Patronat del Montgrí: àmbit i tipología de gestió

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i HabitatgePatronat del Montgrí i l’arxipèlag de les Medes

Índex1.- Àmbit físic: l’Espai d’Interès Natural El Montgrí

2.- Marc legal i administratiu

3.- El Patronat del Montgrí: Marc competencial i dependència estructural

4.- Àmbits de gestió

5.- Actuacions concretes de gestió: exemples

6.- Litoral

1.- Àmbit físic: l’Espai d’Interès Natural El Montgrí

• Segons Pla Especial de Delimitació Definitiva (febrer 2000)

3768.1 Ha terrestres•Superfície: 4763 Ha 994.9 Ha marines

EIN El Montgrí

2.- Marc legal i administratiu

•Actualment l’espai no gaudeix de cap figura de protecció especial

•No disposa de planejament

•Llei 12/1985, de 13 juny, d’espais naturals

•Decret 328/1992, de 14 de desembre, d’aprovació del PEIN

•Resolució de 14 de febrer del 2000, d’aprovació definitiva del Pla Especial de Delimitació Definitiva

•Divisió de la propietat:

– Pública: • Ajuntament de Torroella de Montgrí: Forest Muntanya Gran• Generalitat de Catalunya: Forest Duna Continental Privada

– Privada

3.- El Patronat del Montgrí: Marc competencial i dependència

estructural

• Òrgan creat l’any 2000 amb la finalitat de col·laborar en la reordenació, conservació i protecció

• Dependència estructural i finançament: DMAH, Direcció General del Medi Natural

• Funcions:– Fer propostes de reordenació en el marc de la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals

– Vetllar per la coordinació en la gestió i per la conservació sostenible

– Proposar mesures per la conservació i defensa dels valors naturals

– Promoure activitats per l’estudi i divulgació dels valors de l’espai

– Informar sobre plans i normes o aspectes referents a la protecció quan ho requereixin els organismes competents

4.- Àmbits de gestió

• Només els derivats de les competències esmentades

• Estructuració anual concretada en un programa d’actuacions

• Cada programa s’estructura en diferents àrees de gestió:

1.- Direcció2.- Infrastuctures i serveis 3.- Patrimoni natural4.- Educació ambiental, divulgació, ús públic i

gestió de la documentació.

5.- Actuacions concretes de gestió: exemples

5.1.- Direcció:– Gestió d’informes

– Proposta de reordenació de l’espai

– Relacions de coordinació i col·laboració a nivell local

Exemple: signatura d’un conveni de col·laboració entre les dues administracions.

5.3.- Patrimoni natural:

– Recull i anàlisi de la informació existent, detecció de mancances i promoció de la recerca dirigida a les

deficiències, en cadascun dels àmbits del patrimoni natural

Exemples:

- Gea

- Fauna

- Hàbitats

Cavitats

000000000

111111111

222222222333333333

444444444555555555666666666

777777777888888888

999999999101010101010101010

111111111111111111

121212121212121212131313131313131313

141414141414141414

151515151515151515161616161616161616

171717171717171717

181818181818181818

191919191919191919202020202020202020212121212121212121

222222222222222222

232323232323232323242424242424242424252525252525252525262626262626262626272727272727272727282828282828282828

292929292929292929

303030303030303030

313131313131313131 323232323232323232333333333333333333

343434343434343434353535353535353535

363636363636363636

373737373737373737383838383838383838393939393939393939404040404040404040

414141414141414141

424242424242424242 434343434343434343444444444444444444454545454545454545

464646464646464646474747474747474747484848484848484848

494949494949494949505050505050505050

515151515151515151525252525252525252535353535353535353545454545454545454555555555555555555565656565656565656575757575757575757585858585858585858

595959595959595959606060606060606060616161616161616161626262626262626262636363636363636363646464646464646464656565656565656565666666666666666666676767676767676767

686868686868686868696969696969696969

707070707070707070717171717171717171727272727272727272

737373737373737373 747474747474747474757575757575757575767676767676767676777777777777777777

787878787878787878797979797979797979808080808080808080818181818181818181828282828282828282838383838383838383

848484848484848484858585858585858585868686868686868686

878787878787878787

888888888888888888898989898989898989909090909090909090919191919191919191929292929292929292939393939393939393

Avenc

Cau

Cova marina

Dolina

Fisura

Estudi de les comunitats ornítiques

A partir dels resultats obtinguts amb el cens de les quadrícules podem veure la distribució d’abundàncies general i de la riquesa específica. La màxima abundància es troba a les Illes Medes degut a la colònia de Gavians argentats (Larus cachinnans).

>399

300 - 399

200 - 299

100 - 199<100

Fig. ---: distribució del nombre d’ocells a la unitat Montgrí-Medes. En base als ocells detectats en el cens per quadrícula 1x1 (n mínim=25; n màxim=2067). El nombre d’exemplar correspon a la suma de les dues visites.

Estudi de quiròpters

Mapa d’ hàbitats

HÀBITATS

Platges arenoses i dunes

Penya-segats i costes rocoses

Illots i farallons

Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

Matollars xeroacàntics de les terres mediterrànies càlides

Prats, basòfils, secs, de terra baixa i de la muntanya mitja

Prats acidòfils secs

Boscos aciculifolis

Boscos esclerofil∙les

Roques no litorals

Conreus herbacis

Conreus llenyosos i plantacions d'arbres

Ciutats, pobles i àrees industrials

Camps abandonats, ermots i àrees ruderals

Àrees talades o cremades

Pastures intensives

Diagnosi dels hàbitats:

Hàbitats presents al massís del MontgríHàbitatsd'interès

comunitariÀrea(ha)

Superfícierecoberta

(ha)0.- Aigües marines i zones intermareals

1120.- Alguers de posidònia Prioritari ? ?1.- Ambients litorals i salins

16.- Platges arenoses i dunes16 c.- Dunes residuals plantades de pins (Pinus pinea, P. pinaster ), al litoral Prioritari 257.1 145.08

18.- Penya-segats i costes rocoses18 b.- Penya-segats i costes rocoses de la zona septentrional (fins Maresme),amb pastanaga marina (Daucus gingidium) No prioritari 37 7.4

19.- Illots i farallons19 a.- Illots i farallons - 1.44 1.44

3.- Vegetació arbustiva i herbàcia32.- Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

32 t.- Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles ogairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà - 1747.3 1687.38

33.- Matollars xeroacàntics de les terres mediterrànies càlides33 a.- Matollars xeroacàntics amb Astragalus massiliensis, dels caps delspenya-segats del territori ruscínic No prioritari 37 7.4

34.- Prats (i altres formacions herbàcies) generalment basòfils, secs, de terra baixa i de la muntanya mitja34 g.- Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbiaserrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),… xeromesòfils, de sòlsprofunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània

- 9.1 9.1

34 h.- Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofíticscalcícoles, de terra baixa Prioritari 15.2 12.32

Hàbitats presents al massís del MontgríHàbitatsd'interès

comunitariÀrea (ha)

Superfícierecoberta

(ha)4.- Boscos

42.- Boscos aciculifolis42 aa.- Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquieso garrigues No prioritari 1500.6 1352.74

42 ad.- Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós - 324.4 200.4242 y.- Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolleso de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana No prioritari 7.2 2.88

45.- Boscos escleròfil·les45 c.- Alzinars (boscos o màquies de (Quercus ilex) de terra baixa No prioritari 15 1545 g.- Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.) No prioritari 5 5

6.- Roques, tarteres i glaceres62.- Roques no litorals

62 a.- Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides No prioritari 4.4 4.48.- Terres agrícoles i àrees antròpiques

81.- Pastures intensives81 a.- Camps condicionats com a pastura intensiva - 28.01 11.24

82.- Conreus herbacis82 b.- Conreus herbàcis extensius de regadiu o de contrades moltplujoses - 13.3 2.66

82 c.- Conreus herbàcis extensius de secà - 218 124.183.- Conreus llenyosos i plantacions d'arbres

83 a.- Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Oleaeuropaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),… - 197.8 116.99

Hàbitats presents al massís del MontgríHàbitatsd'interès

comunitariÀrea (ha)

Superfícierecoberta

(ha)86.- Ciutats, pobles i àrees industrials

86 a.- Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada - 4.6 4.686 b.- Àrees urbanitzades, amb clapes importants de vegetació natural - 0.24 0.2486 c.- Pedreres, explotacions d'àrids i runam - 5.2 5.2

87.- Camps abandonats, ermots i àrees ruderals 87 a.- Conreus abandonats - 61 23.69

9.- Àrees talades o cremades 90.- Àrees talades o cremades

90 i.- Àrees afectades per incendis el 2001 - 25.3 25.3

El PEIN del Montgrí té una superfície de 4763 Ha, d'aquesta 3768.1 Ha són terrestres i 994.9 Ha són marines.

De la superfície terrestre, inclosa en el PEIN, un 41.2 % (1552.22 ha) es troba recoberta per hàbitats d'interès comunitari (4.2% (157.4 ha) són prioritaris i el 37% (1394.82 ha) no són prioritaris).

5.4.- Educació ambiental, divulgació, ús públic i gestió de la documentació

- Promoure la recerca a l’espai: col·laboració amb les Beques Joan Torró i Cabratosa

- Serveis educatius a la població adulta i escolar

6.- Litoral

• Objectiu principal:

- Obtenir informació suficient per la diagnosi del

patrimoni natural i per a la gestió posterior

Recull i anàlisi de la informació existent i detecció de mancances

Promoure recerca aplicada a la gestió

Estudi sobre la freqüentació de

la costa

Diagnosi sobre l’estat de les comunitats

submarines i establiment d’un mètode pel seu

seguiment i monitoratge

Iniciar el mapa bionòmic de la

costa i incorporar la informació

resultant en un GIS