adpn la banqueta juneda http://ww.juneda.org/~banqueta banqueta@lleida.org

adpn la banqueta juneda

En aquestes rutes anirem descobrint aquells indrets més destacats pels seus valors naturals que podem trobar en el terme municipal de Juneda i en les zones limítrofes, que, de vegades, tot i estar molt a prop, potser no valorem d'acord a la seva veritable importància. Aquesta ruta es centra en el parc de la Banqueta, en concret es proposa un recorregut per la 4ª Sèquia, ja sigui a peu o en bicicleta, des del Collet fins a la Font del Pradell. Iniciarem el nostre recorregut al Collet, indret a 1,5 quilòmetres de les Borges Blanques en direcció a Mollerussa, on té l'inici la 4ª Sèquia Principal, la qual deriva una part de les aigües del Canal d'Urgell. Tot just en aquest indret hi ha la "casilla" del Collet, antiga llar dels canalers, els quals s'encarregaven del manteniment del canal. Un cop travessada la carretera de Mollerussa a les Borges, a 150 metres de les comportes de la sèquia, seguirem qualsevol dels dos camins d'arran de la sèquia, fins arribar al pont del Valeri, on continuarem el nostre recorregut pel camí del costat dret -és a dir aquell on la sèquia està a la nostra esquerra- fins arribar als Nou Salts. L'arbrat que ens acompanyarà fins aquest punt està constituït per freixes (Fraxinus angustifolia) i aubis o albers (Populus alba) en el costat dret i plàtans (Platanus x hispanica) en el costat esquerre. Cal destacar la freixa més gran de la 4ª sèquia que trobem pocs metres abans d'arribar al pont del Valeri, la qual assoleix prop de 50 cm de diàmetre i 23 metres d'alçària. Els Nou salts cobreixen un desnivell de 23 metres en poc més de 300 metres i constitueix un dels indrets més bonics d'aquest itinerari. Com potser molts ja sabreu, properament s'hi

construirà una minicentral hidroelèctrica que generarà energia elèctrica a partir de la força de l'aigua. Continuem el recorregut seguint pel costat dret on, novament trobarem uns plàtans què varen ser plantats pels canalers de l'antiga societat Canal d'Urgell, l'any 1956. Actualment corresponen, en alguns trams, a rebrots de soca sorgits després de tallar-se els arbres adults els anys 1992 i 1997. En arribar al salt de la segona màquina, tornem a trobar freixes i aubis, aquests darrers grans i majestuosos, inconfundibles gràcies a la seva escorça blanca i clivellada. Enmig d'exemplars d'aquestes dues espècies trobarem senyalitzada una morera negra (Morus nigra), les fulles de la qual són l'aliment dels cucs de seda. Aigües avall del salt de la Primera màquina s'inicia, en el costat dret, un bosquet d'albers i freixes i, cal destacar un pi (Pinus halepensis) que, de forma espontània ha sortit i està creixent en el talús de la sèquia. En passar pel Salt desfet, arribem a les primeres cases de Juneda i, de nou, tornem a trobar uns plàtans que van ser plantats l'any 1935 per l'antiga societat junedenca de La Palestra, mentre que els plàtans del costat esquerre van ser plantats l'any 1948 pels canalers de la societat Canal d'Urgell. Un cop passat el Pont de la Banqueta, el de les piscines i el de la carretera de Torregrossa, ens endinsem en la magnífica plataneda de les partides del Cós i del Bas, també plantada pels canalers de la societat Canal d'Urgell durant el període 1953-55, amb l'excepció dels 15 primers arbres del costat dret què varen ser plantats amb anterioritat, l'any 1935, per la societat La Palestra. Cal destacar les extraordinàries dimensions d'aquests arbres, alguns dels quals assoleixen els 37 metres d'alçària i diàmetres de gairebé 90 cm! En arribar al pont Negre, la vegetació del costat dret canvia de nou: novament trobem freixes, albis i falses acàcies (Robinia pseudoacacia), no únicament alineats a la vora de la sèquia, sinó en franges boscoses, al límit de la banqueta i les finques veïnes. En aquests bosquets hi creixen també ginestes, esbarcers, lúpol, arç blanc,... i la

Parc de la Banqueta I

adpn la banqueta juneda http://ww.juneda.org/~banqueta banqueta@lleida.org

adpn la banqueta juneda

seva importància rau principalment en què són un autèntic refugi per a la fauna salvatge. A més de les esmentades espècies cal citar una alzina (Quercus ilex) exemplar que trobem 150 metres avall del Pont Negre i els dos lledoners (Celtis australis) que trobem en el racó del Marca. Passat el Pont del Marca hi ha una zona desarbrada de prop de 300 metres de longitud, després de la qual trobem de nou freixes i albers fins arribar a l'antiga Font del Pradell, situada a pocs metres del canal, ran del camí de la banqueta. Una volta de pedra li fa de recer i poca cosa més..., ja que, tot i l'antiguitat, resta del tot abandonada! A cinquanta metres d'aquesta font passa la carretera de Torregrossa i, en aquest punt, finalitza aquest itinerari. El Patrimoni de la 4ª Sèquia Per a la construcció del Canal Principal i de les quatre sèquies principals, què s'iniciaren el 1853 i finalitzaren el 1865, fou necessària la construcció de moltes altres obres civils annexes i complementàries, què tan sols al Canal Principal es quantifiquen en 230 sense incloure ni els mòduls ni els salts d'aigua. Moltes d'aquestes obres: cases, mòduls, aqüeductes, túnels, ponts, salts d'aigua,... foren construïdes amb un estil neoclàssic què els hi concedeix bellesa i elegància sense perdre però la funcionalitat, la qual cosa queda palesa en el bon nombre què, encara avui en dia, gairebé 135 anys després, continuen estan en funcionament. Per citar algunes dades direm que, només a la 4ª Sèquia hi resten encara 13 ponts, 5 casilles (antigues llars dels canalers) i 23 mòduls construïts amb pedra i, en definitiva, amb aquest estil tan distingit. Així mateix els canalers de l'antiga Societat Canal d'Urgell dugueren a terme una intensa tasca d'aforestació de la banqueta d'aquests canals amb freixes, plàtans, ginestes... En Joan Teixidó, ex-canaler dels Canals d'Urgell recorda amb precisió totes les plantacions que dugueren a terme ell i els

seus companys i m'ha esmentat que tan sols a la 4ª Sèquia, en el període de 1910 a 1956, van plantar més de 3.300 arbres! La fauna de la 4ª Sèquia Bona part de les espècies animals que poden trobar-se a la 4ª Sèquia formen part del paisatge agrícola de la plana de Ponent. Així doncs d'entre l'ampli llistat d'animals que hi podem trobar presents, voldria destacar-ne quatre que hi són molt freqüents i característics d'aquest tipus d'hàbitats: els insectes sabaters que tenen la facultat de mantenir-se surant damunt de l'aigua, la polla d'aigua (Gallinula chloropus) que nidifica en els herbassars dels talussos de la sèquia, el picot verd (Picus viridis) que nidifica en els forats que fa en el tronc dels arbres i la rata d'aigua (Arvicola sapidus). Aquesta darrera, tot i relacionar-se o confondre's amb la rata comuna, ben poca cosa hi té a veure, tant per la seva forma, més arrodonida i robusta; com per la seua corologia i hàbitat: és autòctona de la Península Ibèrica i sud de França, únicament en rius i canals d'aigües netes (és a dir és un indicador biològic de la qualitat de les aigües) amb abundant vegetació herbàcia i marges de terra que li permeten l'excavació de galeries per a l'habitatge i la cria. Cal dir a més que és una espècie herbívora, que passa bona part del temps a l'aigua i, per tant, un animaló que, com tots, cal respectar i admirar!