Col·lectiu de Dones en l’Església, per la ParitatNúmero 53 · octubre - novembre - desembre 2009

PARAULES i FETS

Àfrica es fa present

Il·lustració: Glòria Sedes

2

ncarem el darrer trimestre de l’any i la revistanúm. 53 ens acompanya com una ajuda através de les reflexions i experiències queens van arribant d’aquí i d’allà, de dones,

companyes nostres, que ens comuniquen el queviuen i els compromisos que prenen per anar avan-çant, en el llarg però imparable camí vers la paritathome-dona, en la societat i dins l’Església.

El nou format que hem estrenat aquest any(com un vestit de colors i fet a mida) ha tingut moltaacceptació entre les persones que reben i llegeixenla revista. Això ens encoratja a continuar fent Pa-raules i fets de Dones que és una eina per fer difu-sió i donar a conèixer el pensament de les donesque formem el Col·lectiu.

Veureu que en aquest número hi ha una pre-sència significativa d’Àfrica, en els dibuixos, les fo-tografies i els llibres, així com el testimoni de per-sones que viuen i treballen amb les dones africanesen projectes de promoció i de serveis.

Tenim l’aportació de l’Emilià, capellà pobre, quetreballa en parròquies pobres, i que es relacionaamb gent pobra, dones immigrades, soles o ambfills a càrrec seu.

També hi ha pobresa a casa nostra, si la volem

veure, i psicosi i por de perdre la petita parcel·la debenestar que havíem guanyat els treballadors ambmolts esforços. L’atur espanta quan et toca direc-tament o de ben a prop.

Trobareu les pàgines de teologia, amb més ar-guments a favor de l’ordenació de les dones, i lalectura de la Bíblia, que sempre ens sorprèn i ensanima a llegir i entendre els textos d’una forma di-ferent.

I ens acostem a Nadal, la festa religiosa méscontradictòria i manipulada de totes les festes reli-gioses, si més no en el nostre món occidental i ci-vilitzat.

Cal abordar el consum excessiu, com un delsmals de la nostra societat dita cristiana. No és veri-tat que hàgim de consumir més per sortir de la crisi.És la gran mentida que ens volen fer creure.

Cada família, cada parròquia, cada grup de cris-tians hem de reinventar la forma de viure el Nadal,recuperar l’autèntica festa. La feblesa i petitesad’un nadó ens revela l’amor de Déu que té debili-tat pels més pobres en cada moment de la història.

Bon Nadal de tot cor de l’equip que fem la re-vista!

Avancem malgrat la crisi

EDITORIAL

Amb el suport de:

Llibreria Pròleg

Sant Pere Més Alt, 46(Barcelona)

On podeu comprarPARAULES I FETS DE DONES

Llibreria Claret Llúria, 5

(Barcelona)

B./Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa Catalunya) o bé al núm. 3025 0001 121433303596 (Caixa d’Enginyers)

Nom del/la titular ............................................................................................................................................................................................................................. Adreça...............................................................................................................................................................................................

D.P. .......................................................... Població ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Banc o caixa ............................................................................................... Entitat ............................................................ Control .......................................................... Oficina .......................................................... No. compte/llibreta ..............................................

A/. Domiciliació bancària

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

Butlleta de subscripcióQuota anual 6 €

Nom i Cognoms AdreçaPoblació D.P. Telèfon Correu electrònic

Col·lectiu de Dones en l’Església C./Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - dones.esglesia@terra.es - www.cdonesesglesia.org

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicadaels rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, enconcepte de subscripció al Butlletí Paraules i fets de Dones.

Signatura

Fotocopiar i enviar la butlleta

E

La Gàbia de Paper

Marià Cubí, 26(Barcelona)

Racò del llibre

Dr. Robert, 12(Rubí)

3

Ser mujer en tiempos recios

TEOLOGIA FEMINISTA

Ens acostem a la figura deTeresa d’Àvila (1515-1582)procurant mostrar el ta-

rannà feminista d’aquella grandona que va viure en uns tempsparticularment difícils i en elsque se sent marginada parcial-ment de l’Església per ser dona(1).

Són “tiempos recios” que lihan ensenyat a actuar amb pi-cardia i a mesurar allò que diu.No pot equivocar-se. La Inquisi-ció persegueix els focus d’il·lu-minisme; ha empresonat l’ar-quebisbe de Toledo; extrema lavigilància contra els caus de lu-teranisme. Els Tribunals del SantOfici no paren, entre 1540 i1700 van realitzar 44.674 judi-cis. Estan a l’aguait de qualsevolparaula que tingui una donacom a protagonista. Els religio-sos no hi ajuden gens, al con-trari, més aviat perjudiquen.

Les obres de Teresa van serexaminades detalladament pelsInquisidors, però mai van fer-lesdesaparèixer. Només, per ordredel seu confessor, va cremar uncomentari al Càntic dels Càntics,com havia passat a altres reli-gioses. Se la respectava més omenys a causa de la seva fama, tot ique no li van estalviar interrogatoris nihumiliacions, sobretot quan es trac-tava d’obrir els convents als homes delSant Ofici per a interrogar les sevesmonges. Es va veure tan amoïnadaque el 1577, escriu a Felip II dient: Sino me protegéis con mis pobres Car-melitas ¿qué será de nosotras sin otroapoyo en el mundo? Un Felip II que lava protegir, però al qui no li tremolavael pols quan signava penes de mort.

L’ambient és hostil, però si es ma-nifesta en franca oposició hi perdrà.Per això adopta una tàctica molt hàbil:actuar com si estès d’acord amb allòque es diu de les dones. Ella mateixaen diu allò que no pensa, i posa l’ac-cent en els aspectes més negatius: lesdones són persones de flaca comple-xitat, de natural fluix, tenen un amor

propi molt subtil, Déu ens deslliuri demoltes dones juntes, no són bones pera donar consell, etc. És evident que Te-resa de Jesús no és esquirol, el quepretén és “halagar los oídos masculi-nos por la cuenta que le trae, [con suspalabras] no hace más que criticar lamajadería machista de los hombres”2.És intel·ligent.

Tanmateix, potser Teresa no estavad’acord amb aquest pensament, mésaviat creiem que compartia aquestaconcepció, però ¡atenció! no com acondició natural, sinó per determina-ció històrica, pel que els barons havienfet d’elles. Per això va lluitar per la sevaformació tot reivindicant el dret de serreconegudes en la plenitud de la sevanaturalesa. Sempre va defensar unamanera de ser que fos mucho más quemujer. Aquí mujer en sentit pejoratiu.

Ja en deuria estar cansadad’haver de viure la contradiccióentre callar per temor a ser jut-jada i protestar per aquella so-cietat i aquella Església tan pa-triarcalment jerarquitzades. Noés estrany que es dirigís a Déud’aquesta manera: Pues no soisVos, Criador mío, desagrade-cido para que piense yo dejaréisde hacer lo que os suplican (lesmonges); ni aborrecistéis, Se-ñor, cuando andabais en elmundo, las mujeres, antes lasfavorecistéis siempre con mu-cha piedad.

Aquesta innocent pregària ésel que resta d’unes paraules es-borrades per la censura. En eltext inicial feia una brillant apo-logia de la dona i una crítica als“jutges” de l’Església1. Aquestaés la nostra Teresa. Ella sap moltbé que homes i dones són cridatstant al Cel com a la Terra i els ba-rons no són ningú per a dirimirquin és el lloc que li pertoca a ca-dascú.

Recordem aquelles paraulesd’An na Maria van Schurman: Totallò que condueix a la veritablegrandesa de l’ànima, és escaientper a una dona cristiana [...] Totallò que perfecciona i honora l’in-

tel·lecte humà és escaient a una donacristiana [...] Tot allò que obre la menta un plaer nou i honest és escaientper a una dona cristiana. El cel és el lí-mit.

És a dir, per a tothom el límit únicés Déu. Però els límits els han imposatels barons, els mateixos que castiguenla gosadia de les dones quan volentraspassar els límits imposats...¡perells!

Teresa va ser valenta i els va tras-passar.

Roser Solé

1 Vg. Camino de Perfección. Notes de peu depàgina de l’edició de les Obres Completes diri-gida per Alberto Barrientos, Editorial de Espiri-tualidad, Madrid, 1984.2 Vg. Martínez-Blat, Vicente, La andariega,B.A.C., Madrid, 2005.

Boix de Català Gomis

Aquest terme, ecofeminisme, vacomençar a ser usat a França afinals dels anys seixanta i des

d’allí s’estengué a altres països d’Eu-ropa, d’Amèrica i d’Àfrica. Va ser in-troduït per la sociòloga feminista Fra-çoise D’Eaubonne, amb la finalitat decanviar les relacions entre homes i do-nes amb la transformació de la nostrarelació amb l’ecosistema.

L’ecofeminisme europeu exposa idenuncia la relació i la conexió que hiha entre els postulats doctrinals delcristianisme tradicional, que posa l’ac-cent en la salvació humana del pecat,i els efectes destructors de la culturaoccidental sobre el món natural. Cons-tata, també, que malgrat que les es-glésies insisteixin en santificar la sub-ordinació de les dones com a volgudaper Déu, les pensadores feministes vandescobrint les relacions que existeixenentre aquesta subordinació i el dominimasclista de la naturalesa.

(...)A Amèrica Llatina el feminisme se

situa en la tradició d’alliberament d’a-quests països, i sembla significatiu queel pensament religiós ecofeminista neixespecialment en grups d’intel·lectualscompromesos amb les dones pobres.L’experiència de les dones pobres i elsseus problemes constitueixen el seu fo-nament. Per això Rosa DomingoTras-paso, integrant del grup peruà ecofe-minista Talitha Cumi, diu:

“Jo m’atreveixo a pensar que el fe-minisme necessariament va haver d’e-volucionar vers l’ecofeminisme al posaren evidència les vinculacions de totesles formes d’opressió i violència, des del’opressió a l’interior de la família fins ala destrucció del planeta.”

L’ecofeminisme en el qual jo m’hebasat prové de dues teòlogues femi-nistes: Ivone Gebara, brasilenya, i AnnePrimavesi, irlandesa. D’aquesta últimaés l’esquema de treball utilitzat.

Un paradigma o model ecològiccontempla el món com un sistema an-tijeràrquic i interrelacionat, que conté

diferents entitats iguals i en mútua co-operació. En el paradigma ecològic, nohi ha un element per sobre d’un altreconsiderat més valuós, perquè cadaelement té la seva funció. Tot és im-portant per mantenir la vida. I res ésautosuficient. Quan no es valora la di-versitat dins la creació, en realitat es de-valua la diferència. Això ha passat icontinua passant.

El paradigma cristià tradicional:jerarquia i patriarcat distingeix entrel’ordre terrenal i celestial i el més im-portant és aquest últim. La terra i tot elque conté són valorats com a mitjansper aconseguir una finalitat: la super-vivència de l’ànima humana en un mónmillor. El paradigma cristià produeix unallunyament del món.

El baró és el centre de la creació.Aquesta posició de previlegi ve de lacreença que només existeix una únicarelació entre ell i Déu, establerta segonsuna estructura jeràrquica: Déu per da-munt dels àngels, aquests per damuntde l’home, l’home per damunt de ladona, aquesta per damunt dels ani-mals i aquests per damunt de la natu-ralesa.

(...)Ecofeminisme i cristianisme. Les

ecofeministes es plantegen diversesqüestions respecte al paradigma cristiàtradicional. La crítica de la institucio-nalització del patriarcat l’han feta finsara dones jueves i cristianes, però laconsciència crítica feminista s’obre pasa tot el món entre hindús, budistes,musulmanes i dones d’altres tradicions.

Judith Plakow va ser la primeradona en fer-se la gran pregunta sobrela dona i el judaisme: “I si la subordi-nació de la dona no fos simplementuna qüestió de la interpretació jueva,de l’entorn cultural i de les actituds so-cials sinó que estigués, en bona partcreada i sostinguda per la mateixaTorà?” Les implicacions de la respostafeminista jueva diu, exigeix una novacomprensió de la Torà, de Déu i d’Is-rael: una comprensió de la Torà que

comenci amb el reconeixement de laprofunda injustícia de la Torà mateixa.

L’ecofemenisme cristià, plantejatambé la pregunta: I si fos la figura di-vina de Crist la que mantingués la sub-ordinació de les dones i de la natura-lesa? I si la menysvaloració de la dona,entre el clergat cristià i en el llenguatge,reflexés una teologia que, en últimainstància, legitima aquesta subordina-ció basant-se en la divinitat masculinade Crist? I si una determinada doctrinade la narració bíblica portés a la cano-nització del patriarcat?

(...)Les teòlogues feministes insisteixen

en què el debat sobre el llenguatge i lesimatges de Déu s’han de discutir ober-tament.

(...)L’ecofemenisme ens introdueix,

com diu Ivone Gebara, en una pers-pectiva de “comunió amb” en lloc dela perspectiva del domini de la Terra ide l’espai. Ens convida a sortir d’unasubjectivitat tancada i de la considera-ció que el món i els altres éssers són ob-jectes sotmesos a la nostra voluntat.

I molt especialment ens fa repensarla teologia cristiana que no ha de par-tir del dogma preestablert, sinó de la vi-vència concreta dels grups que s’inspi-ren en la mateixa font de vida i de béque va inspirar a Jesús de Natzaret.

(...)Finalment, l’ecofeminisme posa en

evidència una institució eclesial que espresenta davant el món com a capda-vantera del patriarcat, de la jerarquit-zació i del sexisme com a eixos fona-mentals i intocables en la sevaes tructura. Denuncia aquesta estruc-tura de pecat que ofèn els postulats ila vida de Jesús de Natzaret, el qual esva oposar sempre a qualsevol discrimi-nació, va reforçar la nostra dignitat defilles i fills de Déu i va constituir unesrelacions noves entre els humans. I ensparla d’un Déu bo, misericordiós, queestima i ens acull com a iguals homesi dones.

Magda Tomàs i Ribes(El text complet al nostre web)

4

TEOLOGIA FEMINISTA

Ecofeminisme, una nova espiritualitat

5

TEOLOGIA FEMINISTA

Del 19 al 23 d’agostpassat, una bona re-presentació de mem-

bres del Col·lectiu de Donesen l’Església i de l’EscamotMagdala de Barcelona,hem participat en la tro-bada biannual que les teò-logues feministes europeescelebren ja fa anys, i queaquest cop s’ha celebrat aWinchester (Anglaterra),una població situada alsudoest de Londres, ambuna catedral impressionanti un centre històric on s’hipoden admirar els vestigismedievals i l’època esplen-dorosa del gòtic anglès.

Enguany, el títol de latrobada era un suggerent“En lluita amb Déu”, queno deixava indiferent i queet feia qüestionar, d’en-trada, si feia referència a la“lluita amb Déu” per unmón de justícia o bé,també, a la lluita més in-terna que ens toca fer en larelació íntima amb Déu ique ens suposa la confron-tació de desitjos, expectati-ves i interessos individualsamb allò que l’Esperit ensempeny a sentir o a fer.

A les 7h del matí, per ales més matineres, hi haviala possibilitat de fer el Camícòsmic, una ruta pel jardídel campus de la Universi-tat de Winchester, on ensallotjàvem, per pregar encontacte amb la natura.Cada matí es feia una con-ferència d’una hora i trescomunicacions de vint mi-nuts com a contrapunt dela primera exposició. Aixòenriquia el debat i les pre-guntes posteriors. Es vantractar diversos temes, des

de l’exegesi de la lluita, totagafant sobretot els frag-ments del Gènesi de la his-tòria de Jacob i Esaú, pas-sant per la teologia queer otambé anomenada de lapolítica del transgènere,fins a les aportacions de lateologia que les investiga-dores angleses i irlandeseshan fet al voltant del temade la “lluita amb Déu”.Després del debat general ala sala podíem compartir enpetits grups el que ens ha-

via provocat el tema de laconferència.

Per recollir algunes pin-zellades de les aportacionsfetes, la irlandesa MaryCondren va exposar la re-cerca que ha fet de lesarrels de la cultura celta pertal de recuperar els atributsfemenins de protecció, cre-ació, unió i harmonia ambla natura i el diví, que la fi-gura de Brigitte (admirada itradicionalment estimadaen el context irlandès) teniaabans que el cristianismel’adoptés com a perso-natge sant. Aquesta re-cerca de les arrels culturalspretenen recuperar ele-ments simbòlics i atributsde la divinitat que la religiópatriarcal que s’imposaposteriorment amaga i dis-

simula. Tradicionalment, lesdones invocaven aquest es-perit harmonitzador ama-gant un tros de carbó a te-rra i colpejant-lo, perquèBrigitte despertés i les aju-dés a dur llum i a superarels obstacles de la vida.

També va ser molt sug-gerent i va provocar forçadebat el tema de la qüestióqueer, és a dir, tots aquellscomportaments i experièn-cies de la sexualitat que s’a-parten del model comú i es-

tandarditzat. Es tractad’una teologia alliberadoraja que pretén trencar elsmotlles de gènere perquèpersones homosexuals,transexuals, bisexuals, etc,puguin gaudir de drets i llui-tar per una vida digna enuna societat i unes cosmo-visions religioses en quècosta ampliar el sentit de“matrimoni” i apostar perunes lleis inclusives d’adop-ció, drets fiscals i legals, enquè tothom quedi emparat.

Per acabar, cal parlar del’assemblea. A cada tro-bada es reelegeixen lesmembres del comitè coor-dinador de l’associació i laciutat que acollirà la pro-pera trobada. Una moltbona notícia és que la Te-resa Forcades va ser votada

com a vicepresidenta del’Associació, i que una deles funcions que tindrà seràla de fer de pont amb elgrup organitzador de la tro-bada a finals d’agost del2011, que serà a Sevilla. LaMercedes Navarro, teòlogai psicòloga de la religió, fun-dadora de l’escola EFETA deteologia feminista virtual,va presentar diversos temesque es podien tractar sotael lema de “tu m’has obertl’oïda”, volent posar l’èm-fasi en la possibilitat de dei-xar-nos colpir per les reali-tats diverses i plurals.L’assemblea va votar eltema de les migracions, i lesrepercussions pel que fa aldiàleg interreligiós, al qües-tionament a la secularitza-ció i als reptes socials i cul-turals que ens suposa aEuropa, com a eix de les xe-rrades que cal organitzar.

La “lluita amb Déu” perun món més just i méslliure ens demana escoltarla realitat i restar obertes,també, a les reflexions teo-lògiques que des del sudpodem aportar llatinoame-ricanes, portugueses, es-panyoles, gallegues, cata-lanes, basques, italianes,gregues i dones de l’estd’Europa, que mica enmica, es van sumant aaquest tipus de fòrums. Jades de la trobada de Nà-pols l’agost del 2007, l’es-panyol és llengua oficial del’Associació Europea junta-ment amb l’anglès i l’ale-many. Sevilla pot ser unbon lloc per trobar-nos-hi.Hi sou totes convidades.

Neus Forcanonforcano@yahoo.es

Participació a la XIII conferència Internacional de l’Associació Europea de

Dones de Recerca Teològica (ESWTR)

6

ÀMBIT OBERT

Ala nostra societat no en parlem pas, de mort, dela mort. L’amaguem, la tapem. Dissimulem imirem cap a un altre costat. Ens fa por parlar-

ne, i per tant la descafeïnem i li traiem tot el sentit pro-fund que ens pot ajudar a anar fent un procés decreixement personal. Fent això ens perdem unes vivèn-cies plenes de vida i de transcendent.

Quan el company que ha caminat al teu costat permés de 48 anys torna a la Plenitud de l’Amor, el primerque experimentes és l’absència, la seva absència física;la buidor del llit; la seva butaca preferida; la conversaque ja no es produeix; els seus silencis i els seus pati-ments. Però ell hi és. Ell viu. Malgrat el sentiment i laconstatació de la seva partença física.

Ell és present en el lloc on totes i totsnosaltres som més autèntics, en el fonsdel cor dels que l’hem conegut i esti-mat. Aquí és on es troba la seva pre-sència. Presència real, profunda, quedóna color i calor als nostres dies i queés, segons el meu parer, on radica veri-tablement el misteri de l’amor.

Així, en els moments més difícils dela solitud, de la constatació de l’absèn-cia (jo en dic etapa de cargol), aquellcaliu de l’esser estimat amb qui vàrem compartir ne-guits i pors davant de la vida i del fet de la mort, i la cer-tesa de la seva presència en el nostre interior, ens dónaforça per elaborar el dol de la partença física i per se-guir el camí que encara ens queda per fer.

Si podem parlar de la mort amb serenor, amb ob-jectivitat i amb pau, el traspàs és molt menys traumà-tic, atès que es veu i es viu com un moment privilegiaten que la comunicació més profunda amb els essers es-timats que ens envolten es fa més humana, més trans-cendent, més plena de resurrecció i, per tant, mésplena de vida. De VIDA en majúscules.

En aquest cas, també el dol es fa més ple de vivèn-cies interiors i de descobertes dels familiars i dels amicsen aspectes ignorats, encara que potser intuïts, que ens

sorprenen i que ens donen una nova dimensió més hu-mana i més integradora dels valors que té cada per-sona. Cal obrir els ulls per a descobrir-los.

Hem de saber acceptar amb senzillesa aquelles ma-nifestacions de condol de les persones que ens envol-ten i ser prou madurs per poder compartir l’allau desentiments que anem experimentant per tal de, entretots els que ens estimen, poder elaborar la pèrdua dela persona a qui tots vàrem conèixer i valorar. N’hemde parlar amb sinceritat i sense amagar el pessic dedolor que en algun moment podem sentir i, si ens cal,poder deixar córrer les llàgrimes, sense amagar-les,sense avergonyir-nos-en quan sorgeixin de forma es-

pontània.Ens hem de donar el temps que ens

calgui, doncs els ritmes no són pasiguals per a tothom i cal viure-la,aquesta etapa, amb serenor, amb luci-desa, i amb la confiança de saber-nosestimats.

Hi ha dolor, cert. Hi ha absència,també és cert. Però hi ha aspectes decreixement i de transformació que nopodem obviar. Cal estar amatent a l’en-torn i restar oberts a la manifestació de

l’Amor del Senyor en el nostre interior.Des d’aquesta òptica, la mort d’un ésser estimat pot

ser viscuda com una acció de gràcies: en primer lloc,pels anys caminant junts en un projecte de vida i, peraltre costat, pel procés de dol que ens permet anar crei-xent com a persones i anar compartint, amb els fami-liars i els amics, sentiments i vivències. En definitiva, lapresència dins l’absència d’aquell que ens va estimar ia qui vàrem estimar.

Vist així, aquesta etapa és una experiència de vida ino de mort, a la que cal donar la importància que real-ment té en el procés de maduresa personal.

En record d’en Jaume. Mercè Porrera

Grup Horta

El procés de dol des d’una experiènciade creixement, de vida

M. Rosa, vas celebrar la vida ambminúscules i el teu pas ha deixatgrans titulars: El teu compromís vi-tal en el diàleg paritari en la societati en l'Església que vas difondre ambpassió a través de la teva col·labo-ració setmanal a Ràdio Tordera.

Austera en els costums i exube-

rant en els propòsits has donat unsignificat a la teva vida i un exemplea seguir. Tot quedarà gravat en elsnostres cors, perquè som allò cap alque anem, el que perseguim, allòpel que lluitem, el que ens mou icommou...Cada persona té el seupropi camí però no el recorre sola.

Ens anem nodrint les unes a les al-tres... Jo no seria la mateixa sensetu!...Sóc al teu costat. Silenci : Hi havida!

M. Rosa Mates i Morell va moriren un accident de cotxe el28.07.2009

Mariángeles Cosculluela Pérez

Fins a sempre, M. Rosa!

“Presència real, pro-funda, que dóna co-lor i calor als nostresdies i que és, segons elmeu parer, on radicaveritablement el mis-teri de l’amor“

7

ÀMBIT OBERT

El 26 de gener de 1939,Barcelona va caure enmans dels franquistes.

La guerra estava perduda.Començava l’exili. Era la fu-gida d’un país sencer, i delsmilers de refugiats de tots elracons de l’Estat espanyolque havien arribat a Cata-lunya al llarg de la guerra fu-gint de l’exèrcit franquista.

La immensa majoria d’e-xiliats van ser internats perl’Estat francès en els oficial-ment denominats “campsd’acolliment”, veritablescamps de concentració sen -se cap condició sanitària, vi-gilats per tropes francesesformades per senegalesos.El fred, la mala alimentació ila deixadesa dels oficials quemanaven als camps van afe-gir al sofriment de l’exili pe-nalitats inhumanes.

La commemoració del se-tantè aniversari de l’exili re-publicà ha donat peu a unasèrie d’actes, a banda ibanda dels Pirineus, promo-guts pel Memorial Democrà-tic de Catalunya i per enti-tats del Llenguadoc-Rosselló.També ha contribuït, enbona part, a divulgar a -questa etapa tan trista i obli-dada de la nostra història re-cent, la creació del MuseuMemorial de l’Exili de la Jon-quera.

Atrets per aquests actes,un grup d’amics i militantsde l’ACO (Acció CatòlicaObrera) vam fer durant dosdies un recorregut pels ano-menats Camins de l’Exili, perles platges d’Argelers i SantCebrià, entre altres, conver-tides en camps de concen-tració improvisats, en quèvan malviure i morir tantespersones (prop de cinc-cen-

tes mil), que l’únic delicteque havien comès era de-fensar la legalitat democrà-tica del seu país. (També vamvisitar les restes del camp deRibesaltes, on, juntamentamb exiliats republicans es-panyols, van internar jueus igitanos i, posteriorment pre-sos de la guerra d’Indoxina id’Algèria, i que darreramentva servir de camp d’interna-ment d’immigrants sensepapers.)

Els que van sobreviuredels “camps d’acolliment”van quedar “tocats” persempre, i les històries perso-nals et fan adonar de l’abastde la crueltat amb què vanser tractats.

Visitar l’edifici que es vahabilitar per fer de materni-tat a Elna, la Maternitatd’Elna, va ser el punt llumi-nós d’aquest recorregut dedos dies.

La situació de les donesembarassades ingressadesals camps, que es van veureobligades a donar a llum enpèssimes condicions en unescavallerisses de Perpinyà, vaprovocar una mortaldat ele-vadíssima: si no moria elnadó, moria la mare, si notots dos.

Davant d’aquesta situa-

ció, Elisabeth Eidenbenz,una jove mestra suïssa quehavia seguit la guerra civilatenent els infants refugiatsa la zona republicana, va or-ganitzar en una residènciacampestre abandonada dela vila rossellonesa d’Elnauna maternitat per atendre-hi les parteres procedentsdels camps i els seus fills.

Les infermeres de la ma-ternitat recollien les donesembarassades dels camps iles portaven a Elna. 597nens i nenes, fills de refu-giats republicans, i poste-riorment de dones jueves, gi-tanes i d’altres procedències,van néixer a la maternitatentre l’any 1939 i 1944, anyque l’exèrcit alemany vaclausurar la maternitat.

A hores d’ara, el nom dela Maternitat d’Elna i el d’E-lisabeth Eidenbenz han que-dat vius en la memòria d’a-quells infants, molts delsquals encara viuen i són parti promotors del Memorial del’Exili.

Elisabeth Eindenbenz,que encara viu i té una bonamemòria, ho recorda així:“Amb tot, tinc la satisfacciópersonal que aquell indret vaser una illa de pau enmig d’a-quell infern. Era com unabombolla d’oxigen necessàriaper refer-se i continuar vivint,en un altre país potser, o enun altre ordre, si es tornava acasa, però tirar endavant entots els casos. Però amb laperspectiva que em dóna eltemps transcorregut, pensoen els cinc-cents noranta-setnens que van néixer a la Ma-ternitat, que van sobreviure,que han crescut i s’han fetpersones i han creat les sevespròpies famílies. I és ara, des-prés de seixanta-cinc anysque veig la importància d’a-quella tasca.”

Les paraules entre come-tes són del llibre La Materni-tat d’Elna d’Assumpta Mon-tellà.

Ernestina Ródenas

La maternitat d’ElnaBressol de l’exili: 1939-1944

8

PÀGINES CENTRALS

M'ho demana una amiga...

I com somiant, he deixat desfilaren la meva ment el rostre de totesaquestes dones africanes, txadianesen la seva major part, que tant han im-pactat la meva vida, per la seva ma-nera de ser, viure, sofrir o morir...

“Txad, el meu país, et vull, Txad en el cor d'Àfrica. Txad en el cor dels txadians. Txad, la meva mare (amb el teu

rostre de dona) Et vull”. Encara et veig:

Bibiana, (germana franciscana txa-diana, jove forta, ardent), declamantaquest poema amb el mateix entu-siasme amb que ho fas tot.

També us recordo: Vosaltres, aquestes 25 primeres do-

nes i mares, venint dels poblats llun-yans amb els vostres nens lligats enl'esquena i les vostres escasses provi-sions damunt del cap, per a rebre elsprimers ensenyaments que us vaig do-nar, per a més tard ser matrones ruralsi així poder ajudar a les vostres germa-nes...

Què importen els 20, 40 o fins i tot 80 quilòmetres recorreguts a peu! Què importa que els vostres camps esperin un poc més a ser oberts per l’aixada, si després podreu ajudar a portar la vida a aquest món!

Perquè vosaltres ho sabeu bé; do-nar a llum a Àfrica pot matar...

Quantes dones no hauran ja perdutla vida?

Tampoc puc oblidar-me de vosal-tres:

Dones encinta, que acudíeu a la vi-sita prenatal des de tan lluny, amb unapreciosa càrrega cada vegada més pe-sada.

Però no us importava, vosaltres sa-beu molt bé que la cabanya de pallaque fa les vegades de consultori éscasa vostra;

Que les monitores i jo mateixa somvostres...

...“còmplices” Estem en profunda connivència i

ens comprenem sense gairebé dirgens.

Des de la cabanya on es fan les vi-sites, escoltàvem els càntics de goig deles dones al picar el mill o a traginarl'aigua.

Dintre, vèiem el tímid somriure dela dona que està a punt de donar allum...

Aquesta llum que no veu els ullscecs de Teresa, (una anciana del po-ble), però no importa, diu ella.

tot el seu ésser és una dansa i ho veu tot per dintre. Ara em paro un poc, veient i tor-

nant a veure un rostre que m'és tan fa-miliar i estimat:

RosaliaFa ja 28 anys que la conec. Si! gairebé des del primer dia que

vaig arribar al Txad. Ja és una dona madura, el seu pas

s'ha anat fent amb el temps cada ve-gada més lent i pesat, perquè aquí lagent envelleix prematurament.

Com gairebé totes les dones delTxad, Rosalia ha anat molt poc a l'escola.

No obstant això, Marie una de lesnostres germanes, Missionera de Nos-tra Senyora d'Àfrica, va sentir de se-guida que podria prestar-nos unaajuda valuosíssima, potser perquè deseguida va veure en ella amabilitat,delicadesa, disponibilitat i una saviesanatural.

Molt aviat aquesta intuïció es vaconvertir en alguna cosa real.

Les seves mans calloses d'haverempunyat sempre la l’aixada es vanconvertir en mans expertes de co-mare.

Els seus ulls plens de camps demill, cacauets, cotó i de sol, es vanconvertir en ulls que saben veure comes troba el nen en el si de la sevamare.

Les seves oïdes plenes de tam tam,músiques, vents que de vegades vénendel desert, es van afinar per a escoltarels batecs d'aquestes vides per néixeri així saber sentir quan s'apropava al-gun problema.

Rosalia, havia estat abandonada pelseu espòs per no poder tenir fills i llunyde frustrar-se es va convertir en la mared'una multitud.

¿Qui no ha trobat sempre a casaseva el recer d'un sostre o un tros d'a-questa “bola” de mill que allí criden“muru” i que és l'aliment principal?

Parla’m de les dones africanes

9

PÀGINES CENTRALS

¿Qui no haurà rebut ajuda o con-sell?

Jo mateixa vaig començar a balbo-tejar els primers sons d'aquesta llen-gua txadiana cantadissa que és elNgambay, gràcies als seus riures i bro-mes, corregint-me amb tendresa i bonhumor.

I la seva fe? D'aquestes fundades sobre la roca. Quantes vegades no l'he trobat de

bon matí resant en l'Església solitària oparticipant en l'Eucaristia al capvespre?

Quantes vegades no hem orat juntes,durant el treball en la maternitat, es-pontàniament, quan ens trobàvem da-vant de tant sofriment o per a reempla-çar les nostres limitacions tècniques?.

Sens dubte Rosalia ets dona del teupoble.

Una dona que sap organitzar-se,que fa de la seva barraca un model deneteja i del seu pati un corral ple degallines, cabres i ànecs, tan necessarisper a subsistir en els temps difícils deguerra.

Rosalia, sempre em seguiràs sorpre-nent...

Record fa uns anys, en el momentcrucial de la guerra, la nostra comuni-tat va haver de retirar-se del poble,per a fugir a la ciutat i les gents es vanendinsar en els camps, per a fugir de laviolència i els pillatges.

En l'explosió, cadascun es va dur elmés “preciós” de la seva pobresa.

La teva, Rosalia, no et vas duraquell transistor nou que acabavesde comprar i que tant t'impressio-nava...

En les presses... només et vas endur el teu cabasset

de llevadora, el material que t'havíemdonat per a poder ajudar a les tevesgermanes en els parts.

No et vas equivocar. Al camp, sota les estrelles, en les

més pèssimes condicions, vas haverd'assistir diversos parts...

Com oblidar-lo! Si la teva sola presència, el teu som-

riure que mai sap ser amarga i aquestadiscreció peculiar que solament els hu-mils de la terra teniu, donen testimo-niatge contínuament i amb la seva prò-pia vida que:

LA VIDA ÉS MES FORTA QUE LAMORT!

I avui en ple segle XXI? En 2009m'ho segueixen dient aquestes do-nes amigues: Anna, Cecília Angelina,Pulcherie, Dèbora, Brigitte, Celestinai tantes altres que la SIDA corca imata. Elles lluiten moltes vegades so-les per a ajudar a la seva prole, ambescassos recursos i de vegades senseforces, amb descoratjament. Jo se-gueixo caminant amb elles, faria totper a millorar la seva qualitat i condi-ció de vida

Vaig pensar que durant la meva es-tada a Espanya trobaria ajuda per a se-guir caminant amb aquestes donesque tant amo, vaig trobar que aquísolament es parla de crisi i els més vo-luntariosos ja pertanyen a una ONG ofundació molt coneguda, els anònimsseguirem sent-ho, però sempre amb laconvicció que

LA VIDA ÉS MES FORTA QUE LAMORT!

Glòria Sedes Gna. Missionera de Ntra. Sra. d'Àfrica

Associació ANA – nepitiala@com.mx

Anuarite Nangapeta Alphonsine Marie-Clémentine és elnom de la primera benaurada de la República Democrà-tica del Congo, beatificada per Joan Pau II; pertanyia a laCongregació local, les “Soeurs de la Sainte Famille de Ki-sangani”, al nord-est del país. Durant la revolta del 1964va ser assassinada en no deixar-se violar per un militar. Ésdoncs un model de fidelitat perquè va mantenir les sevespromeses fins al final. Les Germanes d’aquesta Congre-gació treballen també en altres diòcesis a més de Kisan-gani, en els camps de l’educació, la salut, la pastoral i elsocial. El seu carisma es resumeix en la promoció de lesfamílies, segons l’exemple de la Sagrada Família de Nat-zaret. La comunitat de Kinshasa està formada per estu-diants que es preparen per a la seva futura missió. Viuenal barri de Lingwala on constaten la proliferació de far-màcies que no respecten les regles sanitàries i farmacèu-tiques més elementals, exposant així la vida de les per-sones, amb la seva única finalitat de fer diners. Per aquestmotiu les Germanes han plasmat un projecte per a cons-truir una farmàcia de qualitat per tal de millorar les pro-visions de medicaments al barri de Lingwala en particu-lar, i a Kinshasa en general. Després de presentar elprojecte, durant la meva estada a Barcelona, les Germa-

nes han obtingut respostes generoses de diverses per-sones que han demostrat la seva solidaritat fent-lo tambéseu. Han ajudat a finançar la construcció de la farmàciai el seu inicial equipament. L’edifici ja és un fet, i aviat lesactivitats de la farmàcia podran començar. Aquest pro-jecte ajudarà també a l’autofinançament de la comunitatde Germanes, les quals han de fer front a grans dificul-tats econòmiques. Un gran agraïment a les mans bon-dadoses que han fet realitat aquest projecte.

P. Rigobert Kyungu, SJPromotor del projecte

kyungusj@yahoo.fr

La farmàcia Anuarite

La crisi econòmica en la qual enstrobem, i que té tant de ressò en lapremsa, també és objecte de refle-

xió en els blogs escrits per dones. Ensaproparem als aspectes que més esdestaquen, a tall d’exemple del quepodem trobar a la xarxa. Ens centraremen els blogs en català.

El tema de com afecta a les donesla crisi econòmica, es tracta des de di-ferents àmbits. Nosaltres n’exposaremtres: l’econòmic, el periodístic i el polí-tic.

Dins de l’àmbit econòmic, hem es-collit dos articles publicats per ÀngelsMartinez i Castells, economista: “lacrisi des d’una perspectiva de gènere”i “Les dones davant la crisi”.

El primer “ La crisi des d’una pers-pectiva de gènere”, va ser escrit el 13de febrer del 2009, conjuntament ambAnnalí Casanueva i Artís i ha estat in-clòs en altres blogs, com per exemple,Dones en xarxa. És una anàlisi de comens afecta la crisi a les dones, encaraque consideren que és aviat per a po-der parlar d’aquest tema amb estadís-tiques significatives per dues raons: elretard amb què es recullen les estadís-tiques i es publiquen d’una banda, i del’altra, que el treball remunerat de lesdones és encara més submergit que eldels homes.

Ambdues autores centren la sevaanàlisi en set punts: atur, polítiquessocials, subsidi d’atur i de jubilació,renda familiar, impacte sobre la rendade l’increment del cost de la vida i de

les privatitzacions, deslocalitzacions, imigració. En tots aquests punts, ob-serven com la posició de la dona ésmés desfavorable que la de l’home,sigui perquè preval la concepció deque l’home és el “cap de la llar” i aixòli suposa avantatges quan es plantejaun expedient de regulació a les em-preses o bé en aconseguir feina quanestà a l’atur; sigui perquè les donesson majoritàries en els contractes atemps parcial, que repercuteixen en laseva cotització a la seguretat social,base sobre la que es calcula la presta-ció de l’atur i la jubilació. Altres factorsque contribueixen a aquesta des-igualtat son que amb la crisi dismi-nueixen les polítiques socials, anome-nades “les amigues de les dones”;pocs ingressos a la unitat familiar, querepercuteixen en més feina per a lesdones dins de l’àmbit domèstic, ja queels productes de preu més baix estanmenys elaborats. També repercuteixenen la necessitat de les dones de trobarfeines complementàries, en l’econo-mia submergida.

En el segon article d’Àngels M. Cas-tells, “ les dones davant la crisi” del dia4 de juliol del 2009, que podem tro-bar en el seu blog, (AngelsmCastells.nireblog.com) ens resumeix la trobadaa Nova York a finals de juny de repre-sentants de governs, de les nacionsunides i de la societat civil per analitzarels impactes de la crisi econòmica desd’una perspectiva de gènere. De les in-tervencions en aquesta trobada en des-

taca dos punts: crisi i violència i crisieconòmica i pobresa.

La violència contra les dones, que ésun problema d’abast mundial, que espot agreujar amb la crisi. I per a ferfront a la violència cal que invertir enles dones es consideri una prioritat enles respostes a la crisi. També cal queels governs garanteixin la protecció so-cial de les dones.

Els pobres son els que paguen unpreu més alt en les situacions de crisieconòmica i financera. Caldrien ac-cions relacionades amb la superació dela crisi inclusives i orientades cap a unamajor igualtat entre les societats; i capa un compromís a fi que la crisi d’avuino sigui un obstacle per a les perspec-tives de desenvolupament de demà.”

De l’àmbit periodístic, Dones enxarxa recull l’opinió de Milagros Pérez-Oliva en un debat sobre com sortir dela crisi del 5 de desembre del 2008.

Aquesta periodista expressa la sevaopinió en dos nivells: a nivell general,considera que no veu la crisi gens clara,perquè els preus sobretot dels habitat-ges s’abaixen poc; i a nivell de la sevaprofessió en la qual la incidència de lapublicitat com un de les fonts d’ingres-sos és bastant important, que a causade la caiguda de la publicitat, i de lespèrdues econòmiques dels grups de co-municació, es comencin a reduïr lesplantilles dels mitjans i que en aquestasituació les dones seran les més perju-dicades pel tipus de feina que fan.

Mariona Saurí

10

SAUREJANT DES DE LA XARXA

Perspectives sobre la crisi en blogs escrits per dones

11

REFLEXIÓ

Ja fa dies que em costa parlar de les persones pobrescom si jo no formés part d’aquests col·lectius. Com si joem considerés a mi mateix de la classe dels poderosos,

dels que saben; com si jo formés part del grup selectiu delsinfluents.

Durant molt de temps, per origen, per condicions físi-ques, per capacitats intel·lectuals m’he considerat a mimateix com a veritable persona pobra sobretot si em com-parava amb els meus companys capellans.

Durant anys vaig procurar, amb esforç titànic, posar-meal seu nivell fins que vaig fer una gran descoberta: Des de laParaula de Déu, jo també sóc del grup de persones que pre-cisament perquè no compten són les preferides de Déu.M’ha costat anys arribar a aquest convenciment, però ara hopuc celebrar amb tot el col·lectiu de persones pobres.

Més encara, les persones que es consideren a si matei-xes riques, o que les posen en un pedestal, són un miratgede la seva condició veritable : existencialment, malgrat lesaparences, segueix sent una persona fràgil, mancada, ne-cessitada...

Des d’aquesta posició de persona pobra s’ha de lluitarper aconseguir la justícia a l’estil de Déu, i amb una acti-tud profunda d’humilitat.

Sentir-se nu: la nuesa és una clau d’accés en tota la Bíbliaque ens situa de manera diferent davant Déu, les altres per-sones i el món: “He sentit que et passejaves pel jardí i, comque vaig nu, he tingut por i m'he amagat” (Gn 3,10)

Aquest text estaria en un context de maledicció si no escomplís l’aliança; però a Mt 25, Jesús el converteix en cri-teri de benedicció definitiva de Déu, Dt 28,48: “Hauràs deservir els enemics que el Senyor enviarà contra tu, passantfam i set, nu i mancat de tot.”

Mt 25,35: “Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; te-nia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau vi-sitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.”

Anar nu és signe de ser profeta:1Sa 19,24: Saül es va treure els vestits i també estigué

delirant davant de Samuel com els altres profetes. Final-ment, nu, es va desplomar i va romandre així tot aquell diai la nit següent. Per això diuen: “¿També Saül figura entreels profetes?”

Is 20,2: “Treu-te la roba de sac que et cobreix de la cin-tura en avall i no portis més les sandàlies.”

Is 20,3: “El meu servent Isaïes ha anat nu i descalç du-rant tres anys. Això és un senyal, un presagi contra Egiptei contra Etiòpia.”

Mi 8,1: “Per això em doldré i em lamentaré, aniré descalçi nu, udolant com els xacals i somicant com els estruços.”

Jb1,21: “Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nuhi tornaré. El Senyor ho dóna, ell mateix ho pren. Beneït si-gui el seu nom!”

He 4,13: “En tot el món creat no hi ha res que Déu novegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d'aquella qui hem de donar comptes”.

És la mateixa situació del principi de la creació i ladel final del món.

Ap 3,17: “Tu dius: Sóc ric, m'he enriquit i no em mancares', però no t'adones que ets el més miserable i digne decompassió, pobre, cec i nu.”

Sóc una persona afortunada perquè endinsant-me en lameva condició de pobre, he tingut la possibilitat de créixerper dins ininterrompudament tot compartint la meva exis-tència amb les persones considerades “oficialment” com apobres:

Les samires, les juanis, les seves criatures... amb lesquals hem col·laborat perquè des de la seva situació de notenir “papers” ara tinguin permís de residència i de treball,i puguin començar una vida autònoma. Elles han estat ins-truments en les mans de Déu per fer de mi una petita obrad’art (Lc1,30).

Les entitats i parròquies en les quals he treballat semprehan estat “empreses” petites que volien fer un tros del camíde la vida amb persones pobres. I pel fet de ser empresespetites, m’ha deixat continuar trepitjant de peus a terra per-què continuo fent feines pròpies de persones pobres.

Tant de bo que totes les persones fóssim conscients dela nostra precarietat, celebrant l’acció salvadora de Déuque aporta la veritable riquesa a les nostres vides i al con-junt de la humanitat, perquè:

Hi ha gent pobra, errant i vagabunda, mancada de toti carregada de misèria, que un dia el Senyor mira ambulls de bondat, la treu de la pols, la redreça, l’enalteix, itothom se n’admira (Sir 11,2).

Emilià AlmodóvarCapellà obrer

Rector de la Parròquia de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat

Parlar de les persones pobres

El dia de la Mare de Déu d’agost,festa de Santa Maria, s’acostumaa llegir el passatge d’Apocalipsi

12 en les esglésies de casa. Aquest ca-pítol explica una visió i estableix sen-yals de complicitat amb el lector i elsoients. Si no es té present aquestacomplicitat secreta no es pot entendreel missatge del llibre. En el text hi hadiverses paraules que ens avisen, queens diuen, alerta. Aparegué un senyal,... Aparegué un altre senyal!

Una dona vestida de sol apareguéal cel; porta una corona de dotze estelsal cap i té la lluna sota els seus peus ila dona infanta un fill. Hi ha un segonsenyal de complicitat: Un drac roigmolt gran apareix al cel. Aquesta bes-tiassa té set caps i deu banyes i a cadacap hi duu una corona, porta set co-rones. Quan els cristians sentien això jaestaven situats: Entenien que hi hauna lluita del mal contra el bé i que elmal és fort i el bé és feble. La bèstia ésforta i la dona és feble. Roma és fortai els creients són febles.

L’acció se situa al cel però elscreients saben que tot el que passa alcel ha passat i passa a la terra. La lluitadel mal contra el bé ha passat i passaràenmig d’ells. Per això han d’estar pre-parats però esperançats perquè elMessies de Déu ja ha triomfat. L’Apo-calipsi és un llibre escrit en la clandes-tinitat sota el poder de la bèstia igno-rant, Roma. Els dominadors romansno saben res del Regne del cel. Des-coneixen el paral·lelisme entre el cel ila terra. L’Apocalipsi és un llibre que volretornar l’esperança als cristians quepateixen les primeres persecucions deRoma i en tornaran a patir. Vol recor-dar als creients que el bé ja ha vençutal mal i que el Messies de Déu ja seuvictoriós al costat del Pare.

L’autor del llibre, per no ser desco-bert, fa servir un llenguatge críptic des-conegut pels no creients, només l’en-tenen els iniciats. Els iniciats sóncristians jueus, que assisteixen cadadiumenge a la catequesi i reben lesexplicacions necessàries per entendreel llibre i créixer en l’esperança. Lesimatges estan preses dels símbols que

havia creat el rabinisme jueu. L’Apo-calipsi està ple de símbols emprats pelsrabins i aquesta dona n’és un i el cel,un altre. La dona del cel amb dotze es-tels a la corona és Sió, símbol del po-ble jueu escollit per Déu i simbolitzatsovint per una dona jove (Ez 16). Elsestels de la corona simbolitzen lesDotze tribus d’Israel. El nounat de ladona és el Messies d’Israel profetitzatper Isaïes, 800 anys abans i predicat ales sinagogues. Miquel surt a defensar

el nen i la dona perquè bíblicament ésl’àngel defensor de la nació santa, d’Is-rael. Aquesta interpretació és accep-tada per tots els exegetes de la Bíbliasiguin de la confessió que siguin.

En la interpretació correcta hi hamés elements que són importants: Elscolors de la dona i els del drac, la

quantitat d’estels i corones d’una i al-tre, tots els números que apareixen, lesales donades a la dona, el temps i elmig temps, etc. Tot té un significat co-negut pels cristians de la comunitat aqui estava dedicat aquest Apocalipsi. Sinosaltres, gent batejada, estem in albisi ens sona tot com una música celes-tial, imaginem-nos com estaven en lainòpia els pagans romans persegui-dors de cristians.

Hi ha una altra interpretació ma-riana que senten els i les fidels catòli-ques en assistir a missa el 15 d’agost,això any rere any. La versió catòlicaproclama que la dona apareguda alcel és Maria que acaba d’infantar Je-sús, salvat per l’arcàngel Miquel i en-dut al cel per aquest. No s’explica ab-solutament res de la procedència isignificació dels símbols jueus. La tra-dició messiànica mil·lenària d’Israel ésignorada. El passatge bíblic s’aplica di-rectament a una Església que encarano existia i a una devoció mariana quetampoc no existia. L’explicació catò-lica és el resultat d’una sèrie de devo-cions molt posteriors. És una interpre-tació gratuïta creada per algú quepredicava la novena de l’Assumpcióen altre temps. Molts exegetes seriososi coneguts nostres han dit repetida-ment que la dona del cel no és Maria.Però, com que és una utilització tanben trobada...! Qualsevol hi renuncia!Què ha de fer el poble fidel perquè noli colin interpretacions falsificades de laBíblia?

M. Assumpta Torrents i Gardela

12

EL GORG

L’estudi de la Bíblia

Aparegué un senyal

Emma de BarcelonaUna dona a l'inici de la història deCatalunya (segles IX-X) Editorial Mediterrània

13

INFORMACIONS

Si el 4t Parlament Català de les Religions, que es va ce-lebrar a Lleida el 14 de juny d’enguany tenia per lema“Espiritualitat, Dona i Societat”, el grup de Dones i

Diàleg Interreligiós de l’Associació Unesco per al diàleg In-terreligiós (AUDIR), vàrem anomenar la nostra participacióal Parlament:

Una mandala: dones, naturalesa i espiritualitat

La mandala que vàrem proposar confeccionar entre tots, alParlament, ha estat el fruit de la reflexió i el treball de lesdotze dones de diferents tradicions religioses i espirituals delgrup, al voltant de la relació entre naturalesa i espirituali-tat.

Una important aportació d’uns participants al Parla-ment, mentre elaboràvem el dibuix centrat, va ser comu-nicar-nos que segons les seves investigacions, recentments’ha acceptat la paraula mandala en el vocabulari català ique és del gènere femení. Aportació que agraïm i que vaser molt ben rebuda. A partir d’ara, en aquesta ressenya endirem la Mandala del Parlament de Lleida.

En el treball del curs, amb la particular aportació de cadadona del grup, s’ha fet evident les diferents formes que lesdones tenim de sentir-nos vinculades als elements de la na-turalesa, als seus cicles naturals; les interconnexions i els lli-gams amb que vivim la vida, la Vida i l’espiritualitat (si ésque no és tot el mateix). Vàrem decidir que parlaríem de totaixò, fent una mandala! La reflexió i el treball en el si delgrup per convertir les aportacions personals i la reflexiócol·lectiva en “mandala” són doncs la nostra contribució alDiàleg del Parlament.

Els elements i materials que vàrem aportar a Lleida pera l’elaboració participativa de la Mandala (l’espiral, la lluna,la terra, l’aigua, l’aire, el foc) expressen doncs, a través delseu valor simbòlic innombrables aspectes de la vida i l’ex-periència espiritual de les dones i els homes del nostremón, i de les diverses tradicions espirituals de la humani-tat.

Les gràcies de la Mandala al Parlament

Sobre una mínima base que havíem preparat les dones quefèiem la proposta i posant a disposició de tothom diversosmaterials naturals, va anar així:

En silenci, cada participant mira, contempla, s’inspira,tria, agafa amb les mans els materials escollits i fa la sevaaportació creativa. Amb aquest gest tan senzill, teixeix dià-leg amb ell mateix i amb tots els altres participants fent mésàmplia la possibilitat de comprensió de la interconnexió detot i de tots i ampliant la bellesa de la mandala.

És així que cada llavor, cada flor, cada espiga colocadaamb sinceritat parla de l’autenticitat pròpia i de la pròpia

tradició espiritual per expressar la vinculació amb la Terra,la Vida i amplia la riquesa i la varietat del teixit, dóna va-rietat de tons i ritmes al diàleg que fora de les sales de tre-ball també es configura en el Parlament.

Múltiples significats dels elements de la natura i la vidaes plasmen, es manifesten, i ens mostren les seves caresmés subtils al ser posats ens un ordre màgic o caòtic, se-gons es miri, sobre la terra fosca de la mandala sota el solestiuenc del dia i durant les hores d’elaboració.

Fent mandales i altres treballs amb les dones de l’Arbo-leda de Gaia he re-descobert el significat d’honorar (acti-tud i gest que s’ha perdut en el nostre context), a la Terra,a les Àvies del Consell Internacional de les 13 Àvies Indí-genes, etc.

Trobar-nos en aquest gest d’ofrena i d’honra a la Na-turalesa, tot fent i contemplant la Mandala al Parlament deLleida d’enguany, ens hem donat una oportunitat de me-ditar sobre la implicació en la transformació de les dinàmi-ques d’explotació i destrucció de la naturalesa, que són

causa de pobresa i conflictes i posa en perill la supervivèn-cia de tots plegats.

La subtilitat, fer evident la subtilitat de tota realitat ge-nera conmoció en profunditat.

Des de la comunió espiritual, des de la comunicació noverbal, TOT PARLA, tot es expressió de la Unicitat de l’E-xistència, per qui s’ha sentit commocionat, per qui té ullsper veure-hi, orelles per escoltar, i el cor vibrant.

Ho proposàvem així, i així ho farem fer i ho varem veurefer als participants. Un gran goig per a tothom.

M. Teresa Olivella i SoléGrup de dones de l’Associació UNESCO

per al Diàleg Interreligiós

La Mandala del Parlament: una forma de diàleg

14

INFORMACIONS

El dia 14 de juny, a la ciutat deLleida, en l’àmbit del Estudi Ge-neral, s’hi ha celebrat una primera

sessió del Parlament de les Religions2009, que tindrà lloc a Austràlia du-rant el proper mes de novembre.Aquest any el tema escollit ha estat Lesreligions i la dona. Una companya delCDE va participar en una taula rodonasobre el Sacerdoci Universal amb la se-güent aportació: L’ordenació de ladona.

El sacerdoci cristià s’ha d’enten-dre com un servei a totes les persones.Aquesta idea de servei està claramentdefinida en la bíblia cristiana que no fadiferències de classe, ni de sexe, nid’orientació sexual, ni d’estat personal.El sacerdoci és la plenitud del cristià.Ser cristià és un nou naixement, unaincorporació al cos de Crist. Això és sermembre de l’església, homes i donesiguals en tot davant Déu. La perti-nença plena a l’església està oberta atothom. L’Esperit es manifesta a ca-dascú segons el bé comú i difon gra-tuïtament els carismes entre elscreients: apòstols, profetes, pastors,mestres, evangelitzadors, etc.

El sacerdoci cristià és un do gra-tuït de Déu i està fonamentat en elsacerdoci de Jesucrist que prenguéforma de servent. Jesús va ser l’enviatdel Pare i autoritzat per ell. El sacerdocicristià és representatiu, corporatiu iparticipat. No és uniforme sinó variat,depèn dels dons de l’Esperit. La bíbliacristiana no fa diferències entre cler-gues i laics. Tots són cridats amb fun-cions diverses i les funcions són varia-des: preveres, pastors, bisbes, diaques,mestres, evangelistes, apòstols. El sa-cerdoci és una funció, un ofici, no unestat permanent ni un orde. Així vaser durant els primers segles de cris-tianisme.

Què va passar després d’aquestsprimer temps? El millor carisma, eld’apòstol va desaparèixer. La primerageneració es va acabar. La diversitatdels carismes atorgats per l’Esperit esva convertir en graus de dignitat: bis-bes, preveres i diaques. Els bisbes i pre-veres, es varen assimilar al summe sa-

cerdot del Temple; els diaques, amb in-ferior dignitat, es varen assimilar alslevites. Resumint: Les comunitats evan-gèliques dels primers temps van esde-venir una institució de clergues i laics.Els clergues manaven i els laics obeïen.La dona i l’home casat van ser exclososi arraconats. El sacerdoci esdevinguéun orde inesborrable. L’elit sacerdotals’apoderà del poder i perpetrà la per-versió dels valors evangèlics fins avui.

En el catolicisme, la jerarquia haperpetuat la perversió evangélica.La postura dominant ha estat semprenegativa i ofensiva envers la dona il’home casat. Aquesta jerarquia haconstruït un «mur de separació» comel que hi ha entre Israel i Palestina. Aun cantó del mur hi ha els escollits perla missió sacerdotal i a l’altre, dones ihomes casats que no tenen la «digni-tat necessària» per representar Jesu-crist. El mur que margina les donescatòliques és transparent, injust; im-pedeix passar com els altres però no esveu i existeix des de fa dinou segles. Ésun mur invisible que aguanta molt méstemps que tots els altres. Està fona-mentat en una interpretació perversade l’evangeli i en la situació interessadade la jerarquia eclesiàstica.

Els arguments del papa per noordenar dones no convencen els te-òlegs. Aquests veuen que els recursosteològics per seguir amb la prohibiciós’han acabat i els més honestos sónpartidaris de l’ordenació de la dona.Alguns confessen que l’ordenació dedones és només qüestió de temps i al-guns càrrecs importants de la cúria

també en són partidaris. Però, encarahi ha de teòlegs que no accepten l’or-denació femenina.

Paral·lelament a l’església oficial iamb una postura de contestació i re-buig, ha aparegut fa pocs anys unaAssociació mundial de Dones pre-veres catòliques i romanes. Es defi-neixen a si mateixes com una iniciativainternacional interna de l’església ca-tòlica romana que va començar a ca-minar l’any 2002 amb l’ordenació deset dones alemanyes, austríaques, iuna americana. Van ser ordenades pertres bisbes catòlics, fet que assegura lasuccessió apostòlica. La RCWP s’inscriuen el moviment reformador de l’esglé-sia catòlica, iniciat en acabar el ConciliVaticà II. El moviment impulsa unanova forma de ministeri ordenat – nojeràrquic, no patriarcal – al servei de lescomunitats. Avui, el moviment ésmundial, compta amb quatre bisbes-ses, unes quaranta preveres força acti-ves i més d’un centenar de dones enperíode de formació. La seva activitatpastoral s’estén per tot el món. Lesmembres de la RCWP tenen formacióteològica completa i preparació espe-cífica per al ministeri. Viuen una pos-tura d’obediència a l’Esperit Sant, noals bisbes. De manera profètica, esproposen la reforma estructural del’església. Són dones preveres obreres.Es ben cert que l’Esperit bufa allà onvol. Totes i cada una d’elles ha rebutuna comunicació personal de Roma,però cap d’elles no vol deixar l’esglésiacatòlica.

M. Assumpta Torrents i Gardela

L’ordenació de la dona

Ordenació de dones en un vaixell, RCWP

15

LLIBRES

Un diumenge a la piscina a Kigali. Gil CourtemancheEDICIONS LA MAGRANA, 2003. TRADUCCIÓ

Novel·la, i també, reportatgeque evoca els fets sagnantsdel 1994 a Ruanda, la mas-sacre dels tutsis per part delshutus, davant la passivitat deles Nacions Unides. Un altreholocaust que va fer milersde morts, incomptables, comacostuma a passar en lesguerres africanes, i enmig dela seva crueltat, els signesd’humanitat de moltes per-sones.

És una narració dura, de-tallada, a voltes poètica. Entot moment traspua a travésdel seu protagonista la valen-tia per a aconseguir la justí-cia.

Los invisibles deKolda. José NaranjoHistorias olvidadas de la inmigración clandestinaEDICIONES PENÍNSULA, 2009Un cayuco amb 160 senega-lesos camí de les Canàries esva perdre a l’Oceà, el 23 d’a-bril de 2007, un fet que vapassar desapercebut per l’o-pinió pública. El periodista vavisitar a Kolda les famílies deles víctimes per a refer la his-tòria des del començament; itambé va anar a Lleida, onfamiliars d’alguns dels noisofegats expliquen les sevesvivències. És un relat de de-núncia: són 2.600 les perso-nes ofegades des del 1999en el seu intent esperançatper a fugir de la misèria, iper tant, motiu d’interroga-cions per a tothom.

Partir. Tahar Ben JellounEMPÚRIES/ NARRATIVA,2006. TRADUCCIÓ

El somni, l’ànsia d’uns joves deTànger per arribar a Espanya hiqueden ben reflectits. A travésd’uns quants personatgesanem vivint les seves esperan-ces i després els seus desen-cants. És una novel·la dura per-què els fets que narra, trets dela realitat, ho són. Però també,com és propi en l’autor, hiaflora la poesia.

El factor humano. JohnCarlin. Nelson Mandela i elpartido que salvó la naciónEDITORIAL SEIX BARRAL, 2009. TRADUC-CIÓ. (En català a Edicions La Campana)I va anar així, tal com diu el tí-tol. Nelson Mandela ha estatun polític extraordinari, forade sèrie. Els seus 27 anys i 6mesos de presó el van fer ma-durar en el que sempre va serla seva estratègia: Obtenir lapau mitjançant el diàleg. Per-sona d’unes qualitats pocs co-rrents, ja a la presó es vaguanyar els seus carcellers, iva continuar així amb els po-lítics adversaris. Les seves ac-tituds porten a la reflexió. Laseva trajectòria culmina ambla final del mundial de rugbide 1995, acabant amb la vic-tòria sud-africana. Quan vadonar les gràcies al capità del’equip, aquest li va contes-tar: “Gràcies a vostè pel queha fet pel nostre país”.

Eben. Ryszard KapuscinskiANAGRAMA-EMPÚRIES, 2006.TRA DUCCIÓ

Per a endinsar-se una mica enels inescrutables pobles de l’À-frica Kapuscinski, considerat el

millor reporter del segle, ens hiajuda.

Ell ha conegut diversospaïsos africans des de dintre,vivint amb ells, compartint lamateixa calor i les mateixesmancances, i els mateixos pe-rills. Amb una visió sempreclarivident analitza les dife-rents situacions. I a la vegadael seu estil tan àgil, i també di-vertit, ens fa recrear en lesdescripcions sobre els llocs iles persones.

L’africà. J.M.G. Le ClézioEDICIONS 62, 2008. TRADUCCIÓ

El premi Nobel 2008 (qualifi-cat per l’Acadèmia com a“autor de nous rumbs, de l’a-ventura poètica i de l’èxtasisensual”) ens brinda ambcolpidores evocacions de po-blats nigerians, on va viure depetit, la figura introvertidadel seu pare, metge a l’Àfricadurant vint anys llargs. I a poca poc, a través de la seva tra-jectòria, en va copsant la per-sonalitat.

Pallassos i monstres.Albert Sánchez PiñolLa història tragicòmica de 8dictadors africansEDICIONS LA CAMPANA,2000El títol ja ho diu tot. Éstambé l’antropòleg, a mésd’escriptor, qui analitza elshorrors perpetrats en 8 paï-sos africans fent ben palesala denúncia de l’ajuda occi-dental. “Massa sovint elsnostres dirigents polítics s’a-bracen amb el monstre.Aquí la diplomàcia aportala justificació de la política.S’assegura, per exemple,que les relacions econòmi-

ques beneficien el nostrepaís i que la població opri-mida pel monstre veu unamillora en les seves condi-cions de vida. El primer ar-gument és indigne; el se-gon, una infàmia” (Pàg.228). Ben documentat, iamè, tot i estar farcit de fetsesgarrifosos.

L’Antropòleg innocent. Nigel BarleyEDICIONS 62, LABUTXACA, 2004.TRADUCCIÓ

Les peripècies de tots colors,sota una clau d’humor, d’unantropòleg a la tribu delsdomayos (Camerun) fansospesar, amb evidència, lesdiferències culturals dels po-bles.

Me’n vaig. Pepe RubianesARA LLIBRES, 2007Aquest llibre el cito pels capí-tols sobre Etiòpia. Això no voldir que tot ell no s’hagi de lle-gir, jo crec que val la pena l’a-nàlisi lúcida dels nostres ava-tars polítics feta per l’autorpartint de la seva vida amb laseva envejable filosofia. Des-taco la seva reflexió sobreEtiòpia, el país, la seva gentperquè el van impactar de talmanera que, com a bon co-municador que era, ho faviure als altres. Sensible da-vant els més pobres, és totatendresa en explicar la tro-bada amb diferents personesde les quals admira la sevagenerositat, i sobretot el ta-rannà dels nadius. Ell, comtots aquests autors esmentatses va enamorar d’Àfrica, jotambé.

Assumpta Sesma

Edita

Preu 1,50 €

2 Editorial3, 4 i 5 Teologia feminista

6 Recordatori6 i 7 Àmbit obert8 i 9 Pàgines centrals

10 Saurejant des de la Xarxa11 Reflexió12 El Gorg

13 i 14 Informacions15 Llibres

PARAULES i FETSSUMARI

C/ Mare de Déu del Pilar 15, pral. 08003 BCN · dones.esglesia@terra.es · www.cdonesesglesia.orgCoordina: Ernestina Ródenas · Tallers Gràfics de Rúbrica Editorial · D.L.B-22227-1995

ACTUALITAT

Amnistia Internacionalllança una campanyamundial per exigir JUSTÍCIA contra la POBRESA perquè està en joc la vida i la dignitat de milers de milions de persones. (juny 2009)

La Vanguardia, 26/1/2007

PER LA PARITAT

Hillary Clin-ton parlant amb

Johnson Sirleaf,primera presi-

denta africana, aMonròvia, on va

ser rebuda perdones. Gira per

set països africanson va exhibir el

canvi de tarannàdels EEUU (AVUI,15 agost 2009).

Les autoritats franceses quasi mai investiguen eficaçment els homicidis il·le-gítims, les pallisses, els abusos amb motivacions racistes i l’ús excessiu de la

força per part dels agents de la policia. (www.actuaconamnistia.org)