PATATA PROJECTE

download PATATA PROJECTE

of 6

Transcript of PATATA PROJECTE

  • 8/9/2019 PATATA PROJECTE

    1/6

    4 -> Llangardaix

    13 -> Canya

    8 -> Conill

    3 -> Casa

    5 -> Serp

    9 -> Aigua

  • 8/9/2019 PATATA PROJECTE

    2/6

    9

  • 8/9/2019 PATATA PROJECTE

    3/6

    8

    Els inques tenien un calendari propi, una mica diferental nostre, ells tenen animals i dus que representen di-ferents dies i mesos. Se sap que un any inca constavade 18.25 mesos, cada mes tenia 4 setmanes, i cadasetmana 5 dies. Per tant, podeu calcular quants diestenia lany inca? Desprs de solucionar aquest proble-ma i sabent lequivalncia, fes les segents operacions:

    1 -> Cocodril

    2 -> Vent

    3 -> Casa

    12 -> Herba

    6 -> Mort

    5 -> Serp

    4 -> Llangardaix

    11 -> Mico10 -> Gos

    9 -> Aigua

    8 -> Conill

    7 -> Crvol

    20 -> Flor18 -> Pedernal

    19 -> Pluja

    17 -> Movimiento

    16 -> Zopilote

    15 -> guila

    14 -> Jaguar13 -> Canya

    1 -> Cocodril 11 -> Mico

    19 -> Pluja 9 -> Aigua

    Com sabeu, podem trobar patates de

    molts tipus: baraka, bintje, monalisa,scort... Soc rica en hidrats de carboni itamb continc vitamines B, C i E i sals mi-nerals (potassi, sodi, cal, magnesi, fs-for, sofre i clor).

    KAMISARAKI (hola en inca) atothom em dic TUPAC CAPAC

    TNCAP!!S, sc d'origen inca, per em tro-bareu per arreu, perqu quan vanarribar els espanyols em van por-tar a Europa, llavors em va agra-dar aix de viatjar i aix... Semprehe estat ben rebuda, ja que he a-

    judat a acabar amb la gana da-quests llocs. Per magradaria ex-plicar-vos alguna cosa dabans da-quests viatges, qu us sembla?

    1

  • 8/9/2019 PATATA PROJECTE

    4/6

    Els principals productors sn la Xina, Rssia, Polnia i landia. A Espanya es cultiva a Mlaga, Tenerife, Valncia,

    Mrcia, Barcelona, Granada, Sevilla, Crdova... Encaraque sc americana, concretament de laltipl dels Andes.Per sc tan coneguda que em mengen a tot el mn, tal icom he explicat abans.

    Realment van ser els INQUES quiem van cultivar abans que ning. Elsinques van ser una civilitzaci quees va estendre per tots els Andesentre el 1300 D C, fins a larribadadels espanyols al Machu Pichu, al1572. D C.

    Van crear un gran imperi, compodeu veure, i tenien moltsdus, un dels ms importantsera el SOL. Limperi Inca es-tava format per diferentspasos: Xile, Bolvia, Colmbia,

    Equador, Veneuela..., per elgran centre era al Per. s adir, era un imperi formatper milions i milions de per-sones, la majoria de lesquals salimentava de pata-

    tes.

    2

    Material necessari: 2 pals de polo 5 trossos de fil de diferents mides i colors 5 dibuixos relacionats amb els Andes (els pots

    trobar a internet)

    Pega o cola Tisores Colors i retoladors Punx 1 xinxeta o celo

    Instruccions: Busca els dibuixos a internet. Pinta els dos pals de polo amb retoladors llampants Enganxals en forma de creu Retalla i pinta els dibuixos trobats a internet Fes un forat a la part superior dels dibuixos amb

    el punx Lliga els dos extrems de fil a cada un dels extrems

    de la creu que has fet amb els pals de polo Lliga lltim fil a la creu dels pals de polo fent un

    nus Agafa la xinxeta o el celo i enganxa el mbil a

    qualsevol lloc alt.

    7

  • 8/9/2019 PATATA PROJECTE

    5/6

    6

    Un gran cronista de lpoca (un cronista s un senyorque escriu els fets que van succeint), ens va deixarescrit com es fa el procs de liofilitzaci en una crni-

    ca. Una crnica s el llibre que escriu el cronista, gr-cies a aquests llibres podem saber molts dels fets his-trics que ara estudiem.

    ... La echan en el suelo sobre paja, que hay en aquellos

    campos muy buena, dejndola muchas noches al hielo,

    que en todo el ao hiela en aquella provincia rigurosa-

    mente; y despus que el hielo la tiene pasada, como si la

    cocieran, la cubren con paja y la pisan con tiento y blan-

    dura, para que se despiche la acuosidad, que de suyo

    tiene la papa, y la que el hielo le ha causado; y despus

    de haberla bien exprimido, la ponen al sol y la guardan

    al sereno hasta que est del todo enjuta. (Manuscritode Poma de Ayala).

    De fet, tenien un sistema re-conegut i documentat (que es-

    t escrit en els documentshistrics) per poder conservarles patates; heu de recordarque els inques no tenien neve-res. Aquest sistema es diu LI-

    OFILITZACI ANDINA, que encara s un dels siste-

    mes de conservaci ms utilitzat en lagricultura daque-lla zona.

    3

  • 8/9/2019 PATATA PROJECTE

    6/6

    4

    A larribada dels espanyols, al 1492, us en recordeu??(carai!!! quina sort perqu jo no hi era!!), limperi inca vacomenar a retirar-se davant de les tropes hispanes,fins que els ltims es van quedar al Machu Pichu, una deles ciutats ms important de tot limperi, us sona oi quesi?!?! Potser s un dels llocs ms macos que hi ha al nos-tre planeta. Doncs b, desprs danys destar al MachuPichu sense possibilitat de conrear les terres, els espa-nyols van trobar patates en bon estat, grcies al procsde liofilitzaci.

    Els inques conreaven la terraper pisos, i per aix, moltes

    muntanyes tenen forma de pi-rmide.

    5

    NOM____________________________COLOR___________________________FAMLIA_________________________TEMPORADA______________________