paisatges vegetals

31
Paisatge i medi ambient (I)

description

paisatges vegetals

Transcript of paisatges vegetals

Page 1: paisatges vegetals

Paisatge i medi ambient (I)

Page 2: paisatges vegetals

INTRODUCCIÓ

CONCEPTES: PAISATGE: “…fisonomia externa d’un territor (…) el resultat de la interacció de factors naturals (…) i factors humans (…) inclou sentiments i emocions (…) El paisatge és un producte social…” Pàg. 88 llibre de text

MEDI AMBIENT: “Conjunto de medios naturales o artificializados en los que el hombre se ha instalado, explota y cuida (medios antropizados), y medios naturales necesarios para la supervivencia. La ecología ciencia del medio ambiente, estudia las relaciones del los organismos con el mundo exterior. El concepto de medio ambiente implica interacciones constantes entre el hombre y el medio que le rodea (…) El MA es, desde hace una cuarentena de años, objeto de una atención creciente por parte de la opinión pública…”

DURAND M.F. et alli, Atlas de la globalización, PUV, 2008, pàg. 153

Page 3: paisatges vegetals
Page 4: paisatges vegetals

1. ELS PAISATGES VEGETALS Idees: El tipus de vegetació dominant permet identificar el paisatge. L’acció antròpica ha transformat el paisatge natural.

Situació:

Extrem sud-occidental d’Europa domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries.

Efecte refugi:

Glaciacions nord d’Europa

Nivell del mar baix flora i fauna africana

Sistemes muntanyosos:

altitud gradació vegetal.

1.1. Biodiversitat al territori espanyol. Idea: Espanya presenta gran biodiversitat (vegeu vocabulari) Causes:

Page 5: paisatges vegetals
Page 6: paisatges vegetals

1.2. L’acció antròpica.

Idea: la biodiversitat s’ha vist afectada per la intervenció de l’ésser humà que ha

transformat el paisatge natural.

Aquesta acció ha provocat:

Substitusió dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya.

També s’ha d’afegir:

Expansió d’àrees urbanes (periurbanes, industrials i residencials)‏

Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 % del territori.

Conseqüències :

(pàg. 76: per saber-ne més i activitats del mapa de la desertificació)

Page 7: paisatges vegetals
Page 8: paisatges vegetals

1.3. Paisatges vegetals

Idea: La diversitat climàtica possibilita l’existència de diferents tipus de

vegetació

Diversitat per climes i per l’altitud (relleu).

Activitat mapa de la pàg. 77. vegetació a Espanya

Relaciona espècies vegetals i relleu de la Península.

Elaboreu una graella amb paisatge vegetal i clima.

(vegeu diapositives següents).

Page 9: paisatges vegetals
Page 10: paisatges vegetals
Page 11: paisatges vegetals

Climes Espècies vegetals

Clima oceànic Roures pènol i martinenc

Clima d’interior Meseta nord: Roure i alzina. Meseta sud: alzina surera i alzina. Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina.

Clima Mediterrani Típic: matollar, alzina, margalló. Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló.

Clima de muntanya Pisos p.79. Pirineus: avet blanc i faig. Sistema central: roure Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi pinyoner.

Clima canari

Page 12: paisatges vegetals

El paisatge vegetal oceànic

Galícia i serralada Cantàbrica també s’amplia a zones de similar climatologia.

Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses humitat.

Bosc temperat- oceànic:

Roure: 150-300 anys de creixement Fusta dura bigues, parquets, carros, mobles, carbó.

Faig: Molta humitat, rosades i boires. 80-100 anys de creixement Fusta tova mobles

Landa: a partir de 1600-2000 metres Brucs, ginebres i ginestes

Page 13: paisatges vegetals

Roure

Page 14: paisatges vegetals

Fageda

Page 15: paisatges vegetals

Landa Bruc Ginesta

Page 16: paisatges vegetals

Paisatge vegetal mediterrani

Major part de la Península

Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani.

Escleròfil: preparat per suportar calor i sequera estival.

Desenvolupament lent (7 o 8 segles)‏

Darrer bosc abans de la màquia de les zones subdesèrtiques.

Matollar en avanç: màquies, garrigues i estepes.

Page 17: paisatges vegetals

Alzina

Page 18: paisatges vegetals

Màquia

Page 19: paisatges vegetals

Garriga

Page 20: paisatges vegetals

Coscoll o garric

Page 21: paisatges vegetals

Estepa

Page 22: paisatges vegetals

Paisatge canari

Escassetat vegetal adaptada a l’aridesa.

Gran varietat per:

Insularitat

Encreuaments

Vents alisis i relleus.

Analitza pisos altitudinals de les canaries (pàg. 78).

Page 23: paisatges vegetals

Matollar costaner: - de 400m.

Tabaiba Cardón

Page 24: paisatges vegetals

Per sobre dels 400:

Drago

Page 25: paisatges vegetals

Entre 600 i 1200: muntanya verda

Laurisilva Bruc

Page 26: paisatges vegetals

Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari

Page 27: paisatges vegetals

Per sobre dels 2000 m: matollar de cim

Bàlec i ginestes Violetes del Teide

Page 28: paisatges vegetals

El paisatge vegetal de muntanya Idea: pisos vegetals segons altitud temperatura i precipitacions

Pis subalpí (1200-1400) Pis alpí (2400-3000) Pis nival (3000)

Page 29: paisatges vegetals

Avet blanc

Page 30: paisatges vegetals

1.4. La destrucció dels paisatges

Incendis forestals: causes:

Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa + vegetació llenyosa = combustible.

Abandonament de explotacions agrícoles zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta.

Segones residències

Gestió forestal: substitució de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)‏

97 % provocats per humans especulació, obtenir més fusta, piròmans.

Page 31: paisatges vegetals

Act 2, pàg. 94: les tales sostenibles.