Com a religiosos, ens dediquem a créixeren la vida cristiana. Això és el mésimportant. Primer cal ser, per poder, des-prés, fer alguna cosa. La nostra pretensióés arribar a ser bons cristians. En parau-les de l'època de Calassanç: arribar a laperfecció de l'amor. Per ajudar-nos-hi,vivim en comunitat i fem uns compro-misos públics davant el poble cristià, elsvots. Gràcies a ells, orientem la nostravida d'acord amb l'evangeli. D'aquestamanera de fer n'esperem plenitud en lanostra vida, i un goig molt gran. I d'a-questa vida i goig confiem fer-ne partici-par altres persones.Com a religiosos escolapis, compartimamb Calassanç la convicció que la dedi-cació més productiva de cara a promou-re el canvi profund de les persones(començant per nosaltres mateixos) i deles estructures, és l'educació, entesa nosolament com una instrucció (ja prouimportant), sinó com una contribució aldesvetllament i al creixement de les per-sones, en totes les dimensions possibles.Com a escolapis catalans, ens dediquema tot el que ens ofereixi possibilitats deles dues coses. Ens trobareu en les nostresescoles; també, però, dins l'escola públi-ca o a la universitat; ens podeu trobardins l'educació d'adults o en parvularis.

Altres creant mètodes o materials didàctics, o fent reflexiósobre pedagogia, filosofia o sociologia de l'educació. Altres,en entitats d'acollida d'infants o joves en dificultat: llars,casals, acollida familiar, nens de carrer. Altres en escoles agrí-coles o d'aprenents d'oficis. Altres, en parròquies amb espe-cial dedicació a infants i jovent. I tot això, on? Ja ho sabeu:

l'Escola Pia de Catalunya, a més del Principat, s'estén a lesCalifòrnies (Mèxic i USA), a Cuba, a Pantin (afores de París)i al Senegal.No cal dir que, tot plegat, ho intentem fer, sense oblidar quesom humans. Evidentment, agraïm molt l'ajut de tantes per-sones que ens fan costat en tots aquests intents.

papersdel Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya

54Novembre 2002 · segona època

www.escolapia.net/papers

2 Diversitat, però en cap cas per diferenciar-nos! 4 Benaurances dels educadors 5 Quina feina fem

els escolapis?. Arxiver provincial. Comunitat de Sabadell. Colònies Jordi Turull. 9 Mexicali: Un oasi enmig del

desert 10 Actualitat 12 Escolapis de carnet? Carnet o títol escolapi? Zum-zum

Cadascú des de la seva opció A què ens dediquem, els escolapis?

2

EN

TR

EVIS

TA

Quatre-cents anys d’Escola Pia sónmolts! Quins canvis destacaries?L’Escola Pia ha canviat perquè tambého fa la realitat. Als inicis, JosepCalassanç i una colla d’amics va volerobrir el saber a tothom perquè fos uni-versal i no privilegi d’uns pocs. Llavorsl’escola tenia un paper públic fonamen-tal; forçat per la jerarquia eclesiàstica,va crear la Institució de l’Escola Pia.Aquestes iniciatives sempre es mouenentre dos pols: la Institucionalitzacióque dóna continuïtat i l’Esperit quedóna sentit al projecte inicial. Amb elpas dels anys, l’educació s’entén com unvalor universal i l’Escola Pia va haver debuscar quin era el seu nou paper. Elproblema és quan, per assegurar massael futur, l’equilibri es balanceja cap a lainstitució. A partir d’aquí es poden jus-tificar iniciatives no gaire properes al’esperit inicial.

No pas tots els escolapis us dediqueu a l’educació. Quina és la vostra feina?Jo considero que em dedico a l’educacióperò no a l’escola. Col·laboro en unainstitució que treballa per a la igualtatd’oportunitats de les nenes, els nens ijoves del barri amb una estructura moltpoc institucionalitzada i crec que man-tenim molt l’esperit inicial. No esticd’acord que, en certs ambients escola-pis, es consideri l’escola com l’únicamanera de seguir el projecte inicial. Talcom la tenim, l’escola no pot universa-

litzar el saber. Altres escolapis treballena la universitat, en el departament deJustícia o en iniciatives més anònimes i,per això, molt interessants.

Què distingeix l’Escola Pia d’altresinstitucions religioses que tambésón educatives?El passat i el present. No sé el futur. Elpassat perquè és la congregació mésantiga d’educació popular formantpart, durant molts anys, del teixit humàdel nostre país. Hi ha congregacionsamb menys lligam. No m’agrada, però,anar buscant diferències sinó punts deconnexió amb altres institucions.L’Escola Pia és més propera a moltesescoles laiques i a l’escola pública que acertes institucions educatives catòli-ques.

Escolapis i laics comparteixen el missatge i el fan realitat demaneres diferents. Com es vetllaque sigui així?El missatge no s’encarna de maneres dife-rents entre laics i religiosos. Jo no hocrec. La meva experiència, durant anysdes d’una escola i, ara, en el Casal és queno he detectat diferència entre uns ialtres. Si és que considerem que la basede l’esperit de Josep de Calassanç és launiversalització del saber que humanitza,que trenca fronteres i que elimina exclu-sions. Jo ho intento fer des de la mevaperspectiva de religiós escolapi i n’hi hamolts que ho fan des d’altres perspecti-

Diversitat, però en capcas per diferenciar-nos!Parlem amb Enric Canet

Nascut a Barcelona, 1957. És educador social i llicenciat en cièn-cies biològiques. Actualment és cap de recursos humans del Casaldels Infants del Raval. Escolapi des de 1978. Membre de laCongregació Provincial de Catalunya des d’abril de 1999. Participaperiòdicament a Catalunya Ràdio en la tertúlia «Catalunya Nit». Hapublicat La pobreza y exclusión social en la escuela. ICCE. Madrid2001

ves. Em sembla poc humil i irreal creure’nsque ho fem millor que els altres. Caram!no té cap sentit, ni des del punt de vistaevangèlic, ni des de l’anàlisi històrica, nides de l’experiència quotidiana.

Com, avui, es pot respondre a lesexigències de la societat i no trairel missatge de Calassanç?És molt difícil mantenir l’equilibrientre Institució i Esperit. És impor-tant, necessari i prioritari, sobretot al’escola, el treball sense exclusions nifronteres: hem d’evitar treure’ns desobre els casos més problemàtics i valo-rar, per sobre de tot, la igualtat d’opor-tunitats. Em temo que certs modelsd’escola cristiana són excloents i antie-vangèlics. I si els fem nosaltres, anties-colapis. Volem donar oportunitats aaquells que, normalment, no en teneni vol dir tenir clar que la qualitat va lli-gada a la universalització del saber i noa la privatització.

Defenses un ensenyament crític.Com?Defenso les escoles com a bressols delsaber. Saber que es comparteix entreeducands i educadors perquè tothoms’ha d’educar. Dic educar i no instruir. Ieducar per a viure en l’obertura, en eldiàleg, en l’acceptació de la diversitat, enl’aprendre a aprendre, en la passió perviure i per relacionar-se. Això era el mis-satge de Calassanç i és la manera de res-pondre a la societat. El dia que elprofessorat comencem a saber que edu-quem educant-nos i que aquest és elvalor que podem aportar a l’escola,donarem el nostre pas per canviar lesestructures.

I per apropar-nos a la igualtat?Jo seria partidari, encara que no sé comfer-ho, que l’alumnat de les nostresescoles pagués un impost revoluciona-ri. Hem de ser conscients que totsnosaltres formem part del 2% de lasocietat més rica del nostre món. Nohauríem de compartir millor els bénsde la terra, facilitant la universalitzaciódel saber?

Ets escolapi i no se’t nota. Et camufles?Això que no se’m nota... no ho tincmassa clar! Els capellans i les monges, joels ensumo de lluny, a mi també em deuensumar molta gent, però no tinc capinterès que se’m noti. No crec quehaguem d’anar pel món fent distincions,perquè fan diferències. El món de seglespassats estava marcat per les diferènciesentre sexes, entre jerarquies, entre classessocials, entre grups de prestigi i, dins delgrup, homogeneïtat. Les diferènciesimplicaven discriminació. El món actualestà en una altra ona. Tenim les diferèn-cies anatòmiques (entre ètnies, entresexes) que, dissortadament, han fetmassa discriminacions al llarg de la his-tòria. Però que, poc a poc, marquen ladiversitat humana la qual serveix perenriquir-nos. I amb aquestes diferències,ja en tinc prou.

Creus que una societat més justa és possible. L’escola estàorganitzada i pensada des d’aquesta perspectiva? De cap manera l’escola actual afavoreixuna societat més justa. Ja li podem posardecorats diversos, però l’escola no estàplantejada des de la universalització delsaber. Als grups de poder els interessacrear escoles que marquen diferències. I,dins la mateixa escola, posar notes, dife-renciar currículums, separar alumnat perintel·ligència. Parlem i plantegem cam-panyes i tutories a favor de la solidaritat,de la igualtat, de la cohesió... és fàcil feraportacions econòmiques al tercer iquart món si està molt allunyat. Però,quan algú diferent seu al teu costat, què?

I els pares?M’interessaria saber perquè els pares por-ten els seus fills a les nostres escoles. Quèbusquen? Educar la igualtat i descobrir lariquesa de la diversitat? o el prestigi sociali una assegurança de futur?

3

EN

TR

EVIS

TA

«Quan descobrim que eduquem

educant-nos donarem el pas per

canviar l’estructura»

Feliços els pobresFelices les persones que han deixat laseva terra esperant trobar, aquí, un paísmillor.

Feliços els qui plorenFeliços els qui ploreu pels fills, pelsalumnes o per les desgràcies del mónactual.

Feliços els humilsFeliços els qui amb gestos i paraules sen-zilles intenten acompanyar els altres.

Feliços els qui treballen per la justíciaFeliços els qui s’esforcen en tractar igualtots els alumnes, mestres i pares.

Feliços els compassiusFeliços aquells que no miren el rellotgeamb els qui més ho necessiten.

Feliços els nets de corFeliços els qui viuen amb sinceritat inoblesa, sense por al que diran.Feliços els qui treballen per la pau.Feliços els qui amb la seva vida i la sevaparaula saben transmetre la preocupacióper créixer en la pau.

Feliços els criticats per voler fer lafeina ben fetaFeliços aquells que no fan propagandade la seva feina, dedicació o èxits.

Feliços vosaltres quan, per causameva, us insultaran, us perseguirani escamparan contra vosaltres totamena de calúmnies! Alegreu-vos-eni celebreu-ho, perquè la vostrarecompensa és gran en el cel.També així van perseguir els profetes que us han precedit.

4

REFLEXIÓ Benaurances

dels educadors

5

QUÈ FEM A L’ARXIU I PER QUÈ SERVEIX?

P. Joan Florensa · Arxiver provincial

L’arxiu és el lloc on es guarden els docu-ments que rep o emet una entitat, comen el nostre cas l’Escola Pia de Catalunya

L’arxiu provincial A l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia deCatalunya (APEPC) hi tenim tot el ques’ha produït tant a nivell general de laProvíncia com als col·legis i comunitats,també una biblioteca amb llibres d’autorescolapi, d’història i de pedagogia. No ésmassa voluminosa, però creiem que totsels llibres editats pels escolapis aCatalunya figuren en les nostres prestat-geries i alguns de ben antics amb algunincunable.

Hemeroteca A l’hemeroteca hi ha les revistes proce-dents de les nostres escoles. Algunesdaten de finals del XIX. En els nostrescol·legis i comunitats s’havia anat reu-nint al llarg dels anys, llibres, revistes oaltres coses que sense ser produïdes perla mateixa entitat, tenien valor notablecom ara els incunables. Tot és el queforma el nostre Arxiu. El que tenim ser-veix per informar les escoles i ajudar a ferrecerques.

Col·laboracions i visitesCol·laborem amb les diverses facultatsuniversitàries (formació del professorat,de biblioteconomia i de pedagogia) enles recerques de professors, alumnes iprojectes col·lectius d’investigació (comen el catàleg català de llibres escolars ol’associacionisme juvenil) i treballs derecerca de l’alumnat i rebem visites dediferents persones i entitats per conèixer-ne el funcionament.

SuggerimentsLes portes de l’APEPC són obertes atothom i, especialment, a tot el personalde les nostres escoles. Oferim xerradessobre metodologia de recerca. Una bonametodologia fa que la recerca tingui èxit.Primer cal adquirir el mètode i després javindrà la recerca. O, el que és més acon-sellable, anar-la adquirir-la tot fentrecerques!

QUÈ FEM ELS ESCOLAPIS A CUBA?

P. Josep Liñan · Comunitat de Sabadell

Durant molts anys, els escolapis catalansradicats a Cuba van ser, en gran part, elmotor de l’Escola Pia Americana. DeCalifòrnia a l’Argentina es pot trobarrastre d’escolapis catalans.L’any 1957 es va celebrar solemnementel centenari de Cuba. Hi havia cincgrans col·legis i cap al centenar d’escola-pis. Això permetia fer la província inde-pendent de Cuba. Malhauradament vavenir la ventada i gran part d’escolapis

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

ICQuina feina fem els escolapis?

La normalitat de la vida de cada dia

Què f

an e

ls e

sco

lapis

?

6

van retornar a Catalunya, llevat d’unsquants que van fundar el col·legi de FortLauderdale a Miami. Ara acaba de morirallí el P. Francesc Palà, terrassenc i l’úl-tim dels qui omplien els cinc col·legiscubans. Passada la ventada, quedaren pocs esco-lapis. El P. Jaume Manich,, el P. PastorGonzález, el P. Julio González, el P.Ramon Clapers, i el P. Josep M Coviella.A Guanabacoa, que fou cap i casal del’Escola Pia Cubana, ara hi resten el rec-tor P. Eduard Pini i el P. Guillem GarciaCorichi, mestre dels pocs postulants.Després de tants anys d’esperar voca-

cions hem aconseguit només un juniorque va professar aquest estiu, Ricardo. Els pares donen classes al seminari i alcentre teològic de Maria Reina. Sostenenun taller d’ordinadors molt acreditat iconcorregut gràcies al voluntari, Sr.Jaume Albaigés. També funcionen tallersde matemàtiques, espanyol i anglès.

La parròquia de sant Nicolàs i sant JudesLa parròquia, a l’Havana, és vella i situa-da en un dels barris més pobres i con-flictius de la capital. Té un taller modestd’ordinadors i també d’anglès, espanyol imatemàtiques. També hi funciona una

biblioteca pública. Només hi ha un esco-lapi, el P. Àngel Cuevas que a més de ser-ne el rector, dóna classes al seminari icoordina el jovent universitari (MECU)i el moviment de mestres cristians.També funciona, com a Guanabacoa, lacatequesi i l’esplai. Té atenció als malaltsi vells de la rodalia Guanajai. És l’últimaciutat de la diòcesis de Pinar a 45 Km del’Havana. Des de fa pocs anys la regentael P. Francesc Carreró, escolapi sitgetà.És una parròquia viva que durant moltsanys havien servit els jesuïtes. Té unavida pastoral, litúrgica i cultural moltnotable, amb les dificultats habituals detotes les esglésies de Cuba. El partit elrespecta i em fa por que un dia, no tin-guem un Don Camilo famós. Com l’es-tat es reserva tot el que sigui instrucció,cal fer constants equilibris per nedar iguardar la roba que s’afegeix a les difi-cultats que suposa la vida ordinària deCuba, on falten les coses més elementalscom medecines, hospitals ben dotats,menjar, roba, ulleres... i tot el que uspugueu imaginar. Els sous i les pensionsno donen per viure mínimament i cal fertota mena d’equilibris legals i no tanlegals per poder existir. Els més afectatssón, com sempre, els pobres –la granmajoria– i dels pobres els infants que als7 anys perden el dret a la llet, també elsancians i els malalts. Les cases no espoden defensar de la pluja i necessitenajudes sovintejades. Tot el que val unamica s’ha d’adquirir amb dòlars i aquestshan de venir de l’estranger, de parents id’amics de bona voluntat. L’entrada dedivises més forta sembla ser la que ve detantes famílies dividides, no pas delturisme que sovint fluixeja. Hi ha mésd’un milió d’exiliats voluntaris i cada diacreix aquest nombre. Si em preguntéssiu què necessiten elsescolapis per fer la seva tasca, d’altrabanda, gens fàcil us diria de tot. Comque les coses materials pesen i no sempreles duanes les deixen entrar, envieu elsdiners o per algú que hi vagi o a través dela fundació escolàpia. Si hi va algú,doneu-li medicines (vitamines, coses perl’asma que és tan freqüent, la circulació,el dolor de tota mena...) i no deixeu de

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

ICQ

uè f

an e

ls e

sco

lapis

?

pregar. Certament que la pregària famiracles. Ho he comprovat moltes vega-des. Gràcies per endavant. Tot el quefareu per un d’aquests germans necessi-tats ho fareu a Crist.

QUÈ FAN ELS ESCOLAPIS? DONCS ELS QUE PODEN!

Carles Gil · Colònies Jordi Turull

Certament, és una resposta molt espon-tània, però ja diu prou coses. Els propò-sits són agosarats, però ja sabem com iquant condiciona la realitat, i com que-den transformats els projectes quan esconcreten. Tanmateix, paga la penaseguir la dèria de Sant Calassanç.Intentant personalitzar la pregunta, queés del què es tracta en aquest Papers, sem’acut que seria bo entretenir-me pri-mer en el món de les actituds, de lesvivències, per fer un salt després al quo-tidià més pràctic (que en el poc tempsque porto sent escolapi, he comprovatque és el que més curiositat genera).La primera part deu encaixar força ambel discurs més institucional, probable-ment hagi de ser així, i per aquesta raóens serà menys aliè. Però fent un esforçd’adequació a les circumstàncies de quèparlàvem, procuro fer-me meva la fitadels escolapis apropiant-la a la mevasituació. El resultat és una empresamodesta: acollir. Ara com ara, en l’etapaformativa, l’energia de què disposo emmena a objectius més assolibles, queinsinuïn el marc dins del qual vull treba-llar. Aquesta és la perspectiva des d’onprocuro enfocar totes les tasques quese’m van presentant.Per explicar la segona, cal dir quatrecoses sobre la formació avui a l’EscolaPia de Catalunya. Cap de les tres preci-sions és gratuïta. La formació d’avui,realment està molt allunyada de la queens poden explicar companys escolapis iexescolapis més grans; a més l’Escola Piade Catalunya té unes peculiaritats que ladistingeixen de la resta, que s’accentuenamb el tarannà de la província deCatalunya. A tall d’exemple, els escolapis

catalans, durant el període de formació(que no és gens curt) treballen, impensa-ble en el seminari diocesà, i allunyat dela resta d’ordes, congregacions i provín-cies.Jo ara estic en el juniorat. Com que potsemblar xinès, faré cinc cèntims de quèés (no patiu! que no us explicaré la mevavida des de la primera comunió). Quandecideixes fer-te escolapi encetes unperíode anomenat prenoviciat i, donatque el marc de la qüestió traça el perí-

metre en el fer, només diré que el preno-viciat s’entén com un període en què elteu compromís passa per viure amb elsescolapis i seguir el ritme de la comuni-tat conjuminat amb el teu propi. En elmeu cas, vivia a la comunitat de SantCalassanç i continuava amb la feinad’advocat i els estudis. Després ve elnoviciat. Aquest període sí que és benpeculiar: atures qualsevol procés, ja siguilaboral o d’estudis, i el dediques princi-palment al discerniment,. Jo vaig anar aGipuzkoa i, un cop acabat el noviciat,vaig fer els vots i vaig tornar a Barcelona.

7

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

ICQ

uè f

an e

ls e

sco

lapis

?

8

D’ençà, que visc a la comunitat delCamp de l’Arpa, començo una novaetapa, l’actual.Un dels trets principals d’aquest períodeés l’obtenció de la llicenciatura enCiències Religioses, amb una gran càrre-ga lectiva que ocupa tots els matins denou a dues. Ara bé, la formació no esredueix a l’àmbit estrictament acadèmic,sinó que passa pel món laboral (ja hemvist quina és la posició de l’Escola Pia deCatalunya) i per la comunitat.Desglossem aquest tres sectors:A casa si una cosa fem és no avorrir-nos.Som quatre escolapis que ens trobemsempre que podem, a la pregària i reu-nions de comunitat, i en la mesura delpossible a l’hora dels àpats; i quatrenanos (2 marroquins i 2 catalans). Lanostra comunitat forma part d’un pro-jecte de la Generalitat, el Pla per majorsde divuit anys, que intenta donar unaempenta a molts nivells a nois que hanestat tutelats per la Generalitat. Hi acos-tumen a estar uns dos anys. A ningú se liescapa que la convivència dels vuit ésuna salsa (disculpeu l’expressió), vull dirque cada dia passa alguna cosa.Els matins estudio teologia (quart) a laFacultat de Teologia de Catalunya, queté la seu al seminari. Allí aprofito l’opor-tunitat de tenir la facultat de Filosofia dela Ramon Llull al mateix claustre itambé estudio filosofia (tercer).Alguns dies marxo Balmes amunt, diuenel més venerables que s’anomena a pasescolapi, fins arribar a l’Escola PiaBalmes, on m’esperen nanos de 4td’ESO fins a 2n de Batxillerat. Sóngrups d’uns 15 nois i noies dins l’àmbitde pastoral, i ens reunim setmanalment.Procurem fer una sortides per trimestre iun recés a final de curs. És engrescador:no només tinc el privilegi d’estar a lesprimeres línies per veure com creixen,sinó que a més (i vist el meu quotidià)carrego piles. Aquest serà el tercer anyque hi sóc, i els grups van prenent cos,per això amb l’equip de pastoral desecundària treballem per donar-hi conti-nuïtat un cop acabats els estudis.L’altra feina és la de director deColònies Jordi Turull. Es tracta de fer

que les colònies d’estiu vagin endavanti millorin en qualitat, especialment enl’educació en el lleure. Enguany hi hanparticipat 650 nens i nenes des dels 4als 17 anys. Són grans i reconegudes enel camp de lleure i per això els monitorsvoluntaris ja comencen a preparar elque serà el 39è estiu de colònies.L’equip de monitors (uns 120) que for-men el centre també són un objectiu deColònies, que des de sempre ha vetllatpel seu creixement a través del volunta-riat, grups i xerrades. Facilitar la troba-da entre ells, que són en la gran majoriauniversitaris, ja és suficient per treure’nprofit. De fet, Colònies vetlla pels seusdos grans pilars: els infants que partici-pen en les colònies, i els monitors a quise’ls facilita un espai on conviure, dis-cutir, madurar... Des de Colònies Jordi Turull s’ha d’a-tendre la casa de colònies de Pineta.L’any passat es van enllestir les obresque han deixat una gran casa de colò-nies en un paratge idíl·lic. Cal doncs,gestionar la casa i procurar-ne la sevaocupació. Aquesta tasca és més burocrà-tica, però no més ensopida. D’entrada,ja m’agraden feines que contemplinaspectes d’administració. Després, l’en-tenc com un servei més que els col·legisde l’Escola Pia ofereixen quan hi fanactivitats, i per aquest motiu les obliga-cions van més enllà de maldar per lasimple ocupació de la casa. Es tractad’una ocupació amb sentit.El verb fer, i més per als catalans, ésextensíssim, i l’espai de què disposa larevista (i la bona paciència dels lectors)és limitat. No obstant, espero que ambaquestes pinzellades s’hagi vist què és elque em fa feliç.

Què f

an e

ls e

sco

lapis

?REC

ULL

PED

AG

ÒG

IC

papers desembre

«MOU-TE!»

9

Aquest estiu, el mes de juliol, vaig tenirocasió de conviure amb els qui formen lacomunitat escolàpia de Mexicali.Aquesta comunitat, juntament amb lade Tijuana, Ensenada i les de LosAngeles, formen la Viceprovíncia escolà-pia de Las Californias. Mexicali és unaciutat de l’Estat mexicà de BajaCalifòrnia Norte, situada just a la fron-tera amb la ciutat nordamericana deCalexico (Estat de Califòrnia). La sevasituació de frontera, semblantment a laciutat de Tijuana, determina en granmesura la vida social i econòmica d’a-questa població. Moltes persones es des-placen de l’interior de Mèxic i d’altresindrets d’Amèrica Llatina cap a Mexicali(i les altres ciutats frontereres) amb eldesig de poder, algun jorn, creuar lamolt vigilada frontera dels EEUU.Moltes empreses nordamericanes s’ins-tal·len a Mexicali a fi de millorar llursrendiments econòmics, aprofitant laproximitat geogràfica i els salaris menorsque perceben els treballadors i treballa-dores mexicans. Des de fa pocs anys (5anys aproximadament), l’Escola Pia éspresent a Mexicali. Actualment, formenpart de la comunitat quatre escolapis(dos mexicans, un colombià i un català)i vuit joves (sis mexicans i dos cubans),en etapa de formació per ser escolapis.L’activitat de la comunitat és força inten-sa. D’una banda, a la mateixa casa onviuen realitzen un projecte educatiu queanomenen: Escuelita de tareas. Ofereixena nens i nenes que tenen dificultats ambels estudis la possibilitat d’un recolza-ment, en horari extraescolar. A més delsmembres de la comunitat, col·laborenen aquest projecte un nombrós grup dejoves voluntaris. Una altra de les tasquesque realitzen és l’animació de la parrò-quia de San Pablo. L’acció parroquials’extén, a més del barri on s’ubica, a cincaltres barris (colonias) a través de cape-

lles, que en algun cas és una cosa tan sen-zilla com uns bancs sota d’un arbre. LaParròquia i les capelles són veritablescentres de dinamització social. Un exem-ple d’aquesta acció social són elsCachiveranos. Es tracta de casals d’estiuper a nens i nenes de 6 a 13 anys que esrealitzen durant tres setmanes del mes dejuliol. Els monitors/es d’aquests casalssón els mateixos joves de la comunitatparroquial i de les diferents capelles.Aquest darrer estiu s’han realitzat fins a 7cachiveranos amb un promig de 60-70nens i nenes en cadascun d’ells. Aquestaactivitat suposa, també, un gran esforçde coordinació i formació dels moni-tors/es.Una altra activitat que realitza la comu-nitat escolàpia de Mexicali és l’atencióals joves interns del Consejo Tutelar deMenores. Es tracta d’una autèntica presóde menors. Els nois i noies interns s’hiestan uns mesos fins que s’ha estudiat elseu cas i, aleshores, els tornen a casa sevao bé els envien a la Granja, un centrepenitenciari més gran. En Pep Segalés,escolapi, té una dedicació especial ambaquests nois i noies. La presència d’enPep en aquest centre i la de tots els seuscol·laboradors ha fet millorar la relacióentre els guardes i els interns i ha intro-duït en la vida d’aquests alguns motiusd’alegria. En definitiva, conèixer la presència quel’Escola Pia té en aquesta ciutat xardoro-sa i, en general, en tota la Viceprovínciade Las Californias és un motiu de satis-facció en comprovar que tenim com-panys i companyes que fan un treball tanlloable en aquelles terres.

Víctor Filella · Comunitat del Carme

PER

MIL

LO

RA

RMexicali: Un oasi enmig del desert

Sempre al servei dels més probres

10

AC

TU

ALIT

AT

BALMES

INTERCANVIS

A l’escola, ja fa temps que treballem perconsolidar intercanvis d’estudiants ambd’altres països. Aquest mes d’octubre hemtingut 25 holandesos allotjats en famíliesde l’escola per potenciar a primer de bat-xillerat tant el coneixement i el respecte ad’altres cultures com l’ús de l’eina de lacomunicació que tenim en comú, l’anglès.L’experiència ha estat molt profitosa is’han organitzat visites culturals i lúdiquesa través d’una bona convivència. El mesd’abril anirem a Holanda i coneixerem laseva escola i viurem un munt d’experièn-cies que ja us explicarem!

IGUALADA

UNA ALUMNA EN EL MUSICAL«ANNIE»

La Berta Monrabà, de 13 anys, ha inter-pretat un dels papers protagonistes en lacomèdia musical «Annie» al TeatreNovetats de Barcelona. La Berta ha estatelegida pel director artístic de l’obra,César Belda, en una selecció de càsting,on hi van participar més de dues-centesaspirants.

SARRIÀ

PARTICIPACIÓ A LA CIUTATEls alumnes de Projectes 2 i els alumnes de4t d’ESO que fan el crèdit variable d’es-tructures metàl·liques participaran al pro-jecte «Audiència Pública» que organitzal’Ajuntament des de l’àrea d’ensenyament.

SANT ANTONI

UNA IDEA, UNA INTENCIÓ I UN PROJECTE

L’escola, associada a la Unesco segueixparticipant en el Projecte del Mediterra-niOccidental (PMO) que afavoreix un tre-ball transversal sota tres grans objectius:analitzar els problemes ambientals estu-diant-ne solucions, conservar el patrimoni

natural i cultural i treballar per a la cultu-ra de la pau. L’esforç de l’escola és incor-porar el projecte en les àrees i que traduïmen diferents accions i activitats. Per SantJordi volem fer una Cimera de la Terra onl’alumnat pugui intercanviar opinions idonar a conèixer les experiències realitza-des al llarg del curs.

TERRASSA

VISITA DEL CONSELLER DE TREBALL

El divendres 18 d'octubre va realitzar unavisita a la nostra Escola el Conseller deTreball de la Generalitat de Catalunya,Lluís Franco. L'objectiu de la visita va serconèixer les obres de restauració de l'edifi-ci realitzades el curs passat pels alumnes del'Escola Taller «La Torre de Can Colapi»,així com conèixer també en directe lesdiferents activitats que en el camp de larelació Escola Treball s'estan realitzant enel nostre centre educatiu. El conseller vafer el lliurament de diplomes als alumnesde l'Escola Taller. Va visitar lesinstal·lacions i es reuní amb el director Sr.Antoni Burgaya, amb el Secretari General,Sr. Ramon Francolí i amb els responsablesde l’escola-treball Sr. Ricard Coma i Sr.Fèlix Elbaile. que el van informar de lesdiferents accions que el nostre centre esco-lar en concret i l'Escola Pia de Catalunya.

VILANOVA

LA CONSELLERA AL 125è ANIVERSARI DE L’ESCOLA

El dia 28 de novembre, al TeatrePrincipal de Vilanova tindrà lloc un actecommemoratiu del 125è aniversari delnostre centre. Es comptarà amb la pre-sència de la Consellera d’Ensenyament,així com la del Secretari General del’Escola Pia i el Pare Provincial. Tambéhi serà present el batlle de Vilanova. Al llarg de l’acte, les personalitats assis-tents pronunciaran uns parlaments.Completaran la cerimònia l’actuació dediverses corals.

Noticiari Breu

INSTITUCIÓ

ASSEMBLEA DE CINTRA

El vespre del 18 d'octubre, l'assemblea deCintra va elegir, per al càrrec de presidèn-cia, la Cristina Martínez, provincial de lesTeresianes, en substitució del provincial del'Escola Pia que n'ha estat des de l'inici.

PREPAREM LA DIADA DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ

El proppassat dia 28 d’octubre, es vanreunir, als locals de l’Equip de Gestió, elsdiferents responsables de pastoral de lesescoles per començar a preparar les acti-vitats i materials per ajudar els mestres atreballar el tema a l’aula així com dife-rents projectes de treball: la campanyasobre la roba neta del Setem, la campa-nya sobre el comerç just d’Intermón i laproposta de treball d’educació en valorsper treballar a les tutories a l’ESO elabo-rat pel GREM de la Universitat deBarcelona i la Fundació Jaume Bofill.

NOUS MATERIALS PER A PRIMÀRIA

Enguany, amb la finalitat d’oferir materialsnous i més actualitzats i alhora donar einesals educadors de primària, el reconegutil·lustrador, Francesc Salvà, ha dibuixatdiferents escenes de la vida i l’escola deSant Josep de Calassanç que, conjunta-ment amb unes propostes de treball, facili-tarà, d’una manera propera i actualitzada,apropar-se a la figura de Calassanç.

CAMINEM PER LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA

Cada escola està preparant, amb els alum-nes de 4t d’ESO, la caminada que, sota ellema «Caminem per la pau i la no violèn-cia», se celebra tradicionalment el dia deSant Josep de Calassanç. La jornada d’a-quest curs es farà a Igualada on sortirem dela mateixa escola per anar fins a la Tossa.

LA MEDIATECA AL PROJECTE EDUCATIU DE LA CIUTAT

Els propers dies 5, 6 i 7 de novembretenen lloc a Barcelona, les III JornadesTècniques del Projecte Educatiu de laCiutat sota el lema «Comunicar i

Educar». L’Escola Pia de Catalunya hifarà una comunicació on presentarà «UnProjecte d’Innovació i RenovacióPedagògica. La Mediateca».

TROBADA DE DOCENTS NOUS

El passat dissabte 19 d'octubre en elslocals de l'Equip de Gestió, va tenir lloc latrobada amb els docents que enguanys'han incorporat a les nostres escoles ambl'objectiu de presentar l'organització gene-ral de l'Escola Pia de Catalunya i exposarels referents bàsics que orienten la nostraproposta educativa.

REUNIÓ DELEGATS DELS ALUMNES DE L' ESCOLA PIA

El passat 28 d'octubre va tenir lloc la pri-mera reunió d'aquest curs dels delegatsd'alumnes de l'Escola Pia. Van assistir-hirepresentants de 15 escoles on es va trac-tar: el procés de participació dels alumnesen la IV Assemblea de les Institucions, lesfeines a realitzar en el si de l'escola i latasca que ha de desenvolupar el Consell deDelegats. En la propera reunió del 27 degener s'elaboraran les propostes conjuntesper a l'Assemblea i es decidiran els repre-sentants del Consell que hi assistiran.També es va valorar i demanar que s'estu-diï la possibilitat de realitzar una trobadade tres dies adreçada especialment a alum-nes de postobligatòria.

NECROLÒGIQUES

Han mort els PP. Ernest Bellés (dia 19d'octubre), que havia estat responsable aAlella dels que iniciaven el camí per serescolapis i Elies Ferreres (dia 23), quehavia estat mestre dels novicis a Moià. Desd’aquí el nostre més sentit condol.

AC

TU

ALIT

AT

C a r t e l l e r a I n f o r m a t i v a

Hipergimcana per a tota l'escola el dia de Sant Josep de Calassanç a Vilanova!

Els vespres de Santa Anna. El dia 28 de novembre, a les 8 del vespre, esteu convidats a la

conferència-col·loqui «Què vol dir educar» a càrrec de la Sra.

Marta Mata. (Edifici Mar, c/ Sant Agustí, 59. Mataró)

Novetats bibliogràfiquesPujol, E i Luz, I. Valors per a la convivència. Parramón

Ediciones. SA

AG

EN

DA

I C

ON

TR

APU

NT

Més enllà de les imatges tòpiques conei-xem una realitat concreta: la que ensdóna/en aquell/s qui treballa/en al nostrecostat, que ha fet un compromís religiósper vida i per viure d’una determinadamanera. I el plural és volgut; no pas per-què siguin molts a les escoles, sinó per-què alguns, amb els anys i amb els canvisd’escolapis que hem tingut a les escoles,hem descobert que no són gens tallats almateix patró i que això del ‘carnet’ pot-ser és un identificatiu; que el que comp-ta —com sempre, per sort!— és lapersona. I és que avui en tenim tants decarnets (el Carnet Jove, ja no ens el dei-xen tenir, i mira que diu que té tants des-comptes!), que això sol ja no vol dir res.Perquè si tots els que tenim el del RACCfóssim bons conductors, ben diferentseria a les carreteres! Quelcom semblantdeu passar amb els escolapis (i no nomésperquè alguns acostumin a córrer, ambel cotxe!).- És que són molt liberals —diu un. - O és que els hi agrada més dedicar-se allocs de frontera o a noves experiències

eclesials, i per això han deixat la gestió deles escoles a laics que la puguin tirarendavant —exposa un altre.- Però pocs i afeblits, allunyats de lesdireccions de les escoles —pregunta untercer—, escampats ací i allà, què els hiqueda sinó el carnet? O els hi queda eltítol d’escolapi i el testimoni de molts imolts?- I, certament, l’agraïment de successivesgeneracions —rebla un altre.Josep de Calassanç va haver de fundaruna orde per ‘lligar’ els seus col·labora-dors i per donar-los-hi futur. La fórmu-la, amb alts i baixos, ha funcionat unapila d’anys. En el segle XXI, no s’hauràde reinventar? O l’esperit de les escolespassa per una altra dimensió i és mésobert? Deu ser el tema de la Missió i delProjecte Institucional del Laïcat. Peròaixò no toca, avui que parlem dels esco-lapis?. O potser sí, perquè ells volenconstruir un nou model obert als laicsque s’hi vulguin comprometre. Tot untret d’identitat remarcable!

Zum-zum

Escolapis de carnet?Carnet o títol escolapi? Molts coneixem «l’escolapi» que tenim a prop

papersés una publicació del

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n 08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04 Fax: 93 441 02 87escolapia@escolapia.net www.escolapia.net

Consell de redacció:

Oriol Blancher, RicardComa, David Magrí, Eulàlia París,Xavier Sanchís.

Col·laboradors:

Beatriu Garrido, ManelBagunyà, Responsables deMediateca

Maquetació:

Serafi · indústria gràfica

Coordinació:

Eulàlia París.papers@escolapia.net

Sera

fi · in

dustr

ia gr

àfica

– D

.L. B

-198

40/97

Formació oberta docents de educ.visual i plástica(15,30-18h)

6 · Dia de la Constitució8 · Immaculada Concepció

11 · Reunió comité de qualitat EPC (10-13h)20 · Darrer dia del 1r trimestre25 · Nadal26 · Sant Esteve

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als locals de l’Equip de Gestió.

(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.

NOVEMBRE 20026 · Formació sobre el Caràcter Propi-1ª tanda,

(10-13h), a l’Espai XXI.7 · Reunió responsables PIRMI (16-18h)

11 · Reunió Consell de les Institucions (19-21h)14 · Formació administradors (10-13h)19 · Reunió responsables informática (10-13h)20 · Com són els joves d’avui? (10-13h), a l’Espai XXI21 · Docents de 2n any (tot el dia)

Reunió responsables FOC (16-18h)22 · Trobada PIL27 · Sant Josep de Calassanç

Caminada alumnes de 4t d’ESO (Igualada)28 · Reunió mediatecaris (10-13h)30 · Trobada festiva personal administ. i secretaria

DESEMBRE 20023 · Formació sobre el Carácter Propi-1ª tanda

(10-13h), a l’Espai XXI4 · Formació oberta docents de tecnologia

(15,30-18h)Formació oberta docents de educació física (15,30-18h)

CALENDARI IV ASSEMBLEA Fase Avaluem:

NOVEMBRE 2002

11 · Reunió de tot l’EG (15,30-17,30h)29 · Lliurar avaluació objectius III Assemblea