Las parboles de Jess.

Les parboles de Jess.

El mtode de Jess per ensenyar s molt senzill i visual, tret de la vida que coneixien aquelles personen que escoltaven. Les imatges sn conegudes i les situacions estan preses de la vida de cada dia. Sn LES PARBOLES.

Les parboles sn una part important dels evangelis.

Als evangelis cannics hi ha moltes parboles, sn una part imprescindible de la predicaci de Jess sobre el Regne de Du.

30 a Mateu

11 a Marc.

32 a Lluc.

De totes elles hi ha 23 que no es repeteixen i que sn les ms importants. Les repassam:

1. parbola del sembrador (Mt 13,1-9;)

Jess compara els qui l'escolten amb els grans que cauen de les mans del sembrador. Cada gra dona distinta quantitat de rendiment, segons sigui la terra on cau. Uns en terra bona, altres en terra pedregosa, altres devora uns cards. Una imatge perfecta i fcil d'entendre. Desprs explica el seu significat als deixebles.

Parbola del sembrador (Mc 4,1-9; Lc 8,4-8) 13 1Aquell dia, Jess va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2Es reun tanta gententorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegu. La gent es qued vora l'aigua. 3Ell els va parlar llargament en parboles. Deia: --Un sembrador va sortir a sembrar. 4Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del cam; vingueren els ocells i se les van menjar. 5Unes altres llavors van caure en un terreny rocs, on hi haviapoca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6per, quan sort el sol, recrem les plantes, i es van assecar, perqu no tenien arrels. 7Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van crixer i les ofegaren. 8Per una part de les llavors va caure en terra bona i don fruit: unes llavors van donar el cent, unes altresel seixanta, unes altres el trenta per u. 9Qui tingui orelles, que escolti.

2. Parbola de la zitznia, o del blat i el jull. (Mt 13, 24-30;)

Aquesta planta que tothom coneixia com a una plaga entre el blat, serveix Jess per explicar el per qu del mal en el mn. Uns sembradors demanen a l'amo com s que, havent sembrat bona llavor, hi ha males herbes entre el blat. Jess ho explica.

Parbola del blat i el jull24 Desprs els propos aquesta altra parbola:--Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 per, mentre tothom dormia, vingu el seu enemic, va sembrar jull enmig delblat i se'n va anar. 26 Quan els brins van crixer i es va formar l'espiga, aparegu tambel jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:--Senyor, no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?28 Ell els respongu:--Aix ho ha fet un enemic.Els mossos li diuen:--Vols que anem a arrencar el jull?29 Ell els respon:--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenqussiu tamb el blat.30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors dir als segadors:"Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-loi porteu-lo al meu graner."

3.Parbola del gra de mostassa. Mt 13, 31-32, Mc 4,30-32; Lc 19-21.

Aquesta s una deles parboles ms senzilles i entenidores. Tots els seus elements sn prou coneguts dels qui escoltaven. Aix com l'ensenyament que se'n treu.

P

Parbola del gra de mostassa(Mc 4,30-32; Lc 13,18-19)31 Els propos encara una altra parbola:--Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa s la ms petita de totes les llavors; per, quan ha crescut, es fa ms granque les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vnen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .

4.Parbola del llevat. Mt 13,33; Lc 13, 20-21.

Amb aquesta parbola passa el mateixque amb l'anterior, que la seva senzillesai els seus elements comuns i conegutsDe totes les persones conegudes,especialment les dones que eren lesencarregades de pastar i fer el pa.Tampoc s complicat treure el seuEnsenyament.

Parbola del llevat

33 Els digu una altra parbola:--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

5. El tresor amagat i la perla. 13, 44-47.

Aquestes dues parboles criden aL'instint del meravells i inesperat.Trobar un tresor, o una perla fabulosaEs quelcom que tothom ha fabulat alguna vagada.

Parbola del tresor amagat 44Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagaten un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendretot el que t i compra aquell camp.

Parbola de la perla 45Tamb passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que t i la compra.

6.Parbola de la xarxa. Mt 13, 47

Imatges preses del mn dels pescadors.Molt coneguts a la provncia originria deJess.

Parbola de la xarxa 47Tamb passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49Igualment passar a la fi del mn: sortiran els ngels i destriaran els dolents dels justos, 50i els llanaran a la fornal ardent; all hi haur els plors i el cruixit de dents.

7. Parbola de la ovella perduda. Lc 15, 3-7.

Les relacions amoroses entre el pare i els seus fills sn explicades grficament

Parbola de l'ovella perduda 3Jess els va proposar aquesta parbola: 4--Si un home d'entre vosaltres t cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? 5I quan l'ha trobada, no se la posa a les espatlles ple d'alegria 6i, arribant a casa, convida els amics i els vens dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"? 7Igualment jo us dic que en el cel hi haur ms alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

8.Parbola de la dracma perduda. Lc 15, 8-10.

La dracma perduda ens repeteix el mateix esquema que la parbola de la ovella perduda. Ben comprensibles.

Parbola de la dracma perduda 8O b, si una dona t deu monedes de plata i en perd una, no encn una llntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? 9I quan l'ha trobada, no convida les amigues i venes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"? 10Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els ngels de Du per un sol pecador que es converteix.

9. Parbola del fill prdig. Lc 15, 11-32.

El cuadre de Rembrandt ens il.lustra la quasib ms famosa de les parboles. Un pare que acull el seu fill.

Parbola del fill prdig 11I digu encara: --Un home tenia dos fills. 12Un dia, el ms jove digu al pare: --Pare, dna'm la part de l'herncia que em toca. Ell els va repartir els bns. 13Al cap d'uns quants dies, el ms jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un pas lluny. Un cop all, dilapid la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14Quan s'ho hagu malgastat tot, vingu una gran fam en aquell pas i comen a passar necessitat. 15Llavors es va llogar a un propietari d'aquell pas, que l'envi als seus camps a pasturar porcs. 16Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, per ning no li'n donava. 17Llavors reflexion i es digu: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aqu m'estic morint de fam! 18Anir a trobar el meu pare i li dir: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20I se n'an a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el vei i es commogu, corregu a tirar-se-li al coll i el bes. 21El fill li digu: --Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. 22Per el pare digu als seus criats: --De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li tamb l'anell i les sandlies, 23porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24perqu aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho. 25Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir msiques i balls 26i crid un dels criats per preguntar-li qu era all. 27Ell li digu: --El teu germ ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. 28El germ gran s'indign i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29Per ell li respongu: --Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30En canvi, quan ha tornat aquest fill teu desprs de consumir els teus bns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. 31El pare li contest: --Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que s meu s teu. 32Per calia celebrar-ho i alegrar-se, perqu aquest germ teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

10. Parbola dels obrers a l'hora undcima. Mt 20, 1-15

La situaci penosa i coneguda de la recerca de feina fa que tothom entengui aquest exemple.

20 1Perqu amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon mat a llogar treballadors per a la seva vinya. 2Desprs de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envi a la seva propietat. 3Va tornar a sortir cap a mig mat, en vei d'altres que s'estaven a la plaa sense feina 4i els digu: --Aneu tamb vosaltres a la meva vinya i us donar el que sigui just. 5Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digu: --Per qu us esteu aqu tot el dia sense fer res? 7Ells li responen: --s que ning no ens ha llogat. Els diu: --Aneu tamb vosaltres a la meva vinya. 8Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: --Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comena pels qui han arribat darrers i acaba pels primers. 9Vingueren, doncs, els qui havien comenat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien ms, per tamb van rebre un denari. 11Mentre cobraven, protestaven contra el propietari 12i deien: --Aquests darrers han treballat noms una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor. 13L'amo va respondre a un d'aquests: --Company, jo no et faig cap injustcia. No havem fet tractes per un denari? 14Doncs pren el que s teu i vs-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. 15Que no puc fer el que vull amb el que s meu? O s que tens enveja perqu jo sc geners? 16Aix, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

11. Parbola dels convidats a les noces. Lc 14, 15-24.

Qui no ha anat a unes noces? Qui no coneix aquesta situaci peculiar de festa?.

Parbola dels convidats al banquet (Mt 22,1-10) 15Un dels qui menjaven amb Jess, quan va sentir aquestes paraules, li digu: --Feli el qui s'asseur a taula en el Regne de Du! 16Jess li respongu: --Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. 17A l'hora de l'pat va enviar el seu servent a dir als convidats: --Veniu, que ja tot s a punt. 18Per tots, sense excepci, comenaren d'excusar-se. El primer li digu: --He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis. 19Un altre digu: --He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis. 20Un altre digu: --M'acabo de casar, i per aix no puc venir. 21El servent se'n torn i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir: --Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invlids, cecs i coixos. 22Desprs el criat digu: --Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc. 23L'amo va dir al servent: --Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa. 24Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastar el meu banquet.

12. Parbola de la qesti sobre una heretat. Lc 12, 13-21

Les herncies sn causa de disputes entre germans. Els diners passen per sobre l'amor entre els germans.

Parbola del ric insensat 13Llavors un d'entre la gent digu a Jess: --Mestre, ordena al meu germ que es parteixi amb mi l'herncia. 14Ell li respongu: --Home, qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres? 15Llavors digu a la gent: --Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambici de riquesa, perqu, ni que nedi en l'abundncia, la vida d'un home no prov pas dels seus bns. 16I els explic una parbola: --A un home ric, la terra li va donar molt. 17Ell pensava: "Qu far, si no tinc on guardar la meva collita?" 18I es va dir: "Ja ho s, qu far: tirar a terra els meus graners, en construir de ms grans, hi guardar tot el meu gra i els meus bns, 19i em dir a mi mateix: Tens molts bns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te." 20Per Du li digu: --Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot aix que has acumulat, de qui ser? 21Aix passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Du.

13. Parbola de l'administrador. Lc 16, 1-13

Un administrador dels bens aliens ha de ser honrat i ver.

Parbola de l'administrador astut 16 1Jess deia tamb als seus deixebles: --Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus bns. 2Ell el crid i li digu: --Qu s aix que sento a dir de tu? Dna'm comptes de la teva administraci, perqu d'ara endavant ja no podrs administrar els meus bns. 3L'administrador va pensar: "Qu far, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4Ja s qu far per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administraci." 5Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digu: --Quant deus al meu amo? 6Li respongu: --Cent gerres d'oli. Ell li digu: --Aqu tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta. 7A un altre li digu: --I tu, quant deus? Li respongu: --Cent sacs de blat. Ell li diu: --Aqu tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. 8I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que s enganys, perqu havia actuat amb astcia: --Els homes d'aquest mn, en els tractes entre ells, sn ms astuts que els fills de la llum. 9I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que s enganys, perqu, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10Qui mereix la confiana en una cosa molt petita, tamb la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, tamb enganya en les grans. 11Per tant, si no heu merescut la confiana en l'administraci del diner, que s enganys, qui us confiar els bns veritables? 12I si no heu merescut la confiana en les coses que sn d'un altre, qui us donar all que us pertany? 13Cap criat no pot servir dos senyors, perqu, si estima l'un, avorrir l'altre, i si fa cas de l'un, no en far de l'altre. No podeu servir alhora Du i el diner.

14. Parbola de la figuera estril. Lc 13, 6-9

Els arbres fruitals han de donar fruits, en cas contrari....

Parbola de la figuera estril 6I els digu aquesta parbola: --Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trob. 7Llavors digu al qui li menava la vinya: --Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per qu ha d'ocupar la terra intilment? 8Ell li respongu: --Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavar tot al voltant i hi tirar fems, 9a veure si dna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

15. Parbola del ric Epul i el pobre Llatzer. Lc 16,19-31

Aquesta s una altra parbola molt coneguda i citada en la literatura i en la vida de cada dia.

Parbola del ric i Lltzer 19Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplndides. 20Un pobre que es deia Lltzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. 22El pobre va morir, i els ngels el portaren al costat d'Abraham. El ric tamb mor i el van sepultar. 23Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, al els ulls i vei de lluny Abraham, amb Lltzer al seu costat. 24Llavors va exclamar: --Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Lltzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perqu sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames. 25Abraham li respongu: --Fill, recorda't que en vida et van tocar bns de tota mena, mentre que Lltzer noms va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aqu consol i tu, en canvi, sofriments. 26A ms, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ning, per ms que vulgui, no pot travessar d'aqu on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aqu. 27El ric va insistir: --Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, 28on tinc encara cinc germans. Que Lltzer els adverteixi, perqu no acabin tamb ells en aquest lloc de turments. 29Abraham li respongu: --Ja tenen Moiss i els Profetes: que els escoltin. 30El ric insist encara: --No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Per si un mort va a trobar-los, s que es convertiran. 31Abraham li digu: --Si no escolten Moiss i els Profetes, tampoc no els convencer cap mort que ressusciti.

16. Parbola del bon samarit. Lc 10, 25-37

El samarit representa aquell qui ajuda als altres sense esperar recompensa. s el retrat de l'heroi annim.

Parbola del bon samarit 25Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jess, li va fer aquesta pregunta: --Mestre, qu haig de fer per a posseir la vida eterna? 26Jess li digu: --Qu hi ha escrit en la Llei? Qu hi llegeixes? 27Ell va respondre: -- Estima el Senyor, el teu Du, amb tot el cor, amb tota l'nima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. 28Jess li digu: --Has respost b: fes aix i viurs. 29Per ell, amb ganes de justificar-se, pregunt a Jess: --I qui sn els altres que haig d'estimar? 30Jess va contestar dient: --Un home baixava de Jerusalem a Jeric i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. 31Casualment baixava per aquell cam un sacerdot; quan el vei, pass de llarg per l'altra banda. 32Igualment un levita arrib en aquell indret; vei l'home i pass de llarg per l'altra banda. 33Per un samarit que anava de viatge va arribar prop d'ell, el vei i se'n compad. 34S'hi acost, li amoros les ferides amb oli i vi i les hi emben; desprs el puj a la seva prpia cavalcadura, el dugu a l'hostal i se'n va ocupar. 35L'endem va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: --Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagar les despeses que facis de ms. 36Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a prosme de l'home que va caure en mans dels bandolers? 37Ell respongu: --El qui el va tractar amb amor. Llavors Jess li digu: --Vs, i tu fes igual.

17. Parbola del fariseu i el public. Lc 18, 9-14

Quina s l'actitud que hem de tenir a l'hora de orar? Vat aqu un bon contrast.

Parbola del fariseu i el public 9A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jess els propos aquesta parbola: 10--Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre public. 11El fariseu, dret, pregava aix en el seu interior: "Du meu, et dono grcies perqu no sc com els altres homes, lladres, injustos, adlters, ni sc tampoc com aquest public. 12Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els bns que adquireixo." 13Per el public, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sin que es donava cops al pit, tot dient: "Du meu, sigues-me propici, que sc un pecador." 14Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perqu tothom qui s'enalteix ser humiliat, per el qui s'humilia ser enaltit.

18. Parbola dels dos fills. Mt 21, 28-32

Dos fills i dues postures devant una tasca demanada pel seu pare. Qui dels dos ho fa be?

Parbola dels dos fills 28Qu us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: --Fill, vs avui a treballar a la vinya. 29Ell li va respondre: --No hi vull anar. Per desprs se'n pened i va anar-hi. 30Aquell home an a trobar el segon i li digu el mateix. Ell va respondre: --De seguida, senyor. Per no hi va anar. 31Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare? Li responen: --El primer. Jess els diu: --Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el cam cap al Regne de Du. 32Perqu vingu Joan per encaminar-vos a fer el que Du vol, per no el vau creure. Els publicans i les prostitutes s que el van creure; en canvi, vosaltres, ni desprs de veure aix, no us heu penedit ni l'heu cregut.

19. Parbola de les verges ncies i les prudents. Mt 25, 1-13.

Cal assegurar-se de que els medis per fer el be no siguin escadussers.

Parbola de les deu verges 25 1Amb el Regne del cel passar com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'esps. 2N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, per no es van endur oli. 4En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. 5Com que l'esps tardava, els vingu son a totes i es van adormir. 6A mitjanit es va sentir un clam: --L'esps s aqu. Sortiu a rebre'l! 7Llavors totes aquelles noies es van despertar i comenaren a preparar les seves torxes. 8Les noies sense seny van dir a les assenyades: --Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen. 9Les assenyades respongueren: --Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val ms que aneu als qui en venen i us en compreu. 10Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'esps, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta qued tancada. 11Finalment arribaren tamb les altres noies i deien: --Senyor, Senyor, obre'ns! 12Per ell va respondre: --Us asseguro que no us conec. 13Vetlleu, doncs, perqu no sabeu ni el dia ni l'hora.

20. Parbola dels talents. Lc 19, 11-27.

Com hem d'aprofitar all de bo que tenim cada un de nosaltres?

Parbola de les mines (Mt 25,14-30) 11Mentre escoltaven tot aix, Jess continu amb una parbola, perqu eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Du es manifestaria immediatament. 12Per aix digu: --Un home de famlia noble havia d'anar-se'n en un pas lluny per rebre-hi la dignitat reial i desprs tornar. 13Llavors va cridar deu dels seus servents, confi a cada un una quantitat igual de diners i els va dir: --Negocieu-hi mentre sc fora. 14Per els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir: --No volem que aquest regni damunt nostre. 15Quan ell torn, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber qu havien guanyat. 16Es present el primer i digu: --Senyor, els teus diners n'han produt deu vegades ms. 17Ell li respongu: --Molt b, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats. 18Vingu desprs el segon i digu: --Els teus diners, Senyor, n'han produt cinc vegades ms. 19Va dir tamb a aquest: --Tu, igualment, governa cinc ciutats. 20Per se'n present un altre que digu: --Senyor, aqu tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. 21Tenia por de tu, perqu ets un home exigent: reclames all que no has invertit i segues all que no has sembrat. 22Ell li respon: --Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sc un home exigent, que reclamo all que no he invertit i sego all que no he sembrat. 23Doncs per qu no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos? 24Aleshores digu als qui eren presents: --Preneu-li els diners i doneu-los al qui en t deu vegades ms. 25Ells li contestaren: --Senyor, si ja en t deu vegades ms! 26Ell replic: --Us ho asseguro: a tot aquell qui t, li donaran encara ms; per al qui no t, li prendran fins all que li queda. 27I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aqu i degolleu-los davant meu.

21. Parbola del judici final. Mt 25, 31-46.

Aquesta parbola s tamb de les ms conegudes. Qui ens demanar comptes fetes del nostre comportament?

El judici final 31Quan el Fill de l'home vindr ple de glria, acompanyat de tots els ngels, s'asseur en el seu tron gloris. 32Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriar la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33i posar les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34Aleshores el rei dir als de la seva dreta: --Veniu, benets del meu Pare, rebeu en herncia el Regne que ell us tenia preparat des de la creaci del mn. 35Perqu tenia fam, i em donreu menjar; tenia set, i em donreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la pres, i vingureu a veure'm. 37Llavors els justos li respondran: --Senyor, quan et vam veure afamat, i et donrem menjar; o que tenies set, i et donrem beure? 38Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39Quan et vam veure malalt o a la pres, i vingurem a veure't? 40El rei els respondr: --Us ho asseguro: tot all que fieu a un d'aquests germans meus ms petits, a mi m'ho fieu. 41Desprs dir als de la seva esquerra: --Aparteu-vos de mi, malets, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus ngels. 42Perqu tenia fam, i no em donreu menjar; tenia set, i no em donreu beure; 43era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la pres, i no em vau visitar. 44Llavors ells li respondran: --Senyor, quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la pres, i no et vam assistir? 45Ell els contestar: --Us ho asseguro: tot all que deixveu de fer a un d'aquests ms petits, m'ho negveu a mi. 46I aquests aniran al cstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

22. Parbola del jutge injust. Lc 18, 1-8

Demanar insistentement pot donar els seus fruits.

Parbola del jutge i la viuda 18 1Jess els va proposar una parbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: 2--En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Du ni consideraci pels homes. 3A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: --Fes-me justcia contra l'home amb qui tinc un plet. 4Durant molts dies el jutge no en feia cas, per finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Du ni consideraci pels homes, 5per aquesta viuda m'amona tant que li haur de fer justcia; si no, anir venint aqu fins que no podr aguantar ms." 6I el Senyor va afegir: --Fixeu-vos qu diu aquest jutge, que s injust. 7I Du no far justcia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? Creieu que els tindr esperant? 8Us asseguro que els far justcia molt aviat. Per el Fill de l'home, quan vingui, trobar fe a la terra?

23. Parbola dels vinyeters homicides. Lc 21, 33-46

Qu ha passat al mn amb el fill de Du? Com hem rebut el Salvador?

Parbola dels vinyaters homicides (Mc 12,1-12; Lc 20,9-19) 33Escolteu una altra parbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de gurdia . Desprs la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34Quan s'acostava el temps de la verema, envi els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35per els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36Novament els envi altres servents, ms nombrosos que els primers, per els van tractar igual. 37Finalment els envi el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38Per els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest s l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. 40Quan vingui l'amo de la vinya, qu far amb aquells vinyaters? 41Li responen: --Far morir de mala manera aquells mals homes i arrendar la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. 42Jess els diu: --No heu llegit mai all que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara s la pedra principal. s el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen? 43Per aix us dic que el Regne de Du us ser pres i ser donat a un poble que el faci fructificar. 44Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedar trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedar fet miques. 45Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves parboles, van comprendre que es referia a ells, 46i volien agafar-lo, per van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de subttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel