ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS CIENTÍFICS I CULTURALS

FUNDACIÓ CRIT

SECCIÓ DE PALEONTOLOGIA

Exposició permanent

C/ SAN PAU 13

PREMIÀ DE MAR

La secció de paleontologia de l’AEEC i la Fundació Crit proposa, amb aquesta mostra, donar un viatge a traves del temps i fer un cop d’ull al passat, tot recorrent les principals eres geològiques i observant les seves empremtes fòssils.

En aquesta mostra podreu observar fòssils de les diferents etapes geològiques. Hem de recordar que els fòssils son rèpliques exactes creades a partir del propi animal una vegada mort, desprès d’un procediment natural en el qual han d’influir-hi factors geològics, químics, etc. Per això, el què podem observar aquí, són animals que van viure i conviure entre ells fa milions d’anys i molts ja no existeixen avui en dia. Us convidem a fer un salt al passat imaginant-nos aquell món on habitaven unes espècies diferents, però molt semblants a les que podem observar en l’actualitat.

L’exposició permanent aplegarà fòssils de diferents llocs de la península, de Catalunya i també una petita representació de pre-fòssils trobats a Premià de Mar.

Segons els científics, fa 15000 milions d’anys es va produir la gran explosió, el Big Bang. La matèria impulsada per l’explosió, més tard, va donar peu a la formació de les galàxies i als planetes.

El planeta que avui coneixem té un aspecte molt diferent a aquell que tenia poc després del seu naixement. Mentre l’escorça terrestre s’assecava i es tornava més sòlida, l’aigua s’acumulava a les parts interiors de la terra donant pas a la evaporació de gasos que formarien l’atmosfera.

En el desenvolupament del planeta terra trobem la primera era geològica de l’evolució: el Període Azoic

o “Era Col·làpsica ”, és a dir, el període precedent del gran col·lapse de l’estrella Terra. La següent fase evolutiva s’anomenaria era Preàrcaica i seguidament, l’era Arcaica o Arqueozoica. Totes elles són etapes on la vida al planeta era pràcticament nul·la, tot i que ja començaven a existir els primers microorganismes, antecessors de les espècies que van sorgir més endavant.

Fa 570 milions d’anys trobem, en l’escala geològica, l’era Primària o Paleozoica. Aquesta època estarà formada per el Càmbric, Ordovicià, Silurià, Devonià, Carbonífer i Pèrmic.

Al Càmbric apareixen les primeres esponges de mar, cucs, invertebrats marins i la invasió dels artròpodes (trilobits).

L’Ordovicià es l’època dels primers peixos sense mandíbula i de gran quantitat d’algues marines, ja que els mars tenien poca fundaria. Més endavant aquests mars van donar pas als depòsits d’arenassa i calcària.

Al Silurià apareixen les primeres plantes, els peixos ja tenen mandíbula, es produeixen grans glaciacions als extrems Nord i Sud amb clima càlid a l’Equador. Es produeix un gran creixement d’esculls coral·lins a les aigües càlides.

Seguidament trobem el Devonià, on afloren les gimnospermas, els primers amfibis i els insectes a més d’una diversificació de peixos amb esquelet intern. Aquest període es caracteritzà per un clima molt càlid que va fomentar l’aparició de grans boscos.

Un grup de peixos desenvolupà lòbuls en lloc d’aletes i es convertiren en els primers amfibis. Al final del període envaeixen la terra.

Al Carbonífer trobem una gran difusió de boscos i organismes marins. Aquesta situació produeix que els sediments d’aquest període siguin els generadors del carbó, petroli i gas natural d’avui en dia. La redistribució d’aigües i terres en Gondwana produeix un canvi de clima global.

La darrera etapa de l’era Primària és el Pèrmic, aquesta molt important per l’aparició dels rèptils i els continents s’agrupen en un sol bosc, Pangea.

Situació del planeta al Pèrmic

Fòssils característics de l’era Primària.

L L’era Secundaria o Mesozoic com

Cacemia riberois Ordovincià,Ciudad Real

Pecopteris sp Carbonífer,

Hollardops mesocristata Devonià, El Marroc

L’era Secundaria o Mesozoic comprèn el Triàsic, Juràssic i Cretàcic. Potser una de les eres més conegudes per l’aparició dels dinosaures, però no hem de deixar de banda altres espècies que van tenir protagonisme elevat en aquest temps, com els Ammonits (cargols marins). Al Triàsic es comença a fracturar el continent originari Pangea i dóna peu a la deriva continental. Es formen moltes estructures muntanyoses i deserts molt extensos. Comença l’evolució dels primers mamífers i insectes i, com no, l’aparició dels dinosaures. El Juràssic es l’època dels mamífers i les aus. Es dóna l’evolució dels dinosaures i l’aparició d’una gran fauna marina, com els Ammonits. També hi ha la creació de boscos tropicals amb coníferes. A mitjans del Juràssic apareixen plantes amb flors i fruits. Amb el Cretàcit arriba la gran extinció dels dinosaures y altreses pècies predominants. Es separen els continents, la placa Africana es separa de Gondwana. Extinció dels rèptils aquàtics i Ammonits al mar.

Reproducció de paisatge Cretàcic marí

Fòssils característics de l’era Secundaria.

Macrocephalites compressus Cretàcic, Terol

Rynconella tetraedra Juràssic, Guadalajara

Peplosmilia fromenteli Cretàcic, La Pobla de Segur

Una vegada produït el gran canvi, entrem a l’era Terciària o Cenozoic. Consta del Paleocè, Eocè, Miocè i Pliocè en el Terciari, Pleistocè i Holocè al Quaternari. Apareixen els mamífers corredors, evolucionen els primats i proliferen els grans carnívors, entren en escena els primers homínids, els australopitecs. M’entres continua l’evolució de les espècies, els terratrèmols i l’aparició de volcans seran una constant. Al Paleocè, es forma l’Atlàntic nord, i es produeix la separació d’Austràlia i l’Antàrtica. L’Eocè mostra una rapida evolució de noves especies de mamífers, tals com cavalls, rinoceronts, camells, primats, etc. Cal destacar l’aparició multitudinària de foraminífers i briozous. El Miocè dóna peu a l’aparició de les gramínies, en una època dominada per les anginospermas a la terra i per la diversitat de pectinits, entre d’altres, al mar .

Vitrina dedicada als Dinosaures, Ous, urpes i petjades.

Al Pliocè cal destacar la separació definitiva entre els primats i l’espècie humana. Posteriorment sorgiran els ancestres de l’home. El Pleistocè va ésser el temps de les glaciacions, fins a quatre en van tenir que suportar els australopitecs i els homos. A destacar l’elevació de les grans serralades. L’Holocè es la referència de l’ultima glaciació. Després d’aquest fenomen l’abundància d’aigua canvia de nou el paisatge. A principis de l’Holocè es consolida el poblament de l’espècie humana a tot el planeta.

Paisatge Pleistocè

Fòssils característics de l’era Terciària.

Natica sp Eocè, Igualada

Aphorrais pespelicani Pliocè, Huelva

Spondylus sp Miocè,Vilafranca

Glycimeris sobre platja fòssil Holocè, Premià de Mar

Glycimeris glycimeris Holocè, Premià de Mar

Dosimia exoleta Holocè, Premià de Mar

PROCESOS QUÍMICS DE FOSSILITZACIÓ. L’aspecte que tenen els fòssils en textura, colors i conservació es degut als processos químics que han sofert al llarg del procés de fossilització. Segons les condicions dels sediments i l’intercanviï de substàncies químiques que han intervingut en aquest procés obtindrem diferents tipus de fossilització. Carbonatació: Es el procés més comú, consisteix en la substitució de les restes orgàniques dures per carbonat càlcic. La calcita és el mineral més freqüent en les roques sedimentàries, també forma part de les closques de molts invertebrats, aquestes característiques donen lloc que sigui un procés habitual de formació de molts fòssils.

Silicificació: El Silici dóna lloc a solucions químiques que actuen com a agent fossilitzant. La seva forma més comuna és la Calcedònia. Un exemple molt habitual es troba en els fòssils de troncs i branques d’arbres. Fosfatació: És una de les formes més freqüents en invertebrats, el fosfat càlcic que contenen els ossos i les dents fan d’agent fossilitzant , aquest procés assegura una conservació dels fòssils excel·lent. En el cas de les dents, encara que datin de molts milions d’anys, dóna la sensació d’estar contemplant exemplars d’animals actuals.

Carbonificació: És la forma més habitual de fossilització dels vegetals formats per cel·lulosa. L’humus produït per la falta d’oxigen en l’acumulació de troncs i fulles combinat amb la transformació de components orgànics en carboni dóna pas al procés en qüestió. La carbonatació es produeix en gran mesura al carbonífer, durant aquesta època la terra estava poblada per densos boscos i al llarg de seixanta milions d’anys l’acumulació de fulles i troncs en el sòl va propiciar la formació de gran part de les mines de carbó, les quals han sigut una font de recollida de fòssils al llarg del temps.

Piritització: Quant la matèria orgànica és descomposta en un ambient amb manca d’oxigen es produeix àcid sulfhídric, el qual reacciona amb les sals de ferro de l’aigua marina produint sulfur de ferro, per norma general marcassita i pirita, que substitueixen la matèria orgànica de les closques o esquelets. Aquesta piritització ens deixa una espectacular brillantor els fòssils. Conservació en Àmbar: L’àmbar no deixa de ser resina fòssil. En aquesta resina, en el seu estat líquid, hi queden atrapats petits insectes que en la transició al estat sòlid perduren en el interior de la massa d’àmbar. Les parts toves de l’insecte es descomponen, però les parts més dures romanen per sempre deixant l’animal perfectament conservat i amb tots els detalls a l’interior.

LA PALEONTOLOGIA A CATALUNYA. El nostre territori alberga un nombre bastant elevat de jaciments paleontològics. Alguns d’aquests indrets amaguen nombrosos fòssils de diferents eres geològiques des de petxines fins a Dinosaures. En aquest mapa podreu veure’n alguns dels més importants. 1.- Tremp, Isona, Cretaci 2.-La Pobla de Segur, Cretàcic 3.- Castellolí, Eocè 4.- Gurb de la plana, Eocè 5.- Tavertet, Eocè 6.- St. Sadurní d’Anoia, Miocè 7.- St. Pau d’Ordal, Miocè 8.- Montjuic, Miocè 9.- El Papiol, Pliocè 10.- Molins de Rei, Pliocè 11.- Salou, Quaternari.

En les següents planes podreu observar una petita part del registre fòssil de Catalunya. Un recull de diferents espècies procedents de diverses èpoques de la geologia catalana. Serà una mostra dels fòssils més comuns i representatius dels jaciments més importants de la nostra terra. En alguns casos, com ara els foraminífers, uns dels més abundants en els jaciments eocènics FORAMINÍFERS

Nummulites perforatum Eocè

Nummulites laevigatus Eocè

Orthopragminia pratiradians Eocè

Atinocyclina radians Eocè

ESPONGIARIS

BRIOZOUS

Pseudogettaerdia thiolati Eocè

Filisparsa labati cellulosa Eocè

Retepora Eocè

CORALLS

Leoenocyathus sp Trochocyathus sp Pattalophyllia sinuosa Miocè Eocè Eocè

Aulosmillia vidali Cunnolites ellipticus Cretaci Cretaci

Anisoria vidali Heliastraea coquandi Cretaci Cretaci

BIVALVES

Amussium cristatum Taxodonta sp Chlamys biarritzensis Pliocè Pliocè Eocè

Spondylus spinosus Ostrea multicostata Eocè Eocè

Coxiconcha britanica Flabellpecten costisullatus Miocè Miocè

GASTEROPODES

Turritella terebralis Mitra gratiense Aporrahis uttingeriana Pliocè Pliocè Pliocè

Natica millepunctata Turritella dixoni Pliocè Eocè

Velates perversa Vidaliella gerundensis Eocè Eocè

EQUINODERMS

Dritemaster covazii Coleopleurus coronalis Eocè Eocè

Leiocidaris bofilli Echinolampas burdigalens Eocè Eocè

Leiopedina tallavignesi Porosoma cribum Eocè Eocè

DECAPODES

Harpactocarcinus punctulatus Eocè

Colneptunus hungaricus Eocè

Portunus catalaunicus Eocè

VEGETALS

Pecopteis sp Carbonífer

Acer decipiens Miocè

Quercus hispanica Miocè

MISCEL·LANIA

Myliobathis meridionalis Miocè

Pristiograpthus sp Silurià

Loligo sp (ous de cefalòpode) Eocè

Balanus sp Miocè

Rotularia spirulea Eocè

Terebratulina Eocè

Lamna sp Eocè

TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS

Holocè Actualitat

Quaternri Pleisocè 10.000 Pliocè 2.500.000 CENOZOIC Neogen Miocè 6.000.000 Terciari Oligocè 26.000.000 Paleogen Eocè 38.000.000 Paleocè 55.000.000 Superior Cretaci 65.000.000 Inferior Malm 140.000.000 MESOZOIC Juràssic Dogger Lias Superior 190.000.000 Triàsic Mitjà Inferior Superior 225.000.000 Permià Inferior Superior 280.000.000 Carbonífer Mitjà Inferior PALEOZOIC Superior 345.000.000 Devonià Mitjà Inferior Superior 395.000.000 Silurià Inferior

L’objectiu d’aquesta secció es apropar la ciència de la Paleontologia a la gent, sobretot a l’afeccionat que pot tenir fòssils a casa y no sap ven bé el què són, ensenyar els estrats d’on provenen dits fòssils així com també aprendre a fer una col·lecció pròpia i la manera de conservar-la. Disposem d’un arxiu d’articles de paleontologia sobre jaciments de Catalunya, els quals ajuden molt a l’hora de classificar exemplars. Us animem a formar part d’una secció on allò que està per sobre de tot és l’admiració de la natura i de tot allò que hi podem trobar relacionat amb la paleontologia.

Coordinadors: Joan Gómez Vinardell, Esther de Prades Maria Enric Garcia Francès . Col·laboradors: Jordi Bustos, Xavier Castella Jove. Disseny catàleg i fotografia: Esther de Prades Maria, Enric Garcia Francès. Textos: Enric Garcia Francès. Correcció: Maite Garcia Francès Edita: Ass.d’Estudis Científics i Culturals – Fundació Crit / Cami Ral, 54 08330 Premià de Mar

e-mail: aecc_fund.crit@hotmail.com telf.. 692 516 683