PART IV IDENTIFICACIÓ, DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES · La descripció de les alteracions...

PART IV

IDENTIFICACIÓ, DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES

TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Identificació, descripció i valoració d’impactes

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 3

2. IDENTIFICACIÓ DE LES ACCIONS DEL PROJECTE ............................... 3

3. IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS

......................................................................................................................4

4. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES DIRECTES ......................................... 4

5. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES INDIRECTES...................................... 7

6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES ......................................... 7

6.1. Qualitat de l’aire................................................................................ 9

6.1.1. Descripció ..................................................................................... 9

6.1.2. Valoració de l’impacte sobre la qualitat de l’aire ........................... 9

6.2. Soroll .............................................................................................. 10

6.2.1. Descripció ................................................................................... 10

6.2.2. Valoració dels impactes sobre els nivells acústics ...................... 10

6.3. Geologia i geomorfologia................................................................ 11

6.3.1. Descripció ................................................................................... 11

6.3.2. Valoració dels impactes sobre la geomorfologia ......................... 12

6.4. Hidrologia........................................................................................ 13

6.4.1. Descripció ................................................................................... 13

6.4.2. Valoració dels impactes sobre la hidrologia ................................ 14

6.5. Sòls................................................................................................. 18

6.5.1. Descripció ................................................................................... 18

6.5.2. Valoració dels impactes sobre el sòl ........................................... 19

6.6. Vegetació........................................................................................ 20

6.6.1. Descripció ................................................................................... 20

6.6.2. Valoració dels impactes sobre la vegetació ................................ 20

6.7. Fauna ............................................................................................. 21

6.7.1. Descripció ................................................................................... 21

6.7.2. Valoració dels impactes sobre la fauna....................................... 22

6.8. Paisatge ......................................................................................... 23

6.8.1. Descripció ................................................................................... 23

6.8.2. Valoració dels impactes sobre el paisatge.................................. 24

6.9. Ús del sòl ....................................................................................... 24

6.9.1. Descripció ................................................................................... 24

6.9.2. Valoració de l’impacte sobre l’ús del sòl ..................................... 24

6.10. Planejament urbanístic................................................................... 25

6.10.1. Descripció ................................................................................... 25

6.10.2. Valoració dels impactes sobre el planejament............................ 25

6.11. Espais protegits.............................................................................. 26

6.11.1. Descripció ................................................................................... 26

6.11.2. Valoració dels impactes sobre les figures legals de protecció.... 26

6.12. Habitatges i construccions ............................................................. 27

6.12.1. Descripció ................................................................................... 27

6.12.2. Valoració dels impactes sobre els habitatges i construccions .... 27

6.13. Infraestructures i serveis ................................................................ 27

6.13.1. Descripció ................................................................................... 27

6.13.2. Valoració de l’impacte................................................................. 28

6.14. Patrimoni cultural: patrimoni arqueològic i historicoartístic............. 28

6.14.1. Descripció ................................................................................... 28

6.14.2. Valoració de l’impacte sobre el patrimoni arqueològic i

historicoartístic .......................................................................................... 29


3

1. INTRODUCCIÓ

Els impactes que poden aparèixer a causa de l’execució de les obres del projecte

constructiu s’identifiquen creuant les accions pròpies d’aquest projecte amb les variables

o factors ambientals que poden ser afectats (descrits a l’apartat anterior).

La descripció de les alteracions potencials es farà generalment de forma qualitativa, ja

que sovint no es disposa de prou informació com per dur a terme una anàlisi quantitativa

dels efectes produïts per les accions del projecte sobre els factors ambientals

considerats.

Per realitzar la identificació dels impactes es parteix d’unes llistes de control genèriques

d’accions i de factors ambientals. L’objectiu de les dues llistes és identificar les accions

que es deriven de l’execució de les obres, d’una banda, i els factors ambientals a

considerar com a alterables per aquestes accions, de l’altra.

La identificació d’impactes directes es realitza mitjançant una matriu creuada, l’objectiu de

la qual és trobar les interaccions produïdes entre les accions i els factors ambientals,

creant una llista d’impactes directes.

La identificació d’impactes indirectes es fa mitjançant una matriu creuada, l’objectiu de la

qual és trobar les interaccions produïdes entre els impactes directes i els factors

ambientals, creant una llista d’impactes indirectes.

A continuació, es fa una anàlisi dels impactes detectats per a cadascun dels factors

ambientals. Aquesta analítica dels impactes consisteix en dos apartats per a cadascun

dels factors ambientals:

• El primer apartat consisteix en una descripció dels impactes que afecten el factor

ambiental en qüestió, establint les principals característiques de l’impacte, així com

la seva magnitud.

• El segon apartat consisteix en la valoració pròpiament dita de cadascun dels

impactes detectats per a un factor ambiental. Aquestes valoracions es resumeixen

a manera de fitxa explicativa que preveu les accions que produeixen l’impacte, els

indrets d’afecció i la valoració i el judici de l’impacte produït.

2. IDENTIFICACIÓ DE LES ACCIONS DEL PROJECTE

Per a la identificació de les accions del projecte partim d’una llista genèrica d’accions

produïdes durant les fases d’obra i d’explotació d’aquesta via ciclista. L’objectiu

fonamental és identificar aquelles accions que, per la seva naturalesa, condicionants i

efectes sobre l’entorn natural i socioeconòmic, contribueixen a reduir o augmentar la seva

qualitat ambiental, partint de l’anàlisi del projecte.

LLISTA DE CONTROL D’ACCIONS PRODUÏDES

1) Instal·lacions: inclou totes les instal·lacions auxiliars, amb especial incidència als

parcs de manteniment de maquinària i a les operacions que s’hi fan.

2) Expropiacions.

3) Esbrossada i tala d’arbres.

4) Decapatge.

5) Excavacions.

6) Explotació d’abocadors i préstecs: s’inclouen els aplecs provisionals de terres.

7) Terraplenat i estesa de terres.

8) Cimentacions.

9) Pavimentació i ferms: inclou tot el que fa referència a pavimentació i ferms, amb

especial incidència en els treballs d’aglomerat i possibles instal·lacions auxiliars

com les plantes d’aglomerat.

10) Construcció d’obres de drenatge: s’inclouen els possibles desviaments de cursos

d’aigua, tant provisionals com definitius.

11) Construcció d’obres de fàbrica: igual que l’acció anterior.

12) Trànsit de maquinària.

13) Transport de materials.

14) Obertura de camins d’obra.

15) Trànsit en fase d’explotació


4

3. IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS

A continuació, i a partir de l’estudi del medi físic realitzat, es fa una preselecció dels

factors i subfactors ambientals que poden ésser afectats per l’execució d’aquest estudi.

Per a la identificació dels factors ambientals i dels seus subfactors, es parteix d’una llista

genèrica de factors ambientals i s’identifiquen aquells que són susceptibles de veure’s

alterats durant les fases d’obra i d’explotació.

Els factors que no apareixen en aquest llistat no s’han considerat ja que el tipus de

projecte a avaluar no influeix sobre ells.

LLISTA DE CONTROL DELS FACTORS I SUBFACTORS AMBIENTALS AFECTATS

Medi físic:

• Qualitat de l’aire: composició

• Qualitat acústica

• Geomorfologia i geologia

• Hidrologia:

• Superficial

• Subterrània

• Sòls:

• Propietats fisicoquímiques

• Capa productiva

Medi natural:

• Vegetació

• Fauna

Paisatge:

• Qualitat visual Socioeconòmic:

• Usos del sòl

• Planejament urbanístic

• Espais protegits

• Habitatges i construccions

• Infraestructures

Patrimoni cultural:

• Patrimoni arquitectònic i arqueològic

L’únic factor ambiental que no s’ha tingut en compte ha estat el clima, ja que la magnitud

geogràfica de l’estudi (molt local) i de l’actuació no permet que es puguin treure

conclusions sobre l’afecció a aquest paràmetre.

Tot i això, aquest paràmetre és fonamental a l’hora de projectar les mesures correctores,

especialment la revegetació.

4. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES DIRECTES

La identificació dels impactes directes es realitza mitjançant la interacció entre les accions

de l’obra i els factors i subfactors ambientals considerats o identificats en els punts

anteriors.

El conjunt d’efectes produïts per les accions es fonamenta en un coneixement previ i

exhaustiu de l’àrea d’estudi; en definitiva, un coneixement de l’estat inicial, descrit en el

capítol dedicat al medi físic, i també en una experiència prèvia durant el seguiment de

l’execució d’obres de similars característiques.

Això ens permetrà identificar posteriorment els impactes indirectes i avaluar l’efecte dels

impactes (directes i indirectes) sobre cada factor i subfactor ambiental, amb motiu del

projecte objecte d’estudi.


5

A continuació, es presenta la matriu d’identificació d’impactes directes. La coloració indica

el següent:

• Color verd clar: impacte o afecció poc rellevant.

• Color verd fosc: acció causant d’un impacte baix.

• Color groc: acció causant d’un impacte mitjà.

• Color vermell: acció causant d’un impacte alt.


6

MATRIU D’IMPACTES DIRECTES

ACCIONS DEL PROJECTE INDICADORS D’IMPACTE I UNITATS DE MESURA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

FACTORS AMBIENTALS MEDI FÍSIC QUALITAT DE L’AIRE: COMPOSICIÓ

Capacitat dispersant atmosfèrica. Concentració contaminants respecte de valors guia i valors límit

ID1 ID1 ID1 ID1 ID1 ID1 ID1 ID1

QUALITAT ACÚSTICA DE L’AIRE Número de receptors, nivell sonor (dBA) previst i comparació amb els màxims recomanats o legislats

ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2

GEOMORFOLOGIA I GEOLOGIA Canvis morfològics: balanç de terres i característiques dels talussos ID3 ID3 ID3 HIDROLOGIA SUPERFICIAL Ubicació d’accions d’obra a les lleres o rodalia, paràmetres indicadors de la

qualitat de l’aigua ID4

ID5 ID5

ID5

ID5

ID5

ID4 ID4 ID4 ID5

ID4 ID5

ID4

ID4 ID5

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA Ubicació d’accions d’obra a les lleres o rodalia, paràmetres indicadors de la qualitat de l’aigua

SÒLS PROP.QUÍMIQUES Accions amb risc de contaminació ID7 ID7 ID7 ID7 ID7 ID7 ID7 CAPA PRODUCTIVA m2 de superfície total ocupada ID8 ID8 ID8 ID8 ID8 ID8

MEDI NATURAL VEGETACIÓ Tipus de vegetació existent afectada, m2 i valor ID9 ID9 ID9 ID9 ID9 FAUNA Tipus d’hàbitats afectats, espècies afectades, estatus, grau de protecció,

interrupció connectors i corredors biològics, risc d’atropellament ID10 ID10 ID10 ID10 ID10 ID10 ID10 ID10 ID10 ID10 ID11

PAISATGE QUALITAT VISUAL Canvis de forma, color i textura respecte de l’estat inicial, nombre potencial

d’observadors ID12 ID12 ID12 ID12 ID12 ID12 ID12 ID12

SOCIOECONÒMIC I CULTURAL ÚS DEL SÒL Superfície de conreus afectats, reducció parcel·les agràries, unitat mínima de

conreu. ID13 ID13 ID13 ID13

PLANEJAMENT Qualificació i superfície del sòl afectat ID14 NORMATIVES URBANÍSTIQUES I RÈGIMS DE PROTECCIÓ

ESPAIS PROTEGITS

Afecció a espais protegits: nivell de protecció i superfície afectada

HABITATGES I CONSTRUCCIONS Habitatges i construccions que poden resultar afectades ID16 INFRAESTRUCTURES Vialitat. Interrupció de les infraestructures existents ID17 ID17 ID17 ID17 ID17 ID17 ID17 ID17 ID17 PATRIMONI CULTURAL Existència d’elements d’interès, tipus, cronologia i estat de conservació ID18 ID18 ID18 ID18 ID18 ID18 1. Instal·lacions 9. Pavimentació i ferms ID1. Contaminació atmosfèrica ID9. Pèrdua de vegetació ID16. Afecció a habitatges i construccions 2. Expropiacions 10. Obres de drenatge ID2. Contaminació acústica ID10. Afeccions a la fauna durant la fase de construcció ID17. Afecció a serveis, infraestructures i vialitat 3. Esbrossada i tala d’arbres 11. Obres de fàbrica ID3. Canvis morfològics del terreny ID11. Afecció a la fauna durant la fase d’explotació ID18.Risc d’afecció a elements del patrimoni cultural 4. Decapatge 12. Trànsit de maquinària ID4. Risc de contaminació per abocaments als cursos d’aigua ID12. Alteració de la qualitat paisatgística 5. Excavacions 13. Transport de materials ID5. Intercepció de torrents, cursos fluvials i drenatges ID13. Canvi d’ús del sòl i reducció de parcel·les 6. Explotació d’abocadors i préstecs 14. Obertura de camins d’obra ID6. Risc d’afecció a l’aqüífer ID14. Afecció al Planejament urbanístic vigent 7. Terraplenats i estesa de terres 15. Trànsit en fase d’explotació ID7. Risc de contaminació per abocaments al sòl ID15. Afecció a figures legals de protecció 8. Cimentació ID8. Pèrdua de sòls i destrucció d’horitzons orgànics

Com es pot observar a la taula, no es detecten impactes significatius sobre cap dels factors ambientals considerats (no hi ha ni groc ni vermell). Aquest factor es deu bàsicament a la naturalesa de la via destinada a l’ús pedestre i a vehicles no motoritzats i pel fet que, en gran mesura, s’aprofiten camins existents. Tots aquests aspectes són analitzats i considerats en els següents apartats.


7

5. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES INDIRECTES

La identificació dels impactes indirectes no s’ha tingut en compte en aquest estudi.

6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES

Tot seguit es realitza l’avaluació, per a cadascun dels factors ambientals, dels diferents

impactes detectats.

La caracterització es duu a terme segons els criteris i conceptes tècnics especificats pel

"Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de Junio, de Evaluación de Impacto

Ambiental". Aquestes caracteritzacions són:

Segons la intensitat:

• Efecte mínim: és el que es pot demostrar que no és notable.

• Efecte notable: aquell que es manifesta com una modificació del medi

ambient, dels recursos naturals o dels seus processos fonamentals de

funcionament, que els produeixi o pugui produir repercussions apreciables

en el futur.

Segons el signe:

• Efecte positiu: aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i

científica com per la població en general, dins del context d’una anàlisi

completa, dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació

contemplada.

• Efecte negatiu: aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic,

cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un increment dels

perjudicis derivats de la contaminació, erosió i altres riscos ambientals.

Segons la incidència:

• Efecte directe: aquell que té una incidència immediata en algun aspecte

ambiental.

• Efecte indirecte o secundari: aquell que suposa una incidència immediata

respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.

Segons el tipus de sistema actiu:

• Efecte simple: aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental,

o aquell la manera d’acció del qual és individualitzat, sense conseqüències

en la inducció de nous efectes ni en l’acumulació ni en la sinergia.

• Efecte acumulatiu: aquell que, quan es propaga l’acció de l’agent inductor,

incrementa progressivament la seva gravetat, a causa que no existeixen

mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment

de l’agent causant del mal.

• Efecte sinèrgic: aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la

presència simultània de diversos agents suposa una incidència ambiental

superior que la suma de les incidències individuals avaluades aïlladament.

Així mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte la manera d’acció del

qual indueix a l’aparició d’altres de nous.

Segons l’aparició:

• A curt termini: es manifesta abans d’un any.

• A mitjà termini: es manifesta abans dels 5 anys.

• A llarg termini: es manifesta després dels 5 anys.

Segons la persistència:

• Efecte permanent: suposa una alteració indefinida al temps.


8

• Efecte temporal: suposa una alteració no permanent al temps. Amb un

termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.

Segons la reversibilitat:

• Efecte reversible: aquell en el qual l’alteració que suposa pot ser assimilada

per l’entorn de forma mesurable, a mitjà termini, a causa del funcionament

dels processos naturals de la successió ecològica i dels mecanismes

d’autodepuració del medi.

• Efecte irreversible: aquell que suposa la impossibilitat o la dificultat extrema

de retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix.

Segons la recuperabilitat:

• Efecte recuperable: aquell on l’alteració que suposa pot ser eliminada, ja

sigui per l’acció natural o per l’acció humana.

• Efecte irrecuperable: quan l’alteració no pot ser recuperada.

Segons la seva periodicitat:

• Efecte periòdic: aquell que es manifesta com una manera d’acció

intermitent i continu al temps.

• Efecte d’aparició irregular: es manifesta de forma imprevisible al temps, i

les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat

d’ocurrència.

Segons la manifestació:

• Efecte continu: aquell que es manifesta com una alteració constant al

temps, acumulada o no.

• Efecte discontinu: aquell que es manifesta mitjançant alteracions irregulars

o intermitents a la seva permanència.

Valoració de l’impacte pròpiament dit:

Aquesta valoració es fa en funció de l’efecte d’un determinat impacte sobre els

factors ambientals i del grau d’atenuació o millora de les mesures correctores

aplicades.

• Compatible: aquell, la recuperació del qual és immediata una vegada ha

finalitzat l’activitat que ho produeix, i no necessita pràctiques protectores o

correctores. S’aplica, així mateix, als impactes positius.

• Moderat: aquell, la recuperació del qual no necessita pràctiques protectores

o correctores intensives, i on la recuperació de les condicions ambientals

inicials requereix un cert temps.

• Sever: aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeixen

l’adequació de mesures correctores o protectores i on, fins i tot amb

aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.

• Crític: aquell amb una magnitud superior al llindar acceptable. Amb aquest

impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions

ambientals, sense cap possibilitat de recuperació, fins i tot amb l’aplicació de

mesures correctores.

La valoració dels impactes es realitzarà de forma qualitativa, donant un valor entre 1 i 10

a l’impacte segons el seu grau d’importància (1 impacte mínim, 10 impacte màxim), per

diferenciar dins de la classificació de moderat, sever i crític la seva proximitat a les altres

classes; és a dir, per exemple, dins dels impactes moderats n’hi ha uns de més greus que

d’altres, de manera que:


9

• Valoració qualitativa = 1: COMPATIBLE

• Valoració qualitativa = 2, 3, 4 i 5: MODERAT

• Valoració qualitativa = 6, 7, 8 i 9: SEVER

• Valoració qualitativa = 10: CRÍTIC

Tot seguit es fa una anàlisi de l’impacte sobre els diferents factors ambientals, causat per

cadascuna de les alternatives estudiades.

6.1. Qualitat de l’aire Impactes sobre la qualitat de l’aire

6.1.1. Descripció

• Fase d’obra

En aqueta fase es pot produir contaminació per immissió de contaminants consistents en

partícules en suspensió. Aquestes emissions es donarien durant els moviments de terra

durant els treballs de creació de la plataforma del camí. Tanmateix, es tractarà

d’emissions molt puntuals en l’espai i en el temps i de molt baixa magnitud, ja que el

projecte no preveu grans moviments de terra; els que hi haurà es desenvoluparan fora de

zones urbanes.

• Fase d’explotació

No es considera ja que aquesta via està concebuda per a vehicles no motoritzats.

6.1.2. Valoració de l’impacte sobre la qualitat de l’aire

IMPACTE ID1: Contaminació atmosfèrica

• ACCIONS QUE HI INTERVENEN:

Esbrossada i tala d’arbres, decapatge, excavacions, explotació d’abocadors i

préstecs, terraplenat i estesa de terres, trànsit de maquinària, transport de materials i

obertura de camins d’obra.

• INDRET D’AFECCIÓ:

L’atmosfera que envolta la traça en aquells punts on s’ha d’intervenir, en menor grau,

els nuclis urbans i l’entorn proper a la zona d’obra. Com s’ha comentat, aquells punts

on aquesta afecció podrà ser més significativa són els de nova traça, seguidament

d’aquells punts on es realitzi algun tipus d’actuació per a la millora de la plataforma

que impliqui escarificació del substrat, allistament, etc.; i finalment, aquells trams on

es manté el ferm existent. Atenent a aquests aspectes i a la longitud del recorregut

de cada tram s’ha dut a terme la taula següent que ve a mostrar quins trams i

subtrams del recorregut podran ocasionar:

SUBTRAM Intensitat en la

generació de pols

durant les obres

1.1 Sant Joan de les Abadesses – Camí del Pont del Reixac Mitja

1.2 Camí del Pont del Reixac – Camí del Pont de la Perella Nul·la o gairebé

1.3 Camí del Pont de la Perella – Sant Pau de Segúries Mitja

2.1 Sant Pau de Seguries – Pont de la Rovira (C-38) Molt baixa

2.2 Pont de la Rovira (C-38) –Camí del Càmping Vall de Camprodon Molt baixa

2.3 Camí del Càmping vall de Camprodon – Pont de les Rocasses (C-

38)

Nul·la o gairebé

2.4 Pont de les Rocasses (C-38) -Camprodon Molt baixa

3.1 Camprodon - Llanars Molt baixa

4.1 Llanars - Vilallonga de Ter Baixa

4.2 Vilallonga de Ter - Càmping Conca de Ter Molt baixa

Taula 1. Estimació relativa de la generació de pols en els diferents subtrams de la VCT


10

• DESCRIPCIÓ:

Durant la fase d’obres a causa de les accions de moviment de terres, augment del

trànsit de maquinària i transport de materials, s’originaran emissions de partícules

sòlides, metalls pesats i gasos a l’atmosfera, de manera que es reduirà la qualitat

atmosfèrica de l’àmbit més proper a les obres. S’hauria de tenir especialment cura en

els trams on coincidiran moviments de terres amb presència d’habitatges propers.

Atenent als volums de terres a mobilitzar en aquesta obra i també a d’altres aspectes

com són el clima, es considera que els canvis en la qualitat de l’aire deguts a

l’execució de les obres seran molt poc rellevants. D’acord amb aquestes

consideracions, es determina que l’impacte atmosfèric generat per la construcció

de la via ciclista serà compatible.

• MESURES CORRECTORES:

• Regar periòdicament, mentre duri la fase d’obres, els camins i zones de trànsit

de maquinària.

• Evitar el trànsit de vehicles amb excés de velocitat.

• Evitar la realització d’activitats de moviments de terres o transport en situacions

de vent fort o molt fort.

• Realitzar el transport de materials susceptibles de produir pols coberts amb

lones que impedeixin la seva dispersió durant el transport.

• Cobrir els abassegaments amb veles o lones quan sigui necessari.

• Controlar les emissions de partícules i gasos en instal·lacions auxiliars d’obra en

cas que s’utilitzin (plantes de matxuqueig, de formigó, etc.).

6.2. Soroll Impactes sobre els nivells acústics

6.2.1. Descripció

El soroll és una molèstia generada sobre els habitants de la zona a causa principalment

de la utilització de maquinària pesada durant la fase d’obres.

La propagació del soroll actua de forma combinada amb la distància de manera que, en

augmentar la distància, el soroll s’atenua per un efecte de dispersió i d’absorció

energètica de les ones per l’atmosfera a causa dels gasos presents i el terreny que

separa la font emissora del receptor. En aquest aspecte, és de destacar l’efecte favorable

que produeix la vegetació sobre el terreny en comportar-se com una capa de millor

comportament absorbent.

Fase d’obra

Per la naturalesa del projecte de via ciclista, es considera que només es podran donar

afeccions acústiques durant moments molt concrets de la fase d’obres i consistents en el

soroll emès per la maquinària utilitzada. Els receptors que rebran de forma més important

aquest impacte seran aquells situats a menys de 100 m de la traça, o bé en zones

d’accés de la maquinària d’obra.

Fase d’explotació

Durant la fase d’explotació el soroll serà l’equiparable a les veus humanes. Aquest, per

tant, es trobarà dins uns llindars força baixos pels quals es considera que no hi haurà

afecció a les àrees residencials properes o a les comunitats animals dels espais naturals

per allà on transcorre la via ciclista.

6.2.2. Valoració dels impactes sobre els nivells acústics

IMPACTE ID 2: Contaminació acústica


Instal·lacions, esbrossada i tala d’arbres, decapatge, excavacions, explotació

d’abocadors i préstecs, terraplenats i estesa de terra, pavimentació i ferms, obres

de fàbrica, trànsit de maquinària, transport de material i obertura de camins d’obra.


11


En aquells sectors de la VCT on les obres tinguin lloc en indrets propers a

assentaments humans, tal com es mostra en la següent taula:

SUBTRAM Sectors on caldrà estar atent

al control de les emissions

acústiques durant les obres

1.1 Sant Joan de les Abadesses – Camí del Pont del Reixac Entorns de Sant Joan de les

Abadesses, Colònia Llaudet

1.2 Camí del Pont del Reixac – Camí del Pont de la Perella -

1.3 Camí del Pont de la Perella – Sant Pau de Segúries Sector sud de Sant Pau de

Segúries

2.1 Sant Pau de Seguries – Pont de la Rovira Sector nord de Sant Pau de

Segúries

2.2 Pont de la Rovira (C-38) –Camí del Càmping Vall de

Camprodon

Entorns de la Ral

2.3 Camí del Càmping vall de Camprodon – Pont de les

Rocasses (C-38)

-

2.4 Pont de les Rocasses (C-38) -Camprodon -

3.1 Camprodon - Llanars Entorns Camprodon i Llanars

4.1 Llanars - Vilallonga de Ter Entorns Vilallonga de Ter

4.2 Vilallonga de Ter - Càmping Conca de Ter Càmping Conca de Ter.

Taula 2. Principals nuclis urbans propers als punts de major intensitat d’obra prevista.

• DESCRIPCIÓ:

L’impacte acústic produït durant la fase d’obres serà mínim de incidència temporal.

Això és perquè en general la intensitat de l’obra és més aviat baixa. Tot i així, es

prendran les mesures correctores necessàries per tal de minimitzar les molèsties que

puguin generar-se durant aquest període. Aquest es produirà al llarg de tots aquells

trams que inclouen les accions que s’han llistat. Són, en definitiva, tots aquells trams

on es construeix un nou traçat o bé es remodela significativament el camí existent.

• CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE:

D’acord amb aquestes consideracions es determina que l’impacte produït per aquest

projecte de via ciclista serà compatible i només tindrà lloc durant la fase d’obres i en

trams molt concrets que estarien ubicats en aquells punts on les obres tenen una

major incidència (excavacions i moviments de terra) i són properes a nuclis habitats.

Aquest impacte en la majoria d’indrets serà equiparable a les activitats agrícoles

tradicionals de la zona.


Fase d’obres

• Manteniment de la maquinària en perfecte estat: revisions de motor, silenciadors

• Assegurar-se que la maquinària posseeix els certificats de la CE relatius a la

protecció contra la contaminació acústica (RD 212/2002, Directiva 2000/14/CE).

• Planificar les activitats per minimitzar l’ús de la maquinària més pesada. Per

exemple, optar per l’ús de les zones de préstec i les pedreres més properes a

l’obra.

• Realitzar les actuacions i el trànsit de la maquinària dins de l’horari diürn permès:

8-21 h.

• Proveir de protectors auditius els treballadors si és necessari.

• Si fos possible utilitzar els aplecs com a pantalles acústiques a l’obra.

6.3. Geologia i geomorfologia Impactes sobre la geologia i geomorfologia

6.3.1. Descripció

L’avaluació dels impactes sobre aquests factors ambientals s’ha centrat en la possible

existència de zones d’interès geològic al llarg del recorregut en estudi i en l’avaluació

dels possibles canvis en la geomorfologia local.


12

Pel que fa a l’existència d’espais d’interès geològic presents, s’ha comprovat la seva

absència al llarg dels traçats estudiats. Quant a les afeccions sobre el relleu local, els

impactes s’han valorat en funció del balanç de terres i de les característiques dels

talussos generats, així com de les zones de préstec. En aquest sentit, s’exposen a

continuació els volums previstos de terres que es podran generar en les obres

d’adequació de la VCT.

TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3 TRAM 4 TOTALExcavació de terra vegetal 7.347 m3 1.988 m3 1.069 m3 5.159 m3 15.563 m3Excavació en desmunt 12.694 m3 3.473 m3 1.244 m3 11.336 m3 28.747 m3

Desmunt util 10.155 m3 2.778 m3 995 m3 9.069 m3 22.997 m3Desmunt no util 2.539 m3 695 m3 249 m3 2.267 m3 5.750 m3

Terraplè total 5.741 m3 1.251 m3 55 m3 2.780 m3 9.827 m3Terraplè de l'obra 5.741 m3 1.251 m3 55 m3 2.780 m3 9.827 m3Terraplè de prèstec 0 m3 0 m3 0 m3 0 m3 0 m3

Sòl Adequat 8.994 m3 2.284 m3 1.608 m3 5.944 m3 18.830 m3Tot-ú 3.539 m3 358 m3 548 m3 2.036 m3 6.482 m3Sòl ciment 1.826 m3 2.403 m3 0 m3 0 m3 4.229 m3Abocador 6.953 m3 222 m3 1.189 m3 8.557 m3 16.921 m3

Taula 3. Volums de materials en els diferents trams de la VCT. Font: Estudi Informatiu.

S’observa que, en general, els volums de moviments de terres són poc importants (tenint

en compte la llargada total del recorregut). El factor més destacable que provoca aquesta

reduïda magnitud en el moviment de terres és el fet que bona part de l’itinerari de la via

ciclista segueix per camins ja existents. També es deu al fet que allà on el camí es

construeix de nou, el terreny presenta una orografia molt planera, fet pel qual les

necessitats d’excavació i terraplenats són força reduïdes. Per altra banda, s’observa com

el balanç de terres és lleugerament excedentari, sobretot pel que fa als trams 1 i 4 que

són els que integren una major longitud de traçat de nova construcció. Malgrat això, els

volums de terres a abocador són poc significatius, en comparació d’altres tipologies

d’obra lineal (vegeu figura 1).

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

Tram 1 Tram 2 Tram 3 Tram 4

Excavació desmunt (m3)

Volum terraplè (m3)

Volum abocador (m3)

Figura 1. Volums de desmunt, terraplè i abocador en els diferents trams de la VCT. Font:

Elaboració pròpia.

Quant a les dimensions dels talussos generats, els pocs que es produeixen són en

general de dimensions molt reduïdes, inferiors a 1 m d’alçada. En aquest sentit, el més

rellevant és el que es produeix al final del tram 1, poc abans del nucli de Sant Pau de

Segúries. Aquest presenta una afecció major que en d’altres talussos, ateses les seves

dimensions, les quals arriben als 3-4 m d’alçada màxima i als 100 m de llarg. A més, el

talús és preveu escollarat, fet que el farà més visible durant l’obra. Per aquest cas s’ha

previst la revegetació del cap de terraplè, a fi i afecte de millorar-ne la integració

paisatgística.

6.3.2. Valoració dels impactes sobre la geomorfologia

L’impacte sobre la geomorfologia és un impacte poc rellevant en aquest estudi, ja que els

volums de terres que es generen no són significatius quant a quantitat de terres

mobilitzades i quant a balanç d’aquestes.


13

IMPACTE ID3: Canvis morfològics del terreny


• Excavacions, explotació d’abocadors i préstecs, terraplenat i estesa de terres.


Tota la franja compresa per la traça en els trams de nova creació i zones on

s’explotin préstecs, abocadors i aplecs provisionals de terres.

• DESCRIPCIÓ:

Aquest impacte es produeix per l’excavació i creació de talussos en diversos trams del

recorregut de la VCT, especialment en els trams 1 i 4. Encara que en general es tracta de

magnituds poc rellevants pel fet que s’aprofiten en la majoria de casos traçats existents.

Vegeu Part V de Mesures Correctores.

• CARACTERITZACIÓ DE L’IMPACTE

L’impacte es valora com a compatible.

6.4. Hidrologia Impactes sobre la hidrologia

6.4.1. Descripció

Les afeccions sobre la hidrologia s’han de considerar tenint en compte que aquestes

no només repercuteixen en el sistema hidrològic local de l’àmbit d’estudi, sinó que

també ho fan aigües avall de la conca. Paral·lelament també s’han de considerar les

afeccions que indirectament es poden infligir sobre el seu paper com a connectors

biològics.

L’element més destacat de la hidrologia en l’àmbit d’estudi és el riu Ter, el qual es

troba a pocs metres de la major part del recorregut de la via ciclista, de manera que la

probabilitat d’ocurrència dels impactes es donarà sobretot en aquells trams on el

recorregut transcorre paral·lel i a pocs metres del riu Ter (menys de 100 m i amb

pendent cap a aquest curs).

També es podran donar impactes en tots aquells punts on es produeix el creuament

amb cursos fluvials. Aquests serien tots els cursos afluents del Ter que la via ciclista

creua al llarg del seu recorregut.

A continuació es fa una descripció dels principals impactes que el projecte pot tenir

sobre les aigües. Els efectes, en aquesta secció, s’han analitzat des del punt de vista

físic. No s’ha analitzat l’impacte sobre els ecosistemes fluvials, ja que els efectes sobre

la fauna i la vegetació s’han analitzat en d’altres seccions. De tota manera, cal tenir

present en tot moment que aquests tres elements (aigua, flora i fauna) són

indissociables i que, a la pràctica, la preservació de l’interès i recursos dels rius i

torrents està lligada a la conservació del seu conjunt d’elements.

Els principals riscos identificats consisteixen en la contaminació i la intercepció física

dels torrents. La contaminació pot ser deguda tant a la mobilització de sediments i

sòls, com de contaminants d’origen antròpic.

A continuació es fa una breu ressenya d’aquelles accions del projecte constructiu que

més poden afectar aquest medi:

• Fase d’obres

- Instal·lacions: tot i que en una obra com ara la via ciclista que avaluem implica un

desplegament reduït de maquinària per a la seva execució, es requereixen un mínim

d’instal·lacions durant els treballs. Aquests punts on es produeix la concentració de la

maquinària i personal en obra són potencials focus de contaminació degut a les

activitats que es generen en aquests punts, com ara els treballs de manteniment de la

maquinària que poden provocar abocaments (accidentals o no) d’olis i d’altres

substàncies tòxiques (que poden afectar els sistemes superficials o subterranis).


14

- Esbrossada i tala d’arbres: aquestes tasques, quan es desenvolupen als marges

fluvials, poden comportar la caiguda a les lleres de terres i restes vegetals. Les restes

vegetals poden interceptar el flux d’aigua, especialment durant fortes tempestes, ser

arrossegades aigües avall i originar taps en determinades infraestructures, amb el

conseqüent risc d’inundació que això comporta. Per altra banda, l’abocament

anormalment elevat de restes vegetals als cursos d’aigua pot provocar canvis en els

fluxos de matèria orgànica i induir canvis en els ecosistemes lligats a les aigües. Més

greu, però, pot resultar l’abocament directe o indirecte (producte de l’erosió a les

zones esbrossades) de terres als cursos fluvials. Aquests abocaments alteren el

microrelleu de la llera ja que eliminen l’hàbitat de nombrosos invertebrats aquàtics,

zones de posta de vertebrats (peixos, amfibis) i invertebrats, i d’arrelament i

colonització de macròfits i d’altres vegetals. A més, aquest procés erosiu pot acabar

afectant zones baixes o allunyades de l’origen de l’erosió. L’acumulació de material a

les lleres també comporta un risc d’inundacions puntuals durant episodis de pluges

abundants.

- Accions que suposen moviment de terres en general: decapatge, excavacions, estesa

de terres, material d’abocadors i préstecs, terraplenats i estesa de terres. Totes

aquestes accions poden provocar la caiguda de materials a la llera dels cursos

fluvials, fet que pot causar l’alteració de la capacitat de desguàs del curs, alterar-ne el

microrelleu amb la consegüent alteració dels processos ecològics del bentos, canvis

en la geomorfologia que podrien implicar l’accentuació de fenòmens erosius, etc.

- Accions consistents en la cimentació i pavimentació: poden provocar l’afecció dels

cursos fluvials adjacents pel rentat durant els episodis de pluja al llarg de les obres.

- Construcció de les obres de fàbrica i drenatge: l’efecte negatiu que pugui tenir la

construcció d’una obra de fàbrica i/o drenatge sobre la hidrologia es deu bàsicament

a la interrupció del curs de l’aigua i a la utilització de materials potencialment tòxics

dins la llera.

• Fase d’explotació

- En aquesta fase no es considera mínimament significatiu l’impacte sobre la

hidrologia, en bona part perquè la via serà utilitzada per vehicles no a motor i, per

tant, no susceptibles de la pèrdua de líquids mínimament contaminants.

- Per altra banda, la via projectada és de reduïdes dimensions i en una part

significativa del seu recorregut no és pavimentada i, per tant, no es produeix el

problema de la impermeabilització del sòl.

6.4.2. Valoració dels impactes sobre la hidrologia

IMPACTE ID4: Risc de contaminació per abocaments als cursos d’aigua


• Les accions que poden produir l’abocament de substàncies tòxiques als cursos

d’aigua són les instal·lacions, cimentacions, pavimentació i ferms, obres de

drenatge, obres de fàbrica, trànsit de maquinària i obertura de camins d’obra.

•


Aquesta es podrà produir durant la fase constructiva i sobre els cursos d’aigua que

creua la via ciclista, així com en aquells punts on el traçat voregi els marges

fluvials.

• DESCRIPCIÓ:

L’abocament incontrolat d’olis i d’hidrocarburs i de qualsevol altra substància o

producte del funcionament i manteniment de la maquinària, restes de materials

utilitzats en els treballs de pavimentació i pintat, així com les aigües residuals de

l’obra, poden anar a parar als sistemes de drenatge, contaminant les aigües

superficials i subterrànies, com també el sòl.


15

Les accions descrites poden provocar amb certa facilitat la mobilització de

partícules sòlides cap als cursos fluvials interceptats per les obres i el posterior

arrossegament aigües avall, amb la conseqüent modificació de les condicions

topogràfiques de la llera i d’altres paràmetres. Aquests canvis poden afectar les

poblacions faunístiques i florístiques associades als ecosistemes fluvials.

L’increment de sòlids en suspensió a les aigües perjudica els organismes filtradors

i dificulta l’arribada de llum a tota la columna d’aigua, fet que indirectament en fa

baixar la concentració d’oxigen. També poden reblir la llera en el cas de les rieres

estacionals i amb elevada capacitat d’infiltració.

Aquest perill es concentra durant la fase d’obres ja que és precisament durant

aquest període quan es genera més activitat en les immediacions dels cursos

fluvials, hi ha abundant maquinària per la zona, etc. El perill que les obres poden

representar en cada tram dependrà del nombre de cursos interceptats, la proximitat

als cursos principals, del pendent del terreny, la quantitat i dimensions de terraplens

i talussos.


L’impacte per contaminació dels cursos d’aigua es valora com a compatible ja

que la magnitud de l’obra és menor i no requereix de grans actuacions que

necessitin d’un important contingent de maquinària.

IMPACTE ID5. Intercepció de torrents, cursos fluvials i drenatges


Esbrossada i tala d’arbres, decapatge, excavacions, explotació d’abocadors i

préstecs, terraplenat i estesa de terres, obres de drenatge, obres de fàbrica i



Tots els torrents, rius, recs, canals, sèquies, drenatges i fondalades que són

creuats pel traçat de la via ciclista.

• DESCRIPCIÓ:

L’àmbit d’estudi presenta, a part del Ter, multitud de cursos fluvials, tots ells

afluents d’aquest. Entre aquests trobem rius de diferents magnituds i naturalesa

(veure la Part de Descripció del Medi Físic). El possible impacte per la intercepció

d’aquests cursos dependrà de com siguin creuats. D’entrada s’ha de considerar

que en la major part del traçat aquests creuaments es faran per passos ja

existents, de manera que no es produirà impacte afegit (veure gràfic següent).

Només en aquells trams de nova creació es podrà parlar d’impacte i aquest variarà

segons la tècnica utilitzada per creuar-lo i del valor intrínsec del curs fluvial en

aquell punt. En tot cas seran obres de menor envergadura atesa la naturalesa del

vial projectat. En la taula següent es descriuen els creuaments de cursos fluvials

efectuats per la via ciclista i a continuació un gràfic on es mostren les tipologies de

creuament.


16

Cursos fluvials

PK de tall amb la

Via Ciclista

Tipologia del pas Característiques

Torrent del

Covilar

0+500 Creuament.

OF-1.1. Nova passera. L:15 m

És annexa a la plataforma de la carretera.

Riu Ter (abans

C. Llaudet)

1+000 OF-1.3. Es voreja el riu. L: 50 m Es passa pel cap del talús fluvial, a l’alçada de la carretera.

Torrent de Clarà 1+075 Creuament.

OF-1.4. Nova passera. L: 38 m


Drenatge en la

Colònia Llaudet

1+675 Creuament.

OD-1.1. 2,5x2 m.

Rec /Drenatge

Rec del Pla d’en

Sala

1+950 Creuament.

OD-1.2. 2x2 m

Rec / Drenatge.

Rec de Can

Barrera

4+700 Creuament.



El Ter (La

Folcrà)

5+500 Creuament.



Rec de les

Quatre Cases 5+800 Creuament.



Torrent sn 6+350 Creuament.

OD-1.3. Tub 2 m

Rec / Drenatge.


OD-1.4. Calaix 2x2

Rec / Drenatge.

El Ter (a St. Pau

de Segúries)

7+000 Creuament.



Cursos fluvials

PK de tall amb la Via

Ciclista Tipologia del pas Característiques


OD-2.1. Calaix 2,5x2 m

Rec / Drenatge.


OD-2.2. Tub 2 m

Rec / Drenatge.

Riu Ter (a la

Rovira)

0+500 Creuament.



Riu Ter 2+500 Nou Creuament. Estabanell Nou creuament. S’hauran d’extremar

(proper a

Estabanell)

OF-2.2. Nova passera. L: 38 m les precaucions.

Cursos fluvials

PK de tall amb la Via

Ciclista Tipologia del pas Característiques

Torrent Gran 0+700 Creuament.


S’haurà de reduir l’afecció a la vegetació de ribera

Torrent de

Paloma

1+700 Creuament.

OD-4.1.. Tub: 1,2 m

Nova passera Rec / Drenatge.

Bona part dels creuaments s’han classificat en la categoria de recs / drenatges.

Son aquells cursos nascuts en les proximitats, amb superfícies que com a molt

atenyen els 3 Km 2, encara que en la majora de casos (80%) no sobrepassen el

Km2. Son per tant cursos amb làmina d’aigua que en molts casos no és

permanent, i amb una escassa vegetació de ribera associada, que quan es

tracta de trams en sòl agrícola, és inexistent.

Per altra banda, s’ha de considerar que en la gran majoria de casos en que es

fan creuaments, aquests son annexes a la carretera, per tant, aprofitant un

corredor existent, on per tant, es considera que l’afecció és mínima, amb el ben

entès que durant les obres es prendran totes les mesures preventives pertinents

a fi i afecte d’evitar afeccions al medi fluvial (veure figura 2).


17

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Annex a carretera Nou en camp obert Annex a carretera Nou en camp obert

OF(passera) OD (obra drenatge)

Nº c

reua

men

ts

Figura 2. Classificació dels diferents creuaments de cursos fluvials i drenatges.

Figura 3. Creuament de Can Barrera. La passera es construeix en aquest punt.

Figura 4. Punt on es creua el Ter. Pont de la Folcrà.


18

Figura 5. Punt on es creua el Ter. Pont de la Rovira.


Es considera que l’impacte és moderat bàsicament pel creuament del riu Ter en

diferents punts i el nombre de cursos fluvials de menor ordre creuats.

IMPACTE ID6. Risc d’afecció a l’aqüífer

Aquest impacte no es considera en aquest estudi ja que la probabilitat de la seva

ocurrència és molt baixa, bàsicament perquè no existeixen excavacions que puguin

afectar les capes freàtiques del sòl.

6.5. Sòls

6.5.1. Descripció

L’afecció al medi edàfic ve donada bàsicament per la destrucció directa del sòl del terreny

afectat, fruit de la realització de les obres i que afecta la zona d’ocupació de la mateixa

obra i del futur traçat de la via ciclista en aquells trams de nova creació o bé on s’hagi

d’ampliar la plataforma. Però també s’entén per afecció al medi edàfic el risc de

contaminació per abocaments, tant voluntaris com accidentals, principalment durant la

fase d’obres. En aquest projecte, aquesta afecció només es podrà donar durant la fase

d’obres perquè la naturalesa de la via fa molt difícil que hi pugui haver abocaments durant

la seva explotació. Les principals accions del projecte constructiu que podran generar

impacte sobre el sistema edàfic són:

- Instal·lacions de maquinària. Tal com s’ha comentat anteriorment, l’impacte derivat

d’aquesta acció es deu a possibles abocaments (accidentals o no) d’olis,

combustibles o d’altres substàncies tòxiques als punts on hi ha maquinària aplegada.

- Trànsit de maquinària. De la mateixa manera que abans es pot produir una afecció al

sistema edàfic per possibles abocaments d’olis i d’hidrocarburs, tant accidentals com

voluntaris. Aquest risc tindrà lloc durant la fase d’obres.

- Cimentacions i paviments. Durant els treballs d’estesa de formigons i substàncies

bituminoses, així com durant les tasques de neteja d’aquesta maquinària es poden

produir vessaments incontrolats en el medi.

- Operacions constructives que suposen l’ocupació directa del terreny: esbrossada,

decapatge, l’ús d’abocadors i d’àrees de préstec i l’obertura de camins d’obra.

L’impacte d’aquestes operacions dependrà primerament del tram de la via en què ens

trobem. En cas de ser un tram de nova creació, la superfície d’ocupació en planta de

l’alternativa escollida junt amb les superfícies de terraplè i desmunt dóna una bona

idea de l’extensió de sòl afectat per l’obra. Cal tenir present, però, que les ocupacions

reals en la majoria de casos seran superiors a causa de la construcció de camins

d’obra, zones de magatzem de materials, etc.


19

6.5.2. Valoració dels impactes sobre el sòl

Els impactes que tindran lloc sobre el sòl són els següents:

IMPACTE ID7: Risc de contaminació per abocaments al sòl


Instal·lacions, cimentació, pavimentació i ferms, obres de drenatge, obres de fàbrica,

trànsit de maquinària i obertura de camins d’obra.


Sòls que envolten la traça i les àrees on s’ubiquen les instal·lacions.

• DESCRIPCIÓ:

Les accions descrites produeixen un risc de contaminació als sòls que envolten la

traça, tant per abocaments voluntaris com accidentals.


Aquest impacte és valorat com a compatible perquè les intervencions allà on n’hi

hagi són de baixa magnitud, sense el requeriment d’un gran desplegament de

maquinària.

IMPACTE ID8: Pèrdua de sòls i destrucció d’horitzons orgànics


Instal·lacions, esbrossada i tala d’arbres, decapatge, abocadors i préstecs,

terraplenats i estesa de terres, obertura de camins d’obra.


La franja d’expropiació de la traça, els abocadors i els préstecs destinats a l’obra.

• DESCRIPCIÓ:

Les afeccions derivades de la pèrdua de sòl estan bàsicament associades a

l’ocupació o actuació sobre zones on fins ara no hi havia cap camí. En conjunt tot

aquest tipus d’afeccions es poden minimitzar mitjançant la recuperació de la terra

vegetal. A la taula següent es mostren els volums de terra vegetal en els tres

trams. Tot aquest volum de terres serà aprofitat per restaurar les superfícies de

talussos i desmunts.

TRAM Tram 1 Tram 2 Tram 3 Tram 4 Excavació terra vegetal (m3)

7.347 1.988 1.069 5.159

Taula 4. Volums de terra vegetal en els diferents trams.

La principal afecció es produirà quan la via ciclista ocupi zones amb sòls d’alt

valor, que en l’àrea d’estudi estarien representats pels terrenys agrícoles i les

pastures (diferents tipologies de prats). Aquesta ocupació del sòl implicarà la

pèrdua dels horitzons superficials per allà on passi el nou traçat i l’alteració sobretot

física en les zones de les obres pel pas de maquinària.


L’impacte es considera compatible ja que l’afecció als sòls de terrenys agrícoles

en aquells punts de nova traça o punts on s’amplia la plataforma pot ser fàcilment

corregida amb la conservació i reutilització d’aquestes capes del sòl: vegeu

recuperació de la terra vegetal en el document de “Mesures correctores”


20

6.6. Vegetació

Impactes sobre la vegetació

6.6.1. Descripció

L’impacte sobre la vegetació s’ha de valorar des de dos punts de vista: el primer fa

referència a l’afecció directa que tindrà lloc durant la fase d’obres sobre la vegetació, i el

segon punt de vista fa referència a l’impacte indirecte derivat de l’explotació de la

carretera.

L’afectació sobre la vegetació vindrà donada bàsicament per l’eliminació de cobertura

vegetal durant la fase d’obra, a causa de les operacions de desbrossada i tala d’arbres.

Durant la fase d’explotació aquest impacte serà pràcticament inexistent.

Fase d'obra

Durant la fase d’obres, el principal impacte sobre la vegetació és la desaparició de la

cobertura vegetal. Es pot produir afecció a causa de moviments de maquinària fora dels

límits permesos i dipòsits d’abocaments incontrolats de materials. L'impacte s’ha avaluat

atenent als següents aspectes:

- Grau d’afecció de les diferents alternatives a cadascuna de les unitats de vegetació.

Es valora la superfície d’afecció que les diferents alternatives ocasionen a les

diferents unitats de vegetació, en funció del valor d’aquestes.

- Unitats de vegetació existents. S’ha fet una valoració de les diferents unitats de

vegetació afectades, atenent a diferents indicadors de qualitat (IQ): naturalitat, raresa,

aïllament, diversitat, grau d’interès en processos ecològics, capacitat de regeneració,

protecció i risc d’erosió.

- Naturalitat: grau de conservació o de no alteració per causes humanes. Generalment

es pren com a referència un hipotètic cas d’alteració nul•la, associat a comunitats

“clímax”.

- Singularitat: escassetat en l’àmbit local (àmbit de l’estudi) i/o regional (Catalunya).

- Diversitat: probabilitat de trobar un element diferent dins de la població total. Es

relaciona el nombre d’espècies i les abundàncies relatives d’aquestes.

- Protecció: es refereix al grau de protecció legal d’espècies i comunitats.

6.6.2. Valoració dels impactes sobre la vegetació

IMPACTE ID9: Pèrdua de vegetació


Instal·lacions, esbrossada i tala d’arbres, explotació d’abocadors i préstecs,

terraplenat i estesa de terres, i obertura de camins d’obra.

• DESCRIPCIÓ DE LES AFECCIONS:

Les afeccions de la via ciclista del Ter sobre la vegetació són poc rellevants degut, en

bona part, perquè s’aprofiten traçats de camins ja existents, i allà on això no ha estat

possible s’ha utilitzat el corredor de la carretera del fons de la vall (C-26 primer i C-38

després), de manera que la via s’ha dissenyat adjacent a la carretera, afectant així un

tipus de vegetació ja molt antropitzada. Amb tot, es considera que l’impacte sobre la

vegetació és moderat en grau baix, atès que algunes d’aquestes afeccions són

sobre hàbitats d’interès comunitari, encara que, com s’ha dit, es tracta de superfícies

molt reduïdes.

Els punts on es produeixen modificacions sobre les àrees de vegetació natural o

seminatural es resumeixen a la taula a continuació:


21

TRAM / Subtram Descripció de les accions sobre la vegetació TRAM 1. SANT JOAN DE LES ABADESSES – SANT PAU DE SEGURIES

1.1 Sant Joan de les Abadesses – Camí del Pont del Reixac

El creuament del Torrent de Clarà, el del Covilar, així com un voladís sobre el Ter comporten afeccions a una superfície de 120 m2 de vegetació natural

1.2 Camí del Pont del Reixac – Camí del Pont de la Perella

Les arefaccions a la vegetació són poc rellevants

Torrent Can Barrera

S’afecta una superfície de bosc de Ribera inferior als 60 m2

Creuament del Ter (Folcrà)


Marge camp atalussat

Creuament d’un petit tram, d’uns 80 m lineals de roureda, en talús. Durant el desenvolupament del projecte s’hauran d’aplicar les mesures correctores necessàries per tal d’evitar-ne l’afecció. En tot cas, en la part de Mesures Correctores d’aquest estudi s’ha previst una partida per al trasplantament o plantació d’alguns d’aquests roures.

Torrent de Quatrecases


1.3 Camí del Pont de la Perella – Sant Pau de Segúries

Creuament Riu Ter (St. Pau de Segúries)


TRAM 2. SANT PAU DE SEGÚRIES - CAMPRODON Creuament del riu Ter a la Rovira


2.2 Pont de la Rovira (C-38) –Camí del Càmping Vall de Camprodon

Nou creuament proper a Estabanell


2.3 Camí del Càmping vall de Camprodon – Pont de les Rocasses (C-38)


2.4 Pont de les Rocasses (C-38) -Camprodon


TRAM 3. CAMPRODON – LLANARS 3.1 Camprodon - Llanars Les arefaccions a la vegetació són poc

rellevants TRAM 4. LLANARS VILALLONGA DE TER

Pas per pastura

Tram de camí nou a través dels prats de dall (6510). S’afecta una superfície aproximada de 0,3 Ha d’aquesta tipologia de vegetació.

4.1 Llanars - Vilallonga de Ter

Creuament del Torrent Gran, Torrent de Paloma


4.2 Vilallonga de Ter - Càmping Conca de Ter


Taula 5. S’indiquen els punts on es produeixen les afeccions a la vegetació.

La major part de les superfícies de vegetació natural podran ser recuperades donat

que es tracta d’afeccions temporals lligades al desenvolupament de l’obra (Veure

part de Mesures Correctores).


L’impacte sobre la vegetació es considera moderat en grau baix

6.7. Fauna

6.7.1. Descripció

La construcció i l’explotació d’un vial d’aquestes característiques pot comportar l’afecció a

la fauna de la següent manera:

Impactes localitzats durant la fase d’obres Els impactes localitzats durant la fase d’obres són causats per:

Pèrdua d’hàbitats.

Pertorbació d’hàbitats i individus durant la fase d’obres.

La magnitud de l’afecció de pèrdua d’hàbitats dependrà del valor del hàbitat que es

perd i de la superfície.

En el cas dels impactes generats per les pertorbacions o molèsties sobre la fauna,

aquests podran ser reduïts en gran mesura per les mesures correctores i preventives

aplicades durant els treballs, tal com l’ordenació dels treballs d’obra en funció de la

fenologia de les espècies faunístiques més rellevants presents a la zona.

Impactes localitzats durant la fase d’explotació

Les habituals afeccions de les infraestructures viàries tenen en aquest cas un

comportament diferent degut, sobretot, a la naturalesa dels usuaris de la via. En aquest

sentit, es tenen en compte les següents consideracions:


22

Efecte barrera: Es considera que aquesta via ciclista no serà un obstacle (almenys un

obstacle rellevant) per a la fauna terrestre ateses les seves característiques físiques

(amplada reduïda, sense tanques, etc.) i les seves característiques funcionals (només

vehicles no motoritzats i trànsit reduït), ni per la fauna aqüícola ja que el moviment

faunístic a través del qual són els principals cursos fluvials queda garantit pels ponts

actuals, OD i passeres.

Atropellaments: Aquests queden reduïts a les poques ocasions en què es puguin

produir atropellaments de petits vertebrats per part de les bicicletes, fet que, tot i entrar

dins les possibilitats reals, es considera poc freqüent i, en tot cas, assumible per a les

poblacions de petits vertebrats locals.

Pertorbació dels hàbitats a banda i banda de la nova via: Així com en el cas de les

carreteres existeixen quantiosos estudis al respecte, com els que consideren que els

50-100 m a banda i banda d’una carretera són ecològicament degradats de manera

permanent (Kaule, G. 1997), (Rosell, C.;Velasco, J.M. 1999), no es disposa d’estudis per

al cas de les vies ciclistes. Tanmateix, es considera que aquesta afecció en aquest

projecte serà poc significativa per dues raons bàsiques:

1) En la major part del traçat es segueixen camins rurals ja existents.

2) Els trams de nou recorregut gairebé sempre són a pocs metres de carreteres ja

existents i amb un trànsit intens, fet pel qual el seu valor faunístic es considera baix.

És a dir, que en aquests trams la via ciclista està dissenyada per dins aquella franja

d’entre 50 i 100 m citada en l’anterior paràgraf.

6.7.2. Valoració dels impactes sobre la fauna

D’acord amb l’esmentat anteriorment, a continuació es fa una valoració dels impactes

detectats sobre la fauna.

IMPACTE ID10: Afecció a la fauna durant la fase de construcció


• Instal·lacions, esbrossada i tala d’arbres, decapatge, excavacions, explotació

d’abocadors i préstecs, terraplens i estesa de terres, obres de drenatge i obres de

fàbrica, trànsit de maquinària i obertura de camins d’obra.


En la franja d’ocupació dels espais de nova traça o bé allà on la traça existent

s’ampliï i en els camins d’obra.

• DESCRIPCIÓ:

Les operacions descrites poden provocar tot un seguit d’impactes sobre la fauna

que es poden definir a continuació:

L’impacte que durant les obres es pugui produir sobre la fauna consistirà en els següents

aspectes:

Pèrdua d’hàbitats en l’espai de la nova traça. Es tracta d’hàbitat bàsicament

agrícola utilitzat per la fauna vertebrada per a determinades funcions biològiques

com ara l’alimentació. En tot cas es tractarà d’una superfície molt reduïda.

Alteració temporal d’hàbitats fluvials amb vegetació natural o seminatural que són

creuats amb noves obres de pas, ja siguin mitjançant passera o voladís. No

obstant això, amb les mesures aplicades en la fase de disseny del projecte i les

mesures correctores que s’aplicaran durant l’obra, aquesta afecció quedarà molt

atenuada.

Molèsties a la fauna i pèrdua directa d’efectius durant els treballs. Aquesta es

podrà donar durant els treballs de la maquinària ja siguin treballs forestals o de

moviments de terres o similars, i serà més important quan els treballs tinguin lloc

durant el període reproductiu en àrees de vegetació natural o seminatural.


Aquest es considera moderat en grau baix.


23

IMPACTE ID11: Afecció a la fauna durant la fase d’explotació


Trànsit d’usuaris durant l’explotació de la via ciclista.


L’indret d’afectació queda localitzat a tot l’àmbit de projecció de la via ciclista.

• DESCRIPCIÓ:

Com s’ha comentat, l’explotació de la via ciclista es considera que pot generar la

pertorbació en els hàbitats adjacents per molèsties. Aquestes serien provocades

pel pas de la gent a través d’hàbitats utilitzats per a la fauna per a les seves

necessitats biològiques. Aquesta acció podria crear situacions de molèsties que

generarien reaccions de fugida dels animals. En la taula següent es mostren les

diferents situacions que es podran donar:

Tipologia del tram Afecció

Trams nous a través de

zones agrícoles

Es poden donar molèsties a la fauna que habitualment

s’alimenta en aquestes àrees. L’amplada de la zona afectada és

variable segons l’espècie i es mou entre els 200 i 300 en les

espècies més sensibles als 5 m en les espècies més tolerants.

Trams nous a través de

zones forestals o

arbustives

Es poden donar molèsties a la fauna que es refugia, es

reprodueix o bé s’alimenta en aquests espais. Tanmateix,

aquestes molèsties queden relegades a les primeres franges de

terreny degut al paper atenuador de la vegetació. L’amplada de

la zona afectada és variable segons l’espècie i es mou entre els

50 i 100 en les espècies més sensibles i els 5 m en les espècies

més tolerants.

Trams existents a través

de zones agrícoles,

forestals o arbustives

Es considera que el grau de pertorbació serà el mateix.


Aquest es considera compatible bàsicament perquè els trams on aquesta afecció

és major són una minoria i perquè bona part dels trams de nova creació recorren

espais adjacents a la carretera actual (carreteres C-26 i C-38).

6.8. Paisatge

6.8.1. Descripció

Els impactes sobre el paisatge són el resultat de la introducció, pèrdua o modificació d’un

element en el territori. D’aquesta manera, les modificacions es produiran en aquells trams

de nova traça i afectaran més que res zones agrícoles adjacents a la carretera.

Aquestes modificacions tindran un caràcter lineal que comportaran una baixa modificació

del relleu local.


24

6.8.2. Valoració dels impactes sobre el paisatge

IMPACTE ID12: Alteració de la qualitat paisatgística


Instal·lacions, expropiacions, esbrossada i tala d’arbres, decapatge, excavacions,

terraplens i estesa de terres, pavimentació i ferms obertura de camins d’obra.


Als indrets amb nova traça i especialment als punts on apareixen terraplens i

desmunts.

• DESCRIPCIÓ:

Les modificacions tindran lloc sobretot en el paisatge agrícola caracteritzat pels

prats verds de les planes al·luvials del Ter i en l’espai agrícola adjacent a la

carretera. Les reduïdes dimensions dels talussos associats al nou vial, així com

d’altres aspectes com són l’amplada de la nova plataforma i el fet que el volum de

terra vegetal excavada sigui més que suficient per a la restauració de talussos, fan

que es consideri que en el seu conjunt la nova via sigui molt integrada en el territori.


L’impacte es considera compatible perquè el traçat escollit segueix en la seva

major part recorreguts ja existents, perquè les modificacions de la geomorfologia i

la vegetació en els trams de nova traça no són significatives i perquè aquests petits

canvis en el relleu local podran ser perfectament integrats amb l’aplicació de les

mesures correctores pertinents, consistents sobretot en el disseny d’uns talussos

amb pendents adequats (3H:2V) i la seva revegetació amb espècies de les

comunitats pròpies de la zona. El factor clima jugarà un paper rellevant en aquest

procés d’integració paisatgística doncs l’elevada pluviometria de la zona facilitarà el

procés d’implantació de la cobertura vegetal en totes aquelles zones a restaurar.

6.9. Ús del sòl

6.9.1. Descripció

Els usos del sòl afectats pels traçat de les diferents solucions són bàsicament agrícoles i

estan integrats per cultius herbacis i/o pastures. Així, l’impacte més destacable quant a

usos del sòl es produirà per la pèrdua de sòl agrícola. Aquest es produeix bàsicament

sobre cultius herbacis extensius, bàsicament farratgers i sobre pastures.

Aquesta afecció queda reflectida als plànols de vegetació i usos del sòl, en els quals

s’observa l’afecció que genera la traça en alguns dels trams del seu recorregut.

Tanmateix, en termes absoluts aquesta pèrdua de sòl és força limitada i es produeix

bàsicament en el límit de les parcel·les amb la carretera.

6.9.2. Valoració de l’impacte sobre l’ús del sòl

IMPACTE ID13: Canvi d’ús del sòl i reducció de parcel·les


Instal·lacions, expropiacions, abocadors i préstecs, i obertura de camins d’obra.

• DESCRIPCIÓ:

Aproximadament la meitat de la VCT projectada és de nova traça. Aquest fet

implica l’expropiació de terrenys ocupats per conreus (principalment dedicats al

cultiu herbaci extensiu) i pastures. L’impacte consistirà, bàsicament, en la pèrdua

directa de l’ús del sòl afectat pel projecte, de manera que hi haurà una pèrdua de

sòl agrícola davant de sòl dedicat a infraestructures de comunicació. No obstant

això, en tot el traçat de la via ciclista, de St. Joan de les Abadesses a Vilallonga de

Ter, s’estima que aquesta superfície és inferior a 1 hectàrea, de la qual la major

part son pastures adjacents a la carretera C-26 i C-38.


25


Aquest impacte es considera moderat en grau baix i amb un efecte mínim ja que

la superfície de sòl ocupat no és significativa.

6.10. Planejament urbanístic

6.10.1. Descripció

Els traçats en estudi transcorren pels municipis de Sant Joan de les Abadesses, Sant

Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i Vilallonga de Ter, tots ells a la comarca del

Ripollès, província de Girona.

6.10.2. Valoració dels impactes sobre el planejament

IMPACTE ID14: Afecció al planejament urbanístic vigent


• Replanteig i expropiacions.


Traça de la via ciclista al llarg dels diferents termes municipals per allà on passa.

• DESCRIPCIÓ:

Municipi Valoració afecció

Sant Joan de les

Abadesses (el

POUM va ser

aprovat per

l’Ajuntament el

març del 2009).

Al nucli urbà de Sant Joan de les Abadesses, el traçat és existent i segueix pels

vials urbans. Aquí, s’inclou un camí recentment arranjat (Camí del Prat) que

transcorre entre el Ter i la zona urbana (plaça Ciutat de Barcelona). En sortir

del nucli urbà, la resta del recorregut transcorre sobre el sòl no urbanitzable al

marge esquerre de la carretera en sentit Sant Pau de Segúries, fins que

s’arriba a la colònia Llaudet. Aquí, transcorre per l’espai afectat pel Pla de

Municipi Valoració afecció

Millora Urbana de la colònia Llaudet. En aquest sentit, el document Modificació

Puntual de Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Joan de les Abadesses.

Colònia Llaudet, aprovat definitivament l’octubre del 2008, incorpora una

proposta de traçat per a una via verda (vegeu plànols) que ve a ser el proposat

en l’estudi informatiu que aquí s’avalua.

Sant Pau de

Segúries.

Segons el

POUM aprovat

definitivament

l’octubre del

2007.

Fora del nucli urbà, el traçat segueix terrenys en SNU. D’aquests una fracció,

els ubicats abans del poble, són agrícoles (Clau 12a_agrícola d’interès i

12b_agrícola d’especial interès) i una reduïda part Clau 15_Talussos. Passat el

poble, al llarg d’uns 300 m transcorre pels terrenys annexes a la carretera, en

un punt on aquests limiten amb la Clau 14_Àmbit Fluvial. Passat el Pont de la

Rovira,. el traçat segueix camins existents. Només el creuament del Riu Ter a

l’alçada del Càmping és de nova creació, en una zona per sobre dels espais

amb Clau 14 (Riu Ter). Es considera que el traçat és compatible amb el

planejament vigent, sempre que es segueixin les prescripcions tècniques del

planejament municipal, com ara evitar, en la mesura del possible les tales

d’arbres en talussos. El creuament per dins el casc urbà té lloc pels vials de

dins el poble, tots ells en sòl urbà.

Camprodon Dins el nucli de Camprodon, la VCT transcorre pels vials del sòl urbà. Fora del

casc urbà, el traçat projectat segueix zones en SNU, excepte en un curt tram

en la Colònia Estabanell, però es tracta d’un tram de camí existent. Una part

significativa segueix vials existents, mentre que una altra part, en sòl agrícola,

són de nova creació (uns 250 m), aquests però segueixen per espais planers i

de cobertura vegetal bàsicament herbàcia. Es considera que el traçat és

compatible amb el planejament vigent, sempre que es segueixin les

prescripcions tècniques del planejament municipal.

Llanars En aquest municipi el traçat transcorre en el tram entre Camprodon i Llanars,

per sòl urbanitzable destinat a vialitat, mentre que en el sector entre Llanars i

Vilallonga de Ter transcorre per sòls classificats com a espais lliures.

Vilallonga de Ter En aquest municipi, el recorregut segueix bàsicament entre la Zona agrícola

(Clau 12) i a tocar el límit amb la Zona d’afecció i protecció dels cursos d’aigua

(Clau 14) corresponent al Riu Ter. En aquestes zones hi és permesa l’obertura

de nous vials, amb la prèvia redacció del Pla Especial i amb una màxima

integració paisatgística.


26


En conjunt es considera que l’impacte que es pugui produir sobre el planejament dels

diferents municipis per allà on transcorre la via ciclista és compatible amb els

planejaments d’aquestes poblacions. Les raons principals són:

Es segueixen vials existents en gairebé el 50% del recorregut.

La major part dels traçats de nou recorregut (70%) són adjacents al corredor

de la carretera. El fet d’utilitzar el corredor de la carretera, quan no hi ha

camins alternatius prou aptes, s’ha convertit en una de les solucions més

utilitzades en el present projecte. Això obeeix al fet d’una orografia complexa i

a l’existència d’extenses àrees de vegetació natural d’elevat interès en tota la

vall.

La via ciclista no suposa un impacte significatiu sobre els valors paisatgístics

del medi per allà on passa donat que el seu perfil s’adapta el del terreny en

més del 90% del recorregut.

La via ciclista és compatible amb els usos que el planejament preveu per als

terrenys per allà on passa.

6.11. Espais protegits

6.11.1. Descripció

No es detecta cap impacte significatiu sobre les figures de protecció per on passa la

ruta de la via ciclista i es considera que la naturalesa d’aquesta és compatible amb el

manteniment dels valors pels quals aquesta figura ha estat creada. A continuació es

descriu la forma en què la via interacciona amb la figura de protecció.

6.11.2. Valoració dels impactes sobre les figures legals de protecció

En els diversos apartats d’aquest estudi ja s’ha fet una valoració segons les alternatives

de l’impacte del projecte sobre molts diversos aspectes. Com que l’establiment de les

diverses figures de protecció es fa precisament a partir d’aquests aspectes, en aquest

apartat la valoració de l’impacte es fa d’una manera més genèrica, valorant també la

integritat de les diverses unitats de protecció.

IMPACTE ID15: Afecció a les figures legals de protecció


Aquestes accions són les que provocarien afeccions sobre la fauna, la vegetació i

la hidrologia descrites en els apartats corresponents a aquests factors ambientals.


Figures de protecció que es trobin en la traça de la via ciclista. Aquesta es produiria

sobre l’espai de la Xarxa Natura 2000 Riberes de l’Alt Ter (codi 5120019), en

indrets puntuals. Aquesta afecció es produirà per l’ocupació d’espais integrants de

la xarxa. Això ocorre en dues situacions diferents:

Quan el traçat, seguint camins existents, entra en espai de la Xarxa Natura. Aquest

és el cas del Camí de la Ral. Es tracta d’un camí ramader, que segueix el Ter pel seu

marge dret, en el tram entre el Pont de la Rovira i Creixenturri.

Quan es creua el riu Ter en aquells punts on aquest és Xarxa Natura. Això ocorre en:

o Passera sobre el Ter en la Folcrà, PK: 5+500 del tram 1 (St. Joan de les

Abadesses – St. Pau de Segúries)

o Passera sobre el Ter a St. Pau de Segúries, en el PK: 7+000 del tram 1 (St.

Joan de les Abadesses – St. Pau de Segúries)

o Passarel·la sobre el Ter a la Rovira, en el PK: 0+500 del tram 2 (St. Pau –

Camprodon)

o Passarel·la sobre el Ter a l’alçada d’Estavannell, en el PK: 2+500 del tram 2

(St. Pau – Camprodon)

En tres dels quatre casos, el creuament s’efectua en el mateix punt on creua el

corredor de la carretera existent. Únicament en un d’ells, el que s’efectua entre la

Ral i Camprodon, és un creuament en un punt nou, és a dir, on no creua cap

infraestructura de comunicació.


27

• DESCRIPCIÓ:

Tant en un cas com l’altre les superfícies de l’espai de la Xarxa Natura 2000 que

s’ocupen són molt reduïdes. En el cas de les passeres sobre el riu Ter, aquesta

superfície equival a l’espai ocupat pels estreps de la passera. En el cas del Camí

de la Ral, el fet d’aprofitar aquest recorregut existent minimitza l’afecció a aquest

espai de la Xarxa Natura 2000. Cal remarcar, també, que la connectivitat biològica

de l’espai no es veu alterada per aquestes intervencions. Per altra banda, cal fer

esment al fet que el funcionament d’aquesta via pot implicar un cert increment de la

freqüentació humana en la zona, però no prou significatiu com per causar molèsties

rellevants a la fauna. A part, aquest increment porta associada una major divulgació

d’aquest espai, que al final contribueix a una major conscienciació ambiental.


Es considera un impacte compatible perquè la superfície que es veu afectada per

la via ciclista és molt reduïda.

6.12. Habitatges i construccions

6.12.1. Descripció

En l’àmbit d’estudi, pel fet de ser un entorn agrícola, és habitual trobar-hi petites

construccions relacionades amb aquesta activitat disperses al territori. També és habitual

trobar-hi habitatges aïllats, ja sigui en sòl no urbanitzable com en sòl urbà o urbanitzable.

El traçat en estudi no implica la demolició total o parcial de cap edificació existent.

6.12.2. Valoració dels impactes sobre els habitatges i construccions

IMPACTE ID16: Afecció a habitatges i construccions


Expropiacions.


No es localitza.

• DESCRIPCIÓ:

Aquest impacte es considera inexistent en aquest projecte.


No es produeix. 6.13. Infraestructures i serveis

6.13.1. Descripció

Aquest impacte inclou l’afecció a serveis i infraestructures, així com a carreteres i camins

locals principalment durant la fase d’obres.

Respecte a les carreteres, les més properes a la via ciclista, que són C-26 i C-38 (entre

Ripoll i Camprodon) i la GIV-5264 (Camprodon Vallter), no es veuran afectades d’una

manera significativa durant les obres, ja que no es preveuen accions que impliquin

necessàriament el tall de la via.

En els trams que transcorren per camins rurals existents s’haurà de preveure durant les

obres un pla de mobilitat per tal d’inferir el mínim en la mobilitat de la maquinària rural i

d’altres usuaris d’aquests vials. Això serà sobretot en el subtram:

1.2 Camí del Pont del Reixac – Camí del Pont de la Perella


28

6.13.2. Valoració de l’impacte

IMPACTE ID17: Afecció als serveis, infraestructures i vialitat


Decapatge, excavacions, terraplens i estesa de terres, cimentació, paviments i

ferm, obres de drenatge, trànsit de maquinària, transport de materials i obertura de

camins d’obra.

Durant el funcionament de la VCT, no es preveuen afeccions sobre aquest factor.

• FACTORS AFECTATS:

Serveis i infraestructures.


Carreteres, camins locals, línies elèctriques, canonades de gas, línies de telèfon.

• DESCRIPCIÓ:

Durant tota la fase d’obres es veuran afectats alguns serveis. Es produirà una

afecció temporal sobre la xarxa de camins rurals utilitzats en el recorregut de la via

ciclista que han de ser intervinguts. Per altra banda, en referència a la canonada de

gas, en alguns punts la VCT hi transcorre molt propera, però en principi no es

preveu que s’afecti.

Per altra banda, cal fer menció al Camí ramader de la Ral, el traçat del qual és aprofitat

en un dels trams de la via ciclista. S’ha de dir que els usos de la via ciclista són

compatibles amb els usos dels camins ramaders. Així, a part de l’ús tradicional dels

camins ramaders com a lloc de pas de ramat transhumant, la llei en contempla altres

usos:

* Els usos compatibles, que són aquelles activitats agrícoles tradicionals que es porten

a terme sense destorbar el trànsit ramader.

* Els usos complementaris com el passeig, la pràctica del senderisme, les marxes a

cavall i l'ús de vehicles no motoritzats que respectin la prioritat del trànsit ramader.


Aquest impacte es considera moderat en grau baix.

6.14. Patrimoni cultural: patrimoni arqueològic i historicoartístic

6.14.1. Descripció

Aquest impacte inclou l’afecció als elements catalogats a l’Inventari del Patrimoni

Arqueològic i a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

A l’annex IV del present estudi d’adjunta una taula amb els diferents elements del

patrimoni cultural localitzats en els entorns del projecte. Així mateix, en el mapa de

patrimoni cultural, s’han indicat aquells elements que es troben en la franja de 300 m a

banda i banda del recorregut.

De tots aquests elements, els més propers a la via ciclista són:

La Colònia Llaudet (arran de carretera C-26, a Sant Joan de les Abadesses)

El Grau (mas de Sant Joan de les Abadesses)

El Marquès (mas de Sant Joan de les Abadesses)

El Pont de la Sala i restes del Pont Vell de la Sala (Sant Pau de Segúries)

Pont de les Rocasses (Camprodon)

En tots aquests casos, la VCT transcorre propera als elements arquitectònics protegits.

En cap cas això implica afecció a l’element patrimonial, sinó al contrari, ja que alguns

d’aquests, com és ara la colònia Llaudet, presenten un estat d’abandonament evident i el

condicionament de la via ciclista pot servir per reduir-ne aquest estat.


29

6.14.2. Valoració de l’impacte sobre el patrimoni arqueològic i historicoartístic

IMPACTE ID18: Risc d’afecció a elements del patrimoni historicoartístic


Instal·lacions, decapatge, excavacions, abocadors i préstecs, cimentacions i



La ubicació dels diferents punts d’interès cultural queden recollits a la taula de

l’Annex IV. Patrimoni Cultural

• IMPACTES INDIRECTES:

Deteriorament d’edificis per contaminació atmosfèrica.

• DESCRIPCIÓ:

Al llarg del corredor de la VCT es localitzen alguns elements del Patrimoni

arquitectònic. En cap d’ells s’esperen afeccions donat que es tracta de trams ja

existents, que en tot cas, necessitaran en alguns casos accions consistents en

l’arranjament del ferm o la senyalització. És més, el fet que la VCT transcorri per les

seves proximitats, pot incrementar-ne el seu interès.


Es considera un impacte compatible.


− Evitar qualsevol tipus d’afecció directa sobre els elements culturals que se situen

més propers a la via.

− Evitar que l’entorn immediat dels diversos elements es degradi a causa de les

obres de construcció (moviment de terres, construcció de camins d’obra, etc.).

− Durant les obres, senyalitzar aquelles zones on es localitzen elements del

patrimoni properes al traçat o als camins d’obra, a fi i afecte d’evitar danys

col·laterals.

PART IV IDENTIFICACIÓ, DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES · La descripció de les alteracions...

Documents

Transcript of PART IV IDENTIFICACIÓ, DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES · La descripció de les alteracions...