INFORMACIÓ 197

JULIOL 2017 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

SEGUIMENT DE LES CAIXES NIU

Des de l´any 2002, quan es van penjar, el grup d´ornitologia de l´ANT organitza cada hivern la neteja de les caixes niu i, a la primavera, el seguiment de l´ocupació d´aquestes per les diferents especies d´ocells. Les caixes niu es van construir al taller del Grup d´Anellament de Calldetenes, seguint el seu disseny, per membres del grup d´ornitologia de la nostra associació. Enguany la sortida de camp de control de les caixes es va realitzar el dissabte, 27 de maig. Hi participaren Rosa Simon, Pep Domènech i Tomás Blasco. Es van revisar 30 caixes niu en sis zones del nostre entorn. D´aquestes, 11 eren buides, 10 tenien materials, 6 tenien ous i 3 tenien polls. Hi havia polls de Cargolet (Troglodytes troglodytes) i de Mallerenga carbonera (Parus major). També es van identificar ous de Mallerenga emplomallada (Parus cristatus), Mallerenga blava (Parus caeruleus) i Mallerenga carbonera (Parus major). Enguany es va trobar un nou tipus de construcció del niu. No es va poder saber de quina espècie es podia tractar, Caldria comprovar l´espècie d´ocell que hi entra.

Polls de Mallerenga carbonera (Parus major). Ous de mallerenga sense identificar.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 182 dins de la col·lecció, que porta el títol “Fotografies aèries del nostre entorn en la dècada del seixanta”. Hem confeccionat aquest document, a partir del descobriment en l´aplicació de l´ICGC denominada l´Ull del temps d´una sèrie de fotografies aèries del nostre entorn. Si s´entra en aquesta aplicació i es clica, en el mapa de Catalunya, sobre el nom de Torrelles de Llobregat, sorgeixen dues sèries de fotografies. Una de les sèries són fotografies, en blanc i negre, de monuments de la Catalunya en miniatura. No porten data i només esmenten que procedeixen de l´arxiu de la família Cuyàs. Observant les fotografies es diria que són d´abans de la inauguració o dels seus inicis perquè s´observen construccions inacabades. La segona sèrie és la de les fotografies aèries del nostre entorn de Torrelles de Llobregat. A les fitxes de les fotografies consta com a autor Carlos Rodríguez Escalona, de l´empresa Servicios Aéreos Comerciales Españoles (SACE). En aquest document hem mantingut el títol i la data que consten de cada fotografia. D´això es dedueix que les fotografies són de dos vols diferents fets a finals del 1966 i inicis del 1967. Les dates concretes són el 8 de desembre del 1966 i el 13 de gener del 1967. Les fotografies de la primera data porten el títol de “Ricardo Mariana” i les de la segona “Finca”. Coincideixen amb els inicis de la urbanització de can Güell i de Cesalpina en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Cesalpina, en el terme de Torrelles de Llobregat, s´iniciaria uns anys més tard. Inicialment no seria estrany pensar, per tant, que l´encàrrec de les fotografies fos per part d´un promotor d´urbanitzacions o d´algun inversor que busqués territoris on portar a cap un projecte d´aquest tipus.

Efectivament, posteriorment hem pogut saber que en Ricardo Mariana Mariñelarena va ser el promotor urbanístic de Cesalpina. Al 1960 va comprar can Ribot i va iniciar la promoció de "Cesalpina, ciudad de vacaciones”. Després d´alguns acords de la Comissió d´Urbanisme de Barcelona suspenent el pla parcial, l´any 1969, amb Manuel Fraga Iribarne com a ministre de turisme, Cesalpina és declarada “centro de interés turístico nacional". Això ho desencalla tot. Finalment l´urbanització de Cesalpina travessa la carena i arriba, en el terme de Torrelles de Llobregat, fins a cal Tarrida. Hem cregut interessant publicar aquest recull de fotografies aèries que ens permet observar com era el territori del nostre entorn fa cinquanta anys. Ho hem completat amb informació extreta del web de l´ICGC i de la Viquipèdia. A continuació reproduïm la nota informativa del web esmentat sobre l´aplicació “L´ull del temps”. Imatges de Catalunya en miniatura procedent del web de l´ICGC.

L´Ull del temps.

És l’app de l’ICGC que us permet veure com era i com és el lloc on sou. L'ull del temps és l'aplicació mòbil de l'ICGC que us permet veure com era i com és el territori de Catalunya i, també, el lloc exacte on us trobeu. L'aplicació presenta la imatge del territori avui i en moure el cursor per la pantalla es visualitza una àrea circular on es mostra com era l'any 1945 (o el 1956, a escollir). Si activeu el posicionament veureu com era el lloc on sou i podreu veure les transformacions geogràfiques de l'indret. Això us donarà una experiència visual i una comprensió in situ. Eines de l'aplicació: A la part superior esquerra de la pantalla trobareu els botons per fer zoom. A la part superior dreta trobareu el botó per activar la vostra localització. Amb el botó inferior esquerra podreu canviar les capes a visualitzar i el seu mode (actuals i històriques). Amb el botó inferior central podreu triar el radi de

la finestra que mostra la cartografia històrica. Amb el botó inferior dret podreu compartir l'Ull del temps a les xarxes, en el punt on indiqueu. Aquesta aplicació té alhora un vessant històric, urbanístic i lúdic. L'eina es basa en els vols fotogramètrics realitzats per la força aèria dels Estats Units d'Amèrica els anys 1945 i 1956 (copyright Army Map Service d'EE.UU, cedides pel Ministeri de Defensa -CECAF/CEGET- amb la col·laboració de l'Exèrcit de l'Aire), i amb la imatge actual realitzada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ara reutilitzable sota llicència CC-BY). http://www.icgc.cat/es/Ciudadano/Destacats/Apps-mobils/L-ull-del-temps

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 99 dins de la col·lecció, que porta el títol L´Espai Natural de Sant Miquel del Fai serà gestionat per la Diputació. Es tracta d´informacions recollides del diaris El Punt Avui i dels mitjans digitals Món SOStenible i Nació digital, que fan referència a la compra i a la gestió futura de Snt Miquel del Fai per la Diputació de Barcelona. A continuació reproduïm una informació del web de la Diputació.

Per convertir-lo en un espai públic i de referència patrimonial i natural La Diputació de Barcelona adquireix Sant Miquel del Fai 23/06/2017

Acte formalització. Autor: Sergi Ramos / Diputació Barcelona

La Diputació de Barcelona ha formalitzat el divendres, 23 de juny, l’adquisició de l’espai natural de Sant Miquel del Fai, una finca de propietat privada d’alt valor natural i patrimonial, de 70,5 ha, situada dins els termes municipals de Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja. La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, acompanyada del vicepresident primer i responsable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Dionís Guiteras, i el diputat de Presidència i Serveis Generals, Jaume Ciurana, han exposat avui els objectius d’aquesta adquisició, que ha tingut un cost de 1,3 MEUR. La presidenta Mercè Conesa, ha destacat que “avui podem culminar un procés que ve de lluny i que no acaba aquí, i en el que hi ha intervingut moltes persones, des de diputats i alcaldes que estan en actiu i altres que ja no ho són, i amb un record especial a l’anterior president de la Diputació, Salvador Esteve, amb qui es va iniciar aquest procés per adquirir la finca l’any 2011”. Conesa ha assenyalat també que “Sant Miquel del Fai ha estat present en l’ordre del dia de la Diputació però ho seguirà sent, perquè ara cal continuar amb la feina iniciada, amb l’objectiu de preservar aquest patrimoni cultural i natural tant important com és”, i ha volgut mostrar l’agraïment a la fins ara propietat “que ha posat facilitats i ha estat possible entendre’s de forma cordial i respectuosa. Han tingut cura de l’espai de forma exemplar”.

La presidenta ha remarcat també que “avui comencem una nova etapa que encaixa amb la missió de l’equip de govern al servei dels municipis, i complim el pla de mandat amb un projecte transversal que connecta el territori de manera equilibrada i sostenible, fomentant desenvolupament econòmic local i també el turisme de qualitat”. El diputat de Presidència, Jaume Ciurana, ha remarcat que l’aportació de la Diputació de Barcelona a Sant Miquel del Fai és la voluntat de recuperar un espai patrimonial i natural molt important, per la seva vinculació històrica amb altres monestirs com Sant Cugat, l’Estany i Montserrat, i ara a través dels municipis i les comarques del seu entorn. “La voluntat de la Diputació, que des d’ahir és la propietària d’aquest espai, és assegurar la seva preservació i el seu accés públic per a les properes generacions”. Per la seva part, el vicepresident primer, Dionís Guiteras, ha remarcat que “avui és un dia important pel territori, i hem d’agrair que s’hagi buscat una sortida a un espai emblemàtic com és aquest. El fet que la Diputació de Barcelona hagi adquirit aquest espai obre possibilitats per ser un entorn natural que està molt a prop de l’àrea metropolitana per reconnectar l’espai natural amb l’espai urbà”. Guiteras també ha assenyalat que “els Cingles de Bertí són porta d’entrada al Moianès, un espai marcat per les alzines i les carboneres, les tòfones, bolets... Tenim un discurs molt potent per lligar aquests dues visions del territori i saber aprofitar aquesta oportunitat que ara s’obre amb aquest espai de patrimoni i natura que és Sant Miquel del Fai”.

Tancament temporal del recinte Amb motiu de l’adquisició del conjunt de Sant Miquel del Fai, i amb la voluntat d’adaptar-lo, la Diputació de Barcelona es veu obligada a tancar temporalment el recinte a les visites a partir d’aquesta setmana. L’objectiu és poder tenir aquest espai obert als visitant a partir de l’estiu del 2018. Aquest espai emblemàtic va ser adquirit l’any 1990 per l’empresa Espai Natural Sant Miquel del Fai SL, formada per un grup d’empresaris liderats per l’immobiliari Xavier Solano. Durant aquesta etapa de gestió en mans privades, han visitat aquest espai prop d’1,4 milions de persones, de les quals 104.000 van ser escolars, i s’hi han dut a terme nombroses actuacions per a la conservació de l’espai. Entre aquestes destaquen intervencions clau per a la millora del patrimoni artístic, com ara la rehabilitació de les sales gòtiques de l’abadia o el condicionament de l’ermita romànica del S. XII i les seves representacions pictòriques. Sant Miquel del Fai és un espai amb un gran ventall d’element naturals i històrics destacables que configuren el seu caràcter com a bé d’interès nacional. La Diputació de Barcelona vol contribuir a la seva conservació i posar en valor els coneixement del conjunt del seu patrimoni natural i cultural a través de la visita oberta i gratuïta. La proposta d’actuació són dos grans àmbits temàtics que estan intrínsecament relacionats: natura i patrimoni, que configuren aquest paisatge singular i emblemàtic.

Espai d’Interès Natural i Xarxa Natura 2000 Pel conjunt dels seus valors patrimonials i naturals, com a indret d’interès històric i arquitectònic, integrat dins l’Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí, inclòs en la Xarxa Natura 2000, Sant Miquel del Fai és un indret de referència. El conjunt d’elements que

configuren el seu paisatge, que es caracteritza per una tipografia de llargues i profundes cingleres, li proporcionen un atractiu notable i singular. Gràcies a la seva nova titularitat pública, Sant Miquel del Fai vol ser un espai de referència en la visita i interpretació dels Cingles de Bertí i en la interrelació entre el patrimoni natural i cultural dins la singularitat del seu paisatge. A partir de l’elaboració d’un Pla d’usos de l’espai, es vol garantir la màxima qualitat de conservació dels seus valors patrimonials

Estratègies d’actuació Posar en valor el patrimoni natural i cultural L’espai té un alt valor històric i ha estat un referent de visita per a un públic familiar al llarg de molts anys. Ara, el que es vol aconseguir és actualitzar aquest referent per guanyar en qualitat i aprofundir en aquells aspectes de conservació més rellevants. Ordenar l’espai per oferir-ne la millor percepció al visitant Fomentar un accés sostenible des dels municipis propers, ordenant els accessos i l’aparcament per tal d’oferir una visita amable i de qualitat d’acord amb l’entorn. Configurar un espai per a tot tipus de públics El caràcter públic de Sant Miquel del Fai ha de portar a garantir que sigui un espai inclusiu per poder donar acollida a tot tipus de públic, fomentant una visita activa a través d’una oferta variada d’activitats. Fomentar la qualitat educativa i divulgativa de l’espai Dinamitzar activitats educatives d’acord amb l’estratègia mediambiental i de preservació patrimonial. Exercir de centre distribuïdor de visitants cap als territoris veïns Contribuir que l’espai sigui motor d’economia sostenible per al territori, tenint en compte les necessitats de promoció econòmica dels municipis de l’entorn.

16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

Les respostes correctes a les primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a abril, són les següents:

Foto nº 1: Anas acuta Ànec cuallarg Pintail Ánade Rabudo

Foto nº 2: Calonectris diomedea Baldriga cendrosa Cory´s Shearwater Pardela Cenicienta

Foto nº 3: Alopochen aegyptiacus Oca egípcia Egyptian Goose Ganso del Nilo

Foto nº 4: Tringa erythropus Gamba roja pintada Spotted Redshank Archibebe Oscuro

Foto nº 5: Passer hispanoliensis Pardal de passa Spanish Sparrow Gorrión Moruno

Foto nº 6: Falco columbarius Esmerla Merlin Esmerejón

Foto nº 7: Larus genei Gavina capblanca Slender-billed Gull Gaviota Picofina

Foto nº 8: Porzana parva Rascletó Little Crake Polluela Bastarda

Aquestes eren les dues fotografies del mes de maig.

A l´hora de tancar la redacció d´aquest full informatiu, l´encarregat del concurs encara no havia comunicat les solucions de les fotografies de maig.

CLASSIFICACIÓ DEL 16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS

A l´hora de tancar la redacció d´aquest full informatiu encara no disposàvem de l´actualització de la classificació amb la puntuació corresponent a les fotos del mes de maig. Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del febrer i del març ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de juny, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 30 de juny.

En Sergi Sales va enviar, a primers de maig, set fotografies corresponents a la primera prova extra del concurs. Es tracta de detectar almenys 30 espècies d´ocells. Totes són citades a Europa. La puntuació màxima arribaria als dos punts. El termini per respondre acabava el 15 de juny. Reproduïm el text rebut. Adjunto les fotos de la 1a prova extra del 2017. En aquestes 7 fotos s'amaguen almenys 30 espècies d'ocells, algunes molt evidents, altres gens... totes són espècies citades a Europa. Cada espècie que trobeu puntua 0,06 punts. Per tant, com a màxim es poden obtenir 2 punts en aquesta prova. Molta sort.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES

Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Cal donar les següents dades: espècie, nombre d´exemplars, data, hora i lloc de l´observació. A continuació publiquem les observacions que ens han comunicat del mes de maig. Puput (Upupa epops) (4 ex.) observats a l´hort del costat de la cooperativa agrícola. Dimecres, 28 de juny del 2017, a les 19,30 hores. Observador: Juan Mora Enganyapastors (Caprymulgus europaeus) (X ex.) escoltats a can Gallina i les Rovires. Diumenge, 25 de juny del 2017, a les 22 hores. Observador: Vicenç Roig Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) (1 ex.) observat cantant a prop de can Gallina. Diumenge, 25 de juny del 2017, a les 20,50 hores. Observador: Vicenç Roig Picot garser petit (Dendrocopos minor) (1 ex.) observat a l´om mort de la font del Cucut. Diumenge, 25 de juny del 2017, a les 20 hores. Observador: Vicenç Roig Papamosques gris (Muscicapa striata) (1 ex.) observat a la vinya de ca l´Alberta, a prop de la font del Cucut.. Diumenge, 25 de juny del 2017, a les 20 hores. Observador: Vicenç Roig Corb (Corvus corax) (2 ex.) observats a les penyes de can Nicolau. Divendres, 23 de juny del 2017, a les 10 hores. Observadora: Rosa Simon Xot (Otus scops) (1 ex.) escoltat cantant al raval Torrelletes. Diumenge, 18 de juny del 2017, a les 22 hores. Observador: Vicenç Roig Enganyapastors (Caprymulgus europaeus) (X ex.) escoltats a can Balasc de dalt.. Diumenge, 18 de juny del 2017, a les 22 hores. Observador: Vicenç Roig Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) (1 ex.) observat ajocant-se en una branca baixa d´alzina, a can Balasc de dalt . Diumenge, 18 de juny del 2017, a les 21,45 hores. Observador: Vicenç Roig Polla d´aigua (Gallinula chloropus) (1ex.) observat a la riera, al costat del´hípica de can Gallina. Diumenge, 18 de juny del 2017, a les 21 hores. Observador: Vicenç Roig Gratapalles (Emberiza cirlus) (1 ex.) observat cantant a prop de can Gallina. Diumenge, 18 de juny del 2017, a les 20,30 hores. Observador: Vicenç Roig Xoriguer (Falco tinnunculus) (1ex.) observat en un fil al costat de la colònia d´abellerols de can Gallina. Diumenge, 18 de juny del 2017, a les 19,20 hores. Observador: Vicenç Roig Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) (2 ex.) observats cantant a prop de la planta de compostatge. Diumenge, 18 de juny del 2017, a les 19,10 hores. Observador: Vicenç Roig Enganyapastors (Caprymulgus europaeus) (X ex.) escoltats a can Gallina. Diumenge, 11 de juny del 2017, a les 21,50 hores. Observador: Vicenç Roig Cuereta blanca (Motacilla alba) (6 ex.) observats en una pila de fems entre can Balasc de baix i can Querol. Diumenge, 11 de juny del 2017, a les 19,30 hores. Observador: Vicenç Roig Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) (1 ex.) observat a can Reinal. Dissabte, 10 de juny del 2017, a les 9 hores. Observadors: Rosa Simon i Pep Domènech Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat cantant des de l´antena de ca la Gaietana. Dijous, 8 de juny del 2017, a les 9,45 hores. Observador: Vicenç Roig Puput (Upupa epops) (2 ex.) observats al carrer Sant Jordi. Dijous, 8 de juny del 2017, a les 7,55 hores. Observador: Vicenç Roig Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat en una teulada del carrer Sant Isidre. Dilluns, 5 de juny del 2017, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Cornella negra (Corvus corone) (2 ex.) observats a la pedrera de can Gallina. Diumenge, 4 de juny del 2017, a les 19,30 hores. Observador: Vicenç Roig Cucut (Cuculus canorus) (1 ex.) escoltat cantant a can Pinet.. Dissabte, 3 de juny del 2017, a les 18,50 hores. Observador: Tomás Blasco Puput (Upupa epops) (2 ex.) observats a la rotonda del Serralet de can Coll. Divendres, 2 de juny del 2017, a les 12 hores. Observador: Tomás Blasco

NIU D´ORENETA VULGAR OCUPAT PER COTXA FUMADA

El mes passat informàvem de la ocupació d´un niu d´Oreneta vulgar (Hirundo rústica) per una parella de Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Ara Rosa Simon ens informa que d´aquest niu, situat a casa seva, han sortit tres polls que ja han començat a volar.

FAUNA MORTA

Informa Rosa Simon que el divendres, 23 de juny, a les 9,30 hores, a la carretera de Torrelletes, entre can Guey i can Balasc de dalt, va observar un exemplar d´Esquirol (Sciurus vulgaris) mort atropellat.

Informa Vicenç Roig que el dissabte, 10 de juny, a les 7,45 hores, en un jardí comunitari de l´eixample de can Coll, va observar dos polls de Merla (Turdus merula), ja plomats, morts a terra, sota un nesprer.

Informa Vicenç Roig que el dilluns, 19 de juny, al matí, va observar 3 polls d´Oreneta cuablanca (Delichon urbica) morts a terra, a sota de la colònia de cria de la Rectoria.

CENS DE NIUS D´ORENETA CUABLANCA

El grup d´ornitologia de l´ANT ha organitzat el Cens de nius d´Oreneta cuablanca (Delichon urbica) que es realitza cada any, per al dissabte, 8 de juliol, de les 8 a les 10 del matí. El lloc de trobada és a can Sostres. Aquesta activitat és oberta a la participació de tota la gent. No cal tenir cap experiència en ornitologia. Només es tracta de comptar els nius existent i comprovar si estan ocupats. Les dades obtingudes s´aporten al Projecte Orenetes de l´Institut Català d´Ornitologia (ICO).

LLIURAMENT DELS PREMIS MEDI AMBIENT

Com ja vam anunciar en el número anterior d´aquest full informatiu, el passat 6 de juny a l'Institut Botànic de Barcelona, es commemorà el Dia Mundial del Medi Ambient. A l'acte, en què també es feu entrega dels Premis Medi Ambient 2017, es va comptar amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat. Els guardons es van lliurar per a tres modalitats: actuacions de recerca, innovació i desenvolupament; iniciatives de protecció i millora del medi ambient; i trajectòries de persones o institucions dedicades a la conservació i millora del medi ambient. Aquest any s'ha volgut distingir aquells projectes ambientals de ciència ciutadana més innovadors, que promouen la participació ciutadana en la recerca, impacten positivament en la societat i en el nostre entorn, i tenen una elevada repercussió científica. A continuació reproduïm la nota informativa publicada al butlletí de medi ambient i, al final, una petita nota del web de l´ICO sobre l´ornitho.cat que si, inicialment, només recollia dades d´aus, ara es va ampliant a d´altres famílies d´animals.

El Premi Medi Ambient de la Generalitat reconeix la tasca de quatre grups de recerca, dues associacions i el consultor ambiental Francesc Giró Dimarts, 6 de juny de 2017

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha lliurat aquest dimarts el Premi Medi Ambient 2017, dins l’acte de commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient. Els guardons s’han lliurat per a tres modalitats: actuacions de recerca, innovació i desenvolupament; iniciatives de protecció i millora del medi ambient; i trajectòries de persones o institucions dedicades a la conservació i millora del medi ambient. Aquest any s’ha volgut distingir aquells projectes ambientals de ciència ciutadana més innovadors, que promouen la participació ciutadana en la recerca, impacten positivament en la societat i en el nostre entorn, i tenen una elevada repercussió científica. El conseller ha felicitat els finalistes i guanyadors del premi i els ha encoratjat “a continuar treballant per millorar el nostre entorn natural”.

Reptes de futur El conseller Rull s’ha referit a l’Estratègia del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, en procés d’elaboració, i a que “ens trobem en un moment idoni per reflexionar i crear les estructures necessàries per a Catalunya i concretar el full de ruta que ens marqui els objectius que cal fixar i les accions més estratègiques que cal abordar durant els propers anys”. El titular de Territori també ha fet referència a la decisió de Trump de desvincular-se dels acords de París: “Si ell diu make America great again, nosaltres respondrem make our planet great again. Cap aquí és on va el futur”.

Premi a la Recerca, Desenvolupament i Innovació Ha estat compartit per dues candidatures: · “SAVEnergy: foment de l’estalvi d’energia de les llars dels joves de secundària”, de Dolors Grau Vilalta, del Grup de Recerca EXPLORATORI de la Universitat Politècnica de Catalunya. El jurat ha valorat la seva proposta d’atansar la ciència ciutadana a joves de secundària als instituts i fomentar la participació de les famílies a les seves llars. · “Plant*tes. Ajuda’ns a mapejar les plantes que fan al·lèrgies” del Punt d’Informació Aerobiològica (PIA-UAB) i el Centre de Visió per Computador (CVC). S’ha tingut en compte el rigor científic del desenvolupament del projecte i de l’aplicació que posen a disposició dels ciutadans.

Millor iniciativa Aquest premi també ha estat per a dos candidats: · “Ornitho.cat”, de l’Institut Català d’Ornitologia; per tractar-se d’un projecte de ciència ciutadana focalitzat a treure el màxim profit de les observacions faunístiques que fan milers de voluntaris i afeccionats a Catalunya. Actualment compta amb més de 4.000 participants i ja ha recollit més de 4 milions d’observacions. · “RiuNet”, del Grup de recerca FEM (Freshwater Ecology and Management) de la Universitat de Barcelona; per apropar els ciutadans als rius i implicar-los en l’avaluació del seu estat ecològic, fent-ho aplicant rigor científic amb la tutorització d’experts, però d’una manera senzilla i amena, amb una APP per a mòbils que guia al participant en l’aplicació d’un protocol de diagnòstic ambiental per determinar l’estat de salut d’un riu. El jurat ha fet una menció honorífica al “Programa de seguiment de les Papallones Diürnes de Catalunya (Catalan Butterfly Monitoring Scheme)”, del Museu de Ciències Naturals de Granollers; pels més de 24 anys de desenvolupament del projecte, amb més de 150 estacions d’observació entre tot el territori català, l’andorrà i el de les Illes Balears. Disposen de més de 300 voluntaris que han destinat més de 40.000 hores més de 50.000 quilòmetres comptat papallones. Aquesta col·laboració ha aconseguit identificar més de 5,2 milions d’individus de 186 espècies diferents.

Trajectòria El premi l’ha rebut l’Associació Naturalistes de Girona. Se l’ha premiat pels seus 37 anys de trajectòria cívica, comptant únicament amb el treball i l’esforç dels seus voluntaris. També s’ha reconegut el seu altruisme i la significació com a entitat referent, especialment a les comarques giornines Finalment, en aquesta mateixa modalitat, ha rebut una menció d’honor el director de l’entitat de custòdia AccióNatura, el biòleg i consultor ambiental Francesc Giró, pels seus 40 anys de treball impulsant i desenvolupant iniciatives i projectes de caràcter ambiental, especialment els dedicats a la conservació de la natura, amb implicació personal, més enllà de la professional.

El Dia Mundial del Medi Ambient El Dia Mundial del Medi Ambient és l’esdeveniment anual més important per conèixer i reconèixer accions en favor del medi ambient, Va ser promogut per l’Organització de les Nacions Unides l’any 1972, ara fa 45 anys. Aquest any el lema del Dia Mundial és “Connectar les persones amb la natura”. Catalunya fa més de 25 anys que va començar a desenvolupar polítiques actives de conservació de la natura per protegir, conservar i recuperar el seu patrimoni natural. Durant aquest temps s’ha avançat molt i s’han aconseguit fites importants com, per exemple, el desenvolupament d’un extens sistema d’àrees protegides que garanteixen la protecció ambiental de més del 30% del territori català; la recuperació d’algunes espècies emblemàtiques extintes a Catalunya com la llúdriga o l’os bru, o d’altres en greu perill d’extinció com el trencalòs; o la implantació de la custòdia del territori com a mecanisme de governança compartida del patrimoni natural amb la resta de la societat.

ornitho.cat ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules, papallones diürnes i cigales de Catalunya. És una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia vinculada amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya i promoguda conjuntament amb el departament de Territori i Sostenibilitat i diverses entitats ornitològiques i naturalistes.

ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT

Des del govern de la Generalitat de Catalunya s´està treballant en l´Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Des de fa temps que s´ha realitzat un procés participatiu. Segons les notes informatives publicades al butlletí de medi ambient i al web de la Generalitat, un fragment de les quals reproduïm a continuació, es preveu que el govern ho aprovi i, posteriorment, es programarà una sessió pública de presentació del document. Per completar aquestes informacions, al final, reproduïm una nota informativa extreta del web de la Societat Catalana d´Ordenació del Territori, filial de l´IEC.

Novetats de l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 15/06/2017

El Govern ha aprovat els continguts mínims i els principis rectors que han d’orientar l’Estratègia. Aquest Acord de Govern l’han proposat conjuntament els departaments de Territori i Sostenibilitat, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Paral·lelament, s’ha publicat al web els informes resultants del procés de participació pública: informes de les sessions de debat i aportacions al qüestionari de propostes en línia. Durant el mes de juliol es publicarà al web l’informe final de resultats i de retorn del procés de participació pública. En aquest informe es presentaran totes les aportacions rebudes des de les diferents vies i canals de participació i un retorn de com s’han valorat en el document final de l’Estratègia. Així mateix, també es publicarà el document de l’Estratègia que es proposarà aprovar per Acord de Govern. Un cop s’aprovi l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat per Acord de Govern, es programarà una sessió pública de presentació del document.

El Govern aprova les línies bàsiques que han d'orientar l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya L’objectiu és fer front a la pèrdua de biodiversitat a Catalunya i crear un marc d’actuació comú que defineixi les prioritats d’actuació per a la conservació del patrimoni natural per als propers anys i amb visió al 2030 13-06-2017 El Govern ha aprovat els continguts mínims i els principis rectors de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, que el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han acordat elaborar aquest 2017. L’objectiu és fer front a la pèrdua de biodiversitat i crear un marc d’actuació comú que defineixi les prioritats d’actuació per a la conservació del patrimoni natural en l’horitzó 2030 a Catalunya. Les bases s’estableixen d’acord amb les recomanacions i els mandats internacionals, que recullen la necessitat d’elaborar estratègies de conservació de la biodiversitat d’acord amb el Conveni sobre la diversitat biològica de les Nacions Unides, adoptat el 1992 a la Cimera de Rio de Janeiro i ratificat per 193 països, entre els quals l’Estat espanyol. D’acord amb la informació disponible sobre l’estat del patrimoni natural de Catalunya, l’Estratègia s’ha d’orientar cap a la protecció i gestió dels espais naturals, la recuperació d’espècies, la restauració d’ecosistemes, i la necessitat d’avançar en el vincle entre conservació i gestió del medi. També ha d’incorporar la infraestructura verda a la planificació territorial, superar la fragmentació d’hàbitats i restaurar la connectivitat ecològica, per implantar un model territorial i econòmic compatible amb la conservació del patrimoni natural que garanteixi la provisió dels serveis ecosistèmics, entre d’altres. L’estratègia s’estructurarà en sis àmbits principals: · Coneixement, informació i seguiment del patrimoni natural · Conservació dels elements del patrimoni natural · Model territorial · Integració de les polítiques sectorials · Governança: organització administrativa, marc legal i fiscalitat · Implicació de la societat Per a la definició dels continguts mínims i dels principis rectors de l’Estratègia, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha creat una Comissió Tècnica de Seguiment de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, que ha fet consultes a tots els departaments del Govern i també ha informat del procés i dels continguts a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic. A més, s’ha establert un marc de treball específic amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per tal de consensuar els objectius estratègics i les accions que cal desenvolupar, atesa la importància que té el sector primari en relació amb les polítiques de conservació de la natura. Per això l’Acord de Govern el promouen conjuntament els departaments de Territori i Sostenibilitat, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

4. Què s’espera de l’Estratègia? L’Estratègia ha de fer possible conservar el patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Malgrat els intensos processos de transformació històrica que ha sofert el país, atès que Catalunya és un territori de vella civilització amb una densitat de població considerable i d’intensa activitat agrícola, ramadera i industrial, el patrimoni natural de Catalunya (que considerem conformat per la biodiversitat i la geodiversitat) encara és extraordinari.

La seva especial ubicació geogràfica confereix a Catalunya unes condicions ambientals realment singulars, que s’expressen generant una riquesa d’ambients naturals excepcionals. Per això, Catalunya forma part d’un dels 34 territoris amb més biodiversitat del planeta i amb major grau d’amenaça, l’anomenat hotspot Mediterrani. La diversitat d’hàbitats i d’espècies que hi són presents és una de les més altes de l’àmbit europeu i també del Mediterrani. Al nostre territori s’hi han citat més de 31.000 espècies i més de 600 hàbitats naturals i seminaturals diferents, caracteritzats per un alt grau d’endemicitat. I encara no hem pogut avaluar tota la biodiversitat present al país, que s’estima pot ser superior a les 40.500 espècies. Les polítiques de conservació de la natura i totes les accions desenvolupades fins al dia d’avui a Catalunya han permès aconseguir nombroses fites en benefici del patrimoni natural. A continuació se’n destaquen algunes de les més rellevants: - Generació d’informació sobre biodiversitat i patrimoni natural: elaboració de la cartografia dels hàbitats de Catalunya, creació del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, publicació de l’inventari d’espais d’interès geològic. - Avaluació dels components del patrimoni natural: aprovació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. - Creació d’un sistema d’àrees protegides amb 184 espais (que inclou espais del PEIN, de la xarxa Natura 2000 i espais naturals de protecció especial), que garanteix la protecció ambiental d’aproximadament el 30% del territori de Catalunya. - Avaluació de les tendències de la biodiversitat. - Recuperació de les poblacions de diverses espècies amenaçades, com la gavina corsa, el trencalòs, el xoriguer petit, la llúdriga i l’ós. - Restauració d’espais naturals degradats, com són la desconstrucció de l’antic ClubMed situat al Pla de Tudela dins el Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà) i la recuperació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Segrià). - Reducció de la pèrdua de biodiversitat associada a l’execució de plans, programes i projectes mitjançant eines com l’Avaluació Ambiental Estratègica i l’Avaluació d’Impacte Ambiental. Malgrat tots els avenços, hi ha diverses amenaces i pressions que no han parat d’incrementar en les dues darreres dècades, elevant les tensions sobre el patrimoni natural. La transformació, destrucció i fragmentació d’hàbitats naturals i seminaturals per causa de l’expansió urbanística, les infraestructures o l’agricultura intensiva, la sobreexplotació d’alguns recursos naturals o la introducció d’espècies exòtiques invasores són alguns dels factors que continuen afectant de forma directa i indirecta la biodiversitat de Catalunya. Catalunya pertany a la regió d’Europa amb un major percentatge d’espècies amenaçades d’acord amb la classificació de les Llistes vermelles de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN). Actualment, al nostre país s’identifiquen 259 espècies de fauna que es consideren amenaçades, que han quedat recollides en la proposta de Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. D’aquestes, 175 espècies es troben en una situació vulnerable i 84 en perill d’extinció. També s’hi comptabilitzen 12 espècies extintes com a reproductores en les darreres dècades. Pel que fa a la flora, al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya es comptabilitzen 325 tàxons de flora en situació d’amenaça, incloent plantes vasculars, briòfits, líquens i fongs. Els mandats internacionals i la pròpia responsabilitat envers el nostre patrimoni obliguen a Catalunya a actuar per invertir la tendència de pèrdua de biodiversitat, alineant l’acció política en matèria de conservació amb les directrius internacionals. Això comporta realçar i reforçar totes les accions fetes fins ara, però sobretot, plantejar també noves accions per complir amb fites globals d’Aichi i amb els objectius europeus. Col·lectius i organitzacions ambientals reclamen la incorporació d'un Fons per a la defensa del patrimoni natural 27/01/2017

Des de Conservació.cat, associació que reuneix als professionals vinculats a la defensa del medi ambient a Catalunya, i la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural, que aglutina diferents entitats, s'ha promogut i signat recentment un comunicat reclamant la incorporació del Fons per a la defensa del patrimoni natural en els Pressupostos de 2017. Aquest fons, de naturalesa transversal, ha de permetre disposar d’uns recursos econòmics indispensables, vinculats a la implantació d’un nou model de fiscalitat ambiental coherent amb els desitjos i les necessitats de la societat catalana. Els motius que s'exposen al manifest per la seva implantació són els següents: - El patrimoni natural de Catalunya és el suport físic del nostre sistema econòmic i social, perquè ens aporta serveis ambientals clau, insubstituïbles, i dels quals en depenem absolutament. Conservar-lo en bon estat ha de ser una prioritat per al país des de totes les perspectives, però especialment des de la salut, social i econòmica. - La infradotació pressupostària i les greus retallades que ha patit aquest àmbit els darrers anys està conduint a Catalunya a una greu pèrdua de biodiversitat, a la degradació i l’abandonament dels espais naturals protegits i, en conseqüència, a una pèrdua d’oportunitats econòmiques, socials i ambientals per a tot el país. - Considerem que les dotacions que es preveuen assignar al Departament de Territori i Sostenibilitat en l’actual proposta de Pressupostos per a les polítiques ambientals, sobretot les que es destinarien al patrimoni natural són del tot insuficients per frenar aquestes tendències negatives. Amb desenes d'entitats adherides, demanen a tots els grups polítics, i especialment als partits que formen part del Govern, que demostrin la seva sensibilitat i compromís i incorporin el Fons per a la defensa del patrimoni natural de Catalunya en els Pressupostos de la Generalitat per al 2017.

GAVINA CORSA AL PORT DE BARCELONA

La colònia de cria de Gavina corsa (Larus audouinii) que ens els darrers anys ha anat criant al delta del Llobregat, la Zona Franca i el Port de Barcelona, enguany ho ha fet al dic de Ponent sud del Port de Barcelona. A continuació reproduïm una nota informativa del web de la Generalitat sobre l´anellament d´una part dels polls de la colònia.

La gavina corsa torna a niar amb èxit al Port de Barcelona La del port és una de les deu colònies més importants del món, quatre de les quals es troben a Catalunya

247 polls han estat marcats amb anelles metàl·liques i de lectura a distància 09-06-2017 Personal de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina (XRFM), del Departament de Territori i Sostenibilitat, investigadors del CSIC i de la Universitat de Barcelona, i tècnics del Consorci del Delta del Llobregat, acompanyats per l’equip de rescat del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, han anellat una de les deu colònies més importants del món de gavina corsa (Larus audouinii), la que actualment hi ha instal·lada al dic de Ponent sud del Port de Barcelona. Els equips han anellat 247 polls, procedents de les 537 parelles nidificants al port. Els han col·locat una combinació d’anella metàl·lica i una altra de PVC de lectura a distància. La colònia del Port de Barcelona i la que també hi ha al Port de Tarragona, que la XRFM anellarà el proper dimecres, 14 de juny, són les dues úniques de la península que han presentat un creixement poblacional el 2017. El personal de la Xarxa de Rescat ha pogut comprovar la bona condició física dels polls que s’alimenten de descarts pesquers i peix blau a la plataforma continental del Delta del Llobregat. Espècies molt sensibles com la gavina corsa han descobert que determinats espais dintre de recintes portuaris són lliures de depredadors terrestres com ara guineus, gossos, porcs senglars o visons americans. A més, l’accés humà és restringit i hi ha una tranquil·litat important prop de la seva principal font d’aliment, tant el peix que hi ha a mar com el procedent dels descarts de la pesca. D’aquesta manera, la conservació d’aquestes espècies amenaçades marines ja no només implica la preservació dels espais naturals protegits sinó una capacitat d’adaptació a nous hàbitats. La coordinació entre administracions i entitats, i l’estudi d’aquests exemplars esdevenen un repte de futur per a aquesta espècie. La història de l’AN38 L’AN38, un adult de gavina corsa nascut fa 13 anys a la Punta de la Banya, al Parc Natural Delta de l’Ebre, ha estat vist i fotografiat aquests dies al dic de Ponent del Port de Barcelona on s’ha instal·lat per niar després d’haver-ho fet fa des de fa uns anys al veí Delta del Llobregat i de passar l’hivern al Maresme, prop de Premià de Mar. Aquesta història vital d’un individu d’una espècie catalogada en perill d’extinció com la gavina corsa la sabem gràcies a l’anella de PVC que duu a la pota amb una inscripció alfanumèrica i que permet que es pugui controlar a distància per part de naturalistes i observadors. D’aquesta manera poden conèixer millor l’espècie i ajudar a la seva conservació.

ESPÈCIES INVASORES

A continuació reproduïm una nota informativa, extreta del web de la Generalitat, sobre les espècies al·lòctones considerades invasores. Cal dir que alguns científics, actualment, discrepen d´aquestes interpretacions i consideren inútil la lluita contra l´expansió d´algunes espècies d´origen forani.

Espècies exòtiques invasores Algunes de les espècies exòtiques que s'han introduït al territori tenen la capacitat de sobreviure, reproduir-se i escampar-se pels ambients naturals. Algunes són capaces de produir impactes considerables en els ecosistemes naturals, en els nostres cultius i en la nostra salut. Aquestes espècies són les exòtiques invasores. No totes les espècies exòtiques són invasores, per sort només un petit nombre de les espècies que arriben al nostre territori tenen la capacitat d'escampar-se i sobreviure als nostres ambients naturals. A Catalunya han estat introduïdes accidentalment diversos organismes exòtics invasors, principalment insectes i plantes. Però, per altra banda, moltes de les espècies han estat portades voluntàriament, pel seu interès, com animals de companyia i per a l'aquariofília; posteriorment s'han escapat o alliberat al medi natural. En el cas de la flora, moltes de les invasores han estat introduïdes incialment com a plantes ornamentals i de jardineria. El Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores defineix l'espècie exòtica o al·lòctona com a espècies i subespècies, incloent-hi les seves parts, gàmetes, llavors, ous

o propàguls que puguin sobreviure o reproduir-se, introduïts fora de la seva àrea de distribució natural i de la seva àrea potencial de dispersió, que no hauria pogut ocupar sense la introducció directa o indirecta, o sense que l'home en tingués cura.

LLEI DE TERRITORI

El 25 de maig es va publicar al DOGC un edicte del departament de Territori i Sostenibilitat amb el qual es posava a exposició pública l´avantprojecte de Llei de Territori. A continuació reproduïm una nota informativa del web de la Generalitat sobre aquest avantprojecte.

Llei de territori: avantprojecte de Llei L’avantprojecte de Llei de territori té com a finalitat configurar un marc normatiu integral, coherent i estable en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge, i urbanitzacions amb dèficit. Vol garantir la millora continuada de l’hàbitat urbà, el medi, la cohesió social i territorial, la sostenibilitat i la competitivitat. La nova norma representa una reforma ambiciosa dels objectius, dels procediments i dels instruments en matèria d’ordenació territorial, i vol facilitar una gestió adaptada a un territori divers i a unes circumstàncies canviants, situant la sostenibilitat ambiental, social i econòmica com a marc de la presa de decisions. Els objectius principals d’aquesta llei són adaptar els instruments i la gestió a la diversitat del territori, així com poder programar el desenvolupament de les actuacions en funció de les necessitats. Quant al model de desenvolupament urbà, prioritza la regeneració urbana per damunt del creixement en extensió. Té també una clara voluntat d’establir les bases per fer front als reptes en matèria d’accés a l’habitatge. Pretén també garantir l’eficiència i la competitivitat territorial a través de l’impuls de fórmules de governança supramunicipal. Així mateix vol concretar en la pràctica de l’ordenació territorial i de l’urbanisme els principis derivats de la transparència, l’accés a la informació pública i el bon govern. La variable de paisatges és potenciada en aquesta llei de forma transversal en el conjunt d’instruments de planificació i s’integra la seva perspectiva tant en el sistema d’espais oberts com en els assentaments.

Contacte: llei_territori.tes@gencat.cat

ABELLES SOLITÀRIES

Ens fem ressò d´un article divulgatiu del web del CREAF sobre les abelles solitàries. Segons aquesta nota informativa només un 10 % de les espècies d´abelles són socials, com l´abella de la mel, la resta tenen comportaments molt variats.

Les abelles solitàries viuen tot d’aventures per fer-se el niu 2 de juny 2017

Tallar fulles, recollir fang, imitar la cel·lofana. Les abelles competeixen de mil maneres per fer el millor niu i protegir-lo dels enemics. L’investigador del CREAF, Carlos Hernández-Castellano, ens introdueix en aquest món de peculiaritats. Interior d’un niu d’Osmia cornuta parasitat per àcars. S’obseven tres cel·les separades per envans que les pròpies abelles construeixen. En aquest cas l’abella mare ha utilitzat fang, però poden fer-lo amb altres materials. Autor: Orangeaurocks/Flickr (CC BY 2.0)

Al nostre planeta hi ha més espècies d’abelles que de mamífers, ocells, rèptils i amfibis junts. D’aquestes 20.000 espècies, el 75% són solitàries. “El món de la pol·linització va molt més enllà de les abelles de la mel i, generalment, no se n’és

conscient” adverteix l’investigador del CREAF, Carlos Hernández-Castellano. I afegeix “si parlem d’organització, només un 10% de les abelles de tot el món són veritablement socials, com les abelles mel·líferes. Pràcticament tota la resta són abelles solitàries, i tenen comportaments molt variats entre elles”. Les espècies totalment socials són aquelles que formen comunitats dividides en reines i obreres, i on només la reina es reprodueix. Contràriament, totes les femelles d’abelles solitàries són fèrtils i tenen descendència pròpia. Quan es reprodueixen fan un niu amb

diverses cel·les i cada una d’aquestes cel·les acull un ou. A més, a cada cel·la dipositen una provisió de pol·len i nèctar per a que les larves, quan neixin, puguin alimentar-se i desenvolupar-se correctament fins esdevenir un individu adult. Un cop posats els ous, les abelles mare tapien l’entrada del niu per evitar que entrin depredadors i altres enemics naturals. Tot i que l’estructura del niu és similar, on i com fer-lo, i la manera de protegir-lo, és d’allò més diversa:

On fan els nius? A nivell local, les abelles escullen les zones amb més sol per fer el niu, doncs la major part d’elles no poden regular la seva temperatura corporal i necessiten agafar-la de l’ambient. A més, també busquen indrets amb flors abundants per tenir més aliment disponible. Pel que fa a un nivell més global, les regions més indicades per a aquests insectes són les seques i àrides. Això és així perquè la humitat és un problema: afavoreix l’aparició de fongs i que el niu es podreixi.

Com els protegeixen? Les abelles solitàries triguen diversos dies en fer tota l’estructura del niu —envans, provisions, etc.— i mentre surten a recol·lectar nèctar i pol·len deixen desprotegida la seva descendència. És l’únic moment en que àcars o altres insectes poden entrar-hi. Les mares un cop hagin acabat de posar els ous, taparan l’entrada per a que només els individus ja adults puguin sortir. Ni tan sols elles mateixes tornen a entrar i, de fet, moren poc temps després de fer la posta. “¿No es podrien escriure més versos amb aquestes històries d’abelles solitàries que amb la d’un matollar dominat per abelles de la mel? ¿O amb la d’un camp desert per l’ús massiu de pesticides? Però no només nosaltres podem comprendre aquesta

poesia. També la natura ho fa, i fins i tot millor: la complexitat en tota la seva esplendor, la diversitat de formes i maneres de fer, és sinònim que els ecosistemes funcionen bé” conclou l’investigador.

Verónica Couto Antelo Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).

L´EVOLUCIÓ DE LES AUS A LES CIUTATS

Ens fem ressò de la nota informativa publicada al web del CREAF sobre un article, publicat a Ecology Letters, referent a un estudi sobre l´evolució de les aus a les ciutats. Entre altres característiques que assenyala l´article, la incorporació d´espècies exòtiques no compensa la pèrdua de diversitat produïda per la influència humana.

Les ciutats posen en perill milions d’anys d’història evolutiva del ocells 31 de maig 2017 Un estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Daniel Sol revela que les ciutats preserven de mitjana 450 milions d’anys menys d’història evolutiva en comparació amb els ambients naturals. Els ocells capaços de sobreviure en ambients altament urbanitzats han evolucionat més recentment. L’arribada d’espècies exòtiques no compensa aquesta diversitat evolutiva tan baixa.

Puput (Upupa epops). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

Segons un nou estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF el Dr. Daniel Sol, les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobre que les que viuen en entorns naturals. Això és degut a que els ocells “urbanites” fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars. En són exemples els coloms, les garses, els pinsans, les orenetes i les merles. “Per raons que encara no coneixem bé, les espècies que tenen parents evolutivament distants són més sensibles a les pertorbacions i toleren

malament la vida a la ciutat”, comenta el primer autor de l’article publicat a Ecology Letters. Per tant, la urbanització no només implica una pèrdua de riquesa d’espècies, també provoca una pèrdua molt important en la riquesa evolutiva d’aquests animals. La pèrdua d’història evolutiva es pot mesurar com la suma dels anys en que les espècies d’una comunitat van separar-se al llarg de l’evolució. En el cas de les ciutats, les estimacions suggereixen que preserven 450 milions d’anys menys d’història evolutiva que els ambients naturals.

Arbre filogenètic de les aus. Font: Nature, 2015.

Una espècie que és evolutivament molt diferent a les altres —com ara la puput, que pertany a una família amb tres úniques espècies— té un valor de conservació més gran que una espècie d’un grup ben representat evolutivament. Els científics fa temps que saben que les conseqüències de les extincions poden ser molt diferents segons l’espècie que es perd. De la mateixa manera que una església del segle XVI té més valor històric que una del segle XXI, una espècie que és evolutivament molt diferent a les altres —com ara la puput, que pertany a una família amb tres úniques espècies— té un valor de conservació més gran que una

espècie d’un grup ben representat evolutivament —com ara el pardal o el colom urbà, que estan evolutivament emparentats amb moltes altres espècies. Però segons l’autor principal de l’article “la riquesa evolutiva no només representa història evolutiva; també es relaciona amb la diversitat genètica i el propi funcionament dels ecosistemes”. Per arribar a aquesta conclusió, investigadors del CREAF, de la Estación Biológica de Doñana del CSIC i de la Universitat Pontifícia Católica de Chile van reunir dades de més de 1.219 espècies d’ocells de 27 regions de tot el món i van analitzar com la diversitat filogenètica de les comunitats canviava segons el grau d’urbanització. La diversitat filogenètica mesura la suma de temps que fa que cada espècie de la comunitat es va separar evolutivament de les altres espècies amb les que coexisteix.

Merla femella (Turdus merula). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

Les espècies exòtiques no compensen la pèrdua de riquesa evolutiva Alguns científics sostenen que la pèrdua de diversitat associada a les pertorbacions humanes, com ara la urbanització, es podria mitigar amb l’arribada d’espècies exòtiques. Sota aquest punt de vista, les invasions biològiques no serien tan problemàtiques com es creu generalment. Però segons el nou article, l’arribada d’espècies exòtiques en ambients altament urbanitzats no compensa la pèrdua d’altres espècies. En primer lloc perquè no s’estableixen tantes espècies exòtiques en comparació

amb les que es perden, i en segon lloc perquè les espècies exòtiques que arriben pertanyen a grups evolutivament poc distintius i per tant contribueixen poc a enriquir la diversitat filogenètica. ARTICLE: Sol D., Bartomeus I., González-Lagos C,. Pavoine S. (2017). Urbanisation and the loss of phylogenetic diversity in birds. Ecology Letters 20 (69), 721-729. DOI 10.1111/ele.12769 Anna Ramon Revilla Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.

DACTYLOPIUS OPUNTIAE

A continuació reproduïm la nota informativa extreta del web del CREAF sobre l´interès en recollir dades de localitzacions de Caparreta del carmí, insecte parasitari de les figueres de moro. Ambdues espècies són al·lòctones i procedents d´Amèrica. Es demana la col·laboració ciutadana per recollir el màxim de localitzacions d´aquest insecte exòtic per conèixer la zona on es pot trobar.

L’EXOCAT busca registres d’un paràsit de la figuera de moro 15 de juny 2017 Les taques blanques que hi ha sobre algunes penques de la figuera de moro, una planta invasora, corresponen a colònies d’un insecte també exòtic que ha seguit el cactus des d’Amèrica.

Aspecte de l’afectació que provoca la caparreta del carmí sobre la figuera de moro. Autor: Federico López Barrachina (CC BY-SA 3.0)

La caparreta del carmí (Dactylopius opuntiae) és un insecte exòtic que parasita una planta invasora, la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), que ja porta segles amb nosaltres. Aquest cactus és originari de Mèxic on rep el nom de ‘nopal’, i va ser importat a partir de la colonització del Nou Continent. Allà és habitual veure unes taques blanques d’aspecte cotonós sobre les penques de la figuera de moro, que corresponen a colònies de milers de femelles de l’insecte. El paràsit pot des d’arribar a debilitar lleugerament

l’Opuntia, fins a fer perdre la collita de figues, o inclús en casos extrems arribar a matar la planta. De fet, a l’Amèrica Central es cultiva aquest insecte, ja que és a partir del que s’extreu el pigment per fer-ne carmí, d’aquí ve el seu nom.

Detall d’una colònia de caparreta del carmí sobre la figuera de moro, a la Palma, illes Canàries. Autor: Frank Vincentz (CC BY-SA 3.0)

Aprofitant que, tot i ser un insecte molt petit, les colònies que forma són molt fàcils de veure i identificar, els gestors del projecte EXOCAT volen recollir els primers registres sobre aquesta espècie exòtica per conèixer la seva localització sobre el territori català. Fins ara, no s’ha actuat per aturar la cotxinilla del carmí, no sembla que hagi de ser un problema, donat que afecta una espècie invasora com la figuera de moro, o eventualment altres cactus, tots ells també exòtics. Es creu que a Catalunya la caparreta va arribar en primera instància pel Maresme o Collserola, i es desconeix

com d’estesa està, tot i que sí se sap que ja està instal·lada. De moment sí que es poden observar exemplars d’Opuntia ficus-indica bastant afectats a la serra de Collserola, i al Parc dels Tres Turons de Barcelona, entre altres llocs. Per altra banda, l’Associació Galanthus va posar en marxa durant el 2015-2016 un projecte a les illes Medes per estudiar la viabilitat de l’ús de la cotxinilla com a agent de control biològic de la figuera de moro. Si voleu ajudar a recollir dades sobre aquesta o d’altres espècies exòtiques i invasores, podeu omplir aquest formulari* amb les vostres observacions, o entrar-les al projecte dins la plataforma Natusfera. Albert Naya i Díaz Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015. * https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeL3zGTguK-KUUOJCdOgwFRTFUSy57O08GTOF7CDU10rjd7xg/viewform?c=0&w=1

CIÈNCIA CIUTADANA

El CREAF busca una persona voluntària per a un projecte de ciència ciutadana denominat Ground Truth 2.0. A continuació reproduïm la nota informativa del web.

Vols col·laborar en el disseny del nou observatori ciutadà sobre fenologia i canvi climàtic? 7 de juny 2017 Després de diversos projectes d’èxit relacionats amb la ciència ciutadana CREAF està implicat ara en un projecte internacional clau anomenat Ground Truth 2.0 que vol crear 6 observatoris ciutadans arreu del món sobre temes ambientals.

La fenologia és la ciència que estudia les fases del cicle vital dels éssers vius i com les variacions estacionals i interanuals del clima els afecten A Catalunya, Ground Truth 2.0 posarà en marxa un observatori ciutadà per seguir com està canviant la fenologia dels éssers vius amb el canvi climàtic. L’observatori s’està dissenyant mitjançant un procés participatiu. Així, un equip multidisciplinari de científics, polítics, gestors, institucions naturalistes i ciutadans estan decidint com ha de funcionar l’observatori i quines necessitats ha de satisfer en cada àmbit.

Per això, el CREAF està buscant una persona voluntària que participi en aquest procés de codisseny. La persona haurà de participar en les reunions prèvies al desenvolupament de l’observatori: un taller abans de l’estiu (16 de juny) i una petita entrevista a realitzar presencialment o online segons disponibilitat del participant. Altres sessions presencials es desenvoluparan a Barcelona en horari de matí (9-14h) i mai seran més d’una al mes. Necessitem gent que li agradi la fenologia i el seguiment de la natura, que vulgui implicar-se en aquest procés fins al final i que pugui donar veu als ciutadans sobre la manera d’aportar les dades, el retorn que podrien obtenir de les seves observacions, la informació que desitjarien veure i trobar a l’observatori, o les eines per conèixer altres observadors i intercanviar informació amb ells. Fins al moment ja s’han celebrat dos tallers, on cada participant ha ajudat a definir la visió, missió i objectius del futur observatori, i s’ha començat a desgranar el seu disseny funcional. Només un o dos participants podran entrar en el procés En cas de tenir diversos voluntaris, seleccionarem els primers interessats per a la seva participació.

Observatoris per donar veu a la ciutadania en la gestió del territori i la presa de decisions ambientals Ground Truth 2.0 és un projecte finançat per la Unió Europea en la convocatòria H2020 en el qual participen socis de 14 entitats diferents procedents de diversos països d’Europa i Àfrica. El projecte implementarà 6 observatoris ciutadans sostenibles per demostrar els seus beneficis socials i econòmics. A més, farà públiques les guies necessàries perquè es puguin crear altres observatoris en qualsevol altre punt del món de forma independent al projecte. Cada observatori (quatre a la UE i dos a l’Àfrica) treballarà amb els ciutadans en el seguiment de diferents indicadors ambientals, tant en zones urbanes com rurals. Tots estaran relacionats amb l’ordenació del territori però cada un tindrà un enfocament específic: conservació de biodiversitat, fenologia de flora i la fauna, disponibilitat i qualitat de l’aigua, gestió del territori i dels recursos naturals. Amb les dades obtingudes i de forma paral·lela el projecte desenvoluparà un servei web innovador per crear cartografia i gestionar dades sobre l’ús del sòl. El projecte va començar al setembre de 2016 i té previst acabar a l’agost de 2019.

CREAF El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals. https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScDXGxpBcOoLlURvPnUlJZdWVEds3mehWj6b24lH8ET9qh_KQ/viewform?c=0&w=1

NOVETATS ORNITOLÒGIQUES DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Vinculat als Espais Naturals del Delta del Llobregat, hi ha un blog on es van recollint les diverses observacions ornitològiques que s´hi van realitzant. En aquestes reserves hi ha una diversitat extraordinària i sovint s´hi observen autèntiques rareses. A continuació reproduïm unes quantes observacions, acompanyades de fotografia, com a mostra.

Novetats ornitològiques Espais Naturals del Delta del Llobregat http://consorcideltallobregat.blogspot.com.es/ Ocells del delta del Llobregat juny 2017

Phoenicopterus roseus Flamenc - Flamenco - Flamingo 44 exs. des del mirador de cal Francès el 10.VI (E. Ramon, S. Hoces). Foto 10.VI: Eio Ramon Platalea leucorodia Becplaner - Espátula - Spoonbill 3 exs. a la maresma del Remolar el 10.VI (E. Ramon, S. Hoces). Foto 10.VI: Eio Ramon

Haematopus ostralegus Garsa de mar - Ostrero - Oystercatcher Encara la parella pels voltants de la platja de ca l'Arana, riu i maresmes de cal Nani el 2.VI (F. López, J. Bartra). Un tercer exemplar a la maresma del Remolar el 6.VI (F. López, J. Bartra) fins almenys el 15.VI (J. Bartra, F. López, S. Bosch). Foto 13.VI: Modest Andrés

Morus bassanus Mascarell - Alcatraz - Northern Gannet 1 ex. jove des del mirador de cal Francès el 10.VI (E. Ramon, S. Hoces). Foto 10.VI: Eio Ramon Passer hispaniolensis Pardal de passa - Gorrión moruno - Spanish Sparrow Encara l'exemplar mascle a la pineda de Gavà fins almenys el 12.VI (A. Rodríguez). Foto 1.VI: Manolo Romero Corvus cornix Cornella emmantellada - Corneja cenicienta - Hooded Crow Encara la parella fent niu al carrer Onze de Setembre del Prat del Llobregat l'1.V (V. Pedrochi). Es comprova la nidificació d'aquesta parella amb 4 polls volanders (F. López, X. Santaeufemia). Foto 4.V: Ferran López Foto 4.V: Ferran López

Foto 18.V: Víctor Cañadas

DESMANTELLAMENT DE LA FÀBRICA DE CIMENT DE VALLCARCA

Depana ha emès un comunicat demanant el desmantellament de les instal·lacions de la fàbrica de ciment de Vallcarca. Després del tancament, la inactivitat i el deteriorament de les instal·lacions es demana l´enderroc i extracció de les runes de la fàbrica, les vivendes annexes, l´estació ferroviària i el port per restaurar la zona al seu estat natural i incorporar-lo a l´espai natural del Garraf. DEPANA reclama el desmantellament de les instal·lacions de la cimentera, l’estació de renfe i el port de Vallcarca (Sitges) i, la seva incorporació a l’espai natural del Garraf

La primera fàbrica de ciment de l’estat espanyol es va inaugurar a Vallcarca (Sitges) l’any 1903. L’empresa inicialment es denominava Cementos Fradera i, posteriorment, UNILAND. Al 2006 l’empresa Portland Valderrivas, del grup Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), es va convertir en l’accionista majoritari. Actualment, la fàbrica de ciment de Vallcarca s’ha quedat sense activitat productiva. Annexes a la fàbrica existien els habitatges que acollien als treballadors de la cimentera i les seves famílies, fins dues mil persones van arribar a viure a les mateixes, i des de fa temps han estat abandonades i semiderruïdes. La línia de ferrocarril Valls Vilanova i la Geltrú Barcelona es va inaugurar en 1881 i l’estació de Vallcarca en 1904. L’estació de RENFE de Vallcarca va quedar clausurada en 1994. Avui dia és una instal·lació abandonada i en un estat ruïnós i perillós. El port de Vallcarca es va construir en 1913 i des dels seus inicis va estar lligat a l’activitat industrial cimentera. Fins fa dos anys la seva activitat principal va ser el transport de pedres procedents de les pedreres del Garraf, per subministrar les obres d’ampliació del port de Barcelona. Actualment al port no entra ni surt cap vaixell. Vallcarca té la classificació de port industrial i la concessió administrativa adjudicada per l’administració autonòmica, que caduca el 29 de juliol de 2018. Es dona la circumstància que Sitges acull altres tres ports esportius, sent el municipi de Catalunya amb més ports disponibles. L’impacte ambiental que ha produït la cimentera al llarg d’un segle en l’entorn natural del Garraf ha estat molt important. La pols en suspensió de l’activitat industrial cimentera ha afectat a flora i fauna de la zona, Així coma totes les construccions circumdants i que són visibles encara avui. La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural DEPANA reclama el desmantellament de les instal·lacions, la descontaminació de l’entorn produit per l’activitat industrial cimentera, la deconstrucció del port de Vallcarca i

l’incorporació de tot el sector a l’espai natural del Garraf al que pertany.

Més informació i contacte: Xavier García Galceràn (666 28 80 70)

RATPENAT DE BIGOTIS PETIT

Al web de la Generalitat s´ha publicat una nota informativa sobre un estudi promogut pel Paratge Natural de l´Albera i realitzat per investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers sobre el Ratpenat de bigotis petit. L´única colònia de cria d´aquesta espècie es troba a l´Albera i es relaciona amb el bon estat de maduresa del bosc, amb l´existència d´un bon nombre d´exemplars de Grèvol i amb el nombre d´arbres morts que, amb les seves cavitats, els proporcionen refugi i espais de cria.

21-06-2017 Un estudi determina la relació entre els boscos madurs i la conservació d'una espècie de ratpenat amenaçat a l'Albera La investigació, publicada a la revista Hystrix Journal, l’han realitzat investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’ha promogut el Paratge Natural de l’Albera El ratpenat de bigotis petit és un bon bioindicador del grau maduresa forestal

Ratpenat de bigotis petit al seu refugi. Un estudi ha demostrat que els grèvols i la fusta morta són claus per a la conservació del ratpenat de bigotis petit (Myotis alcathoe), una espècie amenaçada. En un dels boscos més madurs i ben conservats de Catalunya, a l’Albera, hi viu l’única colònia de cria de tot el país d’aquest mamífer volador, que fa servir els nombrosos forats del grèvol centenari com a refugi, i que prefereix arbres i branques mortes amb cavitats disponibles. L’estudi, publicat a la prestigiosa revista Hystrix Journal, ha estat promogut pel Paratge Natural de l’Albera i realitzat pels investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El treball també ha estat una experiència transfronterera gràcies a la col·laboració amb el Conseil Général des Pyrénées Orientales francès. El resultat del projecte, dut a terme entre el 2009 i el 2015, ha permès entendre la complexitat dels boscos madurs i la seva rellevància com a rebost de biodiversitat. A més, marca una clara línia de gestió que prioritza evitar tallar grèvols i promoure la presència d’arbres vells i morts en peu. El bosc estudiat supera els 100 arbres morts en peu per hectàrea. Roure centenari. Catalunya té cada cop té més boscos, però costa de trobar-ne que no hagin estat explotats en els

darrers cent anys. El nostres rebosts de biodiversitat s’esgoten i davant el canvi climàtic cal reforçar les eines de gestió forestal per evitar empobrir-los dràsticament. Els ratpenats forestals, entre altres, actuen com a grans bioindicadors de l’estat de maduresa dels boscos.

COMÍS DE CADERNERES, PASSERELLS I VERDUMS

Ens fem ressò d´una informació del web de la Generalitat, en la qual, una altra vegada han decomissat exemplars de les tres espècies de fringíl·lids habituals: caderneres, verdums i passerells. Aquesta vegada són els Mossos d´Esquadra que han intervingut per comissar 116 ocells que s´estaven comercialitzant en un mercat de Cornellà.

24-06-2017 Dispositiu contra el comerç il·lícit d'ocells d'espècies protegides al Baix Llobregat Els agents van comissar 116 ocells fringíl·lids i van denunciar administrativament quatre persones per la seva tinença i comerç Entre les espècies hi havia caderneres, verdums i passerells, la comercialització dels quals és il·legal, tal com recull l’actual Llei de protecció d’animals Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra de la Unitat regional de Medi Ambient (URMA) de la Regió Policial Metropolitana Sud i de Proximitat de la comissaria de Cornellà de Llobregat dijous 22 de juny van comissar 116 ocells fringíl·lids d’espècies protegides i van denunciar administrativament quatre persones per la seva tinença i comerç a Cornellà de Llobregat.

Segons preveu la Llei de Protecció dels Animals es tracta d’espècies de fauna silvestre i la seva comercialització és il·legal. El comís es va fer en el marc d’un control policial en un conegut mercat ambulant de Cornellà on es reuneixen un gran nombre d’ocellaires aficionats al món dels fringíl·lids. Fruit de l’actuació dels agents es van intervenir 116 ocells fringíl·lids i les gàbies a on estaven. Entre les aus comissades n’hi havia de diferents espècies protegides com 82 caderneres, set verdums i 27 passerells. Els mossos també van localitzar 36 ocells que els seus propietaris havien abandonat en diverses gàbies amb l’objectiu d’evitar la denúncia administrativa corresponent. Els agents els van recollir i van aixecar una acta de comís per abandonament d’ocells fringíl·lids. La majoria d’aquests ocells són novells: es tracta d’ocells nascuts fa pocs mesos i que tenen una gran demanda al mercat negre dels fringíl·lids. Els ocells comissats van ser immediatament dipositats en un centre de recuperació de fauna salvatge. Cal destacar que, tot i que la captura d’aquests ocells està prevista sota les condicions recollides en un decret de l’any 2014, on s’estableixen les autoritzacions excepcionals per a la

captura en viu i la tinença d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de concursos de cant, des de l’any 2015 hi ha vigent una directriu del director general de Polítiques Ambientals, on no es considera adient resoldre ni expedir cap autorització excepcional per a capturar en viu exemplars mascles i femelles de les quatre espècies d’ocells fringíl·lids. Així doncs, per a la tinença dels exemplars cal disposar de l'autorització excepcional nominal per capturar ocells fringíl·lids, obtinguda amb anterioritat a la suspensió referida, complir els requisits

per a la tinença i disposar de parelles reproductores. Uns permisos que els venedors d’aquest punt de venda de Cornellà de Llobregat no tenien. Aquesta pràctica il·legal pot generar beneficis als ocellaires si es té en compte que una au té un preu de sortida d’entre 30 i 50 euros i pot arribar a superar el miler d’euros. Àrea de Comunicació Sant Feliu de Llobregat, 24 de juny de 2017

ELS OUS DE LES AUS

Ens fem ressò d´una nota informativa publicada al diari El Punt Avui que fa referència a un estudi sobre la diversitat de formes, mides i colors dels ous de les diverses espècies d´ocells i la relació amb la diversitat en la capacitat de vol de cada espècie. Trenquen el misteri dels ous Una investigació revela el motiu de la diversitat de formes de les closques, que té a veure amb les capacitats de vol de les aus Les més voladores els fan més asimètrics i el·líptics i la forma la determina la membrana interior X.A - Barcelona - 25 juny 2017

Les aus ponen ous amb diversitat de formes, mides, colors i estampats, com es veu en una de les col·leccions estudiades Foto: FRANS LANTING.

Els ous de les aus han fascinat els humans durant mil·lennis, i no només per motius gastronòmics. La gran varietat de formes que presenten ha generat tota mena de teories i especulacions per aclarir-ne l’origen. Fins i tot Aristòtil hi va reflexionar i escriure sobre la qüestió. Perquè tenen aquesta gran varietat de formes? Què fa que els dels colibrís siguin el·líptics, els de les òlibes, esfèrics i els de moltes aus de costa, ovoides acabats en punxa? Una investigació publicada aquesta setmana a Science n’ha desentranyat el misteri. Per aconseguir-ho, un equip internacional d’investigadors va utilitzar un procés multidisciplinari aplicant eines d’informàtica, biologia comparativa, matemàtica i biofísica. Primer, l’equip liderat per la Universitat de Princeton (EUA) va analitzar les formes de 49.175 ous que representaven 1.400 espècies diferents, algunes de les quals, ja extingides. Tot aquest mostrari procedia de naturalistes que els van recollir a final del segle XIX i principi del XX. Mitjançant un programa informàtic, els investigadors van quantificar l’asimetria i l’el·lipsi de cada ou per obtenir una visió global de la diversitat de formes existent a la naturalesa. Els investigadors van poder crear un mapa de les formes d’ous d’arreu del món. Així doncs, el més asimètric és el del territ menut canadenc, mentre que el més el·líptic el pon el talègol maleo, una espècie que habita a Indonèsia i cova els ous enterrant-los en una sorra calenta o en sòls volcànics. Per contra, els d’estruços i algunes espècies d’òlibes són especialment esfèrics. Durant anys, els biòlegs havien especulat amb tota mena de teories per justificar el fet de la forma dels ous. Es deia que les aus que viuen als penya-segats feien ous més asimètrics i punxeguts per guanyar estabilitat i evitar que rodolessin i caiguessin del niu. També es creia que la forma podia ser un factor que ajudés a optimitzar la incubació de cada espècie o que podia tenir relació amb la quantitat de calci en l’alimentació. Sense que aquestes hipòtesis siguin necessàriament falses, l’estudi que ha merescut la portada de Science determina que el que més directament determina la morfologia dels ous són les capacitats de vol de l’espècie. La clau de tot plegat rau en el pas de l’ou en formació pels conductes de l’aparell reproductor, que en limiten l’amplada. Si l’espècie en qüestió és molt aerodinàmica, els seus malucs seran més estrets i un ou el·líptic o amb un extrem acabat en punta serà un bon recurs per optimitzar el volum dels ous sense augmentar-ne el gruix que determina l’oviducte. “Les aus que tenen grans capacitats de vol tendeixen a fer ous asimètrics o el·líptics, i les que no en saben els solen fer rodons”, insisteix l’autora principal de l’estudi, Mary Caswell. A més, el seu equip ha determinat que allò que realment en determina la diversitat de formes és la membrana elàstica interior, i no pas la closca. Els més audaços potser pensaran que els pingüins, tot i no volar, no fan ous que tendeixin a la forma esfèrica. Segons els investigadors, aquesta excepció a la norma tindria una justificació òbvia: les seves habilitats natatòries han determinat també una morfologia estilitzada semblant a la dels bons voladors.

CÀMERES DE VIDEOVIGILÀNCIA PER ALS INCENDIS FORESTALS

Ens fem ressò de les primeres experiències de vigilància forestal contra el foc amb càmeres. Entre el personal de guaita que treballa a la torre de vigilància del Tabor ja fa alguns anys que es parla que els acabaran substituint per càmeres. A continuació reproduïm una nota de premsa de la Diputació de Barcelona i una altra informació publicada al diari El Punt Avui.

Càmeres de videovigilància d’incendis forestals al Garraf i Alt Penedès Medi ambient - 22/06/2017 - Ramon Viladomat

La Mancomunitat Penedès-Garraf integrada per 33 municipis, desplegarà una vintena de càmeres de videovigilància per detectar incendis forestals en aquestes comarques, un projecte finançat per la Diputació de Barcelona i la mancomunitat. El projecte es va presentar ahir dimecres als alcaldes d’aquest territori, en un acte que va comptar amb l’assistència del diputat adjunt d’espais Naturals, Jesús Calderer, juntament amb la presidenta de la Mancomunitat Penedès-Garraf, Rosa Huguet.En aquest mateix acte, els alcaldes de la mancomunitat van ratificar el protocol de cooperació en cas d’incendi que l’any passat van impulsar les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de sis municipis, concretament Avinyonet, Canyelles, Castellet i la Gornal, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls i Olivella, i que enguany comptarà amb el suport dels 33 ajuntaments.

Càmeres de vigilància per detectar incendis forestals al Garraf i l’Alt Penedès Se n’instal·laran 19 després que el projecte es va posar a prova l’estiu passat a Subirats i ara s’estén arreu de la Mancomunitat entre les dues comarques Redacció - barcelona - 26 juny 2017

Els boscos d’Ordal, a Subirats, on ja es van posar càmeres l’estiu passat Foto: PATRONAT TURISME SUBIRATS.

La Mancomunitat Penedès-Garraf ampliarà el projecte de control dels boscos amb càmeres de videovigilància impulsat l’estiu passat per l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) de Subirats i l’estendrà ara al conjunt de les dues comarques. S’estan instal·lant 19 càmeres als punts més elevats de l’Alt Penedès i el Garraf per detectar qualsevol incendi forestal i agilitzar el temps de reacció, en una xarxa que controlaran els Bombers de la Generalitat i les ADF del territori. El projecte té un cost de 20.000 euros, finançats a parts iguals entre la Diputació de Barcelona i la

Mancomunitat. La presidenta de la Mancomunitat Penedès-Garraf, Rosa Huguet, valora molt positivament la iniciativa que va tenir l’estiu passat l’ADF de Subirats, situant sis càmeres de videovigilància al castell de Subirats i a Ordal per tal d’agilitzar la detecció dels incendis forestals i optimitzar el temps de reacció, i destaca la importància d’ampliar-ne l’abast. “Difícilment un ajuntament sol pot suportar aquesta despesa, i un sol punt no dona servei”, assenyala Huguet, afegint que “la rapidesa ha de ser immediata”, i assegura que la Mancomunitat i la Diputació no descarten finançar la instal·lació de més càmeres si es detecta que hi ha algun indret que queda descobert. D’altra banda, aquest dilluns els 33 ajuntaments de la Mancomunitat Penedès-Garraf han ratificat el protocol de cooperació municipal per emergència de foc que l’estiu passat van posar en marxa sis municipis del territori: Avinyonet, Canyelles, Castellet i la Gornal, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls i Olivella. L’objectiu és compartir recursos a l’hora de combatre un incendi. Huguet va ressaltar la progressiva incorporació de municipis a aquesta iniciativa fins a incloure tots els membres de la Mancomunitat Al protocol, els ajuntaments acorden compartir els mecanismes d’emergència municipals i la maquinària de cada consistori, crear un pla d’informació preventiu a la població, crear circuits de coordinació entre els cossos de seguretat –especialment entre pobles limítrofs d’altres comarques–, crear un inventari de camins rurals i unificar la xarxa de voluntariat forestal. A la presentació de la xarxa de videovigilància i la ratificació del protocol de cooperació hi va assistir la setmana passada el diputat adjunt d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, que va lloar les sinergies entre tots els municipis de l’Alt Penedès i el Garraf. En aquest sentit, va assegurar que la Diputació procurarà replicar aquest model a altres territoris de la demarcació.

LES XIFRES: 19 càmeres de vigilància són les que s’instal·laran als boscos de l’Alt Penedès i del Garraf per detectar incendis 20.000 euros és el cost del projecte que finançaran entre la Mancomunitat Garraf-Penedès i la Diputació de Barcelona

L´ÓS I LA RAMADERIA DE MUNTANYA AL PIRINEU

Sembla que l´exemplar d´ós reintroduït recentment al Pirineu està produïnt diversos danys a la ramaderia de muntanya. Això complica encara més la convivència amb la gent del territori, una part de la qual es mostra contrària a la reintroducció.

Augmenten la vigilància de l’os Goiat per la seva agressivitat Els reiterats atacs sobre ramats obliguen a seguir-li de prop els moviments per poder reaccionar El mascle va ser reintroduït fa un any amb l’objectiu que es reproduís, però s’ha mostrat desidiós Una incògnita és per què no han servit els paranys dissuasius Redacció - vielha - 25 juny 2017

Una euga adulta morta arran d’un atac recent de l’os Goiat Foto: CONSELH GENERAU D’ARAN.

El van batejar amb el nom de Goiat perquè aquest és el terme que a la Ribagorça s’empra per anomenar els éssers jovenívols i arrauxats. I Goiat, l’exemplar mascle d’os bru que fa un any va ser alliberat al Pallars, no en desmereix el nom, ja que fa ostentació d’un comportament impulsiu i eixelebrat, propi d’un adolescent amb les hormones esvalotades i la fam desfermada. Tècnics del Conselh Generau d’Aran i la Generalitat han acordat fer un seguiment més intensiu a l’os després de la successió d’atacs a bestiar que ha protagonitzat des que es va

despertar de la hibernació. El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va demanar una reunió urgent per avaluar la conducta impetuosa de Goiat i per analitzar si representa una amenaça seriosa per a l’entorn. La Generalitat manté que l’os no ha mostrat cap “comportament anòmal” i els tècnics del Departament de Polítiques Ambientals insisteixen que els atacs a ramats entren dins la normalitat. Aquesta normalitat consisteix en el fet que, segons els càlculs del Conselh Generau d’Aran, durant l’últim mes Goiat ha devorat una quinzena d’ovelles, dues eugues adultes i un poltre. A més, també ha atacat dos ruscs d’abelles. Mitjançant el localitzador de GPS que porta instal·lat l’os, han constatat la seva presència en els llocs on s’han produït els atacs. El Conselh Generau no comptabilitza els danys que hagi pogut provocar durant les seves incursions en el territori de l’Estat francès, però assumeix que n’ha pogut causar. Seguint els seus moviments de manera més minuciosa, l’objectiu és intentar entendre les pautes de comportament de Goiat i valorar la freqüència i circumstàncies dels atacs. Una de les incògnites és per què no han servit els elements dissuasius com ara els corrals i els pastors elèctrics. També caldrà avaluar els resultats del projecte d’agrupament de ramats per evitar atacs de l’os. Aquest estiu s’ha passat de cinc a sis ramats ja que, unint ramats de diferents pagesos a la muntanya vigilats per un pastor durant tot l’estiu, es fa la feina dels ramaders més eficaç i més segura. Unió de Pagesos s’ha mostrat contrari a la reintroducció al Pirineu de grans carnívors com l’os o el llop. El sindicat considera que els atacs de l’os als ramats de muntanya evidencien que avui en dia no és compatible la seva protecció amb les activitats productives de les comarques de muntanya, ni tan sols, fent canvis en la gestió de l’explotació.

Un nouvingut rebut a contracor M.R.C

L’os Goiat va ser alliberat fa un any Foto: ARXIU.

L’os bru (Ursus arctos) és una espècie emblemàtica dels Pirineus, de gran càrrega simbòlica, que es va extingir de Catalunya i els Pirineus centrals i orientals cap a final dels anys vuitanta. L’os bru és el mamífer més gran dels Pirineus. El pes dels mascles oscil·la entre 150 i 230 quilos (tot i que la majoria no passen dels 200), i el de les femelles, entre 80 i 150 quilos. Els ossos són omnívors, encara que entre el 70% i el 80% de la seva dieta és de fracció vegetal, com fruits, llavors, fruits secs, arrels i vegetació herbàcia. Reintroducció Goiat va ser alliberat el 6 de juny del 2016 al Parc Natural de l’Alt Pirineu a Isil (Lleida). L’os provenia d’Eslovènia, pesava 205 quilos, tenia nou anys i l’havien dut amb un únic objectiu: que s’aparellés i eliminés el problema de consanguinitat de la població d’ossos del Pirineu. Dormilec Pyros (un os que ara té 28 anys i que va ser introduït el 1996) és el pare, avi i besavi de la

majoria dels ossos que es calcula que hi ha a la zona. Goiat va ser alliberat amb un collaret transmissor que permet saber quina és la seva localització en cada moment. Fa un any que és al Pirineu, però lluny de mostrar una intensa activitat reproductora, ha gastat més de tres mesos dormint –del 28 de novembre del 2016 al 16 de març del 2017-–. El Conselh Generau d’Aran lamenta que, a més, Goiat mostra un comportament molt agressiu. Indemnitzacions La Val d’Aran ha mostrat un unànime sentiment de crítica per la reintroducció de l’os. La Generalitat abona compensacions per als atacs, però la solució no convenç els afectats. L’any passat la colònia d’ossos va fer 33 atacs i la Generalitat va pagar 9.300 euros en indemnitzacions.

197 AGENDA JULIOL 2017

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 24 de juliol, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 24 de juliol, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Les reunions de la junta directiva de l´ANT són obertes a la participació de tots els membres de l´associació, amb veu i sense vot. Les reunions del grup d´ornitologia són obertes a la participació de totes aquelles persones que tinguin interès en el món de les aus.

ACTIVITATS DE L´ANT

Diumenge, 2 de juliol, a les 18 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66.

Dissabte, 8 de juliol, a les 8 del matí, a can Sostres. Cens de nius d´Oreneta cuablanca. Es preveu una durada de dues hores. És organitzat pel grup d´ornitologia, dins del projecte Orenetes de l´ICO i obert a tota la gent que hi vulgui participar. No cal cap experiència.

Diumenge, 9 de juliol, a les 21 hores, a can Sostres. Sortida de camp per fer el cens d´aus nocturnes. A càrrec del grup d´ornitologia i oberta a la participació de tothom.

Dilluns, 31 de juliol. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies corresponents al mes de juliol del 16è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Per participar en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com.

ALTRES ACTIVITATS Dissabte, 1 de juliol. Piraguada al riu Ebre. Ens retrobem amb aquesta tradicional i engrescadora activitat de DEPANA, la baixada en canoa pel riu Ebre, a la zona propera a Miravet, Terres de l’Ebre. Una bona ocasió per viure el riu des de dins i per poder descobrir els seus secrets, la flora i fauna de les seves ribes i la seva llera. Organitzada per DEPANA. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org Dimarts, 4 de juliol, de les 17,30 a les 18,30 hores, a l´ Edifici La Ibèrica, 3r pis, davant la Biblioteca de Roquetes. Taller familiar de construcció de caixes niu per a mallerengues. Construeix i emporta't la teva caixa niu per a mallerenga. Organitzat per l´escola de naturalistes del GEPEC Lo Caro. T. 977331142. www.gepec.cat

POLLS CAIGUTS DEL NIU I ANIMALS FERITS Als membres de l´ANT sovint ens demanen consell sobre els casos de polls caiguts del niu o animals ferits. En el cas de joves que comencen a volar és millor no tocar-los del lloc on són, generalment encara són atesos pels pares. Si estan en un lloc no recomanable on poden ser depredats per gats i gossos o poden ser víctimes d´accident, només cal posar-los en un lloc elevat on estiguin fora de risc. En cas necessari es pot trucar al telèfon 93.574.00.36 del servei central dels agents rurals que el passarien a recollir, o bé portar-lo al Centre de Recuperació que tingueu més a prop. En l´últim cas consultat la persona col·laboradora va informar de que, a proposta del centre de recuperació, havia dipositat l´exemplar a l´Hospital Veterinari Molins, a Sant Vicenç dels Horts, que és obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, on passen a recollir-los els agents rurals. Donem l´adreça d´aquest centre privat perquè és el lloc més a prop on es poden deixar. HOSPITAL VETERINARI MOLINS Polígon Industrial Molí dels Frares, Carrer B, Nau 27, a prop de la Comissaria dels Mossos d´Esquadra. 08620-Sant Vicenç dels Horts hospital@hvmolins.com T. 936685753 Els centres següents pertanyen al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya. Disposen de tot el necessari per a la recuperació i, si és possible, s’encarreguen de la seva posterior reintroducció. MAPA D´ACCÉS A TORREFERRUSSA CENTRE DE RECUPERACIÓ DE TORREFERRUSSA Crta. Sabadell / Sta. Perpètua Km 4,5 08130 Sta. Perpètua de Mogoda (Barcelona) – Tel.- 935600052 CENTRE DE RECUPERACIÓ DE VALLCALENT Camí de Vallcalent, 63 25003 Lleida – Tel.- 973267990 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Mas del Cortalet – 17486 Castelló d’Empúries (Girona) Tel.- 972454222 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE Plaça 20 de maig s/n - 43580 Deltebre (Tarragona) – Tel.- 977489511