PATRIMONI NATURAL:PATPATRIMONI NATURAL:TRIMONI … · L’objectiu principal de Un cop d’ull a la...

PATRIMONI NATURAL: SenderismePATTRIMONI NATURAL:PATRIMONI NATURAL: eSenderismeSenderisme

Els boscos de Pedracastell es formen a les vessant de les muntanyes del Montnegre que arriben fi ns a Canet. Des de dalt del cim més alt de la vila podem gaudir d’una impressionant panoràmica de la costa del Maresme i, si tenim un dia ben assolellat, podrem veure Barcelona.

Hi ha tres rutes senyalitzades pels boscos de Canet, també tenim el sender de gran recorregut GR-5, que uneix Canet de Mar amb Sitges.


Ruta Verda: Camí dels Fondals

Santuari de la Misericòrdia – Riera - Castell de Santa Florentina - Rial de lÁubó – Pedra-castell - Camp dáviació - Coll de sa Figuera - Esplanada de can Roig - Cruïlla dÁrenys de Munt - Serra dén Sala – Cirerers - Font de la Fontana - Rial de can Pouet - Polígon industrial

El camí ressegueix les valls cobertes per pins i alzines. En els punts més alts també hi podrem veure cirerers i boniques vistes de la costa.

Durada: 3,5 hores

Difi cultat: mitjana


Ruta Blava: Camí de les dues carenes

Santuari de la Misericòrdia - Camí de can Manresa - Esplanada de Pedracastell - Vente-veio - Creu de Pedracastell - Carena dels dos pins - Plaça Onze de Setembre

El sender ens ofereix una impressionant vista del litoral de la comarca i també del Montnegre i el Montseny.

Durada: 2,5 hores

Difi cultat: mitjana


Sender de gran recorregut GR-5: Canet de Mar - Sitges

Principals llocs de pas del GR-5: Canet de Mar - Sant Iscle de Vallalta - Sant Martí del Montnegre

- Sant Celoni – El Montseny – Aiguafreda – Sant Miquel del Fai – Sant Feliu de Codines – Sant Llorenç

Savall – La Mata – L´Obac – Rellinars – Monistrol de Montserrat – Montserrat – Collbató – Gelida – Olesa

de Bonesvalls – Sitges. (214 km)

A Canet de Mar neix el sender de gran recorregut GR-5. Aquest camí recorre 214 quilòmetres i passa pels parcs naturals de Montserrat, l´Obac, Montseny i Montnegre. La seva darrera parada és a Sitges, a la comarca del Garraf.

Punts del GR-5 en el centre: Estació Renfe - Riera Sant Domènec - Riera Buscarons - Passeig de la Misericòrdia - Santuari de la Misericòrdia.

PATRIMONI CULTURAL

PATRIMONI NATURAL

ESPAIS D’OCI

LINKS

Platges

Els boscos i les valls

Senderisme

Meteorologia

PATRIMONI NATURAL

PATRIMONI NATURAL: MeteorologiaPATTRIMONI NATURAL:PATRIMONI NATURAL: MeteorologiagMeteorologia

Durant tot l’any la vila de Canet gaudeix d’un meravellós clima. La seva situació entre la mar Mediterrània i la serralada del Montnegre proporciona un clima ideal al poble a totes les èpoques.

A l’estiu es superen els 30 graus i a l’hivern no s’acostuma a baixar dels 0 graus. De totes formes, qualsevol moment és bo per visitar el poble.

PATRIMONI NATURAL: MeteorologiaPATRRIMONI NATURAL:PATRIMONI NATURAL: MeteorologiagMeteorologia

Si vols gaudir de la platja, des de principis de maig pots fer una escapada i la tem-porada s’allarga amb el bon temps fi ns l’octubre.

Les pluges, com a gran part del litoral català, són escasses. Això sí, a la tardor són habituals les tempestes puntuals!

PATRIMONI CULTURAL

PATRIMONI NATURAL

ESPAIS D’OCI

LINKS

Restaurants

Allotjament

De compres

ESPAIS D’OCI

MENJAR, DORMIR I COMPRAR: RestaurantsMENJAAR, DORMIR I COMPRAR:MENJAR DORMIR I COMPRAR: antsRestauraRestaurants

A media luzRiera Gavarra, 1993 794 37 25Tipus cuina: carns a la brasa, típica sud-americana i pasta fresca.Festa setmanal: dillunsPreu mitjà: 9.90 euros el menúTargetes: sí

Bar restaurant L´espigó de CanetPasseig Marítim639 75 64 27Tipus cuina: paella, plats combinatsObert tots els diesPreu mitjà: 15 eurosTargetes: sí

El GlopRiera Sant Domènec, 2293 794 31 75Tipus cuina: plats combinatsObert tot l’anyPreu mitjà: 9 eurosTargetes: sí

Restaurant 6QC/ Font, 2193 794 05 09Tipus cuina: mediterrani i d´autor Festa setmanal: dillunsPreu mitjà: menú: 13 euros. Cap de setmana: 22 eurosTargetes: sí

Braseria Can XandriRiera Sant Domènec, 293 795 61 02Cuina de mercatFesta setmanal: dimartsPreu mitjà: 20 eurosTargetes: no

El RacóC/ Sebastià Cabot (cantonada Riera Gavarra) 93 794 39 34Tipus cuina: casolanaFesta setmanal: diumengePreu mitjà: menú diari: 8,50 euros. Dissabte: 12 eurosTargetes: sí

Bar-Restaurant Km0C/ Del Mar, 7Tipus cuina: peix fresc i carnFesta setmanal: dilluns. Estiu obert cada diaPreu mitjà: menú: 9.50 euros. Targetes: No

Cal TibuC/ Tomàs Milans, 493 794 14 33Tipus de cuina: tapes, montaditos, embotitsObert tot l’anyPreu mitjà: 10 eurosTargetes: sí

La QueixaladaC/ Castanyer, 18 93 794 06 20Tipus cuina: llesqueria i xampan-yeria (coques calentes, amanides i formatges)Festa setmanal: dimecresPreu mitjà: 15 eurosTargetes: sí


Pizzeria LluísRiera Buscarons, 25 93 795 61 35Tipus de cuina: pizzes i pasta Festa setmanal: diumengePreu mitjà:12 eurosTargetes: síNo es permet fumar

Pizzeria Plaça de la LlenyaRiera Sant Domènec, 1293 795 43 92Tipus cuina: pizzes, amanides i pastaFesta setmanal: dimecres. Obert tots els dies de juliol, agost i setembrePreu mitjà: 9 euros

Restaurant AnclaC/ Verge de Montserrat, 693 794 22 00Tipus cuina: casolanaFesta setmanal: dillunsPreu mitjà: Menú: 7,50 euros. Cap de setmana:12 eurosTargetes: sí

Restaurant bar La TrincaC/ Nou, 5493 794 10 04Tipus cuina: casolanaFesta setmanal: dillunsPreu mitjà: 10 - 12 eurosTargetes: no

Restaurant cafeteria El MosRiera Buscarons, 6293 794 06 97Tipus cuina: casolanaFesta setmanal: dijousPreu mitjà: menú: 11 euros. Cap de setmana: 17.50 eurosTargetes: sí

Restaurant del SantuariParc del Santuari93 794 10 07Tipus cuina: mercatFesta setmanal: dimartsPreu mitjà: menú: 11 euros. Cap de setmana: 22 - 23 eurosTargetes: sí

Restaurant El MolíC/ Molí, 2193 794 02 82Tipus cuina: menjar casolàFesta setmanal: dillunsPreu mitjà: menú: 8.20 euros Cap de setmana: 14 eurosTargetes: sí

Restaurant El ParadorCtra. N-II, Km. 660.893 794 06 94 Tipus cuina: tradicional mediterràniaFesta setmanal: obert juliol i agost tots els dies.Preu: 25 – 30 eurosTargetes: sí

Restaurant La Font93 794 36 73C/ Rafael Massó, 1-3Tipus cuina: mercatFesta setmanal: dimartsPreu mitjà: menú feiners: 17 euros. Preu mitjà cap de setmana: 35 eurosTargetes: sí


Restaurant Los GauchosAv. Maresme, 3193 795 42 30Tipus cuina: braseria argentina i bufet lliureObert tots els diesPreu mitjà: migdia: 7 euros. Cap de setmana: 13-18 euros

Restaurant Sa RosaC/ Balmes, 293 794 10 00Tipus cuina: casolana. Especialitat paella i fi deuà. Festa setmanal: dimecres no festius. Preu mitjà: dissabte i diumenge: 12 euros. Entre setmana 10 euros

Restaurant Món MaríAv. Maresme, 1093 794 09 58Tipus cuina: cuina mediterrània. Especialitat en peix i paellesFesta setmanal: dilluns i diumenge nitPreu mitjà: menú: 9 euros. Carta: 25-30 euros. Cap de setmana menú: 18

La Torradeta de CanetRiera Gavarra, 8193 794 38 85Tipus cuina: tapes, torrades i ibèricsFesta setmanal: dillunsPreu mitjà: menú: 9 eurosTargetes: sí

Restaurant Pica-PicaAv. General Moragues, 393 794 28 81Tipus cuina: mediterrània. Especia-litat peix frescFesta setmanal: obert tots els diesPreu mitjà: menú 9 eurosTargetes: sí

Restaurant Xinès FeliçRiera Gavarra, 7493 795 47 50 - 93 795 67 95Tipus de cuina: xinesaObert tots els diesPreu mitjà: 6.95 i 8.95 eurosTargetes: sí

PATRIMONI CULTURAL

PATRIMONI NATURAL

ESPAIS D’OCI

LINKS

Restaurants

Allotjament

De compres

ESPAIS D’OCI

MENJAR, DORMIR I COMPRAR: AllotjamentMENJAAR, DORMIR I COMPRAR:MENJAR DORMIR I COMPRAR: mentAllotjamjAllotjament

CÀMPINGS

CASES DE COLÒNIES

HOTELS, HOSTALS I PENSIONS


CASES DE COLÒNIES


CÀMPINGS

Càmping Costa Dorada

Càmping El Carro

Càmping El globo Rojo

Càmping Victòria

MENJAR, DORMIR I COMPRAR: AllotjamentMENJAAR, DORMIR I COMPRAR: MENJAR DORMIR I COMPRAR: mentAllotjamjAllotjament


CÀMPINGS

Casa de colònies Can BrugarolaCASES DE COLÒNIES


CASES DE COLÒNIES

CÁMPINGS

Fonda Quimet

Hoterl Rocatel

L’Hostalet de Canet

Pensió Mitus


PATRIMONI CULTURAL

PATRIMONI NATURAL

ESPAIS D’OCI

LINKS

Restaurants

Allotjament

De compres

ESPAIS D’OCI

MENJAR, DORMIR I COMPRAR: De compresMENJAAR, DORMIR I COMPRAR:MENJAR DORMIR I COMPRAR: presDe comppDe compres

A Canet trobaràs una àmplia oferta i varietat comercial. Al centre històric, entre els grans eixos comercials de la riera Gavarra i la riera Buscarons es localitza la zona co-mercial de la vila.

Si busques més opcions, la plaça 11 de Setembre o Can Salat Busquets són zones amb una forta implantació del comerç.

I si encara vols més, a la Plaça Mercat, al fi nal de la riera Buscarons podràs trobar tot tipus de parades d’aliments. Si vens un dimecres, a més a més, als voltants de la plaça es fa el mercat!

PATRIMONI CULTURAL

PATRIMONI NATURAL

ESPAIS D’OCI

LINKS

LINKSLINKSLINKS

Consorcis de turisme

Costa del Maresme

Turisme Total

Generalitat de Catalunya – Departament de Turisme

Catalunya Turisme

LINKSLINKSLINKS

Poblacions properes a Canet de Mar

Arenys de Mar

Arenys de Munt

Caldes d´Estrac – Fundació Palau

Calella

Mataró

Sant Pol de Mar

LINKSLINKSLINKS

Espais naturals

Estat de la platja

Parc Natural del Montnegre i Corredor

LINKSLINKSLINKS

Poblacions i llocs d´interès

Barcelona

Costa Brava

Girona

Montserrat

LINKSLINKSLINKS

Poblacions Modernistes

Manresa

Reus

Sitges

85

PROPOSTA MUSEOGRÀFICA

Àmbit 1

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER

UN COP D’ULL A LA HISTÒRIA DE CANET

86

L’objectiu principal de Un cop d’ull a la història de Canet és la d’oferir un repàs general a la

història de Canet i a les seves principals fi tes des dels primers assentaments ibèrics fi ns els

inicis del segle XX.

Museogràfi cament parlant, l’àmbit es resoldrà amb una composició a la paret d’una gràfi -

ca que explicarà i complementarà cada una de les èpoques representada per una o dues

caixes.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER

A.1. UN COP D’ULL A LA HISTÒRIA DE CANET

87

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


Caixa 9. El Canet i el decret de lliure

comerç amb Amèrica

Caixa 10. Vila manufacturera!

Caixa 11. Moguts pel vapor !

Caixa 12. Del Canet moderniste al Canet

dels turistes

Caixa 12. El Canet dels turistes

Caixa 1. Només en queden les restes!

Caixa 2. En temps dels romans

Caixa 3. Èpoques incertes

Caixa 4. Temps de senyors

Caixa 5. Temps de pagesos i mariners

Caixa 6. Temps de pirates

Caixa 7. Canet, corregimiento de Mataró

88

Els contenidors seran caixes retro-il·luminades, de diferents mides (que variarà segons

l’objecte que contindrà) i unes seran entrants i les altres sortints.

Cada una de les caixes contindrà objectes (o bé reproduccions d’originals o bé els propis

originals) rellevants del període que s’expliqui en aquell fragment de la gràfi ca.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


93

PLAFÓ

La història de Canet de Mar comença amb els primers assentaments ibers a la zona.

Des d’aleshores i fi ns a inicis del S.XVIII els canvis que ha sofert la població han es-tat signifi catius no només en la fesomia del poble sinó també en les seves evolucions social, política i cultural.


94

CAIXA 1: Només en queden les restes!

TEXT DE LA CAIXA TEXT/CRONOLOGIADE LA GRÀFICA OBJECTE

Canet va ser territori ibèric de la tribu dels laietans. Les troballes arqueo-lògiques no indiquen l’existència de cap poblat i sols es pot parlar de res-tes escadusseres, sense context.

- S.IV a.C.: Assentaments ibers als afores del nucli primitiu de Canet.

Rèplica d’una peça ibèrica. Mo-neda Laietana.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


95

CAIXA 2: En temps dels romans


Els assentaments romans de la costa del Maresme els trobem des del segle II a.C. Es tracta de viles dedicades a la producció agropecuaria. Sota el castell de Santa Florentina n’hi ha-via probablement una que no podem conèixer.

- Els romans s’estableixen a Canet construint villae, unitats econò-miques d’explotació agrària, en-tre elles Can Bigues on avui es troba l’església parroquial.

Rèplica d’un objecte típicament romà, ceràmica sigilata i una moneda imperial.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


96

CAIXA 3: Èpoques incertes


En el municipi de Canet de Mar hi ha restes de la romanitat tardana, també malmeses, com els enterra-ments localitzats sota l’Odeó. En tot cas, pel terme de Canet hi pas-sava la famosa Via Augusta, que unia Roma amb Cadis.

- S.III d.C.: Els villae entren en crisis i es deixa de produir ceràmica.

- 476 d.C: Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. A causa de la caiguda de l’Imperi i la desintegració de la unitat política, els ha-bitants de Canet comencen a refugiar-se de les ràtzies bàrbares cap a terres interiors.

Vas Apolinar amb el traçat de la Via Augusta i text amb la via Fran-cisca.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


97

CAIXA 4: Temps de senyors


Durant uns segles el que avui és Canet depenia de la jurisdicció del castell de Sant Iscle... Allà hi havia la sèu del poder senyo-rial.

- Canet és un barri del terme municipal de St. Iscle.

- S. XI: Es comença a observar una certa emigració cap a la costa i es construeixen edifi cis com l’esglesiola de Sant Feliu de Canet (posteriorment St. Pere de Romague-ra) o la Casa alouera dels Spano, avui part del Castell de Sta. Florentina.

Rèplica de moneda comtal, reproducció d’un capitell de fi nestra.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


98

CAIXA 5: Temps de pagesos i mariners


El 1358 l’ alou de Canet depenia dels vescomtes Ber-nat II de Cabrera i tenien amb excepció del tribut senyorial de host i cavalcada. Canet era doncs una domus, o casa forta; el 1460 es va construir al costat una esglesiola, que depenia de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta i a meitat del segle XVI (1553) tenia 79 ànimes. El 1579 va ser parròquia independent i el 1580 va adquirir la categoria de municipi, amb jurats i consell propi.

- S.XV: Canet es comença a consolidar com a poble. S’expandeix cap al litoral, això el fa vulnerable enfront les incursions del corsaris ar-gelins pel qual construeixen dues torres de guaita.

Heràldica dels ves-comtes Bernat II de Cabrera.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


99

CAIXA 6: Temps de pirates


Al llarg dels segles XVI i XVII aquesta costa va ser fl agel·lada per la pirateria, que impedia el seu desenvolupament; amb tot, en el cens de 1708 Canet tenia ja 287 cases, és a dir, uns mil quatre cents habitants!

- 1599: Canet compra el dret d’ésser un municipi autònom de Sant Iscle, adquireix el dret de fer i vendre vi i pa lliures de drets feudals i impos-tos. El poble rep el privilegi de constituir el primer Consell Municipal de Canet.

- S. XVII: Es comença a defi nir l’urbanisme, apa-reixen els primers carrers a l’entorn de les rieres Buscarons i Lledoners.

Document d’arxiu, un cens o similar. Una ploma i un tinter.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


100

CAIXA 7: Canet, corregimiento de Mataró


Durant la guerra de Successió a la Corona espanyola, Canet, així com Mataró, van ser au-tracistes. El desenllaç del con-fl icte, favorable als borbons, va signifi car l’establiment del Corregimiento de Mataró on Canet va ser inclòs.

Guerra de Successió (1700-1714). Confl icte pro-duït per la mort sense descendència del rei Carles II d’Espanya en el qual s’enfrontaren els partidaris de l’Arxiduc Carles, pretendent dels Habsburg, amb els del candidat borbònic Felip d’Anjou. Els territoris de l’antiga Corona d’Aragó donaren suport a Carles al costat de països com Anglaterra i Àustria. L’enfrontament fi nalitzà amb la Pau d’Utrecht (1713) i la rendició de Barcelona l’11 de setembre del 1714, que marcà la pèrdua de les llibertats nacionals cata-lanes.

Producte típic d’importació o ex-portació de l’època (cotó, imitació d’indianes, etc.)

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


101

CAIXA 8: El Canet i el decret de lliure comerç amb Amèrica


Amb motiu de l’aplicació de les ordenacions de ma-trícules de l’any 1752, Canet quedà comprès dins la Província de Marina de Mataró. La primera revista de matrícules que es coneix, de l’any 1754, permet situar a Canet com una de les poblacions amb més embarcacions conjuntament amb Vilassar de Mar, el Masnou, Arenys de Mar, Blanes i Calella. El de-cret de lliure comerç amb Amèrica va obrir Canet al comerç d’Ultramar. A fi nals del segle, 80 embar-cacions de Canet “feien les amèriques”.

S.XVIII: Els joves de Canet viuen del comerç marítim i pren força la relació amb el continent americà. Es fun-den companyies comercials com la dels Llauger i Roura al 1797. S’exporten pro-ductes com teixits de pun-tes, blondes, indianes, vi i aiguardent.

Facsímil del do-cument/una car-ta de navegació de l’època.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


102

CAIXA 9: Vila manufacturera!


Francisco de Zamora va escriure sobre el Canet de 1790 que era una vila d’unes 800 cases i altres 200 a Sant Iscle de Vallalta, d’on havia sortit Canet. La gent s’havia enriquit en poc temps, segons el nostre viatger qui diu que s’hi feien vaixells de 150 tones i alguns de més tonatge. La matrícula de gent de mar era de 500 homes. La fabricació de puntes ocupava més de mil do-nes i nenes, i donava en conjunt un benefi ci anual de 38.000 a 39.000 lliures.

- A fi nals del Segle XVIII es produïa molt de vi, amb una part del qual es feia aiguar-dent i poc gra.

Una botella amb un servei d’aiguardent del segle XVIII.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


103

CAIXA 10: Moguts pel vapor!

TEXT DE LA CAIXA TEXT/CRONOLOGIADE LA GRÀFICA

OBJEC-TE

Malgrat les guerres i els confl ictes de la primera meitat del segle XIX, Canet va ser una vila pio-nera de la industrialització basada en el cotó i el vapor. La fàbrica de Pau Roca i Cia, amb 1400 fusos i 43 treballadors, n’és un exemple. A més hi havia altres 9 fàbriques de fi latures, 86 telers i 154 treballadors. A part del tèxtil Madoz se si-tuen a Canet fàbriques químiques i destil·leries d’aiguardent. També a meitat de segle, al 1848 s’instal·laren a Canet Marià Jaurés, Baltasar i Gaspar Ferrer, que construïren fragates de fi ns a 840 tones i algun bergantí, com l’Hernán Cortés (1856), de 300 tones.

- S.XIX: Els joves canetencs marxen a Amèrica per treballar i enriquir-se; anys després molts d’ells tornen a Canet per gaudir de la seva riquesa.- Mitjans del S.XIX: Apareixen les prime-res fàbriques tèxtils a Canet, la producció de teixits de punt es converteix en la prin-cipal ocupació de la vila.- 1859: El ferrocarril arriba a Canet de Mar.- 1882: S’il·luminen per primer cop els ca-rrers de la vila amb petroli.- 1891: Els carrers s’il·luminen amb gas.

Ex vot ma-rítim.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


104

CAIXA 11: El Canet modernista

TEXT DE LA CAIXA TEXT/CRONOLOGIADE LA GRÀFICA

OBJEC-TE

A fi nals del segle XIX i a princi-pis del segle següent, la indus-trialització va crear dinasties de fabricants, industrials i ar-madors que van guanyar di-ners. Ells van ser els que van impulsar el nou estil: el mo-dernisme. Un bon exemple, el trobem amb els gegants de Santa Florentina, guanyadors per haver estat els més bells de Catalunya al 1902 a les Festes de la Mercè.

- La Renaixença: De la mà de Lluís Domènech i Montaner o el Dr. Marià Serra, Canet es modernitza i viu en primera per-sona els canvis culturals de l’època. Una mostra d’això n’és l’estrena, al 1883, de la Judith de Welp d’Àngel Guimerà al Teatre Principal de Canet.- 1902: Els gegants de Sta. Florentina guanyen el concurs als gegants més bells de Catalunya, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona.- 1911: Els catalanistes assoleixen majoria a l’ajuntament amb el Dr. Marià Serra com a fi gura principal. Apareixen no-ves associacions com l’Orfeó canetenc.- La indústria tèxtil guanya molt de pes al poble amb fàbri-ques com la Jover o la Sussagna i Ferrer.- 1921: S’estableix a Canet la primera Escola d’Enginyeria Tècnica relacionada amb la Indústria Tèxtil.

-Cap dels g e g a n t s de Santa Florenti-na.

- D i a r i /programa estrena de la Judith de Welp.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


105

CAIXA 12: El Canet dels turistes


A meitat dels anys cinquanta, Canet va començar a ser fre-qüentat pels turistes. D’aquest Canet festivaler i cosmopolita en va sortir el “canet rock” de 1975.

- 1923-29: Dictadura de Primo de Rivera

- 1931-39: Segona República

- 1933: Les dones de Canet són les primeres de l’Estat Espanyol en exercir el seu dret al vot en un plebiscit per decidir sobre la construcció de la plaça del Mercat.

- 1936: Comença la Guerra Civil.

- 1957: els primers turistes

- 1975: Canet Rock

Diaris que parlen del fes-tival.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


106


Àmbit 2

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER

EL CANET DE LA VIDA MODERNA

107

Aquesta sala, de forma rectangular, es concep com l’espai que recull alguns dels tes-timonis vinculats a la vida de Canet de Mar a l’entorn dels segles XVIII i XIX. L’espai es mostrarà al visitant com una sala, caracteritzat amb atrezzo que repre-senta una sala d’estudi modernista amb un marc d’estil modernista penjat a mode decoratiu.

Museogràfi cament, la proposta es resoldrà amb un sensor de presència que captarà si hi ha un visitant dins la sala. En aquest moment el marc, que conté una pantalla de TFT s’animarà mostrant una seqüència retrospectiva de Canet basat en una evo-lució gràfi ca que mostra al visitant sobre el període de la vida moderna a Canet de Mar.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER

A.2. EL CANET DE LA VIDA MODERNA

108

PLAFÓ

Canet va entrar a la modernitat a les darreries del segle XIX i d’aquest trànsit entre el món anterior i el món modern en va tenir un cronista d’excepció, el Dr. Maria Se-rra i Font, qui entre 1886 i 1926 va escriure un detallat diari. És la crònica del dia a dia que ens informa d’aquesta transició.

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


111

IL·LUSTRACIONS A MODE DE GRAVATS LOCUCIÓ

FRAGMENTS HISTÒRICSDOCUMENTATS EN EL

DIETARI DEL DR. MARIÀ SERRA

Comença només sen-tint-se la locució

Canet va entrar a la modernitat a les darreries del segle XIX i d’aquest trànsit entre el mon anterior i el mon modern en va tenir un cronista d’excepció, el Dr. Maria Serra i Font, qui entre 1886 i 1926 va escriure un detallat diari. És la crònica del dia a dia que ens informa d’aquesta transició.

Il·lustració de Canet fi nals S.XIX

Il·lustració amb es-pelmes, gas, electrici-tat…

Els temps moderns van estar marcats per l’eclosió de la llum: es va passar de les espelmes al gas i a la electricitat en poc temps.

El concepte de “modernitat” és molt ampli; per a molts dels avis de Ca-net l’entrada en el mon modern va ser marcada per l’il·luminació (març 1883), el Gas (Desembre 1889 pàg 124-5, Gener 91 pàgina 197).

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


112

Il·lustració en que es vegin les fàbriques, el

vapor...

El vell segle XIX s’acomiadava de la vila amb un món de fàbriques, totes encara a vapor... i amb les fàbriques

que s’albiraven les grans crisis de l’època moderna.

Fàbrica Vapor Vell, gènere de punt (Desembre 1890, pàgina 160, Gener 1893 pàgina 195); Fàbrica tancada (Octubre 1895, pàgina 255-Novembre 257); Vaga (Febrer pàgina 285);

Catalanisme, Bases de Manresa (Març 1892, pàgina 172-3).

Il·lustracions de Do-mènech pensatiu

(So de música que evoqui la con-vulsió del moment...)Hereus d’un segle convuls però de gran prosperitat econòmica, el Canet de Domènech i Muntaner ja veia acostar les nubolades dels nous temps; les grans epidèmies fi niseculars

El còlera a Canet (agost 1885); Epidèmies de grip (Gener 1890 pàgina 127)

Il·lustracions que mostren les grans crisis dels moments

Les grans crisis agràries, com la temuda fi l·loxera, i les grans crisis bèl·liques en les que Catalunya no en va restar al marge: la guerra del Rif, a l’Àfrica i la Guerra de Cuba.

Fil·loxera (Febrer 1890 pàgina 131, Novem-bre 1891 pàgina 159); Guerra d’Àfrica (Nov-embre, 1893, pàgina 205); Guerra de Cuba (Abril 1897, pàgina 288-9, Abril 1898, pàgi-na 317-8-pàgina 320); Derrota Santiago de Cuba (Juliol pàgina 322); Repatriats (pàgi-na 331-3)

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


113

Il·lustracions de mo-dernisme

Aquests esdeveniments que acom-panyaven a la modernitat eren el tribut al progrés, representat per

coses tant importants com el telègraf

Telègraf a l’estació de tren (1888- Exposició Universal)

Il•lustracions de construcció, detalls i arquitectura mo-dernista

i sobre tots els grans projectes ar-quitectònics que anaven a trans-formar Canet en una ciutat moder-nista

La modernitat arquitectònica el nou tea-tre i els “modernistes” (setembre 1883) Els eixamples urbans; Castell de Santa Floren-tina (octubre 1894, pàgina 251-4)

Il•lustracions que ensenyen les quatre barres

I pels modernistes, els nous temps, lliures dels cacics, tenien els co-lors de les quatre barres...

Ensenyament de la llengua catalana als pàrvuls (Desembre 1889 pàg 124-5); Temps de cacics! (juliol 1187, 88); Miting protec-cionista (Maig 1894, pàgina 217)

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


114


Àmbit 3

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER

DIÀLEG QUOTIDIÀ

115

L’àmbit anomenat del Diàleg quotidià es situa a la sala de bany de l’antiga Casa Do-mènech i Montaner. Com l’estança ja té una entitat pròpia, es proposa que la mu-seografi a no manipuli els espais excesivament.

Museogràfi cament es resoldrà de la següent manera: a l’interior del bany, la fi gura retroil·luminada de la minyona dels Domènech parla de les novetats que apareixen en el bany. Un sensor de presència farà activar la silueta i ens parlarà de les nove-tats que ella veu en el bany dels senyors.

La informació de l’àmbit apareixerà en un TFT animat, a primera línia del bany. La idea que la “cartel·la” sigui animada és perquè pugui aportar més informació sobre els avenços dels inicis del segle XX (com la higiene o la medicina).

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER

A.3. DIÀLEG QUOTIDIÀ

118

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


PLAFÓ “animat”

El S.XX ha estat marcat per l’evolució de la higiene, la medici-na i l’electricitat. Coses que ara ens semblen tan bàsiques, no sempre ho han estat. Fotografi es de l’època que mostrin instruments de higiene, me-dicina, electricitat.

Les doctrines higienistes de principis de segle començaven a ser conegudes per les classes més il·lustrades del país; Domè-nech i Montaner, era coneixedor de les solucions aplicades a la ventilació, refrigeració i calefacció de les cases. Imatge de Domènech i Montaner.

119

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


Arreu d’Europa s’extenen les tuberies i els excusats angle-sos. El concepte de “sala de bany” era nou; feia poc temps que hi havia conduccions d’aigua a les cases i els models de banyeres, lavabos i fi ns i tot de tasses de water amb sifons inodors eren novetats.En “La vivienda salubre. El saneamiento de poblaciones” 1908 a l’obra de l’ingenier militar Eduardo Gallego Ramos.

Amb la descoberta de noves bactèries i el seu paper en les infeccions, s’arriba a la conclusió que l’acte de rentar-se les mans amb aigua i sabó servia de protecció.Woman bathing 1890-91, Mary Cassatt. Worcester Art Mu-seum.

120

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


En el poble de Canet totes aquestes novetats es van fer palpables al llarg del temps. Amb el Dr. Marià Serra al capdavant de l’Ajuntament, es començà a treballar la higiene del poble.Imatge de l’Arxiu, Sot de l’Aubó pag 26.

El desenvolupament de l’urbanisme farà possible l’arribada d’aigua corrent i la creació de mecanismes per eliminar les aigües residuals en les noves cons-truccions.Imatge del clavegueram.

121

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


A Canet es comença a treballar en el projecte del clavegueram...

Plànols del clavegueram, Arxiu de Canet.

... i així, arriben a les cases els nous banys que permeten una higiene més acurada i millor quali-tat de vida amb innovacions com les dues aixetes per l’aigua freda i calenta vingudes de París.

Bany de la casa Domènech.

122

Continguts de la locució: Parlem d’higiene!

Tra, la, la, tra la rà. Quines coses té el senyoret! Mireu quines coses tan estranyes que ha fet posar a la comuna per Donya Maria! Jo no havia vist mai una comuna com aquesta! Que en veurem de coses en aquest segle! A mi el que més m’agrada són les aixetes! N’hi ha una per l’aigua freda i una altra per la calenta! I la banyera! També és igual! Ara no cal anar amb galledes amunt i avall! Ja surt tota calenta de l’aixeta! Aquí al darrera hi ha una màquina de foc infernal. Déu me’n guard de tocar-la!

Són una mica rarets els senyors! Són molt moderns! Mireu que fi ns i tot els vitralls de la comuna –bé, ells en diuen “quarto del bany” - tenen les fl ors que més agraden a la senyora: hi ha fl ors de pensaments! I els vitralls tenen fl ors de la passió. Són coses de senyor... Nosaltres, els criats amb una comuna en tenim prou!

CA

SA M

USE

U D

OM

ÈN

EC

H I M

ON

TAN

ER


PATRIMONI NATURAL:PATPATRIMONI NATURAL:TRIMONI … · L’objectiu principal de Un cop d’ull a la...

Documents

Transcript of PATRIMONI NATURAL:PATPATRIMONI NATURAL:TRIMONI … · L’objectiu principal de Un cop d’ull a la...