08  Fall  

U O C -­‐   G R A U   M U L T I M È D I A    

Jaume  Millán  González  08912  BADALONA  

BARCELONA  

PAC     1  

Disseny  Gràfic  Ús  d’imatges  digitals,  drets  d’autor  i  propietat  intel·∙lectual  

 

PAC1     Ús  d’imatges  digitals,  drets  d’autor  i  propietat  intel·lectual  

     

Desagüe JavierPsilocybin

Santiago de Chile

Llicència Creative Commons CC 2.5 BY-NC BY Reconeixement (Attribution) NC No comercial (Non Commercial) Data de creació: 25/6/2008 http://www.flickr.com/photos/santoposmoderno/2616800039/

PAC1     Ús  d’imatges  digitals,  drets  d’autor  i  propietat  intel·lectual  

     

Camino de perdición Bachmont

Llicència Creative Commons CC 2.5 BY BY Reconeixement (Attribution)

Data de creació: 2/5/2009

http://www.flickr.com/photos/bachmont/3503921684/

PAC1     Ús  d’imatges  digitals,  drets  d’autor  i  propietat  intel·lectual  

     

Finestra improvisada Jaume Millan Gonzalez

Badalona

Llicència Creative Commons CC 2.5 BY-NC BY Reconeixement (Attribution) NC No comercial (Non Commercial)

Data de creació: 10/10/2012

PAC1     Ús  d’imatges  digitals,  drets  d’autor  i  propietat  intel·lectual  

     

Intencionalitat comunicativa “Finestra improvisada” és la creació a partir de la combinació de les fotografies, “desagüe” i “caminos de perdición” , d’una imatge nova amb el seu propi significat. La idea inicial era escollir una fotografia que permetés mirar una altra i combinar totes dues, he intentat fugir de finestres o marcs, en el sentit estricte, per trobar-los massa explícits. La composició de “desgüace” em va agradar i permetia observar a través dels forats de l’aigüera d’una manera inusual, diferent. Per altra banda, més que veure deixa entreveure, la qual cosa resulta interessant des del punt de vista de la percepció, del que veiem i realment no és a la imatge. La imatge en segon pla “caminos de perdición”, és producte d’una tria, en primer lloc havia pensat en col·locar la cara d’una persona, però finalment em vaig decidir per aquesta per la seva ambigüitat i per que crec que permet potenciar els principis perceptius de la Gestalt. Així la composició final “finestra improvisada” resulta una finestra poc convencional que ofereix una mirada a un objecte ambigu i que tot plegat ens permet constatar algunes de les lleis de la Gestalt, com són: Llei de la proximitat. La proximitat dels forats de l’aigüera possibiliten considera-la com un conjunt i a la vegada, en el cas de la segona imatge, podríem parlar de 2 grups diferenciats per la seva disposició a l’espai: les circumferències exteriors i la central. Llei de la semblança. Si ens fitxem molts dels elements són circulars, el que permet consolidar la idea de la imatge final, encara que sigui combinada, com una imatge única. Llei del tancament. A la imatge en segon pla, els círcols concèntrics són línies incompletes però tendim a tancar-les. En contraposició als círcols concèntrics anteriors, els forats de l’aigüera que delimiten diferents superfícies, es perceben més fàcilment com unitats al tractar-se de superfícies tancades. Llei de la bona continuïtat. Les línies circulars de la imatge de fons donem continuïtat a la composició al passar pels forats de l’aigüera, encara que tenen punts que no les veiem, la nostra percepció tendeix a tancar-les lligants els diferents forats de l’aigüera. Llei de la pregnància o de la bona forma. La simplicitat, simetria i cert grau de regularitat dels forats de l’aigüera, en forma de flor, fan que els concebem com una unitat, la mateixa explicació és vàlida per les circumferències concèntriques de la imatge de fons. Llei de l’experiència. La segona imatge té un cert grau d’ambigüitat, l’experiència prèvia de l’observador juntament amb els aspectes anteriors, serà la responsable d’endevinar què objecte s’amaga darrera l’aigüera. Per finalitzar, voldria destacar que fins arribar al resultat final la imatge suggeria altres opcions: un marc i una flor (per la forma dels forats de la aigüera); un botó... per aquest motiu apareixen com paraules clau al contingut de IPTC.