Edició de LleidaDILLUNS · 11 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14664 - AVUI / Any XL. Núm. 13534 - EL PUNT

1,20€

816766-1172383T

1344

05-1

1641

06®

FET · Els partits republicansaprofiten l’arribada de Sánchez per demanar-ne l’alliberament irecorden que això no es negociarà

LLEI · La normativa fixa que és un organisme polític i no eljutge qui té la potestat decanviar un reclús de penal

L’acostament dels presos, alcentre de la política catalana

REAL · Tot i això, ERC exigeix eltrasllat com a dret legal i elscomuns sol·liciten al Parlament queiniciï els tràmits per reclamar-lo

P8-11

El cas de l’IES El Palau va ser ben present en tot el recorregut de la manifestació de mestres ■ JOSEP LOSADA

Manifestació de docents per exigir que s’aturin els atacs a l’escola

Els mestres diuen prou

Cadena pel dret a decidir ales capitals del País Basc

Europa-Món P23

Retira la firma del comunicat final irenova l’amenaça de guerra comercial

Trump dinamita el dèbilacord a la cimera del G-7

Europa-Món P24

NACIONAL P18-19

Els municipis acceleren les inversionsper poder complir l’objectiu de laUnió Europea en reciclatge l’any 2020

Targeta per a un contenidorintel·ligent ■ ORIOL DURAN

Contenidorsintel·ligents i bossesde plàstic amb xip

NACIONAL P6-7

L’índex depreus delloguercompleix unany sense ús

Critiquen que noserveix per sancionar

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 2018

uedi clar abansd’afegir res més

que vaig ser –i conti-nuo sent– partidarique els partits repu-blicans votessin afir-

mativament a la moció de censuracontra Rajoy. Dit això, i com que ja fatemps que m’afaito, també tenia clarque la votació que havia de portar Pe-dro Sánchez a la presidència de l’Estat,amb el suport de Podemos i les sevesconfluències, el PNB i els independen-tistes catalans i bascos, no implicarial’arribada de l’Espanya fraternal. Eraevident, però si algú havia vist enaquest canvi una possibilitat de revisarles relacions entre territoris, la consti-tució del nou govern li haurà fet caurela bena dels ulls.

No parlaré del recent ministre de Cul-tura ni dels seus tuits racistes i homò-fobs. Tampoc de la responsable de MediAmbient, antiga valedora del projecteCastor de Florentino Pérez. Ni de Car-men Calvo i el seu paper en l’aplicaciódel 155 o del fet de posar la mà dreta deSusana Díaz a vetllar pel finançament

autonòmic. Ara bé, permetin-me que fa-ci referència a dos nomenaments quehan fet aplaudir amb les orelles els ele-ments més reaccionaris, des de Vox aCiutadans. Perquè a partir d’ara tenimun ministre de l’Interior que, si fem casdel seu passat, és absolutament incom-patible amb els drets humans. Quin se-nyal s’envia premiant amb un ministeriun jutge involucrat en sis de les nou ve-gades que l’Estat espanyol ha estat con-demnat per la justícia europea per nohaver evitat o no haver investigat les tor-tures als detinguts? Més pal que no paspastanaga per als republicans catalanssi a tot això hi afegim la figura de JosepBorrell, el jacobí que pretén desinfectartots aquells que no pensem com ell ique és tan miserable de riure’s en públicdel físic d’Oriol Junqueras mentreaquest està tancat a la presó d’Estreme-ra. El va comparar a mossèn Rafel, uncapellà que va exercir ja fa molts anys ala Pobla de Segur, el poble de Borrell, ique avui, si es fes una enquesta, no tinccap dubte que assoliria una valoraciómolt més alta que la del flamant minis-tre. I no precisament per mèrits seus!

Q

Keep calmJordi Creus

Mossèn Rafel

Si algú havia vist unapossibilitat de revisar lesrelacions entre territoris, elgovern Sánchez li haurà fetcaure la bena dels ulls

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

el llegendari formiguer d’artis-tes que freqüentaven els cafès ila rebotiga dels marxants a

principis del segle XX, de tant en tanttreu el cap un nom, i quedem astoratsde com li espurnegen els ulls, com sifos l’únic que no s’hagués adonat que liha passat l’hora i que mai va tenir lamés petita oportunitat de sortir delbasar d’objectes preciosos però caducson la història entafora els artistes detercera fila. L’higienisme ideològic vafer molt de mal a aquella generació deltombant de segle, però no pas tantcom l’estampida que va provocar la IGuerra Mundial. A les trinxeres, envan morir a centenars, d’artistes queprometien, la majoria joveníssims,d’un talent extraordinari, del qual apenes queda el vestigi d’algunes obre-tes que van ser a temps de confiar a lataquilla d’un guarda-robes o al tallerd’un amic més assenyat que, en lloc defer el soldat, va preferir replegar-se aprovíncies, on de tota manera tambéva emmagrir-se de pena i de gana. Laguerra és el filtre més bèstia de la his-tòria. Ni el crític més prepotent potigual el rigor extrem amb què un obús

D

t’enfanga en la foscor. Per tal d’esqui-var aquest garbell demencial, molts ar-tistes van decantar-se per una hiber-nació de subsistència. Hi ha infinitatde biografies que salten de l’any cator-ze a l’any divuit, o del trenta-sis altrenta-nou, sense cap aclariment, comsi amb la guerra pel mig no hi haguésres a dir, o ja estigués tot dit. És unbuit d’efectes balsàmics, que estalviamirar a la cara el monstre. Josep Plan’era un ferm partidari, d’aquestes lla-cunes. D’aquí que s’entendrís amb lesdelicioses pastorals que continuavapintant Sunyer, o amb els adorablescossos femenins que encara esculpia

Maillol enmig de la Gran Guerra. Hi vahaver altres artistes, en canvi, per aqui va canviar tot. L’escultora JanePoupelet perfilava també dones adora-bles, paisatges deliciosos, fins que vaveure tornar del front els primers fe-rits, i aquell món arcàdic de sobte se liva desfer a les mans. Aquells desas-trats arribaven, no pas amb un braçen cabestrell o una cama embenada,sinó ras i curt sense braç ni cama, mu-tilats d’una manera espantosa, sobre-tot quan la metralla els havia devastatmitja cara, reduïda a una massa de bo-nys i esquerdes on s’endevinava un ulldiminut, atònit de ser viu, i de ser-hoen aquella grotesca forma. A diferèn-cia de tants altres, madame Poupeletno va apartar la vista amb repugnàn-cia, sinó que va posar els seus dots alservei de la Creu Roja americana pertreballar en la reconstrucció facialdels soldats desfigurats. No va tornara modelar nimfes encantadores. Es vadedicar, després de la guerra, a fer es-tatuetes d’animals, com si només elsconills i les vaques fossin dignes deperpetuació, i abans de la guerra se-güent, tothom l’havia ja oblidat.

“Modelavacossos adorables,fins que va veure elsmutilats de guerra

Eva VàzquezCaiguda lliure

Estimada Jane Poupelet

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 2018

Les cares de la notícia

El Sónar arriba aquesta setmana a la seva vint-i-cinquena edició amb les mateixes ganes de re-cerca i de fusionar música i arts amb què es vainiciar. Enguany n’és la mostra un programa delfestival integrat per 150 actuacions d’artistes pro-vinents de 26 països.

VICEPRESIDENT DE MEDI AMBIENT DE L’AMB

Aniversari feliç

La feina del polític és detectar on són els proble-mes i intentar posar-hi solucions. És cert que lesdades del reciclatge a l’Àrea Metropolitana deBarcelona no són pas les que haurien de ser, peròl’entitat metropolitana ha iniciat el camí perquè,amb corresponsabilitat de tothom, això canviï.

-+=

-+=

Pel dret a decidirJone Amonarriz

Donar facilitatsEloi Badia

-+=

Ricard Robles

Èxit absolut de la cadena humana entre Sant Se-bastià, Bilbao i Vitòria organitzada ahir per la pla-taforma Gure Esku Dago (És a les Nostres Mans)per reclamar el dret a decidir del poble basc. Laplataforma, a més, va dedicar un dels trams al re-cord dels presos polítics i els exiliats.

PORTAVEU DE GURE ESKU DAGO

CODIRECTOR DEL SÓNAR

La dimissió de Rajoy desprésde la moció de censura ha

enfonsat el PP en una profunda cri-si que ha fet emergir la pugna suc-cessòria que es coïa a l’interior delpartit a foc lent amb rivalitats comara les que han mantingut SorayaSáenz de Santamaría i Dolores deCospedal. L’exvicepresidenta, queha conreat moltes enemistats, haintentat guanyar terreny usant elpoder que li donava el càrrec peròperd molta força un cop cessada. ICospedal surt tocada de la sentèn-cia del cas Gürtel com a màxim res-ponsable del PP després de Rajoy.El president de Galícia, Alberto Nú-ñez Feijóo, emergeix d’aquesta ma-nera com a principal candidat a li-derar el partit. Aparcada la succes-sió a dit, seria positiu una elecció almés directa possible de les bases.

El PP ha d’afrontar la greu crisique travessa amb celeritat mirantde reüll les eleccions europees, mu-nicipals i autonòmiques que se cele-braran d’aquí a un any. El poder hatapat la debilitat territorial del PP,que el 2015 va perdre l’alcaldia deMadrid, entre moltes altres, i go-verns com ara el del País Valencià,les Illes Balears, Castella-la Manxa iExtremadura. Sense el govern del’Estat, i gairebé desaparegut a Ca-talunya i el País Basc, si l’any vinentel PP no recupera algun d’aqueststerritoris i amb un govern de la Co-munitat de Madrid que trontolladesprés del cas Cifuentes, la situa-ció del partit es pot convertir en críti-ca en vista de l’ascens de Ciutadans.

És urgent per al PP apaivagar lacrisi amb un relleu que no sigui cos-mètic, renovi profundament les es-tructures del partit, incorpori posi-cions més flexibles que el treguin del’actual radicalitat i aïllacionisme inetegi de dalt a baix la corrupció. Elfracàs en aquest objectiu, ras i curt,pot ser una veritable desfeta.

El PP afrontauna profundacrisi interna

EDITORIAL

esviar els camions de l’N-340 ibonificar els trajectes internsque els residents fan per l’AP-7

són dues reivindicacions històriquesdel Penedès, el Camp de Tarragona iles Terres de l’Ebre per reduir en nom-bre d’accidents a la carretera amb mésmortalitat de Catalunya. El juliol del’any passat dos consellers que avuisón a la presó, el de Territori i Sosteni-bilitat, Josep Rull, i el d’Interior, Joa-quim Forn, anunciaven als alcaldesdel territori que el govern havia arri-bat a un acord amb el Ministeri de Fo-ment per aplicar-los. Els dos conse-llers els van explicar que Foment ac-ceptava les mesures i que les finança-ria però que ara l’executiu havia detancar l’acord de compensació amb elstransportistes, en la línia del que es vafer a les comarques gironines. L’acordhavia de fer-se efectiu a principi del’any 2018.

El que va passar a partir d’aquí és

D “Cap de lesmesures pactadesper a l’N-340 s’haposat en marxa

una incògnita. Des del PP, el mateixexdelegat del govern Enric Millo hohavia dit públicament, s’insinua queels dos consellers van anar massa rà-pid i que els acords encara no estaventancats del tot. La Generalitat sempreha explicat que es va avançar als alcal-des pel nerviosisme que hi havia al ter-ritori, amb accidents mortals dia sí diatambé, perquè l’acord principal amb

Foment ja estava tancat i es creu queel que va passar és que el ministre esva enfadar perquè era ell qui volia pen-jar-se la medalla. En paral·lel, Fomentha iniciat els tràmits per fer les roton-des que, al seu parer, han de posar fials accidents. Al seu parer i prou, jaque ni els alcaldes ni el govern catalàhi creuen, en aquesta solució. Solució,a més, que és encara prou lluny.

La realitat, sempre tan crua, indicaque l’N-340 continua sent un punt ne-gre en la xarxa viària catalana, ja quecap de les mesures que es van pactarentre el govern català i l’espanyol s’haposat en marxa. N’hi ha d’altres, so-bretot en àmbits com ara la salut, peròel què passa a l’N-340 és un exempleclar que els incompliments maten. Elnou govern de Pedro Sánchez té moltafeina a fer en poc temps, però faria béd’apuntar-se complir els seus compro-misos en aquesta carretera com aprioritari.

Incompliments que matenJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Puig

La deriva deCiutadans

a negativa d’Inés Arrimadas a reunir-se amb elpresident Quim Torra és del tot comprensible. Des

del punt de vist de Ciutadans, òbviament. Arrimadas i elseu partit necessiten, com l’aire que respiren, incentivarla fractura social. Requereixen, per poder sobreviure,llançar gasolina al foc. Qualsevol possibilitat queminimitzi la tensió, que acosti posicions, que iniciï elcamí del diàleg comporta la seva fi. I no ho permetran.De cap de les maneres. Prioritzaran el seu estatus política qualsevol albir d’una negociació. I encara tenen la

barra de sortir al faristol delParlament o fer declaracions alsmitjans de comunicació exigint quees governi per a tothom, que esrecusin les ferides, acusantl’independentisme de ser el ganivetque ho esparraca tot i que ha portatel país al límit. El cinisme al màximexponent. Però tant se val. El camí a

recórrer és el mateix, amb Ciutadans o sense. I, a més,quin poder té ara mateix el partit taronja? Oposició aCatalunya i no se sap ben bé què, ara mateix, a Espanya.El canvi de govern a Madrid els ha deixat totalmentdescol·locats i ara gallegen a tort i a dret però sensegaire sentit, sense saber on van i contra qui van. No se’lspot subestimar, com no es pot subestimar a ningú. Nose’ls pot obviar, com no es pot obviar a ningú. No se’ls hade tancar la porta, com no es pot tancar a ningú.Sempre allargar la mà. Però si no s’avenen a l’encaixada,doncs cap a una altra cosa. Que hi ha molta feina.

L

Necessiten,com l’aire querespiren,incentivar lafracturasocial

http://epa.cat/c/pan3e7

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Theresa May arriba a unpreacord amb els unionistes.Els terroristes de Londresvolien fer l’atac amb un camióde gran tonatge.

10anys

20anys

Els productes de primeranecessitat comencen aescassejar. Els Mossosprotegeixen la distribució decarburants i aliments.

Els partits catalans, amb l’únicaexcepció del PP, rebutgen la novaofensiva del defensor del poble,Fernando Álvarez de Miranda,contra la llei del català.

Terrorisme islàmic Vaga a Espanya Llei del catalàTal diacomavui fa...

na de les menti-des més barroe-

res atribuïdes al pro-cés és que ha dividit lasocietat catalana.Fals. Els catalans i les

catalanes ja estàvem dividits moltabans que fóssim convocats a un refe-rèndum per la independència. De fetho hem estat sempre, de dividits. Divi-dits entre monàrquics i republicans,entre catalanistes i espanyolistes, en-tre ciutadans de dretes i ciutadansd’esquerres. Ni tan sols és dolent estardividit. Al revés, de la divisió en derivala diversitat i això sempre enriqueix lessocietats. No és la divisió, doncs, allòque ha de preocupar-nos, sinó la con-frontació, aquest combustible ambquè partits com ara Ciutadans omplenel dipòsit per arribar a les pròximeseleccions. Els catalans, i també els es-panyols, hem viscut sempre dividits iés normal que ho estiguem encaramés d’ençà que vam recuperar el dreta vot, perquè la democràcia és tot elcontrari a la uniformitat. El que no te-níem, i és una llastimosa novetat, són

aquests polítics mancats d’escrúpolsdisposats a excitar la divisió fins al cairede la baralla, com lamentablement hempogut veure en algunes platges conver-tides en legítim escenari de l’exercicidel dret a la lliberat d’expressió. Un dretque vulneren aquells que, alimentatspels polítics més irresponsables, retirensímbols que no els agraden.

És curiós comprovar també comaquells que fingeixen divisió política–ben legítima i també ben necessària–en realitat són més propers del que vo-len fer-nos creure. Albert Rivera, de Ciu-tadans, i Soraya Sáenz de Santamaría,del PP, per exemple, ara suposadamentempipats pel paper determinant que laformació taronja ha tingut en el triomfde la moció de censura que ha desallot-jat Rajoy de La Moncloa. Una desunióque es transforma en perfecta sintoniaquan es tracta d’assistir a la reunió delselecte Club Bilderberg, celebrada ahir,diumenge, amb aquests dos políticscompartint taula. Hi ha divisions queenriqueixen i unions dels que s’enri-queixen.

U

Full de rutaXevi Sala

Dividits, sí,i què?

No és la divisió allò que ha depreocupar-nos. Ni tan sols ésdolent estar dividit. Al revés,de la divisió en deriva ladiversitat i això sempreenriqueix les societats

“El dia (si arriba)que la majoria decoses vagin bé, emsemblarà quem’han robat el país

ls qui ens agrada pensar i creu-re que el nostre món es va tor-nant més boig encara i a passos

gegantins, ens sembla que algunes deles moltes bertranades que es fan idiuen cada dia des de pertot arreu oquasi, són exclusives de l’època queens ha tocat viure. I vet aquí que, quanalgú fa o diu alguna bestiesa grossa oestrafolària, tendim a pensar que volsortir a la tevé, a portada dels diaris,que vol fer-se famós, vaja. Fa anys An-dy Warhol ja va dir que vivim una èpo-ca caracteritzada pels “deu minuts decelebritat que són a l’abast de tot-hom”, una època que vint segons a latele poden portar a l’èxtasi, a la fama.Una fama sovint venuda per contracteen unes oficines o enginyada per algu-na revista, o per algun d’aquells fotò-grafs tafaners integrals i sense gairesescrúpols, altrament dits paparazzi.La cosa funciona així, i per ara no sem-bla haver-hi forma humana d’evitar-ho; seria com voler imposar silenci alcamp del Barça quan Messi endinya elgol decisiu al Madrid en l’últim segonde la segona part.

A EN REALITAT, però, això és molt vell, cen-túries ha que es practica. Fa molttemps que està establerta la relacióneuròtica amb el temps, la divisió entreallò que és fugaç i el que és durador, elpreu que es paga per ser famós o popu-lar. Quasi quatre-cents anys abans dela nostra era, un vell boig genial anome-nat Eròstrat va calar foc al temple d’Ar-temísia a Efes, una de les set merave-lles del món antic, pensant que l’acciófaria immortal el seu nom. Per posar-hiremei, l’assemblea dels efesis decretàque tothom que pronunciés el nomd’Eròstrat en públic seria condemnat a

mort. Però el boig va aconseguir allòque volia, avui encara en parlem, i elsassenyats del seu temps li van seguir eljoc.

HO TROBO SENSACIONAL: en un tempsde decepcions, de grans batzacs polí-tics i morals, em fa goig constatarque els mites fundadors de la nostracultura (anys abans de Jordi Pujol, oi-dà) encara valen: són aquells que vanaconseguir el primer reconeixementper part de l’Estat espanyol de la per-sonalitat de la unitat de Catalunyades del 1714. Avui dia tot és extrem icanviant hora per hora, les constata-cions em porten a un resum-farcellque em diu que res no xirga. El dia (siarriba) que la majoria de coses vaginbé, em semblarà que m’han robat elpaís i que m’han traslladat a un altre.És clar que encara hi ha gent amb fe iesperança, amb ganes de treballar ide fer les coses bé, tot i que el gran Jo-sep Pla, cap al final de la seva vida, de-ia que en aquest món hi havia duesclasses de persones: els boigs (pro-nunciava bóits) i els locus.

Josep Valls. Escriptor

Boigs i ‘locus’Tribuna

L’has de tenir,així que paga’l!b En l’actualitat no tothompot pagar per coses que nosiguin útils per sobreviure,utilitzo el verb sobreviureper diferenciar-lo de viure,per distingir-lo de gastar lateva economia en allò queno és només per cobrir lesnecessitats vitals. Així,doncs, com pot ser que unestat democràtic i just, commolts presumeixen que ésel nostre, t’obligui a pagarper una cosa que serveix algovern per gestionar la po-blació? Estic parlant delDNI. Com pot ser que t’obli-guin a pagar 11 euros per uncarnet sense que puguis de-cidir si tenir-lo o no? Sé quemolts diran que hi ha l’opcióde demanar l’exempció depagament, però de debò to-tes aquelles persones queno poden pagar 11 euros se-ran capaços i tindran eltemps de complir tota la bu-

rocràcia per fer aquesta pe-tició? Jo no en seria capaç ila veritat, ho trobo injust...D’altres direu que per 11 eu-ros cada deu anys no n’hi haper tant... Els que dieu aixòno sabeu el que és sobreviu-re, no sabeu què és tenirpocs cèntims (sí, cèntims!)al dia per poder cobrir lesnecessitats vitals... Així que,en resum, si tenir el DNI ésuna obligació, no hauriad’estar inclòs dins dels im-postos que paguem? I pertant, exempts d’aportaraquests diners aquells queno s’ho poden permetre, iaquells que sí que podempagar-ho, fer-ho seqüencial-ment al llarg de cada any?ANDREU ARBÓL’Ametlla de Mar

Es pot fer pitjor?

b Pedro Sánchez ha formatnou govern intergeneracional–diu–, europeista i majorità-riament femení. Això és molt

important, que tinguimooooooltes dones. No en-traré a criticar Josep Borrellmanifestant que abans de co-sir ferides cal desinfectar-les,en clara al·lusió a l’indepen-dentisme, o Màxim Huerta, elnou ministre de Cultura i Es-ports, quan el maig del 2010escrivia tuits com ara “Me ca-go en el puto independentista”,o que Teresa Rivera, la novaministra de Medi Ambient, vapermetre el projecte Castorsense cap estudi d’impacteambiental. Chapeau! Però elque no m’empasso és quetambé digui que els nomena-ments són d’acreditada expe-riència i altament qualificats.Margarita Robles, la nova mi-nistra de Defensa, no ha fet niel servei militar, igual comNarcís Serra, Carme Chacón oMaría Dolores de Cospedal.En el seu cas es veu que non’hi ha prou de desconèixerl’exèrcit: el setembre de l’anypassat, amb motiu de la ven-da de fragates a l’Aràbia Sau-

dita, una periodista de la CO-PE li va preguntar si creia quela fragata és una arma, i Ro-bles va respondre: “Uf! Jo noestic preparada per contestaraquesta pregunta.” I mira, haarribat a ministra de Defensa.Es pot escollir pitjor? No els favergonya? No hauria estatmés lògic donar aquest càrreca Zaida Cantera, excoman-dant de l’Exèrcit i actual dipu-tada del PSOE? O demostraruna mica d’agraïment a Pode-mos nomenant l’exgeneral Jo-sé Julio Rodríguez?RAMON GAUSACHSL’Hospitalet de Llobregat

Molt bé!

b No enviar els presos polí-tics ni al Vietnam ni a la Cot-xinxina, fer-ho només a unahora d’avió és d’allò mésnormal.

És ben veritat allò quecom més alt més...ANDREU GENÍS CIURANSMollet del Vallès

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Alex Salmond, EX-PRIMER MINISTRE D’ESCÒCIA

“El Regne Unit no va regalar el referèndum a Escòcia sinóque vam batallar durant 60 anys per aconseguir-lo”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Explicarla religió no ésadoctrinar. Explicarla religió és oferirals alumnes einesperquè entenguinque net com unapatena prove delllenguatge religiós,i que la Trinitat noés només un nusde les rondesde Barcelona

es àvies són una espècie única iirrepetible. Quan ja no les tensvalores aquelles expressions que

només elles feien servir i que avui nonomés s’han perdut sinó que si algúles pronuncia difícilment s’entenen.Que davant d’una posta de sol de colorrogent la meva àvia fes servir l’expres-sió “la Mare de Déu fa coques”, avuiper als meus estudiants seria incom-prensible. La coca, anant bé, podriaser la Coca-Cola. I Mare de Déu és unconcepte per a alguns d’ells poc fami-liar. El mateix passa amb “quedar-seper vestir sants”, una meravellosa ex-pressió que es fa servir per al·ludir aqui no es casa ni té perspectives de fer-ho.

FA VINT ANYS EL PERIODISTA SalvadorAlsius va publicar un llibre anomenatHem perdut l’oremus. Petita enciclo-pèdia de la cultura catòlica. Pera joves que no saben i grans que no re-corden, d’Edicions La Campana.En aquell llibre, el professor i periodis-ta Alsius es queixava que hi haguéescolars que sabien “unes quantes co-ses sobre l’agitada vida que portavenels fills de Zeus”, és a dir, sobre mi-tologia grega, però que no en “rasca-ven ni una” quan es parlava de latradició judeocristiana que ens im-pregna.

ENS PREGUNTEM AMB ALSIUS què deupensar un noia o una noia de vint anysquan sent dir que algú s’esquinça lesvestidures, o que un partit polític co-mença, després d’unes eleccions, laseva travessa del desert. Certament elllenguatge és ben curull d’expressionsno només religioses, però del vocabu-lari religiós no en poden negar la in-fluència en la literatura, l’art, el cine-ma... i en la nostra parla. Un gol mes-siànic no es pot entendre, ni acabarcom el rosari de l’aurora, sense unsmínims de cultura religiosa. Els qui

L s’entesten a bandejar-la de l’ensenya-ment estan deixant la nostra parla er-ma.

EXPLICAR LA RELIGIÓ no és adoctrinar.

La doctrina, a catequesi. Explicar lareligió és oferir als alumnes una sèried’eines perquè entenguin que l’ex-pressió “net com una patena” provédel llenguatge religiós, i que la Trinitatno és només un nus de les rondes deBarcelona. El nom de pila no és unnom qualsevol, sinó el de bateig, de lapila baptismal. I hom pot dir: i què? Noes tracta només de saber conceptes irelacionar-los per entendre obres pen-jades als museus, sinó perquè ens es-tem referint a la parla i a les expres-sions populars, que tenen sentit, his-tòria i significat.

AVUI L’EMPOBRIMENT DEL LÈXIC, jaens adverteix Lluís Duch, és un delstrets de la nostra cultura. I no és perestar-ne content com unes pasqües.Gràcies a Déu encara hi som a temps ino està tot dat i beneït: podem ferexamen de consciència i dir el pecatperò no el pecador. Reivindico anar atoc de campana, i alabat sigui Déu siacabarem d’Herodes a Pilat. La pro-cessó va per dins. I perquè se me n’haanat el sant al cel, perquè per culpad’aquest article estic arribant a mis-ses dites. Ave Maria puríssima! Sortque tot plegat durarà de Nadal a SantEsteve i Déu tanca una porta i obreuna finestra.

I SI AL FINAL no hi ha ni una ànima,homes de poca fe, sapigueu que l’homeproposa i Déu disposa. Us en faríeucreus. I no es tracta de pixar aigua be-neita. No posarem pas el crit al cel.Qui estigui lliure de pecat, que tiri laprimera pedra. No us en renteu lesmans ni repiqueu i aneu a la processó.Aquest article ja sembla l’obra dela seu. No em sortiu ara amb un ciritrencat ni amb el sursum corda. Tincmés paciència que Job i sé que tots elscamins duen a Roma. És una veritatcom un temple. Que Déu us hagi per-donat.

Miriam Díez Bosch. Directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura

Et quedaràs per vestir santsTribuna

a sortit l’àlbumque conté els ma-

terials de l’últim recital.La síntesi final, al Palaude la Música, de totauna trajectòria que es

tanca en plenitud. Raimon va explicarque acabava el recital de la mateixa ma-nera que havia començat amb la cara AlVent i un cant al vent. Molts de la nostrageneració hem completat amb Raimontambé la nostra trajectòria vital, intel·lec-tual i política. La maduresa ens permetmirar enrere sense deixar mai de pensarel futur. L’àlbum, amb dos CD i DVD, té enaquest sentit un valor documental i testi-monial i amb la mateixa fotografia delprimer disc ens aporta una alta capacitatd’evocació, sense nostàlgia.

Raimon, poc amb la guitarra dels ini-cis, i més amb les noves músiques queha anat incorporant, va desgranant unatria que combina i alterna el vell i el nou,les arrels més remotes i la fina ironia mésrecent. Amb les constants de l’amor, delspoetes (Espriu més, però també AusiàsMarc i més), del combat i la lluita, de Va-lència i Xàtiva, dels amics d’aquí, d’allà idel món. Retrobem la pluja, ara que hatornat a ploure com les primaveresd’abans, les mans, el temps que roda, elPaís Basc amb tots els seus colors, Ma-drid i la llibertat intuïda, les veles i elsvents, els desigs, les emocions, el paísd’Itàlia d’Annalisa. Però també les con-tradiccions de la societat contemporà-nia, les derives autoritàries, el feixismedesplegat, la guerra que havíem perduttots, els dirigents de la lluita en la clan-destinitat. Desfila davant nostre una llen-gua que té tots els accents i la riquesaprofunda dels mots que s’escapen i esperden i que hem de retrobar i recuperarper salvar-los i servar-los i salvar-nos.

Amb Raimon hem vist la por i la fam i“homes plens de raó tancats a la presó”,com ara. Però s’ha d’entendre Raimon is’ha de viure si es vol construir un futurnomés possible si no dilapidem el passatque expliquen totes aquestes cançons.

H

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Raimon

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

Amb la configuració delsdos governs presidits perQuim Torra i Pedro Sán-chez i coincidint amb laposada en marxa de l’acti-vitat política i l’inici d’uncert desglaç entre els exe-cutius català i espanyol, hiha un tema que sura da-munt d’altres, l’acosta-ment dels presos polítics.

Des del punt de vista so-cial, creix la pressió per-què les nou persones queestan entre reixes (OriolJunqueras, Raül Romeva,Jordi Turull, Josep Rull,Joaquim Forn, Jordi Sàn-chez, Jordi Cuixart, Car-me Forcadell i Dolors Bas-sas) siguin traslladades aprop de casa aquest mesde juny, quan s’acabarà detancar la instrucció is’obrirà judici a la tardor.

Fonts de l’AssociacióCatalana pel Drets Civils,que agrupa famílies delspresos, refermen que

l’apropament no és unaqüestió política, sinó queforma part del sistema pe-nitenciari regulat per llei ino traslladar-los vulneraels drets dels infants i fa-miliars així com el dret a ladefensa dels interns. Tan-mateix, i malgrat ser untema central, des de l’àm-bit polític, la situació depresó preventiva s’afrontaamb varietat de matisos iuna certa divisió ques’haurà d’anar consen-suant els pròxims dies.

Quina és la posició ambquè arrenca cada forma-ció política? El presidentQuim Torra i la consellerade Presidència Elsa Artadija han avançat que l’acos-tament dels presos no for-ma part del diàleg políticni de la negociació. “No ac-ceptem la situació de pre-só, negociar-la seria tantcom acceptar-la”, va re-cordar la portaveu de l’e-xecutiu. És el mateix crite-ri amb què treballa el grupparlamentari que els dona

suport. L’exigència de totsés la mateixa: l’allibera-ment immediat. El dipu-tat i vicepresident de lamesa del Parlament, Jo-sep Costa, assenyala quel’objectiu és “l’allibera-ment sense condicions”dels presos, ja que consi-dera “que no han comèscap delicte” i recorda quees tracta d’una “injustapresó preventiva”. “No po-dem pagar cap preu polí-tic, això no és cap inter-canvi de cromos, ni podemassumir que els tractincom hostatges”, senten-cia. No obstant això, ad-

met: “El que no farem encap circumstància és en-trar en discrepàncies ambles famílies i els presos quehan demanat l’acosta-ment.” Ara bé, tancada laporta de la política, s’obrela via legal i en aquest casassenyalen que l’acosta-ment del presos es podriaportar a terme de maneraimmediata si així ho deci-deix el Ministeri de l’Inte-rior, responsable d’Insti-tucions Penitenciàries.“Només han de complir elque fixa la llei penitencià-ria i sabem que hi ha pre-sos preventius que no es-

tan pas empresonats aMadrid –destaca–. És elgovern qui té competèn-cies i serà el jutge qui potoposar-se o no al trasllat.”En el cas català, les pre-sons són competència dela Generalitat i l’acosta-ment seria un tracte entreles dues administracions.La CUP comparteixaquest plantejament peròamb un matís: “No potser objecte de negociacióni demanda i el que cal ésdenunciar que incomplei-xen la seva pròpia norma-tiva.”

ERC també té clar que

no es pot negociar ambl’acostament dels presoscom si es tractés d’una lleii reclamen l’alliberament“d’una presó injusta i des-proporcionada”. Adme-ten, però, que els presossón una realitat i, per tant,“exigiran” el que conside-ren que és el “complimentd’un dret” com és l’acosta-ment dels presos als cen-tres penitenciaris de Cata-lunya, es limiten a dir.

Debat al ParlamentLa posició dels republi-cans és compartida pelscomuns. De fet, aquestgrup ja va prendre la ini-ciativa registrant una pro-posta de resolució el dia 5de juny al Parlament per-què es debati i s’aprovi enla comissió de Justícia,presidida pel diputat deCatalunya en Comú-Po-dem Joan Josep Nuet. Eltext demana el trasllatdels presos en l’últim delsquatre punts de què cons-ta l’escrit. Prèviament, eltext demana al Parlamentque denunciï l’existènciade presos polítics i en de-mani l’alliberament, quese situï a favor del diàlegper sobre dels instru-ments judicials. Quant ala polèmica que ens ocu-pa, el text proposa que si-gui el Parlament qui instiel govern català a portar aterme les actuacions ne-cessàries davant del go-vern espanyol perquèinsti el nou fiscal generalde l’Estat a retirar lesacusacions penals contraels diputats, exdiputats iel president d’Òmnium.Així mateix el text, encas d’aprovar-se, tambéreclama a l’executiu deTorra que negociï ambSánchez el trasllat. El di-putat indica que la posiciódels comuns arrencad’una primera premissa:“la innocència” d’aquestespersones que estan a lapresó.

El PSC com el PSOE re-butgen que l’acostamentestigui en mans d’una de-cisió política. En tractar-se d’una presó preventivasense condemna hi ha di-ferències en la interpreta-ció de la llei [vegeu pàginasegüent]. La portaveu delgrup, Eva Granados, és delparer que “en presó pre-ventiva s’està a disposiciódel jutge instructor, que ésl’únic que pot acordar-neel trasllat”. “Estem fent,hem fet i farem tot el possi-ble perquè la situació peni-tenciària dels presos siguila millor possible”, hi afe-geix. ■

L’acostament del presossacseja la política catalana

Emma AnsolaBARCELONA

a El president Torra i JxCat afirmen que no és negociable i reclamen l’alliberament a ERC exigeix eltrasllat com a dret legal a Els comuns volen que la cambra insti l’executiu a reclamar-ho a Sánchez

Concentració d’ANC i Òmnium per reclamar la llibertat dels presos polítics el mes de febrer a la plaça Sant Jaume ■ JOSEP LOSADA

“No pot ser objectede negociació nidemanda, sinóde denúncia perincomplir la seva llei”Vidal AragonésDIPUTAT DE LA CUP

“El nostre objectiu ésl’alliberament sensecondicions, no podemacceptar prebendes”

Josep CostaDIPUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“En presó preventivas’està a disposiciódel jutge instructor,és l’únic que potacordar-ne el trasllat”Eva GranadosPORTAVEU DEL PSC

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 9

actual divisió d’opinions,sobretot entre els polítics,sobre si és possible o nol’acostament dels presos

polítics als penals catalans, i sobrequi (el jutge instructor o l’adminis-tració) té competències per decidir-ho, se sustenta en una premissa: lanormativa no és prou clara, i encaramenys pel que fa als reclusos pre-ventius. Penalistes consultats, però,afirmen que l’ens que té la potestatd’enviar un reclús –ja sigui preventiuo condemnat– a un centre peniten-ciari o a un altre i de canviar-lo d’ubi-cació és la Secretaria General d’Insti-tucions Penitenciàries, que depèndel Ministeri de l’Interior (les pre-sons catalanes, del Departament deJustícia), mentre que el jutge el quefa és dictar mesures que restringei-xen o no les llibertats, com ara la pre-só preventiva als acusats de promou-re la independència de Catalunya.

El jutge del Suprem Pablo Llarenano ha detallat en cap resolució queels consellers hagin d’estar en pre-sons fora de Catalunya; el que hafet és no concedir-los permisos peranar al Parlament, i menys la lliber-tat provisional. La magistrada Car-men Lamela, quan els va enviar perprimer cop a la presó, el 2 de novem-bre passat, tampoc va ordenar dis-persar-los a penals espanyols (coms’aplica als presos d’ETA), i va serInstitucions Penitenciàries l’ens queva rectificar la decisió mentre erenals furgons. Ara hi ha nou presos queestan en tres presons als afores deMadrid: Estremera, Soto del Real iAlcalá-Meco. Què diu la normativa?

Llei penitenciàriab La llei orgànica general penitencià-ria (LOGP) 1/1979 estableix en l’ar-ticle 12.1 que “la ubicació dels cen-tres serà fixada per l’administraciópenitenciària”, i que es procuraràque cada àrea territorial “tingui elnombre suficient de centres peratendre les necessitats penitencià-ries i evitar el desarrelament socialdels presos”. D’altra banda, l’article25.2 de la Constitució espanyola afir-ma que “les penes privatives de lliber-tat estaran orientades a la reeducaciói a la reinserció social”. Dels dos arti-cles, interpretats de manera extensi-va, se’n desprèn que els condemnatscompliran la condemna prop de la fa-mília si és possible. Cap norma conce-deix al reclús el dret a escollir el penalon ha de complir el càstig imposat.

L’

Amb tot, l’apartat 6 de la instrucció11/2011 d’Institucions Penitencià-ries, que regula la pena de localitzaciópermanent a la presó, assegura: “Elcentre penitenciari de complimentes decidirà en funció del domicili delpenat.” Pel que fa al reclús preventiu,cap llei en detalla ni en restringeix elrègim penitenciari. Per exemple, potgaudir del règim de visites que tenenels condemnats.

El dia a diab Però què passa en el dia a dia ambels presos preventius? Mireia Bala-guer, penalista i especialista en exe-cució penal, explica que “hi ha la nor-ma no escrita” que els presos hand’estar a disposició del jutge que ins-trueix la causa, i Institucions Peni-tenciàries el destina al centre peni-tenciari que hi ha més a prop del seupartit judicial per qüestions de logís-

tica. Per exemple, la presó Model eraon es destinaven tots els reclusospreventius de la demarcació de Bar-celona, i ara és la presó Brians 1, aSant Esteve Sesrovires. I quan unpreventiu demana estar a prop de laseva família? “És l’eterna discussió,però l’ens que decideix si accepta ono traslladar-lo és Institucions Peni-tenciàries”, assegura l’advocada bar-celonina. Balaguer posa com a exem-ple el cas d’un client que està tancata la presó madrilenya de Soto del Re-al per una causa de l’Audiencia Na-cional: havia de ser testimoni en unacausa a Barcelona i va ser traslladata un penal català durant tres setma-nes sense que el jutge de Madrid ha-gués de donar permís per fer-ho.

Balaguer també exposa que ac-tualment, amb el sistema de video-conferències, els jutges fan interro-gatoris sense saber en quin centre

està tancada la persona investigada.Amb tot, l’advocada admet que costamolt que les administracions accep-tin el trasllat de presos preventiusprop del seu domicili.

Instrucció acabadab A més de la vulneració de drets fo-namentals, un dels arguments queexposen les defenses dels nou presospolítics per demanar al Ministeri del’Interior que siguin traslladats a unapresó catalana és que el jutge Llarenaja ha acabat la instrucció i, per tant,el raonament que han d’estar a propseu per si els requereix ja no té sentit.Només hi ha pendents recursos i queel Tribunal Suprem dicti la data deljudici, prevista per al novembre. Amés, el Departament de Justícia as-segura que estan disposats a acollir-los i a traslladar-los quan calgui. Elgovern català, com que té les compe-tències delegades, té la potestat d’ac-ceptar o denegar el trasllat d’un re-clús a un penal del seu territori.

Dret dels menorsb El president d’Òmnium, JordiCuixart, va adjuntar a la seva peti-ció a Institucions Penitenciàriesde ser traslladat a una presó catala-na un dictamen del director de l’Ob-servatori del Sistema Penal i delsDrets Humans de la UB, Iñaki Ri-vera, que, a més de demanar quees respectin els seus drets com a re-clús, amb exposició de norma inter-nacional, també exigeix que no esvulneri el dret del seu fill d’un any arelacionar-se amb el seu progenitor,com recull l’article 9 de la Conven-ció dels Drets dels Menors i l’article2.2 del Pacte Internacional de DretsCivils i Polítics. A més, al·legavaefectes psicosocials en el menor.

Mendizábal, el precedentb Precisament, el Tribunal Cons-titucional va rebutjar el febrer pas-sat la petició de Sabin Mendizábal,condemnat d’ETA, de ser traslladatd’una presó de Madrid a una altraque estigués situada prop de la sevafamília, a Guipúscoa. L’argumental·legat era que no es vulnerava elseu dret a la intimitat familiar i per-sonal, recollit en l’article 18.1 de laConstitució i en l’article 8.1 del Con-veni Europeu de Drets Humans. Enun vot particular, el magistrat JuanAntonio Xiol, amb el suport de dosmagistrats, exigia que “la jurispru-dència constitucional no pot estarmés temps atrinxerada en una com-prensió de la intimitat familiar allu-nyada del sentiment social”. ■

El jutge no tria la presó

“Regles Mandela”Les Nacions Unidesvan aprovar el 2015un conjunt de 122normes per al trac-tament dels reclusosconegudes com les“regles Nelson Man-dela”. La número 59exposa que els pre-sos seran internatsprop de les sevesllars o el seu llocde reinserció social.Així mateix, la regla106 detalla que esmillorarà la relaciódels reclusos ambles seves famílies.

NORMA · La llei fixa que és Institucions Penitenciàries l’ens que té la potestat d’enviar un reclús a un penal o a un altre i de canviar-lod’ubicació DRETS · El condemnat no té dret a escollir centre, però l’administració ha d’evitar el seu “desarrelament social” i respectarel dret a la intimitat familiar TECNOLOGIA · La videoconferència desterra l’argument que el pres preventiu ha d’estar prop del jutge

Mayte PiulachsBARCELONA

El jutge Llarena, amb companys, en l’entrega de despatxos a jutges, l’abril passat a Barcelona ■ J. LOSADA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

L’escola catalana vol dei-xar de ser utilitzada permotius polítics. Centenarsde professors, pares i ma-res i alumnes van sortirahir al carrer per reivindi-car el model d’escola cata-lana, on la immersió lin-güística ha estat cabdalper fer una societat cohe-sionada i democràtica i hapermès la integració de ge-neracions i generacionsd’infants i joves indepen-dentment de la seva llen-gua d’origen. “Deixeu tre-ballar els professors i elsmestres com ho han fetsempre, amb professiona-litat”, es va demanar, unaprofessionalitat que maihavia estat qüestionada ique ara ho està per “mo-

tius polítics” i “aliens al’ensenyament” perquèdarrere l’atac a l’escola esvol “fragmentar la convi-vència a Catalunya”.

El cas de l’IES El Palau,de Sant Andreu de la Bar-ca, i de l’IES de la Seu d’Ur-gell, on un grup de profes-sors van ser acusatsd’adoctrinar alguns delsseus alumnes fills de guàr-dies civils després de l’1d’octubre i avui encara es-tan pendents de la justí-cia, ha fet saltar totes lesalarmes.

“El nostre institut s’es-tà utilitzant per qüestio-nar l’educació a Catalu-nya”, va dir Josep Lluís delAlcázar, professor i porta-veu d’aquest institut, queva assegurar que, en casque hi hagués hagut alguncomportament discutible

d’algun professor, “hi hamecanismes per solucio-nar qualsevol cosa si hi haun problema”: “El nostresistema educatiu té mèto-des per solucionar qualse-vol problema de la millormanera possible.” Del Al-cázar, com tota la comuni-tat educativa de l’IES ElPalau i la comunitat edu-cativa catalana en gene-ral, que s’hi ha solidarit-zat, opina que “l’Estat ha

intentat convertir el casde l’IES El Palau en unaqüestió d’estat i en unaqüestió mediàtica”, apro-fitant, a més, que amb el155 “no hi havia cap res-ponsable d’Ensenyament”que els “pogués defensar”.Del Alcázar ho té clar:“Van venir dos secretarisd’estat des de Madrid aparlar només amb els pa-res denunciants d’un su-posat cas d’adoctrina-

ment. Mai van voler saberl’opinió dels professors i del’institut. Què vol dir ai-xò?”

En la manifestaciód’ahir la comunitat educa-tiva catalana ho va deixarclar: “Demanem que l’es-cola quedi al marge” de lapolítica, que es deixi “edu-car en llibertat” i que esmantingui “el model d’es-cola catalana”, pilar de la“societat actual”. Convo-

cats pel Marc Unitari de laComunitat Educativa(MUCE), els manifestantsvan tenir clar que els do-cents encausats per l’1-O“no estan sols”. Hi va assis-tir el director general deProfessorat del Departa-ment d’Ensenyament, Ig-nasi Garcia Plata, i la pre-sidenta del Consell Esco-lar, Anna Simó.

La manifestació va co-mençar a les dotze delmigdia a la plaça Universi-tat i va acabar a l’Arc deTriomf, on els represen-tants del MUCE i de la Pla-taforma Som Escola vanllegir un comunicat, alqual es va afegir un comu-nicat de la Plataforma 9del Palau, formada per do-cents, famílies, alumnes iexalumnes. En els mani-festos es va reivindicar elmodel català com a “ga-rant de futur”, com a “pa-trimoni de la nostra socie-tat” i van recordar que elnostre model “consolida lademocràcia i potencia elsentit crític”.

L’IES d’El Palau va donarun missatge clar: “En capescola ni institut s’adoctri-na, cal confiar plenamenten el professorat, no es trac-ta diferent l’alumnat perraons d’origen, sexe, ètnia,cultura ni creença.” ■

El professorat clama per ladespolitització de l’escolaa “Deixeu l’escola en pau” demanen centenars de docents al centre de Barcelona a Màximasolidaritat amb l’IES El Palau, cap de turc d’una croada contra l’escola catalana i la immersió lingüística

Mireia RoureraBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“L’IES El Palau haestat utilitzat perqüestionar l’educacióa Catalunya”Josep Lluís del AlcázarPORTAVEU DE L’IES EL PALAU,DE SANT ANDREU DE LA BARCA

“La diversitat i elrespecte formen partdel patrimoni d’aquestcentre educatiu”Manifest de la Plataforma9 del Palau

“Volem consolidarel model català, garantde futur i patrimonide la nostra societat”Manifest del Marc Unitaride la Comunitat Educativa(MUCE)

L’escola catalana va sortir ahir al carrer per defensar la seva llibertat, el seu model i la immersió lingüística i exigir no ser polititzada ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 11 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 11

119272-1189259T

Membres de grups espanyolis-tes d’ultradreta que no arriba-ven a la cinquantena es vanconcentrar ahir al migdia da-vant les instal·lacions de TV3per exigir el seu tancament so-ta el lema “Prou ja de generarodi. Pel tancament de la TV3”,malgrat que durant l’acte es vacantar el Cara al sol i algunsmanifestants van fer procla-mes franquistes i exhibien sa-

POLÍTICA

Grups d’ultradreta esconcentren davantTV3 pel tancament

marretes amb la efigie de Fran-co i el lema “Torni General!”. En-tre els convocants hi havia or-ganitzacions com La Falange,Democracia Nacional i els GDRdel Bages i de Girona. Els mani-festants acusen programes deTV3, com el Club Super3, d’in-citar a l’odi. A la mateixa hora,un centenar d’antifeixistes esvan concentrar a pocs metres.■ REDACCIÓ

Salutació feixista a la manifestació d’ultres ■ AFP Arrimadas torna a renunciar alsprivilegis com acap de l’oposició

POLÍTICA

La portaveu de Ciutadans alParlament, Inés Arrimadas, harenunciat als drets que li per-toquen com a cap de l’oposi-ció, segons va anunciar en uncomunicat i com ja va fer en lalegislatura anterior. Arrimadasrenuncia així a rebre el tracta-ment d’“honorable senyora”, aser ordenada protocol·lària-ment en el lloc immediata-ment posterior als expresi-dents de la Generalitat, a per-cebre les retribucions que vanvinculades al seu càrrec coma cap de l’oposició i a disposarde dos assessors a la seva ofi-cina. L’any 2015 ja va renun-ciar-hi. ■ ACN

El jutge de l’Audiencia Nacio-nal José de la Mata començaavui els interrogatoris de 23investigats del cas 3%, pel su-posat finançament de Con-vergència Democràtica de Ca-talunya (CDC) a canvi de l’ad-judicació d’obres, amb la de-claració de tres excaps del’àrea econòmica del partit.

De la Mata es va declararcompetent l’abril passat perinvestigar aquesta causa, co-mençada en un jutjat del Ven-drell fa tres anys, amb l’argu-ment que el suposat frau, va-lorat en més 175 milions d’ eu-ros, va poder alterar “l’econo-mia estatal”. Aquesta setmanainterrogarà dotze investigats i,la resta, la setmana següent.Avui està citat l’exresponsableeconòmic i jurídic del partitFrancesc Sànchez. El jutgeconsidera que Sànchez vacontribuir “a posar en marxal’estructura per finançar il·le-galment el partit de forma en-

Tres exresponsablesde CDC, a l’AudienciaNacional pel 3%

TRIBUNALS

coberta a través de donacionsa fundacions vinculades aCDC (Catdem i Fòrum Barce-lona), en connivència ambempresaris i altres càrrecs, al-terant concursos públics ambla finalitat de “dirigir-los” capa empreses que feien aques-tes donacions. Avui també es-tan citats a declarar AnnaDolors Benítez, llavors capeconòmica financera deCDC, i Carles Pozo, exgerent icoordinador de l’àrea econò-mica de Convergència. Di-marts hauran de declarar Ra-món Massagué, coordinadord’entitats municipals del’Ajuntament de Barcelona, iel director de la Fira de Bar-celona, Constantí Serrallon-ga, que serà interrogat com agerent del consistori. Per di-jous, estan citats Sixte Cam-bra, llavors president del Portde Barcelona, i Antoni Vives,extinent d’alcalde de Barce-lona. ■ REDACCIÓ

Prohibeixenemetre el vídeo de Junqueras iRomeva a la presó

POLÍTICA

El jutjat d’Arganda del Rey(Madrid) va prohibir ahir la di-fusió de les imatges d’OriolJunqueras i Raül Romeva a lapresó d’Estremera, desprésque el seu advocat va presen-tar dissabte la denúncia, se-gons va informar anit TV3. Eljutge hauria ordenat també laretirada de totes les imatgesamb el suport que s’hagin pu-blicat. L’ordre només afectales imatges en les quals apa-reixen Junqueras i Romeva ino les que mostren JoaquimForn perquè la denúncia la vapresentar l’advocat dels dosprimers, Andreu Van den Eyn-de. El vídeo, d’un minut i 47segons, i difós en diferentsmitjans de comunicació, ofe-reix imatges del dia a dia delsexconsellers Oriol Junqueras,Raül Romeva i Joaquim Forn ales seves cel·les o en altresllocs de la presó d’Estremera.D’una altra banda, El Periódi-co digital informava ahir quel’autor del vídeo seria un presque hauria fugit aprofitant unpermís. ■ REDACCIÓ