Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

SÈRIE 3

Normes generals per als correctors de totes les matèries 1. Corregiu amb bolígraf vermell, usant marques per indicar allò que considereu

incorrecte (subratllant, encerclant, requadrant, etc.) 2. Si en un examen l’estudiant ha respost preguntes de les dues opcions, el

corrector o correctora ha de puntuar només les preguntes de l’opció marcada a la caràtula per l’alumne o alumna. En cas que no n’hi hagi cap de marcada, només ha de corregir una de les opcions: la primera que hagi respost.

3. Anoteu la puntuació parcial a cada qüestió dins el quadern de resposta. 4. En les preguntes on no s’atorgui la màxima puntuació, cal que feu alguna

anotació per justificar la puntuació atorgada. 5. Transcriviu a la graella de la caràtula del quadern de resposta la puntuació

atorgada a cadascuna de les preguntes i feu la suma d’aquestes notes parcials.

6. La qualificació final de la prova és el resultat d’arrodonir la suma de les notes parcials al mig punt més pròxim (p. ex.: 8,15 8,0; 8,35 8,5) i, si resulta que és equidistant de dos, s’ha d’apujar 0,25 punts (p. ex.: 6,25 6,50; 6,75 7,00). Aquesta qualificació final és la de l’etiqueta de nota.

7. Enganxeu a tots els quaderns l’etiqueta identificativa com a corrector o correctora i l’etiqueta de qualificació.

8. Retorneu els exàmens ordenats per nota de menor a major.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

Normes per als correctors d’Història de la Filosofia

Si us plau tingueu en compte els següents punts: ABANS DE COMENÇAR A CORREGIR Cal que llegiu els “Criteris específics de correcció i qualificació” que són públics i que se us han enviat junt amb aquestes pautes, i cal també que llegiu en detall, és clar, aquestes pautes. A diferència del que s’havia fet fa uns anys, aquest any NO s’enviarà cap “annex” a les pautes amb més instruccions. Sí podria ser que, si cal, s’enviï alguna puntualització sobre algun punt particular. PUNTUACIÓ: - Puntueu les preguntes de 0’25 en 0’25 (no es pot posar en una pregunta una puntuació de, p.ex. 1’4) -Cal posar la puntuació de cada pregunta al costat de les respostes i també en la graella del davant de l’examen. - Arrodoniu la nota final de tot l’examen al mig punt més proper (5’5, 6, 6’5, 7, 7’5, etc.). Si la nota és, p.ex., un 7’2 arrodonim a 7, si és un 7’3 arrodonim a 7’5 Si la nota és, p.ex. 6’25 arrodoniu sempre per defecte per sobre (6’5), excepte si hi ha errors d’ortografia importants i significatius en què s’arrodonirà per sota (6). ORTOGRAFIA No descomptarem cap punt per faltes d’ortografia. La única possible penalització és en el cas de notes que acabin en 0’25. Així, per exemple, un examen que té un 4’25 i conté un nombre significatiu de faltes d’ortografia greus, l’arrodonirem com a 4; però, en canvi un examen que té un 4’3, encara que contingui moltes faltes d’ortografia greus, l’hem d’arrodonir com a 4’5. NOMBRE DE PARAULES El nombre de paraules en les preguntes 1 i 2 és purament orientatiu. No cal que el corrector compti si l’alumne s’ha limitat exactament al nombre de paraules indicat. SI S’ESMENTEN COSES PER A LES QUALS NO ES DEMANA - Si un alumne parla en la resposta a una pregunta de qüestions per a les quals no se li demana: (a) Si el “material addicional” que escriu està bé, no compta ni a favor ni en contra; ara bé, si el material addicional està malament, compta en contra de l’alumne i li pot baixar la nota (depenent de quants errors hi hagi i de com de greus siguin). (b) Si el “material addicional” és a la Pregunta 1 aleshores: (b1) si està clar que l’alumne no creu que aquest material addicional sigui part del text, és a dir NO el presenta com a part del resum del text (p.ex., ens explica en quin segle va néixer l’autor) aleshores s’aplica el que hem dit a (a): el material addicional ni suma ni resta si està bé, però pot restar si està malament. Ara bé, (b2) si l’alumne atribueix al text de l’autor qüestions que NO són en el text (és a dir presenta el material addicional com essent realment part del resum), aleshores això sí resta (encara que les idees que esmenta siguin idees de l’autor, si aquestes no apareixen en el text de l’examen) .

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

CAL POSAR ANOTACIONS Si una pregunta no té la puntuació màxima cal fer alguna indicació de què és el que està malament, per tal d’orientar al segon corrector en cas que l’estudiant demanés doble correcció, o per tal que qualsevol altra persona que demani revisar les correccions pugui veure a on hi ha els errors. No cal, però, comentaris detallats: podeu simplement fer marques als llocs on hi ha problemes, i afegir quan calgui comentaris breus, però informatius, com ara “error”, “hi falta (tal cosa concreta)”, “incomplet”, “repeteix literalment el text”, “imprecís”, “no rellevant”, etc. SI VAU CORREGIR L’ANY PASSAT, i vau rebre una notificació indicant que caldria que en ocasions futures intentéssiu fer alguna cosa de forma diferent, si us plau teniu-la en compte. ÉS D’ESPERAR QUE HI HAGI DIVERSITAT DE NOTES Heu de prendre decisions al corregir i puntuar alt –potser amb la màxima puntuació—si una resposta està bé, i puntuar baix si està malament. Eviteu tendir a posar “la meitat de la puntuació de la pregunta”, si això no està justificat. Atès que la majoria de correctors corregiu molts exàmens, és estadísticament previsible que la majoria de correctors tindran una mitjana de notes molt similar. Ara bé això no vol dir que la majoria de notes individuals dels diferents alumnes hagin d'estar al voltant d’aquesta mitjana. Al contrari, és previsible que en tot grup hi hagi tot tipus de notes. PUNTUACIONS MÀXIMES No tingueu reticències a posar la puntuació màxima en una pregunta, **si aquesta s’ho mereix**. Cal tenir en compte que per a tenir la màxima puntuació no cal haver donat una resposta perfecta. N’hi ha prou en haver exposat d’una forma o un altra els punts principals del tema per al qual es demana, i amb certa correcció i claredat. P.ex., en la pregunta 4, un estudiant que trobi 3 punts de comparació pertinents entre els dos autors i que els exposi amb claredat ha de tenir un 2, encara que la resposta no estigui perfecta. Cal que tingueu present que a un bon estudiant que treu un 9, 9’5 o un 10 en matemàtiques o en català li ha de ser igualment possible, i no pas més difícil, treure un 9, 9’5 o un 10 en filosofia. LLARGADA DE LES RESPOSTES Cal tenir en compte que pot haver-hi estudiants que s’expressin de forma concisa, però que tot i així siguin capaços de presentar totes les idees que es demanen i, sobretot, de mostrar que tenen una bona comprensió d’allò pel que se’ls demana. En aquest cas han de rebre, és clar, la puntuació que els correspon (que pot ser la puntuació màxima): heu d’evitar pensar inconscientment que per a tenir la màxima puntuació s’ha d’haver escrit molt. Avaluem la qualitat i pertinença de les idees que s’exposen; no la quantitat de paraules que es fan servir per exposar-les. Per això mateix: El fet que un estudiant hagi escrit molt, per ell mateix no ha de fer que li posem una puntuació més alta, si allò que diu no és rellevant per allò que es demana, o si simplement va repetint de diferents maneres les mateixes idees.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

DUBTES En cas de dubte entre dues qualificacions en un determinat punt de la correcció, no cal que hi doneu moltes voltes (teniu molts exàmens a corregir): inclineu-vos per la puntuació que és més favorable a l’estudiant. Si teniu un dubte que voleu consultar, em podeu escriure per a comentar-lo (per guanyar agilitat, si m’indiqueu el vostre telèfon en el missatge, segons quin tipus de dubte sigui, us respondré per telèfon). La meva adreça: josep.macia@ub.edu. (Tingueu per altra banda present, si us plau, que hi ha més d’un centenar de correctors d’Història de Filosofia). Estaré consultant el correu electrònic uns quants cops al dia, especialment durant els 3 primers dies després de l’examen. ALGUNS COMENTARIS SOBRE LES DIFERENTS PREGUNTES Pregunta 1: Els “Criteris específics de correcció i qualificació” indiquen el següent: Opció A) Per assolir la màxima puntuació cal que l’alumne connecti, amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents (que pot expressar, és clar, de moltes maneres diferents): (i) El text dóna un argument per justificar l’afirmació del començament: no hi ha res en els objectes que s’assembli a les idees produïdes en nosaltres per les qualitats secundàries. (ii) Aquest argument consisteix a observar, p. ex., que sense que hi hagi cap canvi en un objecte aquest pot produir calor o dolor. Si el dolor no està en l’objecte, la calor o el color tampoc. (iii) Qualitats com ara la forma, el moviment i el nombre de les parts d’un objecte sí es troben realment en els objectes Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les dues idees bàsiques següents: (i) Les parts d’una ciutat es corresponen a les parts de l’ànima. (ii) Allò que fa justa una persona és completament anàleg a allò que fa just un estat: que cadascuna de les seves parts faci allò que li és propi. • L’avaluació d’aquesta pregunta s’ha de fer de forma global; no es pot pretendre avaluar individualment cadascuna de les idees principals del text que cal tractar. P.ex., en l’opció (B), NO es pot avaluar la pregunta dient: “Hi ha dos apartats, faré que cadascun valgui 1 punt”. L’avaluació de la pregunta s’ha de fer de forma global. L’alumne no té en absolut perquè fer el seu resum distingint justament els tres o dos apartats que s’indiquen en els criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és tractar d’una forma o altra les idees que s’indiquen en els criteris. I no totes aquestes idees tenen el mateix pes, i no es poden avaluar de forma autònoma. • En aquesta pregunta l’estudiant ha de mostrar que ha entès el que diu el text. Per això, si un estudiant es limita només a copiar el text o només a parafrasejar estrictament algunes frases del text sense mostrar cap comprensió la pregunta ha de tenir una puntuació baixa.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

Pregunta 2 - S’indiquen algunes possibles respostes: Opció A) a) «qualitats secundàries»: la capacitat dels objectes de produir determinades idees simples de sensació en nosaltres (de color, olor, so, sabor, etc.). Alternativament: La capacitat dels objectes de produir determinades sensacions com ara la fredor o la blancor b) «imatge especular»: quelcom que s’assembla molt a una altra cosa, tal com la imatge d’un objecte en un mirall s’assembla a l’objecte. Opció B) a) «ànima»: la part d’una persona que és immortal i on resideixen les seves funcions intel·lectuals i les virtuts morals com ara la valentia i la justícia. Alternativament, també comptarem com a Bé (0’5 punts): La part immaterial d’una persona La part immortal de l’ésser humà La part d’una persona on hi ha la raó b) «coratjós»: que té la qualitat que correspon als guardians de la ciutat i a la part irascible de l’ànima; Alternativament: que té la capacitat d’intentar fer que prevalgui, encara que costi, allò que cal que prevalgui. Alternativament: que té una força que permet conservar l’opinió recta i justa en tota circumstància. Important: aquestes respostes són solament un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

Pregunta 3

Aquesta pregunta busca avaluar si l’alumne entén suficientment determinat aspecte important del pensament de l’autor: Per tal d’avaluar si l’alumne entén aquests punts es requereix que l’alumne sigui capaç d’explicar com la frase de la pregunta es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. És absolutament essencial i imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l’estudiant faci referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor. Els “Criteris específics de correcció i qualificació” indiquen el següent: Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La distinció entre idees i qualitats. (ii) La distinció entre qualitats primàries i secundàries (i terciàries). (iii) Explicació de l’argument (que, en una de les seves versions, es dóna en el mateix text) que busca establir que les idees com les de blancor o fredor (colors, sons, olors) no es corresponen amb les qualitats que hi ha en els objectes. Aquest argument es basa en observar que (a) és clar que la idea de dolor no està en els objectes, i afirmar que (b) les idees de tacte, color, o olor han de tenir el mateix estatus que té la idea de dolor. Opció B) Una resposta que tingui la màxima puntuació ha d’incloure amb correcció: (i) La descripció de les tres classes de la ciutat, i de les virtuts associades a cadascuna. (ii) La descripció de les tres parts de l’ànima i de les virtuts associades a cadascuna. (iii) L’explicació de la motivació de Plató per establir l’analogia entre la ciutat i l’ànima; això és, cal explicar l’estratègia d’argumentació de Plató a La república per tal d’establir què és la justícia: primer busca determinar quan és justa una ciutat, i usa el resultat per establir quan és justa una persona. (iv) L’explicació de quan és justa una ciutat: quan cadascuna de les classes fa allò que li és propi. (v) L’explicació de l’analogia directa entre allò que fa justa una ciutat i allò que fa just un individu: Un individu és just si cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres. No és pot fer una valoració individual de cadascun dels apartats (atorgant-los una puntuació específica per apartat). S’aplica aquí el mateix que hem dit respecte a la pregunta 1.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

Pregunta 4 Un parell de comentaris a tenir en compte, a banda del que ja es diu als “Criteris específics de correcció i qualificació”:

Per a tenir aquesta pregunta aprovada (per a tenir al menys 1 punt) és imprescindible que en aquesta pregunta es faci una comparació. Es pot ser MOLT generós a l’hora de considerar si es fa o no una comparació (la comparació pot ser purament implícita), però s’ha de ser estricte a l’hora d’exigir que hi hagi una comparació.

Per exemple suposem que en una resposta de l’opció (B) es descriu adequadament primer les idees principals de l’epistemologia de Plató (incloent-hi, per tant, el que diu sobre quin és el fonament últim del coneixement) i després es descriu adequadament les idees principals de l’epistemologia de Descartes; però suposem que ni explícitament, ni implícitament no es pot considerar de cap manera que s’estigui comparant les idees dels dos autors. A una resposta d’aquest tipus se li hauria de donar com a molt un 0’75.

Una comparació implícita pot consistir, per exemple, en dir que un autor diu A, B i C, i que l’altre autor diu X, Y i Z, on es veu clar, però, (encara que no es digui explícitament) que X es contraposa a A, Y es contraposa a B, i Z es contraposa a C. Una resposta amb aquesta estructura pot tenir, es clar, la màxima puntuació, si allò concret que es diu és correcte.

De nou: és imprescindible per a respondre adequadament aquesta pregunta que l’alumne faci, ja sigui de forma explícita o implícita, una comparació.

IMPORTANT: En el cas de l’opció (A) podem arribar a atorgar la màxima puntuació (2 punts) a una resposta que faci una bona comparació de la concepció del coneixement de Locke amb la d’un altre autor, encara que l’alumne no parli explícitament del cas de la certesa.

Dues qüestions addicionals:

(i) Si en aquesta pregunta 4 un alumne compara la concepció de l’autor del text amb dues o més concepcions d'altres autors o corrents, com ho hem d'avaluar? L'enunciat de la pregunta diu ben clarament "compareu amb la concepció d’UN altre autor/a...". Per això, si l'alumne fa la comparació amb més d'una concepció el que hem de fer a l’hora de corregir és tenir en compte només una de les comparacions. Quina? Aquella que sigui més extensa. Si les dues (o tres, etc.) són igual d’extenses, tindrem en compte només la primera comparació que faci. (No podem donar com a pauta: “tindrem en compte la millor de les comparacions”; la raó és que si ho féssim estaríem donant avantatge a l'alumne que fa diverses comparacions). (ii) Què cal fer en la pregunta 4 si un alumne inclou en la seva comparació aspectes del pensament dels dos autors comparats que no tenen res a veure amb allò sobre el qual es demana que es faci la comparació? Aquí s'ha d'aplicar el que es diu al començament de les pautes sobre "si s'esmenten coses per a les quals no es demana". Per altra banda, però, es pot ser generós a l'hora de considerar què entra dins de la temàtica sobre la qual es demana comparar.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

Pregunta 5 Repetim el text dels “criteris específics”, afegint-hi un comentari addicional important: En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. És important que l’estudiant no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que intenti proporcionar raons per justificar la postura que defensa.

Comentari addicional: Argumentar de forma personal i clara és una cosa molt difícil de fer. Per tant, cal tenir molt en compte al corregir aquesta pregunta que es tracta d’estudiants que tot just acaben el batxillerat, i que per tant no es pot ser exigent en aquesta pregunta. S’ha de valorar especialment que l’estudiant no es limiti a fer simplement afirmacions, sinó que faci l’esforç de proporcionar arguments o consideracions a favor d’allò que vol defensar (encara que aquests arguments siguin molt poc elaborats).

D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs, (a) El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició. En referència a l’opció (A): serà bo que l’estudiant s’adoni que li cal aclarir què entén per “soroll”. Algunes altres consideracions sobre la pregunta 5: 1. Pregunta: Com hem de puntuar si l’estudiant no respon realment al tema per al qual se li demana, sinó a algun altre que pot estar més o menys relacionat amb el tema de la pregunta Resposta: En aquest cas, podem donar una puntuació màxim de 1’5 si l’estudiant presenta arguments coherents a favor o en contra de la tesi que ell/a considera, però que no és realment la tesi per a la qual se li demana –sempre i quan la tesi que discuteix l’estudiant no s’allunyi massa d’allò pel qual se li demana. Hem de tenir en compte, però: Podem ser molt generosos a l’hora de considerar si l’estudiant està discutint la tesi per a la qual es demana en la pregunta. 2.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 9 de 9 PAU 2016 Pautes de correcció, no públiques, per a ser lliurades únicament al corrector de la matèria Història de la Filosofia

Pregunta: Si un estudiant en aquesta pregunta respon dient, p.ex.: “Locke estaria d’acord amb aquesta afirmació perquè.....” --és a dir, si respon des de la perspectiva de l’autor, i no defensant quin és el punt de vista propi de l’estudiant (que és el que es demana), com ho hem d’avaluar? Resposta: Si l’estudiant es limita a repetir les idees de l’autor, que potser ja ha explicat abans, sense realment respondre a la pregunta, s’ha de valorar de forma molt baixa: 0’5 o 0’25 punts si el que diu està bé, i encara més baix si no ho està tant. Ara bé: Si es pot interpretar el que diu l’estudiant com fent-se pròpies les idees de l’autor i defensant el mateix punt de vista que l’autor (i es pot ser molt generós a l’hora d’interpretar que és això el que està fent l’estudiant), aleshores la pregunta sí pot està aprovada i tenir una puntuació alta (fins i tot els 2 punts) si l’explicació és clara, i els arguments són interessants i coherents. Es tractaria que l’alumne mostri que s’està fent seves les idees de l’autor i que les expressa amb les seves pròpies paraules.