Parede Collserola

Memòria de gestió

Memoria de gestión

r3 Patronat Metropolità ~ Parc de Collserola

~~Q Àrea metropolitana de Barcelona O. O Mancomunitat de municipis

La Pedrera dels Ocells

Parc Collserola

1996

una llarga història

,'p"olo"",p" pe, mItjà cie galeries servir per acolorir el c¡rl'lent

Ombffl<1 dos obJectius, el primer: recon­(a en una zona humlda en la qual

espeCIes d'ocells i amfibis, i, 'I l'ús públic la s del mirador,

geologiò

· índex ce :: 3:ò~ta ·ón 4 Presentació 3

onato 5 Junta del Patronat 5

::: : -==: :" -~ ~ " stración Consell d'Administració - - -- -

,,:~ cos Serveis Tècni cs - - - --::::0-:-:::::" ::>a'que Centres del Parc

::es puesto 1996 39 Pressu post 1996 9

::es puesto 1997 41 Pressupost 1997 11

- ·ón jurídico-administrativa 43 Gestió jurídico-administrativa 13

---::Jcción Introducció - -: :05 de la gestión Àmb its de la gestió .::=:: =:2,'a Genera l Secretaria General

,. ~ '1.Servación de los sistemas Conservació dels sistemes raies 48 naturals 19

:-::vcción Introducció = :: " nClón Prevenció ::=::::::" de los sistemas naturales Gestió dels sistemes naturals =:::,,-c ación de la fauna Potenciació de la fauna

=~:2nimiento y limpieza del parque Manteniment i neteja del Parc ~ ancia Vigilància

Obras y Proyectos 56 Obres i Projectes 27

-:'oducción Int roducció :::: "àS de recreo y ot ros Àrees de lleure i altres =20 viaria y señalización Xarxa viària i senyalització =c "icaciones Ed ificacions :(edacción de proyectos y estudios S stema de Información Geografica (SIG)

Redacció de projectes i estudis Sistema d' Informació Geogràfica (S IG)

Divu lgación y educación ambiental 59 Divulgació i educació ambiental 31

Información, divulgación y Informació, divulgació i promoción ambienta l promoció ambiental El Centro de Información El Centre d ' Informació Día de Collserola Dia de Collserola Publicaciones y audiovisua les Publicacions i audiovisuals Educación Ambiental Educació Ambiental Centro de Documentación Centre de Documentació i y Recursos Educativos Recursos Educatius Los voluntarios del Pa rque Els voluntaris de l Parc Programa de Patrocin io Programa de Patrocini

tació ::- :::-::; ~"a especial satisfacció en :: ::'~_::S:¿; :yesentació de la

:: ~:: :::E5L ó. Ho faig amb la _:: :_:: es se/es pàgines inclouen la :: " ::e :>arc, de tot un any, en

::::- :,,: E • 996.

=~ _-: ;je "ot, una dada significativa: =...-.=- =- J amb menys hectàrees

- _ ,,:25 ::e5 que l'administració = ----= -: :=-a e'l porta la gestió (més de

- =.- _ ::'=C es a les condicions =-::-e-~~es favorables, però també per

:: • r = Ge professionalitat dels nostres :E""-=-e: GE prevenció.

-=.--::::e¡ destacar l'i nici de les obres del --::: =-=e Ge a riera Major, a Cerdanyola,

_= :::-er úna especial rellevància perquè -=-:_e" a pauta de la intervenció en les ::"::-::: "rontereres del Parc amb les grans - _:=3 .iles que l'envolten.

-=- consolidat la masia de Can BaJasc, : _= ,," Jn futur pròxim passarà a ser el =,,-:'e ~aunístic del Parc.

= -e¡ 'laugurat la Pedrera dels Ocells a =e¡-i:ê Creu d'Olorda, projecte de zona ~ -- da i mirador, fruit de la campanya de

c=:rocini.

Finalment, cal destacar la nostra projecció internacional i l'interès que genera el Parc fora de les nostres fronteres, en temes com l'atenció al públic, l'educació ambiental, l'organització dels voluntaris, la gestió del bosc, la prevenció d'incendis, etc.

Aquest interès, que neix del 11 Simposi sobre Espais Naturals en Àrees Metropolitanes i Periurbanes, ens ha empès a crear la Federació Europea d'Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans, que jo mateix presideixo. Aquesta federació ha estat impulsada inicialment per tres associats: el Parc de Collserola, el Parco Agri colo Sud-Milano (Milà) i el Parc de Miribel-Jonage (Lió)

Per concloure, vull anunciar la celebració, durant 1997, dels 10 anys de l'aprovació del Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola, que en definitiva ha estat l'eina normativa que ha permès fer realitat el Parc. Aquest aniversari servirà, de ben segur, per donar contingut a la propera Memòria de Gestió.

Anton i Pérez Garzón President del Consell d'Administració del Patronat Metropolità del Parc de Collserola

3

Presentación

Cada año siento una especial satisfacción al escribir esta presentación de la Memoria de Gestión. Lo hago con la convicción de que sus paginas contienen la historia viva del parque a lo largo de todo un año, en este caso de 1996.

Antes que nada un dato sign if icat ivo: ha sido el año con menos hectareas quemadas desde que la admin istración metropoli tana se hizo cargo de la gestión (hace mas de 14 años), gracias a las favorables condiciones atmosféricas, pero también a causa del alto nivel de profesiona lidad de nuest ros sistemas de prevención.

También hay que destacar el inicio de las obras del proyecto de la Riera Major de Cerdanyo la, que es de gran re levancia porque marca la pauta de inte rvención en las zonas fronter izas del parque con las ciudades y poblaciones que lo rodean.

Hemos consol idado la masía de Can Balasc, que en un futuro próximo pasara a ser el centro faun ístico del Parque.

Hemos inaugurado la Pedrera dels Ocells, proyecto de zona húmeda y mirador, fruto de nuestra campaña de patrocinio.

Por último, es de destacar nuestra proyección internacional y el interés que

4

despierta el Parque mas alia de nuestras fronteras; en temas como la atención a público, la educación ambiental, la organ ización de los voluntarios, la gestlón del bosque, la prevención de incendios, etc.

Este interés, que nace del 11 Simposio sobre Espacios Naturales en Areas Metropolitanas y Periurbanas, nos ha empujado a crear la Federación Europea de Espacios Naturales y Rurales Met ropoli tanos y Periurbanos, que yo mismo presido. Esta federación la han impulsado in icialmente tres asociados: el Parque de Collserola, al Parco Agricolo Sud-Mi la no (Milan) y el Parque de Miribel­Jonage (Lion).

Para acabar, quiero anunciar la celebración, durante 1997, de los 10 años de la aprobación del Plan Especial de Ordenación y Protección del Medio Natural del Parque de Collserola, que, en definitiva, ha sido el instrumento normativo que ha permitido hacer realidad el Parque. Este aniversario servira, sin duda alguna, como motivo de reflexión e inspiración de contenidos de la próxima Memoria de Gestión.

Antoni Pérez Garzón Presidente del Consejo de Administración del Pa trona to Metropolitano del parque de Collserola

Patronato

~=-~~G '. aragall i Mira

e eral =~- :2SC ~ set i Borrell

=:5 el Consell d'Administració - -:-50 '1ontora Martos

-c::::¿ ~ untament de Montcada i Reixac

- -::;- Pérez i Garzón ..-"'-: d Esplugues de Llobregat

Morral i Berenguer -.aoner¡t de Cerdanyola del Vallès

- ::¡¡ e Bou i Faura - - : ~ ':'jUntament del Papiol

::¡:'rr¡a Cata là i Torras - ~ :a~ent de Sant Just Desvern

= .:: G .t1aria Comellas i Doñate ..,¿ ... rea d'Urbanisme i Promoció Econòmica "'_. de Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

.::' Jaume Busquets i Fàbregas ::E - f"t.ament de Sant Cugat del Vallès

.:: JOan Sàbat i Brucart :.:. ~ Pub¡lca I Governació de

- ..... ¿r- Oe Molins de Rei

S, Jaume Ciurana i L1evadot _ .= es dent del Districte Sè

- _?<Y1a: Sarrià · Sant Gervasi

- .0 d Sisquella i Cussó ce Districte 7è de Barcelona: Horta - Gu inardó

. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno --; .. _ -President del Dist ri cte 8è de Barcelona: Nou Barris

.:: - Josep Giralt i Dols :.= "" Gabinet de Presidència de l'Entitat Metropolitana de := ~5 - dràulics i Tractament de Residus

.::' Jaume Vendrell i Amat :~= ... : de la Mancomunitat de Municipis ::~ .!.rea Metropolitana de Barcelona

Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Sr. Rafael Vinyals i Maymó Sr. Sergi Alegre i Calera Sr. Ramon Seró i Esteve Sr. José Alberto Fernandez Díaz Sr. Josep M Vegara i Carrió

Generalitat de Catalunya 3 representants, pendents de designació

Diputació de Barcelona Sr. Jordi Bertran i Castellví Coordinador de l'Àrea d'Agricultura ¡ Medi Natural de la Diputació de Barcelona

Sr. Antoni de Maza Cap de Servei de Parcs Naturals

Universitat de Barcelona Dr. Josep Vigo i Bonada Catedràtic de Botànica. Facultat de Biologia

Universitat Politècnica de Catalunya Dr. Manuel Torres Capell Vice-rector de Patrimoni

Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Ja ume Terrades Catedràtic d'Ecologia . Facultat de Ciències

Universitat Pompeu Fabra Sr. Daniel Serra de la Fi guera Professor d'Econòmiques

Consell Superior d'Investigacions Científiques Dr. Joan M. Esteban i Marquillas

Institut d'Estudis Catalans Sr. Oriol de Bolòs i Capdevila

Entitats conservacionistes Sr. Joan Josep Carmona DEPANA

Sr. Juli Fontoba Associació Cultural i Ecologista Col.lectiu Agudells

Junta del Patronat

Federació Catalana de Caça Sr. Josep Jordà i Barreras

Federació d'Entitats Excursionistes Sr. Jaume Ramon i Morras

Unió de Pagesos Sr. Jaume Garriga i Pujol

Cambra Agrària Provincial Sr. Josep Riera i Porta

Cambra Oficial de la Propietat Urbana Sr. Llu ís Terradas i Soler

Associacions de propietaris vinculades a la Serra de Collserola Sr. Josep Lluís Lorente Associació Administrativa de Col.laboració del Polígon del Baixador de Vallvidrera· Les Planes

Sr. Miquel Àngel Ros i Baraldés Associació de Propietaris de Sant Cugat del Vallès

Associacions de veïns vinculades a la Serra de Collserola Sr. Salvador Ferran Associació de Veïns de Mont d'Orsà, de Vallvidrera

Sr. Juan José Gómez Ga rcía Associació de Veïns de Can Cuiàs, de Montcada i Reixac

5

Consejo de Administración Consell d'Administració

President 11m. Sr. Antoni Pérez i Garzón Ajuntament d'Esplugues de Llobregat

Secretari General 11m. Sr. Francesc Ll iset i Borrel l

Sr. José M. Gómez Gonza lez Secretari delegat

M embres 11m. Sr. Alfonso Montoro Martos Ajuntament de Montcada i Reixac

11m . Sr. Antoni Morral i Berenguer Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

11m. Sr. Daniel Bou i Faura Ajuntament del Papiol

11m. Sr. German Cata là i Torras Ajuntament de Sant Just Desvern

li ma. Sra . Maria Comellas i Doñate Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

11m . Sr. Jaume Busquets i Fàbregas Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

11m. Sr. Joan Sàbat i Brucart Ajuntament de Molins de Rei

6

11 m. Sr. Jaume Ciurana i Ll evadot Ajuntament de Barcelona (Districte 5è: Sarrià - Sant Gervasi)

Sr. Jordi Sisq uella i CUSÓ Ajuntament de Barcelona (Districte 7è: Horta - Guinardó)

11 m. Sr. Anton i Santibu rcio i Moreno Ajuntament de Barcelona (Districte 8è: Nou Bar ri s)

Sr. Jordi Bertran i Castellví Diputació de Barcelona

Sr. Josep Gira lt i Dols Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona

Jaume Vendre ll i Amat Àrea Metropol itana de Barcelona

Sr. Ramon Seró i Esteve Area Metropolitana de Barcelona (observador)

Sr. Llu ís Boada i Domènec Ajunta ment de Barcelona (Observador)

Sr. Jaume San martí Arge lich E.M.D de Valldoreix (Observador)

écnicos

,-,=_ ,-::-, ... -: :>"êsidència ::::: a'1à

lStració i Gestió =- =: ....... == Gonzalez,

-:::e.aco _5 (:aSi:Ón, tresorera delegada

dal, tècnic administració general

l'"(r¡ner, auxiliar administrativa arxiu

-:: ~ ::ê ê:J ar administrativa

-=- 3. :::'a rcía, auxiliar administrativa

-- :ci mez Saucedo, auxiliar administrativa

== ::oca, auxi lar administratiu arxiu

", ' :: ~GUOSO Olesa, administrativa (3)

-=: ~ G",. gilància i manteni ment edifici

-= = _ acera i Ca nel les, masover de Can Coll

: =sc u er, masovera suplent de Can Coll

:: Ja Justicia, masover de Mas Pins

-:: = az ..... e1va, masovera de Mas Pins

edi Natural =:::"::;s Sala, cap de servei (1)

=:::::añeros i Arantegui, -,'1<:onsI4)

: ,,: : _ rr¡ona i Llovet, tècnic de fauna

=:::,....::e. la i Solà, responsable dispositiu _e""d1S

a~ el Viñas, tècnic medi natural

- ~ernandez i Núñez, auxilia r tècnic

:::::r O Soler i Casas, cap de manteniment (5)

- - : " SC Ca lomardo i Orti z, capatàs foresta l

- ",' -: nzalez i Picañol, capatàs forestal

Eduard Pozo i Navarro, capatàs

Francisco Garcia Zamora, capatàs

Miguel Marquez Lupiañez, capatàs

Tomas Martín Fernandez, capatilS (6)

José Montoro Monrostro, capatàs

José Muñoz Medina, capatàs

Carmelo Palau Pérez, capatàs

Rafael Va lverde Cid, capatàs

Nico las Palomares Adan, capatàs

Fernanda Tamayo Terrón, capatàs

Eu lalio Murillo Rubio, capatàs

Francisco Galvez Pérez, conductor

Guardes del Parc Joan Maria Cabañeros Arantegui Angel Mateo Maldonado Jordi Piera Nieto Juan Carlos Sobrino Ruiz

Vigilants Prevenció Incendis Eduardo A lvarez García Rafael Blanca Gadeo Jord i Díaz León Julio Domínguez Laconte Pedro Fernandez de la Cruz Servando Fernandez López Pilar Flores Riol Francisco Javier García Gutiérrez Juan López Lozano Concepción López Porcel José Matorrales Arenas Jordi Nadal Canovas Alberto Palau García Rafae l Parra Sotillo Francisco Pérez Fernandez Francisco Pozo Díaz José Rodríguez Llamas Montserrat Romero Mudarra Juan José Rondón Herrerías Miguel Rosas Mancebo Juan Antonio Sanchez Barreda Dolores Sanchez Parra Jordi Sanchez Ruiz José M iguel Segura Tamayo José Antonio Si lgüe Hervas Francisco Torres Vallejo Miguel Vilchez Ramírez Ramon Vives Carcasona Joaqu in Vives Carcasona

Servei de Projectes i Obres Josep Mascaró i Cata là, cap de servei

Albert Beltran i Masdeu, responsable d'urbanisme

Serveis Tècnics

Teresa Sardà Amills, cap de secció

Antoni Ardèvol i Fernandez, tècnic auxi liar projectista

Pere Mayoles i Mallol, tècn ic auxi liar dissenyador

Joaquim Ca lafí i Rius, projectista

Màxim García i Gonzalez, projectista

Joan Gómez de la Tia i Va llés, tècnic auxiliar delineant

Amadeu Bernaus Ribes, tècn ic auxi liar delineant

Isidro Félix Verano Jiménez, tècnic auxi liar delineant (7)

Servei de Divulgació i Educació Ambiental Marià Martí i Viudes, cap de servei en funcions

Albert Torras i Pérez, cap de secció d'educació ambiental

Heleni Munujos i Vinyoles, responsable informació i divulgació

Miquel Palau i Casanovas, responsable voluntaris

Si lvia Davins i Enrich, responsable patrocini

Centre d'Informació del Parc Jordi Bustos i Bernús, atenció al públic (8)

Lurdes Bonet i Mur, atenció al públic caps de setmana (9)

Anna Pla Adrover, atenció al públic caps de setmana

Manel Casademunt Blay, atenció al públic caps de setmana

Joan A. Lorente Matea, atenció al públic caps de setmana

Centre d'Educació Ambiental de Can Coll Albert Torras i Pérez, responsable del Centre

Roser Armendares i Calvet, tècnic d'educaCió ambiental

Cecíl ia Cardús i Ros, tècnic d'educació ambiental

Sebastià Duñó i Esteve, tècnic d'educació ambiental

Si lvia Mampel i Alandete, tècnic d'educació ambiental

Montserrat Ventura i Cabús, tècnic d'educació ambiental

Marta Cuixart i Torn os, tècnic d 'ed ucació ambiental (substitucions)

Ma rce l.la Fort Ma rrugat, tècnic d 'educaCIÓ ambiental (substi tuc ions)

Centre de Documentació i Recursos Educatius Teresa Cañellas i Isern, responsable

Centre d'Educació Ambiental de Mas Pins Marian Navarro i Navarro, responsable del Centre

Glòria Arribas i Muñoz, tècnic d'educació ambiental

Alfons Raspa ll i Campabadal, tècnic d'educació ambiental

(1) f ins al 31.1 0. 96 (2) f ins al 31 .0 1.96 (3) des de 1' 1.06.96 (4) des de 1'1. 11.96 (5) fins al 31.08.96 (6) fins al 21 .08.96 (7) des del 12.09.96 (8) fins 1' 1.12.96 (9) f ins l' 1.09.96

7

Centros del Parque

8

Centres del Parc

Serveis Tècnics del Patronat Metropolità del Parc de Collserola (1) Centre d'Informació del Parc (2) Ctra. de l'Esg lésia, 92 (Ctra. Va llvidrera - St. Cugat, km 4,7) 08017 Barcelona (1) te l. 280 .06.72 fax: 280.60.74 (2) te l. : 280 .35.52 fax : 280.60.74

Can Coll, Centre d'Educació Ambiental (1) Centre de Documentació i Recursos Educatius (2) Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2 Apartat de correus 12 1 08290 Cerdanyola del Va llès (1) tel.: 692.03.96 fax: 580.76.54 (2) te l. i fax: 580.76.54 E-mail: cancoll@bcn .servicom.es

Mas Pins, Centre d'Educació Ambiental Ctra. de Mol ins de Re i a Va llvidrera, km 8 08017 Barcelona tl. i fx. 205.49.66 E-mai l: maspins@bcn.servicom.es

ost 1996

- ::, -gresso5

==r:::> B. Operacions de capital

Consignació Excés Consignació Excés definitiva Contret ing rés Recaptat CAPíTOL VII. Transferències de capital definitiva Contret ingrés Recaptat

4.831.421 5.849.121 1.017.700 589.121 70000 Transferències MMAMB operacions 105.000.000 105.000.000 O

11.200.000 11.610.426 410.426 11.610.426 de capital

200.000 87 .500 (11 2.500) 87.500 77000 Transferències capital d'empreses privades: Patrocinis 5.954.894 5.954.894 5.954.894

50.000 84.000 34.000 84.000 Total Capitol VII 110.954.894 110.954.894 5.954.894

-2"""",=~~3 ~-. O 160.236 160.236 160.236

- -::s -~'"'S imprevistos 825.806 2.630.040 1.804.234 2.130.040 Total Operacions de Capital 110.954.894 110.954.894

- "'cs :: ::~,,:es concursos 50.000 176.776 126.776 176.776

17.157.227 20.598.099 3.440.872 14.838.099 Total Pressupost 716.037.306 719.572.853 3.535.547 596.327.614

-""'5"=0-:5 corrents

-,,'::-='='1O<,s MMAMB :c-=-=rs corrents 571.624.000 571.624.000 O 570.000.000

",",='="oes altres entitats locals 7.341.185 7.173.930 (167.255) 2.267.585

--,,::'o'e'1Oes d'empreses privades: :-=~:"'.5 4.260.000 3.860.000 (400000) 3.860.000

583.225.185 582.657.930 (567.255) 576.127.585

- ;'ñ50S patrimonials

-J''5S0S de dipòsits en bancs 3 (es 1.800.000 2.359.961 559.961 2.359.961

:7.cessions administratives 2.900.000 3.001.969 101.969 3.001.969

-..,-., ::a=-:oI V 4.700.000 5.361 .930 661.930 5.361.930

-~ ~:aacions Corrents 605.082.412 608.617.959 3.535.547 596.327.614

9

Estat de despeses 1996

A, Operacions corrents

Consignació Estat CAPíTOL I. Remuneracions del personal definitiva Contret Executat execució (%) Consignació Estat

130001210 Retribucions de personal laboral fIX 324.084.082 324.084,082 324.084.082 100,00 CAPiTOL III. Despeses financeres definitiva Contret Executat execució (%)

131001210 Retribucions de personal 349001210 Despeses gestió bancària 500. O 150.&l8 150.648 30,13

laboral eventual 23.970.675 23.970.675 23.970,675 100,00 Total Capital III 500,000 150,648 150,648 30,13

160001210 Seguretat Social 99.443.433 90.193.433 98.862.761 99,42

160051210 fons SOCIal 14.927.833 14.927.833 14.927.833 100,00 CAPITOL IV Transferències corrents

162051210 Assegurances del personal 500.000 321 A98 321.498 64,30 462011210 Can Pasqual, Can Balasc 182,258 182.258 182,258 100,00

163001210 formaCió del personal 1.000,000 988,193 988.193 98,82 489004510 Transferència difusió cultura 100,000 100.000 100.000 100,00

Total Capitol i 463.926,023 454,485.714 463.155,042 99,83 489005330 Transferència millora Medi Natural 2.775.484 2.775.484 2.775.484 100,00

CAPíTOL Il. AdquiSICIÓ de béns I serveis 489015330 Transferència becaris 2.220,000 2.220.000 2.220,000 100,00

204001210 Lloguer vehlCles.Leasing 8.593312 8.593312 8.593.312 100,00 Total Capital IV 5,277.742 282,258 5,277.742 100,00

205001210 Arrendament fotocopiadores 1.800.000 1.800,000 1.800.000 100,00

21005330 ReparaCions, manteniment i Total Operacions Corrents 625,612,270 609,056,961 621.199,030 99,29

conservació Vinculats a la millora del medi natural 30.580.000 30.533312 30.533.193 99,85 B, Operacions de capital

21204320 Reparacions, manteniment i conservació edificis 4.500.000 4365.531 4.482.948 99,62 Consignació Estat

214001210 Reparacions i manteniment CAPiTOL VI. Inversions reals definitiva Contret Executat execució (%)

vehicles de servei 3.594.206 3.594.206 3.552.997 98,85 601004320 Obres àrees de lleure,

220001210 Despeses oflcna 5,200,000 5,193.293 5,193.293 99,87 vialitat i edificacions 50,954,894 50.954,894 50,954.894 100,00

221 00121 O Subministraments 16.501.020 16.500,196 15,680.402 95,03 601004510 Inversions en divulgació I educació ambiental 2,000.000 2.000.000 2,000,000 100,00

222001210 ComunICaCions 4.500.000 4.499.544 4.459.872 99,11 601005330 Inversions en 223001210 Transports I missatgeria 500.000 500.000 500.000 100,00 Medi Natural 50,261.796 50.245.437 50.245.437 99,97

224001210 Assegurances 2.016.098 2.016.098 2.010.874 99,74 625001210 Inversions en mobiliari 3.000,000 3.000,000 3.000.000 100,00

226001210 Despeses diverses 1.000,000 971.740 943.480 94,35 Total Capital VI 106,216,690 106,200331 106,199,285 99,98

226011210 Representació I protocol 1.200,000 1.121.531 1.121 .531 93,46

226021210 Anuncis d'ofertes i concursos 50.000 ° 00,00 Total Operacions de Capital 106,216,690 106,200.331 106,199,285 99,98

226024510 Despeses diverses divulgació i educació ambiental 32.098.894 31.992.642 31.369301 97,73 Total Pressupost 731.828,960 715,257,292 727.398.315 99,39

226031210 Altres despeses de divulgaCIÓ 2.880.813 2.800.000 2.800.000 97,19

227001210 Treballs de neteja 11.500.000 11.367356 11.367356 98,85

227011210 Treballs de vigilància 16313.000 16,146,883 16,146,883 98,98 Valoració econòmica dels recursos externs aplicats a activitats del Patronat 227061210 Estudis i treballs AG 867.742 653348 653348 75,29

227604320 Estudis i treballs de Treballs neteja Pla d'Ocupació de la Mancomunitat de MunicipIS de l'Àrea Metropolitana projectes I obres 3.124,000 3.122.593 3.122.593 99,95 de Barcelona (INEM) 12336,000

227065330 Estudis i projecte Treballs foresta s Pla d'Ocupació de "Barcelona Activa" (INEM) 13.122.000 Medi Natural 4.689.420 4.689.420 4.689.420 100,00 Manteniment del Medi Natural APLP 1.320.000

2300012 10 Dietes consel lers 700.000 549.000 585.000 83,57 Serveis i productes diversos aportats per empreses patrocinadores 27.921.000 2300 11 210 Dietes personal 1.200.000 559 .650 692 .150 57,68 Total recursos externs: 54,699,000 231001210 Locomoció trasllats 2.500.000 2.109.453 2317.645 92,71

Total Capitolll 155,908,505 153.788,989 152,615.598 97,89

10

post 1997

~ :c.:¿cç pITiatlva espais públics

== :i'-:xxal ~ o:::-rs:!€ Parc

- --=o -;050S Imprevistos

- -:s:: :)':ertes i concursos

-?.:"i"21( es MMAMB :C~:<J!1S corrents

-::=-20t ransferència 1,5%)

---=-"0005 silvícoles i ::ro =-~o d'Incendis

- ::5 ;ransferències entitats ='-'05, operacions corrents

-,,-,s'erències corrents : i'"1preses privades: patrocinis

IV

- ;1'SSOS patrimonials

-:eressos de dipòsits en bancs caixes

Concessions administratives

--.:? :>=aacions Corrents

570.000.000

8.550.000

20.000.000

4.000.000

12.700.000

100.000

75.000

50.000

50.000

16.975.000

598.550.000

7.287.000

8.200.000

614.037.000

2.000.000

2.988.000

4.988.000

636.000.000

B. Operacions de capital

CAPíTOL VII. Transferències de capital

70000 Transferències MMAMB operacions de capital

77000 Transferències capital d'empreses privades: patrocinis

Total Capítol VII

CAPíTOL VIII. Variació d'actlus financers

83000 Bestretes al personal

Total Capítol VIII

Total Operacions de Capítal

Total Pressupost 1997

150.000.000

150.000.000

6.000.000

6.000.000

156.000.000

792.000.000

11

Estat de despeses 1997

A. Operacions corrents

CAPíTOL I. Remuneracions del personal

130001210 Retribucions de personal laboral fix

131001210 Retribucions de personal laboral eventual

16000t210 Seguretat Social

160051210 fons SOCial

162051 210 Assegurances del personal

163001210 Formació del personal

Total Capítol I

CAPíTOL 11. Adquisic ió de béns i seNeis

204001210 lloguer vehicles

205001210 Arrendament fotocopiadores

210005330 Reparacions, manteniment i conseNació vinculats a la millora del medi natu ral

212004320 Reparació, manteniment d'edifiCIS i àrees de lleure

2140012 10 Reparacions i manteniment vehicles del Parc

220001 210 Despeses oficina

221 001 21 O Subministraments

222001210 Comunicacions

223001210 Transports i missatgeria

224001210 Assegurances

226001210 Despeses diverses

226011210 RepresentacIó i protocol

226021210 Anuncis d'ofertes

226024510 Despeses diverses Divulgació ambiental Educació ambiental Promoció Parc de Collserola Voluntaris

227001210 Neteja edificis

227011210 Vigi lància edificis

227061210 Treballs assessorament vinculat a A,G,

227064320 Estudis I treballs vinculats a Projectes i Obres

227065330 Estudis i treba lls vinculats a la millora del medi natural

230001210 Dietes consellers Patronat

230011210 Dietes personal Patronat

231001210 Locomoció i trasllats

Total Capítol 11

12

309.730.659

38376,621

100.524,000

153 15,720

300,000

1.000.000

465.247.000

9,000,000

1411.000

50. 580.000

4.500.000

3.500.000

4,950.000

17387.260

6,200,815

500.000

2.500,000

1.000,000

1.000,000

50,000

30.253. 000

12,175380

16345.545

750,000

1.000.000

1.000,000

950,000

800,000

1.800,000

167.653.000

CAPíTOL III. Despeses financeres

342001210 Interessos demora

349001210 Altres despeses financeres Despeses de gestió bancària

Total Capítol III

CAPITOL IV Transferències corrents

4620001 210 Transferència Can Pasqual, Can Balasc

470005330 Altres transferències corrents a empreses privades per la millora del medi natural

189004510 Transferències a empreses privades per difusió de la cultura

489005330 Transferències operacions corrents per la millora del medi natural

Total Capitol lV

Total Operacions Corrents

B. Operacions de capital

CAPíTOL VI. InverSions reals

601004320 Obres de condicionament i millora àrees de lleure, vial itat I edificaCions

601004510 Inversions educaCIÓ ambiental

601005330 Inversions en Medi Natural

62 5001210 Inversions en mobiliari I equipament

Tota l Capítol VI

CAPíTOL VIII.

830000000 Bestretes al personal

Total Capítol VIII

Tota l Operacions de Capital

Total Pressupost 1997

100.000

100.000

300,000

500.000

100,000

2,100,000

3.000.000

636.000.000

85,000,000

5.000,000

55.000.000

5.000.000

150.000.000

6.000,000

6.000.000

156.000.000

792.000.000

ió jurídico-administrativa

ucció

=::::-:: a del Patronat Metropolità del -= :=0 serola com a òrga n de gestió

c.-.= orestador de serveis s'ha - -_.::: a llarg dels darrers anys. Tot

.:: :::'ovocat un increment de l'activitat :::: .::oministrativa i de se rveis centrals i :- es, àrees de la gestió inserides en

-= ::: G Administració i Gestió. Les =-: :::1S i les característiques del _-.::: :an que l'execució dels diversos

: _ -=-es projectats pels diferents Serveis = - serveis fina listes especialitzats-=;; - de possibil ita r des del vessant - - s;:'atiu , dins d'una lòg ica d'eficiència

- :::::: a, que només s'entén amb una _ ::Ja adm in istrativa de serve is centra ls

:: :~oort finalista desconcentrat. _ 7: :=ció d 'economies d'escala possib il ita

- :òs:ació d' un servei força ampli amb un :.::: '1ombre de recursos humans.

- ~::o- ei d'Ad min istració i Gestió s'ha anat :-5-:) dant com un servei administratiu

-:::-:'" que aporta els serveis comuns =-=::ossaris per al funcionament de l 'entitat ,

_ -: o una estructura radia l respecte a la =-.--:.:: de serveis f ina listes. D'aquest Servei

::::::òn la gestió admin istrativa en general i :ò- :::articula r: la coordinació j uríd ico-=:- '1istrativa, la Secretaria General, la :::::: ó dels recursos humans i materials del ='=:'onat, amb la contractació com a tasca : ~cip al. De moment també s'hi -:orporen els serveis econòmics de :ò~:tat, amb la Tresoreria i la Intervenció

:::0 egades de li! Mancomunitat de ~'1ic i pis de l'Area Metropolitana de

:: "rcelona .

Àmbits de la gestió

Gestió econòmica

Execució del pressupost

:Jel que fa a l'estructura dels ingressos del :Jatronat, corresponents a l'any 1996, el oressupost reflecteix una gran dependència

f inancera de la Mancomunitat de Mun icipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona atès que aporta el 94,03 % dels recursos liquidats. Quant a la resta dels ing ressos, provenen, entre d'altres, de la realització d'act ivitats d'educació ambiental 1,61%, i del programa de Patrocini 2,36%.

Referent a les despeses del Pressupost de 1996, el 31 de desembre, l'estat d'execució del mateix era del 99,39% .

El quadre següent recull l'act ivitat comptable de l'any

Documents comptables 1996 Nombre

Autoritzacions i disposicions de despesa 6.699 Factures comptabilitzades 5.408 Manaments de pagament comptabilitzats 6.630 Manaments d'ingrés comptabilitzats 296 Relacions de pagament 82

Gestió de recursos humans

AI llarg de 1996, i per causes diverses -- reforços de servei , substitucions, noves incorporacions etcètera- varen formalitzar­se 17 contractes labora ls de dive rsa naturalesa amb 15 persones.

Moviment contractació laboral de l'any 1996

Altes: 17 Baixes: 15 Incorporacions procedents de l'Àrea Metropo litana de Barcelona: 2 Trasl lats a l'Àrea Metropolitana de Barcelona: 4

La planti lla funcional consolidada el 31 de desembre de 1996 era la següent:

- Laborals indefinits 51 - Funcionaris 6 - Trebal ladors tempora ls 2 - Treba lladors fixos discontinus

(març-novembre): 29 - A ltres contractats temporals

(reforços al marge de la plantil la) 7

Els costos de persona l reals de l'any es ref lecteixen en les dades d 'execució del capítol I del pressupost - remuneracions de personal- . Les quantitats que varen fer-se efectives són: - Retribucions de personal

laboral fix: - Retribucions de personal

laboral eventual: - Fons social: - Seguretat social: Total

324084.082

23.970.675 14.927.833 98.862.761

461.845.351

Gestió de recursos materials

S'ha actuat sota l'òptica de l'optimització dels recursos disponib les per ta l de contenir la despesa corrent en determinats aspectes com en els subministraments generals -companyies de serveis i materia l fungible-, la neteja i vig ilància dels ed if icis dels Serveis Tècnics. El creixement com a institució comporta però, la necessitat de rea litzar inversions en recursos. El més destacable de l'any ha estat la insta l.lació d'una nova infraestructura de comunicacions fax/escànner/mòdem integrada a la xarxa informàtica del Patronat, en substitució de l'anti c telefax. S' ha cont inuat també la consolidació i completesa de la xarxa informàtica.

Gestió adm inistrativa

La tendència actual de la gestió admin istrativa és d'ordre decreixent. D'una banda, es man ifesta una consolidació del Patronat com a ens de gestió especial itzat. D'altra banda s' ha procedit a agil itar burocràtica ment determinats processos de gestió davant el fet que l'evolució dels serve is púb li cs rec lama l' ap licació d 'un especial esforç en rend ibilitzar al màxim l 'estructura administrativa i de personal, sense que la tendència de creixement com a entitat prestadora de serveis impliqu i una necessitat de creixement il·limitat dels recursos i de la despesa corrent. Es continua amb la tendència d' incrementar

13

l'eficiència dels processos de gestió, mantenint-se la tendència iniciada l'any 1987 sense que la càrrega corrent del Servei s'incrementés en la mateixa proporció. La tendència decreixent de l'activitat administrativa també respon a la dism inució de recursos pressupostaris respecte d 'anys anteriors a 1993, estabilitzant-se al voltant dels 700 mi lions de pessetes.

En l'actua litat la tendència de compliment dels terminis de resolució dels procediments administratius s'ajusta a la prevista en la normativa aplicable per a cada cas. Aquesta millora s'ha consol idat amb la incorporació dels reforços imprescindibles en els llocs que mostraven febleses en l'estructura i on es manifestava una clara insuficiència de recursos humans.

Pel que fa a la tramitació administrativa, el nombre d'expedients incoats al llarg de 1996 va ser de 483, la qual cosa comporta un decrement de 73 expedients (13 % menys respecte l'any anterior, 556 expedients; un 17 % menys que l'any 1994; i una equiparació amb l'any 1993). Aquesta dism inució ha estat provocada en gran part per la racionalització de la gestió administrativa, i en part per la tendència pressupostària a la baixa respecte d'anys anteriors. La tendència de gestió d'expedients queda ref lectida al quadre següent:

oJO.".-------~--­

¡oo+--- ----.-----/-----:r------"'-..

400+-----,==------oc " /

'00 /

100+---------- -

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 19qj 1995 1996

Evolució nombre d 'expedients anys 1987- 1996.

L'activitat adm inistrativa varia substancialment en funció dels serveis i del seu caràcter. El Serve i d'Administració i Gestió va tram itar 226 expedients al llarg de l'any, segu it de Medi Natural amb 103, de Projectes i Obres amb 93 i de Divulgació amb 61. Aquest any

14

s'experimenta un increment substancial en el nombre d'expedients del Servei de Projectes i Obres, fruit del traspàs a aquest Servei de l'àrea d'urbanisme, i per tant de tota la tramitació d'informes i disciplina. L'evolució de les tasques al llarg de l'any continua una lín ia no uniforme. Es detecten pics d'acumulació de tasques en determinats mesos, encara que aquesta tendència és menys acusada el 1996 que en anys anterio rs, conseqüència de l'esforç de programació que es rea litza des del Servei vers la resta de serveis en línia o finalistes. El Servei amb major uniformitat pel que fa a les tasques és el d'Administració. La resta de serveis estan subjectes a l'endegament de programes estacionals i a l'inici i tancament de l 'exercici a començaments i finals d'any. Aquest fenomen, l'any 1996 reflecteix l'activitat admin ist rativa ta l com es destaca en els quadres següents:

500

¿::; '00

300

lfR~~m 200

100

PO MN DA AG TOTAL

Nombre d'expedients. Tramitació per serveis.

90

80

70

60

50

40

30

20

10

• Any 1995 Any 1996

Nombre d 'expedients. Evolució per mesos anys 1995-1996.

Pel que fa a la gestió de la documentació generada pel Patronat, s'està optim itzant el sistema d'arxiu, el qua l s'ha actualitzat en un 50 %. Tot i això cont inua en part el retard acumulat durant els primers

anys de funcionament del Patronat; conti nua avançant-se en tot el que fa refe rè ncia a l'invent ari d'expedients i el seu arxiu, les pub licacions - internes i externes- , el material gràfic, plànols i documentació diversa, gràcies al suport i nformàtic i a la sistematització de l' a rx i u. Ma lgrat tot , ca ldrà redimensionar el recursos f ísics assig nats a aquesta àrea, atès que s'està acostant a una situació de co l· lapse per la gran quantitat de documentació generada al llarg de deu anys de gestió.

Contractació administrativa

El ca ràcter prestador de serveis i gestor públic del Patronat, fa que la major part de l'activitat admin istrativa tingui un cont ingut cont ractua l. La contractació administrativa ha suposat el 25 % dels exped ients t ramitats al llarg de l 'any 1996, la qual cosa implica una disminució d'un 9 % respecte de l'exercic i anterior amb re lac ió a uns recu rsos simila rs. L'activitat de contractació admin istrativa s'ha repartit al llarg de 1996, de la següent manera:

Tipus de contractes Quantitat Subministrament Subministrament amb fàbrica Consultoria i assistència Obra Serveis Cessió d'ús Assegurances Concessió administrativa Contracte financer Total

45 10 20 15 28 1 3 2 1

125

Nombre d'expedients de contractes i t ipus.

Serveis 24%

Subministrament 40%

~_ ... ~ Altres 6%

Obra

13%

Consultoria ¡ Assistència

17%

Proporció dels diferents tipus de contractació.

jurídico-administrativa Contenciosos

- -:: :: :e gestió, a més de - :: - :ò= : asques corresponents a la : :: ;:::; - ')'st rativa en general, -o::: aersonal i àrea econòmica, :c.- :;:5 :essants d'especial

Durant l'any 1996, l'assessoria jurídica ha practicat el seguiment dels assumptes contenciosos següents, els quals el 31 de desembre es trobaven en l'estat de tràmit que s'assenyala al quadre inferior.

d'aportacions econòmiques per al desenvolupament de projectes i altres vies de col·laboracions institucionals dins del marc de cooperació interadministrativa. Els resultats d'aquest àmbit de gestió és el següent:

Patrocini: ~-:: a a defensa dels interessos

: -;::: de aplicació del Pla Especial :c. = : r::ll1nals de Justícia i la

Convenis

::==:: de conven is de col·laboració -.== particulars per tal _=' a gestió del Parc, obtenir

= - -ê~çament noves i desenvolupar ::=: :;2 "ormació i investigació ::-:: execució de les previsions ;:::: ... es de l'ens gestor.

AI llarg de l'any 1996 han continuat els programes de col·laboració amb insti tucions, entitats públiques i privades per a l'execució d'estudis i desenvolupament d'investigacions adreçades a la protecció i conservació del Parc, com també a la captació

- Conveni amb Edicions Primera Pl ana SA (E/ Periódico), per a la difusió del Parc de Collserola.

- Conveni amb l' Institut Municipal de Serveis Funeraris per al projecte "Manteniment de la Salut al Bosc" .

- Conveni amb Hoechst Ibérica SA per al finançament del II Pla de seguiment de papallones al Parc de Collserola.

:::- 95

:: ~ 96 ~:' - 95 ::;-/96 : : ':196 :,,-:2'1t

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Tipus/contingut

Urbanístic/Pla Especial de Collserola Urbanístic/Activitats extractives Urbanístic/Activitats extractives Urbanistic/Pla Especial de Collserola Urbanístic/Pia Especial de Collserola Urbanístic/Pla Especial de Sol i Aire Urbanístic/Declaració de rUlna edificació Urbanístic/Pla Especial de Sant Medir Urbanístic/Pla Especial de Sant Medir UrbanísitC/Pla Especial de Sol i Aire Administratiu/Modificació dels Estatuts del Patronat Urbanístic/Sanció per infracció urbanística Urbanístic/ExpropiacIó finca forestal Urbanístic/Expropiació finca foresta l

Tribunal Suprem (TS) Tipus/contingut

Urbanístic/Activitats extractives Urbanístic/Activitats extractives Urbanístic/Pla Especial de Col lserola Urbanístic/Declaració de ruïna edificació Urbanístic/Pla Especial de Sant Medir Urbanísitc/Pla Especial de Sol i Aire Administratiu/Modificació dels Estatuts del Patronat Urbanístic/Sanció per infracció urbanística

Estat de tramitació

Sentència favorable/Ferma Sentència favorable/En tràmit al TS Sentència favorable/En tràmit al TS Sentència favorable/Ferma Sentència parcialment favorable/En tràmit al TS Sentència favorable/Ferma Sentència parcialment favorable/En tràmit al TS Sentència favorable/En tràmit al TS Sentència favorable/Ferma Sentència favorable/En tràmit al TS Sentència desfavorable/En tràmit al TS Sentència favorable/En tràmit al TS Compareguts Compareguts/AI ·legacions

Estat de tramitació

Compareguts/En tràmit al TS Compareguts/En tràmit al TS Compareguts/En tràmit al TS Compareguts/En tràmit al TS Compareguts/En tràmit al TS Compareguts/En tràmit al TS Compareguts/En tràmit al TS Compareguts/En tràmit al TS

Part contrària

Aj. Sant Cugat Aj. Sant Cugat Aj. El Papiol AJ. Sant Cugat Aj. El Papiol AJ. Sant Cugat particular particular Aj. Sant Cugat particular Aj. Sant Cugat particular particular particular

Part contrària

particular Aj. Sant Cugat AJ. El Papiol particular particular particular Aj. Sant Cugat particular

15

- Conveni amb Va lenciana de Cementos Portl an d per a la restau rac ió de la pedrera de Sa nta Creu d 'Olord a.

- Conven i amb l'empresa COBEGA SA per a l'edició de pòsters dels ambients del Parc.

- Conven i amb la Ca ixa d'Esta lvis de Cata lunya per a l 'ed ició de materi al i pub licacions dels Centres d 'Ed ucació Ambien tal.

- Conveni amb l' emp resa Sa n Miguel S.A. per al fin ança ment de les act ivitats de neteja de l'àrea de lleu re de San ta Creu d 'Olorda.

- Co nveni amb l'empresa Nissan Motor Ibéri ca S.A . per a la cess ió d'un vehicle de transport per al Servei de Guardes del Parc.

- Conveni amb la Caja de Ahorros y M onte de Piedad de Madrid per al f inançament en la campa nya de seguiment de migració de rap inya ires al Parc.

- Conveni amb l' empresa Sony España SA per a la donació de dive rsos productes audiovisua ls i de comunicació per a la millora del dispos it iu de prevenció i detecció d' incend is.

- Conveni amb Televis ió de Cata lunya SA per a la neteja d'un tram de la carretera de l'Arrabassada.

Universitats:

- Pròrroga del conveni amb la Un iversitat de Barcelona per a l 'elaboració d'un estudi sobre la situació del teixó a la Serra de Co llsero la.

- Conveni marc amb la Universitat de Barcelona per a l'execució de projectes d' investigació i renovació.

- Conveni amb la Universitat Poli tècn ica de Cata lunya per al control de l'estabi li tat geològica de la pedrera de Santa Creu d'Olorda.

- Co nveni amb la Universitat Autònoma de Barce lona per a la rea lització de pràctiques d'ecolog ia aplicada.

- Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya per al seguiment i control hidrològic del pantà de Val lvidrera.

- Conveni amb la Un iversitat Autònoma de Barcelona per a la incorporació de becaris al Patronat Metropolità del Parc de Collserola.

16

- Conveni amb la Un iversitat Pompeu Fabra per a la rea li tzac ió de pràctiques d'alumnes de la llicenciatu ra de Dret.

- Conveni amb la Un iversitat de Girona per a la cooperació educativa.

Alt res institucions:

- Conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per a la cessió de les finques púb liq ues de Can Pasqual i Can Ba lasc situades dins l'àmbit del Parc.

- Conven i amb la Societat Putxet de coloms esportius de Barcelona per a la insta l·lació d 'un camp de vol de coloms.

- Pròrroga del conven i amb el Gru p Cata là d 'Anellament per a l'estudi de la dinàmica poblacional d'ocells.

- Conveni amb l'Escola F. Pere Tarrés per a la rea lització de pràctiques d'a lumnes.

- Pròrroga del Conven i amb la fàb ri ca d'arti lleria de l 'empresa nacional BAZAN (grupo INI) per a l 'adequació del sistema "Bosque" de detecció automàtica d' incendis a les ca racterístiq ues del Parc de Col lsero la.

- Conven i amb l'Editorial Mediterrània per a la coedició del ll ibre-conte Així és el Parc de Collserola.

- Conveni amb la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya sobre els criteris del projecte d 'ordenació i tractament de l'entorn de l'Escola Judicia l.

- Conveni de co l·laboració amb l'Associació per a la Promoció i Inserció Professional per a les pràctiques de formació ocupacional.

Gest ió d' usos i activitats al Pa rc

El Patronat, com a òrgan gestor del Parc, té encoma nades ent re d 'alt res f uncions el control i tutela de les activitats i usos promoguts per particu lars i entitats dins del marc de la capacitat d'oferta lúdica, i la preservac ió dels va lors naturals de la serra. Aquests mecanismes de contro l han d'assegurar l 'equ il ibri entre dos pri ncipis: 1 r que el Parc compleixi la f unció d'oferta d'esbarjo com a Parc metropolità; 2n que es preservi la riquesa d'aquest pulmó ve rd, de vital importància per als més de tres mi lions d'habitants de la regió metropolitana

El contro l d 'activitats diverses sotmeses a la tutela del Patronat ha comportat la t ramit ació de 68 expedients al ll arg de l' any 1996; s'ha proced it a simpl ificar la tramitació, ag ilitant- la i redu int els su pòsits de determinades autoritzac ions a si mples notificacions. A ixò exp lica, en part, que s' hagi reduït el nombre d 'exped ients. La naturalesa de les activitats més nombroses és l'esport iva, seguida de l'educativa i els enregistraments cinematog ràfics amb f inal itats comercia ls. La t ute la del Pat ronat ha d 'entendre's sense perjud ici de les competències que corresponen a les alt res ad ministrac ions i ent ita ts amb competències concu rrents. La conso lidació del Patronat com a ens gestor destaca pe l fet que comença a estabi litza r-se el paper que juga en aquest àmbit de gesti ó .

Aquesta tasca de tutela és ca da dia més assumida pels usuaris del Parc. L'any 1993 va haver-hi un increment del 160% d'expedients t rami tats respecte a l' any 1992. Des del 1993 f ins al 1996 l'i ncrement ha estat més progressiu, tal i com ho ref lecte ix el quadre següent:

80

70

60

50

40

30

20

10

e .r-

FO ru fl: n 1989 19901991 1992199319941 9951996

Evolució del nombre d'autoritzacions, anys 7989- 7 996

Gestió del patrimoni públi c

Continua la línia de gestió indirecta mitjança nt concessions admin istratives e~ determinats serveis del Parc, fonamentalment a les àrees de lleure. Directament el Pat ronat contin ua desenvolupant actuacions de gestió i millora foresta l del patrimoni públic, sense descuidar la políti ca d'incentius per al desenvolupament de plans de promoc o privada, mitjançant subvencions.

.;;:,...,..---_'+aria General

- "" :: ':'dministració i Gestió té - -::-=:::es, per delegació, les funcions = ~=:--::::aria General. Les tasques ,-=-:;; s desenvolupades són les que =--'::-2n per imperatiu estatutari i lega l ~==::Jna jurídica preceptiva a l'entitat,

_ -=:: assistència dels òrgans de = - ::::: :>atronat. Durant l'any 1996 --::- -:.=~ d aquests òrgans va ésser la

:=-:: d'administració

_ _ -= .J-:Jlcitat de les sessions ord inàries ha -:; ~~:- ...,estral . En total varen celebrar-se

== :35 ans ordinàr ies els dies 27 de març, ~ := _ ol, i 27 de novembre, i una -,. -:::::'Q nària, el 25 de julio l, en les quals < -'::;:::aren 168 punts en els diferents

_ ::5 cel dia . El 97 % dels temes -=:::;~~:S pel Consell corresponen a actes -= -==.-" t i resolutoris relatius a l'activitat

-'-:- n strativa del Patronat. Això implica -_= ::;cJasi el 34 % dels expedients --=-ï:ats al llarg de l'any han comptat amb - _:::-:: ons debatudes dins del màxim òrgan --= ;:o,ern de la nostra entitat.

__ '1ta del Patronat

~ ,unta Genera l es convoca ordinàriament _- cop a l'any. L'any 1996 va celebrar-se el :::: 26 d'abril. En aquesta sessió s'exposa :: -emòri a d'actuacions de l'any anterior i

== sotmet a debat el programa de l'exercici - ::: at, amb les previsions pressupostàries. - ::;...,bé és el fòrum de debat de les :_estions amb major controvèrsia i :::::ualitat que afecten o poden afectar el = ~~ur de la conservació del Parc.

Assessoria jurídica general

...il Secretaria General es responsabilitza de :: defensa jurídica del Patronat, i exerceix 2) funcions d'assessorar jurídicament el

:Oresident del Consell d'Administ ració, a la Serència i el Consell d'Administració. ':"quest àmbit d'assessoria comporta la redacció i preparació d'informes específics, amb caràcter previ a moltes qüestions i problemàtiques que cal afrontar des dels òrgans de govern del Patronat. En altre

ordre temàtic, s'han tramitat 18 recursos en via administrativa, en defensa dels interessos generals i del propi Patronat.

Un altre àmbit d'assessoria exercit és el suport jurídic, coordinació i supervisió del planejament urbanístic i de la gestió urbanística, amb la redacció dels documents corresponents i revisió dels informes redactats per desenvolupar les previsions del Pla Especial d 'Ordenació i de Protecció del Parc de Col lserola.

17

servació dels sistemes naturals

odu cció

~96 s'h a caracter itzat per una - _: ó del press upost en el cap ítol .::-: OIlS dedicat a la conservació : ::2rnes natura ls en relació a l' any = :; 'aprovac ió del mat eix a mitjan

= =.:: ,.lliol, am b el conseq üent retard '" :a endari de dese nvo lupament de -"::Jes. Ma lgrat això, un altre f et

=:::,"stic de l'any que ha co mpensat ~=.-.: a disminució i reta rd de les _=.: ans ha estat la climat olog ia :'='8 e, en espec ial les prec ipitac ions,

o :: _.:: en conjunt ha plogut, -;-=. =.oament, un total de 982 l/ m', e.::: :, el dob le que en anys norma ls.

- - -= :'2 fet destaca ble ha estat la .=-, _du ra ció del serve i amb la ::.-- ~Jció de 3 llocs de trebal l d' un -=. ue 55.

.0- ::cuac ions han anat d irigides, --'::o:ot, al ma nteniment i senyal ització .:: =. Xarxa Viàr ia Bàs ica de Prevenc ió

- ::2'ldis, a la rea li tzac ió de f ranges de ::::occió i al desenvolupament de part

:.:: :; orava pilot del sistema de detecció -=_::::"làtica d' incend is m itj ançant

~':;roigs .

= --=~ continuat les tasques de -=~:eni ment, vig ilància i neteja del -~"':.

Prevenció

= 2venció d'incendis

_=. campanya d ' incendis d 'aquest any . ~96 ha estat cu rta, ja que es va in iciar =. . g ilà nc ia des de les torres de gua ita

.:: dia 16 d'abr il, encara que el risc ::: ncendi no era gaire elevat a causa de

::o traordinà ria p luviomet ria de ls pr imers -esos de l' any. A partir d 'aquesta data ::o ~u ncionamen t de l dispos itiu de :::etecció va ser el norma l f ins al 30 de :etem bre en què es va donar per :;cabada la campanya de vigilància.

Les 13 torres de vigilància han realitzat els següents se rve is:

Mes dies horari hores jornada hores mes

Abril 15 10-20 h 10 150 Maig 31 10-20 h 10 310 Juny 30 9-21 h 12 360 Juliol 31 9-21 h 12 372 Agost 16 9-21 h 12 192 Agost 15 9-20.30 h 11,5 173 Setembre 25 0-20 h 10 250 Setembre 5 9-1 9 h 10 50 Octubre O 9-1 8 h 9 O

168 1857

L'estiu de 1996 ha estat, tant per a Collse rola com per a la resta de Cata lu nya, un dels mi llors que es recorden pel que fa a incendis foresta ls. Des que es va posar en marxa el Dispos it iu de Prevenció i Detecció d' Incend is Foresta ls de l' àrea metropoli tana, l'any 1985, ma i hi havia hagut un any tan bo en aquest aspecte, amb tan pocs focs i amb tan poca superfíc ie cremada.

Enguany, a l'àmbit del Parc, s'han produït 22 incend is, amb un total de 6,96 ha cremades, que suposa un prom ig de 0,3 ha per foc, i de les qua ls únicament 2 ha són de zona arbrada, enfront de les 250 ha que cremaren el 1994 i les 21 del 1995. Igua lment, si considerem l' àmbit de l'àrea metropol itana, les xifres de promig són, encara, més bones: s'han produït un tota l de 43 incendis amb tan so ls 10 ha cremades -2,8 ha de zona arbrada-, que suposa una mitjana de 0,23 ha per incendi .

La pri ncipal ca usa d 'aquestes xifres tan espectaculars ha estat, sobretot, l' extraord inàri a pluviometria d'aquest any, amb 982 mm totals i amb uns mesos d'abril, ma ig i juny molt favorab les, en els quals es van acumular més de 270 mm de pluja, i els mesos d'agost i setembre, amb 127 mm més. Aquesta aigua, tan estratègicament ca iguda, ha fet que pràcticament no hi hagués cap dia, durant la campanya, amb un nivell de risc

Presentació

d'incendi forestal qua lificable de "molt alt". Aq uest aspecte ha contr ibuït decisivament en el fet que els pocs incendis que s'in iciaren fossin fàcil ment contro lables .

D'altra banda, ca l teni r en compte que les mesures de prevenció, emprades du rant la campanya, són cada cop millors, així com les actuacions immed iates i els mitjans propis d 'extinció.

Actuacions en matèria de prevenció d'incendis

A més de la detecció i la vigilància, es realitzen, dins de l'AMB, actuacions en matèria de prevenc ió d'incendis, com arranjament de cam ins, neteges preventives, creació i manten iment de punts d 'aigua, etc.

Senyalització dels camins de la Xarxa Viària Bàsica de Prevenció d'Incendis al Parc de Co llserola

L' any 1996 es va fer una selecció dels aproximadament 400 km de camins que hi ha al Parc, per ta l de defin ir la Xarxa Viària Bàsica de Prevenció d' Incendis del Parc de Collserola. Aquests camins, considerats imprescindibles per a la vig ilància i extinció de possibles incendis, estan grafiats i ressaltats en la nova cartografia automàtica pel Disposit iu de Prevenció i a cada un d'ells se li ha assignat un cod i identificatiu segons el sector del Pa rc que travessi.

Una de les tasques més importants, amb re lació a aquesta cod if icació de camins, ha estat la senya lització sobre el terreny amb la f inal itat de facilita r l'actuació de tots els agents que hi intervenen, sobretot per a aquells que no tenen un gran coneixement del Pa rc.

La senyal ització s' ha dut a terme mitjançant rèto ls amb fons de color vermell amb les lletres del codi corresponent a cada camí, de tal manera que totes les cruïl les on es plantegin dubtes de la ruta que ca l seguir hi hag i un

19

rètol que ho indiqui. A començaments de l l'any 1996 es va revisar i acabar tota la senyal ització iniciada de manera experimenta l l'any anterior.

Condicionament i millora dels camins per al pas de vehicles de bombers:

Aquesta actuació es basa en l'arranjament del ferm, donar major amplada i obertura de caixa de vegetació.

TM Barce lona: Carretera Alta de Roquetes 3.160 m Camí del Turó del Traç a Llars Mundet 1.30 m Camí de Can Balasc 1.100 m Camí de Can Pasqual (D02) 1.626 mts Camí de la Budelle ra (C06) 500 m Camí de Can Borni (COS) 1.817 m Camí del Centre d'Informació (C02) 250 m Camí Ant ic de Vallvidrera (C04) 750 m Camí carener de Can Ba lasc 1.337 m

T.M. Cerdanyola: Camí de Can Coll a Can Codina (A09) 2.700 m Camí del Torrent de Can Cerdà (A 13) 1.650 m Camí de Can Cerdà - Font dels Caçadors (A11)2.170m Camí de Can Lloses (A05) 849 m

TM Sant Just Desvern Camí de Can Vilà (E09) 1780 m

TM Montcada: Ctra. Cementiri 1.160 m Camí de Ciutat Meridiana a Can Rius (A07) 500 m

TM Sant Cugat: Camí de la Torrefera a Torre Cendrera 700 m

Total de camins 23.349 m

Construcció d'una nova instal·lació d'aigua per a prevenció d'incendis a Can Pasqual i condicionament d'un dipòsit de 110 m3

S'ha instal·lat una bomba al pou existent a la zona i s'ha estès una nova canalització que nodreix un antic dipòsit. Aquest dipòsit alimenta un hidrant nou que s'ha instal·lat al camí D02 de la XVB. de Prevenció d'Incendis.

20

Manteniment de punts d'aigua existents

Sistemes de dipòsits d'aigua amb hid rants normalitzats

Santa Creu d'Olorda. Barce lona Can Catà. Cerdanyo la. La Sa lut El Papiol Flor de Maig. Cerdanyola Plaça Mireia. Sant Just

Hidrant a Can Ba/asc.

Basses per a he licòpters bombarders

En aquests moments (any 1996) el terme municipal de Barcelona disposa de 4 basses per helicòpter que el Patronat ha construü els darrers 4 anys. Tres d'el les situades en el vessant de llevant de la Serra de Collserola i molt properes al casc urbà, tenen una capacitat de 12.000 litres i una velocitat de recàrrega de 900 litres/m inut. L'altra bassa, molt més gran (400.000 litres), es t roba a Can Balasc sobre la val l central de la riera de Val lvidrera i protegeix els barris interiors de la ciutat També es disposa d'una bassa de 12.000 litres de capacitat a l'indret de Can Planes, dins el terme de Begues.

Instal·lació de noves boques d' incendis

L'Ajuntament de Barcelona ha installat 19 boques d'incendis noves als barris del Rectoret (4), Mas Guimbau (3), Mas Sauró (2), Vallvidrera (3), carretera de les Aigües (3)

i Sant Genis dels Agudells (4), ampl iant la millora iniciada l'any passat per cobrir una actuació eficaç dels vehicles de bombers, tenint en compte la dificultat afegida de tractar-se d'uns barris immergits en una zona forestal, amb forts pendents i vials estrets.

Cal remarcar també una tasca molt important, rea litzada pels mateixos bombers de Barcelona, de reposició i marcatge de totes les boques d'incendi que es troben en terreny forestal dins del municipi de Barcelona, amb senya ls molt visibles per ta l de facilitar l'avistament de les boques des dels vehicles.

Nova Cartografia Automàtica a escala 1 :25.000 per al Dispositiu de Prevenció d'Incendis

S'ha publicat la primera versió, de caràcter provisiona l, en cartografia digital a esca la 1 :25.000 del mapa per al Dispositiu de , Prevenció d 'Incendis al Parc de Col lserola. Es el mapa resum de tots els elements del territori que poden ser necessaris per a la prevenció i extinció d'incendis foresta ls.

Aquest mapa inclou: Comunicacions -carreteres i camins, de la Xarxa Viària Bàsica de Prevenció d 'Incendis, numerats i senya litzats en el Parc-, punts d 'aigua -hidrants i basses d'helicòpters-, Parcs de Bombers, torres de vigi lància, usos del sòl -urbà, bosc, prats i matol ls, agrícola, parcs i jardins, etc.-, toponímia -basada en la oficial de l' 1 :5.000 i ampliada-, límits municipals i quadrícula dels fulls 1 :5.000.

S'espera que un cop revisada per tots els agents que intervenen en la prevenció i extinció d'incendis es pugui treure una versió millorada i actualitzada.

Sistema d'alerta meteorològica

Ha continuat funcionant el disposit iu d'alerta meteorològica que es va dissenyar amb l'objectiu principal de detectar les situacions cl imatològ iques més desfavorables i, per tant, més perilloses, per a l'inici i posterior propagació dels incendis forestals. En la definició d'aquest sistema d'a lerta els factors més importants són els que es refereixen als valors màxims que poden

:= " 9Jnes variables meteorològiques : : :::50evenir perilloses. En aquest cas -:'5 determinants han estat la ;: direcció del vent, la humitat " a temperatu ra.

= :; establir el valors límit a partir dels . :== determinarà l'estat d'alerta, s'han -==.: 'lombrosos mesuraments de camp

- ,,- conduit a l'estab liment de les ",-3 condicions d'alerta mesurades al

- :; ae la Torre de Collserola:

:= :Gat del vent superior a 4,5 mis ~:: lat mitjana du rant 30 minuts o -== =luan té components d'est a oest

_:== 60 als 220°). := :<: tat del vent superior a 5,5 mis := xitat mitjana durant 30 minuts o

-:=5 quan té components de oest a est _:= s 220 al 60°)

- - :; nferior al 40% - :=-oeratura mitjana durant 30 minuts o -:=5, su perior als 26° mesurats a la Torre ::= Collserola.

-== ~esures s'obtenen mitjançant la xarxa ." ::ontrol ambienta l de l'Area :=-'opolitana de Barcelona i es reben en

= :lS real a la central de -:= :=:omunicacions del Patronat, on es van :-~Jant consultes cada 30 minuts.

.'igi/ància dissuasiva

Una vegada declarada una situació d'alerta es comunica al Cap de Bombers de l'Ajuntament de Barcelona, el qual dóna les instruccions per tal que diferents vehicles se situin en indrets d'especial risc del vessant barceloní de la serra de Collserola. L'objectiu és reduir al mínim el temps d'arribada als possibles incendis gràcies a una situació d'espera en llocs especialment afectats pels incendis o d'especial dificu ltat d'extinció.

Disposit iu de vigilància dissuasiva al terme municipal de Barcelona integrat per objectors de consciència

L'Ajuntament de Barcelona ha continuat la col·laboració en el projecte per a la incorporació d'objectors de consciència al dispositiu de vigilància existent, amb la idea que poguessin exercir tres funcions bàsiques: vigilància dissuasiva, detecció precoç i informació ciutadana.

Per a la campanya d'aquest any 1996 es va proposar un nombre més redürt de demarcacions. Aquestes, a més, tenien uns recorreguts més curts i es basaven fonamentalment en punts d'observació d 'àmplia visibi litat i uns itineraris complementa ris.

Període de vigi lància: De l' 1 de juny al 15 de setembre tots els dies de la setmana.

Horari de vigilància: De 1'1 de juny al15 d'agost: de 9 a 21 h Del 15 d'agost al 15 de setembre: de 9 a 20.30 h

Per tal de fer eficaç la tasca que van desenvolupar, els objectors van disposar d'una ràdio portàtil connectada tant a les bases de comunicació de guàrdia urbana de cada districte, com a la centraleta del Patronat de Collserola. A diferència de la campanya anterior, el comandament operatiu es va centralitzar al Patronat.

Continuació de la prova pilot del sistema de detecció automàtica d'incendis mitjançant infraroigs

L'any 1996 va continuar instal·lat a la Torre de Collserola gràcies a l'acord que el

Patronat va establir amb l'empresa BAZAN, el sistema BOSQUE. Aquest aparell consisteix en una càmera de vídeo infraroja que és capaç de detectar petits focus de calor a molta distància, i un ordinador que processa aquests senyals i discrimina si es pot tractar d'un inici de foc forestal. L'objectiu era adaptar, en condicions reals, el funcionament i l'efectivitat del sistema automàtic a les especials circunstàncies del Parc. En vista dels resultats obtinguts es va signar un nou conveni amb l'empresa BAZAN per desenvolupar alguns aspectes del sistema BOSQUE i procedir a la instal·lació definitiva d'aquest a Collserola durant la campanya de l'any 1997.

Elaboració del Pla Integral de Prevenció d'Incendis Forestals (PIPIF) al municipi de Barcelona

A petició de l'Ajuntament de Barcelona i amb l'objectiu de: reduir les causes d'inici dels incendis forestals, reduir la mitjana de superfície cremada en cada incendi i reduir les possibilitats que es produeixin grans incendis forestals, s'ha redactat el Pla Integral de Prevenció d'Incendis Forestals (PIPIF) del municipi de Barcelona.

Aquest document inclou les actuacions i infraestructures de prevenció d'incendis necessàries, a llarg termini, per assolir els objectius abans esmentats. El PIPIF és, també, un instrument de planificació econòmica que permet preveure les inversions dels diferents agents institucionals (Ajuntament de Barcelona, Patronat, Diputació de Barcelona i d'altres) en els propers anys.

Establir els camins de la xarxa viària bàsica per al pas dels bombers, realitzar les franges de protecció als voltants de les urbanitzacions i carreteres, instal·lar hidrants i basses per a helicòpters bombarders, són algunes de les actuacions que es determinen en aquest document.

Elaboració del mapa de combustibilitat i inflamabilitat

Mitjançant un conveni de col·laboració entre el Patronat i el CREAF, s'han el·laborat els mapes de combustibilitat i inflamabilitat de

21

la serra de Collserola. Aquests mapes permeten determinar les àrees amb un risc potencial d'incendi més alt.

Gestió dels sistemes naturals

Restauració de la vegetació

L'aspecte més important de les tasques rea litzades en matèria de restauració vegetal és el que es refereix al manten iment de les reforestacions rea li tzades els anys anteriors. Durant l'any 1996 s'ha continuat el programa d'anys enrere, el qual consisteix en l'execució de les següents tasques:

- Reg - Tractaments fitosanitaris - Manteniment dels escossel ls - Esporga de branques inferiors - Col· locació o extracció de tutors segons

les necessitats - Reposició de marres

Aquestes actuacions han estat realitzades a les repoblacions següents:

TM Barcelona Font del Bacal là 1 ha Torrent de l'AlmirallS ha Torrent del Generet 1 ha Turó dels Alcaldes 1 ha Font de Canyelles 1 ha Mirador de Torre Baró 1 ha Penitents 3 ha Torre Baró 27 ha Forat del Vent 30 ha

TM Sant Just Desvern Les Fatjones 4,4 ha Font de la Beca 5 ha Can Baró 21 ha

TM Sant Feliu de Llobregat Can Ferriol 7 ha

AI llarg d 'aquest any també s'ha co l·laborat amb ajuntaments i associacions per a la realització de petites repoblacions, preparant el terreny, aportant els arbres i donant assessorament tècnic:

22

TM Barcelona Finestrelles 1 ha

TM Tiana Font de l'Alba 1 ha

Total: 110 ha

Neteges d'àrees cremades

Consistents en la ta llada de restes vegeta ls cremats i la reincorporació al sòl mitjançant trituració de la fusta i el brancatge res iduals:

TM Sant Cugat del Val lès Camí del Turó del Fumet

TM Esp lugues de Llobregat Sant Pere Màrtir

Tasques de manteniment a la repoblació del Forat del Vent.

Aclarida i esporga sanitària

Ta la d'arbres amb el fust trencat, escapçats, torts, secs, inclinats, sense possibilitat de recuperació i aquells la densitat dels quals faci inviab le el desenvolupament normal. Esporga de les branques seques i trencades. Aquesta actuació es realitza normalment en indrets on hi ha peril l de caiguda d'arbres o branques sobre persones o edificis, o en el cas de caiguda d'arbres en camins foresta ls:

Can Ribes Camí de Sol i Aire a Can Borrell Ctra. de Sarrià a Val lvidrera Bude llera Mas Pins Serra d'en Julià Camí Antic de Vallvidrera Ctra. de les Aigües Ctra. de l'Arrabassada Can Balasc Co l·leg i l'Esperança Pas de l Rei Sant Medir Camí de Can Ferriol Santa Margarita Camí de Sant Llàtzer Esco la Ba loo Font de Sant Ramon Viver Can Borni

Ll uita contra els flage lls foresta ls

Durant el 1996 s'ha continuat el programa de llu ita contra els flagel ls forestals. Aquest ha consistit, bàsicament, en el control de l'escarabat perforador dels pins, Tomicus destruens, centrant-se en dos aspectes: el seguiment visual de ies pobiacions i l'eliminació mitjançant punts esquer. Per a la construcció d 'aquests punts esquer s'han utilitzat els troncs dels pins abatuts en les neteges de franges de vegetació contra incendis forestals.

Referent a la processionària del pi, Thaumetopoea pityocampa, s'ha realitzat el control anual de vol de mascles adu lts mitjançant trampes de feromones durant els mesos d 'estiu, enreg istrant-se un augment considerable en el nombre de captures amb relació a l'any anterior, sobretot en les zones de Roquetes, Sant Pere Màrtir i fàbrica Va lenciana de Cementos, però mantenint-se en la mitjana dels altres anys. S'han rea litzat tractaments a les repoblacions i a les vores de carreteres i camins més afectades. L'eficàcia dels tractaments realitzats, ha quedat, però, disminuïda donades les plujes continuades, la qual cosa ha escurçat la durada del tractament.

La importància dels flagells forestals demana una atenció constant, ja sigui per les anteriors plagues o pel seguiment d'altres

"-~ -,a,alties que es controlen de forma :-:;'0 que en qualsevol moment

_ :;-::car un nombre considerable =.: com poden ser la caparreta de

_ "':::: .!erents tipus de fongs.

=--::,=nlment de línies elèctriques

:::;ces d'arbrat i manteniment de -:;: ::e zelador realitzades per les :;- J es elèctriques durant l'any 1996 ="'-'oit del Parc de Collserola i on el

_-2: 'ealitza la tasca de direcció tècnica, ~¿.;:_ "lent i control de l'actuació.

-== es . " :;Jbí-Collblanc 110 kv a Sant Cugat

-:- :; es, Barcelona i Sant Feliu de : =-::at

- _ - ,,-- únel de Va llvidrera 25 kva . -==-o'la - _ ,,:alldaura 11 kva Barcelona -=-:;' ació Sol i Aire 25 kv a Sant Cugat

.;:. :: és

= ""ER: - _ - è de ba ixa tensió de Sant Medir a

- : :::Jgat del Vallès - _ - è Sant Feliu-Rubí 66 kv a Sant Cugat

=- :3 ès, el Papiol i Molins de Rei - _ - a Mas Figueres-l'Hospitalet 110 kv - ::::3~l Cugat del Vallès, el Papiol i

= 'lS de Rei

- Línia Les Corts-EI Corte Inglés 25 kva Sant Just Desvern i Barcelona - Línia Sant Just-Santa Coloma 220 kv a Barcelona - Línia de baixa tensió de Can Domènec a Sant Cugat del Vallès i el Papiol

HECSA: - Línia Mas Figueres-Sant Andreu 110 kva Cerdanyola del Vallès - Línia Barcelona 1-1125 kva Sant Cugat del Vallès, el Papiol, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat

Valenciana de Cementos: - Línia particular de 25 kv a Barcelona i Sant Feliu de Llobregat

Altres actuacions de millora per al medi natural efectuades per les companyies elèctriques:

FECSA: - Canvi de suports de fusta en mal estat i ampliació de preses de terra a la línia Valldaura 11 kva Barcelona i Sant Cugat del Val lès - Canvi de traçat de la línia de baixa tensió del Col·legi Sagrada Família a Barcelona, traient la línia del bosc per instal·lar-Ia al llarg del camí - Canvi de suports de fusta en mal estat a la línia Pedralbes 11 kv a Barcelona - Eliminació de suports de fusta i instal·lació d'una torre a la línia Va llcarca 11 kv

:::ampanya de seguiment de la migració d'aus rapinyaires. Tardor 1996

ENHER: - Modificació de les línies Santa Coloma­Sant Just i Sant Feliu-Rubí 66 kv, eliminant suports, canviant pa ls de formigó per torres metàl·liques i instal·lació d'aïllants menys perillosos per a les aus i de balises per facilitar l'actuació dels mitjans aeris - Instal ·lació de salvaocells a la línia Colònia Montserrat 25 kva la Serra d'en Julià - Ampliació de preses de terra a la línia Rubí-Collblanc 220 kv a Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern

Potenciació de la fauna

Estudis

- Monitoring de l'avifauna: Seguiment quantitatiu de les poblacions d'ocells nidificants i hivernants als diferents ambients del Parc. Estructura, composició, riquesa i densitat (9è any consecutiu) . S'ha continuat el seguiment de l'avifauna de les àrees cremades l'estiu de 1994 en relació amb l'evolució estructural de la vegetació.

- Tercer any de seguiment de papallones diurnes (ropalòcers) incorporat a la xarxa de monitoring (Butterfly Monitoring Scheme-Pla de Seguiment de Ropalòcers) que es realitza a diferents indrets de Catalunya. L'àrea treballada a Collserola consisteix en un transede a la finca de Can Ferriol en la qual hi ha una representació de les diferents unitats de vegetació del Parc de Collserola. Es preveu la continuació d'aquest projecte en els propers anys per tal d'obtenir sèries comparatives. En aquesta primera sèrie de tres anys es confirma la idoneïtat d'aquest mètode per tal de captar variacions numèriques entre individus i variacions interespecífiques. En aquests tres anys s'ha detectat 60 espècies de ropalòcers. També s'ha continuat de manera intensiva el mostreig en 30 setmanes sobre el seguiment de l'evolució de les àrees cremades del Parc.

- Estudi de la població de rapinyaires nidificants (Sé any consecutiu). S'ha constatat la nidificació de diverses parelles d'aligot (Buteo buteo), d'astor (Accipiter gentilis), esparver (Accipiter nisus) i s'ha augmentat considerablement el coneixement de l'estatus

23

i biologia de reproducció dels rapinyaires del Parc. Aquest any l'estudi s'ha centrat en la valoració de l'impacte potencial de les línies elèctriques que travessen el Parc pel que fa al risc d'electrocució, segons el tipus de creueta, i al risc de col·lisió, segons la ubicació del tram. Aquest seguiment anual té un gran interès en vista a la gestió del Parc perquè aporta informació d'interès ecològic dels diferents sectors del Parc i del seu grau de fragilitat amb relació a actuacions forestals. En aquest sentit s'han supeditat els calendaris de, intervencions forestals (tractaments, franges de prevenció d'incendis i manteniment de línies elèctriques) en l'època de cria dels rapinyaires.

- Vuitena campanya de seguiment de la migració de rapinyaires al Parc de Collserola. Durant els mesos de setembre i octubre s'ha realitzat una nova campanya d'aquest tradicional seguiment La novetat de la campanya d'enguany ha estat l'ampliació i condicionament del punt d'observació del Turó de la Magarola; aquestes obres han estat favorablement acollides pels visitants i observadors que n'han fet ús. En el decurs de la campanya de 1996 han estat comptabilitzats 2.023 ocells rapinyaires en migració tardoral corresponents a 22 espècies. El nombre d'hores d'observació sistemàtica ha estat de 393, per tant s'han observat, aproximadament, uns 5 rapinyaires per hora d'observació. Com és habitual, l'espècie més freqüent ha estat l'aligot vesper (Pemis apivorus) amb 704 individus migradors. Altres dades que destaquem són l'estabilització de les observacions de l'àguila pescadora (pandion haliaetus) amb 32 exemplars i la constatació de la importància del flux migratori de l'arpella (Circus aeruginosus) amb 244 exemplars.

- S'ha iniciat un estudi ecoetològic de la mostela (Mustela nivalis) a Collserola mitjançant tècniques de captura-marcatge i recaptura.

- S'han començat a treballar les primeres capes corresponents al mòdul de fauna del Sistema d'Informació Geogràfica que permetrà dur a terme productes relacionats amb la distribució faunística d'espècies d'interès amb la gestió del Parc. La primera capa ha estat un vector puntual referit a les

24

observacions faunístiques d'espècies d'especial interès al Parc així com de la sistematització de les diferents inicidències: atropellaments, electrocucions i col· lisions amb línies elèctriques, i altres.

S'han desenvolupat diferents projectes de col·laboració

Amb la Universitat de Barcelona (Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia):

- Estudi de l'estatus i requeriments d'hàbitat del toixó (Me/es meles) al Parc de Collserola.

- S'ha posat en funcionament la toixonera artificial a Can Balasc i, per tant, s'ha iniciat el programa de recerca etològica. Aquest projecte suposarà la realització de dues tesis doctorals d'ecologia i etologia a la Universitat de Barcelona.

- S'ha presentat la memòria final del programa Perspectives en l'estudi de la frugivòria i els processos de dispersió i depredació de llavors per vertebrats al Parc de Collserola, que inclou un seguit de recomanacions respecte a la gestió dels boscos del Parc, especialment pel que fa a la importància de l'estrat arbustiu dels boscos de Collserola, la problemàtica de la colonització de plantes al ·lòctones dispersades per animals, i l'interès en la regeneració de la vegetació de la diseminació de llavors per part d'ocells i també de mamífers de l'ordre dels carnívors, com ara la guineu o el toixó.

Amb el Grup Català d'Anellament:

S'ha dut a terme per tercer any consecutiu la campanya d'anellament emmarcada en el projecte d'estudi sobre la dinàmica poblacional d'ocells nidificants al Parc de Collserola: Productivitat i relacions mediambientals. Aquest és un programa internacional en el qual s'utilitza el mètode del (C ES) Constant Effort Site. El sector escollit per a dur a terme aquest treball és la finca de Can Balasc.

S'ha continuat el programa d'anellament científic en el decurs del cic le anual als camps experimentals d'ajut a la fauna de Can Ferriol i Can Calopa de Dalt i, durant la migració de

tardor, a les màquies al voltant del punt d'observació del Turó de la Magarola i a Can Masdeu, i en caixes-niu.

Gestió i potenciació

- La situació cinegètica no ha sofert cap modificació que reculli les sol·l icituds de regu lació del PMPC. En el decurs de la temporada de caça s'ha continuat el seguiment de camp de totes les batudes de senglar realitzades al Parc per tal d'obtenir dades tècniques d'interès. Les dades obtingudes han estat les següents:

* nombre de batudes autoritzades pel Servei Territorial del Departament d'Agricultura de la Generalitat, campanya 1995-1996: 23 * nombre de sengla rs avistats en aquestes batudes: 39 * nombre de senglars caçats en aquestes batudes: 13 * nombre total de senglars caçats a Collserola, segons dades de l'esmentat Servei, durant la campanya 1995-1996 40.

- El programa d'adequació d'hàbitats (recuperació de les feixes de conreu i realització de sembres específiques, plantació de fru iters i establiment de punts d'aigua, i seguiment de l'aprofitament per part de la fauna) ha estat especialment impulsat gràcies a disposar d'un tractor i l'adjudicació d'un capatàs per a la realització d'aquestes tasques.

- Dins del projecte de millora i extensió d'ambients aquàtics puntuals, s'ha efectuat un control periòdic dels abeuradors artificials (aigüeroles) i de la seva ocupació per part de la fauna, la qual cosa ha permès constatar la idoneüat i utilitat d'aquests reservoris hídrics.

- S'ha dut a terme la novena campanya de participació col· lectiva de col·locació i seguiment de caixes-niu.

- Es continua de manera constant el treball dels Guardes del Parc de detecció i control exhaustiu de punts de caça furtiva tant de senglar com d'ocells amb la col ·laboració dels agents forestals de la Generalitat, les Guàrdies Urbanes i el Seprona (Guàrd ia Civil). Aquest treball continua donant bons resultats traduüs en la detenció de caçadors furtius.

- t eniment i neteja del Parc

=:0 any s'ha augmentat l'esforç en les _:3 de manteniment d'àrees de lleure,

: ,,' , senyalització, vegetació d'àrees - ~=qüentades, etc. La imatge del Parc =- "1oltes vegades de la qual itat = _=stes operacions de manteniment. És

- :: <J que durant l'any 1996 s'ha dedicat ;; ::.::oecial atenció a aquests aspectes.

_ :_='ltitat total de brossa i escombraries "-_= des regularment en les papereres de =- :::':òes de lleure, i en les vores de camins i

-:::eres, ha estat de 92.162 kg.

::- :::::Jestes quantitats cal afegir les ~--acions puntuals realitzades amb la .:.= aooració ciutadana i institucionals, que ::- estat les següents

Actuació conjunta amb l'AMB:

Carreteres dates quilos

Sarrià/Molins de Rei 23-02-96/07-03-96 32.710 Carrer Muntanyenca (Esplugues) 05-03-96 / 13-03-96 41.100 Esplanada d'accés al viver 07-03-96/08-03-96 470 Camí Pas del Rei 11-03-96/ 11-03-96 1.300 Font del Ferro 13-03-96 / 13-03-96 6S0 Sant Pere Màrtir 14-03-96/ 14-03-96 870 Torrent de la llet (La Maña) 15-03-96/15-03-96 950 Ctra, Cerdanyola 12-03-961 19-03-96 10,100

Total : 88_150 kg

També s' ha de reflectir la recollida de 323 pneumàtics, en la Ctra. Sarrià - Molins de Rei i 59 pneumàtics més fins al punt quilomètric 6,5 de la ctra . Horta-Cerdanyola.

TOTAL DE BOSSES RECOLLIDES L'ANY 1996 TOTAL QUILOS = 92,162 kg Bosses = 6,645 Hores = 4,083,46'

: ON ES c. ACCES T. COLLSEROLA

CAM í CAN CATÀ CAMí PAS DEL REI

CAN COLL CAN RIUS-TORRE BARÓ

CASTELLCIURÓ CTRA.ANTI.VALLVIDRERA

CTRA.HORTA-CERDANYOLA CTRA.L'ARRABASSADA

CTRA.L'ARRABASSADA-VALLVIDRERA CTRA.5ARRIÀ-VALLVIDRERA

CTRA.VALLVIDRERA-LES PLANES CTRAVALLVIDRERA-MOLlNS

C/MANUEL ARNAU ESP.CAN CERDÀ

ESP.CAN RIUS FONT DE CAN RIBES

FONT DE LA BUDELLERA FONT DEL BACALLÀ

FONT DELS CASTANYERS FONT MUGUERA

ITI.DE LA BUDELLERA LA SALUT SANT PAPIOL

LA SALUT SANT FELIU LES ESCLETXES

MI.CERDANYOLA MI.DE L'ARRABASSADA

MI.ESFÈRICS MI.FONT GROGA

MI.MONTBAU MI.SARRIÀ

PASSEIG DELS TILURS SANT MEDIR

SANT PERE MÀRTIR STA. CREU D'OLORDA

STA.MARIA VALLVIDRERA TORRE BARÓ

TORRE STA.MARGARITA TURÓ DE LA MAGUEROLA

TURÓ DEL MONT TURÓ D'EN CORS

VIL·LA JOANA VISTA RICA

_ NÚ M. DE BOSSES PES EN KG Miler5

3 I 0.0 31

44 • 0, 745

62 111 0, 741

IIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIIII 50 . 0. 6 18

196,5 _ 2 , 581

40.3 I 0 .629

97.2 _ 1,161

79 , 5 _ ' ,072

62 . 0 .765

6 0 .2 III 0 . 639

63.S • 0 .612

8B III 0.913

22,5 . 0.237

109 II1II 1.44

30.5 • 0.372

22. 9 I 0, 156

170 _ 2 .6 41 96.6 _

69.2 .

61 , S IC 41 , 1 I

106, 5 "

ZS. 2 1I

8 3 , 7 .

2 25. 5 _

153,5 _

1 17.7 .

142 _

8 J .4 C. 6,4 I

11 5.5 .

2 0 7 _

107.5 _

1 1 I 0 , 132

4 11 0,048

3. 2 IJ 0,045

1 10.S _

3 18, 5 _

7 3 III 0.881

Altres actuacions

* Voluntaris forestals de la Generalitat: - 31 de març: recollida de 2.200 kg de runes i 18 pneumàtics, des de Sta. Creu d' Olorda fins Can Bofill. (Molins de Rei) - 27 de novembre: recollida de 2.800 kg de deixalles a Can Barba. (Valldoreix) * Voluntaris del Parc de Collserola: - 10 de febrer: recollida de 1.200 kg de deixalles a les esplanades de Can Llevallol. (Barcelona) - 8 de març recollida de 1.140 kg de deixalles a Mas Sauró, (Barcelona)

Vigilància

El servei de Guardes del Parc, en el seu quart any d'existència, ha consolidat la seva tasca diària de vigilància i control d'activitats il'legals. Cal destacar que durant el 1996 s'ha reforçat la col,laboració amb les guàrdies urbanes dels municipis, amb les patrulles d 'agents rurals de la Generalitat i amb les patrulles de SEPRONA de la Guàrdia Civil. Aquest fet ha permès canalitzar moltes denúncies i disminuir les realitzades directament pel Parc (aquest any el nombre ha baixat fins a 30)

En resum, es pot dir que el Servei de Guardes ha patrullat un total de 3.600 hores i ha recorregut més de 25 .772 km durant l'any 1996.

DE NÚNCIES DELS GUA RDES DE L PARC 1996

Nombre total de denúncies: 30 Ililii:: NÚM DENÚNCIES

ACTIVITATS DENUNCIADES

Abocaments de terres Il!l, Aigües residuals Il!l,

Aper. pista forestal Il!l, Asfaltament de pista Il!l,

Caça furti. d'ocells Il!l, Caça furtiva 1!@2

Desbastament cotxes 1!ll!l2 Desmunt del terreny ~3

Ho rts ¡¡' Iegals t;;l!l2 Magatzament ¡1·lega l !Il , Moviments de t erres êJ4 Obres de construcció ~7

Obres d'ampliació !Il, Ocupació iJ.legal Ii!l, Insta!. repeti dor Il!l,

Tala de pins 00 ,

25

res i Projectes

oducció

996 s'han continuat les tasques de -=- "1ent i consolidació de les línies =-=~ció endegades anteriorment,

- := =nt sobretot les actuacions que van =-: un caire" d'urbanitat" i

:--~cturació al Parc.

::"'"lent d'obres iniciades el 1995:

::: =::ClÓ d'una zona humida i d'un -=:;:¡r a la pedrera dels Ocells, a Santa =~ :l Olorda.

- :::::-5trucció de la toixonera experimenta l :: ~ 'lca de can Balasc.

- := ~ase de les obres de rehabilitació de ::sa de Can Balasc, així com la 3a.

-== :;els accessos i urbanització i el -:ament d'una feixa i els corrals.

- = :=:aforma d'observació d'aus al turó de agarola.

- =- 2cució d'actuacions d'arranjaments i :-=5 de millora en diverses àrees de - ,..:::!::

-- :~inació exterior a l'àrea de lleure de .:::::- Coll, així com la construcció d'una ~~Qa.

Jminació del túnel sota del Pantà de :: ,Idrera.

- -"anjament de l'edifici annex de la seu = :>atronat.

::: :yes iniciades el 1996:

- ~estauració de la riera de Sant Cugat i -¿'C de Canaletes i Guiera al terme - ..J'1icipal de Cerdanyola del Vallès. - ~rranjament dels espais annexes a les :a" eteres BV-1468, BP-1417 i BV-1415. - .\dequació com a mirador del cim del = ~Ig de la Guàrdia - ::>intat dels exteriors de la seu del =,monat, elements metàl· lics del parc de

:: Ividrera i de l'àrea de lleure de Can Coll. - Obres de millora en itineraris, àrees de 2Jre i fonts

- Arranjaments en els edificis :; equipament del Parc - Reposició de senyalització i mobiliari.

Redacció de projectes i estudis:

- Estudi informatiu de l'obertura del passeig de les Aigües al Districte d'Horta-Guinardó. - Estudi informatiu i estudi d'impacte ambiental de la 2a. fase del passeig de les Aigües, del tram del turó del Temple al mirador dels Xiprers. - Estudi i avantprojectes en diverses àrees perimetrals del Parc, en col·laboració amb els ajuntaments i districtes respectius. - Projecte de reformes del Centre d'Informació i seu del Patronat. - Ampliació operativa i aplicativa del Sistema d'informació Geogràfica (SIG)

Àrees de lleure i altres

Pedrera dels Ocells a Santa Creu d'Olorda

Es finalitzen les obres de la creació d'una zona humida, mitjançant un sistema de petits dics de contenció de l'aigua i un mirador a la part superior de la pedrera, així com el tancament corresponent d'alta qualitat. Aquesta obra ha estat realitzada amb la col·laboració econòmica i tècnica de l'empresa Valenciana de Cementos, SA

Aspecte actual de la Pedrera dels Ocells

Observatori d'aus al turó de la Magarola

Es realitza una obra modesta, però llarg temps esperada: la plataforma i l'equipament corresponent per tal de poder fer, amb les òptimes condicions de confort i seguretat, l'observació i el seguiment de les aus migratòries que anualment passen per la vertical del turó de la Magarola.

Noves insta¡'¡acions al Turó de la Magarola.

Restauració de la Riera de Sant Cugat i Parc de Canaletes i Guiera, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès

Una vegada obtinguts els fons FEDER de la Comunitat Econòmica Europea per part de l'Ajuntament de Cerdanyola i realitzades les licitacions pertinents, s'han començat les obres d'aquest ambiciós projecte, consistent en la neteja i restauració integral de la riera de Sant Cugat i els seus marges, i la conformació dels espais lliures enfront els polígons de Canaletes i Guiera per tal de convertir-los en Parc fronterer de Collserola.

27

Adequació com a mirador del cim del Puig de la Guàrdia

Per la seva situació geogràfica, el puig de la Guàrdia posseeix totes les qual itats per ésser un excel·lent mirador del Vallès. Això és aprofitat pel Centre d 'Educació Ambiental de Can Coll en els seus programes pedagògics. Les obres d'adequació començades ordenen el cim i, mitjançant uns elements identificatius, permeten optimitzar les observacions que s'h i realitzen.

Arranjament dels espais annexos a les carreteres BV-1468, BP-1417 i BV-1415

Durant aquest any s'ha realitzat el projecte i s'han començat les obres d'arranjament de les vores de les carreteres, amb dues f inalitats; en primer lloc, per evitar abocaments incontrolats, i en segon lloc, per donar la imatge d'urbanitat que desitgem que doni el Parc. L'actuació consisteix a col· locar pilones de tancament, baranes, travesses plantades, pedres ciclòpies, bancs i senya lització, així com la conformació i neteja dels espais.

Arranjaments i obres de millora en diverses àrees de lleure

A més dels treballs habituals de reposició dels elements de mobi liari i senya li tzació que precisen les àrees de lleure, a causa de l'intens ús a què es veuen sotmesos, també s'han realitzat canvis que afecten més profundament aquestes àrees. En concret, a l'àrea de Can Coll s'ha col·locat un gran màstil amb uns focu s al seu cim per tal d'i l·luminar l'àrea del restaurant i part dels estacionaments; també s'ha real itzat una rampa per faci litar l'accés al restaurant a les persones necessitades de cadires de rodes. El túnel que passa per la base de la presa del Pantà de Vallvidrera ha estat dotat d'una instal·lació d'enllumenat. A l'àrea de Santa Creu d'Olorda, s'han fet també treballs de condicionament.

Xarxa viària i senyalització

Durant tot l'any s' ha continu at treballant en la xarxa viària bàsica i en

28

els camins de passejada; cond icionament de ferms i de les cunetes; arranjant petites esllavissades, i fent el manteniment i les reposicions tant de la senyal ització com del tancament de cadenats.

Edificacions

Finalització de la 1a fase de les obres de rehabilitació de la Masia de Can Balasc

S'ha finalitzat la 1 a. fase de les obres de rehab ili tac ió de la mas ia, que ha consist it bàsicament en l 'enderroc de la teulada, magatzem annex, determinades parets i forjat; el recalç de les parets mestres, l'encin tat de la planta i la corresponent co l·locac ió de forjat, i la col ·locació de l 'estructura de coberta i la pròpia coberta.

S'ha fina li tza t així mateix els treba lls d'urban ització dels exteriors i de ls accessos en la 3a. fase, així com el tancament amb tanca d'una fe ixa i els corrals annexos a la masia.

Finalització de les obres d'una toixonera artificial

S'ha f ina li tzat la construcc ió d'una toixonera artif icial destinada a l'estud i dels toixons (Meles meles). Aquesta obra ha consist it en un cubícu lum enre ixat en parets i sostre, connectat m itjançant uns forats en un túnel irregular de vidre col.locat dins d'un aixopluc de planxa metàl·lica, insonoritzat i climat itzat. Aquesta obra servirà perquè els natura listes i el pe rsonal especia li tzat puguin estudiar el comportament dels toi xons sense que aquests se n'adonin.

Arranjament de l'edifici annex de la seu dels serveis tècnics

S'han finalitzat els treballs d'arranjament de l'ed ifici annex de la seu, consistents en una nova distribució de la planta baixa, la pavimentació de les dues plantes, l'arranjament de la barana existent, i altres treballs menors.

Interior de la toixonera artificial.

Redacció de projectes i estudis

Estudi informatiu de l'obertura del passeig de les Aigües al districte d'Horta-Guinardó

Per tal de poder contracta r la rea lització del corresponent estudi d 'i mpacte ambiental, preceptiu en una actuació d'aquesta natu ralesa, es rea litza l'estudi informatiu de l'obertura del passeig de les A igües al districte d 'Horta-Gu inardó.

Estudi informatiu i estudi d'impacte ambiental de la 2a fase del passeig de les Aigües, del tram del Turó del Temple al mirador dels Xiprers.

Per les mateixes raons expressades en l 'apartat anterior, es rea litza l'estudi inform atiu i s'encomana la real ització de l'estudi d' impacte ambienta l a una empresa especialitzada.

Projecte de reformes del Centre d'Informació i seu del Patronat

La dinàmica de f uncionament del Centre d' Informació i oficina tècn ica del Parc de Collserola ha portat a la necess itat de fer uns ajustos en la distribució de l'edifici. Bàsicament es concreten en: redistribució de la zona de recepció, Presidència i

- -::::-cia, així com el Servei -:~ nistració a la planta superior; :'::"1ent de l 'escala de comunicació

- =-çant paraments i porta de vidre, així :- e tancament de la comunicació amb ó-::¿: de darrera el tau lell d'informació a - :: ,,"ta baixa; i condicionament per a = 0e treball per al SIG i per al centre de

-,,'ldament de prevenció d'incendis, a ;:; ,,'lta sem isoterrani.

- -= 'i s'ha redactat el projecte ~-5sponent.

=.studis i avantprojectes en diverses :: _es perimetrals del Parc, en :~ ·Iaboració amb els ajuntaments i - strictes respectius

-= :Jfog ressiva consolidació, tant de la -,,:ge del Parc com de les seves 5= ~acions, ha anat portant que els = _ ~;:a ments s'impliquin més en el , _ -Clona ment del mateix Parc i vagin :5'"T1anant cada cop més la col·laboració :5 s se rveis tècnics del Patronat per -5" tzar actuacions i petits projectes de -5 Igat en les difícils i alhora importants ,,'::es de frontera. Aquest és un camí que ::: reportar grans avantatges al Parc, :erquè la materialització d'aquestes obres, :Jnat l'interès comú, ha de ser compartida :'essupostàriament amb els municipis així :orn els beneficis que poden reportar.

Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)

Jurant l'any 1996 es consolida el SigParc Sistema d'Informació Geogràfica per a la

:testió integral del Parc) :: !-ja finalitzat la primera versió de les eines

apl icacions en les àrees del Dispositiu de ::'evenció d'Incendis i de la gestió forestal. S han in iciat els mòduls per a la gestió "rbanística i la gestió de la fauna. ::s realitza l'aplicació FocNou per a la ocal ització en temps real dels punts d'inici d'un foc sobre la cartografia digital en olataforma Pe. ;::1 SigPa rc es realitza conjuntament amb el Servei d' Informàtica de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barce lona.

29

·vulgació i educació ambiental

-ormació, divulgació omoció ambiental

:-:::JOsit d'aquesta línia de gestió és ~ 3' els valors del Parc com a exponent _ - crr¡bi t natural, i el sentit de la seva -:=":ació i de la natu ra en genera l, a fi ::::;:;nseguir, de tots i cadascun dels _-::::::ans, el coneixement i la sens ibil itat _= 2S garanteixin. A lhora, hom vol :~oure un ús més bo i més interessant

< recu rsos educatius i lúd ics, que ---";oueixi a mi llorar les cond icions de -::::- de les congestionades ciutats =:-opolita nes.

::: :-2S equ ipaments del Parc són les --~estructures bàsiques per coord inar i

- c"1itzar aquesta línia que es concreta =- "1últiples activitats participat ives i un _:- nombre de publ icacions.

E Centre d'Informació

:: :::entre d'Informació del Parc és el lloc :=5 d'on es coordinen i dinamitzen les :::= .itats participatives i educatives =_:adanes relacionades amb el Parc. Els :=JS objectius són, doncs, oferir una ·':armació general bàsica i pràctica . -jrets, poss ibilitats, tra nsports, se rveiS,

=::::.1, suggerir activitats encaminades al ::::.,eixement del Parc i dels seus valors i :'omoure' n un ús educatiu i respectuós .

:::om a eina de difusió bàsica, s'edita -"-nestra lment el Butlletí del Parc, on es :=':ecteixen tant les actuacions del =aironat com els diferents esdeveniments ::: '1otíc ies que fan referència a Col lserola. =: Butlletí és de suscripció gratul"ta I sctualment es fa arribar a prop de 18.000 cdreces, entre persones interessades i :::'gan ismes i institucions.

.:. Ires tasques del Centre d' Informació són : atenció al públic, personal i telefònica, la

efusió de les activitats que es promouen des del Patronat a t ravés de la premsa i dels diferents ens d'informació ciutadans,

l'actual ització del director i de subscriptors al Butlletí del Parc i la venda de les publicacions del Patronat

L'oferta del Centre d'Informació es complementa amb la possibil itat de real itzar, per part de les escoles, vIsites gu iades que comprenen, a més de l'oferta habitua l del Centre, la realització d'activitats de descoberta del medi a través dels sentits, o bé un recorregut en autocar pel Parc que es combina amb petites passejades a peu i que és idoni per a grups de secundària o grups organ itzats d'entitats. Aquests itineraris els condueix personal especialitzat

El Centre d'Informació els dies feiners

L'usuari d'entre setmana és, pri ncipa lment l'escola. Per a l'escola el Centre d' Informació esdevé una alternativa als Centres d'Educació Amb ienta l de l Pa rc quan aquests estan plens, oferint propostes que combinen el ll eure i la didàctica; així com l'oportun itat de treballar temes específics (EGB). temes de medi ambient o exemples de gestió (BUP, COU i Escoles ta ll er) Enguany han visitat el Centre d'Informació prop de 15 .000 alumnes, dels quals gairebé 12.000 han rea li tzat alguna de les activitats de descoberta que ofereix el Centre.

Any 1996 Nombre visitants

Alumnes preescolar 1.851 Alumnes Primària i EGB 8.300 Alumnes ESO i BUP/COU 2.098 Alumnes FP 262 Alumnes Escoles Especials 132 Casals i esplais 1.451 Persones i grups organitzats 717 Total 14.811

La disminució del nombre d'a lumnes visitants respecte l'any anterior reflecteix la disminució d'alumnes als cent res escolars I també el fet que les visites esco lars al Centre d' Informació són ja, gairebé totes

elles, visites concertades per a realitzar-hi activitats, la qual cosa augmenta la quali tat de la visita enfront les visites no concertades i que per tant tenen un ca ire més lúdic.

El Centre d'Informació els dies festius

Els visitants t ipus dels dissabtes i dies fest ius són famíli es, principalment amb nens petits, i excu rsionistes. Uns vénen ce rcant informació, amb ganes de gaudir de l'entorn que se'ls ofereix, i amb la intenció de passar el matí; d'altres, els caminadors, vénen sobretot cercant novetats en itinera ris ja sia a peu o bé en bicicleta, noves àrees arranjades, etc. per poder . continuar descobrint ll ocs a la serra . L'hora ri d'atenció al públic és de 9,30 a 15 h.

Aquest any s'ha posat en marxa una nova . activitat els dissabtes al matí. Els destinataris principals són els grups fam iliars que vis iten el Centre i que per la diferència d'edats I d'interessos dels integrants del grup, no t reuen de la visita un profit equ itatiu per a tots els membres de la fam ília. Així es va pensar que una activitat de curta durada, 30 minuts aproximadament de caràcter gratuü, en grups red ults (màx 30) i condul"da per un espeCialista pod ia donar una visió més globa l i atractiva del que hi ha i del que es fa al Parc. D'aquesta manera, cada dissabte, durant tot l'any excepte l'agost s'ha tractat un tema diferent i motiu de l'activitat: des de construir I col·locar una ca ixa-n iu a fer un recorregut seguint els rastres del seng lar, s'han assajat una llarga i variada llista de temes.

Aquesta activitat, anomenada Conèixer el Parc de prop, ha sumat la xifra de 905 pa rt icipants des del març al desembre.

Any 1996 Dies Total visitants

hivern primavera estiu tardor Total

25 30 30 28

113

3.761 5.264 3.006 5.933

17.964

31

Valia pena remarcar l' increment de visitants respecte l'any anterior en 2.147 persones més, el que sign ifica que l'oferta del Centre es manté, enca ra, prou atractiva.

Passejades guiades i altres activitats

Nits d'astronomia sessions d'iniciació a l'observació del ce l i els cossos ce lests. Se celebren dos divendres al mes a Mas Pi ns i al Centre d'Informació. Durant el 1996 se'n varen fer 47 amb un total de 1.505 part icipants. Collserola-Tour: passejada per la serra que combina l'autocar i el passe ig a peu. Activi tat ad reçada a tot tipus de grups organitzats (escoles, esp lais, casals, etc.). Se n'han fet 15 amb una participació de 750 persones.

Campanyes i co l·laboracions

* Vu itena Campanya de rapinyaires del 14 de setembre al 13 d'octubre. Aquesta campanya de seguiment i observació de la migració de rapinyaires ha suposat la consol idació d'aquesta iniciativa com a campanya de participació col·lect iva. Molts de ls observadors casuals s'han implicat progressivament en el seguiment fins i tot aportant-hi dades. Han estat vora els 1.500 participants entre col·laboradors actius i interessats.

* Campanya de col locació de caixes-niu, ja tradicional al Parc. Ca l recordar que es tracta de la primera campanya en la qual varen participar col·labor,adors voluntaris. *En col·laboració amb l'Area d'esports de l'Ajuntament de Barcelona es van dur a terme les colònies d'estiu"Campus Olímpia al Parc de Col lserola".

Dia de Collserola

Amb el lema No al foc! es va celebrar el 5 de maig el Dia de Collserola . L'objectiu rad icava en exp licar d'una manera pràctica en què consisteix el programa de Prevenció d'Incendis Forestals del Patronat, fent especial esment de l'aplicació del decret de

32

prevenció d' incendis foresta ls, pel que fa a franges tallafocs a les vores de camins i d'a lgunes zones de risc. Així es va concentrar els participants, vora de 1.000 persones, en tres punts del Parc -Turó d'en Fotjà, Turó d'en Quirze i als voltants de l'Observatori Fabra- on es van dur a terme les tasques de neteja abans esmentades. Val a dir que el nombre de participants va ser l'adequat donat el tipus de fe ines que es proposaven, ja que no eren adequades per a nens ni per a gent gran, pel risc de petits accidents que comportaven. La part pedagògica de l'activitat la va cobrir un opuscle dedicat al cicle del bosc i que feia especial èmfasi en els conceptes de biomasa, productivitat del bosc i continuitat de combustible al bosc. La difusió de la Diada va fer-se mitjançant la tramesa de 17.000 ful lets anunciadors i el repartiment d'enganxines i cartells pels municipis que envolten el Parc.

Oia de Collserola 7996.

Publicacions i audiovisuals

Tot i el redul"t pressupost de què s'ha disposat enguany per a publicacions, hem pogut dur a terme un dels compromisos adquirits amb els participants en el II Simposi sobre Espais Naturals en Àrees Metropolitanes i Periurbanes: publicar el ll ibre amb les ponències, comunicacions i reflexions que es van presentar.

En col· laboració amb l'editorial Mediterràn ia, s' ha publicat el conte Així és el Parc de Collserola, que es va presentar coincidint amb la Diada de Sant Jordi. Aquesta publicació s'ad reça als nens i nenes d'entre 8 i 12 anys.

de Collserola ,,¡ ",. ~

;~

! }...,.)..!

i:.t.'f;~~~,J ,i + .• ::

"Així és el Parc de Collserola"

També s'ha editat un pòster a tot color sobre . Els ambients naturals del Parc. Aquest cartel l, editat en tres idiomes -català, castellà i anglès- s' ha tramès gratul"tament a totes les escoles de l'àmbit de Collserola i ha tingut una molt bona acollida

En resum s'han editat les següents pub licacions i audiovisuals:

-Reedició revisada del lli bret Itineraris en bicicleta pel Parc de Collserola - El curs al Parc. Petita publ icació destinada a les escoles i entitats, que explica totes les possibilitats educatives i de lleure que ofereix el Parc. - Díptic Campanya Observació M igració Rapinya ires - Butlletí (31, 32, 33 i 34) - Memòria de Gestió 7995 - Díptic de presentació de " La Pedrera de 5 Ocells" - Programa, Enganxines i cartell del Dia de Collsero la 1996 - Catà leg del Programa de Patrocini - Pòster Els ambients naturals del Parc de Collserola

és el Parc de Collserola. Conte =-=:::~ a nens i nenes de 8 a 12 anys.

- _ :'f' de ponències i conferènci~s del" II -: si sobre Espais Naturals en Arees 7-'Qpol itanes i Periurbanes"

- ::f'0 prodUit per TVE a Catalunya: Una _.: o pel Parc que tracta sobre les tasques

-= olunta ris de Collserola. :eo produït per TVE a Catalunya Les

-= de Collserola que tracta sobre aquest

ducació Ambiental

-= part important de les intervencions .,..:._catives de la secció s'ha dirigit als

-::grames destinats a les escoles i instituts _ ~ Àrea Metropolitana de Barcelona. Una " ~'a part, més difícil de valora r - _"1èricament s'ha destinat a la creació de -:~s materials educatius, a la recerca i a la -=~f'xió sobre temes vinculats a l'educació ,,-blental.

:: :ema que s'ha treballat amb més :'ofunditat ha estat la possible aplicació ~::Jcativa del document "Cuidem la Terra: _-a estratègia per viure de manera :::sten ible". El text d'aquest document, :.Je va ser redactat per la Unió -~ernacional per a la Natural (UICN), el =ons Mundial per a la Natura (WWF) i el ::rograma de les Nacions Unides per al .'edi Ambient (PNUMA), proposa una sèrie

::e línies de treball per tal d'assolir un ::f'senvolupament que no posi en peril l ~ota la Terra. Un desenvolupament que 5 gui sostenible, o sigui, que es pugui '"'1antenir sense destruir els recursos actuals ·uturs. I, des del nostre punt de vista, el

:Jarc de Collserola és una peça clau en el :eixit metropolità de cara a la conservació Jels recursos naturals.

::, treball de reflexió i creació d'una part de any s'està materialitzant en una sèrie de

propostes d'activitats que configuraran un orograma educatiu amb un enfocament ')ou. Serà interdiisciplinar, globalitzador i "1olt actiu. L'escola La Unió de Sant Just Gesvern va participar a la prova pilot del nou programa amb un resultat força satisfactori. Tots els infants de l'escola van participar en un jornada de collaboració

amb el Parc sota el lema "Cuidem la Terra, Cuidem Collserola". Les activitats, segons les edats, van ser diferents recollir brossa, fer el seguiment de les malalties dels arbres, recórrer els camins de la serra per tal d' informar de l'estat del mobiliari i de la senyalització del Parc, etc. De cara al curs proper es va treballar en el disseny d'un àudio-visual, d'una exposició itinerant i de diversos recursos que requereixen la implicació dels mestres en la conservació del Parc i del planeta. Malauradament, algunes de les propostes noves, a l'espera de trobar un patrocinador, de moment no veuran la llum.

En el capítol de relacions hem de comentar la celebració de la primera trobada de coordinació tècnics municipals d'educació dels municipis de l'àmbit de Parc, que va portar a fer sessions específiques per als treballadors del Centres de Recursos de Barcelona.

Cuidem la Terra, Cuidem Collserola.

Una part de la tasca educat iva s'ha dirigit als estudiants de magisteri de les universitats de Barce lona. A través des les sessions de presentació del Centre, de les sessions especials de didàctica i de ls períodes de pràctiques, hem col· laborat en la fomació d 'uns 500 futurs educadors. Les pràctiques dels estudiants universitaris als centres d'educació ambiental han suposat el treball intens de 31 alumnes

que han destinat gairebé 1.700 hores a aprendre a través de la col·laboració pràctica amb els educadors. Durant el 1996 també s'ha treballat per poder estar connectats a altres equipaments de Catalunya, d'Espanya i d'Europa. En concret els equipaments del Parc han quedat inscrits al Cens d'Equipaments de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Medio Ambiente .

Cuidem Collserola: lliurament de diplomes_

L'educació ambiental, vista des de Collserola, ha estat present a fòrums de debat, com ara les V Jornades Nacionals d'Educació Ambiental (Reus, novembre 1996) o el 5è Congrés de Psicologia Ambiental celebrat a Barcelona.

Procedència dels alumnes de Can Coll i Mas Pins el curs 1995-1996

Barcelona Cerdanyola del Vallès El Papiol Esplugues del Llobregat Molins de Rei Montcada i Reixac Sant Cugat del Vallès Sant Feliu del Llobregat Sant Just Desvern A ltres Poblacions AMB Poblacions diverses Total:

6.789 2.390

O 469 146 129 366

50 131

1.902 1.699

14.071

33

Collserola en la V Conferència Nacional d'Educació Ambiental.

Can Coll Centre d'Educació Ambiental

Com en els anys anteriors, l'oferta de Can Coll als escolars s'ha organitzat a través de 2 programes, anomenats genèricament: "Aproximacions" i "Experimentem". Les" Aproximacions" han girat al vo ltant de cinc grans temes: geografia, vegetació, fauna, història i món rural. Les activitats" Experimentem" han focalitzat l'atenció en Collserola, en el bosc i en la granja.

A més, i per tal de aprofitar els recursos que ofereix la masia, s'han dut a terme una sèrie de programes de visita, de curta durada, centrats en el coneixement del sistema de vida rural del segle passat i unes sessions de coneixement dels animals de granja adreçades als infants d'escola bressol (0-3 anys).

Els mestres que han pres part en alguna de les activitats les han preparades conjuntament amb els educadors del Centre en les sessions de dissabte o dilluns.

En total, han trebal lat a Can Coll, durant una jornada del curs escolar 95-96, més de 11.000 alumnes d'Educació Infantil i Primària amb els seus mestres.

34

El centre roman obert al públic els diumenges i festius. Enguany ha rebut prop de 3.200 visitants.

Mas Pins Centre d'Educació Ambienta l

L'oferta d'activitats del centre s'ha organitzat aquest any a partir de tres programes, amb un tota l de set propostes de treba ll diferents. Les "Recerques" de vegetació o de fauna són la novetat que s'ha afegit als programes ja existents de "Descobertes" i " Investigacions".

Investigar el bosc.

Respecte a les millores de la infraestructura, el fet més remarcable ha estat l'arranjament i equipament d'una nova sala de treball, per a grups de 20-25 persones. Aquest fet suposa a partir d'ara una ampliació de la capacitat d'acollida del centre, ja que en el cas de grups reduïts es podrà atendre el mateix dia dos grups de diferent procedència, cosa que fins ara no havia estat mai possible.

En total, el nombre d'alumnes que han treba llat a Mas Pins, durant l'últim curs, ha estat de 2.325 repartits en 93 activitats. Tots els professors responsables dels grups fan una sessió de treball prèvia al centre, el que ha representat 29 sessions preparatòries durant l'últim curs.

Descobrir la geografia.

Com a novetat pel que fa a materials didàctics, s'han publicat els dossiers de mestres de la Descoberta de vegetació i de la Investigació faunística.

Els caps de setmana i èpoques de vacances escolars, el centre continua acollint grups de trebal l que duen a terme el seu propi programa. Durant l'any s'han acollit 34 grups, amb un total de 658 persones que han realitzat 68 estades de diferent durada.

Centre de Documentació i Recursos Educatius

Durant l'any 1996 el servei s'ha ofert al públic de 1 O a 14 h els dies feiners. El CDRE ha atès 270 consultes (persona ls, telefòniques, per correu o fax). Les consultes han implicat 252 préstecs.

Procedència de les consultes Escoles (professors i mestres) 65 % Estudiants universitaris 14 % Biblioteques i CRP 9% Altres 12%

El préstec de material audiovisual és un de s serveis que més demanda té. Els vídeos de Parc s'han deixat en 67 ocasions. Una altra línia de materials en préstec són les col·leccions de diapositives de producció

::: a que s'han deixat 47 vegades per .: :ar la preparació de les activitats.

: 2S comptabilitzen en aquestes dades els . =cecs efectuats a través dels Centres de

-.o,:~rsos Pedagògics que, des d'aquest curs, .:.::osen de tot el material educatiu del Parc ::'"" ~an préstec a les escoles i mestres.

-:: :al que la informació sobre Collserola =:- Qui disponible en tots els centres =:~ca ti us de l'àrea metropolitana de =;;-celona, s'han lli urat un tota l de 80 -;;:;uets de pub licacions a les escoles, -.:: w ts i centres de recursos que ho han -::,anat.

_ ::'posició itinerant" Foc al bosc l " va estar :: :)()sada durant el mes de març a Sant Just :::svern. La van visitar unes 250 persones, ::-:re les quals, quatre grups escolars.

-=: oiblioteca comptava al final de l'any =,b 2.545 documents registrats. A més, : -an rebut regularment 30 publicacions ::f:riòdiques i 2 butlletins de sumaris . Les ::"trades de documents han estat per ::Jmpra, donació o per intercanvi amb -stit ucions o grups. En total, s'han -gressat 102 documents procedents de :onacions particulars, que representen el :::5 % de les entrades de l'any.

::er tal de mantenir la relació amb els ,estres, les escoles, els grups i les '1stitucions que s'interessen per aprofundir

:::'1 el Parc de Collserola i amb els serveis :; informació que poden difondre el CDRE, s ha enviat informació a 456 llocs, destacant les escoles que han fet consultes al CDRE, els centres de recursos pedagògics les bib lioteques de l'àrea d'influència del

:>a rc, les revistes d'educació, les administracions i els grups amb els quals es 'TIanté intercanvi de publicacions, etc.

Ju rant l'any s'han fet diverses sessions de oresentació del servei, directament a Can Co ll, o bé trobades de mestres, escoles d'estiu, simposis, etc.

_a tercera Sessió de Treball de Centres de Documentació d'Espais Naturals Protegits es va dur a terme a Collserola a mitjan novembre. Fent-nos ressò de les inquietuds

dels documentalistes que hi havien de participar, la vam organitzar sobre la informació electrònica: bases de dades, CD­ROM, correu electrònic, recerques a lnternet, etc. Es va poder comptar amb la col·laboració d'especialistes de la UAB i del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona .

Els voluntaris del Parc

Gairebé uns 40 voluntaris han actuat de manera regular (un cop al mes durant 1 any, com a mín im) en les tasques dissenyades en el Pla de Voluntaris.

Fan feines adreçades a l'usuari del Parc: itineraris guiats i interpretats, a peu i en bicicleta, i activitats de gestió forestal: inventa ri forestal, seguiment fitosan itari, repoblacions, neteges i fotografiar el bosc. Enguany, s'han anat constituint equips de treball en gairebé totes les tasques, coordinats per un responsab le a fi de garantir una millor participació i qualitat del se rve i. Tots els equ ips de voluntaris són coordinats pe ls Serve is Tècnics del Patronat, responsables de la formació i del seu seguiment, segons les necessitats dels voluntaris en funció de la tasca ass ignada.

Fent una valoració global, hom constata que, a més de treballar per a la consolidació de l'entitat, part de les actuacions d'enguany han anat encaminades a la difusió de l'organització dels voluntaris.

Enguany l'organ ització dels vo luntaris ha assolit les següents f ites:

Commemoració de cinc anys de voluntariat

Els voluntaris pertanyents a la primera promoció, que van signar el compromís amb el Parc el setembre del 91 , van renovar-lo per sisena vegada en una jornada festiva i de reconeixement a l'acció voluntària. També van fer el mateix els voluntaris de la quarta promoció. L'acte, com totes les jornades de renovacions, presid it per Antoni Pérez, president del Consell d'Administració i per

Marià Martí, director gerent, va reunir més d'un centenar de vo luntaris. En Martí Boada féu una conferència sobre el medi ambient i el voluntariat. També es van exposar fotografies representatives de les activitats dels voluntaris en els cinc primers anys.

Edició del vídeo de difusió: Una i/·lusió pel Parc

El segon canal de TVE va emetre el reportatge: Una il·lusió pel Parc en el programa Giravolt. Mitjantçant el conveni Patronat - TVE Catalunya, SA, fou possible la col ·laboració entre tècnics, periodistes i voluntaris d'ambdues institucions. L'ens públic de TV va cedir el vídeo al Patronat com a material de difusió.

Constitució del Consell del Club de Voluntaris

Un dels drets dels Voluntar is és el de participar en les activitats del Club dels Voluntaris. El Club, les activitats del qual no interfereixen les pròp ies del Parc, pretén cohesionar el grup de voluntaris i establir lligams de collaboració entre tots els voluntaris i el Patronat. Enguany, s'han elaborat els estatuts de l'organització, aprovats en assemblea, i han estat elegits, democràticament, els membres del consell.

Consell Municipal d'Associacions de Barcelona

Els voluntaris del Parc de Collserola formen part del Consell i participen en els equips de treball del sector de medi ambient. També són representants de les associacions de medi ambient en el Ple del Consell.

Participació a la Fira d'Entitats de Voluntariat de Barcelona

El Consell Municipal d 'associacions va agençar una fira durant els dies de la Festa de la Mercè, Durant el cinc dies de la fira, l'estand dels voluntaris -situat entre altres entitats a la Plaça de Catalunya- va atendre gran qUj0titat de ciutadants interessats per l'acció voluntària a Collsero la i per temes relacionats amb el Parc.

35

Els voluntaris del Pa rc també han estat presents mitjantçant comun icacions, xerrades de difusió en institucions de voluntariat, casals, i ponències com ara la de " Las Jornadas de voluntariado ambienta l " a Mà laga, organitzades per la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

Consolidació de tasques

Itineraris guiats Enguany han atès uns 1.700 usuaris que han visitat, ind ividualment o en grups, els centres d' inf orm ació . Pel que fa a itineraris de m itja jornada, de tota la jornada i passejades per a gent gran, moltes excursions d'enguany han arribat al lím it de les inscripc ions . Els eq uips responsab les han fet 24 excurs ions - la meitat de les quals de nou disseny- i han gu iat 1.100 excursionistes. També s'ha consolidat la tasca d'observació dels oce lls de Can Co ll inic iada el 95, reforçant i formant l 'equ ip dels 15 voluntaris especia litzats.

7.200 quilos de deJ)(alles.

Gestió forestal Tots els equips que fa n activitats silvícoles han t reballat amb el compromís estab lert: 5 equips de 6 voluntaris han fet inventari foresta l; 3 grups de 4, repoblacions, i 2 grups de 5 seguiment de plagues.

36

Dintre del pla de neteges, s'han fet quat re actuac ions.

Conèixer Collserola de la mà dels Voluntaris.

Col·laboracions i intercanvis

Iqual que l' anv 1995, una quarantena de v-olu ntaris es van desplaçar al Delta de l 'Ebre i hi van fer una estada de dos dies per t al de donar suport al cens d'aus mortes a les platges que organ itza el Parc Natu ral de l Delta de l'Ebre .

També van col·laborar en una repoblació als Aiguamolls de l'Empordà. Es tractava de transplantar oms, sa lzes, tamarius i fre ixes d'uns vivers propers al Cortalet i plantar-los arran dels canals dels aiguamolls.

Els Amics dels Parcs Naturals i els del Museu de Zoolog ia van fer una vis ita al C I. de Vallvidrera, un itinerari guiat i un intercanvi d'experiències amb els voluntaris del Parc.

Pa rt icipació a la festa de Sant Med ir.

Nova promoció

AI mes d'abril 21 nous voluntaris van signar compromís amb el Parc. D'aquesta manera l'organització ateny un nombre total de 140. Van renovar els voluntaris de la segona, tercera i quinta promocions.

Formacions

AI llarg d'aquests anys s'han dut a terme les formacions següents: * Formació bàsica inicial per als voluntaris

de la sisena promoci ó. * Formació específ ica per a les tasq ues

d'inventari (dues de segu iment), repoblacions (dues de segu iment), seguiment fitosanitari (dues de seg uiment), iti nera ris gu iats (la masia de Can Coll i l' itinerar i del Puig de la Guàrdia), observació d 'ocells i itineraris guiats a peu (jornada de programació i rev isió)

* Formació especial itzada en els cu rsos dels cicles de botànica i topografia i orientació.

Dia de Collserola

98 voluntaris van participar en els tres llocs on es feien les actuacions del Dia de Col lserola. Van fer tasques pròpies de la jornada - recollida de branques- així com de tutela dels participants i informació.

Activitats del Club de Voluntaris

Com s'ha dit anteriorment, cal remarca r que enguany s'han redactat els estatuts i han estat elegits democràticament els membres del Consel l. A més, el Club ha gestionat les següents actuacions: Les festes de la Castanyada, Primavera, Carnestoltes i Nadal. Les sortides al Delta de l' Ebre i a Sant Llorenç del Munt. L' edició dels quat re Erola, butlletí dels Voluntaris del Parc de Collserola corresponents a l'any, reglamentats en el dipòsit legal corresponent

Programa de Patrocini

L' any 1996 assenyala el tancament d'un primer període de tres anys dedicat al desenvolupament i consol idació del Programa de Patrocini del Parc de Col lserola . L'exercici del 1996 ha estat influenc iat per una etapa de tra nsició econòmica que s'ha reflectit també en els pressupostos de mecenatge de les empreses, els quals han estat força

:-:ervadors. A ixò ha marcat en certa - "'-era els resultats del Programa de -,,~'oci n i quant al tota l d'aportacions =-_ Jdes.

:: ::ze entitats patrocinadores han signat -=-;:;Jany convenis de pat rocini amb el =,,:ronat de Collserola, donant suport a : ~2rents projectes de conservació i ,,:2quació del Parc. La major part : aquestes entitats co l· laboren amb el ==~ronat des dels inicis del Prog rama de =,,:rocini, la qual cosa assenyala el bon - .ell d'implicació dels patrocinadors, així ::rr¡ el grau de reconeixement dins l'àmbit : 2 mecenatge que ha adquirit en aquests :"rrers anys el Parc de Collserola. - hora de va lorar les aportacions :::lreçades al Parc per part de les entitats :atrocinadores ens cal diferenciar les 2mnòmiques de les realitzades en :;'oductes i serveis.

':" portacions

::conòm iques :lroductes i serveis

-ota l abso lut

1996

11 .4 14.894.-27.920.900. -

39.335.794.-

Accions de comunicació del Programa de Patrocini

_es diferents accions de comunicació del Patronat desenvolupades en el decurs de 'any 1996 han estat orientades cap a dos

objectius bàsics: la difusió dels va lors naturalísti cs, educatius i soc ials del Parc de Co llse rola i la comun icac ió del Programa de Patroc ini, donant a conèixer les entitats patrocinadores i els projectes patrocinats en els diferents àmbits del Parc.

En les tasques de difusió del Prog rama de Patrocini ha estat de gran importància la col laboració dels mitjans de comunicació, els quals des del començament del Programa de Patrocini han donat suport i s'ha fet ressò de les act ivitats de l Parc i del Prog rama. Durant l 'any 1996 la prin cipa l d ifusió del

Programa de Patrocini s'ha fet mitjançant

- " La Ventana de Col lserola " , pàgina mensual de notícies referents al Parc de Collserola, a l'Institució gestora i al Programa de Patrocini, que pub lica El Periódico de Catalunya.

- La campanya anua l d'anuncis del Parc, que t ingué lloc entre el 18 de novembre i el 8 de desembre al circuit cata là de TV 1 i TV2, amb presència de les entita ts patrocinadores al final de l'anunci.

- El Butlletí trimestral del Parc, on s'exposa el desenvolupament de cadascun dels projectes patrocinats a més d'incloure-hi una secció dedicada al Programa de Patrocin i.

Les accions de comunicació empreses durant el 1996 han estat recolzades per la informació que tant la premsa com la televisió han ded icat als diferents esdeveniments del Parc de Co llserola. En aquest senti t cal destacar l'acord estab lert entre TVE a Catalunya i el Patronat de Collserola per a la realització de tres programes Giravolt de TV2 (Les Fonts de Collserola, el Ll ibre-Guia del Parc i els Voluntaris de Collserola), que han passat a formar part dels recursos audiovisuals del Centre d' Informació del Parc. TVE realitzà també l'anunci del Parc de Col lserola de la campanya 1996. En la mateixa línia de col·laboració, l'espai informat iu El medi ambient de TV3, ha dedicat dos progra mes monogràfi cs al Programa de Patrocini del Parc i als diferents projectes patrocinats durant l'any 1996 a Co llserola, apropant d'aquesta manera la identitat de les empreses patrocinadores al conjunt de la societat

Projectes patrocinats al Parc de Collserola durant l'any 1996

El contingut dels patrocinis que es desenvolupen al Parc de Collserola pertanyen als diferents àmbits de l'act ivitat de conservació, adequació i activitats divu lgatives que duu a terme el Patronat

de Co llserola. El deta ll dels projectes patrocinats enguany és el següent: Valenciana de Cementos Portland: patrocini de la restauració de l'antiga Pedrera de Santa Creu d 'Olorda i adequació d'aquest espa i com a observatori d'aus i de la geologia, conegut com la Pedrera dels Ocells.

Institut Municipal dels Serveis Funeraris: patrocini dels tractaments f itosanitaris per al control de plagues fo resta ls.

Caixa d'Estalvis de Catalunya: patrocini de l'edició de tres nous títols dels Doss iers del Mestre adreçats als Centres d'Educació Ambiental del Parc.

Sony España: donació de materials de comunicació i equipaments per al Dispositiu de Prevenció i Detecció d'Incendis i per al Servei d'Informació Geogràfica del Patronat de Collserola.

Nissan: donació d'un veh icle per al Servei de Med i Natural del Parc.

Hoechst Ibérica: patrocini del III Pla de segu iment de papallones diürnes (ropalòcers) (Butterfly Monitoring Scheme).

Caja de Madrid: patrocini de la Campanya anua l d'observació de la migració d 'aus rapinyaires al Turó de la Magarola.

San Miguel: patrocini de la neteja anual de l'àrea de lleu re de Santa Creu d'Olorda, dins del projecte "Col lsero la neta".

Coca Cola, Cobega. patrocini de l'ed ició del pòster" Els ambients del Parc de Collserola " que s'ha distribuït gratuïtament a 1.500 escoles i centres de recursos de l'àrea metropolitana de Barcelona. Col·laboració amb el Dia de Collserola 1996.

El Periódico de Catalunya, Ediciones Primera Plana, TVE a Catalunya, (TV1 i TV2), i Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33): Aquests mitjans de comunicació han renovat diferents acords de col·laboració amb el Patronat de Collserola per a la difusió del Parc i del Programa de Patrocin i.

37

Hoechst re

f ~

m~~[ ~[ Wll~m~~, ~A

8~Nido

() CAJA DE IY\ADRID

CON STRUCCIO N S

II;j .FERRAZ S L

SONY

Institut Municipal dels Serveis Funeraris

S j\gbar

SOCIETAT GENERAL D-AlGÜES DE BARCelONA S A

I III I Televisión Española. SA

.:!lli:.. ~fF

CAIXA DE CATA LUNYA

Fundació "la Caixa"

~~~ VA LENCIANA '.'~DE CEMENTOS

Ajut a la fauna.

Prevenció d'incendis.

Activitats d'educació ambiental.

¡. v

Publicacions divulgatives.

Collserola neta.

Recuperació i adequació d'espais degradats.

presupuesto 1996

Es:ado de ingresos

a.. ~ciones corrientes B. Operaciones de capital

Consignación Exceso Consignación Exceso - - Tasas y otros ingresos Definitiva Formalizado Ingreso Recaudado CAPITULO VIL Transferencras de capital Definitiva Formalizado Ingreso Recaudado ,--

- Ventas 4.831.421 5.849.121 1017700 589.121 70000 Transferencias MMAMB operaciones 105.000.000 105.000.000 O O

:-. .::: Precios servicios culturales 11.200.000 11.610.426 410.426 11.610.426 de capital

::-:- Precios ocupación temporal 77000 Transferencias capital de empresas

espacios públicos 200.000 87.500 (112.500) 87.500 privadas: Patrocinios 5.954.894 5.954.894 O 5.954.894

:-: Precios utilización àrea de acampada Total Capitulo VII 110.954.894 110.954.894 O 5.954.894

Can Coll 50.000 84.000 34.000 84.000

~ Reintegros PI O 160.236 160.236 160.236 Total Operaciones de Capital 110.954.894 110.954.894 O

- Otros ingresos imprevistos 825.806 2.630040 1.804.234 2.130040

Anuncios de ofertas y concursos 50.000 176.776 126.776 176.776 Total Presupuesto 716.037.306 719.572.853 3.535.547 596.327.614

b Capitulo III 17.157.227 20.598.099 3.440.872 14.838.099

,_,; - __ 0 IV. Transferencias corrien tes - -- Transferencias MMAMB 1'-. --

operaciones comentes 571.624.000 571.624.000 O 570.000.000

f..:--=-:..:; Transferencias otras entidades locales 7.341.185 7.173.930 (167.255) 2.267.585

r- .= Transferencias de empresas privadas: Patrocinios 4.260.000 3.860.000 (400000) 3.860.000

1-= Capitulo IV 583.225.185 582.657.930 (567.255) 576.127.585

:-'I.ILO V. In gresos patrimoniales

::::J Intereses de depósito en bancos y cajas 1.800.000 2.359.961 559.961 2.359.961

c '~·:O Con cesi ones administrativas 2.900.000 3.001969 101969 3.001969

- ""I Capitulo V 4.700.000 5.361 .930 661 .930 5.361.930

-=:al Operaciones Corrientes 605.082.412 608.617.959 3.535.547 596.327.614

39

~

Estada de gastas

A. Operaciones corrientes

Consignación Estado CAPiTULO I. Remuneraciones del personal definitiva Formalizado Ejecutado Ejecución (%)

I Consignación Estado

130001210 Retribuciones de personal fijo 324,084,082 324,084,082 324,084.082 100,00 CAPITULO III Gastos financi eros definitiva Formalizado Ejecutado Ejecución (',

131001210 Retribuciones de personal 349001210 Gastos gestión bancaria 500,000 150.648 150,648 30: , laboral eventual 23.970,675 23.970,675 23.970,675 100,00 Total Capitulo III 500.000 150.648 150.648 30,13

160001210 Seguridad Social 99.443.433 90,193.433 98,862.761 99,42

160051210 fondo Social 14.927.833 14,927.833 14,927.833 100,00 CAPITULO IV Transferencias corrientes

162051210 Seguros del personal 500,000 32 1,498 321.498 64,30 462011210 Can Pasqual, Can Balasc 182.258 182,258 182,258 100,0:

163001210 formación del personal 1.000.000 988.193 988,193 98,82 489004510 Transferencia difusión cultura 100,000 100,000 100,000 100,0:

Total Capitulo I 463.926.023 454.485.714 463.155.042 99,83 489005330 Transferencia mejora Medio Natural 2,775,484 2.775,484 2.775,484 IOD,":

CAPiTULO 11. AdqUlsición de bienes y servicios 489015330 Transferencia 2.220,000 2.220.000 2,220,000 100,e:

204001210 Alquiler vehiculos, Leasing 8.5933 12 8, 593.312 8.593.312 100,00 Total Capitulo IV 5.277.742 282.258 5.277.742 100,00

205001210 Alquiler fotocopiadoras 1.800,000 1.800,000 1.800,000 100,00

21005330 Reparaciones, mantenimiento y Total Operaciones Corrientes 625.612.270 609.056.961 621.199.030 99,29

conservación vinculados a la mejora del medio natural 30.580,000 30,533193 30.533193 99,85

21204320 Reparaciones, mantenimiento y B. Operaciones de capital I

conservación edificios 4,500,000 4365.531 4.482.948 99,62 Consignació Estado 214001 210 Reparaciones y mantenimiento CAPITULO VI. Inversiones rea les definitiva Formalizado Ejecutado Execució (',

vehiculos de servicio 3594,206 3,594,206 3552.997 98,85 601004320 Obras areas recreativas, 220001210 Gastos oficina 5.200,000 5,193293 5,193293 99,87 vialidad y edificaciones 50,954,894 50.954,894 50,954,894 100, ::

221001210 Suminlstros 16.501.020 16,500.196 15,680.402 95,03

222001210 Comunlcaciones 4.500,000 4,499.544 4,459,872 99,11

223001210 Transportes y mensajeria 500,000 500,000 500,000 100,00

601004510 Inversiones en divulgación y educación ambiental 2,000,000 2,000,000 2,000,000 100,e :

601005330 Inversiones en 99.9CI Medio Natural 50.261.796 50.245.437 50,245.437

224001210 Seguros 2,016.098 2016,098 2,010.874 99,74 625001210 Inversiones en mobiliario 3.000,000 3,000,000 3.000,000 100,::

226001210 Gastos diversos 1.000.000 971.740 943.480 94,35 Total Capitulo VI 106.216.690 106.200.331 106.199.285 99,98

226011210 Representación y protocolo 1.200,000 1.121.531 1.121.531 93,46

226021210 Anuncios de ofertas y concursos 50,000 O 00,00 Total Operaciones de Capital 106.216.690 106.200.331 106.199.285 99,98 226024510 Gastos diversos divulgación

y educación ambiental 32,098.894 31.992,642 31369301 97,73

226031210 OtlOS gastos de divulgación 2.880,813 2.800,000 2,800,000 97,19 Total Presupuesto 731.828.960 715.257.292 727.398.315 99,3,

227001210 Trabajos de limpieza 11.500,000 11367.356 11367.356 98,85

227011210 Trabajos de vigilancia 16313.000 16,146,883 16,146,883 98,98

227061210 Estudios y trabajos AG 867.742 653348 653348 75,29

227604320 Estudios y trabajos de proyectos y obras 3.124,000 3122.593 3.122.593 99,95

Valoración económica de los recursos extern os aplicados a las actividades del Patronato ! ;

Trabajos limpieza Pla d'Ocupació de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana 12336 C: : , de Barcelona (INEM)

227065330 Estudios y proyectos Medi Natural 4,689.420 4,689.420 4,689.420 100,00

230001210 Dietas consejeros 700,000 549,000 585.000 83,57

230011210 Dietas personal 1.200,000 669,650 692, 150 57,68

Trabajos forestales Pla d'Ocupació de "Barcelona Activa" (INEM) 13.122 : :_ 1 Mantenimiento del Medio Natural AP.l.P. 1320: :'=:

Servicios y productos diversos aportados por empresas patrocinadoras 27.921.0:_

Total recursos externos: 54.699.00_ 231001210 Locomoción traslados 2.500.000 2,1 09.453 2317.645 92,71

Total Capitulo 11 155.908.505 153.788.989 152.615.598 97,89

40

IPresupuesto 1997

E--:ado de ingresos

1.1. :':E!adones corrientes B. Operaciones de capital

- -:..~ •. Tasas de ingresos CAPITULO VII. Transíerencias de capital

::: Ventas 4.000.000 70000 Transferencias MMAMB operaciones .

Precios seNicios culturales 12.700.000 de capital 150.000.000 ---- . Precios ocupación temporal 77000 Transferencias capital de empresas

espacios públicos 100.000 privadas: Patrocinios

- Precios utilización area de acampada Total Capítulo VII 150.000.000

Can Coll 75.000

.'::"': Otros ingresos imprevistos 50.000 CAPITULO VIII. Variación de activos financi eros

Anuncios de ofertas y concursos 50.000 83000 Anticipos al Personal 6.000.000

-~ Capítulo III 16.975.000 Total Capítulo VIII 6.000.000

·=-uLO IV Transferencías corrientes Total Operacíones de Capital 156.000.000

... Transferencias MMAMB - --operaciones corrientes 598.550.000

Transferencia MMAM8 570.000.000 Total Presupuesto 1997 792.000.000

(incremento transferencia 1,5%) 8.550.000

Actuaciones silvícolas y prevención de incendios 20.000.000

-::::0 Otras transferencias entidades locales operaciones corrien tes 7.287.000

.:.00 Transferencias corrientes de empresas privada s: Patrocinlos 8.200.000

-;¡¡¡I Capítulo IV 614.037.000

~·:TULO V. Ingresos patrimoniales

:::00 Intereses de depósito en bancos y cajas 2.000.000

::000 Concesiones administrativas 2.988.000

-otal Capítulo V 4.988.000

-otal Operaciones Corrientes 636.000.000

41

Estado de gastos 1997

A. Operaciones corrientes

CAPITULO I. Remuneraciones de personal CAPITULO III. Gastos financieros

130001210 Retribuciones de personal laboral fijo 309.730.659 342001210 Intereses retrasos

131001210 Retribuciones de personal 349001210 Otros gastos flnancieros laboral temporal 38.376.621 Gastos por gestión bancaria 100.000

160001210 Seguridad Social 100.524.000 Total Capitulo III 100.000

160051210 Fondo Social 15.315.720

162051210 Seguros del personal 300.000 CAPITULO IV. Transferencias corrien tes

163001210 Formación del personal 1.000.000 4620001210 Transferencia Can Pasqual, Can Balasc 300.000

Total Capitulo I 465.247.000 470005330 Otras transferencias corrientes a empresas privadas por

CAPITULO 11. Adquisición de bienes y selVicios la mejora del medio natural 500.000

204001210 Alquiler de vehiculos 9.000.000 189004510 Translerencias a empresas privadas

para difusión de la cultura 100.000 205001210 Alquiler de fotocopiadoras 1.411.000 489005330 Transferencias operaciones 210005330 Reparaciones, mantenimiento y corrientes para la mejora

conselVaciones vinculadas a del medio natural 2.100.000 la mejora del Medio Ambiente 50.580.000 Total Capitulo IV 3.000.000

212004320 Reparación, mantenimiento conselVación de edil icios 4.500.000

214001210 Reparaciones y mantenimiento Total Operaciones Corrientes 636.000.000

vehiculos del Parque 3.500.000

220001210 Gastos oficina 4.950.000 B. Operaciones de capital

221001210 Suministros 17387.260

222001210 Comunicaciones 6.200.815

223001210 Transportes y mensajeria 500.000 CAPITULO VI. Inversiones reales

224001210 Seguros 2.500.000 601004320 Obras àreas recreativas,

vialidad y edificaciones 85.000.OC: 226001210 Gastos diversos 1.000.000 601004510 Inversiones de divulgación 226011210 Representación y protocolo 1.000.000 y educación ambiental 5.000.00:

226021210 Anuncios de ofertas 50.000 601005330 Inversiones en

226024510 Gastos diversos Medio Natural 55.000.OC :

Divulgación ambiental 625001210 Inversiones en mobiliario Educación ambiental y equipamiento 5.0000.: Promoción Parque de Collserola Total Capitulo VI 150.000.00: Voluntarios educación ambiental 30.253.000

227001210 limpieza edificios 12.175.380

227011210 Vigilancia edificios 16.345.545 CAPITULO VIII.

227061210 Trabajos asesoramiento 830000000 Anticipos personal 6.000::: vinculados a AG. 750.000 Total Capitulo VIII 6.000. _:

227064320 Estudios y trabajos vinculados a Projectos y Obras 1.000.000

227065330 Estudios y proyectos Total Operaciones de Capital 156.000. ::

Medlo Natural 1.000.000

230001210 Dletas consejeros 950.000 Total Presupuesto 1997 792.000 . . :

230011210 Dietas personal 800.000

231001210 locomoción, traslados 1.800.000

Total Capitulo 11 167.653.000

42

Gestión jurídico-administrativa

Introducción

-ò presencia del Patronato Metropolitano del ::arque de Collserola como órgano de gestión -ecesario y prestador de servicios se ha ::centuado en el transcurso de los últimos ::105. Todo ello ha provocado un incremento Je la actividad jurídica y administrativa, de servicios centrales y económicos, y de las ::reas de gestión implicadas en el Servicio de ':'dministración y Gestión. Las dimensiones y as características del Patronato hacen que la :Juesta en marcha de los programas :Jroyectados por los distintos servici os técnicos -servicios fina listas especializados- deban 'lacerse posible desde la vertiente administrativa, dentro de la lógica de eficiencia y eficacia que sólo es comprensible con una estructura administrativa de servicios centrales con apoyo finalista descentralizado. ~ aplicación de economías de escala hace Dosible la prestación de un servicio muy amplio con un limitado número de recursos humanos.

El Servicio de Administración y Gestión se ha Ido consolidando como un servicio administrativo central que aporta los servicios comunes necesarios para el funcionamiento de la entidad, en el marco de una estructura radial respecto del resto de los servicios finalistas. De este servicio depende la gestión administrativa, en general yen particu lar: la coordinación juríd ico-administrativa, la secretaría general, la gestión de los recursos humanos y materiales del Patronato con la contratación como tarea principal. De momento también incorpora los servicios económicos de la entidad, con la Tesorería y la Intervención delegadas de la Mancomunidad de Municipios del Area Metropolitana dE; Barcelona.

Ambitos de la gestión

Gestión económica

Ejecución del presupuesto

Por lo que se refiere a la estructura de los ingresos del Patronato correspondiente al

año 1996, el presupuesto refleja una gran dependencia financiera de la Mancomunidad de Municipios del Area Metropolitana de Barcelona, da do que aporta el 94,03 % de los recursos liquidados. En cuanto al resto de ingresos, provienen, entre otros, de la realización de actividades de educación ambiental, 1,61 %; y del programa de patrocinio, 2,36%.

En lo referente a los gastos del presupuesto de 1996, a 31 de diciembre el estado de ejecución del mismo era del 99,39%.

El siguiente cuadro recoge la actividad contable del año.

Documentos contables 1996 Número Autorizaciones y disposiciones de gasto 6.699 Facturas contabilizadas 5.408 9rdenes de pago contabilizadas 6.630 Ordenes de ingresos contabilizadas 296 Relaciones de pago 82

Gestión de recu rsos humanos

A lo largo de 1996, y por diferentes causas -refuerzos de servicio, sustituciones, nuevas incorporaciones, etcétera- se formalizaron 17 contra tos laborales, de diversa naturaleza, con 15 personas .

Movimiento de contratación laboral del año 1996.

A ltas : 17 Bajas: 15 Incorporaciones procedentes del Area Metropolitana de Barcelona: 2 Tras lados al Area Metropolitana de Barcelona: 4

La plantilla funcional consolidada a 31 de diciembre de 1996 era la siguiente:

- Labora les indefinidos: 51 - Funcionarios: 6 - Trabajadores tempora les: 2 - Trabajadores fijos discontinuos

(marzo-noviembre) 29

- Otros contratados temporales (refuerzos al margen de plantilla): 7

Los costos de personal reales del año se reflejan en los datos de ejecución del capítu lo I del presupuesto -remuneraciones del personal . Las cantidades que se hicieron efectivas son:

- Retribuciones de personal laboral f ijo:

- Retribuciones de personal laboral eventual:

- Fondo social : - Seguridad Social: Total :

324.084.082

23.970.675 14.927.833 98.862.761

461 .845.351

Gestión de recursos materia les

Se ha actuado desde la perspect iva de la optimización de los recursos disponibles a fin de contener el gasto corr iente en determinados aspectos, como los suministros generales -compañías de se rvic ios y materia l fungible- , la limpieza y vigilancia de los edificios de los servicios técnicos. El crecimiento como institución comporta la necesidad de invertir en recursos. Lo mas destacable del año ha sid o la instalación de una nueva infraestructura de comunicaciones FAXlescaner/módem integrada en la red informatica del Patronato, en sustitución del antiguo telefax. También se ha seguido completando y consolidando la red informatica.

Gestión administrativa

La tendencia actua l de la gestión administrativa es de orden decreciente. Por un lado se manifiesta una consolidación del Patronato como ente de gestión; por otro, se ha procedido a agilizar burocraticamente determinados procesos de gestión ante el hecho de que la evolución de los servicios públicos reclama la aplicación de un especia l esfuerzo en rentabi lizar al maximo la estructura administrativa y de personal, sin que la tendencia de crecimiento como

43

entidad que presta servicios implique un crecimiento ilimitado de los recursos y del gasto corriente. Sigue la tendencia de incremento de la eficiencia de los procesos de gestión, manteniendo la tendencia iniciada en 1987, sin que la ca rga corriente del servicio se vea incrementada en igual proporción. La tendencia decreciente de la actividad administrativa también responde a la disminución de recursos presupuestarios respecto a años anteriores a 1993, que se estabiliza en torno a los 700 millones de pesetas.

En la actualidad la tendencia de cumplimiento de los plazos de resolución de los procedimientos admin istrativos se ajusta a la prevista por la normativa aplicable a cada caso. Esta mejora se ha consolidado con la incorporación de los refuerzos imprescindibles en los puntos que mostraban debilidad de estructura y donde se apreciaba una clara insuficiencia de recursos humanos.

En cuanto a la tramitación administrativa, el número de expedientes incoados a lo largo de 1996 fue de 483, lo que comporta un decremento de 73 expedientes, 13 % menos respecto al año anterior (556 expedientes), un 17 % menos que el año 1994, y se equipara con el año 1993. Esta disminución la ha provocado, por una parte, la racionalización de la gestión administrativa, y por otra la tendencia presupuestaria, a la baja en comparación con años anteriores. La tendencia de gestión de expedientes queda reflejada en el cuadro siguiente

19% 1995

Evolución del número de expedientes, años 7987-7996.

La actividad administrat iva varía sustancialmente en función de los servicios y de su caracter. El Servicio de Administración y Gestión tramitó 226 expedientes a lo largo del año, seguido de

44

Med io Natural con 103, de Proyectos y Obras con 93 y de Divulgación con 31. Este año se experimenta un incremento sustancial en el número de expedientes del Servicio de Proyectos y Obra,s, fruto del traspaso a este servicio del Area de Urbanismo, y, por tanto, de toda la tramitación de informes y disciplina. La evolución de los trabajos en el transcurso del año no es uniforme. Se detectan momentos de maxima acumulación de tareas en determ inados meses, aunque esta tendencia resulta menos acusada en 1996 que en años anteriores, como consecuencia del esfuerzo de programación que se realiza desde el Servicio hacia el resto de servicios en línea o f ina listas. El servicio con mayor uniform idad, en cuanto a su labor, es el de Adm inistración. El resto de servicios depende del inicio de programas estaciona les y del inicio y cierre del ejercicio al principio y al f inal de año. Este fenómeno en el año 1996 refleja la actividad adm inistrativa, como se hace patente en los cuad ros siguientes:

500

// 4DG

30ü

~Y51 ~ lli 200

100

, . PO MN D" -;\G ;OTAl

Número de expedien tes. Tramitación por servicios.

90

80 Vr----------------~

70

60

50

40

30

20

10

• Año 1995 Año 1996

Número de expedien tes. Evolución por meses-años 7995-7996.

Por lo que se refiere a la gestión de la documentación generada por el Patronato, se

esta optimizando el sistema de archivo, que ya se ha actualizado en un 50 %. Pese a todo, en parte se mantiene el retraso acumulado durante los primeros años de funcionamiento del Patronato; se sigue progresando por lo que se refiere al inventario de exped ientes y su archivo, las publicaciones - internas y externas-, el materia l grafico, pianos y documentación diversa, gracias al apoyo informatico y la sistematización del archivo. Pese a ello, se tendran que redimensiona r los recursos fís icos asignados a esta area, en la medida que se esta acercando a una situación de colapso debido a la gran cantidad de documentación generada a lo largo de diez años de gestión. L

Contratación administrativa

El hecho de que el Patronato preste y gestione un servicio público con lleva que la mayor parte de la actividad administrativa tenga un contenido contractual. La contratación administrativa genera el 25 % de los expedientes tramitados durante el año 1996, lo que implica una disminución del 9 % respecto al ejercicio anterior con recursos similares. La actividad de contratación administrativa se ha distribuido de la siguiente manera a lo largo de 1996:

Tipos de contrato Cantidad

suministro suministro con fabrica Consultoria y asistencia Obra Servici os Cesión de uso seguros Concesión administrativa Contrato financiero Total

45 10 20 15 28 1 3 2 1

125

Número y tipos de expedientes de con tra tos. Suministro 40%

__ ---- Otros 6%

Servido Asistencia 24%: Técnica

Proporción de los diversos tipos de con trata ción.

17%

:::oordinación jurídico-administrativa Contenciosos

~e ambito de la gestión, ademas de ::>rnportar las labores correspondientes a :; tramitación admin istrativa en general, ::>ntratación y persona l y area económica, :estaca por dos aspectos de especial :rascendencia, la defensa de los intereses :ei Patronato y de la aplicación del Plan ::specia l ante los t ri bunales de justicia y la ~ormalización de conven ios de

Du rante el año 1996, la asesoría jurídica ha practicado el seguimiento de los contenciosos siguientes, que el 31 de diciembre se encontra ban en el estado de tramite que se seña la en el cuadro inferi or.

económicas para el desarrollo de los proyectos y otras vías de colaboración institucional en el marco de la cooperación interadministrativa. El resultado de este ambito de gestión ha sido el siguiente.

Patrocin io

Convenios

:olaboración con entidades y pa rt icu lares a ~ n de optimizar la gestión del Parque, Jbtener nuevos fondos de f inanciación y :::esarrollar programas de formación e r¡vestigación adecuados a la ejecución de as previsiones programaticas del ente gestor.

Du rante el año 1996 se ha proseguido con los prog ramas de colaboración con instituciones, entidades púb li cas y privadas para la ejecución de estudios y desarrollo de investigaciones encaminadas a proteger y conserva r el Parque, así como a reca bar aportaciones

- Acuerdo con Ediciones Primera Plana SA (El Periódico) para la difusión del Parque de Collserola. - Acuerdo con el Instituto Municipal de Servicios Funera rios para el proyecto "Mantenimiento de la Sa lud en el bosque" - Acuerdo con Hoechst Ibérica SA para la financiación del II Plan de seguim iento de mariposas en el Parque de Collserola.

Número recurso/ Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) Año de inicio Tipo/contenido Estado de la tramitación Parte contraria

106/92 Urbanístico/Plan Especial de Collserola Sentencia favorable/Firme Ay. Sant Cugat 360/92 Urbanístico/Actividades extractiva Sentencia favorable/En tramite en el TS Ay. Sant Cugat 402/92 Urbanístico/Actividades extractivas Sentencia favorable/En tramite en el TS Ay. El Papiol 633/92 Urbanístico/Plan Especial de Collserola Sentencia favorable/Firme Ay. Sant Cugat 634/92 Urbanístico/Plan Especial de Collserola Sentencia parcialmente favorable/En tramite en el TS Ay. El Papiol

1118/92 Urbanística/Plan Especial de Sol y Aire Sentencia favorable/Firme Ay. Sant Cugat 1211/92 Urbanística/Declaración de ruina edificación Sentencia parcialmente favorable/En tramite en el TS particular 1292/92 Urbanística/Plan Especial de Sant Medir Sentencia favorable/En tramite en el TS particular 1333/92 Urbanístico/Plan Especial de Sant Medi Sentencia favorable/Firme Ay. Sant Cugat 1341/92 Urbanístico/Plan Especial de Sol y Aire Sentencia favorable/En tramite en el TS particular 656/93 Administrativo/Modificación de los Estatutos del Patronato Sentencia desfavorable/En tramite en el TS Ay. Sant Cugat 836/93 Urbanístico/Sanción por infracción urbanística Sentencia favorable/En tramite en el TS particular

2028/96 Urbanístico/Expropiación finca forestal Comparecidos particular 947/90 Urbanístico/Expropiación finca forestal Comparecidos/Alegaciones particular

Número recurso/ Tri bunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) Año de inicio Tipo/contenido Estado de la tramitación Parte contraria

Pendiente Urbanistico/Actividades extractivas Comparecidos/En tramite en el TS particular 5024/95 Urbanístico/Actividades extractivas Comparecidos/En tramite en el TS Ay. Sant Cugat 7350/94 Urbanístico/Plan Especial de Collserola Comparecidos/En tramite en el TS Ay. El Papiol 3619/96 UrbanísticolDeclaración de ruina edificación Comparecidos/En tramite en el TS particular 9514/95 Urbanístico/Plan Especial de Sant Medir Comparecidos/En tramite en el TS particular 2357/96 Urbanístico/Plan Especial de Sol y Aire Comparecidos/En tramite en el TS particular 5014/96 Administrativo/Modificación de los Estatutos del Patronato Comparecidos/En tramite en el TS Ay. Sant Cugat

Pendiente Urbanístico/Sanción por infracción urbanística Comparecidos/En tramite en el TS particular

45

- Acuerdo con Valenciana de Cementos Portland para la restau ración de la cantera de Santa Creu d'Olorda. - Acuerdo con la empresa COBEGA SA para la ed ición de posters de ambientes del Parque. - Acuerdo con la Caja de Ahorros de Cataluña para la edición de material y pub li caciones de los Centros de Educación Ambiental. - Acuerdo con la empresa San Miguel SA para la f inanciación de las actividades de limpieza de la zona de recreo de Santa Creu d'Olorda - Acuerdo con la empresa Nissan Motor Ibérica SA para la cesión de un vehícu lo de transporte para el Servicio de Guardas del Parque. - Acuerdo con la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid para la financiac ión de la campaña de seguimiento de la migración de aves rapaces en el Parque. - Acuerdo con la empresa Sony España SA para la donación de diversos productos audiovisuales y de comunicación para la mejora del dispos itivo de prevención y detección de incendios. - Acuerdo con Televisión de Cataluña SA para la limpieza de un tramo de carretera de la Arrabassada.

Universidades:

- Prórroga del acuerdo con la Universidad de Barcelona para la elaboración de un estudio sobre la situación del tejón en la Sierra de Collserola. - Acuerdo marco con la Univers idad de Barce lona para lleva r a cabo proyectos de investigación y renovación de acuerdos de ot ros años. - Acuerdo con la Universidad Politécnica de Barcelona para el control de la estabilidad geológica de la cantera de Santa Creu de Olorda. - Acuerdo con la Universidad Autónoma de Barcelona para la realización de practicas de ecología aplicada - Acuerdo con la Universidad Politécnica de Cataluña para el seguimiento y el control hidrológico del pantano de Va llvidrera. - Acuerdo con la Universidad Autónoma de Barcelona para la incorporación de becarios al Patronato Metropolitano del Parque de Col lserola.

46

- Acuerdo con la Universidad Pompeu Fabra para realizar practicas de alumnos de la licenciatura de Derecho. - Acuerdo con la Un iversidad de Gerona para la cooperación educativa

Otras instituciones:

- Acuerdo con el Ayuntam iento de Barcelona para la cesión de las f incas públ icas de Can Pasqual y Can Balasc sit uadas dentro del ambito del Parq ue. - Acuerdo con la Societat Putxet de pa lomas de competición para la insta lación de un campo de vuelo de palomas. - Prórroga del acuerdo con el Grup Català d'Anellament para el estudio de la dinamica pob laciona l de aves. - Acuerdo con la Escuela F. Pere Tarrés para la realización de practicas de los alumnos. - Prórroga del acuerdo con la fabrica, de arti ll ería de la empresa nacional BAZAN (grupo INI) para la adecuación del sistema " Bosq ue" de detección automatica de incend ios a las caracte ríst icas del Parq ue de Co llserola. - Acuerdo con la editoria l Mediterrània para la coedición del libro-cuento Així és el Parc de Collserola. - Acuerdo con la Consejería de Justicia de la Generalitat de Cata luña sobre los criteri os del proyecto de ordenación y tratamiento del entorno de la Escuela Judicia l. - Acuerdo de colaboración con la Asociación para la Promoción y la Inserción Profesiona l para las practicas de fo rmación ocupaciona l.

Gestión de usos y actividades del Parque

Una de las funciones que t iene encomendada el Patronato, como órgano gestor del Parque, es el control y tutela de las activi dades y usos promovidos por particulares y entidades, en el marco de la capacidad de oferta lúdica, por un lado, y de la necesidad de proteger los valores naturales de la sierra, por otro.

Estos mecan ismos de contro l han de aseg ura r el equilibrio entre ambos principios: 1. Que el parque cump la la

función de ofrecer esparcimiento, como parque metropol itana que es, y, 2. Preservar la riqueza de este pulmón verde, de vital importancia para los mas de t res mi llones de habitantes de la región metropolitana.

El control de las diversas actividades sometidas a la tutela del Patronato ha imp li cada la tramitación de 68 expedientes durante el año 1996 . Se ha proced ida a simplificar la tram itación, ag il izandola y reduciendo los supuestos de determinadas autorizaciones a simples notificaciones. Esta exp lica en parte que se hayan reducido el número de expedientes. La naturaleza de las activi dades mas numerosas es la deportiva, seguida de la educativa y de las grabaciones cinematograficas con fina lidad comercial. La tutela del Patronato no va en detrimento de las competencias concurrentes que correspondan a otras ad ministraciones y entidades. La consolidación del Patronato como ente gestor destaca por el hecho de que empieza a estab il izarse el papel que desempeña en est e aspecto de la gestión.

Los usuarios del parque reconocen, cada día mas, esta labor de tutela. El año 1993 se produjo un incremento del 160 % de expedientes tramitados en comparación con el año 1992. Desde 1993 hasta 1996 el incremento ha sida mas progresivo, como se pon e de manifiesto en el sigu iente cuadro:

BO

70

60

50

40

30

20

10

r: r:

nJ ru f1J rl 1989 1990 199 1 1992 1993 1994 1995 1996

Evolución del número de autorizaciones, años 7989- 7 996.

Gestión de l pat rimonio púb lico

Prosigue la línea de gestión indirecta mediante concesiones administrativas en

:2terminados servicios del Parque, ::3sica mente en las zonas de recreo. -=: rectamente, el Patronato continúa :2sarrollando actuaciones de gestión y -ejora foresta l del patrimonio pública, sin : vi dar la po lítica de incentivos para el :esarrollo de planes de promoción privada -ediante subvenciones.

Secretaría General

:: Servicio de Admin istración y Gestión : ene encomendadas, por delegación, las ~J nc iones de la Secretaría General. Las :xincipales tareas desarrolladas son las que . en en asignadas por imperativo 2statutario y legal a la asesoría jurídica 3receptiva a la entidad, y la tutela y 3sistencia de los órganos de gobierno del ::>atronato. Durante el año 1996 la 3ctivi dad de estos órganos fue la 5igu iente:

Consejo de administración

La periodicidad de las sesiones ordinarias 'la sido tr imestral. En tota l se celebraron tres sesiones ordinarias los días: 27 de marzo, 3 de julio y 27 de noviembre, y una extraordinaria, el 25 de julio, en las que se trataron 168 puntos en los diferentes órdenes del día. El 97 % de los temas debatidos por el Consejo corresponden a actos de tramite y resolutorios relativos a la actividad ad ministrativa del Patronato. El lo implica que casi el 34 % de los expedientes t ramitados a lo largo del año son cuestiones debatidas por el maximo órgano de gobierno de nuestra entidad.

Junta del Patronato

La Junta General se convoca ordinariamente una vez al año. En 1996 se ce lebró el día 26 de abri l. En esta sesión se presenta la memoria de actuaciones del año anterior y se somete a debate el programa del ejercicio iniciado, con las previsiones presupuestarias. También es el fórum de debate de las cuestiones de mayor controversia y actualidad que afectan o pueden afectar al futuro de la conservación del Parque.

Asesoría jurídica general

La Secretaría General se hace responsable de la defensa jurídica del Patronato, y ejerce las funciones de asesorar jurídicamente al Presidente del Consejo de Administración, a la Gerencia y al Consejo de Administración. Esta función de asesoría canlleva la redacción y preparación de informes específicos, de manera previa a muchas cuestiones y problematicas con las que han de enfrentarse los órganos de gobierno del Patronato. En otro orden tematico, se han tramitado 18 recursos por vía administrativa, en defensa de los intereses generales y del propio Patronato .

Otra función que realiza la asesoría afecta al apoyo jurídica, caordinación y supervisión de la plan ificación urbanística y de su gestión, mediante la redacción de los documentos carrespondientes y la revisión de los informes redactados para desarro llar las previsiones del Plan Especial de Ordenación y de Protección del parque de Collserola.

47

Conservación de los sistemas naturales

I ntrod ucción

El año 1996 se ha ca racterizado por una disminución del presupuesto en el capítulo de inversiones dedicado a la conservación de los sistemas naturales, si lo comparamos con 1995, y por la aprobación de dicho presupuesto a mediados del mes de julio, con el consiguiente retraso en el ca lendario de desarrollo de las labores . Pese a ello, otro hecho característico del año y que ha compensado en parte la disminución y el retraso en las actuaciones ha sido la favorable c1imatología, en especial las precip itaciones, ya que en conjunto ha Ilovido, de manera espaciada, un total de 982 l/m' , casi el doble que en años normales. Otro hecho destaca ble ha sido la reestructuración del servicio, con la disminución de tres lugares de trabajo de un total de 55.

Las actuaciones ha ido encaminadas, sobre todo, al mantenimiento y seña lización de la Red Viaria Basica de Prevención de Incendios, a la realización de f ranjas de protección y al desarrol lo de parte de la prueba piloto del sistema de detección automatica de incendios mediante rayos infrarrojos.

Se ha proseguido con las labores de manten im iento, vig il ancia y limpieza del Parque.

Prevención

Prevención de incend ios

La campaña de incendios de este año 1996 ha sido breve ya que se inició la vig ilancia desde las torres vigías el día 16 de abri l, aunque el riesgo de incendio no era demasiado elevado debido a la extraordinaria pluviometría de los primeros meses del año. A partir de esa fecha el funcionamiento del dispositivo de detección fue el normal hasta el 30 de setiembre, cuando se dio por acabada la campaña de vigi lancia.

48

Las 13 torres de vigi lancia han realizado los siguientes servicios:

Mes días horarío horas jornada horas mes

Abríl 15 10·20 h 10 150 Mayo 31 10·20 h 10 310 Junío 30 9·21 h 12 360 Julío 31 9·21 h 12 372 Agosto 16 9·21 h 12 192 Agosto 15 9·20.30 h 11 ,5 173 Septíembre 25 0·20 h 10 250 Septíembre 5 9·19 h 10 50 Octubre O 9·18 h 9 O

168 1857

El verano de 1996 ha sido, tanta para Collserola como para el resto de Catal uña, uno de los mejores que se recuerdan por lo que a incendios forestales se refiere. Desde que se puso en marcha el Disposit ivo de Prevención y Detección de Incendios Foresta les del Area Metropol itana, el año 1985, no ha habido un año tan bueno en este sentido.

Este año, en el Parque, se han producido 22 incendios, con un total de 6,96 ha quemadas, lo que supone un promedio de 0,3 ha por incendio, de las cuales únicamente 2 fue ron de zona arbo lada, frente a las 250 ha que se quemaron en 1994 y las 21 de 1995. De la mismSl manera, si tomamos el ambito del Area Metropolitana, las cifras med ias todavía son mejores: se han producido un total de 43 incendios con tan sólo 10 ha quemadas -2,8 ha de zona arbolada- , lo que supone una media de 0,23 ha por incendio.

La principa l causa de estas cifras tan espectaculares ha sido, sobre todo, la extraordinaria pluviometría de est e año, con 982 mm totales y con unos meses de abril, mayo y junio muy favorables, en los que se acumu laron mas de 270 mm de Iluvia, y los meses de agosto y setiembre, con 127 mm mas. Esta agua, caída tan estratég icamente, ha hecho que practicamente no haya habido ningún día, durante la campaña, con un nivel de riesgo de incendio que pudiera calificarse de muy alto. Este factor ha contribuido

decisivamente en el hecho de que los pocos incend ios que se iniciaron fue ran fac ilmente controlab les .

Por ot ra parte, hay que tener en cuenta que las medidas de prevención empleadas durante la campaña cada vez son mejores, así como las actuaciones inmediatas y los medios propios de extinción.

Actuaciones en mate ria de prevención de incendios

Ademas de la detección y la vigi lancia, se rea lizan, dentro del AMB, actuaciones en materia de prevención de incend ios, como la repa rac ión de cam inos, limpiezas preventivas, creación y mantenim iento de puntos de agua, etc.

Señal ización de los cam inos de la Red Via ria Basica de Prevención de Incend ios en el Parque de Collserola

El año 1996 se hizo una se lección de los aproximadamente 400 km de cam inos que hay en el Pa rque, a fin de definir la Red Viaria Basica de Prevención de Incendios del parque de Collserola. Estos cam inos, considerados imprescindibles pa ra la vig ilancia y la extinción de posibles incendios, estan grafiados y resaltados en la nueva cartog rafía automatica por el Dispositivo de Prevención, y a cada uno de ellos se le ha asignado un cód igo identificativo según el sector del Parque que atraviese.

Una de las tareas mas importantes en re lación a esta codificación de caminos, ha sido la seña lización sobre el terreno con la fina lidad de facilitar la actuación de todos los agentes que intervienen, sobre todo pa ra aque llos que no t ienen un gran conocimiento del Parque.

La seña lización se ha lIevado a cabo con rótu los con fondo de co lor rojo con las letras correspond ientes a cada camino, de tal manera que hay un rótulo ind icador en todos los cruces que plantean dudas sobre la ruta a seguir. A principios de 1996 se

2. SÓ Y ultimó toda la señalización iniciada :2 manera experim enta l el año anterio r.

-::ondicionamiento y mejora de los :a'Tli nos pa ra el paso de los vehículos de ::omberos:

:esta actuación se basa en el arranjament :e ferm, dar mayor amplitud i abertu ra de :a lxa de vegetació.

- M Barcelona: :::arrete ra Alta de Roquetes 3. 160 m :::amí del Turó del Traç a Llars Mundet 1.30 m :::amí de Can Balasc 1.1 00 m :::amí de Can Pasqua l (D02) 1.626 mts :::amí de la Budellera (C06) 500 m :::amí de Can Borni (COS) 1.817 m ':::amí del Centre d 'I nformació (C02) 250 m Camí Antic de Vallvidrera (C04) 750 m Camí carener de Can Balasc 1.337 m

- .M . Cerdanyola: Camí de Can Coll a Can Codina A09) 2.700 m

Camí del Torrent de Can Cerdà A 13) 1650 m

Camí de Can Cerdà - Font dels Caçadors A 11) 2. 170 m

Camí de Can Lloses (A05) 849 m

TM Sant Just Desvern Camí de Can Vilà (E09) 1780 m

TM Montcada: Ctra. Cementiri 1.160 m Camí de Ciutat Meridiana a Can Rius A07) 500 m

TM Sant Cugat Camí de la Torrefera a Torre Cendrera 700 m

Total de camins 23.349 m

Construcción de una nueva instalación de agua para la prevención de incendios en Can Pasqual

Se ha insta lado una bomba en el pozo existente en la f inca y se ha extendido una nueva canal ización que abastece un anti guo depósito en els Turons de Can Pasqua l. Este depósito ali menta un nuevo hidrante que se ha insta lado en el ca mino D02 de la XVB de Prevención de Incendios.

Mantenimiento de los puntos de agua existentes

Sistemas de depósitos de agua con hidrantes norma lizados:

Santa Creu d'Olorda. Barcelona Can Catà. Cerdanyola La Sa lut. El Papiol Flor de Maig. Cerdanyola Plaza Mireia. Sant Just

Hidrante en Can Ba/asc.

Balsas pa ra hel icópteros bombarderos

En estos momentos (año 1996) el térm ino municipal de Barcelona dispone de 4 ba lsas para helicópteros, que el Patronato ha construido en los últimos 4 años. Tres de el ias, situadas en la vertiente de levante de la sierra de Col lserola y muy próximas al casco urba no, tienen una capacidad de 12.000 litros y una velocidad de recarga de 900 litros/minuto. La ot ra ba lsa, mucho mayor (40.000 litros), se encuentra en Can Balasc, sobre el val le centra l de la riera de Vallvidrera, y protege los barrios interiores de la ciudad. También se cuenta con una ba lsa de 12.000 lit ros de capacidad en Can Planes, dentro del término de Begues.

Instalación de nuevas bocas de incendios

En los barrios del Rectoret, Mas Guimbau, Mas Sauró, Va llvidrera y Sant Genís en los

distritos de Sarrià-Sant Gervasi y Horta­Gu ina rdó del Ayuntam iento de Ba rcelona. El Ayuntamiento de Barce lona ha insta lado 19 bocas de incendios nuevas en los barrios del Rectoret (4), Mas Guim bau (3), Mas Sauró (2), Va llvidrera (3), carretera de las Aguas (3) y Sant Genís dels Agudells (4), ampliando la mejora in iciada el año pasado para cubrir una actuación efi caz de los vehícu los de bomberos, teniendo en cuenta la dificu ltad añad ida de tratarse de unos barrios inmersos en una zona foresta l, con fuertes pendientes y viales estrechos.

Hay que destacar tamb ién una tarea muy importante, realizada por los propios bomberos de Barcelona, de reposición y seña lización de todas las boca s de incendio que se encuent ran en terreno foresta l dentro del municipio de Barcelona, con señales muy visibles a f in de facil itar el avistamiento de las boca s desde los vehícu los.

Nueva Cartografia Automatica a escala 1 :25.000 para el Dispositivo de Prevención de Incendios

Se ha publicado la primera versión, de caràcter provisional, en cartografía digital a esca la 1 :25.000 del mapa para el Dispositivo de Prevención de Incendios en el Parque de Collserola. Es el mapa resumen de todos los elementos del territorio que pueden ser necesarios para la prevención y extinción de incendios forestales.

Este mapa incluye: Comunicaciones: carreteras y caminos de la Red Viaria Bàsica de Prevención de Incendios numerados y señalizados en el Parque. Puntos de agua: hidrantes y balsas para helicópteros Parques de bomberos. Torres vigía. Usos del suelo: urbano, bosque, prados y matorrales, agrícola, parques y jardines, etc. Topon imia basada en la oficial de 1 :5.000 Y ampliada. Límites municipales. Cuadrícu la de las hojas 1 5.000.

Se espera que una vez revisada por todos los agentes que intervienen en la prevención y la ext inción de incendios, se pueda editar una versión mejorada y actualizada.

49

Sistema de alerta meteorológica

Ha seguido funcionando el dispositivo de alerta meteorológica que se diseñó con el objetivo fundamental de detectar las situaciones climatológicas mas desfavorables, y, por tanto, mas peligrosas para el inicio y posterior propagación de los incendios forestales.

En la definición de este sistema de alerta los factores mas importantes son los que se refieren a los valores maximos que pueden alcanzar algunas variables meteorológicas antes de pasar a ser peligrosos. En este caso, los factores determinantes han sido la velocidad y dirección del viento, la humedad relativa y la temperatura.

A fin de establecer los valores límite a partir de los que determinar el estado de alerta, se han realizado numerosas medidas de campo que han Ilevado a establecer las siguientes condiciones de alerta medidas en el nivel 5 de la Torre de Co llserola:

- Velocidad del viento superior a 4,5 mis (velocidad media durante 30 minutos o mas), cuando es de componente este­oeste (de los 60 a los 220 grados) - Velocidad del viento superior a 5,5 mis (velocidad media durante 30 minutos o mas) cuando tienen componentes oeste­este (de los 22 a los 60 grados)

Vigilancia disuasoria.

50

- H.R. inferior al 40 % - Temperatura media durante 30 minutos o mas, superior a los 26 grados medidos en la Torre de Collserola

Las mediciones se obtienen mediante la red de control ambiental del Area Metropol itana de Barcelona, que se reciben en tiempo real en la centra l de telecomunicaciones del Patronato, donde se van efectuando consultas cada 30 minutos.

Una vez declarada una situación de alerta, se comunica al jefe de bomberos del Ayuntamiento de Barcelona, que da las instrucciones para que diferentes vehículos se sitúen en lugares de especial riesgo de la vertiente barcelonesa de la sierra de Collserola. El objetivo es reducir al mínimo el tiempo de llegada a los posibles incendios gracias a una situación de espera en lugares especialmente afecta dos por los incendios o de especial dificu ltad de extinción.

Dispositivo de vigilancia disuasoria en el término municipal de Barcelona integrado por objetores de conciencia

El Ayuntamiento de Barcelona ha seguido colaborando en el proyecto para la incorporación de objetores de conciencia al dispositivo de vigilancia existente, con el objetivo de que pudiesen ejercer tres funciones basicas: vigilancia disuasoria, detección precoz e información ciudadana.

Para la campaña de este año 1996 se propuso un número menor de demarcaciones. Éstas, ademas, consta ban de recorridos mas cortos y se basaban basicamente en puntos de observación de gran visibi lidad y en itinerarios complementarios.

Período de vigilancia: Desde el 1 de junio al lS de setiembre, todos los días de la semana.

Horario de vigilancia: Del 1 de junio allS de agosto: de 9 a 21 horas. Des de ellS de agosto al l S de setiembre: de 9 a 20:30 h.

Para que la labor desarro llada fue ra eficaz, los objetores contaron con una radio

portatil conectada tanto a las bases de comunicación de la guardia urbana de cada distrito, como a la centra lita del Patronato de Collserola. A diferencia de la campaña anterior, el mando operativo se centralizó en el Patronato.

Continuación de la prueba piloto del sistema de detección automatica de incendios mediante infrarrojos

El año 1996 siguió instalado en la Torre de Collserola, gracias al acuerdo estable,cido entre el Patronato y la empresa BAZAN, el sistema BOSQUE. Este aparato consiste en una cama ra de vídeo infrarroja que es capaz de detectar pequeños focos de ca lor a mucha distancia, y un ordenador que procesa estas señales y discrimina si puede tratarse de un conato de incendio forestal El objetivo era adaptar, en condiciones reales, el func ionamiento y la efectividad del sistema automatico a las especiales circunstancias del Parque. A la vista de los resu ltados obten idos, se firmó un acuerdo con la empresa BAZAN para desarrollar algunos aspectos del sistema BOSQUE y proceder a su instalación definitiva en Collserola durante la campaña del año 1997

Elaboración del Plan Integral de Prevención de Incendios Forestales (PIPIF) en el municipio de Barcelona

A petición del Ayuntamiento de Barcelona, y con el objetivo de: reducir las causas del inicio de los incend ios forestales, reducir la media de superficie quemada en cada incendio y reducir las posibilidades de que se produzcan grandes incendios forestales, se ha redactado el Plan Integral de Prevención de Incendios Forestales (PIPI F) del municipio de Barcelona.

Este documento contempla las actuaciones e infraestructuras de prevención de incendios necesarias, a largo plazo, para alcanzar los objetivos antes mencionados. El PIPIF también es un instrumento de planificación económica que permite prever las inversiones de los diferentes agentes institucionales (Ayuntamiento de Barcelona, Patronato, Diputación de Barcelona y ot ros) en los próximos años.

'::eterminar los caminos de la red viaria :3Slca para el paso de los bomberos, ea iza r las franjas de protección en torno

:: as urbanizaciones y carreteras, insta lar - ::Jrantes y balsas para los he licópteros c:ombarderos, son algunas de las :::tuaciones que concreta este ::ocumento.

Elaboración del mapa de combustibilidad e inflamabilidad

'ediante un conven io de colaboración entre e Patronato y el CREAF, se han elaborado los "lapas de combustibilidad e inflamabilidad ::e la sierra de Collserola. Estos mapas :ermiten determinar qué areas corren un "esgo potencial mas alto de incendio.

Gestión de los sistemas naturales

~estauración de la vegetación

:: : aspecto mas importante de las abores rea lizadas en materia de restauración vegetal es el referente al rnantenimiento de las reforestaciones realizadas en años anteriores. Durante 1996 se ha seguido el programa de años atras, que consiste en llevar a cabo las sigu ientes labores.

- Riego - Tratamientos fitosanitarios - Mantenimiento de los alcorques - Poda de ramas inferiores - Colocación o extracción de los tutores

según las necesidades de los arboles - Reposición de marrazos

Estas actuaciones se han realizado en las repoblaciones siguientes:

TM Barcelona Font del Bacal là 1 ha To rrent de l'AlmirallS ha Torrent del Generet 1 ha Tu ró dels Alcaldes 1 ha Font de Canyelles 1 ha M irador de Torre Baró 1 ha Penitents 3 ha Torre Baró 27 ha Forat del Vent 30 ha

TM Sant Just Desvern Les Fatjones 4,4 ha Font de la Beca 5 ha Can Baró 21 ha

TM Sant Feliu de Llobregat Can Ferriol 7 ha

En el transcurso de este año también se ha colaborado con ayuntamientos y asociaciones para la realización de pequeñas repoblaciones, preparando el terreno, podando arboles y asesorando técnicamente:

TM Barcelona Finestrelles 1 ha

TM Tiana Font de l'Alba 1 ha

Total: 110 ha

Limpiezas de zonas quemadas

Consistentes en cortar los restos vegeta les quemados y en reincorporarlos al suelo triturando la madera y las ramas residua les:

TM Sant Cugat del Vallès Camino del Turó del Fumet

TM Esplugues de Llobregat Sant Pere Màrtir

Tareas de mantenimiento en la repoblación del "Forat del Vent".

Clareo y poda sanitaria

Consiste en talar arboles con el fuste roto, desmochados, torci dos, inclinados sin posibilidad de recuperación, yaquellos cuya densidad hace inviab le el normal desarrollo. Poda de las ramas seca s o partidas. Esta actuación suele lIevarse a cabo en los lugares en que existe peligro de que ramas o arboles caigan encima de las personas o edificios, o en los caminos fo restales.

Can Ribes Camino de Sol y Aire a Can Borrell Ctra. de Sarrià a Vallvidrera Budellera Mas Pins Serra d'en Julià Camino antiguo de Vallvidrera Ctra. de las Aguas Ctra. de la Arrabassada Can Balasc Col·legi Esperança Pas del Rei Sant Med ir Camí de Can Ferriol Santa Margarita Camino de Can Llàtzer Escuela Baloo Fuente de Sant Ramon Viver Can Borni

Lucha contra las plagas forestales

Durante 1996 se ha proseguido el programa de lucha contra las principales plagas forestales. Ha consistido, basicamente, en el control del escarabajo perforador de los pinos Tormicus destruens, centrandose en dos aspectos el seguimiento visual de las poblaciones y su eliminación mediante puntos-anzuelo. Para construir estos anzuelos se han utilizado los troncos de los pinos abati dos con ocasión de la limpieza de franjas de vegetación contra incendios forestales.

Por lo que se refiere a la procesionaria del pino, Thaumetopoea pityocampa, se ha realizado el control anual del vuelo de los machos adu ltos mediante trampas de feromonas durante los meses de vera no, registrandose un aumento considerable en el

51

número de capturas en comparación con años anteriores, sobre todo en la zona de Roquetes, Sant Pere Màrtir y la fabrica Valenciana de Cementos, pero manteniéndose en la media de ot ros años. Se han realizado tratamientos a las repoblaciones y en los margenes de las carreteras y caminos mas afectados. La eficacia de los tratamientos realizados ha quedado reducida dadas las continuadas Iluvias que han acortado la duración del tratamiento.

Sin embargo, la importancia de las plagas forestales exige una atención constante, sea por las anteriores plagas, o por el seguim iento de otras plagas y enfermedades que se controlan de manera natural pero que en cua lquier momento pueden afectar a un número considerable de arboles, como pueden ser la caparreta de la encina o diferentes tipos de hongos.

Mantenimiento de las líneas eléctricas

Talas y podas de arbolado y el mantenimiento de sendas de celadores realizadas por las compañías eléctricas durante el año 1996 en el ambito del Parque de Col lserola y donde el Patronato realiza la labor de dirección técnica, de seguimiento y de control de la actuación.

FECSA: - Línea Rubí-Collblanc a Sant Cugat del Vallès, Barcelona y Sant Feliu de Llobregat - Línea Túnel de Va llvidrera 25 kv a Barcelona - Línea Valldaura 11 kv a Barcelona - Derivación Sol y Aire 25 kv a Sant Cugat del Vallès

ENHER: - Línea de baja tensión de Sant Medir a Sant Cugat del Vallès - Línea Sant Feliu-Rubí 66 kv a Sant Cugat del Vallès, El Papiol y Molins de Rei - Línea Mas Figueres-L'Hospitalet 110 kv a Sant Cugat del Vallès, El Papiol y Molins de Rei - Línea Les Corts-EI Corte Ing lés 25 kva Sant Just Desvern y Barcelona - Línea Sant Just-Santa Coloma 220 kv a Barcelona - Línea de baja tensión de Can Domènec a Sant Cugat del Val lès y El Papiol

HECSA: - Línea Mas Figueres-Sant Andreu 110 kv a Cerdanyo la del Vallès - Línea Barcelona 1-11 25 kva Sant Cugat del Va llès, El Papio l, M olins de Rei y Sant Feliu de Llobregat

Valenciana de Cementos - Línea particu lar de 25 kva Barcelona y Sant Feliu de Llobregat

Campaña de seguimiento de la migración de las aves rapaces. Otoño 7996.

52

Otras actuaciones de mejora para el medio natural efectuadas por las compañías eléctricas:

FECSA: - Cambio de soportes de madera en mal esta do y ampliación de las tomas de tierra en la línea Valldaura 11 kv a Barcelona y Sant Cugat del Vallès - Cambio de trazado de la línea de baja tensión del Co legio Sagrada Famil ia a Barcelona, sacando la línea del bosque para instalarla a lo largo del camino - Cambio de soportes de madera en mal estado en la línea Pedralbes 11 kv a Barcelona - Eliminación de soportes de madera e insta lación de una torre en la línea Vallcarca 11 kv

ENHER: - Modificación de las líneas Santa Coloma­Sant Just y Sant Feliu-Rubí 66 kv, eliminando soportes, camb iando postes de hormigón por torres metalicas e insta lando aislantes menos peligrosos para las aves y balizas para facil itar la actuación de medios aéreos. - Instalación de salva-aves en la línea Colonia Montserrat 25 kva la Serra d'en Julià - Amp liación de tomas de t ierra en la línea Rubí-Co ll blanc 2220 kva Sant Cugat de l Vallès, Barce lona, Sant Feliu de Llobregat y Sant Just Desvern.

Potenciación de la fauna

Estudios

- Monitoring de la avifauna: Seguimiento cuant itat ivo de las poblaciones de aves nidificadoras e hivernantes en diferentes ambientes del Parque. Estructura, composición, riqueza y densidad (9° año consecut ivo) Se ha seguido la avifauna de las zonas quemadas el verano de 1994 en relación con la evolución estructural de la vegetación.

- Tercer año de seguimiento de mariposas diurnas (ropalóceros) incorporado a la red de monitoring (Butterfly Monitoring Scheme-Plan de Seguim iento de Ropalóceros) que se rea liza en diferentes

:Juntos de Cataluña. El area trabajada en :::ollserola consiste en un transecto en la : 'lca de Can Ferriol en el que hay una 'epresentación de las diferentes unidades je vegetación. Se prevé la continuación de este proyecto en los próximos años a fin de obtener series comparat ivas. En esta mimera serie de tres años, se confirma a idoneidad de est e método a f in de captar variaciones numéricas entre 'ld ividuos y variaciones interespecíficas. En

estos tres años se han detectado 60 especies de ropalóceros. También se ha continuado de manera intensiva el muestreo de 30 semanas del seguimiento de la evolución de las zonas quemadas del Da rque.

- Estudio de la población de aves rapaces nidificadoras (quinto año consecutivo) Se ha constatado la nidificación de varias pareJas de ratonera común (Buteo buteo), de azor (Accipiter genti/is), gavilan (Accipiter nisus) y se ha aumentado considerablemente el conocimiento del estatus y la biología de reproducción de las aves rapaces del Parque. Este año el estudio se ha centrado en la valoración del impacto potencial de las líneas eléctricas que atraviesan el Parque en cuanto al riesgo de electrocución, según el tipa de cruceta y el ri esgo de colisión, según la ubicación del tramo. Este seguimiento anual tiene un gran interés de cara a la gestión del Parque, porque aporta información de gran importancia ecológica sobre los diferentes sectores del parque y de su grado de fragilidad ante actuaciones forestales. En este sentido se han supeditado los calendarios de intervenciones forestales (tratamientos, franJas de prevención de incendios y mantenimiento de líneas eléctricas) a la época de cría de las aves rapaces.

- Octava campaña de segu imiento de la migración de aves rapaces en el Parque de Collserola. Durante los meses de setiembre y octubre se ha realizado una nueva campaña de este tradicional seguimiento La novedad de la campaña de este año ha sido la ampliación y acondic ionamiento del punto de observación del Turó de la Magarola; estas obras ha sido favorablemente acogidas por los visitantes

y observadores que las han utilizado. En el transcurso de la campaña de 1996 se han contabilizado 2.023 aves rapaces en migración otoñal, correspondientes a 22 especies. El número de horas de observación sistematica ha sido de 393; por tanto, aproximadamente se han observado unas cinco rapaces por hora de observación . Como es habitual, la especie mas frecuente ha sido el Pemis apivorus, con 704 individuos migradores. Ot ros datos que destacamos es la estab ilización de las observaciones del agu ila pescadora (pandion ha/iaetus), con 32 ejemplares y la constatación de la importancia del flujo migratorio de la arpella (Circus aeruginosus) con 244 ejemplares.

- Se ha in iciado un estudio ecoeto lóg ico de la comadreja (Muste/a nivalis) en Collserola mediante técnicas de captura­marcaJe y recaptura.

- Se ha empezado a trabajar las primeras capas correspondientes al módulo de fauna del Sistema de Información Geografica, que permitira llevar a cabo productos relacionados con la distribución faunística de especies de interés con la gestión del Parque. La primera capa ha sido un vector puntual referido a las observaciones faunísticas de especies de especial interés en el Parque, así como de la sistematización de las diferentes incidencias: atropellos, electrocuciones y colisiones con líneas eléctricas y otras.

Se han desarrollado diferentes proyectos de colaborac ión

Con la Universidad de Barcelona (Departamento de Biología Anima l de la Facultad de Biología)

- Estudio de los estatutos y requerimientos de habitat del teJón (Me/es me/es) en el Parque de Collserola.

- Se ha puesto en funcionamiento la tejonera artificial en Can Balasc y, por tanto, se ha iniciado el programa de investigación etológica Este proyecto supondra la realización de dos tesis doctorales de ecología y de etología en la Universidad de Barcelona.

- Se ha presentado la memori a final del programa" Perspectivas en el estudio de la alimentación frugívora y los procesos de dispersión y depredación de las semillas por vertebrados en el parque de Collserola", el cual incluye toda una serie de recomendaciones respecto a la gestión de los bosques del Parque, especialmente por lo que se refiere a la importancia del estrato arbustivo de los bosques de Collserola, la problematica de la colonización de plantas alóctonas dispersadas por animales, y el interés en la regeneración de la vegetación de la diseminación de semillas por parte de las aves y también de mamíferos del orden de los carnívoros, como el zorro o el tejón.

Con el Grupo Catalan de Anillamiento

Se ha Ilevado a cabo por tercer año consecutivo la campaña de anillado, encuadrada en el proyecto de «Estudio sobre la dinam ica poblacional de aves nidificadoras en el Parque de Collserola: Productividad y relaciones medioambientales». Se trata de un programa internacional en el que se utiliza el método del Constant Effort Site (CES) El sector escogido para realizar este trabajo es la finca de Can Balasc.

Se ha seguido con el programa de anillado científico en el curso del ciclo anual en los campos experimentales de ayuda a la fauna de Can Ferriol y Can Calopa de Dalt y, durante la migración del otoño, en las maquias de los alrededores del punto de observación del Turó de la Magarola y en Can Masdeu, y en cajas nido.

Gestión y potenciación

- La situación cinegética no ha sufrido ninguna modificación que recoja las sol lcitudes de regulación del PMPC En el transcurso de la temporada de caza se ha continuado el seguimiento de las batidas de jabalí realizadas en el Parque durante la temporada de caza a fin de obtener datos de interés técnico.

* número de bati das autorizadas por el Servicio Territorial del Departamento de

53

Agricultura de la Generalitat, campaña 1995-1996: 23 * número de jabalís avistados en dichas batidas 39 * número de jabalís cazados en dichas batidas: 13 * número total de jabalís cazados en Collserola, según los datos del mencionado Servicio, durante la campaña 1995-1996: 40

- El programa de adecuación de habitats (recuperación de las terrazas de cultivo y realización de siembras específicas, plantación de frutales y establecimiento de puntos de agua, ya continuación del aprovechamiento por parte de la fauna) ha sido especialmente impulsado gracias a disponer de un tractor y de la adjudicación de un capataz para la realización de estas labores.

- En el. marco del proyecto de mejora y extensrón de ambientes acuaticos puntuales, se ha efectuado un control periódico de los bebederos artific iales y de su ocupación por parte de la fauna, lo que nos ha permitido constatar la idoneidad y utrl rdad de estos reservorios hídricos.

- Se ha realizado la novena campaña de participación colectiva de colocación y seguimiento de cajas-nido.

- Los Guardas del parque continúan con constancia el trabajo de detección y exhaustivo control de los puntos de caza furtiva, tanto de jabalí como de aves, con la colaboración de los agentes forestales de la Generalitat, la guardia urbana yel SEPRONA (Guardia Civil) Esta labor sigue dando buenos resu ltados, que se traducen en la detención de cazadores furtivos.

TOTAL BOLSAS RECOGIDAS EN 1996 TOTAL Kr LOS = 92.162 kg Bolsas = 6.645 Horas = 4.083,46'

ZONAS

54

c. ACCÉS T. COLLSEROLA CAMi CAN CATÀ

CAMi PAS DEL REI CAN COLL

CA N RIUS-TORRE BARÓ CASTELLClURÓ

CTRA .A NTI.VALLV IDRERA CTRA.HORT A-CERDANYOLA

CTRA.L'ARRABASSA DA CTRA. L'A RRA BA SSADA-VALLV IDRERA

CTRA.SARRIÀ-VALLV IDRERA CTRA.vALLV IDRERA-LES PLANES

CTRA.VALLVIDRERA-MOLlNS C/MANUEL ARNAU

ESP.CAN CERDÀ ESP.CAN RIUS

FONT DE CAN RIBES FONT DE LA BUDELLERA

FONT DEL BACALLÀ FONT DELS CASTANYERS

FONT MUGUERA ITI.DE LA BUDELLERA

LA SALUT SANT PAPIOL LA SA LUT SANT FELIU

LES ESCLETXES MI.CERDANYOLA

MI.DE L'ARRABASSADA MI.ESFÉRICS

MI.FONT GROGA MI.MONTBAU

MI.SARRIÀ PASSEIG DELS TIL-LERS

SANT MEDIR SANT PERE MÀRTIR

STA. CREU D'OLORDA STA.MARIA VALLVIDRERA

TORRE BARÓ TORRE STA.MARGARITA

TURÓ DE LA MAGUEROLA TURÓ DEL MONT TURÓ D' EN CORS

VIL·LA JOANA VISTA RICA

_ NÚM. BQLSAS PESO EN KG

546,5

Miles

3 I o,o::n 44 • 0,745

62 . 0 , 741

50 • 0 ,618

1 9 6.5 _ 2.58 1

4 0 .3 • 0 ,629

9 7 ,2 _ '. 16 1

62 • 0.765

60.2 . 0 .639

63, S . 0 ,672

88 . 0 ,9 13

<!l. S I 0.237

109 _ 1.44

30,5 • 0 ,372

22.9 I 0.1 56

170 _

96.6 .

69.2 .

61.5 •

41,1 I 10 6 , 5 _

25,2 I

225,5 _

15 3.5

8 3,4 .

6 , 4 1 0.071

107,5 _

11 • 0,1 32

4 I 0,048

3,2 I 0,045

110.5 _

73 . 0.881

Mantenimiento y limpieza del parque

Año tras año aumenta el esfuerzo en las labores de mantenimiento de zonas de recreo, mobiliario, señalización, vegetación de areas muy frecuentadas, etc. La imagen del parque muchas veces depende de la calidad de estas operaciones de mantenimiento. Por ello, durante 1996 se ha dedicado especial atención a estos aspectos.

La cantidad total de desperdicios y basura recogida regularmente en las papeleras de las zonas de recreo y en los margenes de caminos y carreteras ha sido de 92.162 kg.

A estas cantidades hay que añadir las actuaciorres puntuales realizadas con la colaboración ciudadana e institucional, que han sido las sigu ientes :

Actuación conjunta con el AMB:

Carreteras datos kilos Sarrià/Molins de Rei 23-02-96/07-03-96 32.710 Calle Muntanyenca (Esplugues) 05-03-96/13-03-96 41.000 Explanada de acceso al vivero 07-03-96/08-03-96 470 Camino Pas del Rei 11-03-96/11-03-96 1.300 Font del Ferro 13-03-96/13-03-96 650 Sant Pere Màrtir 14-03-96/14-03-96 870 Torrent de la Llet (la Maña) 15-03-96/15-03-96 950 Ctra, Cerdanyola 12-03-96/19-03-96 10.100

Total: 88.150 kg

También hay que resaltar la recogida de 323 neumaticos en la Ctra. Sarrià-Molins de Rei, y de 59 neumaticos mas hasta el punto ki lométrico 6,5 de la Ctra. Horta­Cerdanyola .

Otras actuaciones * Voluntarios forestales de la Genera litat - 31 de marzo: recogida de 2.200 kg de runas y 18 neumaticos desde Sta. Creu d'Olorda hasta Can Bofill (Molins de Rei) - 27 de noviembre recogida de 2.800 kg de escombros en Can Barba (Valldoreix)

- Voluntarios del parque de Collserola: - 10 de febrero: recogida de 1.200 kg de 2scombros en las explanadas de Can _ evallol (Barcelona) - 8 de marzo: recog ida de 1.140 kg de escombros en Mas Sauró (Barcelona)

Vigilancia

::1 servicio de Guardas del Pa rque, en su cuarto año de existencia, ha consolidado su abor diaria de vigilancia y control de actividades ilegales. Hay que destacar la colaboración con las guardias urbanas de los municipios, con las patrullas rurales de la General itat y con las patru llas de SEPRONA de la Guardia Civil. Esto ha permitido canal izar muchas denuncias y disminuir las que rea liza directamente el Parque (este año el número ha bajado hasta 30).

En resumen, puede decirse que el Servicio de Guardas ha patrullado un tota l de 3.600 horas y ha recorrido mas de 25.772 km durante el año 1996.

DENUNClAS DE LOS GUARDAS DEL PARQUE EN 1996

Número total de denuncias: 30

C=:J N.o DENUNCIAs

ACTIVI DADES DENUNCIADAs

Vertido de t ierras Ui, Aguas residuales Ui,

Apertura pista forestal Ui, Asfaltada de pistas ~l

Caza furtiva de pajaros ~l Caza furt iva lll!IJ,

Desg uace de coches lll!IJ, Desmontes ~3

Huertos ¡Iegales !!lli, Almacenamiento ¡legal ~l Movimientos de tierras g4 Obras de construcción ~7

Obras de ampliación ~l Ocupación ¡legal ~l

Instalación repetidores ~l Tala de pinos ~l

55

Obras y Proyectos

Introducción

En 1996 se han proseguido las tareas de mantenimiento y consolidación, prevaleciendo sobre todo las actuaciones que van dando un aspecto de urbanidad al Parque.

Finalización de obras iniciadas en 1995

- Creación de una zona húmeda y de un mirador en la Pedrera dels Ocells, en Santa Creu d'Olorda - Construcción de la tejonera experimental en la finca de Can Balasc - 1 a fase de las obras de rehabilitación de la Masía de Can Balasc, así como la 3 a

fase de los accesos y urbanización y el cierre de una terraza y los corrales - Plataforma de observación de aves en el Turó de la Magarola - Ejecución de actuaciones de reparación y obras de mejora en diversas areas de recreo. - Iluminación exterior en el area de recreo del Torrente de Can Coll, así como la construcción de una rampa. - Iluminación del túnel bajo el pantano de Vallvidrera - Reparación del edificio anexo a la sede del Patronato

Obras iniciadas en 1996:

- Restauración de la riera de Sant Cugat y parque de Canaletes y Guiera en el tèrmino municipal de Cerdanyola del Vallès. - Reparación de los espacios anexos a las carreteras BV-1468, BP-1417 Y BV-141 5. - Adecuación como mirador de la cumbre del Puig de la Guàrdia - Pintado de los exteriores de la sede del Patronato, elementos metalicos del parque de Vallvidrera y de la zona de recreo del Torrente de Can Coll. - Obras de meJora en itinerarios, zonas de recreo y fuentes. - Reparación de los edificios de equipamiento del Parque - Reposición de señalización y mobiliario.

56

Redacción de proyectos y estudios

- Estudio informativo de la obertura del paseo de las Aguas en el distrito Horta-Guinardó - Estudio informativo y estudio de impacto ambiental de la 2 a fase del paseo de las Aguas, del tramo del turó del Temple al mirador dels Xiprers. - Estudio y anteproyectos en diversas areas perimetrales del Parque, en colaboración con los ayuntamientos y distritos respectivos. - Proyecto de reformas del Centro de Información y sede del Patronato - Sistema de Información Geografica (SIG)

Zonas de recreo y otros

Pedrera dels Ocells en Santa Creu d'Olorda

Se acaban las obras de creación de una zona húmeda, mediante un sistema de pequeños d¡ques de contención de agua y un mirador en la parte superior de la cantera, así como el cierre correspondiente de alta calidad. Esta obra se ha realizado con la colaboración económica y tècnica de la empresa Valenciana de Cementos, SA

Aspecto actual de la Cantera de las Aves.

Observatorio de aves en el Turó de la Magarola

Se realiza una obra modesta pero largo tiempo esperada: la plataforma y el equipamiento correspondiente a fin de poder hacer, con las ópti mas condiciones de confort y seguridad, la observación y el seguimiento de las aves migratorias que anualmente pasan por la vertical del Turó de la Magarola.

Nuevas instalaciones en el Turó de la Magarola.

Restauración de la Riera de Sant Cugat y parque de Canaletes y Guiera, en el término municipal de Cerdanyola del Vallès

Una vez obtenidos los fondos de FEDER de la Comunidad Económica Europea por parte del Ayuntamiento de Cerdanyola, y realizadas las licitaciones pertinentes, se han empezado las obras de este ambicioso proyecto consistente en la limpieza y restauración integral de la riera de Sant Cugat y de sus margenes, y la conformación de los espacios libres frente a los polígonos de Canaletes y Guiera a fin de convertirlos en parque fronterizo de Collserola.

Adecuación como mirador de la cumbre del Puig de la Guàrdia

:lar su situación geogràfica, el Puig de la Suàrdia reúne todas las condiciones para ser Jn excelente mirador del Vallès. Ello lo aprovecha el Centro de Educación Ambiental de Can Coll en sus programas pedagógicos. -'lS obras de adecuación iniciadas ardenan la cumbre y, mediante unos elementos dentificativos, permiten optimizar las observaciones que al lí se rea lizan.

Reparación de los espacios anexos a las carreteras BV-1468, BP-1417 Y BV-1415

Jurante este año se ha realizado el proyecto J se han empezado las obras de arreglo de os margenes de las carreteras, con dos objetivos; en primer lugar para evitar vertidos incontrolados, y en segundo lugar para ofrecer la imagen de urbanidad que deseamos que dé el Parque. La actuación consiste en colocar pilones de cierre, barandas, traviesas clavadas, piedras ciclópeas, bancos y señalización, así como la confarmación y limpieza de los espacios.

Arreglo y obras de mejora en diversas zonas de recreo

Ademas de los habituales trabajos de reposición de los elementos del mobiliario y señalización que precisan las areas de recreo debido al intenso uso al que se ven sometidas, también se han real izado cambios que afectan mas profundamente a estas areas. En concreto, en el area del torrente de Can Coll se ha colocado un gran mastil con un foco en lo mas alto a f in de iluminar el area del restau rante y parte de los estacionamientos; también se ha rea lizado una rampa para faci litar el acceso al restaurante a las personas necesitadas de si llas de ruedas. AI túnel que pasa por la base de la presa del pantano de Val lvidrera se le ha dotado de un sistema de iluminación. En el area de Santa Creu d'Olarda también se han realizado trabajos de acondicionamiento.

Red viaria y señalización

Durante todo el año se ha seguido trabajando en la red basica yen los caminos

de paseo; acondicionamiento de firmes y de la cuneta; arreg lo de pequeños corrim ientos de tierras, y haciendo el mantenimiento y las reposiciones tanto de la señalización como del cierre de candados

Edificaciones

Finalización de la 1." fase de las obras de rehabilitación de la masia de Can Balasc

Ha fi nalizado la primera fase de las obras de rehabil itación de la masía, que ha consistido basicamente en la demolición del techo, del almacén anexo y de determinadas paredes y forjado; reca lzar las paredes maestras, encintar la planta y la correspondiente colocación del forjado, de la estructura de la techumbre y de la propia techumbre.

Se han culminado, también, los trabajos de urbanización de los exteriores y de los accesos en su 3a fase, así como el cie rre con una reja de una terraza y los corra les anexos a la masía.

Finalización de las obras de una tejonera artificial

Ya se ha acabado la construcción de una tejonera artificial desti nada al estudio de los tejones (Me/es me/es) . Esta obra ha cons istido en un cubículo enrejado en paredes y techo, conectado med iante unos agujeros a un túnel irregular de cristal y protegido por una plancha meta lica, insonorizado y climatizado. Esta obra servira para que los natura listas y el personal especializado puedan estud iar el comportamiento de los tejones sin que estos se aperciban de el lo.

Acondicionamiento del edificio anexo de la sede de los servicios técnicos

Han finalizado las obras en el edificio anexo a la sede, consistentes en dota r de una nueva distribución a la planta baja, la pavimentación de las dos plantas, la reparación de la barandil la existente y otros trabajos menores.

In terior de /a tejonera artificial.

Redacción de proyectos yestudios

Estudio informativo de la apertura del paseo de las Aguas en el distrito de Horta-Guinardó

A f in de poder contratar la realización del correspondiente estudio de impacto ambiental, preceptivo en una actuación de esta naturaleza, se real iza el estudio informativo de la apertura del paseo de las Ag uas al distrito Horta-Gu inardó.

Estudio informativo y estudio de impacto ambiental de la 2." fase del paseo de las Aguas, del tramo del Turó del Temple al mirador de Els Xiprers

Por las mismas razones argü idas en el apartado anterior, se realiza estudio informativo y se recomienda la rea lización del estudio del impacto am biental a una empresa especializada.

Proyecto de reformas del centro de información y sede del Patronato

La dinam ica de fu nciona miento del centro de información y of ici na técnica del Parque de Collserola ha ob ligado a hacer unos ajustes en la distribución del ed ificio.

57

Basicamente, estos se concretan en: redistribución de la zona de recepción, Presidencia y Gerencia, así como del Departamento Jurídico, en la planta superior; cie rre de la escalera de comunicación mediante paramentos y puerta de cristal, así como el cierre de la comunicación con el espacio de detras del mostrador de información de la planta baja, y acondicionamiento para lugares de trabajo para el SIG de detras del Departamento de Prevención de Incendios, en la planta semisubterraneo.

Con est e fin se ha redacta do el proyecto correspondiente.

Estudios y anteproyectos en diversas areas perimetrales del Parque, en colaboración con los ayuntamientos y distritos respectivos

La progresiva consolidación, tanto de la imagen del parque como de sus realizaciones, ha comportado que los ayuntamientos del Parque pidan cada vez mas la colaboración de los servicios técnicos del patronato para realizar pequeños proyectos de ensamblaje en las difíciles y, al mismo tiempo, importantes zonas fronterizas. Este es un camino que puede reportar grandes ventajas al Parque, porque la financiación de estas obras basicamente correra a cargo de los presupuestos municipales.

Sistema de Información Geogratica (SIG)

Durante el año 1996 se consolida el SigParc (Sistema de Información Geografica para la gestión integral del Parque). Ha finalizado la primera versión de los instrumentos y aplicaciones en las areas del Dispositivo de Prevención de Incendios y de la gestión forestal. Se han iniciado los módulos para la gestión urbanística y la gestión de la fauna. Se rea liza la aplicación FocNou para la localización en tiempo real de los focos de incendio sobre la cartografía digital en plataforma Pe. El SigParc se rea liza junta con el Servicio de Informatica de la Mancomunidad de Municipios del Area Metropolitana de Barcelona.

58

Divulgación y educación ambiental

nformación, divulgación y promoción ambiental

s.:a línea de gestión se propone explicar los "ores del Parque como exponente de un

:irr1bito natural, así como el sentido de su ::::mservación y de la naturaleza en general, a "'" de conseguir, de todos y cada uno de los ::: Lldadanos, el conocimiento y la sensibilidad ::Je los garanticen. AI mismo tiempo, se :::'etende promover un uso mejor y mas ~teresante de los recursos educativos y Jdicos, que contribuya a mejorar las ::ondiciones de vida de las congestionadas :::ddades metropolita nas.

_os t res equipamientos del parque son las 'lfraestructuras basi cas para coordinar y

:::Inamizar esta línea, que se concreta en "lú ltiples actividades participativas y en un ouen número de publicaciones.

El Centro de Información

::1 Centro de Información del parque es el l1gar desde el que se coordinan y dinamizan as actividades participativas y educativas ciudadanas relacionadas con el Parque. Sus objetivos son, por tanto, ofrecer una información general basica y practica 'Iugares, posibilidades, transportes, servicios, etc.), sugerir actividades encaminadas al conocimiento del Parque y de sus valores y promover un uso educativo y respetuoso .

Como medio de difusión fundamental, se edita trimestralmente el Butlletí del Parque, en el que se reflejan tanto las actuaciones del Patronato como los diferentes acontecimientos o noticias relacionados con Collserola. El Butlletí es de suscripción gratuita y actua lmente se hace llegar a cerca de 18.000 direcciones, entre personas interesadas y organismos e instituciones.

Otras tareas del Centro de Información son: la atención al público, personal y telefónica, la difusión de las activi dades promovidas desde el Patronato, a través de la prensa y de los diferentes medios de información a

los ciudadanos, la actualización del directorio de suscriptores al Butlletí del Parque y la venta de las publicaciones del Patronato.

La oferta del Centro de Información se completa con la posibilidad de realizar, por parte de las escuelas, visitas guiadas que comprenden, ademas de la oferta habitual del Centro, la realización de actividades de descubrimiento del medio a través de los sentidos, o bien un recorrido en autocar por el Parque combinado con pequeños paseos a pie y que resulta idóneo para los grupos de secundaria o grupos organizados de entidades. Estos itinerarios los guía personal especial izado.

El Centro de Información los días laborables

Entre sema na, el principal usuario es la escuela. Para las escuelas, el Centro de Información constituye una alternativa a los Centros de Educación Ambiental del parque cuando estos estan Ilenos. Se ofrecen propuestas que permiten combinar el recreo y la didactica, así como la posibilidad de trabajar temas específicos (EGB), temas de medio ambiente o ejemplos de gestión (BUP, COU, Y Escuelas Taller). Este año han visitado el Centro de Información cerca de 15.000 alumnos, de los que casi 12.000 han realizado alguna de las actividades de descubrimiento que ofrece el Centro.

Año 1996 N.o visitantes

Alumnos preescolar 1.851 Alumnos Primaria y EGB 8.300 Alumnos ESO y BUP/COU 2.098 Alumnos FP 262 Alumnos Escuelas Especiales 132 Centros y esplais 1.451 Personas y grupos organizados 717 Total 14.811

La disminución del número de alumnos visitantes respecto al año anterior responde a la disminución de alumnos en los centros escolares, y también al hecho

de que las visitas escolares al Centro de Información ya son practicamente todas concertadas para realizar actividades, lo que contribuye a aumentar la calidad de la visita en comparación con las no concertadas, que tienen, por tanto, un caracter mas lúdico.

El Centro de Información los días festivos

El visitante-tipo de los sabados y días festivos son familias, principalmente con niños pequeños, y excursionistas. Unos buscan información y acuden con ganas de disfrutar del entorno que se les ofrece y para pasar la mañana; otros, los andarines, acuden sobre todo para encontrar novedades en cuanto a itinerarios a pie o en bicicleta, nuevas zonas reformadas, etc., a fin de seguir descubriendo lugares nuevos en la sierra . El horario de atención al público es de 9,30 a 15 h.

Este año se ha puesto en marcha una nueva actividad los sabados por la mañana . Los principales destinatarios de la misma son los grupos familiares que visitan el Centro y que, por la diferencia de edades y de intereses de los integrantes de dichos grupos, no todos los miembros obtienen un provecho equitativo. Por ello, se pensó que una actividad de breve duración, 30 minutos aproximadamente, para grupos reducidos (max.: 30) y conducida por un especialista, podía ofrecer una visión mas global y atractiva acerca de lo que hay y se hace en el Parque. Así, cada sabado, durante todo el año menos en agosto, se ha tratado un tema distinto como motivo de la actividad: entre construir y colocar una caja-nido y realizar un recorrido siguiendo los rastros de un jabalí, se han ensayado una larga y variada lista de temas.

Esta actividad, denominada Conocer el Parque de cerca ha su mado la cifra de 905 partic ipantes entre marzo y diciembre.

59

Año 1996 días Total vísitantes

invierno 25 3.761 primavera 30 5.264 verano 30 3.006 otoño 28 5.933 total 113 17.964

Conviene destacar el incremento de vis itantes respecto del año anterior (2.147 personas mas), lo que sign ifica que la oferta del Parque resu lta todavia muy atractiva .

Pa se os gu iados y otras actividades

Noches de astronomia : sesiones de iniciación a la observación del cielo y de los cuerpos celestes . Se celebran dos viernes del mes en Mas Pins y en el Centro de Información. Durante 1996 se realizaron 47, con un total de 1.505 participantes.

ColIserola-Tour: paseo por la sierra que combina el autocar con el paseo a pie . Actividad que se ofrece a cualqu ier grupo organ izado (escuelas, esplais, centros recreativos, etc.) . Se han rea lizado 15, con la participación de 750 personas.

Campañas y colaboraciones

* Octava Campaña de rapaces del 14 de septiembre al 13 de octubre. Esta campaña de seguimiento y observación de la migración de aves rapaces ha permitido consolidar esta iniciativa en cuanto campaña de participación colectiva. Muchos observadores circunstanciales se han ido impl icando progresivamente en el seguimiento, aportando, incluso, datos. Este año los participantes se han acercado a los 1.500, entre colaboradores activos y personas interesadas.

* Campaña de colocación de cajas-n ido, ya tradiciona l en el Parque. Hay que recordar que se trata de la primera campaña en la que participaron colaboradores voluntarios.

En colaboración con el Area de deportes del Ayuntamiento de Barcelona se Ilevaron a cabo las colonias de verano "Campus Olimpia en el parque de Collserola ".

60

Día de Collserola

Bajo el lema «¡No al fuego!», el dia 5 de mayo se ce lebró el Dia de Collserola de este año . El objetivo consistia en exp licar de manera practica en qué consiste el Programa de Prevención de Incendios Forestales del Patronato, destacando especialmente la aplicación del decreto de Prevención de Incendios Foresta les en lo relat ivo a las franjas cortafuegos en los margenes de los caminos y de otras zonas con riesgo de incendio. Los participantes, cerca de 1.000 personas, se concentraran en tres puntos del parque - Turó d 'en Fotjà, Turó d 'en Quirze y los alrededores del Observatori o Fabra- donde se Ilevaron a cabo las labores de limpieza antes mencionadas. El número de participantes fue el adecuado, ya que el tipa de tareas que se propusieran tampoco eran adecuadas para niños o personas mayores por comportar algún riesgo de pequeños accidentes. El aspecto pedagóg ico de la actividad lo cubrió un opúsculo dedicado al ciclo del bosque y que insistia especialmente en los conceptos de biomasa, productividad del bosque y continuidad de combustible en el bosque. La difusión de la Diada se realizó mediante el envio de 17.000 folletos anunciadores y repart iendo pegatinas y carte les por los municipios que rodean el Parque.

Dia de Collserola 1996.

Publicaciones y audiovisuales

Pese al reducido presupuesto con el que este año se ha contado para pub li caciones, hemos pod ido cump li r con el comprom iso adquir ido con los part icipantes en el "1 1 Simposio sobre Espacios Naturales en Areas Metropolitanas y Periurbanas": publicar el libro con las ponencias, comunicaciones y reflexiones que se presen taron en el mismo.

En colaboración con la editorial Mediterràn ia, se ha publicado el cuento Así es el Parque de Collserola que se presentó en la Diada de Sant Jordi. Esta publicación va dirig ida a niños y niñas de entre 8 y 12 años.

1:t Així és

de Collserola

" ,'; ¿~ f

;.t.ú~Jk Detalle del libra Aixi és el Parc de Collserola.

También se ha editado un poster a todo color sobre 105 ambientes naturales del Parque. Este poster, editado en tres idiomas - catalan, castellano e ing lés- se ha enviado gratu itamente a todas las escuelas del ambito de Col lsero la y ha ten ido muy buena acogida .

En resumen, se han editado las sigu ientes publicaciones y audiovisuales:

- Reed ición rev isada del librito Itineraris en bicicleta pel Parc de Collserola - El curs al Parc. Pequeña pub licación destinada a escuelas y entidades, que

explica todas las posibilidades educativas y de recreo que ofrece el parque - Díptico Campaña de Observación de la M igración de Aves Rapaces - Butlletí (31, 32, 33 Y 34) - Memoria de Gestión 1995 - Díptico de presentación: "La Pedrera dels Ocells" - Programa, pegatinas y póster del Día de Collserola 1996 - Catalogo del programa de patrocinio - Póster "Los ambientes naturales del parque de Collserola" - Així és el Parc de Collserola. Cuento dirigido a niños y niñas de 8 a 12 años. - Libro de ponencias y conferencias del " 11 Simposio sobre Espacios Naturales en Areas Metropolitanas y Periurbanas" - Vídeo producido por TVE en Cataluña: Una iJ.lusió pel Parc que trata de la labor de los voluntarios de Collserola. - Vídeo producido por TVE en Cataluña: Les fonts de Collserola.

Educación Ambiental

Una parte importante de las intervenciones educativas de la sección se ha dirigido a los programes, destinados a las escuelas e institutos del Area Metropolitana de Barcelona . Otra parte, mas difícil de valorar numéricamente, se ha destinado a la creación de nuevos materiales educativos, a la búsqueda ya la reflexión sobre temas vinculados a la educación ambiental.

El tema que se ha trabajado con mayor profundidad ha sido la posi ble apl icación educativa del documento "Cuidem la Terra: una estratègia per viure de manera sostenible". El texto de este documento, que fue redactado por la Unión Internacional para la Naturaleza (UICN), el Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF) y el Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA), propone una serie de líneas de trabajo a fin de conseguir un desarrollo que no ponga en peligro toda la Tierra. Un desarrollo que sea sostenible, o sea, que se pueda mantener sin destruir los recursos actuales y futuros. Desde nuestro punto de vista, el parque de Collserola es una pieza clave en el tejido metropolitano de cara a la conservación de los recursos naturales.

El trabajo de reflexión y creación de una parte del año se esta materializando en una serie de propuestas de actividades que configuraran un programa educativo con un enfoque nuevo. Sera interdisciplinar. Globalizador y muy activo. La escuela La Unió de Sant Just Desvern participó en la prueba piloto del nuevo programa con un resultado muy satisfactorio. Todos los niños de la escuela participaron en una jornada de colaboración con el Parque bajo el lema "Cuidemos la Tierra. Cuidemos Collserola" Las activi dades, en función de la edad, fueron diversas: recoger basuras, hacer el seguimiento de las enfermedades de los arboles, recorrer los caminos de la sierra a fin de informar del estado del mobiliario y de la señalización del Parque, etc. Con vistas al próximo curso, se trabajó en el diseño de un audiovisual, de una exposición itinerante y de diversos recursos que requieren de la implicación de los maestros en la conservación del Parque y del Planeta. Desgraciadamente, algunas de las nuevas propuestas, a la espera de patrocinador, no podran ver la luz.

En el capítulo de relaciones hemos de comentar la celebración del primer encuentro de coordinación de técnicos municipales de educación de los municipios del ambito del Parque, que Ilevó a hacer sesiones específicas para los trabajadores de los Centros de Recursos de Barcelona.

Una parte de la labor educativa se ha dirigido a los estudiantes de magisterio de la universidades de Barcelona . A través de las sesiones especiales de didactica y de los períodos de practicas, hemos colaborado en la formación de unos 500 futuros educadores . Las practicas de los estudiantes universitarios en los centros de educación ambiental han supuesto el trabajo intenso de 31 alumnos, que han destinado unas 1.700 horas de trabajo a la colaboración practica con los educadores.

Durante 1996 también se ha trabajado para poder estar conectados a ot ros equipamientos de Cataluña, de España y

de Europa . En concreto, los equipamientos del parque han quedado inscritos en el Censo de Equipamientos de la Generalitat de Cataluña y del Ministerio de Medio Ambiente.

La educación ambiental, vista desde Collserola, ha esta do presente en fórums de debate, como las V Jornadas Nacionales de Educación Ambiental (Reus, noviembre de 1996) o el 5.0 Congreso de Psicología Ambiental celebrado en Barcelona.

Cuidem os la Tierra, Cuidem os Collserola.

Cuidem os Collserola: entrega de diplomas.

61

Procedencia de los alumnos de Can Coll y Mas Pins el curso 1995-1996

Barcelona Cerdanyola del Val lès El Papiol Esplugues de Llobregat Molins de Rei Montcada y Reixac Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Just Desvern Otras poblaciones AMB Poblaciones diversas Total:

6.789 2.390

O 469 146 129 366

50 131

1.902 1.699

14.071

Collserola en la V Conferencia Nacional de Educación Ambiental.

Can Col l Centro de Educación Ambiental

Como en años anteriores, la oferta de Can Coll a los escolares se ha organizado a través de dos programas denominados genéricamente: «Aproximaciones» y «Experimentemos». Las «Aproximaciones» han girado en torno a cuatro grandes temas: geografia, vegetación, fauna y mundo rural. Las actividades de «Experimentemos» han centrado su atención en Collserola, en el bosque y en la granja.

Ademas, y a fin de aprovechar los recursos que ofrece la masia, se ha experimentado

62

una serie de programas de visita de breve duración, centrados en el conocimiento del sistemas de vida rural del siglo pasado y unas sesiones de conocim iento de los animales de granja dirigidas a los niños y niñas de educación infantil 0-3

Los maestros que han tomado parte en algunas de las actividades las han preparado conjuntamente con los educadores del Centro en las sesiones de sabado o lunes.

En total, han trabajado en Can Coll, durante una jornada del curso escolar 1995-1996, mas de 11.000 alumnos de Educación Infantil y Primaria con sus maestros.

El Centro permanece abierto al público los domingos y festivos. Este año ha recibido cerca de 3.200 visitantes.

Mas Pins Centro de Educación Ambiental

La oferta de actividades del Centro se ha organizado este año a partir de tres programas, con un total de siete propuestas de trabajo diferentes. Las "Búsquedas" de vegetación o fauna son la novedad que se ha sumado a los programas ya existentes de "Descubrimientos" e " Investigaciones".

Investigar el bosque.

Descubrir la geografía.

Respecto a las mejoras en infraestructura, el hecho mas destacable ha sido la reparación y equipam iento de una nueva sala de trabajo para grupos de 20-25 personas. Este hecho supone a partir de ahora una ampliación de la capacidad de acogida del centro, ya que en el caso de grupos reducidos se podra atender el m ismo dia a dos grupos de diferente procedencia, cosa que hasta ahora no habia sido posi ble.

En tota l, el número de alumnos que han trabajado en Mas Pins durante el último curso ha sido de 2.325 repartidos en 93 actividades. Todos los profesores responsables de los grupos hacen una sesión de trabaJo previa en el centro, lo que ha representado 29 sesiones preparatorias durante el último curso .

Como novedad en materiales didadicos, se han publ icado los dossiers del maestros de descubrimiento de la vegetación y de la ¡Iwest¡gación faunística.

En los fines de semana y durante las vacaciones escolares, el centro sigue acog iendo grupos de trabajo que lIevan a cabo su propio programa. Durante el año se ha acogido a 34 grupos, con un tota l de 658 personas que han realizado 68 visitas de distinta duración.

Centro de Documentación y Recursos Educativos

.Jurante 1996 el servicio se ha ofrecido al Dúblico de 10 a 14 h los días laborables. =1 CDRE ha atendido 270 consultas personales, telefónicas, por correo o fax).

_as consultas han implicado 252 ::>réstamos.

:Jrocedencia de las consultas ::scuelas (profesores y maestros) 65 % estudiantes universitarios 14 % Bibl iotecas y CRP 9 % Otros 12 %

=1 préstamo de material audiovisual es uno de los servicios que tiene mas demanda. Los vídeos del Parque se han prestado en 67 ocasiones. Otra línea de materiales de préstamo son las colecciones de diapositivas de producción propla, que se han cedido 47 veces para facilitar la preparación de las activi dades.

No se contabilizan en estos datos los préstamos efectuados a través de los Centros de Recursos Pedagógicos que, desde este curso, disponen de todo el material educativo del Parque, que prestan a las escuelas y a los maestros.

A fin de que la información sobre Collserola esté disponible en todos los centros educativos del area metropolitana de Barcelona, se han entregado a las escuelas, institutos y centros de recursos que lo han solicitado.

La exposición itinerante "i Fuego en el bosque !" se expuso durante el mes de marzo en Sant Just Desvern. La visitaron unas 250 personas, y entre elias grupos escolares.

La biblioteca contaba a final de año con 2.545 documentos registrados. Ademas, se han recibido regularmente 30 publicaciones periódicas y 2 boletines de sumarios. Las entradas de documentos han sido por compra, donación o por intercambio con instituciones o grupos. En total, se han ingresado 102 documentos procedentes de donaciones particulares, que representan el

25 % de las entradas del año.

A fin de mantener la relación con los maestros, las escuelas, los grupos y las instituciones que se interesan por profundizar en el Parque de Collserola y con los servicios de información que puede difundir el CDRE, se ha enviado información a 456 lugares, destacando las escuelas que han hecho consultas al CDRE, los centros de recursos pedagógicos y las bibliotecas del area de influencia del Parque, las revistas de educación, las administraciones y 105 grupos con 105 que se mantiene intercambio de publicaciones, etc.

Durante el año se han hecho diversas sesiones de presentación del servicio, directamente en Can Coll, o bien en encuentros de maestros, escuelas de verano, simposios, etc.

La tercera Sesión de TrabaJo de Centros de Documentación de Espacios Naturales Protegidos se lIevó a cabo en Collserola a mediados de noviembre. Haciéndonos eco de las inquietudes de los documentalistas que iban a participar, se organizó en torno a la información electrónica: bases de datos, CD-ROM, correo electrónico, búsquedas en lnternet, etc. Se pudo contar con la colaboración de especialistas de la UAB y del Servicio de Parques de la Diputación de Barcelona.

Los voluntarios del Parque

Casi unos 40 voluntarios han intervenido de manera regular (una vez al mes durante 1 año como mínimo) en las labores diseñadas en el Plan de Voluntarios.

Realizan tareas dirigidas al usuario del Parque: itinerarios guiados e interpretados, a pie y en bicicleta, y activi dades de gestión forestal: inventario forestal! seguimiento fitosanitano, repoblaClones, limpiezas y fotografiar el bosque.

Este año se han ido constituyendo equipos de trabajo casi para todas las labores, coordinados por un responsable que garantiza una mejor participación y calidad de

servicio. Todos los equipos de voluntarios son coordinados por los Servici os Técnicos del Parque, responsables de la formación y del seguimiento, según las necesldades de los voluntarios en función de la labor aSlgnada .

Si se hace una valoración global, puede constatarse que, ademas de trabajar para la consolidación de la entidad, parte de las actuaciones de este año han ido encaminadas a la difusión de la organización de los voluntarios.

Este año la organización de los voluntarios ha alcanzado los siguientes objetivos:

Conmemoración de cinco años de voluntariado

Los voluntarios pertenecientes a la primera promoción, que firmaron su compromlso con el Parque en setiembre de 1991, lo renovaron por sexta vez en una jornada festiva y de reconocimiento a la acción voluntaria. Lo mismo hicieron los voluntarios de la cuarta promoción . El acto, que, como todas las jornadas de renovaciones fue presidido por Antonlo Pérez, presidente del Consejo de Administración y Marià Martí, director gerent, reunió a mas de un centenar de voluntarios. Martí Boada ofreció una conferencia sobre el medio ambiente y el voluntariado. También se expusieron fotografías representativas de las actividades de los voluntarios en los cinco primeros años.

Edición del vídeo de difusión: Una il·lusió pel Parc

El segundo canal de TVE emitió el reportaje: "Una il·lusió pel Parc " en el programa Giravolt. Mediante el acuerdo Patronato-TVE Cataluña SA, fue poslble la colaboración entre técnicos, periodistas y voluntarios de ambas instituciones. El ente público de TV cedió el vídeo al Patronato como material de difusión.

Constitución del Consejo del Club de Voluntarios

Uno de los derechos de los voluntarios es el de participar en las actividades del Club de los Voluntarios. El Club, las actividades del

63

cua I no interfieren con las propias del Parque, pretende cohesionar al grupo de voluntarios y crear víncu los de colaboración entre todos los voluntarios y el Patronato. Este año se han elaborado los estatutos de la organ ización, aprobados en asamblea, y han sido elegidos democraticamente los miembros del consejo.

Consejo Municipal de Asociaciones de Barcelona

Los vo luntarios del Parque de Collserola forman parte del Consejo y participan en los equipos de t rabajo del sector de medio ambiente. También son representantes de las asociaciones de medio ambiente en el Pleno del Consejo.

Participación en la Feria de Entidades de Voluntariado de Barcelona

El Consejo Municipal de asociaciones organizó una feria durante los días de la Fiesta de la Mercè. Durante los cinco días de la feria, el estand de los vo luntarios -situado entre otras entidades en la Pza. Cata luña- atendió a gran cantidad de ciudadanos interesados por la acción voluntaria en Col lserola y por temas relacionados con el Parque.

Los voluntarios del Parque también han estado presentes mediante comunicaciones, charlas de difusión en instituciones de voluntariado, centros, y ponencias como: "Las jornadas de voluntariado ambiental" en M:ílaga, organ izadas por la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

Consolidación de la labor

Itinerarios guiados Este año han atendido a unos 1.700 usuarios, que han visitado, individualmente o en grupos, los centros de información. En cuanto a itinerarios de media jornada, de jornada completa y de paseos para gente mayor, muchas de las excursiones de este año han Ilegado al límite de las inscripciones. Los equipos responsables han hecho 24 excursiones -la mitad de elias de nuevo

64

diseño- y han guiado a 1.100 excursionistas. También se ha consolidado la labor de observación de las aves de Can Coll, iniciada en 1995, reforzando y formando el equipo de los 15 voluntarios especia lizados.

1.200 kilos de desechos.

Gestión forestal Todos los equ ipos que hacen actividades silvícolas han trabajado con el compromiso establecido: 5 equ ipos de 6 voluntarios han hecho inventario forestal, 3 grupos de 4, repob laciones, y dos grupos de 5 seguimiento de plagas. Dentro del plan de limpiezas, se han hecho cuatro actuaciones.

Colaboraciones e intercambios

Como en el año 1995, una cuarentena de voluntarios se desplazaron al Delta del Ebro, don de permanecieron dos días para dar apoyo al censo de aves muertas en las playas que organiza el parque Natural del Delta del Ebro.

También colaboraron en una repoblación en los Aiguamolls de l'Empordà. Se trataba de trasp lantar olmos, sauces, tamariscos y fresnos de unos viveros cerca nos al Cortalet y plantarlos junta a los canales de los Aiguamolls.

Los Amigos de los Parques Naturales y los del Museo de Zoología hicieron una visita al CI. de Va llvidrera, un iti nerario guiado y un intercambio de experiencias con los vo luntarios del Parque.

Participación en la Fiesta de Sant Medir.

Conocer Collserola de la mano de los Voluntarios.

Nueva promoción

En el mes de abri l, 21 nuevos volunta rios firmaron su compromiso con el Parque. De esta manera, la organización alcanza un número total de 140. Renovaron los voluntarios de la segunda, tercera y cuarta promociones.

Formación

A lo largo de estos años se han Ilevado a cabo las formaciones siguientes: * Formación bàsica inicial para los voluntarios de la sexta promoción. * Formación específica para las labores de inventario (dos de segu imiento), repob laciones (dos de seguimiento), seguimiento sanitario (dos de seguimiento), itinerarios guiados (la masía de Can Coll y el itinerario de Puig de la Guàrdia), observación de aves e itinerarios guiados a pie (jornada de programación-revisión). * Formación especializada en los cursos de los ciclos de botànica y topografía y orientación .

Día de Collserola

98 voluntarios participaron en los tres Jgares en que se desarrollaba la actividad

::lel Día de Col lsero la. Hicieron labores oropias de la jornada -recogida de ramas-, así como de tutela de los participantes e información .

Actividades del Club de Voluntarios

Como se ha dicho anteriormente, hay que destacar que este año se han redactado los estatutos y que han sido elegidos democraticamente los miembros del Consejo. Ademas, el Club ha gestionado las siguientes actuaciones: las fiestas de la Castañada, Primavera, Carnaval y Navidad. Las sa lidas al Delta del Ebro y a Sant Llorenç del Munt La edición de los cuatro Erola, butlletí dels Voluntans del Parc de Collserola, correspondientes al año, reglamentados en el depósito legal correspondiente.

Programa de Patrocinio

El año 1996 marca el cierre de un primer período de tres años dedicado al desarrollo y consolidación del Programa de Patrocin io del parque de Collserola. El ejercicio de 1996 ha sido influido por una etapa de t ransición económica que se ha visto reflejada también en los presupuestos de mecenazgo de las empresas, y que han sid o muy conservadores. Esto, en cierta medida, ha marcado los resu ltados del Programa de Patrocinio -en cuanto a aportaciones recibidas.

Doce entidades patrocinadoras han firmado este año convenios de patrocinin con el Patronato de Collserola, apoyando diferentes proyectos de conservación y adecuación del Parque. La mayor parte de estas entidades colaboran con el Patronato desde el inicio del Programa de Patrocinio, lo que indica el buen nivel de implicación de los patrocinadores, así como el grado de reconocimiento en el ambito del mecenazgo que ha adquirido en estos últimos años el parque de Collserola.

A la hora de valorar las aportaciones dirigidas al parque por parte de las entidades patrocinadoras, hemos de distinguir entre las

económicas y las realizadas mediante productos y servicios.

Aportaciones

Económicas Productos y servicios Tota l absoluto

1996

11.414.894 27.920.900 39 .335.794

Acciones de comunicación del Programa de Patrocinio

Las diferentes acciones de comunicación del Patronato desarrolladas durante 1996 se han orientado hacia dos objetivos basicos: la difusión de los valores naturalísticos, educativos y sociales del parque de Collserola y la comunicación del Programa de Patrocinio, dando a conocer las entidades patrocinadoras y los proyectos patrocinados en los distintos ambitos del Parque.

En la labor de difusión del Programa de Patrocinio ha sido de gran importancia la colaboración de los medios de comunicación, los cuales, desde el principio del Programa de Patrocinio han da do su apoyo a las actividades del parque y al programa. Durante el año 1996 la principal difusión del Programa de Patrocinio se ha hecho mediante:

- "La Ventana de Collserola", pagina mensual de noticias referentes al parque de Collserola, a la institución gestora y al Programa de Patrocinio, que publica El Periódico de Cataluña

- La campaña anual de anuncios del Parque, que tuvo lugar entre el 18 de noviembre y el 8 de diciembre en el circuito catalan de TVl y TV2, con presencia de las entidades patrocinadoras al final del anuncio.

- El Butlletí trimestral del Parque, don de se expone el desarrollo de cada uno de los proyectos patrocinados, ademas de incluir una sección dedicada al Programa de Patrocinio.

Las acciones de comunicación emprendidas durante 1996 han sido apoyadas por la información que tanta la

prensa como la televisión han dedicado a los diferentes acontecimientos del parque de Col lserola. En este sentido, hay que destacar el acuerdo establecido entre TVE en Cataluña y el Patronato de Collserola para la realización de tres programas Giravolt de TV2 (" Las fuentes de Co llserola", "El Libro-guía del Parque", y "Los voluntarios de Collserola"), que han pasado a formar parte de los recursos audiovisuales del Centro de Información del Parque. TVE realizó también el anuncio del Parque de Collserola de la campaña 1996. En la misma línea de colaboración, el espacio informativo El medi ambient de TV3 ha dedicado dos programas monograficos al Programa de Patrocinio del Parque y a los diferentes proyectos patrocinados durante el año 1996 en Collserola, acercando de esta manera la identidad de las empresas patrocinadoras al conjunto de la sociedad .

Proyectos patrocinados en el parque de Collserola durante el año 1996

El contenido de los patrocinios que se desarrollan en el parque de Collserola pertenecen a los diferentes ambitos de la actividad de conservación, adecuación y actividades divulgativas que lleva a cabo el Patronato de Col lserola. El detalle de los proyectos patrocinados este año es el siguiente:

Valenciana de Cementos Portland: patrocin in de la restauración de la antigua cantera de Santa Creu d'Olorda y adecuación de este espacio como observatorio de aves y de la geología, conocido como Pedrera dels Ocells.

Instituto Municipal de Servicios Funerarios: patrocinin de los tratamientos sanitarios para el control de plagas forestales.

Caja de Ahorros de Cataluña: patrocinio de la edición de tres nuevos títulos de los Dossiers del Mestre, dirigidos a los Centros de Educación Ambiental del Parque.

Sony España: donación de materiales de comunicación y equipamientos para el Dispositivo de Prevención y Detección de

65

Incendios y para el Servicio de Información Geografica del Patronato de Collserola.

Nissan: donación de un vehículo para el Servicio de Medio Natura l del Parque.

Hoechst Ibérica: patrocinio del III Plan de mariposas diiurnas (ropalóceros) (Butterfly Monitoring Scheme).

Caja de Madrid: patrocinio de la Campaña anual de observación de la migración de aves de rapiña en el Turó de la Magarola.

San Miguel: patrocinio de la limpieza anual de la zona de recreo de Santa Creu d'Olorda, dentro del proyecto "Collserola neta" .

Coca Cola, Cobega: patrocinio de la edición del póster "Els ambients del Parc de Collserola", que se ha distribuido gratuitamente en 1.500 escuelas y centros del area metropolitana de Barcelona . Colaboración con el Día de Collserola 1996.

El Periódico de Cataluña. Ediciones Primera Plana, TVE en Cataluña (TVJ y TV2) Y Televisió de Catalunya (TV3 y Canal 33) Estos medios de comunicación han renovado diferentes acuerdos de colaboración con el Patronato de Collserola para la difusión del parque y del Programa de Patrocinio.

66

Ayuda a la fauna. Publicaciones divulgativas.

Prevención de incendios. Collserola limpia.

Actividades de educación ambiental. Recuperación yadecuación de espacios degradada;.

Hoechst (13 CON STRUCCIO N S

~. FERRAZ SL

t ~

W~~[ ~[ [Üll~[~~~, ~.A.

SONY

Institut Municipal dels Serveis Funeraris

S j\gbar

ci SOCIE1ATGENFRAI DA!GlASDlB/lr~nON"'.SA

"

1Ii ¡ ~ I 11 I ~ ~ -

~~Nido

() CAJA DE IY\ADRID

Televisión Española . SA

.dJ~ ~(F

CAIXA DE CATALU NYA

Fundació "Ia Caixa"

~~~ VA LENCIA NA 'Ji..'~DE CEMENTOS

67