant-sede més múscul propi, i reduint-nela dependència i el risc que sempreprovoca l’endeutament excessiu

E en possibles restriccions credití-cies.

En un país normal les perspecti-ves de Catalunya haurien de serespectacularment bones, però te-nim un parany constant i que nopodem evitar ni oblidar: la depen-dència d’Espanya. Aquest fet tam-poc hauria de ser necessàriamentperjudicial, però fa anys que la nos-tra relació amb Espanya és d’unasubmissió política i econòmicaaclaparadora i ens és escandalosa-ment perjudicial. Mirem qualsevoldels indicadors que són responsa-bilitat de l’Estat i que afecten Cata-lunya, hi veurem un constant in-compliment i discriminacions queens penalitzen l’economia i la pro-ductivitat.

Fa set anys que no tenim modelde finançament, un incompliment

imputable tant als governs del PPcom del PSOE. La setmana passa-da parlàvem de l’acumulat delpressupost que no s’ha realitzat eninfraestructures, un estudi que vafer Foment i que és molt revelador.El dèficit fiscal anual no minva i fadècades que no hi ha cap voluntatde solucionar-ho mínimament. Idarrerament hem vist com desdels poders espanyols es tenia unaactivitat molt clara d’acció contrà-ria als interessos econòmics deCatalunya. El fet que a l’octubrepassat un seguit d’empreses can-viessin la seva seu obligades, pres-sionades pel govern espanyol i perla monarquia, demostra com de di-fícil és mantenir un creixementeconòmic com el que hem tingutaquests darrers trimestres i la po-tència del nostre teixit empresarial.Però no cal imaginar massa perendevinar que sense aquestescomplicacions i amb un entorn es-panyol, ja no favorable, només que

fos neutral i equitatiu, el creixe-ment seria molt més fort.

Per El Confidencial, ens vàremassabentar que vuit empreses del’Ibex 35 varen ser requerides pelgovern de Rajoy perquè paguessinuna campanya internacional con-tra el “procés” català. Una campa-nya que per amagar l’autoria delgovern espanyol es va canalitzar através del Real Instituto Elcano.Aquest fet, que se sumava en eltemps amb el trasllat de seus so-cials, demostra fins a quin punt lesempreses de l’Ibex 35 són mani-pulades i manipulables i intervin-gudes pel poder polític. Jo tincdubtes que totes vuit fossin entu-siastes d’aquest projecte perquèsabien i saben els costos d’imatgeque els podria comportar a Cata-lunya, el mercat més importantque totes tenen, en cas de saber-se, com realment ha passat.

És per això que no s’entén la re-acció de Foment davant la iniciati-

va de l’ANC amb la campanya“consum estratègic”, que noméspodria tenir una justificació, peròtota força moral decau quan Fo-ment ha estat incapaç de defensaraquestes empreses denunciant enel seu moment les pressions go-vernamentals com les retirades dediners de les empreses estatalsdels bancs catalans, per obligar-les al canvi de seu, i aquesta menad’impost revolucionari d’aportar fi-nançament a una campanya quedes de tots els punts de vista noés pròpia d’empreses i menysquan pot perjudicar la seva imatgeen un territori on tenen quotes demercat importants. Per cert, tam-bé els sindicats han callat. En certscasos, la política del que ningúse’ns enfadi acaba tenint uns cos-tos molt més elevats i no seria es-trany que algun dia alguna d’aques-tes empreses digués: prou, jo emdec als meus clients. Després hau-rem fet una gran passa.

Una gran passa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

Carlos Enrique Bayo, elperiodista de Público queha informat de la relacióentre els serveis secretsdel CNI i el cervell delsatemptats del 17-A a Bar-celona i Cambrils, va ad-metre ahir a la comissiód’investigació del Parla-ment que els informes queha publicat del CNI estanelaborats després delsatemptats, però reiteraque inclouen dades quenomés es poden obtenird’un seguiment anterior idemana que s’investiguioficialment el cas encomptes de criticar la sevafeina. Davant el fet que elsportaveus de Ciutadans, elPSC, Catalunya en Comú ila CUP van insinuar que lainformació de Públicosemblava basar-se més enconjectures que en pro-

ves, tal com li han retretperiodistes d’altres mit-jans, Bayo va reiterar elsfets que, segons ell, mos-tren que el CNI feia una se-guiment de la cèl·lula ter-rorista i de l’imam de Ri-poll i cervell dels atemp-tats, Abdelbaki Es Satty.

Bayo va admetre ahirque la seva informació esbasa en fragments de di-versos informes elaboratspel CNI força després delsatemptats. Aquesta és unade les principals ombres dedubte que retreuen a lesseves informacions. Se-gons aquesta hipòtesi, se-ria després dels atemptatsquan el CNI aconseguiriatota la informació dels mo-viments que havien fetmembres de la cèl·lula apartir de la reconstruccióde trucades i la geolocalit-zació.

Bayo reitera que en elsinformes s’identifiquen els

noms falsos amb què vanadquirir targetes SIM demòbil a França i les van ac-tivar abans de travessar lafrontera el 15 d’agost del2017, dos dies abans delsatemptats. Segons ell, lacompra de targetes ambun nom fals no es pot sabera posteriori si no has fetun seguiment previ de lespersones. “Com es pot dirque una persona talla lesparaules en una conversatelefònica si no s’ha escol-tat aquesta conversa?”, esva preguntar, a més, el pe-riodista en relació amb lafrase d’un fragment publi-cat d’un informe en què elsagents secrets explicarienaquest comportamentd’un dels autors materialsdels atemptats a l’hora decomunicar-se amb un al-tre membre de la cèl·lula.“I com saben que van pa-gar en efectiu?”, hi afegeixtambé Bayo, que sosté que

aquests integrants de lacèl·lula, que eren adoles-cents de Ripoll que no te-nien antecedents, van servigilats pels serveis secretsper França i Suïssa. Per re-forçar la seva posició, Bayova afirmar que el CNI no téels mòbils dels autors ma-terials dels atemptats per-què els van recuperar elsMossos, que es limiten alliurar-los al jutge, i ésaquest qui encarrega a tèc-nics informàtics que en fa-cin un buidatge: “El CNI nocita dels mòbils sinó queho sabia anteriorment. El

contingut [dels informes]indica que moltes dades noprocedeixen de fonts d’in-tel·ligència estrangera nidels mòbils.”

Bayo, que va refermarque és una “aberració”veure en els fets una cons-piració del CNI, sí que vareiterar que hi va haver un“error evident”. També vareafirmar que la fitxa d’EsSatty com a confident delsserveis secrets no es va es-borrar fins a l’endemà delsatemptats: “No són cons-cients que havia mort al’explosió d’Alcanar el dia

16.” Per això no van avisarels cossos policials, defen-sa. Bayo afirma que el CNIagafa Es Satty com a confi-dent quan surt de la presóde Castelló sabent que ésun gihadista radical, no sel’expulsa amb informesd’arrelament que el jutgeté en compte per damuntdels informes d’Institu-cions Penitenciàries sobrela seva radicalització.Quan arriba a Ripoll com aimam, els seus antece-dents han desaparegut:“Que algú m’ho expli-qui.” ■

a Admet que els informes del CNI publicats són posteriorsals fets, però reitera que l’organisme seguia els terroristes

RedaccióBARCELONA

Bayo insta aaclarir el 17-A peresvair els dubtes

El periodista de Público Carlos Enrique Bayo va comparèixer ahir al Parlament ■ ACN