papersde Son Llàtzer12gener 2011

l mes de desembre d’enguany farà deu anys que estam junts: l’Hospital Son Llàtzer complirà el desè ani-versari. Per celebrar-lo d’una manera lúdica, hem dissenyat una sèrie d’activitats que encara hem d’en-llestir i de les quals us anirem informant. Però, a més de gaudir tots plegats d’esdeveniments de lleure,voldria que aquest any fos també un temps de reflexió.

M’agradaria que tots féssim pinya per analitzar d’on venim i a on anam. Son Llàtzer és un hospital amb bona repu-tació i una imatge exterior consolidada: els usuaris, en general, reconeixen i valoren la nostra tasca. Internament,consider que formam un equip cohesionat i sòlid, de més de dues mil persones, amb un objectiu comú: treballar per-què l’atenció sanitària que oferim sigui cada vegada millor, més avançada, ràpida, segura i eficaç.

També tenim la sort de treballar en un hospital que funciona en sintonia amb els usuaris, cada dia més exigents, i nonomés sanitàriament parlant. Per això procuram anar una passa per davant de les seves demandes. Volem que quanels pacients de la nostra àrea d’influència arriben a l’Hospital estiguin com a casa; per això, durant els darrers tempshem acompanyat l’estada dels pacients amb programes com “Diàlegs Son Llàtzer”, exposicions, un punt de lecturaa Urgències proveït de llibres cedits pel personal de l’Hospital i concursos de vídeo i d’SMS oberts al públic en gene-ral, a més d’altres activitats.

Per tot això també volem celebrar el desè aniversari amb els pacients, desig que es materialitzarà amb activitatsadreçades a ells, com ara una jornada de portes obertes o la participació en el nostre programa de conferències.

A més, per tenir l’oportunitat de conservar un record d’aquest joiós aniversari, aviat posarem a l’abast de tothom —treballadors de l’Hospital i pacients— productes de marxandatge, com ara camisetes, gorres, jerseis o tasses ambel logotip de Son Llàtzer commemoratiu d’aquesta efemèride, que ha estat triat pel personal del centre.

Així doncs, us convid a participar activament en el desè aniversari de Son Llàtzer per celebrar tots plegats que somuna gran família que ja ha recorregut un bon camí. Però pensau que encara ens queda molta vida per endavant imolts de reptes per superar.

Endavant i feliç aniversari!

editorialpapers

EDITADA PERHospital Son LlàtzerCtra. Manacor, PQ 407198 Palma (Mallorca)Tel. 871 20 22 14www.hsll.es

CONSELLDE REDACCIÓMaría CanoGustavo CatalánXavier FeliuAntoni JuanJoana MasLluís Masmiquel

COORDINACIÓJoana MasUnitat de Comunicaciópapers@hsll.es

COL.LABORACIONSGabriel BrionesNeus CrespíMagdalena GarcíaNoemí GuerreroPatricia HernándezErika LudovicoJonathan McFarlandBartomeu RieraCatalina RieraYolanda Rozalén

ASSESSORAMENTLINGÜÍSTICBartomeu Riera

DISSENYI MAQUETACIÓAna Torán

IMPRESSIÓGràfiques Muntaner

FOTO DE LA COBERTA©Xisco Kamal

El Consell de Redacció dePapers de Son Llàtzer con-vida tant el personal comels pacients i els usuaris del’Hospital que enviïn elsseus comentaris o suggeri-ments sobre la revista. Aixòens ajudarà a millorar-la.

DIPÒSIT LEGALPM 627-2008

de Son Llàtzer

E

sumari3 Editorial

Deu anys junts

4 El nostre hospitalPacients amb pròtesi de genoll han participat en un nou programa de telerehabilitació

6 ReportatgeLa sala de lactància, un espai per compartir el camí de la criança

9 NotíciesQuatre serveis de l’Hospital obtenen el certificat de qualitat per la norma ISO 9001:2008

10 La sanitat al mónUn equipo de Son Llàtzer en el Sáhara

11 Anglès mèdicFalse friends

12 EntrevistaMilagros Pérez Oliva, defensora del lector del diari El País

14 ServeisOftalmologia, tractament dels defectes i de les malalties de la visió

16 Pacients amb nomPere Ignasi, l’escultor del vidre

17 Club de lectura

18 Desè aniversari

20 PerfilsMartí Crespí, zelador d’Hospitalització

21 InfermeriaInvestigar per tenir millor cura dels pacients

22 Històries sense clínicaMi reina Dora, per Neus Crespí

23 Passatempsper Bartomeu Riera

revistatrimestralnúm.12gener 2011

Luis AlegreDirector gerent de l´Hospital Son Llàtzer

Deu anysjunts

Alguns dels avantatges d’aquest sistemasón que estalvia temps i desplaçaments alspacients, que poden fer els exercicis quanels va millor i que en poden fer més d’unavegada al dia, segons explica Maria ÀngelsFarreny, cap de la Unitat de Rehabilitació. Abanda d’això, el sistema sempre garanteixla supervisió remota de la teràpia a càrrecde l’equip terapèutic que tracta el pacient. Amés, es podria aplicar a altres patologies.

El sistema informàtic dissenyat per aplicaraquest programa funciona amb un avatar,que reprodueix a la pantalla els movimentsdel pacient. D’aquesta manera pot veure sifa l’exercici correctament i, si no, corregir-lo.

Maria Font és una de les pacients que par-ticipa en el programa de telerehabilitació.Es mostra molt satisfeta per poder fer elsexercicis des de casa: “Abans havia d’espe-rar que vengués l’ambulància a cercar-me,anar a l’Hospital i tornar-ne, i tot plegat m’o-cupava molt de temps. Ara puc fer els exer-cicis a l’hora que em va millor, i fer-los tan-tes vegades com vulgui”.

El projecte ha estat cofinançat amb225.000€ del Ministeri d’Indústria, Turisme iComerç i la Conselleria d’Innovació, Interiori Justícia del Govern de les Illes Balears, enel marc del pla Avanza.

5

Seixanta-vuit pacients operats de pròteside genoll han participat en el programaexperimental de telerehabilitació que haposat en funcionament l’Hospital SonLlàtzer i que permet fer els exercicis acasa; d’aquesta manera s’evita haver dedesplaçar-se a l’Hospital. Aquest progra-ma és fruit de la col·laboració entre laFundació iBit, l´Oficina de Tecnologies dela Informació i Comunicacions del Serveide Salut (OTIC); el Servei de Rehabilitacióde l’Hospital Son Llàtzer, i el suport tecno-lògic de l’empresa Telefónica.

Les proves amb pacients es varen iniciar demanera experimental fa un any i mig i, desde llavors ençà, n’hi han participat seixanta-vuit. Es tracta de persones a les quals se’lsha implantat una pròtesi de genoll i se’ls hadonat l’opció de continuar la rehabilitació acasa seva. Cada metge rehabilitador és quidecideix el criteri d’inclusió dels pacients enaquest programa, en el qual participen demanera voluntària.

Abans de començar la rehabilitació a casaseva, un fisioterapeuta programa a l’hospi-tal els exercicis que corresponen a cadapacient i els explica el funcionament del sis-tema de telerehabilitació. Els que s’acullenal programa reben l’equipament necessariper seguir el tractament, que inclou un ordi-

nador portàtil amb pantalla tàctil, dos sen-sors biomèdics amb tecnologia sense filsper capturar els moviments del pacient, l’u-tillatge necessari per fer els exercicis i unaconnexió per enviar els resultats perInternet al personal de Son Llàtzer.

Una vegada a casa, el pacient es col·locaen una cama els sensors, que van connec-tats a l’ordinador, en la pantalla del qual unafigura simula els moviments que el pacientfa i li indica si està fent correctament elsexercicis de rehabilitació prescrits. Aquestainteracció permet al pacient corregir elsmoviments de rehabilitació mentre els fa iadequar-los al programa. Posteriorment,gràcies al registre de les dades, el fisiotera-peuta analitza els resultats dels exercicis,de manera que pot adaptar-ne la complexi-tat i el ritme a l’evolució del pacient. Aixímateix, quan el pacient fa una visita de con-trol, el metge en valora la millora clínica idecideix el nou tractament que caldràseguir.

Per acollir-se a aquest tipus de rehabilita-ció, els pacients no requereixen coneixe-ments d’informàtica: la telerehabilitació uti-litza un sistema fàcil d’entendre, interactiu iamb mecanismes de retroalimentació(feed-back) que faciliten l’ús, el seguiment il’adherència al tractament.

4

elnostre

hospital

Els pacientsno requereixenconeixementsd’informàtica

Pacients operats de pròtesi de genollhan participat en un nou programa

de telerehabilitació

Un treball en equipAquest projecte de telerehabilitació ha estatpossible gràcies al treball d’un equip multi-disciplinari format per personal sanitari de laUnitat de Rehabilitació de l’Hospital SonLlàtzer, professionals de la Fundació iBit i del’Oficina de Tecnologies de la Informació iComunicacions del Servei de Salut (OTIC),que han comptat amb el suport tecnològicde l’empresa Telefónica.

El programa forma part d’un projecte d’in-vestigació duit a terme pel Servei deRehabilitació de Son Llàtzer,també en col·laboració amb laFundació iBit, per al tracta-ment de diferents patologies,com ara el Play for Health,que es fa servir sobretot enpacients neurològics. Aquestaplataforma, que treballa els aspec-tes físics i cognitius del pacient i utilitzades de puzles a videojocs, permet fer larehabilitació des de casa, amb l’assessora-ment dels professionals hospitalaris, o bé alcentre mateix.

L’equip d’infermeria responsable del pro-grama i de la creació de la sala de lactànciaassenyala que s’ha aconseguit un espaimolt agradable, on és molt fàcil que els pro-fessionals estableixin relacions de proximi-tat amb els pares i els ajudin a assolir elsobjectius respecte a la criança dels fills.

Les usuàries de la sala de lactància se sen-ten satisfetes amb aquest espai i diuen queels dóna tranquil·litat i seguretat saber quepoden acudir a un lloc on el personal estàdisposat a ajudar-les i a resoldre’ls els dub-tes. Hem d’assenyalar que la sala funcionade les 8.00 a les 15.00 hores, i tambéalguns horabaixes en cas de necessitat.Des del mes d’octubre fins ara s’hi han fet320 assistències a mares amb nadons.

Prieto assegura que no hi ha un perfil dedona usuària d’aquest servei: “La materni-tat genera molts dubtes. No només acu-deixen a nosaltres dones que tenen el pri-mer fill, sinó també d’altres que ja tenieninfants però que volen aprendre a criar elnouvingut d’una manera més afectiva,amb més proximitat i contacte físic.Tampoc no es dóna un augment o una dis-minució d’ús del servei depenent de la cul-tura a la qual pertanyin els pares. En el casde les dones marroquines —que, per cert,demostren una gran habilitat per alletar elsfills— hi hem posat uns separadors. No sesenten còmodes donant el pit en grup; pertant, necessiten un espai d’intimitat”, afe-geix Joana Prieto, que assegura que engeneral les dones que van a la sala de lac-tància ho fan per una necessitat de suporti de seguretat.

El més habitual és que les dones acudei-xin a la sala devers quinze dies, però mol-tes vegades en poden fer ús fins a trenta omés gràcies a la filosofia de l’Hospital deprolongar l’alletament natural tant comsigui possible. Després, si una donanecessita suport, pot demanar-ne al seucentre d’atenció primària.

repo

rtatge

La sala de lactància,un espai per compartir

el camí de la criança

La salaestà

gestionadaper l’equip

d’infermeria

4

L’Hospital Son Llàtzer ha creat un espai,integrat a la Unitat d’Hospitalització, ano-menat “sala de lactància” i destinat a lesdones de la seva àrea d’influència. La filo-sofia d’aquest espai és tornar a la culturade la criança en grup.

Tradicionalment, les dones podien com-partir la criança dels fills amb el grup fami-liar o amb amigues que estaven en lamateixa situació. Avui dia, el nucli familiarés més petit i a vegades les dones es tro-ben totes soles davant les dificultats delsprimers dies amb el nadó, tot i que tenenel suport de la parella, que cada vegadamés té un paper més actiu en la cura delsinfants. Aquestes circumstàncies socials ivitals han fet que l’equip d’HospitalitzacióObstètrica de Son Llàtzer hagi dissenyat iposat en servei un programa d’atenció ales famílies amb nadons.

Aquest programa, que s’aplica en ses-sions informatives diàries a la sala de lac-tància, ofereix pautes d’alimentació delnadó i coneixements bàsics de puericultu-ra, i també informa la parella sobre els trà-mits administratius que ha de fer els pri-mers dies de vida de l’infant. L’objectiu ésclar: donar seguretat i suport a les parellesen l’experiència de ser pares.

A la sala de lactància, el personal d’infer-meria també fa el control de manera

ambulatòria dels infants que tenen un peslímit i necessiten més observació. Tambés’hi ha habilitat un servei d’atenció telefòni-ca al qual les mares poden accedir des decasa seva si els sorgeix cap dubte.

La sala de lactància està gestionada perl’equip d’infermeria mateix; per tant, totsels integrants són referents en el progra-ma de formació i ajuden els pares a esta-blir els plans de treball depenent de leshabilitats que necessitin treballar més.Joana Prieto, coordinadora de la Unitatde Ginecologia i Obstetrícia, explica aixíla seva feina: “Unes vegades feim educa-ció i unes altres escoltam… i sempreacompanyam”.

Prieto assegura que es tracta d’un espaiamb la mateixa accessibilitat que l’atencióhospitalària però amb la dinàmica de l’a-tenció primària, on les dones poden resol-dre dubtes i treballar les seves capacitatscom a mares.

La sala de lactància es va posar en serveiel mes de gener de 2010 gràcies a lacol·laboració econòmica de la Conselleriade Salut i Consum, tot i que només funcio-na de manera regular des de l’octubre ambel suport de l’Hospital. Aquest projecte haestat desenvolupat per l’equip d’Hospitalit-zació Obstètrica —infermeres i auxiliars—amb l’ajuda del Servei de Pediatria.

6

Invertir en maternitatés fer-ho en societatInvertir esforços en la maternitat significa educar perso-nes més afectives, més segures i amb possibilitats deconviure millor en la societat. Joana Prieto explica quegeneracions anteriors havien utilitzat models de criançaamb què no es creava un vincle tan estret entre mare ifill, i s’ha demostrat que aquesta desconnexió emocionalpot haver generat alguns problemes emocionals en lasocietat actual.

Avui dia, el model que es vol promoure —a causa delsbeneficis que proporciona— és el de la sobredosi d’afec-te, no en el sentit d’atenció constant, sinó d’afecte, deproximitat i de contacte físic. I això és vàlid tant per a lesmares com per als pares, ja que els homes cada vega-da més adopten un paper actiu en la criança dels fills.“Hem topat pares d’altres cultures i amb altres models decriança que també estan fent passos perquè la materni-tat sigui una experiència compartida”, explica Prieto.

Atenció telefònica:871 202 030

231519199

Mejore la productividad y eficiencia de sus quirófanos con una solución que le permite

• Gestión de lista de espera de forma visual• Optimización de la planificación, citación y capacidad

de quirófanos • Documentación fácil e intuitiva del material quirúrgico • Comunicación eficiente • Análisis potente del rendimiento

www.gehealthcare.com

GE Healthcare

Optimice sus procesos quirúrgicos con Opera by CHCA™

GE imagination at work Opera by CHCA es una marca registrada de CHCA Computer Systems Inc., Quebec, Canada.

Distribuída por GE Healthcare.

© 2010 General Electric Company – Reservados todos los derechos.

Els serveis d’Anatomia Patològica,Urgències, Docència d’Especialistes enformació MIR i FIR i Formació Continuadade l’Hospital Son Llàtzer varen rebre afinals de l’any passat en un acte institucio-nal el certificat per la norma ISO9001:2008, atorgat per l’AssociacióEspanyola de Normalització i Certificació(AENOR).

La implantació de la norma ISO 9001 per-met a l’Hospital Son Llàtzer —entre altresaspectes— aplicar el rigor i la sistemàticaen el treball, mesurar l’evolució i els resul-tats per mitjà d’indicadors i millorar la quali-tat dels seus serveis. Ja estan certificats peraquesta norma el Departament deSistemes d’Informació i el de Control deGestió, i els serveis d’Hematologia iHemoteràpia, Farmàcia, Radiologia,Admissió, Prevenció de Riscos Laborals iMedicina del Treball.

L’any 2007 l’Hospital Son Llàtzer, com aorganització global, va rebre també el cer-tificat de gestió mediambiental per lanorma ISO 14001:2004, l’objectiu de laqual és donar suport a la protecciómediambiental i a la prevenció de la conta-minació en harmonia amb les necessitats

socioeconòmiques. Actualment estanseguint el procés per aconseguir el certifi-cat per la norma ISO 9001:2008 els ser-veis de Documentació Clínica i Arxiu i deFormació d’Infermeria de Pregrau.

La missió de l’OrganitzacióInternacional per al’Estandardització (cone-guda com ISO) és pro-moure el desenvolu-pament de la normalit-zació entre les activi-tats afins en el mónper tal de facilitar l’inter-canvi internacional de béns i ser-veis i, alhora, fomentar la cooperacióinternacional en els àmbits econò-mic, científic, intel·lectual i tecnològic.

L’obtenció dels certificats de qualitat res-pon a la idea de l’Hospital Son Llàtzer demillorar dia rere dia la qualitat de la sevagestió per tal d’oferir un servei excel·lentals seus pacients. D’acord amb això, s’haposat en funcionament un sistema inte-grat de gestió que proporciona les einesnecessàries per garantir la millora contí-nua, l’optimització eficient dels recursos ila protecció adequada de l’entorn.

Quatre nous serveis de l’Hospital obtenenel certificat de qualitat per la norma ISO 9001:2008

notícies

2322

anglèsmèdic

perJonathanM

cFarland

This is the fifth article about false friends or false cognates.False friends in a medical context can lead to very real problems as both languages (ENGLISH and SPANISH)use words, expressions and grammatical constructions that seem similar, but in fact have different meanings.

1 “RECIPIENT” DOES NOT MEAN “RECIPIENTE”“We have a recipient for the transplanted kidney.”“Please, can you use this container for the urine.”RECIPIENT (ENGLISH) = RECEPTOR (SPANISH)RECIPIENTE (SPANISH) = CONTAINER or RECEPTACLE (ENGLISH)

2 “REUNION” DOES NOT MEAN “REUNIÓN”“The University of Barcelona recently celebrated the reunion of the 1960 Medical Year.”“The meeting was held in the Director’s office.”REUNION (ENGLISH) = A SPECIAL MEETING OF PEOPLE WHO HAVE NOT MET FOR A LONG TIMEREUNIÓN (SPANISH) = MEETING (ENGLISH)

3 “FABRIC” DOES NOT MEAN “¨FÁBRICA”“The fabric of the doctor’s coat has changed.”“The pharmaceutical company has its factory in Reus.”FABRIC (ENGLISH) = TEJIDO, TELA (SPANISH)FÁBRICA (SPANISH) = FACTORY (ENGLISH)

4 “DISMAY” DOES NOT MEAN “DESMAYO”“There was dismay at the terrible news.”“The patient had a fainting fit.”DISMAY (ENGLISH) = CONSTERNACIÓN (SPANISH)DESMAYO (SPANISH) = FAINTING FIT (ENGLISH)

5 “TO FUND” DOES NOT MEAN “FUNDAR”“The hospital was funded by private money.”“The hospital was founded in 2010.”TO FUND (ENGLISH) = FINANCIAR (SPANISH)FUNDAR (SPANISH) = TO FOUND (ENGLISH)

6 “INJURY” DOES NOT MEAN “INJURIA”“The patient had suffered the injury in a terrible car crash.”“The boy believed that the result was an insult to his intelligence.”

” INJURY(ENGLISH) = LESIÓN (SPANISH)INJURIA (SPANISH) = INSULT (ENGLISH)

If you have any suggestions or any comments please contact me: mcfarland.jonathan@gmail.com.

9118810

Más de doscientas mil personas residen enlos campamentos de Tindouf, la parte másdura del desierto argelino, a medio caminoentre Marruecos, Mauritania y Mali.Anualmente reciben numerosas delegacio-nes de países que ayudan al pueblo saha-raui en ámbitos tan diversos como la sani-dad, la ecología o la educación. Algunasviven durante años en esa zona y otros,como en nuestro caso, dedicamos unapequeña parte de nuestro tiempo a atendernecesidades sanitarias del pueblo saharaui.

Desde hace veintiún años una comisiónbalear encabezada por Juan AntonioPascual, urólogo del Hospital Son Espases,se desplaza a Tindouf durante tres o cuatrosemanas para ofrecer asistencia médica yquirúrgica urológica a la población saha-raui. Del 24 de octubre al 7 de noviembrede 2010, cinco profesionales de Son Llàtzer—dos enfermeras, dos anestesistas y unurólogo— se sumaron a la comisión, inte-grada por once personas: dos urólogos,dos ginecólogos, dos anestesistas, cuatroenfermeras y un ingeniero electromédico.

La comisión balear no solo ofreció asisten-cia médica, sino que también transportómás de ocho toneladas de medicamentos ymaterial sanitario, siete de ellas en el mesde junio utilizando como medio de transpor-te un camión y una en avión mediante elproyecto “Vacances en pau”. Otros recur-sos fueron transportados por el propio con-voy de la comisión balear.

El trabajo del grupo sanitario en el Sáharafue muy provechoso, pese a las dificultadesasociadas a la precariedad del medio: endos semanas se realizaron cuarenta y cinco

intervenciones quirúrgicas, algunas senci-llas y otras de cirugía endoscópica y lapa-roscópica, de complejidad nada desdeña-ble. Durante nuestra estancia en Tindouftrabajamos codo con codo con el personalsanitario saharaui —enfermeros, técnicos,un urólogo y un ginecólogo— y realizamosno solo una labor asistencial sino tambiénde formación continua con el personalsaharaui, sin el cual sería imposible la rea-lización de nuestros proyectos.

Nada más llegar allí uno cambia por com-pleto el prisma con el que ve las cosas y laforma de valorar las comodidades del día adía. Vivimos una casa de Gran Hermano enel desierto, donde todo —lo bueno y lomalo— se comparte de sol a sol. Se creó unvínculo indescriptible de trabajo, cariño y ala vez de lucha y superación entre el propiogrupo y también con los saharauis. La cre-atividad y la agudeza fueron nuestros alia-dos día tras día, y la recompensa fueinmensa tras cada barrera superada.

Éramos ingenuos al creer que íbamos allí aaportar nuestro ser, que quizá podríamoscambiar algo en el destino de este pueblo.Al regresar, tenemos nuestras dudas. Ellosesperan la tierra madre prometida y eso leshace luchar y levantarse con una sonrisa enlos labios. Nosotros hacemos aparicionesesporádicas ofreciéndoles nuestro bastónpara que sigan caminando hacia su objeti-vo; pero lo que recordamos con claridad yserenidad son sus miradas directas al alma.No nos queda claro quién ayuda a quién.

Gabriel Briones Mardones, urólogoNoemí Guerrero Ruano, enfermera

Patricia Hernández Puiggròs, anestesistaErika Ludovico, anestesista

Yolanda Rozalén Navarrete, enfermera

Un equipo de Son Llàtzer,en el Sáhara

En dossemanas

se realizaroncuarenta y cincointervenciones

quirúrgicas

lasanitat

alm

´n

2322 23

comprar la vacuna per a sis milions de per-sones, i al final se’n va subministrar a dosmilions, em sembla. França en va comprarper al 50 % de la població i Suïssa, per al100 %. Tots aquests països tenien elsmateixos elements per decidir quantesvacunes comprarien, i tot i així cadascunen va comprar per a un percentatge depoblació diferent. Aquesta compra va seruna decisió obligada per un estat de l’opi-nió pública que els mitjans de comunicacióvaren contribuir a crear oferint informa-cions alarmistes. També l’OMS hi va des-envolupar un paper important, perquè vafer una crida mundial, cosa que va crearuna hiperreacció als països més rics queels va menar a gastar milions d’euros, tot ique aquests diners s’haurien pogut gastaren un altre tipus d’actuacions.

Hi ha alguna cosa que es pugui fer percanviar aquesta dinàmica?Aquesta és una dinàmica perversa, per-què els mitjans de comunicació són espe-cialment sensibles a les amenaces i a lesnotícies negatives. Per definició, una notí-cia molt negativa és més notícia que unaamenaça petita. I una crisi com la de lagrip aviària o de la grip A ens col·loca en elpitjor escenari possible. Els diaris titulen“La grip A colpejarà quatre de cada deueuropeus”, i després resulta que a causade la grip A hi ha hagut menys morts que acausa de l’estacional. A més, cada un delsprimers morts varen sortir als mitjans decomunicació. Això també té a veure ambun món globalitzat, on aquesta societatespantadissa, que defineix SimonBauman, té moltes pors, i si qualsevol

amenaça es veu per la televisió, per hipo-tètica o remota que sigui —encara quepassi a Indonèsia— és com si fos unaamenaça que és aquí mateix, a Palma.

No s’hauria de fer una crida als mitjansde comunicació perquè reflexionassinabans de crear aquests estats d’alarma?Sí, s’ha fet des de diferents àmbits: jo ho hefet com a defensora del lector d’El País is’ha fet des dels col·legis de periodistes,però no ha servit de res. L’autocrítica quevàrem fer sobre el virus de la síndrome res-piratòria aguda greu i la grip aviària no vaaconseguir que no es repetís el mateix ambla grip A; més aviat es va crear el mateixalarmisme multiplicat per tres.

És a dir, no hi ha manera d’aturar-ho?El que és important no és el factor indivi-dual, sinó el d’arrossegament que té ladinàmica periodística. Els mitjans de comu-nicació creen alarma, les autoritats sanità-ries responen a l’alarma, el ministre de tornaugmenta la seva popularitat en lesenquestes si dóna una resposta preventivaal nivell màxim. Com que això incrementala seva popularitat, els mitjans es veuenlegitimats en la seva alarma. Mitjans i auto-ritats es legitimen mútuament i fan créixerl’espiral de l’alarma. I al final, qui s’atreveixa aturar-la? Quin és el ministre que deci-deix no comprar Tamiflu® quan el país veín’està comprant? Quina comunitat autòno-ma s’atreveix a no administrar la vacunacontra el papil·loma si la del costat ho fa?Tothom hi està atrapat, ningú no té forçaper aturar un cap de fibló que ens arrosse-ga a tots, fins que s’esgota per desmesura,per cansament.

13

“En la culturade la urgència,els políticses veuenabocatsa prendredecisionspreventives”

132212

“Els mitjans decomunicació

creen l’alarmai les autoritats

sanitàriesresponena aquesta

alarma”

“Els hospitals han passat d’una cultura paternalistaamb el pacient a una altra més d’igualtat”

entrevista

Milagros Pérez Oliva és llicenciada en ciències de la informació per la UniversitatAutònoma de Barcelona i també va cursar estudis de dret a la Universitat de Barcelona.Des de 1982 treballa al diari El País, on actualment exerceix de defensora del lector. Ha

col·laborat regularment com a analista en diferents programes, com ara Hora 25 i ElBalcó, de Cadena Ser, Bon dia Catalunya, de TV3, i 59 segons, de TVE.

Recentment ha estat a l’Hospital Son Llàtzer, on ha impartit un taller al personal sanitarititulat “Expectatives de salut a la societat mediàtica global”.

Considerau que les informacions sanità-ries creen falses expectatives en elspacients?La creació de falses expectatives és la con-seqüència d’una dinàmica en la qual inter-venen la indústria farmacèutica, el sistemamèdic i els periodistes. La competènciaentre els laboratoris i els equips d’investiga-ció fa que els avenços mèdics que encaraestan en la fase preliminar es comuniquin ales revistes científiques i als mitjans decomunicació. Perquè un medicament arribial mercat han de passar almanco deu anys,període durant el qual ha de demostrar queno és nociu i que cura realment. El quepassa avui és que la medicina es presentaals mitjans de comunicació en termes defutur. Això, unit a un discurs geogràfic delsavenços mèdics i tecnològics, crea en laciutadania la impressió que la medicina hopot resoldre tot. Aleshores, quan un metgediu a un pacient que, en el seu cas, no elpot curar, el pacient es demana com li potdir això si cada dia llegeix als mitjans decomunicació notícies sobre nous avençoscientífics.

Pensau que aquestes falses expectati-ves han fet que canviï la relació entre elmetge i el pacient?Però no només per això: hi influeixen altrescoses, com ara que els hospitals han hagutde passar d’una cultura paternalista amb elpacient a una altra més d’igualtat. El metgesempre tendrà preeminència, perquè ésl’expert en la matèria; però el pacient cada

vegada és més conscient dels seus drets iestà més informat. Vol que el metge l’infor-mi i prendre les seves pròpies decisions. Elproblema és que molts pacients estanimbuïts per la cultura del consumisme i dela queixa; i, quan acudeixen al metge, mésque informats moltes vegades hi van desin-formats a causa del que han trobat aInternet. Per tant, ens trobam no nomésamb un pacient que reivindica el seu dret aser ben tractat sinó amb un pacient impa-cient: reclama molt i no tolera la frustració ila negativa.

Pot la pressió dels mitjans de comunica-ció propiciar decisions de les autoritatssanitàries davant crisis com les de lagrip aviària o de la grip A?Hi ha una dinàmica en què es prenen deci-sions polítiques sota la pressió d’estatsd’opinió creats prèviament de manera arti-ficial, és a dir, sense que es produeixi undebat en termes científics. Això té a veureamb la cultura de la urgència, en què elspolítics es veuen abocats a prendre deci-sions preventives —per si de cas passaalguna cosa—, que moltes vegades noestan basades en dades reals sinó enhipòtesis, com ha passat en els casos dela grip aviària i de la grip A. Les dues crisisvaren ser similars: es varen presentardavant la ciutadania sota el paràmetre delpitjor escenari possible, la qual cosa vamenar els polítics a prendre decisionsurgents i ràpides. En el cas de la grip A, esva donar la paradoxa que Espanya va

Milagros Pérez Oliva,defensora del lector d’EEll PPaaííss

12

2322

A la Secció del Segment Anterior s’abor-den totes les alteracions que es produei-xen a la part externa de l’ull, com ara lesmalalties de la còrnia. El Servei d’Oftalmo-logia és el que fa més trasplantaments decòrnies a les Illes Balears. Utilitza lesnoves tècniques, mínimament invasives,de trasplantament lamel·lar de còrnia,cosa que permet una rehabilitació visualdels pacients més ràpida que amb unaintervenció convencional. A més, SonLlàtzer és l’únic hospital d’Espanya —idels pocs del món— que fa el trasplanta-ment selectiu de l’endoteli corneal, tècnicaconeguda per les sigles DMEK.

També es duu a terme la cirurgia de cata-ractes per mitjà de la tècnica de facoemul-sificació per mínima incisió i implantacióde modernes lents intraoculars, i utilitza ellàser de neodimi-YAG per a la prevenció iel tractament del glaucoma agut i de lescataractes secundàries.

S’ocupa també del tractament i del segui-ment del glaucoma: fa anàlisis de fibresnervioses i de la papil·la òptica per a ladetecció precoç del glaucoma crònic, itambé realitza la perimetria computadaper mitjà dels programes més avançatsde detecció precoç del dany glaucoma-tós. En matèria quirúrgica, s’apliquen alglaucoma les darreres tècniques quirúrgi-ques no invasives, entre les quals l’ano-menada “esclerotomia profunda no perfo-rant”, que redueix al mínim el risc de com-plicacions.

La Secció de la Retina i el Vitri tracta lesmalalties de la retina, per a la qual cosadisposa —a més del làser d’argó verd,estri per a les retinopaties vasculars i laprevenció del despreniment de retina—de dos moderns làsers vermells, que per-meten el tractament d’algunes degenera-cions maculars associades a l’edat permitjà de la teràpia fotodinàmica i la termo-teràpia transpupil·lar.

Per al tractament quirúrgic de les malaltiesde la retina es disposa del vitreòtom poste-rior més avançat, amb un endofotocoagu-lador de díodes quirúrgic, cosa que permettractar tots els processos retinals suscepti-bles d’aquesta tècnica, com ara els des-

preniments de retina, les membranes epi-retinials, els forats maculars, etcètera.

En el camp del diagnòstic, el Serveid’Oftalmologia disposa de l’angiografiadigital, amb un programa de tractamentde la imatge, i de les modernes tècniquesd’escàner de retina per mitjà de tomogra-fia de coherència òptica (OCT).

Pel que fa a la Secció d’Estrabologia iOftalmologia Infantil, s’hi apliquen totesles tècniques optomètriques de tracta-ment de l’ambliopia funcional i de l’estra-bisme, tant en infants com en adults.L’oftalmologia infantil es tracta per mitjàde les darreres tècniques de cirurgia de lacataracta congènita, del glaucoma congè-nit i de cirurgia vitreoretinal.

Per la seva part, la Secció de CirurgiaPlàstica Ocular i Orbitatòria tracta tots elsprocessos que presenten els pacients.

191717

És el serveique fa més

trasplantamentsde còrnies

a lesIlles Balears

El Servei d’Oftalmologia de l’Hospital SonLlàtzer s’ocupa del diagnòstic i del tracta-ment dels defectes i de les malalties de l’a-parell de la visió. És a dir, la funció delsoftalmòlegs és actuar de manera professio-nal en la conservació, el restabliment i lapromoció de la salut de l’òrgan de la visió,la qual cosa exigeix un alt grau de qualitat,de competència i d’excel·lència per complirla seva missió amb responsabilitat.

Per assolir aquest objectiu, el Serveid’Oftalmologia està dotat de recursos mate-rials d’alt nivell tecnològic, dels instrumentsmés avançats per al diagnòstic i el tracta-ment ocular de què disposa la ciènciaactualment i d’un equip de professionalsmèdics oftalmòlegs joves, amb una forma-ció especialitzada obtinguda per mitjà delMIR i amb diversos anys d’experiència pro-fessional a diferents centres hospitalaris del’estat. El Servei d’Oftalmologia de SonLlàtzer disposa de la mateixa cartera deserveis que els hospitals públics delSistema Nacional de Salut.

Alguns dels objectius del Servei d’Oftalmo-logia són la millora contínua de la qualitat, larecerca de l’excel·lència del procés i l’ob-tenció de rendibilitat social, que ve donada

per la suma de l’eficiència i l’eficàcia de l’à-rea. Els metges són conscients que el seudeure no és només curar les malalties delsulls, sinó també administrar amb responsa-bilitat els recursos que l’Estat ha posat enles seves mans.

D’aquesta manera, la seva missió emanade l’ètica mateixa de la professió mèdica,per la qual cosa ofereix una assistènciaintegral als pacients i als seus familiars,facilita l’accessibilitat del servei als usuaris,minimitza el temps d’espera per a les con-sultes, per a les proves diagnòstiques i perals tractaments quirúrgics, i informa demanera clara a cada pacient sobre el pro-cés que l’afecta i sobre les solucions que laciència oftalmològica actual ofereix per alseu cas.

El Servei d’Oftalmologia està, per tant, equi-pat de prou mitjans materials i humans pertractar totes les malalties dels ulls que pre-sentin els pacients de l’àrea de referènciade Son Llàtzer. Per atendre la demandas’organitza en diferents subespecialitats: laSecció del Segment Anterior, la de la Retinai el Vitri, la d’Estrabologia i OftalmologiaInfantil, i la de Cirurgia Plàstica Ocular iOrbitatòria.

18

serveis

oftalmologia

Tractament dels defectesi de les malalties de la visió

161614

Son Llàtzer ésun dels pocshospitalsd’Espanyaque fatrasplantamentsselectius del’endotelicorneal

15

2322

La hermana “Por qué esperar —pensé—, por qué creer que grandes pueblos puedan entenderse, conviviren paz en las distintas regiones de la Tierra, cuando todas las personas son víctimas desespe-radas y causales de pasiones ciegas e impulsos irracionales”. Este es un fragmento de La her-mana, un relato del escritor húngaro Sándor Márai, quien con la llegada del comunismo a supaís se exilió, primero a Italia y luego a los Estados Unidos.

La hermana (1946) es, en pocas palabras, una novela que de una forma refinada y brillanteexpone hasta qué extremo ilimitado puede llegar la confianza entre un enfermo y la personaque lo cuida. Es una novela lenta, pausada, reflexiva y sensible, que relata la relación entre elmédico y el paciente ante la enfermedad, abordando de forma amplia las inquietudes persona-les básicas e intemporales, las que no saben de momentos históricos ni países, y que puedenaflorar ante el dolor, el amor, la música como arte o el enigma de la muerte.

En esta novela, que tiene como fondo la última guerra mundial, se narran dos relatos. El primero está con-tado por un escritor que, junto con otras personas, pasa la Navidad alejado de la guerra, en un hostalpequeño de montaña donde se van sucediendo escenas y conversaciones cotidianas y también el suici-dio de una pareja de amantes. Durante esos días, el escritor coincide con un eminente pianista aquejadopor una rara enfermedad que afecta a sus manos y no le permite tocar el piano. Este primer relato sirvepara introducir el segundo, ya que el pianista, después de morir, lega al escritor lo que va a ser la siguien-te parte de la novela, en la que describe los momentos de su vida hasta su muerte, que transcurren entrela cumbre de la fama y las profundas conversaciones que el paciente tiene con el médico que le trata, quevan desde la curación por la ciencia médica o la necesidad de la lucha del paciente contra la enfermedad.

Magdalena García, patóloga

La vida en busca de pasión y sentido “Nacemos inocentes. Sin emociones mezcladas, sin dudas, sin miedos, sin mentiras…dotados de pasión por vivir. Es entonces cuando comienza la búsqueda del sentido enuna realidad diaria de luces y de sombras donde nos asaltan el amor, el miedo, la tris-teza o la tentación”. Con esta armonía de palabras empieza el libro de Elsa PunsetBrújula para navegantes emocionales.

La autora nos transporta al mundo de las emociones, único lenguaje universal y desconocido paramuchos. Carl Jung, Alfred Adler, Kübler-Ross, Joan Garriga, Jeffrey Young, Cyrulnik, Carl Rogers ytantos otros estudiosos de la mente humana están presentes en el texto. Aportan y comparten des-cubrimientos y facilitan los recursos y las estrategias para relacionarnos con nuestro entorno.

Elsa Punset nos descubre, de forma sencilla, la pérdida de la inocencia y nos explica por qué perde-mos esa curiosidad inicial apasionada, y cómo fijar la atención en el presente sin anclarnos en unpasado ya vivido y sin retorno. Aborda el conflicto desde el miedo emocional, las trampas, la lealtady el perdón. No se olvida de las trampas de la tristeza ni de sus dones: la pasión, cómo ahuyentar latristeza e incrementar la felicidad. Nos incita a la tentación de la pereza hasta llegar a la perspectivade la creatividad. Nos anima a dejarnos llevar por nuestra capacidad innata de amar y la comunica-ción amorosa. Concluye con la desnudez, donde sitúa el bagaje emocional y la resistencia al cambioconsiguiendo la libertad para encontrar el sentido de la vida.

Se trata de un libro coherente y accesible que nos aporta más conocimiento sobre las emociones; esdecir, nos enseña recursos y habilidades para reconocer y procesar la información que transmiten lasemociones y sus relaciones con el entorno, y, a partir de esto, a razonar y resolver problemas eficaz-mente. No hay emociones buenas o malas: todas son válidas y cada una tiene su función. Incluso lasemociones negativas presentan una función útil de adaptación.

Catalina Riera, psicóloga

club de lecturaCoordinat per Magdalena García i Antoni Juan

171016

És l’autor

de les

escultures dels

Premis

Son Llàtzer

pacients amb nom

Té l’aspecte d’un savi distret i la miradainfantil de tots els que són artistes. Al seutaller de Sant Joan, en una antiga nau ques’utilitzava per a la cria de pollastres, esbelluga d’un lloc a un altre. Pertot arreu hiha peces de vidre, escultures acabades,unes altres a mig fer, faramalla aquí i allàque després farà servir per a les sevesobres. Allà té el petit forn on cou el vidre,peces úniques i exclusives. No n’hi ha capd’igual: la mà de l’artista sempre és lamateixa, però l’obra és diferent.

Nascut a sa Pobla l’any 1949, Pere Ignasiva ser picapedrer abans que artista. Peròassenyala que a l’hivern feia molt de freda l’obra, i per això va començar a fer feinaa fàbriques de vidre, on es trobava calenti a cobro. Després de treballar per altri, als27 anys va veure que no podia evolucio-nar més i va decidir emprendre una carre-ra artística en solitari. “Per arribar a mes-tre, abans s’havia de morir qui t’haviaensenyat, i per això vaig decidir treballarpel meu compte”, explica.

Ara continua innovant i millorant les tècni-ques, per demostrar-se a si mateix que lacreació amb vidre no té límits. Els límits,segons ell, només estan en la inversió ques’ha de fer amb el material, que és moltcar. Pere Ignasi és l’autor de les escultures—l’ocell i el món— que l’Hospital SonLlàtzer va lliurar als guanyadors del premis

científics en el marc de la celebració de laFesta de la Primavera de 2010.

Ha fet nombrosos simposis i exposicions,tant a l’illa com fora —com ara a Ucraïna ia Rússia—, tot i que no és gaire partidaride fer-ne. Seguint la seva filosofia de cre-ador anàrquic, assegura que no vol donarguany als galeristes: “Són uns botiguers.No som nosaltres, els artistes, els que hemde treballar per als galeristes, sinó a l’inre-vés”. Tal volta per això Pere Ignasi hareformat fa poc el seu taller i n’ha recon-vertit una part en sala d’exposicions, on lagent pot gaudir de la seva obra i, si vol,comprar-n’hi a ell directament, sense inter-mediaris.

Tot i que ja ha passat els seixanta anysd’edat, l’escultor del vidre diu que fins fapoc mai no havia anat al metge. “Bé, unavegada, fa molts d’anys, quan vaig tenirpedres als ronyons. Sempre he estat béde salut, i els refredats me’ls curava ambquatre aspirines”, assegura. No li agradaanar al metge per culpa de les conversesque sent mentre hi espera: “La gent contahistòries terribles, i no tens cap més remeique escoltar-les: no pots tapar-te les ore-lles! Ara, una altra cosa és l’atenció quet’hi donen, que és molt bona”. Malaura-dament, unes molèsties en un colze hanfet que hagi hagut de visitar el nostreHospital.

Pere Ignasi, l’escultor del vidre

El desembre de 2011, L’Hospital Son Llàtzer complirà deu anys de vida. Percelebrar-ho s’han programat diverses activitats que es desenvoluparandurant tot l’any i que han estat ideades per comissions integrades per per-sonal del centre. Tot i que informarem puntualment d’aquestes activitats, usn’oferim un avanç.

ExposicionsExposició interactiva titulada Dale voz a la diabetes tipo 2. Del 9 de febrer al 14 de març,s’instal·larà un pàncrees gegant al vestíbul d’Hospitalització.

Jornades Jornada de portes obertes per als pacients de Son Llàtzer (Abril).Jornada de portes obertes per als familiars del personal (Setembre).Jornades d’agraïment: al vestíbul d’Hospitalització s’instal·larà un escenari on els pacients deSon Llàtzer podran participar en un vídeo per donar les gràcies a l’Hospital. També podranagrair la tasca del personal del centre amb una abraçada. A més, hi haurà una pantalla on elpúblic podrà veure constantment les paraules d’agraïment.

Segona edició de la Festa de la Primavera (juny)Premis Son Llàtzer: convocatòria dels premis científics hospitalaris i també del concurs derelats curts per SMS i del concurs de vídeo per mòbil (oberts al públic en general). Acte de lliu-rament dels premis de la Festa de la Primavera.Festa infantil amb tallers per als infants impulsats pels pares: papiroflèxia, fang, ball, cuina... Música: actuació de la coral de Son Llàtzer amb un concert per als infants hospitalitzats i tro-bada de corals de diferents hospitals.Teatre. Primera representació del grup de teatre de Son Llàtzer.

Activitats esportivesCursa de set quilòmetres a l’Hospital Son Llàtzer. Torneigs de pàdel, futbol, ping-pong....

Activitats internesTallers de ioga, tai-txi i salsa, amb classes magistrals de cada una d’aquestes activitats. Teatre: creació d’un grup de teatre, que farà dues actuacions, la primera durant la Festa de laPrimavera i la segona per Nadal.

Activitats lúdiquesViatges: organització de viatges per al personal de Son Llàtzer (viatge a Port Aventura).Excursions a la natura, la ruta del vi, visites guiades per Palma. Gastronomia: concurs gastronòmic, amb lliurament de premis al Club Nàutic de sa Ràpita.

Cicle de cinema MediCine S’està elaborant el programa d’un cicle de medicina i cinema. Es projectarà una pel·lícula o undocumental i a continuació es farà una taula rodona sobre el tema.

18

Actes institucionalsGran acte commemoratiu del desè aniversari de l’Hospital,amb la participació de les autoritats sanitàries, el lliurament depremis d’homenatge, l’actuació del grup de teatre i de la coral, etc.Presentació del llibre i l’audiovisual Son Llàtzer, deu anys junts. Sopar de Nadal del Desè aniversari.

MarxandatgeD’aquí a unes setmanes es posaran a la venda diversos productes —gorres, tasses, samarretes, jerseis, etc.— amb el logotip comme-moratiu del desè aniversari de l’Hospital.

19

El 18 de generl’Hospital Son Llàtzerva iniciar a la salad’actes l’edició de

2011 del programa “DiàlegsSon Llàtzer” amb un conferència del cuinerde Lloseta Santi Taura titulada “Menjar bo isaludable”. Alhora que parlava, va oferir unespectacle de cuina en directe (show coo-king) per al públic assistent, en què elabo-rarà dos plats creats per ell.

Santi Taura fou presentat per LluísMasmiquel, cap del Servei d’Endocrino-logia, i va comptar durant l’espectacle ambla participació de dos metges experts engastronomia, l’epidemiòleg Antoni Pareja iel traumatòleg Mariano Martínez.

El programa “Diàlegs Son Llàtzer” d’en-guany inclou, a més de l’espectacle endirecte de Santi taura, una conferència —ladata de la qual encara no està concreta-da— del metge Luis Rojas Marcos, directordes de 1981 dels Serveis Psiquiàtrics de laxarxa d’hospitals públics de Nova York iautor de nombrosos llibres com ara Superarla adversidad, La autoestima i Convivir,entre d’altres.

També comptarem amb la presència deCamilo José Cela Conde, doctor en filoso-fia per la Universitat de Barcelona i direc-tor del Laboratori de Sistemàtica Humanade la Universitat de les Illes Balears, quepronunciarà la conferència titulada “El arte

en el cerebro, las redes neuronales impli-cadas en la percepción de la belleza”.

El programa “Diàlegs Son Llàtzer” es vainstaurar l’any passat sota el títol “Salut ihumanitats”, en el qual varen participarAlbert Espinosa, guionista de la pel·lículaPlanta 4ª; Emilio Duró, especialista enrecursos humans i en motivació personal; iRafael Matesanz, director de l’OrganizacióNacional de Trasplantaments, una institu-ció la missió fonamental de la qual és faci-litar la donació i el trasplantament d’òr-gans, teixits i cèl·lules.

El programa “Diàlegs Son Llàtzer” estàadreçat al personal del centre, però tambéals pacients i al públic en general amb l’ob-jectiu d’apropar la sanitat a la ciutadania.Volem que es percebi l’Hospital no com unlloc de malaltia sinó de curació, i això sig-nifica parar atenció al cos i a l’ànima.

Son Llàtzer

celebra

el desè

aniversari

amb un ampli

programa

d’activitats

“Diàlegs Son Llàtzer 2011” comença amb una conferència del cuiner Santi Taura

aniversari

Des de l’octubre de 2009, el Grup d’Investi-gació en Infermeria i Pràctica Basada enl’Evidència treballa per fomentar el pensa-ment crític i per potenciar la recerca en cures,amb l’objectiu de millorar la pràctica clínica. ElGrup va néixer de la voluntat de la Direcciód’Infermeria de l’Hospital Son Llàtzer i de l’en-tusiasme i la dedicació d’un grup de fisiotera-peutes i infermeres.

S’ha d’assenyalar que el personal d’inferme-ria no té molta tradició investigadora; de fet, laformació en metodologia de recerca no es vaincloure en els estudis d’infermeria fins fa 20anys. Amb aquest punt de partida, a pesarque tots els membres del Grup havien rebutformació en investigació en major o menormesura, el primer pas va ser formar-se. En eltermini d’un any, els membres del Grup hanassistit a nombrosos cursos de metodologia,de recerca bibliogràfica i d’altres matèries a fide consolidar la seva formació.

Actualment, el Grup està immers en la fased’avaluació de les necessitats i dels interes-sos dels diplomats de Son Llàtzer amb la fina-litat de donar suport i oferir ajuda sobre lametodologia per realitzar projectes de recerca,principalment en les etapes inicials, en què eldisseny dels estudis pot generar dubtes, iguiar els professionals en el procés de difusiódels seus treballs a la comunitat científica.S’ha creat un espai a la intranet —dins l’àread’infermeria— on es posa a disposició delsprofessionals diferents tipus de documents,com ara articles, guies metodològiques i pàgi-nes web d’interès.

Per una altra banda, el Grup ha obert dueslínies de treball. La primera és la investigaciósobre les vies venoses perifèriques per mini-mitzar el risc d’infecció. En aquest camp, haimpulsat la revisió dels protocols i dels proce-diments relacionats amb les vies venosesperifèriques i ha fet una revisió de la literaturacientífica amb l’objectiu de garantir les millorspràctiques.

L’altra línia de recerca està relacionada ambles caigudes: s’estudien els factors que pre-disposen els pacients a patir una caiguda ila modificació dels factors estructurals del’Hospital per reduir aquest risc, entre d’al-tres aspectes. En aquesta línia de treball,alguns membres del Grup han presentatuna comunicació a la XIV Trobada Inter-nacional d’Investigació sobre Infermeria,que va tenir lloc l’octubre passat a Burgos.També hi participaren en diversos tallerscientífics i intercanviant projectes amb pres-tigiosos investigadors, com ara DorisGrinspun, presidenta de l’Associació d’Infer-meres d’Ontario (Canadà).

Entre els projectes en què el Grup treballaenguany hi destaquen l’aprofundiment en leslínies de treball obertes, la col·laboració ambaltres grups de recerca i la participació en unaxarxa de treball en línia —que inclouria totsels centres públics de Mallorca, la Universitatde les Illes Balears i algun centre privat— perafavorir les sinergies i la feina en col·labora-ció, de la qual cosa es podran beneficiar totsels usuaris del Servei de Salut.

grupo_investigación@hsll.es

21

El Grupofereix ajudaper a projectesde recercai per millorarla practicaclínica

Investigarper tenir millor cura dels pacients

infermeriaEn una de les primeres fotos que Martí

Crespí recorda hi surt ell assegut en un cot-xet d’infant petit a l’antic aeròdrom de SonBonet, acompanyat dels seus pares i d’unavió d’aeromodelisme. Amb aquests ante-cedents, plasmats en una fotografia de lainfantesa, als deu anys va fer volar per pri-mera vegada un avió en una competició.

Martí Crespí, zelador d’Hospitalització, afir-ma que l’aeromodelisme és tant un esportcom una afició, i ell s’aplica a ambduescoses. En l’aeromodelisme de competició,practica el vol circular en la modalitat decarreres: ell és el pilot i son pare és elmecànic. “Una de les coses que més m’a-graden d’aquesta activitat és que puc com-partir-la amb mon pare, que em va introduirde petit en aquest món”, assegura.

Martí ha estat vuit vegades campiód’Espanya en la seva especialitat, campiód’Europa júnior i tercer del món per equips.També ha estat campió de les Illes Balears,però explica que quedar primer en un cam-pionat balear no té gaire mèrit, perquè hi hapoca afició i, per tant, pocs participants.Afirma que en les competicions se segregamolta adrenalina, perquè les carreres sóncurtes però molt intenses (tenen una dura-da de poc més de tres minuts). Segons ell,la sensació de fer volar un avió d’aeromo-

delisme és molt semblant a volar amb unavió de veres: “Produeix una gran satisfac-ció, et dóna llibertat de moviments”.

Té més d’una vintena d’avions al seu taller,encara que no tots són de competició, per-què n’hi ha que només són de col·lecció.“La vida dels motors és molt curta, ja ques’hi produeix un gran desgast. Ha d’haver-hi un equilibri entre saber fer volar elsavions i posar-los a punt. Hi ha gent ques’hi ha volgut dedicar i que al final ho hadeixat córrer, perquè és una activitat queexigeix molta dedicació. No només es trac-ta de fer volar un avió; abans s’ha de cons-truir i ajustar”, explica. La part més feixugad’aquesta afició és muntar l’aparell amb lespròpies mans. Martí assegura que és moltfàcil desanimar-se, perquè un pot passarmesos fabricant l’avió i després qualsevolpetit problema pot fer que no funcioni, queno voli correctament. Per tant, l’activitatrequereix dedicació completa i molta tole-rància en la frustració.

Practicar l’aeromodelisme s’ha abaratit moltdurant els darrers anys gràcies a la comer-cialització de material de procedència xine-sa, tot i que Martí fa servir sobretot modelsfabricats a països de l’Europa de l’Est, per-què normalment se’n fabriquen cent unitats,com a màxim.

perfils Martí Crespí,

zelador d’HospitalitzacióVuit vegades campió d’Espanya d´aeromodelisme de competició

“Puc compartiraquesta

activitat ambmon pare”

2322

passatempsper Bartom

eu Riera

Columnes movedisses

Reordenau les columnes següents en el caseller anterior per formar una frase anònima sobre els hàbits saludables. Com a ajuda, aquí teniu les definicions de les paraules corresponents a les caselles ombrejades.

Filera 3: entre el cinc i el set. Filera 5: component de les dues terceres parts del cos humà. Filera 13: centèsima part d’un euro.

SolucióNingú no pot negar que, en qualsevol situació, els sis millors metges són el sol, l’aigua, el descans, l’aire, l’exercici i la dieta. Just que així ho vul-guis, tots sis t’atendran amb molt de gust, et reconfortaran l’esperit, et repararan l’ànima i no et cobraran ni un cèntim.

22

Perdona la demora y mi silencio.Encuentro tiempo, pero jamás palabraspara decirte lo que siento, lo que recuer-do, lo que me gustaría ofrecerte. Desde ladistancia, la realidad poco a poco desdi-buja los hechos, pero soy incapaz deborrar ningún sentimiento.

No hay semana, ninoche, ni día que no piense en

ti, en tu hijo y en el inmenso vacío quenos dejó Gustavo. A sus 43 años, luchódurante más de un año por su vida, perosu muerte cerró de golpe todas las puer-tas, todos los sueños, todos vuestros pro-yectos.

Gustavo fue el paciente ejemplar deHematología. Aún hoy, cuando me cruzoen los pasillos con las enfermeras, lasauxiliares o los médicos que lo conocie-ron, un recuerdo, un guiño o una sonrisacómplice recorre nuestro cuerpo.

No llegamos a tiempo al trasplante demédula ósea. Los papeles presentadosen la oficina de Policía de Extranjería,con mi indignación y vuestro esfuerzo, selos llevó el viento. En Colombia se quedóesperando su hermana Liliana, únicadonante compatible. Jamás pudimosabrazarla.

Gustavo llegó a Mallorca hace nueveaños, huyendo del miedo y buscando unaseguridad que Colombia le negaba. Aquíencontró desasosiego, trabajos difíciles ymuchas dificultades para alcanzar susueño.

Aquellos fueron años eternos para ti, que-rida Dora. La añoranza solidificada en tucuerpo, muchas cartas, muchas llama-

das, muchos “te quiero”. Hace apenas unaño llegaste a Palma después de superarinfinitos requisitos y repartir sobornosencubiertos. Llevabas contigo a uno detus hijos, una sola maleta y la alegría delreencuentro. Un mes después Gustavocayó enfermo. “¿Por qué, mi Dios? ¿Porqué él?” te preguntabas. Pero solo te res-pondía el silencio.

Tu tristeza hoy debe de ser oscuracomo una noche sin luna;tu vida, un sinvivir, y tu

corazón, un espejoroto en mil pedazos.

Me gustaría poderabrazarte comola primera vezque nos vimos.

Tus ojos perdidosbuscaron en los míos una espe-

ranza que se deslizaba fugazmente porlos pasillos del Hospital. Las lágrimas nosimpidieron ver a la muerte agazapadabajo las sábanas.

Dices que no quieres volver a España.Sientes tus raíces y tus ramas frágiles ydelicadas. Escucha a tu corazón y que élte lleve donde puedas tener más paz,más calma.

Dale un beso bien fuerte a Sebastián.Espero que haya reanudado sus estu-dios. Dile que yo quiero que te cuidemucho; dile que jamás olvidaré sus ojossinceros y su abrazo de chico grande.Dale recuerdos a Juana, tu hija, aunqueno la conozca.

Sigue luchando, mi Dora, sigue viviendocon esta pena dura. Tu Dios y Gustavo tedarán fuerzas y, poco a poco, las tinieblasdesaparecerán y esta angustia y tu pesarse harán más llevaderos.

Un abrazo muy fuerte. Espero que mispalabras sean como una brisa silenciosaque te acaricie desde la distancia.

Neus CrespíTrabajadora social

Servicio de Atención al Paciente

PS: En memoria de Gustavo, que donó sus libros al Hospital

y nos brindó su agradecimiento eterno

històries sense clínicaMi reina Dora

22

wwwwww

HP BladeHP Blade

eeuuqqlifilifipps/sims/sim.e.e.hp.hpww

xxiiiixxm Matrm Matrm Matrm MatriieetttteessyyyyssSSHP BladeHP Blade