10

Les programacions d’aula Pel que fa a les programacions d’aula, només afegir al que ja he dit al respecte en el punt 2 d’aquest text, que si les planifiquen basant-nos en els principis del disseny universal de l’aprenentatge ( Michael Wehmeyer), les farem accessibles a més alumnes , el que ens facilitarà la gestió de la classe i ens permetrà tenir que fer menys adaptacions individuals. El principi del disseny universal sorgeix en el camp de l’arquitectura i simplement significa que tothom pugui accedir a tots els edificis i entorns, amb solucions com per exemple posar rampes, portes prou amples etc. Posteriorment aquest principi es va anar aplicant al disseny de gran quantitat de productes i aparells de consum. L’èmfasi del principi del disseny universal és facilitar l’accés a tothom, aplicat a les polítiques educatives ha de servir per ajudar tot l’alumnat a aconseguir l’accés al currículum. Els investigadors del Center for Applied Special Technology (CAST), diuen al respecte: La premissa bàsica del disseny universal de l’aprenentatge és que un currículum hauria d’incloure alternatives per fer-lo accessible i aplicable als alumnes, professors i pares amb antecedents, estils d’aprenentatge, capacitats i discapacitats diferents, en contextos d’aprenentatge àmpliament diferents. L’aspecte “universal” del disseny universal no vol dir una solució òptima per a tothom sinó que més aviat recalca la necessitat d’aconseguir activitats, tasques i continguts inherentment flexibles i personalitzats (CAST 1998-1999) Els plans individualitzats Que són? Són una eina per a la planificació de les actuacions i els suports necessaris per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes per tal que puguin aprendre i participar en la vida del centre educatiu. Mesura d’atenció a la diversitat de caire excepcional. S’aplica una vegada esgotades les altres mesures. Ha de ser una proposta de treball contextual, funcional i concreta. És una planificació o una programació personalitzada en base a les propostes generals d’aula i de centre. Qui ha de cursar amb pla individualitzat? Hi ha alumnat amb necessitats educatives especials, necessitats educatives específiques, i trastorns específics de l’aprenentatge als quals se’ls pot donar resposta sense ser necessàries mesures tan excepcionals com els plans individualitzats. Però hem de fer un pla individualitzat per a aquell alumnat que per les seves condicions o circumstàncies personals temporals o permanents, les mesures d’atenció a la diversitat, de centre i grup-classe, aplicades i revisades, resulten insuficients per al seu progrés en l’aprenentatge i participació en la vida del centre educatiu. N’hem de fer per l’alumnat amb dislèxia? No és fàcil respondre de forma categòrica a aquesta pregunta, però jo m’inclinaria a dir que, en general, tenir un pla individualitzat per a aquest alumnat ens pot ser molt útil per diferents motius, com són:

- Les seves dificultats incideixen en una de les competències més clau de l’aprenentatge escolar, la lectura i l’escriptura, que dóna accés a la resta d’aprenentatges.

11

- Només amb el pas del temps no milloren, urgeix determinar l’abans possible els suports i les ajudes tècniques necessàries.

- Per a aquells que en acabar el batxillerat es presentin a les proves d’accés a la universitat, el fet d’haver cursat amb PI els servirà per acreditar la seva condició de dislèxia.

Qui l’ha de fer? A priori el o la tutora de l’alumne ha de ser qui promou la realització del pla individualitzat i en fa el seguiment, sens detriment que en un centre educatiu es decideixi que el coordinador del pla sigui un altre professor. Han de col·laborar en la seva aplicació l’equip docent que té l’alumne a les diferents àrees o matèries que es poden veure afectades per les decisions d’adaptacions de continguts i criteris d’avaluació i aquells altres professionals del centre que treballin amb l’alumne i es pot demanar assessorament als professionals dels serveis educatius. Si es considera necessari, poden participar també com a assessors altres professionals d’altres àmbits professionals, com, per exemple, el de la salut. Previ a la realització d’un pla individualitzat s’ha d’informar els pares o tutors de l’alumne i valorar conjuntament els pros i contres d’aquesta actuació. Qui l’aprova? L’aprova el director del centre amb la seva signatura i s’ha de guardar còpia del pla individualitzat amb la resta de la documentació acadèmica de l’alumne. Previ a la seva aprovació s’ha de demanar l’autorització de la família, que es concreta amb la seva signatura del document del pla. Contingut del pla individualitzat Aquest document ha de ser concret i concís, no ha d’incloure el detall de les activitats concretes que es faran amb l’alumne/a, ja sigui a l’aula o individualment o en petit grup, els diferents professors o els especialistes que puguin intervenir. Ha d’incloure:

- Les dades identificatives de l’alumne/a i dels professionals que hi participen - La justificació - Les actuacions pedagògiques que se’n deriven. - Els criteris d’avaluació - L’ horari setmanal de l’alumne/a, els emplaçaments i els suports - Els acords presos en les reunions de seguiment

Durada del pla La temporalització la determina l’equip que l’elabora, en funció dels objectius a assolir per l’alumne. En principi pot ser raonable prendre decisions per a un curs escolar i a final del curs avaluar els resultats obtinguts, planificar les actuacions pel proper curs i decidir si l’alumne/a ha de seguir o no amb el pla. Es pot revisar i si es oportú finalitzar l’aplicació d’un PI en qualsevol moment , a proposta argumentada del coordinador/a del pla i amb l’acord de l’equip que el porta a terme i de la família o a petició argumentada de la família.

12

A quins documents administratius de l’alumne ha de constar el pla individualitzat? Etapa Documents Primària Ordre EDU 296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària

- Informe individualitzat final d’etapa - Actes d’avaluació final de cicle - Expedient acadèmic

Secundària obligatòria Ordre EDU 295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria

- Actes de qualificacions - Expedient acadèmic - Historial acadèmic

Batxillerat - Expedient acadèmic

- Historial acadèmic No consta que un alumne ha cursat amb pla individu alitzat en els títols corresponents als diferents ensenyaments: - Graduat en educació secundaria obligatòria - Batxillerat Un model de pla individualitzat Respectant els continguts del pla individualitzat cada centre educatiu pot fer-se el seu model. En proposo un per si pot ser d’utilitat i també per il·lustrar que ha de ser un document curt, concís , concret i funcional, com ja he indicat anteriorment. PLA INDIVIDUALITZAT Dades de l’alumne/a

Nom i cognoms

Data de naixement

Curs Nivell

Nom del pare/mare o tutor/a legal

Professionals que intervenen

Tutor/a o coordinador del pla *

Equip docent**

Assessor/a de l’EAP o Orientador/a de l’IES

Altres * S’aconsella que el/la coordinador/a del pla sigui el/la mateixa durant el màxim de cursos possibles) ** Professorat que intervé amb l’alumne/a

13

Durada del pla individual

Vigència � Curs …

� Curs …

� Curs ......

Data d’inici

Seguiment � Trimestral � Cada final de curs Justificació

� Dislèxia � Trastorn d’aprenentatge

� Discapacitat � Malaltia � Altres

(Breu descripció argumentada de la necessitat que l’alumne/a cursi amb PI. Anotar en quin document administratiu de centre es recull la presa de decisió ( Acta d’avaluació , acta de reunió d’equip docent, ...)

Adaptació de les matèries per al curs escolar......

Matèries

Adaptacions Ajudes tècniques/suports

personals

Criteris d’avaluació

Adaptació de les matèries per al curs escolar......

Matèries

Adaptacions Ajudes tècniques/suports

personals

Criteris d’avaluació

Tutor/ra Pare/mare/alumne/a (si és major d’edat) Director/a del centre Noms i cognoms i signatura Noms i cognoms i signatura Noms i cognoms i signatura Data: Resum reunions seguiment Data Assistents Acords

14

Es pot consultar: http://www.xtec.cat/edubib 4. PER ACABAR Tots coneixem bé la influència que tenen les expectatives que percebem en els altres respecte a nosaltres mateixos en la nostra motivació i en les nostres actuacions diàries, per aquest motiu l’escola ha de veure tots i totes les alumnes des de les seves potencialitats d’èxit i deixar de focalitzar en primer pla les seves dificultats, d’aquesta manera tan simple millorarem la situació de tots i cada un dels nostres alumnes. “Tracta a un home com és i seguirà sent el que és. Tracta a un home com pot arribar a ser i es convertirà en el que pot arribar a ser” Goethe