Països amb situació de tensió (indicador n. 2) · minades demandes plantejades per diversos...

46 Alerta 2009

Païs

os a

mb

situ

ació

de

tens

ió(in

dica

dor n

. 2)

Tensions 47

2. Tensions

El present capítol identifica els contextos de tensió que van tenir lloc al llarg de l’any 2008 (indicador núm. 2) i esdivideix en dues parts: a la primera es defineixen les situacions de tensió i les seves característiques; a la segona s’a-nalitza l’evolució i les tendències de les tensions. D’altra banda, a l’inici del capítol es presenta un mapa amb leszones en tensió.

2.1. Tensions: definició

Es considera tensió aquella situació en la qual la persecució de determinats objectius i/o la no-satisfacció de deter-minades demandes plantejades per diversos actors comporta una gran mobilització política i social i/o l’ús de la vio-

Taula 2.1. Resum de les tensions l’any 2008

Intensitat3

Tensió1 Tipologia2 Actors principals Evolució anual4

Àfrica

Angola (Cabinda) Interna Govern, grup armat FLEC, aliança política de moviments socials i 1

Autogovern, Recursosgrups armats Fòrum Cabindès per al Diàleg

=

Burundi Interna Govern, oposició armada (PALIPEHUTU-FNL, conegut com a FNL, 2i facció dissident de les FNL) i oposició política (facció de CNDD-

Identitat, Govern FDD de Hussein Radjabu, UPRONA, FRODEBU) �

Camerun (Bakassi) Internacional Governs de Camerun i Nigèria, Niger Delta Defence and Security 1– Nigèria

Autogovern, RecursosCouncil, Bakassi Freedom Fighters

�

Comores Interna internacionalitzada Govern de la Unió de les Comores ostentat por Grand Comora, 2Govern regional d’Anjouan, Govern regional de Moheli, missió

Autogovern de la UA �

Txad – Sudan Internacional Txad, Sudan, grups armats d’oposició txadians i sudaneses 2

Govern �

Congo Interna Govern, partit opositor CNR i milícies Ninjas del reverend Ntoumi 1

Autogovern, Govern =

Côte d’Ivoire Interna internacionalitzada Govern, aliança armada Forces Nouvelles, milícies 2

Govern, Recursos progovernamentals, ONUCI, Forces Licorne

=

Djibouti – Eritrea Internacional Djibouti, Eritrea 2

Territori �

• Durant el 2008 es van registrar 80 escenaris de tensió al món, bona part dels quals es van con-centrar a Àfrica (35%) i Àsia (34%).

• A l’Àfrica, el col·lapse econòmic, polític i social a Zimbabue va derivar en una onada de violèn-cia que va causar la mort de més de 160 persones i el desplaçament de prop de 50.000.

• A Amèrica, la crisi política que va enfrontar el Govern bolivià d’Evo Morales amb els departa-ments orientals va continuar activa durant tot l’any.

• A l’Àsia, l’oposició tailandesa va desafiar durant setmanes el Govern, que finalment es va veureobligat a dimitir.

• A Europa, l’autoproclamació d’independència de Kosovo al febrer, reconeguda per 53 països al’acabament de l’any, va causar tensió internacional.

• A l’Orient Mitjà, l’esclat de violència al maig protagonitzat per Hezbollah, que finalment va obte-nir el seu dret de vet en el futur Govern libanès, va causar desenes de morts.

48 Alerta 2009

IntensitatTensió Tipologia Actors principals Evolució anual

Àfrica

Eritrea – Etiòpia Internacional Eritrea, Etiòpia 2

Territori �

Etiòpia Interna Govern, oposició política i social (Partits CUD, UEDF), 1

Govern grup armat EPPF

=

Etiòpia (Oromiya) Interna Govern, grup armat OLF 2

Autogovern, Identitat =

Guinea Interna Govern, Forces Armades, sindicats, partits polítics d’oposició 2

Govern �

Guinea-Bissau Interna Govern, Partits polítics d’oposició 1

Govern �

Kenya Interna Govern, milícies d’adscripció ètnica, oposició política i social 3(partits polítics, organitzacions de la societat civil),

Identitat, Govern, Recursos SLDF, secta Mungiki �

Mali Interna Govern, facció del grup armat ADC d’Ibrahim Ag Bahanga 2

Identitat, Recursos �

Marroc – Internacional5 Marroc, República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), 1Sàhara Occidental

Autogovern, Identitat, grup armat Front POLISARIO

=Territori

Mauritània Interna Govern, oposició política i social 1

Govern �

Níger Interna Govern, oposició armada (MNJ, FFR, FARS) 2

Identitat, Recursos =

Nigèria Interna Comunitats cristianes i musulmanes, partits polítics, 3

Identitat, Recursos milícies comunitàries

�

RD Congo Interna Govern, oposició política i social i antics grups armats d’oposició 3

Govern, Recursos �

Regió dels Internacional

Governs de RD Congo, Ruanda, Uganda; grups armats d’oposició2

Grans Llacs ugandesos ADF-NALU i LRA, grups armats d’oposició ruandeses FDLR i milícies Rasta, grups armats d’oposició congoleses d’Ituri

Identitat, Govern, Recursos (FNI, FRPI, MRC) i CNDP, milícies congoleses Mai Mai, grup armat �d’oposició burundès FNL

Senegal (Casamance) Interna Govern, grup armat MFDC i les diferents faccions 1

Autogovern �

Somàlia Interna República de Somalilàndia, regió autònoma de Puntlàndia, SUDA 2(Somalilàndia-Puntlàndia) Territori =

Subregió RiuMano6 Internacional Côte d’Ivoire, Guinea, Libèria, Sierra Leone, grups mercenaris 1

Recursos �

Sudan Interna Partits polítics NCP i SPLM, grup armat SPLA, milícies 3

Autogovern, Recursos, progovernamentals, ètnies i subclans dinkas i nuer al sud

Identitat�

Sud-àfrica Interna Govern, grups no organitzats de sud-africans, població immigrant 1

Recursos �

Zimbabue Interna Partits polítics ZANU-PF i MDC, milícies de veterans i joves 3

Govern afins al ZANU-PF

�

Tensions 49


Amèrica

Bolívia Interna Govern, oposició política i social (partits polítics, autoritats i 3

Govern, Autogovernorganitzacions de la societat civil dels departaments orientals)

�

Equador Interna Govern, oposició política i social (Congrés, organitzacions 1

Govern, Recursoscamperoles i indígenes contra l’acció de transnacionals extractives)

�

Haití Interna internacionalitzada MINUSTAH, Govern, oposició política (seguidors de l’expresident 2

Territori, GovernJean-Bertrand Aristide) i armada (bandes juvenils)

�

Mèxic (Chiapas) Interna Govern, oposició política i social (EZLN, organitzacions socials) 1

Identitat, Sistema =

Nicaragua Interna Govern, oposició política i social 2

Govern �

Perú Interna Govern, oposició armada (faccions romanents de Sendero Luminoso) 3

Governi política i social (organitzacions camperoles i indígenes)

�

Veneçuela Interna Govern, oposició política i social 1

Govern =

Àsia

Bangla Desh Interna Govern, oposició política i social (AL, BNP) 1

Govern �

Bangla Desh (JMB) Interna Govern, oposició armada (JMB) 1

Sistema �

Bangla Desh (PBCP) Interna Govern, oposició armada (PBCP) 2

Sistema �

Xina (Tibet) Interna internacionalitzada Govern xinès, Dalai Lama i Govern tibetà a l’exili, oposició 3política i social al Tibet a les províncies limítrofes

Autogovern, Identitat, �Sistema

Xina (Turquestan Interna Govern, oposició armada (ETIM, ETLO), oposició política i social 3Oriental)

Autogovern, Identitat�

Sistema

Corea, RPD –EUA, Internacional RPD Corea, EUA, Japó, Rep. de Corea 1 Japó, Rep. de Corea7

Sistema =

Filipines Interna Govern, faccions del grup armat MNLF 2 (Mindanao-MNLF)

Autogovern, Identitat �

Fiji Interna Govern, oposició política i social 1

Govern =

Índia – Pakistan Internacional Índia, Pakistan 2

Identitat, Territori �

Índia (Tripura) Interna Govern, oposició armada (NLFT, ATTF) 1

Autogovern =

Indonèsia (Sulawesi) Interna Govern, organitzacions polítiques i armades que operen 1

Identitatsobre eixos de divisió religiosa

=

Indonèsia (Moluques) Interna Govern, organitzacions polítiques i armades que operen sobre eixos 1

Autogovern, Identitatde divisió religiosa

=

50 Alerta 2009


Asia

Indonèsia (Papua Interna Govern, grup armat OPM, oposició política i social (organitzacions 2Occidental) autonomistes o secessionistes, indigenistes i de drets humans),

Autogovern, Identitat, grups indígenes papús, empresa minera FreeportRecursos

=

Indonèsia (Aceh) Interna Govern indonesi, Govern regional d’Aceh, oposició política 2

Autogovern, Identitat, Recursos

=

Kirguizistan Interna Govern, oposició política i social 1

Govern =

Laos Interna internacionalitzada Govern, organitzacions polítiques i armades d’origen hmong 2

Sistema, Identitat =

Myanmar Interna Govern, oposició política i social (partit opositor LND) 2

Sistema =

Nepal (Terai) Interna Govern, organitzacions madhesis polítiques (MRPF) i armades 3

Autogovern, Identitat (JTMM, MMT, ATLF, entre d’altres)

=

Pakistan Interna Govern, oposició política i social (partit opositor PPP, judicatura), 3

Govern, Sistemamilícies dels talibans

�

Tailàndia Interna Govern, oposició política i social 3

Govern, Sistema �

Tailàndia – Territori Tailàndia, Cambodja 2 Cambodja

Internacional �

Tadjikistan Interna Govern, oposició política i social, senyors de la guerra 2

Govern =

Timor-Leste Interna internacionalitzada Govern, missió internacional International Security Forces, oposició 2política i social (simpatitzants del líder rebel Alfredo Reinado, simpatitzants del partit FRETILIN, militars acomiadats, bandes

Govern armades) �

Turkmenistan Interna Govern, oposició política i social 1

Govern =

Uzbekistan Interna Govern, oposició política i social, grups armats islamistes 1

Sistema, Govern =

Europa

Armènia Interna Govern, oposició política 1

Govern �

Armènia – Azerbaidjan Internacional Govern de l’Azerbaidjan, Govern de l’autoproclamada República 2(Nagorno-Karabakh) de Nagorno-Karabakh, Armènia

Autogovern, Identitat, �Territori

Bielorússia Interna Govern, oposició política i social 1

Govern =

Bòsnia i Hercegovina Interna internacionalitzada Govern central, Govern de la República Srpska, Govern de la 1

Govern, Identitat, Federació de Bòsnia i Hercegovina, alt representant de la comunitat

Autogoverninternacional �

Xipre Interna Govern de Xipre, Govern de l’autoproclamada República 1Turca del Nord de Xipre

Autogovern, Identitat, =Territori

Geòrgia (Abkhàzia) Interna internacionalitzada Govern de Geòrgia, Govern de l’autoproclamada República de 3

Autogovern, IdentitatAbkhàzia, Rússia, forces de manteniment de pau de la CEI

�

Tensions 51


Europa

Geòrgia Interna internacionalitzada Govern de Geòrgia, Govern de l’autoproclamada República d’Ossètia 3(Ossètia del Sud)

Autogovern, Identitatdel Sud, Rússia, forces de manteniment de pau de la CEI

�

Macedònia Interna Govern, grups polítics i actors armats de la comunitat albanesa 1(nord-oest)

Autogovern, Identitat �

Moldàvia, Rep. Interna internacionalitzada Govern de Moldàvia, Govern de la autoproclamada República 1de (Transdnièster)

Autogovern, Identitatde Transdnièster, Rússia

=

Rússia (Daguestan) Interna Govern rus, Govern de la república del Daguestan, grups 3armats d’oposició, oposició social i política

Sistema, GovernIdentitat

�

Rússia (Kabardino- Interna Govern rus, Govern de la república de Kabardino-Balkària, grups 2Balkària)

Sistema, Identitatarmats d’oposició

=

Rússia (Karacháevo- Interna Govern rus, Govern de la república de Karacháevo-Cherkesia, 2Cherkesia)

Sistema, Identitatgrups armats d’oposició

=

Rússia Interna Govern rus, Govern de la república d’Ossètia del Nord, 2(Ossètia del Nord)

Sistema, Identitatgrups armats d’oposició

=

Sèrbia – Kosovo Interna internacionalitzada8 Govern de Sèrbia, Govern de Kosovo, representants polítics i socials 2

Autogovern, Identitat de la comunitat sèrbia de Kosovo, UNMIK, KFOR

�

Orient Mitjà

Aràbia Saudita Interna internacionalitzada Govern, grup armat Al-Qaida 1

Sistema =

Egipte Interna Govern, oposició política i social (Germans Musulmans) 1

Govern �

Iran (nord-oest) Interna internacionalitzada Govern, grup armat PJAK 2

Autogovern, Identitat =

Iran – EUA, Internacional Iran, EUA, Israel 2Israel9

Sistema =

Israel – Líban – Síria Internacional Israel, Síria, grup libanès Hezbollah i la seva facció armada 2

Sistema, Recursos, Territori (Resistència Islàmica)

�

Líban Interna internacionalitzada Govern, oposició política i social, braç armat de Hezbollah 3

Govern (Resistència Islàmica), milícies

�

Palestina Interna ANP, Fatah, grup armat Brigades dels Màrtirs d’al-Aqsa, Hamas 2

Govern i la seva facció armada Brigades Ezzedin al-Qassam

�

1: intensitat baixa; 2: intensitat mitjana; 3: intensitat alta; �: escalada de la tensió; �: reducció de la tensió; = : sense canvis.Les tensions marcades en negreta són descrites en el capítol.

1. En aquesta columna s’assenyalen els Estats en els quals hi ha tensions, especificant entre parèntesis la regió de l’Estat víctima de la tensió oel nom del grup armat que protagonitza el conflicte. Aquesta última opció s’utilitza en els casos en què existeix més d’una tensió en un mateixEstat o en un mateix territori dintre d’un Estat, amb la finalitat de diferenciar-los.

2. Aquest informe classifica i analitza les tensions a partir d’una doble tipologia, que aborda per una part les causes o incompatibilitat d’interes-sos, i per una altra la confluència entre escenari del conflicte i actors. Quant a les causes, es poden distingir les següents: demandes d’auto-determinació i autogovern (Autogovern) o aspiracions identitàries (Identitat); oposició al sistema polític, econòmic, social o ideològic d’unEstat (Sistema) o a la política interna o internacional d’un Govern (Govern), que en ambdós casos motiva la lluita per a accedir al poder o ero-sionar-lo; o lluita pel control dels recursos (Recursos) o del territori (Territori). Pel que fa a la segona tipologia, les tensions poden ser internes,internes internacionalitzades o internacionals. D’aquesta manera, es considera tensió interna la protagonitzada per actors del mateix Estatque operen exclusivament en i des de l’interior d’aquest. En segon lloc, s’entén per tensió interna internacionalitzada aquella en la qual algundels actors principals és forà, i/o quan la tensió s’estén al territori de països veïns. En tercer lloc, s’entén per tensió internacional aquella enla qual s’enfronten actors estatals o no estatals de dos o més països.

52 Alerta 2009

lència amb una intensitat que no iguala la d’un conflic-te armat però que pot incloure enfrontaments, repres-sió, cops d’Estat, atemptats o altres atacs l’escaladadels quals podria degenerar en un conflicte armat endeterminades circumstàncies. Les tensions estan nor-malment vinculades a: a) demandes d’autodetermina-ció i autogovern, o aspiracions identitàries; b) l’oposi-ció al sistema polític, econòmic, social o ideològic d’unEstat, o a la política interna o internacional d’unGovern, que en ambdós casos motiva la lluita per aaccedir al poder o erosionar-lo; o c) el control delsrecursos o del territori.

2.2. Tensions: tendènciesglobals el 2008

A l’acabament del 2008 es van comptabilitzar 80escenaris de tensió. Respecte a l’any anterior, lasituació a països com Mauritània, on un cop d’Estat al’agost va retornar al país la inestabilitat passada;Nicaragua, per les protestes de frau electoral formu-lades per l’oposició; o la inestabilitat a les repúbli-ques del nord del Caucas, entre d’altres, va contribuira l’augment del nombre de crisis a escala mundial. Almateix temps, la disminució de la prevalença de laviolència respecte a l’any anterior en un context vapermetre deixar de considerar-lo conflicte armat,encara que es va mantenir elevada la tensió. Va ser elcas de la disputa interna a Palestina, on els enfronta-ments entre Fatah i Hamàs van tenir episodis de vio-lència esporàdics però intensos. En termes geogrà-

fics, les tensions es van concentrar principalment aÀfrica (27) i Àsia (25), i Europa en va albergar 14. AAmèrica i a l’Orient Mitjà va haver-hi 7 escenaris detensió a cada zona.

Continuant amb la tendència observada en els últimsanys, la majoria de les tensions van tenir un caràctermarcadament intern. El 68% van tenir com a protago-nistes actors del propi país i el 15%, tot i ser internes,es van caracteritzar per tenir elements d’internaciona-lització, sovint a causa de la presència en el territori demissions internacionals i al seu paper actiu (com en elcas de les Forces Licorne a Côte d’Ivoire o de laMINUSTAH a Haití). La resta (17%) van ser tensionsinternacionals, és a dir, en les quals estaven implicatsdos o més Estats. Com ja passava el 2007, es van con-centrar principalment a l’Àfrica (54%), on la falta d’u-na delimitació clara de fronteres, producte de l’herèn-cia del període colonial, encara és un motiu recurrentde tensió interestatal, tal com va constatar a final d’anyel Comissari de la UA per a la Pau i la Seguretat. Lestensions van afectar el Txad i el Sudan, Eritrea i Djibou-ti, Eritrea i Etiòpia, Nigèria i el Camerun, i dos blocsregionals on les causes de la disputa seguien senseresoldre’s malgrat la fi formal d’alguns conflictes: laRegió dels Grans Llacs, que inclou RD Congo, Ruandai Uganda, i la del Riu Mano, amb Côte d’Ivoire, Guinea,Libèria i Sierra Leone. Als altres continents també vahaver-hi tensions interestatals considerables: la histò-rica rivalitat entre l’Índia i el Pakistan, la disputa perl’enclavament de Nagorno Karabakh entre Armènia il’Azerbaidjan, o la crisi entorn de la qüestió nucleartant a la RPD Corea com a l’Iran en oposició a un grupde països liderats pels EUA.

Gràfic 2.1. Distribució regional del nombre de tensions

Amèrica

Orient Mitjà

Europa

Àsia

Àfrica

5 10 15 20 25 300

3. La intensitat d’una tensió (alta, mitjana o baixa) i la seva evolució (escalada, reducció, sense canvis) s’avaluen principalment a partir del graude violència registrat i del grau de mobilització política i social.

4. En aquesta columna es compara l’evolució dels esdeveniments de l’any actual (2008) amb la de l’any anterior (2007), i el símbol � apareixsi la situació general durant el 2008 és més greu que la de l’any anterior, � si és millor i = si no ha experimentat canvis significatius.

5. Malgrat que el Sàhara Occidental no és un Estat reconegut internacionalment, es considera la tensió entre El Marroc i el Sàhara Occidental“internacional” i no “interna” perquè es tracta d’un territori per descolonitzar i la seva pretesa pertinença al Marroc no és reconeguda pel DretInternacional ni per cap resolució de les Nacions Unides.

6. La subregió del Riu Mano engloba geogràficament Guinea, Libèria i Sierra Leone. No obstant això, també es té en compte la situació a Côte d’I-voire per la seva proximitat geogràfica i la seva influència en la resta d’escenaris.

7. Aquesta tensió internacional afecta altres països no citats, els quals hi estan involucrats amb diferents graus d’implicació. 8. La tensió entre Kosovo i Sèrbia es considera “interna internacionalitzada” perquè, tot i que Kosovo ha estat reconegut com a Estat per desenes

de països, el seu estatus legal internacional encara no está clar ni definit. 9. Aquesta tensió internacional afecta altres països no citats, els quals hi estan involucrats amb diferents graus d’implicació.

Tensions 53

Respecte als factors que van motivar les tensions, totesde caràcter multicausal, destaca l’oposició a la políticadel govern com a principal factor d’inestabilitat. En el43% dels casos les actuacions governamentals van pro-vocar moviments d’oposició política i social, i en lamajoria dels casos també de caràcter armat, que vandesafiar les autoritats amb l’objectiu d’accedir o erosio-nar el poder. Això va generar en nombrosos contextosprotestes massives, com a Bolívia, on els posiciona-ments del president es van enfrontar als de les autori-tats dels departaments orientals, o a Tailàndia, on set-manes de manifestacions i de càrregues policials vancausar la dimissió de dos primers ministres. Altres fac-tors de la violència van estar relacionats amb deman-des d’autogovern (30%) i elements identitaris (40%);amb la disputa pel control dels recursos (20%) o delterritori (11%); i, finalment, amb una oposició al siste-ma establert (21%). Mentre la majoria de conflictesderivats d’una demanda d’autogovern es van concen-trar, amb un terç en cada cas, a l’Àfrica, l’Àsia i Euro-pa, el component d’oposició al sistema establert es varevelar especialment significatiu al continent asiàtic.Allà va haver-hi el 60% de les reivindicacions globalsd’aquest tipus, particularment a Bangla Desh (tensióprotagonitzada per dos grups armats d’oposició, el JMBi el PBCP), a la Xina (tant a la regió del Tibet com a laprovíncia del Turquestan Oriental), i en altres escena-ris com Laos, Myanmar i Pakistan, aquest últim ambuna notable presència de grups armats islamistes. Unaanàlisi per continents revela que la causa més estesade les tensions a l’Àfrica és el component de recursos id’oposició al govern, mentre que a l’Àsia és la qüestiód’identitat i autogovern, a més de l’oposició al poderestablert.

Amb relació als actors protagonistes dels enfronta-ments, l’existència de grups armats va constituir unelement definitori de les tensions en més de la meitatdels casos. Els grups van ser diversos i el seu grau d’ar-ticulació extremadament variable però, en tot cas, laseva activitat va ser desestabilitzadora. El ventall d’ac-tors és extremadament ampli: des de grups armats desòlida implantació, com Hezbollah al Líban o l’MNLF aFilipines (Mindanao), fins a grups de mercenaris, milí-cies, senyors de la guerra o faccions romanents degrups pràcticament inactius, com són els casos de laRegió del Riu Mano, Nigèria, Tadjikistan o el Perú, res-pectivament, que han fet la seva aparició de forma méscircumstancial o més recent.

Una anàlisi de la intensitat de les tensions i de la sevaevolució ofereix també algunes conclusions rellevants.Per una banda, més d’un terç de les tensions (39%)van tenir una evolució negativa, és a dir, la violència vaser més gran que al 2007, amb casos especialment sig-nificatius com el de Kenya a l’inici d’any, Perú, perl’activitat armada de Sendero Luminoso, o tota la zonadel Caucas. En canvi, en un 19% dels contextos la vio-lència va disminuir respecte a l’any anterior, mentreque en un 42% dels casos no es van produir canvis sig-nificatius d’intensitat. Finalment, més d’un terç de lestensions (40%) va tenir una intensitat baixa, mentreque un 40% es va situar en nivells mitjans i un 20% enalts. Els contextos en què la tensió va tenir una intensi-tat més gran van ser Kenya, Nigèria, la RD Congo, elSudan i Zimbabue al continent africà; Bolívia i el Perú

a Amèrica; el Tibet i el Turquestan Oriental a la Xina; elNepal (Terai), el Pakistan i Tailàndia a Àsia; Líban a l’O-rient Mitjà; i també els dos escenaris de conflictivitat ala zona del Caucas (Abkhàzia i Ossètia del Sud a Geòr-gia, i el Daguestan a Rússia), on la guerra oberta de l’a-gost a Ossètia del Sud va captar el focus de l’atenciómediàtica internacional.

2.3. Tensions: evolució anual per regions

Àfrica

a) Àfrica Austral

Comores

Intensitat: 2 Evolució: �

Tipologia: Autogovern Interna internacionalitzada

Actors: Govern de la Unió de les Comoresexercit per Grand Comora, Governregional d’Anjouan, Govern regional de Moheli i missió de la UA

Síntesi:L’arxipèlag ha travessat des de la seva independència de Fran-ça el 1975 un historial d’inestabilitat amb fins a 20 copsd’Estat i intents fallits de derrocar els règims existents. El2001 es va aconseguir un acord constitucional pel qual s’es-tablia una república federal amb presidències rotatòries cadaquatre anys entre les illes de Grand Comora, Anjouan i Mohe-li. El clergue Ahmed Abdallah Mohamed Sambi, d’Anjouan,va guanyar en les eleccions de maig del 2006 i es va conver-tir en el nou president de la Unió. Des del 2006, el presidentcolpista d’Anjouan, Mohamed Bacar, va rebutjar col·laboraramb la presidència de la Unió, i al juliol del 2007 es van cele-brar eleccions a l’arxipèlag, que van ser declarades il·legals al’illa d’Anjouan a causa d’irregularitats, segons el Govern i laUA, encara que Bacar es va atribuir una àmplia victòria i vacontinuar governant per la força. Des d’aleshores, s’ha consta-tat una tensió creixent.

L’arxipèlag de les Comores va ser víctima d’una escala-da de la tensió en el primer trimestre del 2008 com aconseqüència de la invasió de les Forces Armades i d’u-na força de la UA per a recuperar el control de l’illarebel d’Anjouan i capturar el seu president, MohamedBacar, el 25 de març. Prèviament, la UA havia revisatel seu paper a la crisi i donat llum verda a una acciómilitar per part del Govern de la Unió davant el fracàsde les iniciatives diplomàtiques prèvies per a superar latensió. Anteriorment, Bacar havia rebutjat la celebraciód’un nou procés electoral supervisat per la UA o l’exilien un altre país. Bacar va aconseguir fugir a la veïna illafrancesa de Mayotte, on va sol·licitar asil i des d’on vaser traslladat a l’illa de la Reunió. França va rebutjarconcedir l’asil a Bacar, encara que es va negar a extra-dir-lo a l’arxipèlag, tal com havien sol·licitat la UA i elGovern de Comores. Al juliol va ser expulsat a Benin,país que li havia concedit asil. El 15 de juny es vancelebrar les eleccions presidencials a l’illa d’Anjouansense que es produïssin incidents. Moussa Toybou va

54 Alerta 2009

guanyar a la segona volta celebrada el 29 de juny. Elpresident federal Ahmed Abballah Sambi va nomenarun nou Govern federal al juliol. A l’agost es van produirmanifestacions a Anjouan i Moroni i es va demanar laseva dimissió, a causa de l’augment dels preus, l’impa-gament de salaris i el fracàs de les reformes anuncia-des. Per això, fonts de les Nacions Unides a l’arxipèlagvan alertar d’un possible augment de la inestabilitat al’arxipèlag malgrat l’evolució positiva de la situació aAnjouan.

Zimbabue


Tipologia: Govern Interna

Actors: Partits polítics ZANU-PF i MDC, milícies de veterans i joves afins aZANU-PF

Síntesi:El Govern de Robert Mugabe, en el poder des de la indepen-dència del país el 1980 com a dirigent del ZANU-PF, persis-teix en les pràctiques de persecució de membres de partitsd’oposició i de membres de la societat civil. Durant aquestsanys, l’administració de Mugabe ha estat criticada pels seusalts nivells de corrupció, la supressió de l’oposició política, lamala gestió de la reforma agrària i de l’economia del país, aixícom per la violació sistemàtica dels drets humans. La crisi ori-ginada després de les eleccions del 2008, amb alts índexs deviolència perpetrada per milícies progovernamentals, i la fal-ta d’avanços en la concreció d’un acord per al repartiment delpoder, van fer augmentar la crisi política i econòmica del país,així com l’aïllament internacional.

Les eleccions generals celebrades al mes d’abril vanconduir al col·lapse total de la situació econòmica,política i social. La constatació de l’ús de tàctiquesfraudulentes a gran escala per part del partit al poder,ZANU-PF, no va poder evitar que el partit opositor,MDC, aconseguís la majoria dels escons en el Parla-ment, mentre que el ZANU-PF va continuar controlantel Senat. En les eleccions presidencials va ser neces-sari recórrer a una segona volta, ja que els resultats dela primera (que van trigar més d’un mes a fer-sepúblics) no van donar la majoria a cap dels candidats.Les milícies properes al partit presidencial ZANU-PFvan iniciar una campanya d’atacs contra presumptesvotants de l’MDC, que van comptar amb el suportdirecte o, com a mínim, la indiferència de les forces deseguretat de l’Estat. Segons dades d’ONG locals, mésde 163 persones van morir, 5.000 més van ser tortura-des i més de 50.000 es van veure obligades a despla-çar-se per la violència, sobretot a zones rurals. Malgratque l’11 de setembre ambdós partits van arribar a unacord per a la formació d’un govern d’unitat nacional,segons el qual el president Robert Mugabe mantindriael seu lloc i el líder opositor Morgan Tsvangirai serianomenat primer ministre, la falta de consens entorndel repartiment de ministeris clau, com Defensa i Inte-rior, va estancar les negociacions i va perpetuar lasituació de violència.

b) Àfrica Occidental

Camerun (Bakassi) – Nigèria

Intensitat: 1Evolució: �

Tipologia: Autogovern, Recursos Internacional

Actors: Governs de Camerun i Nigèria, NígerDelta Defence and Security Council,Bakassi Freedom Fighters

Síntesi:El 10 d’octubre de 2002 la Cort Internacional de Justícia vaadjudicar la península de Bakassi al Camerun, després demés de 30 anys d’enfrontaments esporàdics a la frontera ambNigèria. La cessió completa de la sobirania a Camerun, noobstant això, no es va produir fins a agost del 2008, desprésde sis anys de treball de la comissió mixta creada per a resol-dre diversos aspectes relatius al futur de la població de lapenínsula, majoritàriament nigeriana. Bakassi té importantsreserves de petroli encara per explorar, fet que ha convertit elcontenciós fronterer en una qüestió d’interès estratègic nacio-nal. El malestar provocat pel canvi de bandera ha propiciatl’aparició de grups armats nigerians durant el 2008 que recla-men la celebració d’un referèndum per a decidir sobre el futurde Bakassi.

El 18 d’agost Nigèria va lliurar oficialment la sobiraniasobre la península de Bakassi al Camerun seguint lasentència de la Cort Internacional de Justícia de l’ONUque va dirimir una disputa territorial entre ambduesnacions sorgida després de la independència. Al mesde juliol, un grup armat anomenat Niger Delta Defenceand Security Council (NDDSC) va reivindicar dos atacscontra les Forces Armades cameruneses que havienprovocat la mort d’un soldat. El grup exigia que es fre-nés el lliurament de la península de Bakassi fins que esconsultés la població (90% d’origen nigerià) sobre elfutur del territori. Més de 75.000 persones es van des-plaçar des de Bakassi cap a Nigèria després de produir-se el canvi de bandera, i algunes d’elles van al·legarque havien estat amenaçades per les forces de segure-tat cameruneses. No obstant això, diversos membres del’equip de les Nacions Unides van argumentar que eradifícil determinar la procedència real dels desplaçats,ja que es podia haver produït un efecte crida per l’ofer-ta de nous terrenys per als nigerians residents a Bakas-si que desitgessin tornar al país. A l’octubre va haver-hiun nou atac contra un vaixell en aigües territorialscameruneses, reivindicat pels Bakassi Freedom Figh-ters, aliats de l’NDDSC. En resposta, Nigèria va sol·lici-tar al Camerun crear un sistema de vigilància conjuntper a les costes.

Côte d’Ivoire

Intensitat: 2Evolució: =Tipologia: Govern, Recursos

Interna internacionalitzadaActors: Govern, aliança armada Forces

Nouvelles, milícies progovernamentals,ONUCI, Forces Licorne

Tensions 55

Síntesi:L’any 2002 un intent de cop d’Estat fallit, encapçalat per l’a-liança armada Forces Nouvelles, va dividir al país per la mei-tat, quedant la zona del nord sota control rebel i el sud sotacontrol governamental. L’exclusió de la població del nord delsòrgans polítics de decisió i la discriminació social i econòmi-ca d’aquesta població van ser els arguments que van provocarl’aixecament. L’any 2003 es va signar l’acord de pau de LinasMarcoussis i es va crear una zona de seguretat patrullada perla missió de les Nacions Unides, ONUCI, per a certificar elcompliment de l’alto el foc. La signatura de l’acord polític deOuagadougou, al març de 2007, va obrir una nova oportunitatper a la pau i la implementació d’acords anteriors, encara queels lents avanços en els processos d’identificació de la pobla-ció, l’establiment d’eleccions i el desarmament de comba-tents van continuar suposant un seriós risc per a l’estabilitatdel país.

La situació de seguretat es va mantenir estable al país,encara que això no va impedir que es succeïssin diver-sos brots de violència durant l’any, protagonitzats majo-ritàriament per membres de les forces contendents. Lainestabilitat més important es va viure a la zona sotacontrol de la coalició Forces Nouvelles (nord), concre-tament al departament de Séguela, on la destitució delcomandant de zona, Koné Zacharia, va causar la insu-rrecció del seu batalló al juny i l’atac a l’arsenal de l’a-liança a la zona al novembre. Els intents del primerministre i líder de les Forces Nouvelles, GuillaumeSoro, de situar en els llocs de comandament personesde confiança van posar de manifest el risc que augmen-tessin les dissensions i que es produís una escissió enl’aliança armada. D’altra banda, van repetir-se els atacscontra persones retornades principalment a l’oest delpaís, que a vegades van ser causa d’un nou desplaça-ment, malgrat els avenços en la facilitació de diàleg enles comunitats receptores de desplaçats pel conflicte.No obstant això, en xifres globals, el nombre de despla-çats interns al país va disminuir considerablementdurant l’any.10 La falta d’implementació de l’acord deOuagadougou quant al desarmament i desmobilitzacióde combatents,11 juntament amb el nou retard de leseleccions presidencials, van continuar posant en perilll’estabilitat del país, de manera que el Consell deSeguretat de l’ONU va optar per renovar a l’octubrel’embargament d’armes.

Guinea



Actors: Govern, Forces Armades, sindicats, partits polítics d’oposició

Síntesi:El règim de Lansana Conté, en el poder des del cop d’estat del1984, ha exercit des d’aleshores una forta repressió contral’oposició política i la societat civil. La greu situació d’inesta-bilitat política, les constants violacions dels drets humans i el

declivi econòmic de Guinea han provocat sovint l’augment deles tensions socials i els intents de cop d’Estat i d’assassinatdel president. Davant la convocatòria de vaga general del2007 el President va decretar l’estat d’excepció, fet que vaconduir a una violenta repressió dels manifestants i al nome-nament d’un nou primer ministre de consens amb els princi-pals sindicats. Els motins militars són constants en un paíscontrolat pels alts càrrecs de l’exèrcit.

El 2008 va finalitzar amb la mort del president, Lansa-na Conté, que havia arribat al poder el 1984 desprésd’un cop d’Estat. Hores després d’haver-se fet públicala seva defunció, un grup de militars va ocupar l’emis-sora de ràdio estatal a Conakry i va informar en uncomunicat de la presa del poder, la suspensió delGovern i la Constitució i la conformació d’una juntamilitar: el Consell Nacional per a la Democràcia i elDesenvolupament. El consell estava integrat per mem-bres de l’Exèrcit i de la societat civil. El líder del noucop militar, Moussa Dadis Camara, va ser nomenat pre-sident i va anunciar la seva intenció de celebrar elec-cions el 2010. Els EUA i la UE van condemnar l’aixeca-ment militar i la UA va suspendre a Guinea el seuestatut de membre de l’Assemblea General. No obstantaixò, la població civil, les organitzacions sindicals i elspartits d’oposició van celebrar l’acció dels militars per-què consideraven que evitava que una persona properaa Conté ocupés la presidència i perllongués la crisi polí-tica i econòmica del país. Camara es va comprometre alluitar contra la corrupció i el narcotràfic, i també vacomunicar la seva intenció de revisar tots els contrac-tes miners de companyies internacionals al país. Kabi-ne Komara, antic banquer, va ser nomenat primerministre del país, en substitució d’Ahmed TidianeSouaré, que es va mostrar d’acord a col·laborar amb elnou Govern.

Mali


Tipologia: Identitat, Recursos Interna

Actors: Govern, facció del grup armat ADC deIbrahim Ag Bahanga

Síntesi:Els tuaregs poblen les regions que voregen el desert del Sàha-ra des d’abans que es conformessin els actuals Estats afri-cans. Des de la independència de Mali, els tuaregs que resi-deixen al nord han protagonitzat diverses revoltes, que en elsanys noranta van arribar a convertir-se en conflicte armat, perdemanar més participació econòmica i política a l’Estat, amés del desenvolupament de les regions que habiten, forta-ment afectades per la sequera creixent i la pràctica desapari-ció del comerç transsaharià. L’últim acord de pau, signat el2006, entre el Govern i el grup armat tuareg Aliança Demo-cràtica per al Canvi, situava el desenvolupament econòmic id’infraestructures com a temes claus per a l’entrega d’armesi el tancament del conflicte.

10. Vegeu el capítol 5 (Crisis humanitàries).11. Vegeu el capítul 6 (Desarmament).

56 Alerta 2009

La falta de compliment de l’acord aconseguit a la fi del2007 entre el Govern i la facció del grup armat tuaregADC, denominada 23 de Maig i liderada per IbrahimAg-Bahanga, que hauria d’haver suposat una reduccióde la presència militar a la regió de Kidal (nord), va por-tar a un augment dels atacs contra objectius militarsdurant la primera meitat de l’any, que es van sumar al’explosió de mines antipersones. L’escalada de la vio-lència va ser resposta amb una dura campanya de l’E-xèrcit a la zona i va causar el desplaçament de més demil persones cap a la veïna Burkina Faso. No obstantaixò, els enfrontaments no van obstaculitzar l’avenç deldiàleg entre ambdues parts amb la mediació d’Algèria iLíbia. L’èxit de les negociacions va comportar unareducció de la violència a les regions del nord a partirde la segona meitat de l’any.12 Aquest acostament esva constatar en la detenció dels integrants de la milíciaantituareg Ganda Izo, liderada per Amadou Diallo, anticmembre de l’Exèrcit que va ser detingut a Níger i poste-riorment extradit. No obstant això, un nou atac contrauna base militar al mes de desembre, en el qual vanmorir 20 persones, va aixecar de nou dubtes respecte ala consecució d’un acord final de pau.

Níger

Intensitat: 2Evolució: =Tipologia: Identitat, Recursos

InternaActors: Govern, oposició armada (MNJ, FFR,

FARS)Síntesi:Els tuaregs poblen les regions que voregen el desert del Sàha-ra des d’abans que es conformessin els actuals Estats afri-cans. Des de la independència de Níger, els tuaregs que resi-deixen al nord han protagonitzat diverses revoltes, que en elsanys noranta van arribar a convertir-se en conflicte armat, perdemanar més participació econòmica i política a l’Estat, amés del desenvolupament de les regions que habiten. La fal-ta de concreció dels acords de pau de 1995 va ser una de lesraons esgrimides per l’MNJ per iniciar una campanya violentacontra les Forces Armades el 2007, a més de la falta de con-trol sobre els recursos naturals (urani) que es produeixen enels seus territoris. La falta de reconeixement d’objectius polí-tics en l’activitat del MNJ per part del Govern, i la seva insis-tència a implicar al grup amb el tràfic il·legal d’armes i narcò-tics al Sàhara només ha fet que contribuir a enquistar més lasituació.

El grup armat tuareg MNJ va continuar atacant posi-cions de l’Exèrcit i segrestant autoritats governamen-tals que posteriorment van ser posades en llibertat.Tanmateix, les seves actuacions van ser de menor abasti menys virulentes que les registrades durant el 2007.El seu líder, Aghaly Ag Alambo, va desmentir que s’ha-guessin iniciat negociacions amb el Govern amb media-ció líbia, mentre que l’Executiu va insistir en la relaciódel MNJ amb el narcotràfic i el tràfic d’armes a la regiódel Sahel. Des del Govern es va iniciar una campanyadirigida a posar en evidència el debilitament de l’MNJ,

i es va informar del lliurament voluntari d’armes d’inte-grants desafectes i de la rendició de les Forces Arma-des Revolucionàries del Sàhara (FARS), grup de com-batents de l’ètnia toubou que a l’inici de l’any haviaanunciat la seva aliança amb l’MNJ. El presidentMamadou Tandja va mantenir l’estat d’emergència a laregió nord d’Agadèz durant tot l’any. La situació d’ex-cepció va preocupar seriosament els grups de dretshumans que van constatar actes de violència dels efec-tius militars contra la població civil durant aquest perí-ode, amb arrestos arbitraris i execucions extrajudicials.

Nigèria


Tipologia: Identitat, recursos Interna

Actors: Comunitats cristianes i musulmanes,partits polítics, milícies comunitàries

Síntesi:Des de l’any 1999, en què el poder polític va tornar als civilsdesprés de successives dictadures i cops d’Estat, el Govern noha pogut imposar un sistema democràtic al país. Encara per-sisteixen grans diferències econòmiques i socials entre elsdiferents estats que conformen Nigèria per la falta de descen-tralització, i entre les diferents capes socials, fet que fomen-ta la inestabilitat i els esclats de violència. Igualment, les for-tes divisions interreligioses, interètniques i polítiquesalimenten la persistència de la violència a tot el país. La faltade transparència i la corrupció en el terreny polític són escullsaddicionals per a la democràcia a Nigèria. Les pràctiquesmafioses i el recurs a l’assassinat polític com a estratègiaelectoral han impedit, almenys en els dos últims comicis pre-sidencials, el lliure exercici del dret a vot de la població, i hanfet créixer el descontentament i les pràctiques fraudulentes.

Els aïllats focus de violència que es van succeir durantl’any a diversos estats del nord del país per disputesrelacionades amb la propietat i l’ús de terres es vanveure eclipsats per la virulència dels enfrontamentsque van tenir lloc a Jos (estat de Plateau, centre) entremembres de comunitats cristianes i musulmanes des-prés que s’estengués la notícia que el partit presiden-cial, PDP, havia resultat vencedor en els comicis localscelebrats al novembre. Grups de joves d’ètnia hausapertanyents a la comunitat musulmana es van manifes-tar de forma violenta a Jos per a denunciar allò queconsideraven un resultat fraudulent. Les protestes vanser seguides d’enfrontaments entre milícies d’ambduescomunitats, que després de dos dies de violència vancausar més de 400 víctimes mortals. Centenars d’habi-tatges, mesquites i esglésies van ser incendiades i eltoc de queda va ser imposat a la ciutat, eina que va per-metre a les Forces Armades controlar la situació.Almenys 500 persones van ser detingudes per la sevarelació amb els fets. L’antagonisme rau en la contrapo-sició entre les comunitats cristianes, considerades ori-ginàries de la zona, i les comunitats musulmanes, quedurant anys s’han assentat a la zona provinents delnord del país. Això ha generat tensions pel control de la

12. Vegeu el capítol 3 (Processos de pau).

Tensions 57

terra i els recursos hídrics, qüestions que han estattambé instrumentalitzades amb fins polítics.

c) Banya d’Àfrica

Djibouti – Eritrea


Tipologia: Territori Internacional

Actors: Djibouti, EritreaSíntesi:La demarcació fronterera entre ambdós països és una font dedesacord i de tensió. Aquesta frontera va ser fixada de formaconfusa el 1901 per un tractat entre França (la potènciacolonial a Djibouti) i Itàlia (la potència colonial a Eritrea).Aquesta demarcació sense resoldre va provocar que ambdóspaïsos s’enfrontessin entre el 1996 i el 1999. Aquest litigis’ha agreujat a nivell regional a causa de la tensió entre Eri-trea i Etiòpia, ja que els EUA són un ferm aliat etíop; degut ala guerra a Somàlia, on Eritrea recolza la coalició opositoramentre que Etiòpia i els EUA recolzen el Govern Federal deTransició; i també degut a la guerra a la regió etíop d’Ogadén,on Eritrea recolza la insurrecció. Djibouti, país neutral en elconflicte de Somàlia, ha estat la seu de les últimes conversesde pau entre part dels actors somalis enfrontats. La situacióde Djibouti és estratègica per al control del tràfic marítim almar Roig (França i els EUA hi disposen de bases militars), idesprés de la guerra entre Eritrea i Etiòpia, Djibouti repre-senta l’única sortida al mar per a Etiòpia.

Durant l’any es van deteriorar greument les relacionsentre ambdós països. Les obres d’enginyeria civil eri-trea a la frontera van derivar a mitjan març en unaincursió de les Forces Armades eritrees, que van ocu-par la zona de Ras Doumeira i l’illa Doumeira, fins almoment sota sobirania de Djibouti però sense un acorddefinitiu pel que fa a la qüestió fronterera. Djibouti vaenviar un contingent militar a la zona a mitjan abril i vapromoure contactes diplomàtics al més alt nivell, enca-ra que tots els esforços van ser en va. El Comitè MilitarConjunt creat entre ambdós països a l’abril només vacelebrar una reunió, i entre l’abril i el 10 de juny diver-ses desercions de soldats eritreus cap a Djibouti vanservir com a excusa per a iniciar la conflagració. Aquestmateix dia va haver-hi una nova deserció que va desen-cadenar la represàlia eritrea contra les posicions mili-tars de Djibuti i va causar la mort de 44 soldats, uncentenar de ferits i 19 desapareguts d’aquest país, sen-se que hi hagués dades disponibles del bàndol eritreu.Djibouti va acceptar el replegament sol·licitat pel Con-sell de Seguretat de l’ONU, encara que Eritrea va fercas omís a aquesta crida, i França va anunciar un reforçdel seu dispositiu militar a Djibouti. El Consell deSeguretat, la IGAD i els EUA van condemnar l’agressió,i posteriorment van enviar una missió d’investigacióque només va visitar Djibouti, ja que Eritrea va denegarl’entrada de la missió. Al setembre es va presentar lainvestigació davant el Consell, que va considerar exer-cir més pressió sobre Eritrea per a evitar una nova esca-

lada, encara que pel moment només va plantejar elcamí de la negociació.

Eritrea – Etiòpia



Actors: Eritrea, EtiòpiaSíntesi:L’any 1993, Eritrea s’independitza d’Etiòpia, encara que lafrontera entre ambdós països no queda clarament delimitada,cosa que els enfrontà entre 1998 i 2000, amb el resultat demés de 100.000 víctimes mortals. El juny de 2000 van signarun acord de cessament d’hostilitats, el Consell de Seguretatde l’ONU va establir la missió UNMEE per supervisar-lo i eldesembre van signar l’acord de pau d’Alger. Aquest acordestableix que ambdós se sotmetran a la decisió que acordi laComissió Fronterera entre Eritrea i Etiòpia (EEBC, per lesseves sigles en anglès), encarregada de delimitar i demarcarla frontera basant-se en els tractats colonials pertinents(1900, 1902 i 1908) i el dret internacional. L’abril del 2002l’EEBC va anunciar el seu dictamen, assigna el disputat llo-garet fronterer de Badme (epicentre de la guerra i actualmentadministrat per Etiòpia) a Eritrea, decisió que és rebutjadaper Etiòpia.

La situació va patir importants canvis a causa de lespressions d’Eritrea sobre la UNMEE, que van forçar laseva sortida del país i, al juliol, el seu desmantella-ment.13 Qualsevol incident a la frontera podria reobrirel conflicte que va tenir lloc entre 1998 i 2000. Lainterrupció eritrea del subministrament de combustiblei aliments a la UNMEE va forçar el reagrupament alfebrer del seu component militar a Asmara. El Consellde Seguretat de l’ONU es va veure forçat a cancel·lardefinitivament la missió el 31 de juliol, sense que esproduïssin canvis quant l’statu quo sobre el terreny.Etiòpia va continuar insistint a resoldre la disputa peldiàleg, i a mitjan octubre l’últim destacament de laUNMEE va abandonar la frontera. En paral·lel, el secre-tari general de l’ONU va transmetre al Consell l’últiminforme de l’EEBC, i va destacar que el seu mandathavia estat complert i totes les qüestions administrati-ves havien estat liquidades. L’EEBC havia donat a amb-dues parts la data límit del 26 de novembre de 2007per a situar els pilars de la demarcació fronterera acor-dada, de manera que després de la carta enviada aljuny del 2008 a ambdós països, la Comissió va desta-car que, si no hi havia cap comunicació per les parts,conclouria que no era necessària cap intervenció mésper la seva banda i donaria per acabat el seu treball.

Somàlia (Somalilàndia – Puntlàndia)

Intensitat: 2Evolució: =Tipologia: Territori

Interna

13. S/RES/1827 de 30 de juliol de 2008, a <http://www.un.org/Docs/journal/asp/ws.asp?m=S/RES/1827(2008)>.

58 Alerta 2009

Actors: República de Somalilàndia, regió autònoma de Puntlàndia, SUDA

Síntesi:La caiguda del president de Somàlia, Siad Escombra, el1991, va provocar que diverses regions del país haguessin dedesenvolupar mecanismes d’organització interns. El 1991 laregió de Somalilàndia, que correspon a la Somalia britànica,es va autoproclamar independent de Somàlia. El 1998, Pun-tlàndia, que correspon a l’extrem nord-oriental de la Somàliaitaliana contigu a Somalilàndia, es va autoproclamar regióautònoma dintre del país, i en aquest moment es va originar ladisputa pel control de les regions frontereres de Sool iSanaag. Ambdues regions es troben geogràficament dintre deles fronteres de Somalilàndia definides durant el període colo-nial, encara que la majoria de clans d’ambdues zones es tro-ben associats als de Puntlàndia. Des de llavors s’han produïtxocs esporàdics en paral·lel a intents de mediació.

Durant l’any van continuar produint-se enfrontamentsesporàdics entre els cossos de seguretat d’ambduesparts. Al gener es van constatar combats pel control dela població fronterera de Las Anod, a Sool, que van cau-sar una desena de morts, i al febrer es van desencade-nar incursions i moviments de tropes per part d’amb-dues administracions a Sool i Sanaag. Al juliol, lestropes de Somalilàndia van ocupar l’estratègica pobla-ció de Las Qoray, a Sanaag, i Puntlàndia vaamenaçar amb respondre al moviment. Pos-teriorment, va haver-hi enfrontaments entreambdues administracions a la regió per aprocedir a l’alliberament d’un grup desegrestats retinguts a la zona en disputa. Amés, a la fi d’octubre va tenir lloc una onadad’atemptats a la capital de Somalilàndia,Hargeisa, concretament contra l’ambaixadad’Etiòpia, oficines de les Nacions Unides iel palau presidencial, que va causar 25 víc-times mortals. El mateix dia es van produiraltres accions a la ciutat de Bossasso, a Puntlàndia,que van causar tres víctimes mortals, i de les quals nin-gú es va responsabilitzar. A mitjan novembre un nougrup, el Somali Unity Defense Alliance (SUA), va assu-mir la responsabilitat de diversos atacs comesos contrales forces de Somalilàndia a la regió de Sool i a LasAnod, sota control de Somalilàndia, que van causardiverses víctimes mortals. Encara que el grup va des-mentir que rebés suport de Puntlàndia, el seu líder ésoriginari d’aquesta regió, fet que va aixecar sospitesentorn de la implicació de Puntlàndia.

Sudan


Tipologia: Autogovern, Identitat, Recursos Interna

Actors: Partits polítics NCP i SPLM, grup armat SPLA, milícies progovernamentals, ètnies i subclansdinkas i nuer al sud

Síntesi:L’any 2005, el grup armat SPLA i el Govern de Sudan van sig-nar un acord de pau definitiu (CPA) que va posar fi als 20anys de conflicte armat que havia enfrontat el nord amb elsud del país. La falta de concreció sobre diferents punts del’acord està dificultant els avenços del procés de pau. Peraltra banda, la conclusió del conflicte a nivell nacional va pro-vocar el ressorgiment dels recels i les desavinences entre lesdiferents ètnies i clans que conviuen i competeixen per unsrecursos escassos en el sud del país. La contraposició entreles elits de Khartum i els estats de l’alt Nil que controlen lariquesa econòmica sudanesa i la resta dels estats que confor-men el país se situa en l’eix de les tensions que amenacen lapau al Sudan.

La tensió va augmentar severament durant l’any davantl’absència d’una solució per a la delimitació de la fron-tera entre el nord i el sud del país. La demarcació, jun-tament amb el resultat final del cens de població, ser-virà per a concretar el repartiment dels beneficis delpetroli entre ambdues entitats polítiques, a més dedefinir territorialment la regió sud de cara al referèn-dum d’autodeterminació previst per al 2011. Aquestasituació va dur a l’augment de la presència militar ireclutament al Kordofan Meridional, i en concret a lalocalitat petroliera d’Abyei on, des del mes de gener,

milícies de la tribu àrab misseriya, les SDF iles Forces Armades es van enfrontar a l’S-PLA, en un conflicte que va causar prop de300 morts i el desplaçament més de50.000 persones. Malgrat que al juny l’NCP(partit presidencial) i l’SPLM (braç políticde l’SPLA) van arribar a un acord final per ala demarcació fronterera de la zona,14 laUNMIS va constatar que la presència de tro-pes d’ambdós bàndols era encara elevada.Un altre dels focus de tensió durant l’any vaser l’elaboració del cens nacional, a causa

de la polèmica demarcació d’algunes circumscripcionsi a la impossibilitat de censar el gran nombre de perso-nes que romanen en situació de desplaçament per laviolència armada.15 Aquesta situació va causar enfron-taments en algunes localitats, mentre l’SPLM va adver-tir que no reconeixeria com a vàlids els resultats delcens. D’altra banda, van persistir els enfrontamentsintercomunals a les províncies de Bahr el-Gazal, Unityi Jonglei per disputes relacionades amb el control deterres i bestiar.

Txad – Sudan


Tipologia: Govern Internacional

Actors: Txad, Sudan, grups armats d’oposició txadians i sudaneses

Síntesi:L’inici de la guerra al Darfur el 2003 va marcar la progressivadeterioració de les relacions entre ambdós Governs, els presi-

14. Vegeu el capítol 3 (Processos de pau).15. Vegeuel capítol 1 (Conflictes armats) i el capítol 5 (Crisis humanitàries).

L’augment de lapresència militar i reclutament al

Kordofan Meridionalva visibilitzar l’altrisc que esclatés un nou conflictearmat al Sudan

Tensions 59

dents dels quals van ser antics aliats a l’hora d’enderrocar elpresident txadià Hissène Habré per part d’Idriss Déby el1990. Encara que durant el 2004 el Txad va intervenir entreel Govern sudanès i la insurrecció de Darfur, l’increment de laviolència, l’afluència de població refugiada sudanesa cap al’est del Txad i les incursions de les milícies progovernamen-tals sudaneses Janjaweed en aquesta zona van provocar nom-broses crítiques cap a l’Executiu txadià per la seva política deneutralitat. Cal recordar que una part dels grups armats deDarfur pertanyen a la mateixa comunitat que governa el Txad,els zaghawa. El 2004 es configuren diverses insurreccionscontra el Govern d’Idriss Déby, i des de llavors, ambdósGoverns han estat recolzant l’oposició armada de l’altre país.

Les relacions entre ambdós països van millorar relati-vament, encara que el procés no és irreversible. L’anyes va iniciar amb bombardejos de les forces aèries txa-dianes a posicions rebels txadianes al Darfur Occiden-tal (Sudan). El Govern txadià va amenaçar amb nousbombardejos en territori sudanès, fet que va provocaruna nova escalada dialèctica entre ambdós països i vadespertar la preocupació per la possibilitat que es des-encadenés un conflicte regional. Després de l’ofensivarebel txadiana contra la capital al febrer, de la qual elTxad va tornar a responsabilitzar-ne el Sudan, es vaaconseguir un nou acord de pau a Dakar, el sisè en elsdos últims anys.16 Arran d’aquest acord es va configu-rar un grup de contacte liderat per Líbia que va dur aterme el disseny de la força d’observació txadianosuda-nesa composta per 1.000 soldats de cada país quehavien de patrullar la frontera comuna. Per tant, lasegona part de l’any es va caracteritzar pels avenços delprocés, malgrat que, després de l’acord va tenir llocuna ofensiva del grup armat sudanès JEM contra lacapital sudanesa, que segons Khartum havia rebut elsuport de N’Djamena,17 fet que va deteriorar de nou lesrelacions,. Al setembre es va celebrar una nova reuniódel grup de contacte a Asmara, on es va acordar l’inter-canvi d’ambaixadors, que va tenir lloc al novembre, il’establiment de la missió conjunta txadianosudanesaper a gener del 2009.

d) Grans Llacs i Àfrica Central

Burundi


Tipologia: Identitat, GovernInterna

Actors: Govern, oposició armada(PALIPEHUTU-FNL, conegut com a FNL, i facció dissident de les FNL) i oposició política (faccióCNDD-FDD de Hussein Radjabu,UPRONA, FRODEBU)

Síntesi:El procés de transició política i institucional iniciat amb lasignatura de l’Acord de Pau d’Arusha l’any 2000 va culminarformalment l’any 2005. L’aprovació d’una nova Constitució

que formalitza el repartiment de poder polític i militar entreles dues principals comunitats, hutus i tutsis, i la celebraciódel procés electoral que ha conduït a la formació d’un nouGovern, intenten assentar les bases de futur per a superar elconflicte iniciat el 1993 i suposen la principal oportunitat perposar fi a la violència de caràcter etnopolític que afecta elpaís des de la seva independència el 1962. No obstant això,persisteix la desconfiança entre els partits polítics i les lluitesde poder al si del governamental CNDD-FDD, i entre el Governi l’oposició política, fet al qual s’afegeix l’estancament delprocés de pau amb l’últim grup armat, les FNL d’AgathonRwasa.

El 4 de desembre el Govern i les FNL van aconseguir unacord pel qual es van comprometre a un cessamentd’hostilitats definitiu, a un repartiment de poder i a lamodificació del nom del grup per a evitar les connota-cions ètniques, d’acord amb la Constitució.18 Aquestaúltima qüestió havia estat fins a la data el principalobstacle per a la consecució de l’acord. No obstantaixò, durant l’any s’havien desencadenat algunes viola-cions esporàdiques de l’alto el foc que, encara quepodrien haver suposat la seva ruptura definitiva, respo-nien més a actes de pressió i abusos que no a la volun-tat del Govern o les FNL de reprendre el conflictearmat. L’organització local Iteka va denunciar l’assassi-nat de centenars de persones durant l’any, la precarie-tat de la situació de drets humans i la persistènciad’alts índexs de violència sexual. Totes les provínciesvan ser afectades per la violència, especialment aque-lles en què les FNL seguien actives. L’organització vaatribuir la major part de la violència i els assassinats ala delinqüència comuna, seguida dels cossos de segu-retat i de la insurrecció. D’altra banda, a l’abril va sersentenciat a 13 anys de presó l’antic president del par-tit CNDD-FDD, Hussein Radjabu, amb cinc personesmés, acusat de conspirar per a crear un nou gruparmat. A l’octubre van detenir el periodista i líder del’opositor Moviment per a la Seguretat i la Democràcia(MSD), Alexis Sinduhije, fet que va ser criticat pernombroses organitzacions locals i per la comunitatinternacional, que van exigir el seu immediat allibera-ment, juntament amb el d’una vintena de col·labora-dors.

Kenya


Tipologia: Identitat, Govern, RecursosInterna

Actors: Govern, milícies d’adscripció ètnica,oposició política i social (partits polítics, organitzacions de la societatcivil), SLDF, secta Mungiki

Síntesi:La política i l’economia de Kenya han estat dominades des dela seva independència el 1963 pel partit KANU, controlat perla comunitat més nombrosa del país, els kikuyu, en detrimentde la resta. El 2002, el successor de l’autoritari i cleptòcrata

16. Vegeu el capítol 3 (Processos de pau).17. Vegeu el capítol 1 (Conflictes armats).18. Vegeu el capítol 3 (Processos de pau).

60 Alerta 2009

Daniel Arap Moi (en el poder els últims 24 anys) va ser derro-tat per Mwai Kibaki, amb la promesa de posar fi a la corrupciói redistribuir la riquesa, en un país eminentment pobre, agrí-cola i que basa el seu creixement en el turisme. No obstantaixò, les promeses incomplertes de Kibaki van fomentar unclima de frustració, per la qual cosa Raila Odinga, de l’ètnialúo, es va convertir en una amenaça a l’hegemonia del poderde Kibaki, sense basar la seva campanya en l’afiliació tribal,sinó en el canvi i en la construcció d’una societat més justa.El frau en les eleccions de desembre de 2007 va ser el deto-nant de la violència postelectoral. En paral·lel, diverses zonesdel país es veuen afectades per disputes intercomunitàriesper la propietat de la terra i també instigades políticament enperíode electoral.

Encara que l’any es va iniciar amb l’escalada de la vio-lència derivada de les eleccions del 27 de desembredel 2007, al febrer es va posar fi a la situació. Elbalanç va ser de 1.500 víctimes mortals (la majoria enles dues primeres setmanes després de les eleccions) iprop de 600.000 persones desplaçades. Les pressionslocals i internacionals van donar pas el 28 de febrer aun acord de repartiment de poder entre el president,Mwai Kibaki, i l’opositor Raila Odinga, que van confi-gurar un Govern d’unitat a l’abril. Al setembre la comis-sió que havia d’aclarir el procés electoral va constatarque la crisi era deguda a una disfunció de tot el sistemaelectoral i que, per tant, la comissió electoral hauria deser reformada o reemplaçada. A més, la comissió d’in-vestigació de la violència postelectoral va assenyalarpolítics d’ambdues parts com a responsables de la vio-lència i va recomanar la creació d’un tribunal que dilu-cidés responsabilitats.19 La pressió internacional vaaconseguir que el Gabinet aprovés tots dos informesper a la reforma del sistema electoral i esjutgés els responsables. D’altra banda,durant l’any va remetre l’onada de violènciaa la regió del Mont Elgon, vinculada als abu-sos perpetrats per la milícia Sabaot LandDefence Force (SLDF) i l’Exèrcit. HRW varesponsabilitzar l’SDLF de l’assassinat deprop de 600 persones, d’aterrar-ne milers ide torturar diversos centenars de ciutadansdes del 2006; i als cossos de seguretat detorturar centenars d’homes detinguts en elsescorcolls organitzats des del març.20 Tam-bé es va reduir la resposta policial contra elsmembres de la secta Mungiki. D’altra banda, es va des-encadenar a l’octubre una onada de violència interclà-nica als camps de refugiats de Mandera (nord) que vaser durament reprimida.

RD Congo


Tipologia: Govern, Recursos Interna

Actors: Govern, oposició política i social iantics grups armats de oposició

Síntesi:Entre 1998 i 2003 va transcórrer a la RD Congo l’anomenada“primera guerra mundial africana”.21 La signatura de diversosacords de pau entre 2002 i 2003 va comportar la retirada deles tropes estrangeres i la configuració del Govern Nacional deTransició (GNT) on es van integrar l’antic Govern, l’oposiciópolítica, els grups armats RCD-Goma, RCD-K-ML, RCD-N,MLC i les milícies Mai Mai. A partir de juny de 2003, el GNTva estar dirigit pel president Joseph Kabila i quatre vicepresi-dents, dos dels quals pertanyien a l’antiga insurrecció: Aza-rias Ruberwa del RCD-Goma i Jean-Pierre Bemba de l’MLC.El GNT va elaborar la Constitució, confirmada al desembre de2005. Entre juliol i octubre de 2006 es van celebrar elec-cions legislatives i presidencials, en les quals Kabila va serescollit president, i Jean-Pierre Bemba va resultar segon,enmig d’un clima d’alta tensió i acusacions de frau. La forma-ció del nou Govern l’any 2007 no va frenar la inestabilitat niles disputes en l’àmbit polític.

La situació es va caracteritzar per la persistència de lainestabilitat política i l’escalada de la violència a l’estdel país.22 A petició de la CPI, al maig va ser detingutel líder de l’opositor MLC, Jean-Pierre Bemba, i al juliolva comparèixer per primera vegada davant la Cort.Durant l’any va intensificar-se la persecució a l’oposi-ció en el marc dels preparatius de les eleccions localsque podrien tenir lloc a mitjan 2009, encara que elsesdeveniments a l’est podrien ajornar-les. HRW vadenunciar l’ús de la violència i la intimidació per partdel Govern per a eliminar opositors polítics, situació

que va passar inadvertida davant la greu cri-si desencadenada a l’est.23 A la fi de setem-bre Antoine Gizenga, primer ministre delGovern des de la seva formació al febrer del2007, va dimitir entre crítiques pel fracàsde la seva gestió per a reactivar l’economia iper a posar fi al conflicte armat. Es va espe-cular sobre la possibilitat que Joseph Kabilaaprofités per a col·locar a persones afins enel càrrec de primer ministre, però finalmentva nomenar el ministre de Pressupostos,Adolphe Muzito, també del PALU, com anou primer ministre. Aquest, al seu torn, va

nomenar un nou Govern, en el qual el partit de Kabila,el PPRD, tenia de nou les principals carteres (Se-guretat, Reconstrucció i Economia). Es va reduir la ten-sió derivada dels esdeveniments de febrer i març con-tra el moviment politicoreligiós Bundu dia Kongo al Bas-Congo, mentre que la MONUC va retirar el contin-gent allí desplegat. Finalment, una investigació de lesNacions Unides va revelar que cascos blaus indispodrien haver incorregut en casos d’explotació sexual iabús.

19. Vegeu el capítol 7 (Drets humans i justícia transicional).20. Human Rights Watch, All the Men Have Gone: War Crimes in Kenya’s Mt Elgon District, HRW, 25 de juliol de 2008, <http://www.hrw.org/

english/docs/2008/07/25/kenya19471.htm>.21. Vegeu la síntesi de RD Congo (est) en el capítol 1 (Conflictes armats) i la síntesi de la Regió dels Grans Llacs en aquest capítol.22. Vegeu el capítol 1 (Conflictes armats).23. Human Rights Watch, We will crush you: The Restriction of Political Space in the Democratic Republic of Congo, HRW, 25 de novembre de

2008, <http://www.hrw.org/en/reports/2008/11/25/we-will-crush-you-0>.

El balanç del’escalada de la

violènciapostelectoral a Kenya

va ser de 1.500víctimes mortals iprop de 600.000

personesdesplaçades

Tensions 61

Regió dels Grans Llacs


Tipologia: Identitat, Govern, Recursos Internacional

Actors: Governs de la RD Congo, Ruanda,Uganda; grups armats d’oposicióugandesos ADF-NALU i LRA, grupsarmats d’oposició ruandesos FDLR imilícies Rasta, grups armats d’oposiciócongoleses d’Ituri (FNI, FRPI, MRC) iCNDP, milícies congoleses Mai Mai,grup armat d’oposició burundès FNL

Síntesi:Entre 1998 i 2003 va transcórrer a la RD Congo la “primeraguerra mundial africana”, anomenada així per la participacióde fins a vuit països de la regió.24 La signatura de diversosacords de pau entre 2002 i 2003 va comportar la retirada deles tropes estrangeres hostils (Ruanda i Uganda, principal-ment). Aquestes justificaven la seva presència per l’existèn-cia de grups insurgents en territori congolès als quals prete-nien eliminar, davant l’absència de voluntat de les ForcesArmades congoleses per a acabar amb ells, mentre exercienel control i l’espoliació dels recursos naturals de l’est del país.RD Congo s’ha recolzat en aquests grups hostils a Ruanda iUganda en favor dels seus propis interessos, principalmentles FDLR, causants del genocidi de Ruanda de 1994. Lesrelacions entre els tres països segueixen sent difícils per l’e-xistència d’aquests grups i la implementació fallida delsacords per a desmobilitzar-los o eliminar-los.

Durant l’any es va deteriorar significativament la situa-ció a escala regional. El 15 de març va expirar la dataper a procedir al desarmament forçós de les FDLR, talcom establia l’acord de Nairobi signat entre Ruanda ila RD Congo al novembre del 2007, però l’Exèrcit con-golès no va complir allò acordat, i només va aconseguirel desarmament d’algunes milícies escindides de lesFDLR que Ruanda reclama. A més, Global Witness vaacusar les Forces Armades de col·laborar amb les FDLRen l’explotació de mines d’or i estany enlloc de comba-tre la rebel·lió.25 L’ofensiva de la milícia tutsi de Lau-rent Nkunda contra les Forces Armades congoleses vamotivar que el Govern congolès acusés novament Ruan-da pel seu suport a la milícia i fins i tot per estar perpe-trant una nova invasió, qüestions que el Govern ruan-dès va desmentir. Posteriorment un informe d’un grupd’experts de les Nacions Unides sobre l’embargamentd’armes va destacar que la RD Congo i Ruanda havienestat col·laborant i recolzant militarment les milíciesruandeses hutus FDLR i el CNDP, respectivament. Finsi tot, en el cas de Ruanda, sembla que militars ruande-sos havien participat al costat de la milícia tutsi deLaurent Nkunda en la l’ofensiva de Kivu Nord. Tambécal remarcar l’augment de les activitats del grup ugan-dès LRA al parc nacional de Garamba i els atacs,

saquejos i segrest de menors a localitats de la regióentre la RD Congo, el Sudan i la R. Centreafricana.Davant d’aquesta situació, l’Exèrcit congolès i laMONUC van desplaçar un contingent per a iniciar unaoperació militar, i a mitjan desembre la RD Congo,Uganda i el Sudan Meridional van llançar una operaciómilitar conjunta contra l’LRA.26

e) Nord d’Àfrica i Magrib

Mauritània



Actors: Govern, oposició política i social Síntesi:Des de la seva independència el 1960 el país ha passat perdiversos períodes d’inestabilitat en els quals els cops d’Estatprotagonitzats per militars han estat la forma habitual d’alter-nança de poder. Després d’un període de més de 20 anys degovern amb derives autoritàries i repressives, eminentmentcontra la comunitat negroafricana del país, el president OuldTaya va ser destituït per un cop d’Estat el 3 d’agost de 2005.La Junta Militar instaurada va nomenar provisionalment ungovern civil i va establir un període transicional d’un any i migen el qual es van celebrar les primeres eleccions lliures delpaís. Així, al març de 2007 Sidi Ould Sheick Abdallahi va serescollit president, sense que quedessin neutralitzades peròles tensions vinculades a la lluita de poder entre diferents tri-bus i sectors polítics, enmig d’un context de profunda crisieconòmica i d’amenaces jihadistes.

La creixent tensió política va culminar el 6 d’agost ambel cop d’Estat incruent dirigit pel general MohamedOuld Abdelaziz que va actuar després que quatremàxims responsables de l’estament militar fossin desti-tuïts. Això va posar fi a la presidència de Sidi OuldCheick Abdallahi, elegit el març del 2007 en el marcdel procés de transició iniciat un any i mig abans. Elsmesos anteriors al cop s’havien caracteritzat per amena-ces de moció de censura de membres del mateix partiten el poder, al·legant la falta de creixement econòmic,la insuficient transparència en els comptes de l’Estat, ila influència de sectors vinculats a l’expresident OuldTaya. El cop d’Estat, després del qual el fins aleshorespresident i el primer ministre van ser arrestats, va rebrela condemna del Consell de Seguretat de l’ONU el 19d’agost,27 i la UA, França, els EUA i el Banc Mundialvan suspendre l’ajuda no humanitària al país. D’altrabanda, un altre focus de tensió va ser l’activitat de l’Or-ganització d’A-Qaida al Magrib Islàmic (OQMI), que vafer una crida a la Jihad per a venjar la deposició d’Ab-dallahi i, a mitjan setembre, va reivindicar un atac con-tra un destacament de l’Exèrcit a Tourine, al nord delpaís, que va causar la mort de 12 persones.

24. Vegeu la síntesi de RD Congo (est) en el capítol 1 (Conflictes armats).25. Global Witness, Control of Mines by Warring Parties Threatens Peace Efforts in Eastern Congo, Global Witness, 10 de setembre de 2008, a

<http://www.globalwitness.org/media_library_detail.php/663/en/control_of_mines>.26. Vegeu el capítol 1 (Conflictes armats).27. Declaració Presidencial S/PRST/2008/30, de 19 de agosto de 2008, a <http://www.un.org/News/Press/docs/2008/sc9428.doc.htm>.

62 Alerta 2009

Amèrica

Bolívia


Tipologia: Autogovern, Govern Interna

Actors: Govern, oposició política i social (partits polítics, autoritats iorganitzacions de la societat civil dels departaments orientals)

Síntesi:A la fi de 2003, el llavors president Gonzalo Sánchez deLozada es va exiliar als EUA després que la repressió dediverses protestes antigovernamentals provoqués, els mesosde febrer i octubre, més de 100 morts. Després d’un períoded’incertesa en el qual dos presidents van assumir el poder deforma interina, Evo Morales va guanyar les eleccions el des-embre de 2005, i es va convertir en el primer mandatari indí-gena d’un país majoritàriament indígena. No obstant això, laseva acció de Govern, especialment la reforma agrària i lanacionalització dels hidrocarburs —Bolívia posseeix les sego-nes reserves de gas d’Amèrica Llatina—, va topar amb lafèrria oposició al seu projecte polític per part de diversos par-tits i de les regions orientals del país que, liderades peldepartament de Santa Cruz, exigeixen més autonomia. Lanova Constitució proposada pel Govern el 2007, rebutjadafrontalment per l’oposició i els departaments de l’anomenada“mitja lluna”, també va incrementar notablement la polarit-zació política del país.

La crisi política que enfronta el Govern d’Evo Morales iels departaments orientals de la denominada “mitjalluna” va provocar l’esclat de brots de violència endiversos moments de l’any. Entre els mesos de maig ijuny, els esmentats departaments van aprovar de mane-ra majoritària però amb altes taxes d’abstenció els esta-tuts d’autonomia sotmesos a referèndum, consideratsil·legals per La Paz. Durant aquests mesos, desenes depersones van resultar ferides pels enfrontaments entrepartidaris i detractors de l’autonomia. Davant el fracàsde les negociacions que van entaular les parts per amirar de superar la situació de polarització social, el 10d’agost es va celebrar un referèndum revocatori en elqual tant el president com els prefectes dels departa-ments orientals van ser ratificats amb alts percentatgesde votació. En els dies posteriors, no obstant això, nom-broses persones van morir o van resultar ferides durantdiversos enfrontaments en els departaments orientals.El prefecte de Pando va ser detingut per encoratjar opermetre una massacre en la qual 17 camperols vanmorir i d’altres van desaparèixer. En l’últim trimestre del’any la tensió va disminuir notablement després queambdues parts arribessin a un acord, facilitat per l’es-glésia i la comunitat internacional. Segons aquest, s’a-vançaran al 2009 les eleccions generals i es modifica-ran una quarta part dels articles de la nova Constitució,que serà sotmesa a votació popular el gener del 2009.No obstant això, a la fi d’any es van reprendre les pro-testes en els departaments orientals, ja que alguns pre-fectes consideraven que l’acord no recull les sevesdemandes principals i que el Govern encoratja la per-secució política de les autoritats dels departamentsorientals.

Equador


Tipologia: Govern, Recursos Interna

Actors: Govern, oposició política i social (Congrés, organitzacions camperoles i indígenes contra l’acció de transnacionals extractives)

Síntesi:Després d’una dècada de constants crisis polítiques (en laqual fins a sis presidents diferents van prendre possessió delcàrrec) i mobilitzacions socials (entre les quals destaquen lesmarxes indígenes o les protestes contra transnacionals petro-lieres o mineres), Rafael Correa va guanyar les eleccions pre-sidencials el 2006 amb la promesa principal de superar lainestabilitat sociopolítica crònica, de trencar amb els partitspolítics tradicionals i de prioritzar l’atenció als col·lectius mésexclosos del país. Per a això, Correa va impulsar l’establimentd’una Assemblea Constituent amb l’objectiu d’aprovar unanova Carta Magna que permetés canviar el model polític i eco-nòmic. Tant la composició i els poders de l’esmentada Assem-blea com els continguts de la nova Constitució van provocarnombrosos conflictes entre partidaris i detractors del Govern iun pols entre els poders executiu i legislatiu que va desembo-car en una greu crisi institucional.

La tensió política i social va disminuir considerable-ment respecte a l’any anterior, malgrat que el presi-dent, Rafael Correa, va denunciar diversos intents perpart de l’oposició d’apartar-lo del poder i desestabilit-zar el Govern. Igualment, a mitjan 2008 la principalorganització indígena del país (CONAIE) va amenaçaramb liderar un aixecament si el Govern no accedia aconsultar amb les comunitats indígenes l’explotació derecursos naturals. En aquest sentit, diverses organitza-cions sindicals també es van mostrar disposades amobilitzar-se si l’Executiu no complia amb la promesade posar fi a les polítiques neoliberals que havien regitel país en els últims anys. Malgrat aquests esdeveni-ments i la tensió política producte del pols entre l’opo-sició i el president, a la fi de setembre la nova Constitu-ció va ser aprovada pel 64% dels vots, però rebutjada ala regió de Guayaquil, la regió més populosa i pròsperadel país, i principal bastió de l’oposició. Davant lesdemandes d’autonomia plantejades per les autoritatsde Guayaquil i el paral·lelisme que algunes veus vanplantejar entre la situació d’aquesta regió i la delsdepartaments orientals de Bolívia, Correa va declararque no acceptarà que Guayaquil vulneri la legislacióvigent ni que es converteixi en un focus d’inestabilitat.Igualment, Correa va assenyalar que l’aprovació de lanova Constitució obre la porta a un nou model polític ieconòmic d’Estat.

Haití


Tipologia: Govern, Territori Interna internacionalitzada

Tensions 63

Actors: MINUSTAH, Govern, oposició política (seguidors de l’expresidentJean-Bertrand Aristide) i armada(bandes juvenils)

Síntesi:Després de la sortida del país de l’expresident Jean BertrandAristide el febrer del 2004, que va evitar una confrontacióarmada amb el grup rebel que havia pres bona part del país,van ser desplegades una Força Multinacional Provisional iuna missió de manteniment de la pau de l’ONU (MINUSTAH)consecutivament per a ajudar el Govern provisional a resta-blir l’ordre i la seguretat. Encara que després de l’elecció deRené Préval com a nou president a l’inici del 2006 hi ha unamajor estabilitat política, social i econòmica, encara persis-teixen diversos problemes, com les acusacions de violacionsde drets contra la MINUSTAH, les altes taxes de delinqüèn-cia, el control que exerceixen bandes armades en determina-des àrees urbanes, les dificultats en el procés de Desarma-ment, Desmobilització i Reintegració, l’agudesa de lacorrupció, pobresa i exclusió social, o la falta de confiança icooperació entre els principals partits polítics.

Malgrat que el Govern va declarar més d’una vegadaque les condicions de seguretat han millorat notable-ment en els últims anys, durant el 2008 la Policia i laMINUSTAH van seguir duent a terme nombrosos opera-tius contra diverses bandes armades en alguns barrisempobrits de les principals ciutats haitianes. A més,les Nacions Unides van advertir sobre la persistènciade fenòmens com el narcotràfic i els segrestos. A mit-jan abril, cinc persones van morir i diverses desenesvan resultar ferides durant les protestes que milers depersones van protagonitzar contra l’alça dels preus delsproductes bàsics. Durant els disturbis, diversos edificispúblics i de les Nacions Unides van ser saquejats iincendiats. A l’abril, el Parlament va forçar la dimissióde l’aleshores primer ministre perquè considerava queno sabia gestionar la situació d’emergència, fet que vacomportar una crisi política i institucional que no es varesoldre fins a la fi de juliol amb el nomenament deMichèle Pierre-Louis com a nova primera ministra.D’altra banda, durant diversos moments de l’any(febrer, abril, juliol i desembre) milers de seguidors del’expresident Jean-Bertrand Aristide (exiliat des de l’i-nici del 2004) es van manifestar per a exigir la seva tor-nada. Durant algunes d’aquestes mobilitzacions diver-ses persones van resultar ferides per enfrontamentsamb la policia. Finalment, al mes de juliol desenesd’exsoldats van ocupar instal·lacions militars a les ciu-tats de Cap-Haitien i Ouanaminthe per a exigir el resta-bliment de les Forces Armades i el pagament dels seussalaris des de la dissolució dels cossos el 1995.28

Nicaragua



Actors: Govern, oposició política i social

Síntesi:El Frente Sandinista de Liberación Nacional va arribar alpoder després de derrocar la dictadura dels Somoza el 1979 iva governar el país fins al 1990, quan l’opositora Violeta Cha-morro va derrotar contra pronòstic l’aleshores president,Daniel Ortega. La polarització política i social que ha viscutdes d’aleshores el país es va aguditzar notablement desprésdel pacte contra natura que van aconseguir les principals for-ces parlamentàries (l’FSLN i el PLC) per a debilitar el presi-dent Enrique Bolaños i incrementar la seva influència endiverses institucions de l’Estat. La tensió política va augmen-tar de nou amb la victòria electoral el novembre del 2006 deDaniel Ortega, que acusa l’oposició i determinats poders fàc-tics d’obstaculitzar la seva agenda de canvi, mentre que diver-sos sectors polítics i socials acusen l’actual Govern de gover-nar amb un estil autoritari i de provocar una involuciódemocràtica a Nicaragua.

La tensió entre el Govern de Daniel Ortega i l’oposicióva augmentar notablement durant l’any. A mitjan2008, desenes de milers de persones van protestarcontra l’alça dels preus dels productes bàsics i contrala política econòmica del Govern. A més, les restric-cions que la màxima autoritat electoral va imposar a lescandidatures opositores per a participar en les elec-cions regionals van provocar nombrosos enfrontaments,especialment al setembre i l’octubre. No obstant això,l’esclat més important de violència es va produir des-prés dels comicis regionals celebrats el 9 de novembre,en els quals l’oficialista Frente Sandinista de Libera-ción Nacional va declarar que havia guanyat a 103 dels146 municipis en disputa. Immediatament, l’oposicióva acusar el Govern de frau en algunes de les principalsciutats del país, com Managua i León, i va liderar lesmobilitzacions de milers de persones. En les setmanessegüents, tres persones van morir, diverses desenesmés van resultar ferides i més de 100 van ser detingu-des durant els enfrontaments, un gran nombre delsquals van ser armats, entre partidaris i detractors delGovern. Malgrat que diversos Governs i ONG vanexpressar els seus dubtes sobre la transparència delscomicis, l’Executiu nicaragüenc va rebutjar la mediacióde l’OEA. A la fi d’any, el Govern dels EUA va amenaçaramb suspendre l’ajuda al desenvolupament si Managuano presentava proves sobre la credibilitat de les elec-cions i mostrava voluntat política per a resoldre el con-flicte.

Perú



Actors: Govern, oposició armada (faccionsromanents de Sendero Luminoso) ipolítica i social (organitzacions camperoles i indígenes)

Síntesi:El 1980, precisament l’any en què el país recuperava lademocràcia, es va iniciar un conflicte armat entre el Govern i

28. Vegeu el capítol 6 (Desarmament).

64 Alerta 2009

el grup armat maoista Sendera Luminoso que es va perllongardurant dues dècades i que va costar la vida a més de 60.000persones. A l’empara de la política contrainsurgent, els anysnoranta l’Estat va sofrir una deriva autoritària de la mà d’Al-berto Fujimori, que l’any 2000 es va exiliar a Japó després deser deposat pel Congrés i acusat de nombrosos casos decorrupció i violació dels drets humans. Des de llavors, elsGoverns d’Alejandro Toledo i Alan García han hagut de ferfront a l’acció d’algunes faccions romanents de SenderoLuminoso, suposadament vinculades al narcotràfic, i a lesdemandes de diverses regions i col·lectius —miners o campe-rols productors de fulla de coca— que demanen més atencióper part de l’Estat.

Davant la revifalla en les accions de Sendero Luminoso,el Govern va decretar l’estat d’emergència a diverseslocalitats andines i va desplegar milers d’efectius mili-tars addicionals a la regió compresa entre els rius Ene iApurímac. El Govern va declarar que en els últimsmesos de l’any més de 50 persones havien mort oresultat ferides en emboscades atribuïdes a SenderoLuminoso, i que només entre els mesos d’octubre inovembre, 22 policies i militars havien mort a mans delgrup. Segons el Govern, Sendero Luminoso disposa deprop de 150 membres, està estretament vinculat alnarcotràfic i intenta reclutar a camperols, però no supo-sa una amenaça real per a l’Estat. Com a mínim duesvegades, la cúpula del grup armat, que assegura que estroba en la “tercera fase de la guerra popular perllonga-da”, va exigir al Govern una negociació política i unaamnistia per a deposar les armes. D’altra banda, endiferents moments de l’any es van registrar protestesde col·lectius contra la política agrària i econòmica del’Executiu d’Alan García. Especialment greus van serles protestes als departaments de Moquegua i Tacna(sud), on el Govern va imposar l’estat d’emergència pera contenir les protestes de milers de persones que exi-gien més repartiment dels ingressos derivats de l’em-presa Southern Peru. En les regions amazòniques,milers d’indígenes van dur a terme nombroses protes-tes contra una legislació que facilitava la venda de lesseves terres i l’assentament a la regió d’empresesmineres i energètiques.

Àsia

a) Àsia Central

Uzbekistan

Intensitat: 1Evolució: =Tipologia: Sistema, Govern

InternaActors: Govern, oposició social i política,

grups armats islamistes Síntesi:El règim d’Islam Karímov, en el poder des del 1989 (primercom a líder del Partit Comunista Uzbek i des de 1991 com apresident del país independent), s’ha caracteritzat per larepressió sistemàtica de l’oposició política, social i religio-sa, amb un sistema polític personalista, el control ferri del’espai públic i la vulneració de drets i llibertats. Des de la fidels anys noranta, el país ha estat víctima d’atacs violentsper part de grups islamistes clandestins, principalment del

Moviment Islàmic d’Uzbekistan. La tensió al país va escalara partir de maig del 2005 arran de la repressió violenta perpart del règim contra unes manifestacions a Andijan, que vaacabar amb centenars de civils morts i refugiats als païsosveïns.

La situació de tensió no va experimentar canvis signifi-catius, en un context de control social i polític, i de per-secució continuada dels defensors de drets humans,periodistes independents i opositors polítics. Al comen-çament de l’any es van mobilitzar alguns centenars depersones a diverses zones del país (entre 250 i 300 aFerghana —sud-est—, i diverses desenes a Khojeyli —nord-oest— i a Zafarabad —centre—) per les disrup-cions en el subministrament de gas i electricitat en unaetapa de temperatures excepcionalment baixes. Almaig, en el marc del tercer aniversari de la massacred’Andijan, el Govern va continuar rebutjant l’establi-ment d’una investigació independent. Malgrat això, laUE va continuar el seu acostament al règim i va aprovarl’expiració de les restriccions de visat sobre diversoscàrrecs del Govern, al·legant millores en drets humans,encara que va mantenir l’embargament d’armes. ONGde drets humans internacionals i activistes locals vandenunciar la falta de millores. Les autoritats van res-tringir la cobertura informativa sobre una explosió enun dipòsit d’una base militar a Kagan (sud), amb tresmorts i 21 ferits, atribuïda oficialment a un incendiaccidental, refutant versions que apuntaven a un atacterrorista. A la fi d’any el Govern va iniciar per decretpresidencial un procés de reforma de la terra que con-templava el lliurament de petites extensions per a laseva fusió amb d’altres més àmplies. Alguns analistesvan advertir que el descontent dels petits agricultorspodria generar tensions.

b) Àsia Meridional

Índia – Pakistan


Tipologia: Identitat, Territori Internacional

Actors: Índia, PakistanSíntesi:La tensió entre els Estats d’Índia i Pakistan va néixer amb laseva independència i partició, i la disputa per la regió delCaixmir. Tres vegades (1947-1948; 1965; 1971) s’han en-frontat en conflicte armat tots dos països per a reclamar lasobirania sobre aquesta regió, dividida entre l’Índia, el Pakis-tan i la Xina. El conflicte armat del 1947 va donar lloc a l’ac-tual divisió i frontera de facto entre ambdós països. Des del1989, el conflicte armat es va traslladar a l’interior de l’estatindi de Jammu i el Caixmir. El 1999, un any després que elsdos països duguessin a terme proves nuclears, la tensió gaire-bé va derivar en un nou conflicte armat, però va ser paralitzatper la mediació nord-americana. El 2004 es va iniciar un pro-cés de pau, sense avenços substantius en la resolució de ladisputa pel Caixmir, encara que sí acostaments significatiussobretot en les relacions econòmiques. No obstant això, lesacusacions índies al Pakistan sobre el seu suport a la insu-rrecció que opera a Jammu i el Caixmir han persistit, comtambé els episodis esporàdics de violència a la frontera defacto que divideix tots dos Estats.

Tensions 65

La tensió entre ambdós països va remuntar considera-blement en l’últim trimestre de l’any després delsatemptats que van tenir lloc a la ciutat índia de Mum-bai al mes de novembre, que van causar la mort de propde 200 persones, a més de gairebé 300 ferits. L’Índiava apuntar a la implicació d’organitzacions originàriesdel Pakistan, i va atribuir al Govern pakistanès la faltade control dels grups insurgents amb base en el seuterritori, i fins i tot possibles vincles entre els respon-sables dels atemptats i els serveis secrets pakistane-sos. L’Executiu indi va sol·licitar l’extradició de diver-ses persones que podrien estar vinculades alsatemptats. Per la seva banda, el Pakistan, malgrathaver ofert plena cooperació per a l’aclariment dels fetsi haver suggerit la creació d’una comissió conjuntad’investigació encapçalada pels respectius assessorsnacionals de seguretat, va advertir que traslladaria tro-pes actualment desplegades a les zones tribals fronte-reres amb l’Afganistan a la frontera amb l’Índia en casd’una actuació militar per part del país veí. No obstantaixò, tots dos països van descartar les accions militars.Tots els partits pakistanesos van mostrar el seu suport al’Executiu en la defensa de la seguretat nacional. Espot destacar que en els dies previs a l’atemptat, elPakistan havia mostrat el seu compromís de no ser elprimer a utilitzar les armes nuclears contra l’Índia, gestque implica un canvi d’actitud notable.

Nepal (Terai)

Intensitat: 3Evolució: =Tipologia: Autogovern, Identitat

InternaActors: Govern, organitzacions madhesi

polítiques (MPRF) i armades (JTMM-J, JTMM, MMT, ATLF, entre d’altres)

Síntesi:La tensió a la regió de Terai (situada al sud del país, al llarg dela frontera amb l’Índia) té el seu origen en la marginació his-tòrica de la població madhesi i la insatisfacció generada pelprocés de pau iniciat el 2006 i que va posar fi al conflictearmat que des del 1996 assolava el país. La població de Terai,que representa prop de la meitat de la població del país, haestat víctima de l’exclusió històrica, política, social i econò-mica. La signatura d’un acord de pau i l’aprovació d’unaConstitució interina que ignora els sentiments de greuge i lesdemandes de major reconeixement va fer que algunes organit-zacions madhesis iniciessin protestes durant els primersmesos del 2007, que van acabar en violents enfrontamentsamb la policia i els maoistes.

Els acords aconseguits pel nou Govern nepalès, encap-çalat pel partit maoista CPN-M, amb diferents partitspolítics madhesis, van aconseguir reduir considerable-ment la tensió a la regió més meridional del Nepal. Noobstant això, la violència va ser constant durant totl’any, i va causar almenys 34 morts, la majoria civils. Elfet més destacable va ser la integració en el Govern dediversos representants del partit madhesi MPRF com aresultat de les eleccions a l’Assemblea Constituent. Ellíder del partit, Upendra Yadav, va ser designat ministred’Exteriors. Un total de quatre càrrecs del nou gabinetvan ser ocupats per integrants de l’organització madhe-

si. Tanmateix, a l’acabament de l’any, Yadav va lamen-tar la falta de solucions als greuges experimentats perla comunitat madhesi i va reclamar la implementaciódels diferents acords aconseguits que garantien mésdrets a aquesta població. Diversos grups armats d’opo-sició (ATMM, MMT, MVK, TC, TA, SJTMM i una facciódel JTMM) van explorar les possibilitats d’una accióunificada en una trobada mantinguda a l’Índia. Final-ment, l’anunci de l’inici de negociacions de pau ambalgunes de les organitzacions armades actives a Teraiva ser celebrat com una oportunitat per a posar fi a laviolència. El grup armat més actiu durant tot l’any vaser el JTMM-J. A més, centenars de persones van resul-tar ferides com a conseqüència de l’esclat de nombro-ses bombes.

Pakistan


Tipologia: Govern, Sistema Interna

Actors: Govern, oposició política i social (partit opositor PPP, judicatura), oposició armada (milícies talibanes)

Síntesi:El 1999 un cop d’Estat perpetrat pel General Pervez Musha-rraf, que acusava el Govern i els anteriors de mala gestió icorrupció, va posar fi al Govern de l’aleshores primer ministreNawaz Sharif. El cop d’Estat va resultar en l’aïllament interna-cional per al nou règim militar, que va acabar després delsatemptats de setembre del 2001, quan Musharraf es va con-vertir en el principal aliat dels EUA a la regió en la persecuciód’Al-Qaida. La perpetuació de Musharraf en el poder, amb l’o-cupació simultània de la Prefectura de l’Estat i de les ForcesArmades, els intents de posar fi a la independència del poderjudicial o la força creixent de les milícies talibanes a les zonestribals del país frontereres amb l’Afganistan són alguns delselements que han explicat durant anys la fràgil situació políti-ca del país. El 2008 Musharraf va dimitir com a president des-prés de la seva derrota en les eleccions legislatives, i va sersubstituït en el càrrec per Asif Ali Zardari.

L’any 2008 es va caracteritzar per profundes transfor-macions en l’àmbit polític, que van dur a un canvi enl’Executiu i a la fi del règim liderat pel General PervezMusharraf. El PPP, partit de l’antiga primera ministraBenazir Bhutto, assassinada al 2007, va guanyar leseleccions legislatives del febrer, en les quals el princi-pal derrotat va ser Musharraf. L’intent d’establir unGovern de coalició dels partits PPP, PML-N i ANP no vatenir èxit, i Yussuf Raza Gillani, del PPP, va ser nome-nat primer ministre pel Parlament. La dimissió de Mus-harraf al mes d’agost va ser interpretada per molts sec-tors com l’inici d’una nova etapa, no exempta demúltiples reptes, per la creixent violència a les àreestribals i les nombroses reformes democràtiques pen-dents, entre les quals es troba la reforma del sectorjudicial, dels poders de l’Executiu i la lluita contra lapobresa. El nomenament com a president del vidu deBhutto, Asif Ali Zardari, va crear alguns dubtes, per lesacusacions de corrupció que ha rebut algunes vegades.L’atemptat contra l’hotel Marriott a Islamabad alsetembre, que va causar 53 morts i 250 ferits, reivindi-

66 Alerta 2009

cat per Al-Qaida, va posar de manifest la precària situa-ció de seguretat a tot el país, i no solament a les zonesdel nord-oest i la província del Balutxistan. Al novem-bre el Govern va anunciar reformes en els serveis d’in-tel·ligència ISI per a posar fi a les seves interferènciesen la vida política del país i centrar la seva comesa enla lluita antiterrorista.

c) Àsia Oriental

Xina (Tibet)


Tipologia: Autogovern, Sistema, Identitat Interna internacionalitzada

Actors: Govern xinès, Dalai Lama i Govern tibetà a l’exili, oposició política i social al Tibet i províncies limítrofes

Síntesi:El 1950, un any després d’haver guanyat en la guerra civil xine-sa, el Govern comunista de Mao Tse-tung va envair el Tibet.Durant la dècada següent, va augmentar la pressió militar, cul-tural i demogràfica sobre la regió i es van sufocar diversosintents de rebel·lió en els quals van morir milers de persones.Davant la brutalitat de l’ocupació, el 1959 el Dalai Lama i des-enes de milers de persones van fugir del Tibet i es van exiliar adiversos països, especialment al Nepal o al nord de l’Índia, on téseu el Govern a l’exili. En les últimes dècades, tant el DalaiLama com nombroses organitzacions de drets humans handenunciat la repressió, la colonització demogràfica i els intentsd’aculturació de què és víctima la població tibetana, una partdel territori de la qual té l’estatus de regió autònoma. El diàlegentre el Dalai Lama i Beijing s’ha vist interromput en diversesocasions per les acusacions del Govern xinès sobre els objectiussecessionistes del Dalai Lama.

El Tibet va viure l’esclat de violència més important deles últimes dècades quan, a mitjan març, milers de per-sones van iniciar protestes contra el Governxinès. Durant les protestes, que es vanestendre a altres províncies i a països limí-trofs amb una important presència tibetana,milers d’efectius de seguretat van ser des-plegats i es va procedir a l’expulsió delsperiodistes de la regió. Segons el Governtibetà a l’exili, prop de 140 persones vanmorir i milers més van ser detingudes, enca-ra que Beijing va reduir significativamentles xifres i va acusar el Dalai Lama d’insti-gar els actes de violència, de tenir una agen-da secessionista oculta i de voler embrutarla imatge internacional de la Xina ambmotiu dels Jocs Olímpics que es van cele-brar al mes d’agost. A partir del mes d’abril les mobilit-zacions es van reduir substantivament, encara quedurant tot l’any, especialment els dies anteriors i poste-riors a la celebració dels Jocs Olímpics, van seguirregistrant-se actes de protesta, tant dintre com fora delTibet, i denúncies sobre la repressió política i cultural ala regió i sobre les penes imposades a les persones acu-sades de participar en les protestes. D’igual manera,Beijing va declarar que durant tot l’any van persistir elsactes de protesta i violència per part de la comunitat

tibetana per a exigir la independència. A la fi de setem-bre, per exemple, més de 50 monjos tibetans van resul-tar ferits durant els enfrontaments amb la Policia xine-sa a un monestir que va ser l’escenari de nombrosesprotestes durant el 2008.

Xina (Turquestan Oriental)


Tipologia: Autogovern, Sistema, IdentitatInterna

Actors: Govern, oposició armada (ETIM, ETLO),oposició política i social

Síntesi:Xinjiang, també coneguda com a Turquestan Oriental o Uigu-ristan, és la regió més occidental de la Xina, alberga impor-tants jaciments d’hidrocarburs i ha estat habitada històrica-ment per la població uigur, majoritàriament musulmana i ambimportants vincles culturals amb països d’Àsia Central. Des-prés de diverses dècades de polítiques d’aculturació, explota-ció dels recursos naturals i intensa colonització demogràfica,que ha alterat substancialment l’estructura de la població i hacausat tensions comunitàries des dels anys cinquanta, diver-sos grups armats secessionistes van iniciar accions armadescontra el Govern xinès, especialment en els anys noranta. Bei-jing considera terroristes els grups, com l’ETIM o l’ETLO, i haintentat vincular la seva estratègia contrainsurgent a la deno-minada lluita global contra el terrorisme.

En els mesos previs a la celebració dels Jocs Olímpics,més de 40 persones van morir i diverses desenes vanresultar ferides en diferents atacs atribuïts pel Governprincipalment al grup armat d’oposició ETIM. Cal des-tacar l’atac contra un lloc fronterer a la ciutat de Kas-hgar, en el qual van morir 16 policies, o l’esclat simul-tani de diverses bombes a la ciutat de Kuqa, que vanprovocar la mort d’11 persones. Anteriorment, al mesde març, unes 60 persones havien estat detingudes enXinjiang acusades de voler orquestrar atemptats terro-

ristes durant els Jocs Olímpics i de planifi-car el segrest d’un avió. Beijing va declararque desenes de persones entrenades encampaments d’Al-Qaida al Pakistan o l’Af-ganistan estaven tornant per a participar enaquests atemptats. No obstant això, orga-nitzacions uigurs a l’exili van advertir queles detencions de Xinjiang eren utilitzadesper a desviar l’atenció de les protestes alTibet, i alhora van denunciar reiteradamentque el Govern xinès havia imposat un estatd’emergència de facto a la regió i que esta-va incrementant la repressió contra el movi-ment secessionista amb la detenció de cen-tenars de persones. En el segon semestre

de l’any, Beijing va incrementar la cooperació en matè-ria antiterrorista amb els països veïns i, davant d’infor-macions d’intel·ligència sobre eventuals atemptats, varedoblar les mesures de seguretat a Xinjiang. Segonsdiversos analistes, durant el 2008 es va registrar aXinjiang el brot de violència més important des delsanys noranta.

Segons el Governtibetà a l’exili, prop

de 140 persones vanmorir i milers mésvan ser detingudes

en les protestescontra el Governxinès, les més

virulentes de lesúltimes dècades

Tensions 67

d) Sud-est asiàtic i Oceania

Filipines (Mindanao-MNLF)


Tipologia: Autogovern, Identitat Interna

Actors: Govern, faccions del grup armat MNLF Síntesi:Encara que actiu durant tot el segle XX, l’independentisme aMindanao s’articulà políticament durant els anys seixanta i

inicià la lluita armada a l’inici dels anys setanta, de la màde l’MNLF. Bona part de les 120.000 persones que s’esti-ma que han mort a Mindanao a causa del conflicte ho vanfer durant els anys setanta, en plena dictadura de FerdinandMarcos. Una facció de l’MNLF, el MILF, s’escindí del gruppoc després que, el 1976, aquest signés un acord de pauamb el Govern que preveia l’autonomia (i no la independèn-cia) de Mindanao. Malgrat l’acord, el conflicte armat es per-llongà fins el 1996, data en la qual es signà un altre acordde pau amb continguts semblants al del 1976. En els últimsanys, algunes faccions no desarmades de l’MNLF han prota-gonitzat episodis de violència per a exigir la plena imple-

Quadre 2.1. La Xina: un país, quatre sistemes?

La celebració dels Jocs Olímpics a la Xina va donar a aquest país l’oportunitat de postular-se definitivament com a potènciamundial, després de més de dues dècades amb un creixement de gairebé el 10%. Però per consolidar la seva hegemonia, elGovern xinès no solament haurà d’emprendre les reformes estructurals que més li reclama la comunitat internacional (demo-cràcia, drets humans, medi ambient i liberalització comercial), sinó que també haurà d’enfrontar-se a la seva configuraciópolíticoterritorial i resoldre la situació respecte a les tres regions que han centrat els esforços de construcció nacional en lesúltimes dècades: Taiwan, el Tibet i Xinjiang.

A Taiwan, quan es compliran 60 anys de la derrota dels nacionalistes del general Chiang Kai-Chek a mans dels comunistesde Mao Tse Tung, precisament la victòria del Kuomintang en les eleccions presidencials del mes de març pot ser un factorclau per apropar posicions entre les dues Xines i superar diverses dècades de confrontació diplomàtica i gairebé militar. Enca-ra que el nou president taiwanès ha descartat l’inici de negociacions sobre la reunificació dels dos països, sí s’ha mostrat mésconciliador cap a la Xina que el seu antecessor en el càrrec (que en els seus vuit anys de mandat va fer intents en diversesocasions, sota amenaça d’invasió xinesa, de promoure la independència) i ja ha avançat la seva disposició a desmilitaritzarla regió, enfortir els vincles econòmics i impulsar mesures de foment de la confiança, com l’establiment de vols directes ol’increment del turisme.

Al Tibet, les protestes que es van registrar des del mes de març han posat de nou a la regió a l’agenda internacional, peròencara està per veure si això impulsa o dificulta el diàleg entre el Govern tibetà a l’exili i Beijing, interromput durant moltsanys i reprès tímidament el 2003. El Govern xinès acusa el Dalai Lama de d’estar al darrere dels incidents violents i de pro-moure la secessió del Tibet. Per la seva part, el Govern tibetà a l’exili afirma que sempre ha postulat la no-violència i negaqualsevol agenda independentista del Dalai Lama, assenyalant que els seus principals objectius són el respecte dels dretshumans i la idiosincràsia cultural de la comunitat tibetana, i la reunificació i autonomia de tot el territori tibetà, habitat peruns sis milions d’habitants. Actualment, la Regió Autònoma del Tibet està conformada només per una part del Gran Tibetreivindicat pel Govern a l’exili.

Xinjiang, també coneguda com el Turquestan Oriental o Uiguristan, és la regió més occidental de la Xina, alberga importantsjaciments d’hidrocarburs i hi ha estat habitada històricament per la població uigur, majoritàriament musulmana i amb impor-tants vincles culturals amb països de l’Àsia Central. Després de diverses dècades d’intensa colonització demogràfica xinesa,que ha alterat substancialment l’estructura de la població, diversos grups armats secessionistes van iniciar accions armadescontra el Govern xinès, especialment en els anys noranta. Beijing considera terroristes a aquests grups, com ETIM o ETLO, iha tractat de vincular la seva estratègia contrainsurgent a l’anomenada lluita global contra el terrorisme. Durant l’any 2008unes quaranta persones van morir en diferents atemptats atribuïts a algun d’aquests grups. Per la seva part, organitzacionsuigurs consideren que el Govern utilitza l’excusa del terrorisme per incrementar la repressió contra la comunitat uigur.

Als anys vuitanta, el reformista Deng Xiaoping va encunyar el concepte “un país, dos sistemes”, que al·ludeix a la suposadacompatibilitat dels sistemes capitalista i socialista, per fer viable la reunificació de la Xina continental i Taiwan. Encara quetal principi no va funcionar en el cas de l’antiga illa de Formosa, sí ho va fer en el cas de Hong Kong, colònia britànica queva conservar el seu sistema capitalista i de democràcia representativa fins i tot després que la Xina recuperés la sobiraniasobre aquesta a mitjans dels anys noranta. Acatant el principi d’“un país, dos sistemes”, la Xina ha demostrat la seva dispo-sició a dessacralitzar el seu sistema econòmic en benefici de la unitat nacional i la integritat territorial. Aquest és el mateixcamí que podria recórrer en els pròxims anys per solucionar la qüestió de Taiwan, fomentant la interdependència econòmicacom a preludi de la integració política. La independència del Tibet i Xinjiang semblen del tot improbables donada l’escassaacceptació que tindrien en una comunitat internacional incapaç de desairar la Xina en una qüestió tan sensible. A més, tantel govern tibetà a l’exili com organitzacions uigurs han declarat que acceptarien una autonomia substancial que respectés elsseus sistemes polítics i culturals. D’altra banda, no obstant això, durant dècades les comunitats tibetana i uigur no noméshan resistit a la repressió i aculturació per part del Govern xinès, sinó que també han demostrat certa capacitat de desesta-bilització política, tal com ha succeït durant aquest any. Així les coses, sembla que la resolució dels tres assumptes pen-dents depèn en bona mesura de la voluntat de Beijing d’acomodar certs nivells de diversitat política, religiosa, cultural i eco-nòmica a les seves rígides estructures polítiques.

68 Alerta 2009

mentació de l’acord de pau i l’alliberament del fundador del’MNLF, Nur Misuari, detingut a Manila des del 2001 acu-sat de rebel·lió. No obstant això, la tensió s’ha reduït des del2007 per l’acord entre les parts de revisar i implementar l’a-cord de pau del 1996, i per les successives autoritzacions aMisuari per viatjar a l’estranger i dur a terme activitats polí-tiques.

El nombre d’enfrontaments entre l’MNLF i les ForcesArmades es va reduir considerablement respecte l’anypassat gràcies a les trobades que periòdicament vanmantenir totes dues parts per a implementar definitiva-ment l’acord de pau del 1996. Malgrat això, la confian-ça entre les parts es va veure erosionada en diversosmoments de l’any per les protestes de seguidors del’MNLF per a aconseguir l’alliberament de Nur Misuari,i per les acusacions a l’MNLF de dur a terme recluta-ments massius a Palawan (sud), de construir un centred’entrenament a Zamboanga o de seguir mantenint vin-cles amb organitzacions considerades terroristes. Enaquest sentit, fonts d’intel·ligència van assenyalar almarç que prop de 600 membres de l’MNLF i Abu Say-yaf s’haurien reunit a l’arxipèlag de Sulu per a progra-mar atacs conjunts contra el Govern. La tensió va aug-mentar a l’abril quan l’MNLF va acusar el Governd’haver causat la mort de diverses persones i el despla-çament de nombroses famílies per haver bombardejatun dels seus campaments a Sulu. D’altra banda, tambéva augmentar la tensió amb el grup armat d’oposicióMILF, escindit de l’MNLF a la fi dels anys setanta, des-prés que Nur Misuari va declarar al setembre que lesseves forces estaven disposades a defensar la poblaciócivil dels atacs del MILF, acusat de perpetrar diversosatacs contra diferents comunitats de majoria cristianadurant el mes d’agost.

Indonèsia (Papua Occidental)

Intensitat: 2Evolució: =Tipologia: Autogovern, Identitat, Recursos

InternaActors: Govern, grup armat OPM,

oposició política i social (organitzacions autonomistes o secessionistes, indigenistes i de drets humans), grups indígenespapús, empresa minera Freeport

Síntesi:Després de ser administrada per les Nacions Unides durantels anys seixanta, Papua Occidental (anteriorment Irian Jaya)es va integrar formalment a Indonèsia el 1969, prèvia cele-bració d’un referèndum que nombroses veus consideren frau-dulent. Des d’aleshores, hi ha a la regió un arrelat movimentsecessionista i un grup armat d’oposició (OPM) que duu a ter-me activitat armada de baixa intensitat. A més de les cons-tants reivindicacions d’autodeterminació, hi ha a la regióaltres focus de conflicte, com els enfrontaments comunitarisentre diversos grups indígenes, la tensió entre la poblaciólocal (papú i majoritàriament animista o cristiana) i els ano-menats transmigrants (majoritàriament musulmans javane-sos), les protestes contra la transnacional extractiva Freeport,la més gran del món, o les denúncies contra les Forces Arma-des per violacions de drets humans i enriquiment il·lícit.

Les Forces Armades van redoblar les mesures de segu-retat a la regió i van incrementar el nombre de deten-cions davant l’augment substantiu de protestes inde-pendentistes que es va registrar durant l’any. Lamajoria de les mobilitzacions protestaven per la lentaaplicació de la llei d’autonomia especial —aprovadapel Parlament indonesi el 2001 per a desactivar elmoviment secessionista—, per les violacions dels dretshumans comeses per les forces de seguretat de l’Estata la regió o per la constant arribada de població immi-grant. A més, les manifestacions exigien el reconeixe-ment d’autodeterminació del poble papú i la repeticiódel referèndum que el 1969 va sancionar de manerafraudulenta l’annexió de Papua a Indonèsia i que vapropiciar l’inici de l’activitat insurgent a la regió. Enaquest sentit, l’OPM va amenaçar amb incrementar elsseus atacs si el Govern indonesi no atenia les deman-des de la població papú. No obstant això, les ForcesArmades van desmentir que el grup s’estigués entre-nant i reorganitzant a la regió de Manokwari, tal comhavien assenyalat algunes fonts. D’altra banda, tambées van repetir les protestes contra l’impacte social imediambiental de l’empresa extractiva Freeport. A mit-jan setembre, dues bombes van esclatar prop de lesinstal·lacions de l’empresa nord-americana i un tercerartefacte va explotar en un aeroport construït per Free-port.

Indonèsia (Aceh)

Intensitat: 2Evolució: =Tipologia: Autogovern, Identitat, Recursos

InternaActors: Govern indonesi,

Govern regional d’Aceh, oposició política

Síntesi:Després de gairebé 30 anys de conflicte armat entre les For-ces Armades i el grup armat independentista GAM, totesdues parts van signar un acord de pau l’agost del 2005,pocs mesos després que el tsunami devastés completamentla província. L’entesa va propiciar l’arribada de centenarsd’ONG. L’acord de pau, que preveia una àmplia autonomiaper a Aceh, la desmilitarització de la regió, el desarmamentdel GAM i el desplegament d’una missió internacional per asupervisar la seva implementació, va comportar una reduc-ció significativa del grau de violència i va permetre per pri-mera vegada en la història de la regió la celebració d’elec-cions regionals, de les quals va sortir vencedor un antic líderdel GAM. Malgrat la bona marxa del procés de pau i recons-trucció, en els anys posteriors a la signatura de l’acord depau s’han registrat diverses tensions vinculades a la reinte-gració de combatents, a les demandes de creació de novesprovíncies o a les denúncies per corrupció i incompetènciacontra les autoritats públiques.

Malgrat que no es van registrar incidents de gravetat iel procés d’implementació de l’acord de pau del 2005va avançar satisfactòriament, es va registrar un incre-ment de la delinqüència comuna i de l’ús d’armes defoc, fenòmens vinculats segons alguns analistes alsproblemes de desmobilització dels excombatents delGAM. En l’àmbit polític, cal destacar l’augment de latensió vinculada a les eleccions generals d’abril del

Tensions 69

2009, a les quals podran concórrer partits políticslocals per primera vegada a Aceh i Indonèsia. En rela-ció amb això, cinc antics membres del GAM van morirdesprés de ser atacada la seva oficina per un grup deprop de 300 persones al districte d’Aceh Central, regióque anteriorment havia estat escenari d’enfrontamentsentre el GAM i milícies proindonèsies. Posteriorment,al setembre, dos artefactes explosius van esclatar ambpocs dies de diferència a la seu de Partai Aceh (forma-ció política fundada a partir del GAM) i a la residènciadel seu líder. El segon focus de tensió política van serles demandes de determinats líders locals que exigei-xen la formació de dues noves províncies a partir delsdistrictes centrals, meridionals i occidentals d’Aceh.Malgrat que tant el Govern central com el governadord’Aceh, antic líder del GAM, s’oposen a la secessió delsesmentats districtes, alguns analistes consideren quela instrumentalització d’aquesta qüestió per part depolítics locals podria generar enfrontaments intracomu-nitaris.

Laos

Intensitat: 2Evolució: =Tipologia: Sistema, Identitat

Interna internacionalizadaActors: Govern, organitzacions polítiques i

armades d’origen hmongSíntesi:Durant l’anomenada Guerra d’Indoxina, en els anys seixanta isetanta, bona part de la comunitat ètnica hmong es va aliaramb les tropes nord-americanes en el seu combat contra l’a-vanç del comunisme a la regió. Des d’aleshores, el Govern lao-sià, d’ideologia comunista, ha reprimit la comunitat, que alseu torn duu a terme una activitat armada de baixa intensitati sense equipament bèl·lic sofisticat. Malgrat que actualmentprop de 275.000 persones d’ètnia hmong resideixen als EUAi que milers més han viscut els últims anys en un camp derefugiats a Tailàndia, s’estima que encara hi ha prop de12.000 persones que viuen en àrees selvàtiques septentrio-nals del país. Les dures condicions humanitàries i la pressiómilitar dels Governs de Laos i, en menor mesura, de Vietnam,causen cada any la defunció o la rendició de nombroses per-sones. Centenars de persones refugiades resisteixen la sevarepatriació a Laos per considerar que la seva seguretat no estàgarantida.

A l’inici de l’any, líders de la comunitat hmong vandenunciar que la seva comunitat a l’interiorde Laos s’havia reduït de 18.000 a 7.000persones en els últims anys, tant per larepressió militar com per les precàries con-dicions de vida en les quals viuen els hmonga les regions selvàtiques del país. Alhora,Radio Free Asia havia denunciat que lesForces Armades de Laos, auxiliades per lesdel Vietnam, haurien incrementat la repres-sió contra la comunitat hmong. Amb relacióa això, l’organització Fact Finding Mission va declararque només entre mitjan gener i mitjan febrer 72 perso-

nes hmong haurien mort a Laos. D’altra banda, a mitjanany es va registrar un important brot de violència en uncampament de persones refugiades hmong al nord-estde Tailàndia. Segons diverses organitzacions humanità-ries, prop de 1.500 llars haurien estat incendiades (elGovern va reduir el nombre a 400), els accessos alcampament haurien estat bloquejats i s’haurien produïtalguns enfrontaments entre les Forces Armades tailan-deses i persones refugiades, amb la consegüent deten-ció de prop de 600 persones. Els disturbis es van ini-ciar pels rumors sobre una repatriació massiva de lespersones refugiades a Laos, on tant la comunitathmong com organitzacions de drets humans i algunsGoverns consideren que la seva seguretat no estàgarantida. Finalment, el Govern tailandès va repatriar840 persones i no va descartar que en el futur puguifer-ho amb les 6.700 persones que resten a Tailàndia.

Myanmar

Intensitat: 2Evolució: =Tipologia: Sistema

InternaActors: Govern, oposició política i social

(partit opositor LND)Síntesi:Un cop d’Estat el 1962 va donar inici al Govern de la JuntaMilitar que des d’aleshores s’ha mantingut en el poder. ElGovern militar va abolir el sistema federal i va imposar unafèrria dictadura, coneguda com a “via birmana al socialisme”.El 1988, la crisi econòmica dugué milers de persones a mani-festar el seu descontent al carrer. Les protestes van ser dura-ment reprimides pel règim militar i van deixar un saldo de3.000 morts. No obstant això, el Govern va convocar uneseleccions però no va reconèixer-ne el resultat, ja que va sortir-ne vencedora la líder de l’oposició democràtica Aung San SuuKyi, que posteriorment va ser arrestada. Des d’aleshores, haviscut intermitentment sota vigilància. L’any 2004, el Governcomençà un procés de reforma de la Constitució en un intentd’oferir una imatge aperturista del règim, procés desacreditatper l’oposició política a la dictadura.

Les perspectives de canvi en la situació política delpaís obertes en la segona meitat de l’any 2007 es vanesvair per complet durant el transcurs del 2008,davant la falta de voluntat política de la Junta Militar,que va persistir en les seves pràctiques aïllacionistes irepressores de l’oposició democràtica. La celebració

d’un referèndum per a l’aprovació de l’esbo-rrany de Constitució, que segons la JuntaMilitar va obtenir un resultat del 92,4% devots a favor i va tenir una participació del99%, va ser un dels fets més destacats del’any. L’oposició va denunciar frau massiu iintimidació als votants, i també xifres departicipació molt menors. La consulta vatenir lloc malgrat que l’oposició política i lacomunitat internacional, inclòs el secretari

general de l’ONU, van reclamar que es posposés davantla crisi humanitària generada pel cicló Nargis.29 Pel

Les perspectives de canvi en la

situació política de Myanmar es vanesvair per complet

durant el 2008

29. Vegeu el capítol 5 (Crisis humanitàries).

70 Alerta 2009

que fa a les organitzacions opositores, l’any va finalitzaramb la imposició de severes condemnes a desenesd’activistes, algunes de fins a 65 anys de presó. Prèvia-ment, i coincidint amb l’aniversari de la “revoluciósafrà” i de les protestes de 1988, s’havien produïtnombroses detencions. A més, la Junta Militar va reno-var l’arrest domiciliari de la líder opositora i PremiNobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. D’altra banda, vaaugmentar el descontent en l’oposició cap al paper del’Enviat de les Nacions Unides, Ibrahim Gambari,davant la falta de canvis significatius de postura delrègim militar.

Tailàndia



Actors: Govern, oposició política i socialSíntesi:Després de l’arribada al poder de Thaksin Shinawatra el2001, nombrosos sectors van denunciar el seu estil autorita-ri, especialment a partir de la seva campanya contra el narco-tràfic (en la qual van morir més de dos mil persones) i de laseva aproximació militarista al conflicte al sud. No obstantaixò, la bona gestió del Govern després del tsunami de des-embre del 2004 va proporcionar-li una àmplia victòria en elscomicis del 2005. A partir d’aleshores, es va accelerar lapolarització entre l’oficialisme i l’oposició de manera que a l’i-nici del 2006, després de fer-se públic un cas de corrupció,es van registrar massives mobilitzacions per a exigir la sevarenúncia. La crisi política es va aguditzar al llarg de l’any finsque al setembre una junta militar va dur a terme un cop d’Es-tat i Thaksin Shinawatra es va exiliar al Regne Unit. El Governprovisional va redactar una nova Constitució, aprovada enreferèndum l’agost del 2007, i al desembre del mateix any vaconvocar eleccions, en les quals es va imposar un partit lleiala Thaksin Shinawatra.

La situació de tensió política i polarització social esva aguditzar al llarg de l’any, en el qual es van regis-trar alguns dels episodis de violència més importantsdels últims anys. Les mobilitzacions de l’oposició,liderades per l’Aliança del Poble per a la Democràcia,es van reprendre poc després de la formació del nouGovern al gener, acusat per l’oposició de voler refor-mar la Constitució aprovada en referèndum el 2007 ide ser una titella de l’antic primer ministre ThaksinShinawatra, que a la fi de febrer va tornar al país pera fer front als diferents casos de corrupció que teniapendents amb la justícia. Les mobilitzacions van aug-mentar en nombre durant la primera meitat de l’anyfins que a l’agost els manifestants van ocupar la seude l’Executiu i el Govern va decretar l’estat d’emer-gència després dels greus enfrontaments entre parti-daris i detractors del Govern. Al setembre, SomchaiWongsawat, cunyat de Thaksin Shinawatra, va sernomenat primer ministre després que el TribunalConstitucional va obligar Samak Sundaravej a dimitir.Durant els mesos d’octubre i novembre la violència esva intensificar novament i algunes persones van moriri diversos centenars van resultar ferides per l’explosióde diferents artefactes explosius i per enfrontamentsamb la Policia. El Govern va imposar de nou l’estat

d’emergència per a fer front a les multitudinàriesmobilitzacions i a l’ocupació dels dos aeroports de lacapital. A l’inici de desembre, el Tribunal Constitucio-nal va forçar la dimissió del primer ministre desprésde dissoldre tres dels sis partits de la coalició gover-namental per frau electoral. Pocs dies després, ellíder de l’oposició, Abhisit Vejjajiva, va ser nomenatnou primer ministre.

Tailàndia – Cambodja



Actors: Tailàndia, CambodjaSíntesi:L’origen de la disputa entre ambdós països és la sobirania d’u-na porció de terra d’aproximadament 4,6 km2 que envolta eltemple budista de Preah Vihear, del segle XI, situat a la fron-tera entre Tailàndia i Cambodja. Després de diversos segles delitigi, el 1962 el Tribunal Internacional de Justícia va declararque el temple pertanyia a Cambodja, però no es va pronunciarrespecte al territori annex al temple. No obstant això, el milloraccés al temple des de la part tailandesa i el desacord de Tai-làndia sobre els mapes històrics que van fonamentar la reso-lució per part del Tribunal Internacional de Justícia, han ali-mentat les reivindicacions per part de Tailàndia en les últimesdècades. La regió fronterera en disputa concentra un alt nom-bre de tropes desplegades i de mines terrestres.

La disputa entre ambdós països va viure el brot de vio-lència més important dels últims anys. La tensió diplo-màtica va escalar notablement després que al mes dejuliol les Nacions Unides van declarar el temple de Pre-ah Vihear Patrimoni de la Humanitat. Des d’aleshoresambdós països haurien desplegat tropes addicionals ala frontera, on es van registrar alguns combats en elsquals membres de les forces de seguretat de tots dosEstats van resultar ferits. A més, diverses personeshaurien resultat ferides per l’explosió de mines terres-tres. A mitjan octubre, després que el Govern de Cam-bodja va donar un ultimàtum a Tailàndia per a retirarles seves tropes, es van desencadenar enfrontamentsentre les Forces Armades d’ambdós països que van pro-vocar la mort d’entre dos i quatre militars, segons lesfonts. A més, una desena més de soldats haurien resul-tat ferits i, segons el Govern de Cambodja, 10 militarstailandesos haurien estat capturats. En aquestes matei-xes dates, més de 400 ciutadans tailandesos residentsa Cambodja van abandonar el país per recomanació delGovern tailandès. Després de diversos dies de tensiódiplomàtica i militar, en els quals tots dos països es vanacusar mútuament d’haver causat la disputa, el con-flicte es va reduir i els Governs, encoratjats pels païsosveïns i per diversos organismes internacionals, van reti-rar parcialment les seves tropes de la frontera i vandeclarar la seva intenció de resoldre la disputa a travésdel diàleg.

Timor-Leste


Tensions 71

Tipologia: Govern Interna internacionalitzada

Actors: Govern, missió internacional International Security Forces, oposició política i social (simpatitzantsdel líder rebel Alfredo Reinado, simpatitzants del partit FRETILIN, militars acomiadats, bandes armades)

Síntesi:Després d’un quart de segle de brutal ocupació militar perpart d’Indonèsia, Timor-Leste va accedir a la independènciael 2002. Des d’aleshores, diverses missions de les NacionsUnides han ajudat el Govern a fer front a la fragilitat institu-cional, les altes taxes de pobresa (és el país més pobre d’À-sia), la tornada dels milers de persones que havien fugitdurant el referèndum d’independència del 1999, les incur-sions de milícies proindonèsies des de Timor Occidental, lestensions entre les regions occidentals i orientals o l’activitatde bandes juvenils. Al principi del 2006, l’expulsió d’una ter-cera part dels membres de les Forces Armades va iniciar unaonada de violència que va provocar el desplaçament forçós degairebé un 15% de la població, la destitució del primer minis-tre i el desplegament d’una força internacional per a restaurarla situació de seguretat. A més, també són focus de tensió larivalitat entre el Govern i el principal partit del país, FRETI-LIN, i les activitats armades d’un grup d’antics militars.

La tensió es va intensificar de nou quan, a mitjanfebrer, el grup de rebels liderat per l’antic militar Alfre-do Reinado va dur a terme de forma simultània undoble intent d’assassinat contra el president, JoséRamos-Horta, i el primer ministre, Xanana Gusmão. Al’incident, Ramos-Horta va resultar greument ferit,Gusmão va sortir il·lès i Reinado va morir. El Govern vaimposar l’estat d’emergència i el toc de queda i vaautoritzar el desplegament de 200 efectius australiansaddicionals per a perseguir, juntament amb les ForcesArmades i la International Security Forces, els respon-sables del doble atemptat. Després de diversos intentsde negociació i d’operatius militars fallits contra elgrup de rebels liderat per Gastao Salsinha (successorde Reinado), aquest i alguns dels seus més estretscol·laboradors es van rendir al mes d’abril i van lliurar ales autoritats quantiós material bèl·lic. A l’inici demaig, el Govern d’Indonèsia va lliurar a Timor-Lestealtres presumptes implicats en el doble intent d’assas-sinat, poc després que Ramos-Horta va insinuar queaquests rebien ajuda d’algunes persones indonèsies,fet que va provocar un important incident diplomàtic.La situació de tensió es va reduir considerablementdurant la segona meitat de l’any, malgrat les mobilitza-cions liderades per FRETILIN, principal partit de l’opo-sició, per a avançar les eleccions.

Europa

a) Cauca

Armènia – Azerbaidjan (Nagorno-Karabakh)


Tipologia: Autogovern, Identitat, Territori Internacional

Actors: Govern de l’Azerbaidjan, Govern d’Armènia, Govern de l’autoproclamada República de Nagorno Karabakh

Síntesi:La tensió entre ambdós països pel que fa a la regió de Nagor-no-Karabakh, enclavament de majoria armènia en un entornàzeri, formalment part de l’Azerbaidjan encara que indepen-dent de facto, està associada a la no-resolució de les qües-tions de fons del conflicte armat transcorregut entre desem-bre de 1991 i 1994. Aquest va començar com a conflicteintern entre les milícies d’autodefensa de la regió i les forcesde seguretat de l’Azerbaidjan per la sobirania i control deNagorno-Karabakh i progressivament va degenerar en unaguerra interestatal entre aquesta i la veïna Armènia. El con-flicte armat, que va causar 20.000 morts i 200.000 despla-çats i que va homogeneïtzar de forma forçosa la composicióètnica de la població a ambdós costats de la línia d’alto el foc,va donar pas a una situació de conflicte no resolt, amb laqüestió de l’estatus de Nagorno-Karabakh i la tornada de lapoblació com a principals eixos de tensió, i amb violacionsperiòdiques de l’alto el foc.

La tensió va augmentar al març arran de la violació del’alto el foc més greu dels últims anys: segons l’Azer-baidjan, quatre dels seus soldats i 12 d’armenis vanmorir en un tiroteig, mentre que Armènia va oferir unbalanç de vuit baixes pròpies. Tots dos països es vanacusar mútuament pels fets. En els mesos següents latensió militar va disminuir, encara que van continuarels incidents menors en la línia d’alto el foc, incloentalgunes víctimes mortals. En l’àmbit diplomàtic, el cli-ma d’hostilitat va dominar gran part de l’any per l’ha-bitual retòrica bel·licista i per l’aprovació al març d’u-na resolució no vinculant de les Nacions Unides,promoguda per l’Azerbaidjan, que instava Armènia a laretirada immediata, incondicional i completa deNagorno-Karabakh. El document, aprovat amb només39 vots a favor i sense el suport dels països copresi-dents de l’organisme mediador de l’OSCE en el con-flicte, va ser rebutjat frontalment per Armènia, que vaamenaçar amb reconèixer la independència de l’encla-vament. No obstant això, la crisi regional entre Geòrgiai Rússia a l’agost va causar certa disposició a l’acosta-ment entre Armènia i l’Azerbaidjan, amb més protago-nisme de Turquia i Rússia en aquest procés, fins a cul-minar en una declaració conjunta al novembre entreArmènia, l’Azerbaidjan i Rússia, el primer documentescrit conjunt des del 1994.30 No obstant això, factorsinterns (crisi postelectoral a Armènia i tensions pree-lectorals a l’Azerbaidjan) havien dut durant l’any elsGoverns a centrar gran part de la seva atenció en lapolítica interna.

Geòrgia (Abkhàzia)


Tipologia: Autogovern, Identitat Interna internacionalitzada

30. Vegeu el capítol 3 (Processos de pau).

72 Alerta 2009

Actors: Govern de Geòrgia, Govern de l’autoproclamada República d’Abkhàzia, Rússia, forces de manteniment de pau de la CEI

Síntesi:La precària situació de seguretat a la regió respon a la no-reso-lució de les qüestions de fons per les quals es van enfrontar enconflicte armat (1992-1994) els líders locals d’Abkhàzia, ambel suport per Rússia, amb el Govern georgià, defensant, respec-tivament, la independència de la regió i la integritat territorialdel país, en el context de descomposició de la URSS. Malgratl’existència d’un acord d’alto el foc, un procés negociador i lapresència internacional (observadors de l’ONU i forces de paurusses), la tensió s’ha mantingut, amb violacions periòdiquesde l’alto el foc. Des de la fi de la guerra dels noranta, que vaprovocar el desplaçament forçat de prop de 200.000 georgians,el territori d’Abkhàzia, controlat pels líders independentistes,funciona com una entitat no estatal fora del control de Geòrgia.El conflicte intern s’ha alimentat de les tensions entre Geòrgiai Rússia, vinculades a qüestions de geoestratègia i balanç depoders a la regió del sud del Caucas.

El conflicte armat a l’agost entre Geòrgia i Rússia vasuposar un punt d’inflexió. Des del segon trimestre, elconflicte va ser precedit per una escalada de latensió,31 amb diverses mesures russes qualificades perGeòrgia de provocacions: retirada de Rússia de les san-cions militars, financeres i de transport de la CEI aAbkhàzia; inici de vincles de cooperació formal; incre-ment unilateral de les tropes de pau dintre del límitdels acords de Moscou; i desplegament addicional d’u-na unitat militar ferroviària de 300 efectius. A això esvan afegir diversos incidents de seguretat, incloent volsil·legals de Geòrgia sobre Abkhàzia i l’abatiment perpart de Rússia de com a mínim un d’aquests avions,segons la UNOMIG. Entre el final de juny i el comença-ment d’agost la tensió va augmentar, amb diversesexplosions mortals i enfrontaments, mentre el procésde pau va continuar col·lapsat.32 Després de la guerraoberta, la zona de l’Alt Kodori (en mans georgianes desdel 2006) va quedar sota control de les forces abkha-zes i russes. Prop de 3.000 georgians van fugir de lazona. Rússia va reconèixer de manera formal la inde-pendència d’Abkhàzia a l’agost, va establir relacionsdiplomàtiques i va signar un acord de cooperació ambles autoritats que emparava la construcció de basesmilitars russes a Abkhàzia, on al seu torn l’Exèrcit rusva mantenir 3.800 militars. La tensió es va perllongarfins a la fi de l’any, amb nous incidents a la fronteraentre Geòrgia i Abkhàzia, que van causar algunes vícti-mes mortals. Mentrestant, Rússia va negar l’accés dela missió de la UE a la regió. D’altra banda, es va reno-var per quatre mesos el mandat de la UNOMIG, però elseu futur va quedar subjecte a negociacions futures.

Geòrgia (Ossètia del Sud)


Tipologia: Autogovern, Identitat Interna internacionalitzada

Actors: Govern de Geòrgia, Govern de l’autoproclamada República d’Ossètia del Sud, Rússia, forces de manteniment de pau de la CEI

Síntesi:La tensió a la regió està associada a la no-resolució de lesqüestions de fons per les quals les forces ossetes i de Geòrgiaes van enfrontar en un conflicte armat entre 1991 i 1992.Des d’aleshores, les parts han mantingut les seves posicionsrespectives de demanda d’independència o unificació ambRússia i de defensa de la integritat territorial de Geòrgia, sen-se poder resoldre per la via de la negociació l’encallament enel qual es troba gran part de la regió, independent de facto.La qüestió de la població georgiana desplaçada de forma for-çosa, les violacions periòdiques de l’alto el foc, el suport tàcitde Rússia a les autoritats secessionistes i la retòrica bel·licis-ta són font contínua d’inestabilitat. Al seu torn, el conflicteintern ha estat esperonat per les tensions entre Geòrgia i Rús-sia, vinculades a qüestions de geoestratègia i balanç depoders a la regió del sud del Caucas.

La situació a la regió va empitjorar greument amb laguerra oberta a l’agost entre Geòrgia i Rússia.33 Mentreels primers mesos de l’any van transcórrer sense granscanvis, amb violacions periòdiques de l’alto el foc i ladecisió de Moscou d’establir relacions de cooperacióformal amb la regió, va ser a partir de meitat d’any quela tensió va escalar. Al juliol i especialment al principid’agost es van multiplicar els incidents, amb una de-sena de víctimes mortals i una trentena de ferits i l’eva-cuació de centenars d’ossetes a Ossètia del Nord. Elpresident georgià va anunciar un alto el foc unilateral,que va ser respost amb atacs ossetes contra les sevesposicions. A partir d’aquí i amb l’ofensiva georgianasobre la capital osseta va començar una guerra de diver-sos dies entre Geòrgia i Rússia. En acabar, va quedarreforçada la posició osseta a Ossètia del Sud, amb elcontrol de les forces russes i ossetes sobre localitatsabans controlades per Geòrgia, i amb la fugida de lamajoria de la seva població georgiana. Rússia va reco-nèixer la independència d’Ossètia del Sud, va signar unacord que permet construir bases militars a la regió i vaanunciar que mantindria 3.800 soldats, mentre conti-nua impedint l’accés de la missió de la UE a la zona. Perla seva banda, el líder d’Ossètia del Sud va remodelar elGovern, amb diversos antics càrrecs russos. La tensió esva mantenir elevada en els últims mesos, amb freqüentsincidents de seguretat a l’interior de la regió i del costatgeorgià de la frontera, amb diverses víctimes mortals iferits, ossetes, georgians i russos. Va destacar la mort deset soldats russos per un cotxe bomba a la capital osse-ta a l’octubre. A la fi d’any Rússia va bloquejar la reno-vació de la missió de l’OSCE a Geòrgia.

Rússia (Daguestan)


31. Vegeu el capítol 1 (Conflictes armats). 32. Vegeu el capítol 3 (Processos de pau).33. Vegeu el capítol 1 (Conflictes armats).

Tensions 73

Tipologia: Sistema, Govern, Identitat Interna

Actors: Govern de la Federació de Rússia,Govern de la República de Daguestan, grups armats d’oposició,oposició política i social

Síntesi:El Daguestan, la república més extensa, poblada i amb mésdiversitat ètnica del nord del Caucas, afronta des de finalsdels anys noranta un augment de la conflictivitat. Entre elseixos de tensió destaca la violència entre la insurrecció arma-da d’ideologia islamista, que defensa la creació d’un Estatislàmic, i les autoritats locals i federals, i que s’ha materialit-zat en atemptats periòdics i operacions de contrainsurgència.L’oposició armada és encapçalada per una xarxa d’unitatsarmades i de caràcter islamista coneguda com a ShariaJamaat. Les violacions de drets humans i els abusos de poders’han incrementat, sovint emmarcats en la “lluita contra elterrorisme”, i ha augmentat el malestar social en una repúbli-ca amb elevats índexs d’atur i pobresa, malgrat la riquesa derecursos naturals. D’altra banda, les tensions interètniques,les rivalitats pel poder polític i la violència criminal són eixosde conflictivitat addicionals.

Els canvis de lideratge en les files rebels, com a conse-qüència de l’assassinat d’alguns dels seus líders, novan implicar una reducció de la violència. En canvi, lesaccions de la insurrecció es van ampliar a la pràcticatotalitat del territori. Abdul-Majjid, que havia substituïtcom a líder de la xarxa de grups armats Sharia Jamaatel conegut com a Emir Rabani (després del seu assassi-nat el 2007 per part de les forces de seguretat),vamorir al setembre en una altra operació de contrainsur-gència. Segons diversos analistes, Abdul-Majjid, d’ori-gen azerbaidjanès, podria haver establert una cèl·lularebel a la veïna Azerbaidjan, ampliant el movimentrebel cap al sud del Caucas. A la fi d’any, Emir Mu’adhva ser nomenat nou líder rebel del Dagues-tan. Van continuar els atemptats rebels, i vahaver-hi algunes operacions a gran escalacontra els grups insurgents i les seves pre-sumptes bases de suport social. L’operacióespecial a Gimry, iniciada el desembre del2007, va acabar després de nou mesos d’aï-llament, arrestos, registres i amenaces alsseus habitants. Altres àrees també van serdecretades zones antiterroristes. ONG dedrets humans locals i internacionals vandenunciar l’augment d’abusos per part deles autoritats, entre els quals es trobensegrestos, tortura i assassinats, juntamentamb el clima de violència general. Des del 2003, hanmort a la república a mans dels grups rebels diversoscentenars de membres de les forces de seguretat localsi federals, polítics, periodistes i funcionaris, segonsl’International Crisis Group. Desenes d’insurgents imembres de forces de seguretat locals i federals i càr-recs del règim van morir durant l’any.

b) Sud-est d’Europa

Sèrbia – Kosovo


Tipologia: Autogovern, Identitat Interna internacionalizada34

Actors: Govern de Sèrbia, Govern de Kosovo, representants polítics i socials de la comunitat sèrbia de Kosovo, UNMIK, KFOR

Síntesi:La tensió entre Sèrbia i Kosovo està associada al procés dedeterminació de l’estatus polític de la regió després del con-flicte armat de 1998-1999, que va enfrontar el grup armatalbanès ELK contra el Govern serbi, i l’OTAN contra aquestúltim, després d’anys de repressió del règim de Miloseviç con-tra la població albanesa de l’aleshores província de Sèrbia enel marc de federació iugoslava. L’ofensiva de l’OTAN, no auto-ritzada per l’ONU, va donar pas a un protectorat internacio-nal. En la pràctica, Kosovo va quedar dividit sobre la base delínies ètniques, amb un augment de les hostilitats contra lacomunitat sèrbia, que vivia en un context d’aïllacionismepotenciat des de Sèrbia. L’estatus final del territori i els dretsde les minories han estat eix de tensió contínua, al qual s’afe-geixen els problemes interns de Kosovo (ex. atur, corrupció,criminalitat). El procés de determinació de l’estatus final, ini-ciat el 2006, no va aconseguir un acord entre les parts ni elsuport del Consell de Seguretat de l’ONU a la proposta del’enviat especial de l’ONU. El 2008, el Parlament de Kosovova proclamar la independència del territori.

La proclamació d’independència de Kosovo al febrerpel seu Parlament, reconeguda a la fi d’any per 53 paï-sos —22 de la UE—, va marcar l’evolució de la restade l’any. La població albanesa de Kosovo va celebrar

pacíficament la decisió, mentre es vanregistrar protestes d’alguns grups serbisdurant els primers mesos: manifestacions aBelgrad, que van desembocar en violència;accions de protesta a Mitrovica (nord deKosovo), que van generar xocs entre mani-festants serbis i tropes internacionals, ambun policia de la UNMIK mort i 180 ferits; imesures de boicot, com el rebuig al coman-dament albanès per part de 300 policiesserbokosovars. No obstant això, i malgratdiversos incidents de baixa intensitat decaire interètnic, la regió va romandre encalma relativa la resta de l’any. Per la seva

banda, Sèrbia va celebrar sense incidents les elec-cions municipals també a zones de majoria sèrbia aKosovo. Encara que qualificades d’il·legals per laUNMIK, van desembocar en assemblees municipalsparal·leles. Al juny va entrar en vigor la nova Constitu-ció de Kosovo, rebutjada frontalment per Sèrbia. Amés, el desplegament de la missió EULEX de la UE es

34. La tensió entre Kosovo i Sèrbia es considera “interna internacionalitzada” ja que malgrat que Kosovo ha estat reconegut com a Estat per des-enes de països, el seu estatus legal internacional encara no està clar ni definit. Per això, aquest any s’ha optat per mantenir la categoria de ten-sió utilitzada en les passades edicions de l’informe.

Les accions de la insurrecció

al Daguestan es van ampliar a la pràctica totalitat de larepública en un context

d’augment de latensió regional

74 Alerta 2009

va retardar pel rebuig de Sèrbia. Les seves condicions(neutralitat sobre l’estatus i no-implementació del plaAhtisaari, entre d’altres) van ser finalment recollidesen el pla del secretari general de l’ONU aprovat pelConsell de Seguretat al novembre i rebutjat per

Kosovo.37 Un grup fins aleshores desconegut, l’Exèrcitde la República de Kosovo, va reivindicar a la fi d’anyuna explosió contra l’oficina del representant especialde la UE a Pristina, sense danys personals, i va amena-çar amb nous atacs.

35. Bermejo García, R. i Gutiérrez Espada, C., La independencia de Kosovo a la luz del derecho a la libre determinación. Working Paper, núm. 7,Real Instituto Elcano, 12 de febrer 2008, a <http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano/contenido?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/Elcano_es/Zonas_es/DT7-2008>.

36. Österud, Ö., “The narrow gate: entry to the club of sovereign states”, Review of International Studies, núm. 23, pàg.167-184, 1997.37. S/2008/692 de 24 de novembre de 2008, a < http://www.un.org/Docs/journal/asp/ws.asp?m=S/2008/692>.

Quadre 2.2. Kosovo, el precedent incert

La declaració d’independència de Kosovo el febrer del 2008, reconeguda per poc més de 50 països, planteja nombrosos dile-mes i reflexions des de la perspectiva de la resolució de conflictes, especialment en un any en el qual dos territoris més hanestat reconeguts com a Estats per un membre del Consell de Seguretat de l’ONU (Abkhàzia i Ossètia del Sud, per part de Rús-sia, després de la guerra d’agost amb Geòrgia). La incertesa sorgeix a més a la llum de l’existència d’altres conflictes perterritoris que funcionen com a Estats de facto sense reconeixement formal (ex. l’enclavament de Nagorno-Karabakh, a l’Azer-baidjan; Somalilàndia, a Somàlia; o la regió de Transdnièster, a Moldàvia; entre d’altres), i a la llum també d’un panorama deconflictivitat internacional en el qual més de la meitat dels conflictes armats i tensions actuals giren entorn de demandesd’autogovern i aspiracions identitàries.

Els països que han reconegut la independència de la regió, especialment els països occidentals que van liderar el procés dereconeixement, ho han fet des del discurs sobre l’excepcionalitat de Kosovo, tancant les portes al debat sobre la revisió deldret d’autodeterminació. En l’actual sistema internacional la interpretació majoritària d’aquest dret contempla el dret delspobles colonials a l’autodeterminació externa mentre limita a l’autonomia o autodeterminació interna les opcions dels poblesnacionals.35 Aquesta interpretació ha suposat que la tercera ona d’expansió del sistema d’Estats en el segle XX s’hagi produïtprincipalment de la mà de la implosió de federacions multinacionals, com ara la URSS i Iugoslàvia,36 i des del criteri tàcitque només les repúbliques constitutives d’aquestes federacions, però no unitats autònomes menors, tenen dret a l’autono-mia externa. La independència de Kosovo trenca amb aquesta interpretació, fet que constitueix inevitablement un precedentja que, amb independència del fet que cada conflicte o context sigui únic, fruit de processos històrics concrets, la indepen-dència de Kosovo qüestiona en la pràctica la indivisibilitat de l’Estat i posa de manifest les tensions entre dos principis claudel dret internacional: la integritat territorial i el dret a l’autodeterminació. També evidencia les tensions entre el primer d’a-quests principis, que prioritza el sistema internacional d’Estats, i el pragmatisme polític i interessos que guien els Estats enla seva política exterior. També, en el reconeixement de Kosovo han entrat en joc de manera difusa altres elements, com arala percepció de greuges històrics que, una vegada exhaustes les vies de la negociació, han reforçat la perspectiva de la comu-nitat internacional de la impossibilitat d’aconseguir una solució que situï Kosovo dintre de Sèrbia. Això sembla afegir mésincertesa al debat, ja que els conflictes identitaris arrosseguen llargues cadenes de greuges i processos històrics canviants,combinats per la seva banda amb interessos estratègics, que poden arribar a qüestionar les apel·lacions a “solucions de jus-tícia històrica”.

Les repercussions de la independència de Kosovo són complexes. Encara que entitats com ara Ossètia del Sud i Abkhàziademanaven a Rússia el reconeixement de la seva independència assenyalant el cas de Kosovo, sembla aventurat concloureque sense la guerra de l’agost el precedent de Kosovo hagués estat suficient per a moure Rússia a reconèixer les dues regionsdel sud del Caucas. Sobretot si es té en compte que Rússia jugava a recriminar a Occident la falta de respecte al sistemainternacional d’Estats. En qualsevol cas, el reconeixement internacional de la independència de Kosovo com a fet excepcio-nal i aïllat tampoc sembla constituir en realitat l’últim capítol que tanca el procés de descomposició de Iugoslàvia. Demoment, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar a l’octubre sol·licitar l’opinió no vinculant del Tribunal Penal Internacionalsobre la declaració d’independència de Kosovo. La pregunta que Sèrbia planteja és clara: “S’ajusta al dret internacional ladeclaració unilateral d’independència de Kosovo per part de les institucions provisionals d’autogovern?”. Per la seva banda,la situació de divisió etnoterritorial de Kosovo, amb un Kosovo serbi que funciona en paral·lel al Kosovo reconegut per unapart de la comunitat internacional, pot perpetuar al nord de Kosovo el conflicte sobre l’estatus. Això remet, al seu torn, a lacomplexitat d’establir els límits de l’autodeterminació i als reptes entorn dels canvis de posició entre grups majoritaris i mino-ritaris.

No obstant això, lluny de reobrir d’arrel el debat sobre l’autodeterminació, tan necessari com complex però sobre el qual s’hapassat de llarg en el cas de Kosovo, la independència de Pristina constitueix un pas històric incert, que s’inscriu a més en uncontext d’interessos estratègics per part dels Estats del sistema internacional i de múltiples cares pel que fa a la decisió d’a-bordar o no altres conflictes no resolts, i que planteja múltiples interrogants, les respostes dels quals estan repletes d’opor-tunitats i riscos.

Tensions 75

Orient Mitjà

Egipte



Actors: Govern, oposició política i social (Germans Musulmans)

Síntesi:Des de l’assassinat del president Anwar al-Sadat el 1981,després d’haver signat un acord de pau amb Israel pel qual Egipte recuperava el Sinaí, el país ha restat en estatd’emergència. El successor de Sadat, Hosni Moubarak, diri-geix des d’aleshores el país, fent front a una oposició políti-ca i social que reclama més llibertats i drets. En aquest con-text, els partits religiosos van ser prohibits, de manera queel principal moviment d’oposició, els Germans Musulmans,no està permès, encara que la seva activitat és tolerada. Alllarg d’aquests anys, les eleccions han rebut nombroses acu-sacions de frau i de ser celebrades en un clima de falta de llibertats.

El país va ser escenari d’una tensió generalitzada queva girar entorn de diversos elements. D’una banda, leseleccions municipals del 8 d’abril es vandesenvolupar en un clima de forta repressiópolítica dirigida essencialment contra elsGermans Musulmans (GM). La participacióva arribar només al 3%, després del boicotdels GM en protesta per l’arrest de 900 delsseus membres. D’altra banda, la difícilsituació econòmica al país va propiciar laconvocatòria de vagues i de protestes mas-sives per l’alça dels preus i l’escassetat depa, que es van saldar amb una quinzena demorts en diversos incidents entre l’abril i elmaig. Al maig, i després de 27 anys envigor, l’Executiu va prorrogar l’estat d’emer-gència fins al 2010, enmig de denúnciesd’organitzacions de drets humans. A més a més, al llargde l’any van augmentar les tensions al Sinaí per les pro-testes de beduins en contra del tracte policial i de lamarginació per part del Govern. A l’octubre, la violènciava causar la mort de tres persones, ferides a 30 més i elsegrest de 25 policies. La tensió a la zona no va seraliena a la situació a la veïna Gaza, enmig de pressionsper part d’Israel per a tancar la frontera i controlar elcontraban cap al territori palestí. D’altra banda, es vanproduir també episodis de violència entre comunitatscristianes i coptes en diversos punts del país.

Iran – EUA, Israel

Intensitat: 2Evolució: =Tipologia: Sistema

InternacionalActors: Iran, EUA, Israel

Síntesi:La pressió internacional sobre el règim iranià s’emmarca enla política iniciada després de l’11 de setembre del 2001pel Govern nord-americà de George W. Bush, que al gener de2002 va declarar l’Iran Estat enemic pels seus presumptesvincles amb el terrorisme. Des de la revolució islàmica de1979, que va derrocar el règim aliat dels EUA del Xa ResaPahlavi i va proclamar l’aiatol·là Khomeyni líder suprem delpaís, els EUA han acusat l’Iran de donar suport a grupsarmats com Hezbollah. Enmig d’aquesta oposició, la victòriade l’ultraconservador Ahmadinejad en les eleccions presi-dencials d’agost del 2005 accentua una retòrica nacionalis-ta que afirma el dret a desenvolupar un programa nucleariranià amb finalitats pacífiques, mentre la comunitat inter-nacional argumenta que existeix una imminent capacitat pera fabricar una bomba nuclear per part d’un règim considerathostil als interessos occidentals a la regió.

La tensió internacional entorn del programa nuclear ira-nià es va mantenir elevada per diverses raons. Al llargde l’any, l’Iran va realitzar proves armamentístiques,incloent al juliol la d’un míssil de llarg abast, fet que vaser qualificat pels EUA de provocació. A més, en res-posta als exercicis militars israelians al juny i aal·lusions a un possible atac, l’Iran va amenaçar ambtancar l’estret d’Ormuz, ruta clau per al transport de

petroli. Els EUA van continuar acusant l’I-ran d’entrenar grups armats xiïtes a l’Iraq, il’Iran va denunciar que helicòpters nord-americans havien sobrevolat prop de la sevafrontera. El resultat de tot això va ser la rea-firmació de la política de sancions, amb unaresolució del Consell de Seguretat de l’ONUal setembre ratificant la tercera ronda desancions imposada al març.38 Les autoritatsiranianes van desestimar totes les ofertes,inclosa la de congelar les sancions a canvid’aturar la construcció de noves centrifuga-dores nuclears (destinades a usos civilssegons el Govern iranià), formulada pelscinc membres del Consell de Seguretat, jun-

tament amb Alemanya i la UE, reunits al juliol a Gine-bra. Al novembre, l’AIEA va constatar que l’Iran conti-nuava incrementant les reserves d’urani enriquit i vacomunicar que les autoritats havien prohibit una ins-pecció. L’elecció de Barack Obama com a nou presi-dent dels EUA va merèixer la felicitació del presidentiranià, Mahmud Ahmadinejad, encara que Obama varespondre que el desenvolupament d’una arma nuclearper part de l’Iran era inacceptable.

Israel – Líban – Síria


Tipologia: Sistema, Recursos, Territori Internacional

Actors: Israel, Síria, grup libanès Hezbollah i el seu braç armat(Resistencia Islàmica)

38. S/RES/1835 de 27 de setembre de 2008, a < http://www.un.org/Docs/journal/asp/ws.asp?m=S/RES/1835(2008)>.

El Consell deSeguretat de l’ONUva ratificar la terceraronda de sancions

contra l’Iran, mentreles autoritats van

desestimar lesofertes que exigien

aturar la construccióde centrifugadores

nuclears

76 Alerta 2009

Síntesi:La tensió té com a teló de fons el conflicte israelianopalestíi les seves conseqüències en la regió. Per una part, la pre-sència de milers de refugiats palestins que es van establir alLíban a partir del 1948, juntament amb la direcció de l’OLPel 1979, va propiciar continuats atacs per part d’Israel alsud del país fins a ocupar-lo el 1982. El naixement del gruparmat xiïta Hezbollah a l’inici dels vuitanta al Líban, ambuna agenda de resistència contra Israel i d’alliberament dePalestina, va causar enfrontaments periòdics fins a culmi-nar amb l’ofensiva israeliana a gran escala de juliol del2006. Per altra part, la guerra de 1967 va significar l’ocu-pació israeliana dels Alts del Golan sirians que, al costat delsuport de Síria a Hezbollah, explica la tensió entre Israel iSíria.

El clima regional entre Israel, el Líban i Síria va estarmarcat per diversos esdeveniments que van rebaixar lacrispació, encara que amb elements de tensió. En pri-mer lloc, el Líban i Síria van signar a l’agost un acordhistòric per al restabliment de relacions diplomàtiquesi per a l’inici de la demarcació de la frontera comuna.No obstant això, un atemptat a la fi de setembre aDamasc en el qual van morir 17 persones va fer que elpresident sirià, Bashar al-Assad, acusés l’entorn deSaad Hariri, en el Govern libanès, de complicitat ambels autors, presumptament integrants de l’organitzacióFatah al-Islam, i que posteriorment es reforcessin lesposicions militars a la frontera. En segon lloc, Israel iHezbollah van tancar un intercanvi de presoners que vasignificar el lliurament dels cossos dels dos soldatsisraelians morts al conflicte del 2006, a canvi de cincpresoners libanesos i de les restes d’uns 200 libanesosi palestins. No obstant això, a la fi d’any, Israel va reite-rar que la participació de Hezbollah en el Govern liba-nès constituïa un motiu suficient per a nous atacs con-tra el país. A més, dos agents israelians van sercapturats al Líban al novembre presumptament perl’assassinat del comandant de Hezbollah al febrer aDamasc. Finalment, i respecte a les relacions entreIsrael i Síria, al maig tots dos Governs van anunciar l’i-nici de negociacions de pau indirectes a través de lamediació de Turquia, encara que el seu avanç va que-dar suspès després de l’atac israelià sobre la Franja deGaza a la fi de desembre.

Líban


Tipologia: GovernInterna internacionalitzada

Actors: Govern, oposició política i social, braç armat de Hezbollah (ResistènciaIslàmica), milícies

Síntesi:L’assassinat de l’antic primer ministre libanès, Rafiq Hariri,el febrer del 2005 va desencadenar l’anomenada “Revolu-ció del Cedre” que, després de manifestacions massives, vaforçar la retirada de les Forces Armades sirianes —presentsal país des de feia tres dècades— exigida en la resolució1559 del Consell de Seguretat, impulsada pels EUA i Fran-ça el setembre del 2004. La immediata polarització entre,per una part, opositors a la influència de Síria (encapçalatspel fill de Hariri, que culpaven el règim siri de l’assassinat)

i, per una altra part, sectors més vinculats a Síria com Hez-bollah, va originar una crisi política, social i institucionalagreujada per divisions confessionals.

La gran tensió experimentada en els primers mesos del’any, que va culminar amb uns violents incidents almaig que es van saldar amb la mort de més de 80 per-sones, va remetre considerablement des que la majoriagovernamental i l’oposició van aconseguir un acord aQatar aquest mateix mes. El tracte establia l’elecció deMichel Suleiman com a president del país, després demesos de bloqueig, i la formació d’un govern d’unitatnacional en el qual Hezbollah disposava de poder deveto a canvi de renunciar a utilitzar les seves armes enun conflicte intern. Efectivament, actuar contra l’orga-nització xiïta havia estat la decisió del Govern, que vail·legalitzar la seva xarxa de telecomunicacions, cosaque havia propiciat que Hezbollah prengués per la for-ça l’oest de Beirut i s’enfrontés a les milícies sunnites.Després de revocar-se la decisió del Govern i després dela signatura de l’Acord de Doha, es va rebaixar latensió, encara que la prolongació dels enfrontamentsva seguir mantenint l’alarma. A Trípoli van esclatardiverses bombes, la més mortífera el 13 d’agost, que vacausar la mort a 18 persones, la meitat de les qualseren soldats. Dos mesos més tard, les autoritats vanarrestar membres del grup armat Fatah al-Islam per laseva presumpta implicació en l’atemptat. L’any en quèes commemorava el tercer aniversari de l’assassinat del’antic primer ministre Rafiq Hariri (que va coincidiramb les exèquies del cap d’operacions militars del braçarmat de Hezbollah assassinat a Damasc), el secretarigeneral de l’ONU va anunciar que el tribunal especialper a jutjar la mort de Hariri començaria a ser operatiuel març del 2009.

Palestina



Actors: ANP, Fatah, grup armat Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa, Hamàs i el seu braç armat Brigades Ezzedin al-Qassam

Síntesi:L’oposició entre els diferents sectors palestins en les últimesdècades ha estat protagonitzada principalment per grupsnacionalistes laics per una part (Fatah i el seu braç armat —les Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa—, FPLP, FDLP) i grupsconfessionals per una altra (Hamàs i el seu braç armat —Bri-gades Ezzedin al-Qassam—, Jihad Islàmica). L’enfrontamentrespon a la voluntat de controlar el poder dintre dels territo-ris palestins i s’ha traduït, al seu torn, en diferents aproxima-cions pel que fa a les relacions amb Israel. Després d’anys dedomini de Fatah en la política palestina (moviment lideratper Yasser Arafat i posteriorment per Mahmud Abbas), lesacusacions de corrupció i de no defensar els interessospalestins en el procés de pau van desencadenar el triomf deHamàs en les eleccions de gener del 2006. Aquest fet vaprecipitar una batalla dialèctica i armada entre totes duesformacions pel control de les institucions polítiques i, sobre-tot, de les forces de seguretat.

Tensions 77

a Hamàs a Cisjordània. El punt àlgid de la tensió es vaproduir a la fi de juliol, quan l’explosió d’una bomba ala Franja va causar la mort de cinc membres de Hamàsi una menor. Hamàs va respondre amb una operaciócontra el clan Hillis, vinculat a Fatah, que va causar lamort d’una desena de persones. Prop de 180 membresdel clan van fugir a Israel i, després de ser obligats atornar, 30 van ser detinguts per Hamàs. Els desacordsentre Hamàs i Fatah també van estar relacionats ambla gestió del pas fronterer de Gaza amb Egipte, i amb elfet que Fatah mantingués el diàleg amb Israel al llargde l’any malgrat el bloqueig israelià contra el territoride Gaza. La forta ofensiva militar israeliana sobre laFranja al final d’any tampoc va contribuir a rebaixar latensió intrapalestina.

La violència entre sectors palestins rivals, representatsper Hamàs —que va guanyar les eleccions de 2006 ique controla la Franja de Gaza— i Fatah —el líder delqual, Mahmud Abbas, és el president de l’ANP i osten-ta el poder sobretot a Cisjordània— es va mantenir acti-va, encara que amb una intensitat menor que l’anyanterior i en paral·lel a nombrosos intents de negocia-ció. El 20 d’octubre, Egipte va presentar una propostad’acord que contemplava la formació d’un govern deconsens, encara que la negativa de Hamàs a assistir ala reunió prevista va deixar en suspens qualsevol acos-tament. Al llarg de l’any, es van repetir les crides deMahmud Abbas perquè Hamàs abandonés el poder a laFranja, juntament amb detencions i repressió mútua,sobretot amb el tancament d’organitzacions vinculades

Països amb situació de tensió (indicador n. 2) · minades demandes plantejades per diversos...

Documents

Transcript of Països amb situació de tensió (indicador n. 2) · minades demandes plantejades per diversos...