3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

1

III- ARTICLE. DECLINACIÓ TEMÀTICA. PRESENT INDICATIU TEMÀTIC I IMPERATIU

L’article

La llengua grega, a diferència del llatí, té un article determinat, que concorda amb el seu substantiu en

cas, gènere i nombre. Pot substantivar qualsevol altra categoria gramatical: adjectiu, adverbi, formes

verbals...

Paradigma / Model: el, la, “lo”) Singular Plural

Masc. Fem. Neu. Masc. Fem. Neu.

Nom. Acus. Gen. Dat. La presència de l’article al costat d’un nom ens ajudarà a reconèixer el seu cas i nombre ACTIVITATS:

1.- Digues el cas, nombre i gènere dels següents sintagmes:

-

2.- Copia el quadre de l’article

Singular Plural

Masc. Fem. Neu. Masc. Fem. Neu.

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

2

Declinació temàtica (Temes en - o - / segona declinació

Els substantius temàtics – 2a. declinació – presenten una vocal temàtica – – entre l’arrel i les desinències.

- el vocatiu presenta una alternança vocàlica

La gran majoria de noms són masculins ( o neutres

- Però hi ha també alguns femenins:

Els neutres tenen la mateixa forma al Nom., Voc. i Acus.

PARADIGMES

Masc.) Neu.) Sg. Pl. Sg. Pl.

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

Com pots veure, les desinències en alguns casos no es poden separar del tema, de manera que els terminacions són les següents:

(Masc.-Fem) (Neutre)

Sg. Pl. Sg. Pl.

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

ACTIVITAT: 1.- Flexiona els següents substantius temàtics amb l’article:

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

3

Present d’indicatiu temàtic (Veu activa i mitjana-passiva)

El verb grec té una gran complexitat formal, derivada del verb indoeuropeu. Té quatre temes:

Present – Futur – Aorist – Perfet

a partir dels quals es formen totes les formes verbals.

Les formes verbals personals poden expressar les següents categories – tipus d’informació addicional al

significat del verb:

- Persona: 1ª, 2ª i 3ª

- Nombre: Sg. i Pl. (antigament existia també un Dual)

- Temps: oposició present – passat – futur (s’hauria de matisar molt aquesta afirmació)

- Veu: activa – mitjana – passiva

- Mode: indicatiu – imperatiu - subjuntiu – optatiu

- Aspecte: tipus d’acció, durativa, puntual, “perfecta”

Entre les formes nominals estudiarem l’infinitiu i el participi

De moment començarem amb el Present d’Indicatiu, que conserva dos tipus de conjugació que hi havia a

l’indoeuropeu:

Temàtic (-: presenta una vocal temàtica -entre l’arrel i les desinències:

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

4

ACTIVITATS:

1.- Conjuga en veu activa i mitjana - passiva: (copia també els pronoms)

2.- Analitza les següents formes personals: (persona – nombre – temps – mode – veu) i separa-les en els seus

elements

-

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

5

ETIMOLOGIES: vocabulari tema “L’Univers i la Terra”

Horòscop

Astrologia

Astronomia

Telescopi

Galàxia – Via Làctia

Planeta

Cometa

Planetoide

Heli

Atmosfera

Meteorit

Sismògraf

Litosfera

Astenosfera

Hidrosfera

Pangea

Panthalassa

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

6

TEXT: Els fills de Cronos Apol·lodor, Biblioteca I,1,5 i I,2,1

subs. 2ª dec Vb. 3ª p.g Nom.sg.masc. Pres.Ind. Act.

Art. Ac.sg.masc 1.- Anàlisi morfològic només de les paraules subratllades. (articles, substantius i verbs) 2.- Significat de les paraules en cursiva (molts són noms de divinitats) 3.- Nou vocabulari:

: conjunció copulativa “i” : per una part...., per l’altra... :primer... després.... : preposició de datiu: en, a :preposició d’acusatiu: cap a

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

7

PRESENT D’IMPERATIU : θῦε, θύετε

ADVERBI DE NEGACIÓ: οὐ - οὐκ – οὐχ / μή

- οὐ φέρω (davant consonant)

- οὐκ ἔχω (davant vocal)

- οὐχ ἥκω (davant vocal aspirada)

Complements circunstancials:

- A on? εἰς +Acus.: ἄγω εἰς τοὺς ἀγρούς.

- On? ἐν + Dat.: ἐν τῷ βωμῷ.

- Des d’on? ἐκ + Gen.: φέρω ἐκ τοῦ ἀγροῦ.

- Amb qui/amb què? σὺν + Dat.: σὺν τῷ θεῷ

o Datiu instrumental: πείθω λόγῳ (λόγοις)

Doble Acusatiu: O.D. i predicatiu: Μάρκον φίλον ἔχω (Marcum amicum habeo)

Genitiu atributiu: entre l’article i el substantiu del qual depén:“οἱ τῶν φίλων τρόποι” o

“ οἱ τρόποι οί τῶν φίλων” ‘el caràcter dels amics’

ὦ: interjecció que acompanya sovint al vocatiu. Χαῖρε/ Χαίρετε: fòrmula de salutació. Literalment és l’imperatiu d’un verb : “que estiguis

alegre / que estigueu alegres, contents

1. “Χαῖρε, ὦ διδάσκαλε” –λέγει ὁ γεωργὸς.

2. “Χαῖρε, ὦ διδάσκαλε” –λέγουσιν οἱ τῶν γεωργῶν υἱοὶ.

3. “Χαίρετε, ὦ φίλοι”- λέγει ὁ διδάσκαλος.

4. Γιγνώσκεις, ὦ γεωργέ, τοὺς τοῦ οὐρανοῦ νόμους;

5. Καρποὺς θῦε ἐν τῷ βωμῷ.

6. Ὁ γεωργὸς λέγει˙ “ἄγετε, ὦ υἱοὶ, τοὺς ἵππους εἰς τὸν ἀγρὸν”.

7. Γίγνωσκε καιρόν: [Pítac de Mytilene] (nosce tempus).

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

8

AMPLIACIÓ – REPÀS - EXERCICIS OPCIONALS... (farem algunes de les frases en negreta)

Declinació temes en –ο (segona declinació). Present d’indicatiu

1. Ἐγώ ἔχω φίλον. / Ἐγώ ἔχω φίλους. // Ἡμεῖς ἔχομεν φίλον. /

Ἡμεῖς ἔχομεν φίλους.

2. Ἐγώ θαυμάζω τὸν φίλον. // Ἡμεῖς θαυμάζομεν τοὺς φίλους.

2. Πιστεύεις τῷ φίλῳ. // Πιστεύετε τοῖς φίλοις.

4. Ὁ φίλος πιστεύει τῷ λόγῳ τῷ τοῦ φίλου. // Οἱ φίλοι πιστεύουσι τοῖς λόγοις τοῖς τῶν φίλων.

5. Πείθω τὸν φίλον λόγῳ. // Πείθομεν τοὺς φίλους λόγοις.

7. Φίλοι τὸν φθόνον φεύγουσιν· ὁ γὰρ φθόνος πόνον φέρει.

8. Οὐ πρέπει λείπειν (infinitiu) τοὺς φίλους ἐν τῷ πόνῳ.

9. Τοὺς τρόπους τοὺς τῶν φίλων (= τοὺς τῶν φίλων τρόπους) ἐν πόνοις γιγνώσκεις.

VOCABULARI

φίλος,- ου (ὁ) amic λόγος,- ου (ὁ) raó, paraula φθόνος,- ου (ὁ) enveja πόνος,- ου (ὁ) esforç, treball, dificultat τρόπος,- ου (ὁ) manera, modo, //pl.: carácter ἔχω (vb.) tenir

θαυμάζω (vb.) asombrar-se, admirar-se

πιστεύω (vb.) creure, confiar en

παιδεύω (vb.) educar

πείθω (vb.) convèncer, persuadir

φεύγω (vb.) fugir, defugir, evitar

γάρ (mai en principi de frase) dons

φέρω (vb.) portar

οὐ [davant vocal: οὐκ] adv. de

negació: no

πρέπω (vb.) convenir, ésser propi de//

distingir-se, sobresortir // πρέπει (vb.

impersonal) convé

λείπω (vb.) deixar, abandonar

ἐν + Dat. (prep.) en, entre, a casa de

τρόποι (οἱ) maneres, caràcter

γιγνώσκω (vb.) conèixer

L’article. Ús de la negació

1. Οἱ ἄγγελοι πόλεμον ἀγγέλλουσιν.

2. Ἤδη ἥκει ὁ τῶν πολεμίων στρατηγὸς σὺν στρατῷ.

3. Ὁ πόλεμος τῷ δήμῳ πόνους φέρει καὶ κινδύνους.

4. ὦ Ζεῦ [vocatiu de Ζεῦς], χαλεπός ἐστιν ὁ βίος.

5. χαλεπός ὁ βίος // ὁ βίος χαλεπός.

7. Ὁ δῆμος στρατεύει ἐπὶ τοὺς πολεμίους· φθείρουσι γὰρ τοὺς ἀγρούς.

8. Ὁ μὲν τῶν πολεμίων στρατὸς φεύγει, ὁ δὲ τῶν συμμάχων στρατηγὸς πίπτει.

A RECORDAR: 2ªDECL.MASC

Singular Plural

N.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

ὁ

(ὦ)

τὸν

τοῦ

τῷ

λόγ-ος

λόγ-ε

λόγ-ον

λόγ-ου

λόγ-ῳ

οἱ

-----

τοὺς

τῶν

τοῖς

λόγ-οι

λόγ-οι

λόγ-ους

λόγ-ων

λόγ-οις

A RECORDAR.

PRESENTE IND. v. Activa

S. 1.

2.

3.

Pl. 1.

2.

3.

ἐγώ παιδεύ-ω

σύ παιδεύ-ε-ις

αὐτός παιδεύ-ε-ι

ἡμεῖς παιδεύ-ο-μεν

ὑμεῖς παιδεύ-ε-τε

αὐτοί παιδεύ-ουσι(ν)

λείπειν: infinitiu DE PRESENT

-ειν: morfema de’infinitiu

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

9

9. Οἱ ἑταῖροι τὸν τοῦ στρατηγοῦ νεκρὸν οἴκαδε φέρουσιν.

10. Οὔτε δοῦλος οὔτε κύριος τὸν θάνατον ἐκφεύγει.

11. COMPARAR:

- Στρατηγοὶ οὐ λόγους λέγουσιν, ἀλλὰ πράττουσιν.

- Μὴ λέγε λόγους, ὦ στρατηγέ, ἀλλὰ πρᾶττε.

VOCABULARI

ἄγγελος (ὁ) missatger, llegat, legat// àngel

σύμμαχος (ὁ) aliat

πόλεμος (ὁ) guerra

ἑταῖρος (ὁ) company

πολέμιος (ὁ) enemic

νεκρός (ὁ) mort, cadàver

στρατός (ὁ) exèrcit, armada // campament

δοῦλος (ὁ) esclau, serf

δῆμος (ὁ) poble

κύριος (ὁ) senyor, sobirà

κίνδυνος (ὁ) perill

θάνατος (ὁ) mort

στρατηγός (ὁ) general, estrateg, cap militar,

el que condueix (ἄγω) un exèrcit (στρατός)

ἀγγέλλω anunciar, avisar (cf. ἄγγελος)

πίπτω caure

ἤδη (adv.) ja // ara, immediatamen/

οἴκαδε (adv.) a casa

καί (conj.) i

οὔτε... οὔτε (conj.) ni ... ni

ἀλλά (conj.) però ἐκφεύγω defugir, evitar

στρατεύω anar a la guerra // fer una expedició

militar // conduir un exèrcit

λέγω dir, parlar, referir

ἐπί + Ac. (prep) cap, vers, contra

πράττω fer, obrar, treballar//realitzar

φθείρω destruir, arruïnar, matar

μή (adv.) no //que no ...

μὲν ... δὲ partícules

correlatives que introdueixen oracions

amb sentits oposats: ‘per una part ... per

altra ...’

χαλεπός (adj) dur, difícil

βίος (ὁ) vida (biologia)

Neutres de la 2ona. decl. Veu mitjana

1. Ὁ γεωργὸς τὸν ἵππον εἰς τὸν ἀγρὸν ἄγει. // Ὁ ἵππος ὑπὸ

τοῦ γεωργοῦ εἰς τὸν ἀγρὸν ἄγεται.

2. Οἱ πολέμιοι τοὺς ἀγροὺς φθείρουσιν. // Οἱ ἀγροὶ ὑπὸ τῶν

πολεμίων φθείρονται.

3. Γιγνώσκῃ ἐκ τῶν λόγων.

4. Λείπομαι ὑπὸ τοῦ ἑταίρου. // Ὁ ἑταίρος με λείπει

5. Παιδευόμεθα τοῖς νόμοις.

6. Ὁ στρατὸς ὑπὸ τοῦ στρατηγοῦ ἀπάγεται ἀπὸ τῶν ἀγρῶν.

7. Ὁ ἄνθρωπος ἐκ τῶν ἔργων γιγνώσκεται.

8. Βλέπετε τὰ ἄστρα καὶ τὰ θηρία καὶ τὰ φυτά.

9. Τὰ θηρία ὑπὸ τῶν ἀνθώπων θηρεύεται καὶ φονεύεται.

10. Ὁδὸς ἐστιν ἡ θάλαττα· εἰς τὰς νήσους ἄγει.

11. Οὐκ ἐκ λόγων γιγνώσκεσθε, ἀλλ’ ἐξ ἔργων.

1. Τὸν θεὸν ἐκ τῶν ἔργων γιγνώσκομεν.

2. Tὰ ἔργα τὰ τοῦ θεοῦ ὑπὸ τῶν ἀνθρώπων θαυμάζεται.

A RECORDAR

2. ÚS DE LA NEGACIÓ: οὐ λόγους λέγουσιν - μὴ λέγε

3. ἐπὶ + Acus. :στρατεύει ἐπὶ τοὺς πολεμίους

4. τὸν θάνατον οὐκ ἐκφεύγει: ‘fugir, escapar //.: defugir, evitar, esquivar// rebutjar ... φεύγειν (i els

seus compostos) és transitiu, como la majoria de

verbs de direcció.

5. λόγους λέγουσιν: figura etymologica, objecte intern.

A RECORDAR: 2ª decl. neutros

sing pl. Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

τὸ

(ὦ)

τὸ

τοῦ

τῷ

δῶρ-ον

δῶρ-ον

δῶρ-ον

δώρ-ου

δώρ-ῳ

τὰ

τὰ

τῶν

τοῖς

δῶρ-α

δῶρ-α

δῶρ-α δ

ώρ-ων

δώρ-οις

A RECORDAR.: PRES. VEU MITJANA

Present

veu

mitjana:

παιδεύ-ο- μαι

παιδεύ-ῃ (-ει)

παιδεύ-ε-ται

παιδευ-ό-μεθα

παιδεύ-ε-σθε

παιδεύ-ο-νται

Infinitiu Pres. v. mitjana: παιδεύ-ε-σθαι

ἀλλ’ ἐξ ἔργων en lloc de

ἀλλὰ ἐξ ἔργων, per elisió i

apòstrof

http://www.gottwein.de/GrGr/GrHSKonjunktion01.htm#a1lla3

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

10

3. Ὑπὸ τῶν γεωργῶν δένδρα φυτεύεται καὶ θηρία θηρεύεται.

4. Ἱερὸν ὑπὸ τοῦ δήμου ἱδρύεται.

a. ὑπὸ + Gen: amb vb. en veu mitjana, o passiva: C. Agent λείπομαι ὑπὸ τοῦ ἑταίρου - (llat.: deseror a socio)

b. ἀπὸ/ἐκ/ ἐξ / ἀπό + Gen.: Genitiu separatiu: ὁ στρατὸς ἀπάγεται ἀπὸ τῶν ἀγρῶν - (exercitus ex (ab) agris abducitur)

c. παρὰ + Gen.: Genitiu separatiu: παρὰ τοῦ θεοῦ τὰ ἐπιτήδεια λαμβάνομεν – dels deus rebem els aliments

d. Datiu instrumental. Παιδευόμεθα τοῖς νόμοις. (legibus educamur)

e. τὰ δένδρα καρποὺς φέρει – els arbres ofereixen fruits. Atenció a la concordància: un subj. neutre pluralporta el verb en sg.

VOCABULARI ἔργον, -ου, (τὸ) treball, obra, fet

ἐπιτήδεια, -ων (τὰ) els queviures

ἄστρον , -ου, (τὸ) estel, estrella, astre

δένδρον, -ου, (τὸ), arbre

θηρίον, -ου , (τὸ) bèstia, fera

ἱερόν¸-ου, (τὸ) santuari, temple

νόμος , -ου (ὁ) llei

φυλάττω preservar, protegir

πολιτης, -ου (ὁ) ciutadà

ὕπνος –ου (ὁ) la son ( cf.hipnòtic)

θανάτος, -ου, (ὁ) la mort

ἀδελφός –ου (ὁ) germà

ὁδὸς–ου (ὁ) camí

θάλαττα, -ης, (ἡ) mar

νήσος, -ου , (ἡ) illa

ἄγω portar, conduir

ἔπαινος–ου, ὁ elogi, lloança

ἆθλόν, -ου , (τὸ) premi, trofeu

τὸ φυτόν planta, vegetal,

ὑπό + Gen. (prep.) sota, per, per obra de

λαμβάνω agafar, emportar-se

ἀπό + Gen. (prep.) de, d’, des de //

ὀφθαλμός, -ου (ὁ) ull

βλέπω mirar

λάμπω brillar

παρά + Gen. al costat de,

ἱδρύω edificar, construir

θηρεύω caçar, perseguir (cf. θηρίον)

ἀπ-άγω emportar-se, endur-se,

conduir//treure, allunyar

φονεύω matar, assassinar

ἄνθρωπος , -ου (ὁ) l’home, ésser humà

ὡς (adv) com, així com

κόσμος, -ου (ὁ) món, cel// ordre, ...

VEU MITJANA

1. Τὸ δεῖπνον ὑπὸ τῶν δούλων παρασκευάζεται. Οἱ πολέμιοι εἰς πόλεμον

παρασκευάζονται.

2. Ὁ στρατὸς ὑπὸ τοῦ στρατηγοῦ τάττεται (acies instruitur).

3. Τάττεσθε, ὦ φίλοι (consistite, amici!).

4. Ὑπὸ τῶν πολεμίων πλοῖα παρασκευάζεται.

5. Οἱ πολέμιοι πλοῖα παρασκευάζονται.

6. Πολλάκις πείθομαι ὑπὸ τῶν φίλων.

6. Πείθου, ὦ ἄνθρωπε, τοῖς νόμοις.

7. Ὥσπερ Ὅμηρος λέγει, ἥδονται οἱ θεοὶ τοῖς τῶν ἀνθρώπων ἱεροῖς.

7. Μετὰ τὸν θάνατον οἱ κακοῦργοι ἁθροίζονται εἰς τὸν Τάρταρον· ἐνταῦθα δὲ πόνοις πιέζονται,

οἷον (‘com, per exemple’.) Τάνταλος καὶ Σίσυφος. Οἱ τῶν κακούργων πόνοι οὐ παύονται. –

Complements:

- ἥδομαι + Dat.( Datiu de causa): gaudeixo amb: τοῖς δώροις ἥδομαι gaudeixo amb /estic content amb els

regals. ἥδομαι τῷ ἔργῳ - gaudeixo amb /estic content amb el treball

- μετὰ + Acus.: μετὰ τὸν θάνατον – després de la mort

- Des d’on?: ἥκω παρὰ τοῦ φίλου Genitiu separatiu vinc de [casa d’el] meu amic

- on? ταττόμεθα παρὰ τῷ ἱερῷ Datiu locatiu ens situarem al costat del temple

- A on? ἥκω παρὰ τὸν στρατηγόνAcus. de direcció vaig al [=a veure] general

A RECORDAR:

PRES.V.MEDIA

παιδεύ-ο- μαι

παιδεύ-ῃ (-ει)

παιδεύ-ε-ται

παιδευ-ό-μεθα

παιδεύ-ε-σθε

παιδεύ-ο-νται

Infinitiu:

παιδεύ-ε-σθαι

Imperatiu:

παιδεύ-ου < -εσο

παιδεύ-ε-σθε

http://www.gottwein.de/GrGr/kas_akk1.php#Zieladverbiale

3- 2a declinació temàtica en -o- (2a.decl.)- L’article. Present indicatiu i imperatiu

11

VOCABULARI παρασκευάζομαι preparar-se, disposar-

se

τάττομαι posar-se, situar-se, alinear-se,

posar-se en ordre (consisto)

πείθομαι fiar-se, obeir

ἥδομαι gaudir, fruir, complaure’s,

alegrar-se

παύομαι cessar, descansar, apaivagar-se

ἕπομαι seguir

βούλομαι desitjar //preferir

δεῖπνον, -ου (τὸ) esmorzar, dinar

παρασκευάζω preparar, disposar

τάττω ordenar, alinear (tàctica)

πλοῖον, -ου (τὸ) vaixell. Nau, embarcació

ὥσπερ (conj. /adv)) com, el mateix que //

així, igualment

Ὅμηρος, -ου (ὁ) Homer

μετά + Acus. (prep.) després de

κακοῦργος -ου (ὁ) dolent, malfactor (<

κακός + ἔργον)

ἁθροίζω reunir, congregar

Τάρταρος, -ου (ὁ) Tàrtar

ἐνταῦθα (adv.) aquí, allí // aleshores,

llavors,...

πιέζω oprimir , fer patir amb, turmentar

amb (+ DAT)

Τάνταλος, -ου (ὁ) Tàntal

Σίσυφος, -ου (ὁ) Sísif

παύω (v. activa) fer cessar, calmar, acabar

(pausa)

παύομαι (v. mitjana) cessar, descansar,

apaivagar-se

παρά + Acus. (a on ?) a, cap, vers

παρά + Dat. (on?) a casa de, al costat de

παρά + Gen. (d’on?) de, de part de

ADJETIUS EN –O. “ell és ...- ells són...”

o Καλὸν δένδρον φέρει καλοὺς καρπούς.

o Κακὰ δένδρα φέρει κακοὺς καρπούς.

o Γίγνεσθε φίλοι τοῖς ἀγαθοῖς.

o Μὴ ἕπεσθε τοῖς πονηροῖς ἀνθρώποις.

o Πολλοί μὲν ἄνθρωποι τὸν πλοῦτον νομίζουσι θεόν, ὀλίγοις δὲ φέρει ὄλβον.

o Χρηστὸς πονηροῖς οὐ τιτρώσκεται λόγοις.

o Ἀγαθὸν φάρμακον ὁ χρόνος ἐστίν. Ἀγαθὸν φάρμακόν ἐστιν ὁ χρόνος. Ἀγαθόν ἐστι φάρμακον

ὁ χρόνος.

o Πολλοί εἰσι δοῦλοι τοῦ χρυσοῦ. Πολλοὶ τοῦ χρυσοῦ εἰσι δοῦλοι. Πολλοὶ δοῦλοί εἰσι τοῦ χρυσοῦ.

o Κοινά ἐστι τὰ τῶν φίλων.

o Τυφλὸς ὁ πλοῦτος.

o Χαλεπὰ τὰ καλά.

VOCABULARI καλός bell, formós / noble, honest (caligrafia)

κακός (κακοῦργος) dolent // covard, miserable

ἀγαθός bó //valent, noble

πονηρός (ὁ πόνος) difícil, pesat, penós // defectuós//

πολλοί (pl.) molts

ὀλίγος poc

λαμπρός (λάμπω) brillant, esplèndid // il·lustre

χρηστός útil, aprofitable// bo, valent//propici,

favorable,...

κοινός comú (communis)

τυφλός cec

χαλεπός difícil, ardu, aspre, penós (llat.: difficilis)

γίγνομαι esdevenir// néixer //succeir, tenir lloc

πλοῦτος-ου (ὁ) riquesa, fortuna ( plutocràcia)

νομίζω (νόμος) jutjar, considerar, creure pensar

ὄλβος, -ου (ὁ) felicitat, benaurança //prosperitat,

riquesa

δουλεύω (δοῦλος) ser esclau, estar esclavitzat

χρυσός, -ου (ὁ) or [crisol, crisantem (flor d’or), cris-

antem, crisol]