PAVIMENTACIÓ AMB GESPA ARTIFICIAL DEL CAMP DE FUTBOL … · 1.1.- INTRODUCCIÓ Dins el programa...

PAVIMENTACIÓ AMB GESPA ARTIFICIAL DEL CAMP DE FUTBOL DE LA CREU

1.- MEMÒRIA 2.- PLEC DE CONDICIONS

DOCUMENTACIÓ

1.- MEMÒRIA EXPLICATIVA

1.1.- Introducció 1.2.- Fotografies de l’estat actual 1.3.- Descripció del projecte 1.4.- Descripció dels treballs 1.5.- Quadre de superfícies 1.6.- Compliment d’altres reglaments i disposicions 1.7.- Annexos a la memòria

1.7.1.- Informació geotècnica 1.7.2.- Pla de control de qualitat 1.7.3.- Estudi de Seguretat i Salut

2.- PLEC DE CONDICIONS

3.1.- Plec de clàusules administratives 2.2.- Plec de condicions tècniques

Pavimentació amb gespa artificial del Camp de futbol de la Creu. AJUNTAMENT DE SABADELL Gener 2008

1.- MEMÒRIA EXPLICATIVA


1.1.- INTRODUCCIÓ

Dins el programa municipal d’actualitzar les instal·lacions esportives de diferents zones de la ciutat, es preveu la pavimentació amb gespa artificial del Camp de futbol municipal de la Creu en el sector sud de la ciutat; ubicat entre els carrers de Pardo Bazán i Diego de Almagro, i entre Josep Comas i Magí Clotet. Al sector nord llinda amb l’antiga pista poliesportiva de Campoamor on actualment s’està construint el Pavelló Municipal de la zona sud.

Segons el vigent Pla general municipal d’ordenació de Sabadell, el solar està qualificat

d’equipament comunitari d’ús esportiu, clau c4. L’actuació a realitzar pretén millorar la qualitat de la pràctica de l’esport del futbol

mitjançant l’adequació i millora dels equipaments municipals destinats a aquest esport i donar resposta a la demanda d’ús de camps de futbol amb paviment de gespa artificial tant per a la pràctica de l’esport formatiu com de competició i incrementar la qualitat dels serveis per a la pràctica esportiva de la població en general.

1.2.- FOTOGRAFIES DE L’ESTAT ACTUAL


1.3.- DESCRIPCIÓ DEL PORJECTE

Descripció del solar.

Actualment, el solar està ocupat pel propi camp de futbol amb una única edificació que inclou els vestuaris i un bar a la banda oest del camp. A la banda est, es situa la graderia descoberta que s’integra amb el desnivell del solar.


El solar fa pendent en sentit est cap a l’oest amb una diferència de nivell entre els carrers Pardo Bazán (+250.79 en el punt mig) i Diego de Alamargo (+254.40 en el punt mig) d’uns 3.6 m. L’accés al camp de futbol i als vestuaris es fa a peu pla aprofitant el nivell més baix del solar per la banda oest. El camp es situa a la cota +250.90 i recull les aigües en els quatre vèrtex del seu perímetre. Al voltant d’aquest, el terreny va pujant mitjançant talussos vegetals fins assolir el nivell dels seus carrers perimetrals.

La superfície total del recinte és 13.273,38 m2.

Integració en l’entorn i àmbit d’actuació

L’àmbit d’actuació de l’obra serà tant la zona a pavimentar amb gespa on es realitzaran les excavacions i reomplerts artificials com les zones a pavimentar amb asfalt on s’anivellarà i compactarà sense excavar. A més de l’àrea d’influència necessària per desenvolupar les instal·lacions de sanejament, reg... adequades a les necessitats del nou camp de futbol , així com els accessos i viaris de servei adients per al seu manteniment.

El camp de futbol actual està orientat Nord-Sud, per tant ja és una bona orientació i no

la modificarem.

1.4.- DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS

Replanteig i treballs previs.

Abans de començar les obres es replantejarà el traçat i ubicació del nou camp de

futbol, marcant els vèrtex i comprovant les cotes actuals amb les de projecte. De la mateixa manera es replantejarà la ubicació de la zona d’entrenament a pavimentar amb gespa.

Així mateix es detectaran els elements existents en la instal·lació esportiva (regs

soterrrats, subministre elèctric, enllumenat...) i es retiraran aquells que puguin quedar afectats per la maquinària que realitzi els treballs de moviment de terres.

Per tal de facilitar els treballs de la maquinària adequada, es retirarà la barana

perimetral i la xarxa parapilotes, es guardarà durant els treballs i posteriorment es sanejarà i es recol·locarà adequant-se al nou traçat del camp de futbol.

L’actuació consta d’una primera part de treballs de moviment de terres del camp de

futbol actual (paviment de sauló, subbase, sanejament, instal·lació de reg, baranes,...). Posteriorment es realitzarà la subbase del nou camp formada amb aportació de terreny tot-ú artificial. Paral·lelament es realitzaran les instal·lacions de sanejament i reg. Finalment s’instal·larà el paviment de gespa artificial. Moviment de terres.

Un cop replantejat el traçat del nou camp i definida la zona d’actuació s’excavarà la

capa de sauló i 20cm de profunditat de caixa per a la posterior formació de pendents amb el


terreny existent i compactació d’aquest per la col·locació de les capes corresponents al nou paviment.

Es compactarà el terreny natural i es regularitzarà segons les cotes de projecte amb material adequat procedent de la mateixa excavació. D’aquesta manera el camp quedarà completament a nivell amb pendent a dues aigües del 0.7%, pendent que assegura l’evacuació de les aigües.

Tant a l’àmbit del camp de futbol com a la resta a pavimentar amb gespa es col·locarà

una capa de tot-ú artificial d’un espessor de 15cm, formant les pendent del 0,7% del terreny natural de base.

Aquest tot-ú estarà composat per àrids seleccionats, nets de sòlids i resistents,

d’uniformitat suficient i predominantment granular amb tamany màxim del còdol de 2mm de diàmetre, exempts de pols, brutícia, argila i matèria orgànica. El terreny s’extendrà en tongades horitzontals i es compactarà al 98% PM i es respectaran les toleràncies màximes de planimetria de ± 10mm.

En l’àmbit restant entre la gespa i la recollida d’aigües existents del camp de futbol, es

crearan pendents inferiors al 5% assolint desnivells màxims de ± 9cm entre el perímetre de la cuneta existent i el nou camp. En les cantonades, on la pendent és més exagerada, es permetrà deixar un desnivell d’un graó <20cm entre els dos nivells.

El terreny del voltant del camp a pavimentar amb asfalt s’anivellarà i compactarà

segons les pendents actuals. La vorada de límit dels talussos existents es refarà en el trams en que sigui necessari per tal de delimitar i contenir el terreny natural d’entre la zona a pavimentar. Pavimentació.

Un cop realitzades les subbases de tot-ú es col·locarà el sistema de gespa artificial d’última generació basat en l’elasticitat de la seva capa composició. Aquesta conté una primera capa de protecció, una segona composada d’aglomerat de granulat de cautxú recobert de polímer i una tercera de protecció més rígida. Aquest panell es col·loca sobre la làmina nodular recolzada directament sobre la subbase de terreny d’aportació artificial

L’herba serà de dos tipus de fibra, monofilament i fibrilat i es subministrarà en rotlles d’amplada no inferior a 4m i de llargada els 63m d’amplada del camp. La junta entre les peces s’efectuarà sobre una cinta plàstica de fibra de poliester de 30cm d’amplada, amb adhesiu de poliuretà de dos components.

L’herba està basada en fibres 100% de poliolefina (polietilè) sobre una base reforçada (teixit de polipropilè reforçat amb poliester), per evitar possibles moviments del teixit, així com la formació de plecs, i fixada mitjantçant inducció de latex, tot lligat i replè amb granules de cautxú barrejats amb sorra (sorra de silici arrodonida, rentada i seca de 0.3-0.8mm i granules de cautxú de 0.5-1.5mm). L’alçada del pèl serà de 45mm.

Els marcatges es realitzaran posteriorment amb la mateixa fibra d’herba però de

diferent color amb unes amplades de 10cm.


En els fons de camp per definir la transició entre la gespa i l’asfalt de l’entorn, es col·locaran peces de formigó de vora de 8cm d’ample per 20cm de profunditat i 1m de llargada. Per col·locar-les es realitzarà la rasa i es rebran amb morter. En els laterals es col·locaran canals de recollida d’aigua.

Per la pavimentació dels voltants del camp es procedirà a l’execució de dues capes

d’aglomerat asfàltic, esteses amb extenedores mecàniques; la primera capa serà de 4cm d’espessor del tipus S-12 compactat al 95% segons l’assaig Marshall. La capa superior de 3cm d’espessor del tipus D-10 compactat al 95% segons l’assaig Marshall.

Per l’estesa de l’aglomerat es col·locaran piquetes i es passaran cables en els dos

sentits del camp per tal d’anivellar l’extenedora. S’inclouran les corresponents imprimacions d’adherència.

Entre el perímetre del camp de gespa i la recollida d’aigües existent, es col·locaran les

capes d’asfalt d’espessor de color amb les pendents del terreny natural base inferiors al 5%. En les cantonades es col·locaran vores de formigó de 20cm de profunditat i 8cm d’amplada per ajustar els desnivells menors a 20cm entre l’asfalt i la canal existent.

Instal·lacions de reg i sanejament.

El sistema de reg serà totalment automatitzat i estarà composat per un total de 6 canons, distribuïts 3 a cada lateral del camp; un a cada còrner i un altre a mig camp. Els canons tenen un abast de 45m de longitud, el que garanteix un reg suficient i homogeni en tot el terreny de joc. Els canons i les electrovàlvules estaran instal·lats en pericons registrables i s’ubicaran en la banda per la part exterior del camp.

El subministre d’aigua als canons es realitzarà amb doble conducció enterrada formada

per tub de polietilè d’alta densitat de 100mm de diàmetre, completament electrosoldada. La instal.lació serà automatitzada amb un quadre electrònic i un programador situat en els espais destinats a personal de manteniment; a través d’un corrugat de 63mm enterrat, es passarà el cable que transmetrà les ordres del programador a les electrovàlvules a través de senyal elèctrica de 24V.

A ambdós laterals del camp es col·locarà sobre un llit de formigó de 10cm, una canal

de drenatge prefabricada, de formigó polimèric amb reixa superior galvanitzada, col·locada a nivell de la base asfàltica. Aquesta canal es connectarà mitjançant arquetes de sorral al col·lector de formigó existent que rodeja el camp i recull mitjançant embornals les aigües dels entorns.



1.5.- QUADRE DE SUPERFÍCIES

Ús Superfície construïda

Exterior Camp de futbol. Dimensions: 105 x 63 m (6.615 m2) Pista poliesportiva: 44 x 23 m (1012 m2) 7627 m2

Asfalt perímetre camp de futbol (921 m2) Asfalt entorn parcel.la (2.307,46 m2) 3.228,46 m2

Edificació 1 Grades exteriors 341,50 m2

Vestidors i bar/restaurant 425,90 m2

Superfície total recinte CAMP DE FUTBOL DE LA CREU 13.273,38 m2

1.6.- COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

Per a la redacció del projecte es tindrà en compte la normativa general aplicable a l’edificació i urbanització, les Ordenances Municipals, així com els criteris constructius reflectits en les fitxes tècniques del CCE i en l’apartat 3.3.1.4 del PIEC.

1.6.a.-Termini d’execució i classificació de l’empresa

Termini total: El termini d’execució previst per a la realització de la totalitat de les obres és de 4

mesos.

Classificació de l’empresa: La classificació que haurà de tenir l’empresa adjudicatària de les obres és:

Grup G - Vials i pistes Subgrup 4 - Amb ferms de mescles bituminoses o; Subgrup 6 - Obres vials sense qualificació específica Categoria D - Anualitat mitjana entre 360.000€ i 840.000 €

Sabadell, gener de 2008 Josep Palau i Grau, arquitecte Cap del programa d’Obres d’Equipaments

1.7.- ANNEXOS A LA MEMÒRIA


1.7.1.- INFORMACIÓ GEOTÈCNICA


Centro Catalán de Geotecnia – c/ Bertrán 39 bajos, 08023 Barcelona – T. 932 531 788 – F. 932 531 789 Centro Catalán de Geotecnia S.L.– c/ Bertran 39 bajos, 08023 Barcelona – T. 932 531 788 – F. 932 531 789

EXCM. AJUNTAMENT DE SABADELL Estudi Geotècnic del terreny situat als camps de futbol del Complex Esportiu de “La Creu”, del municipi de Sabadell.

Informe nº: 08725-C

-C


ÍNDEX

1. ANTECEDENTS 2. TREBALLS REALITZATS

2.1. Sondejos 2.2. Standard Penetration Test 2.3. Mostres inalterades i representatives 2.3.1. Descripció de les mostres 2.4. Assajos de Laboratori 2.4.1. Descripció i objecte dels assajos de laboratori 2.4.2. Assajos realitzats a l’estudi

3. GEOLOGIA

3.1. Característiques geològiques 3.2. Descripció del solar 3.3. Característiques geotècniques 3.4. Nivell freàtic

4. RESUM I CONCLUSIONS

4.1. Paràmetres de compactació 4.2. Recomanació final

ANNEXES Plànol de situació general

Plànol de situació dels sondeigs Treballs de camp

Talls estratigràfics Talls geotècnics Descripció de les mostres Resum de laboratori

Actes de Laboratori Annex fotogràfic

Centre Català de Geotècnia S.L. – c/ Bertran 39 baixos, 08023 Barcelona – T. 93 253 17 88 – F. 93 253 17 89


Centre Català de Geotècnia – c/ Bertran 39 baixos, 08023 Barcelona – T. 932 531 788 – F. 932 531 789

MEMÒRIA TÈCNICA

1. ANTECEDENTS Per encàrrec del EXCM. AJUNTAMENT DE SABADELL, s’ha dut a terme l’exploració i estudi geotècnic del camp de futbol corresponent al Complex Esportiu de “La Creu” del municipi de Sabadell, amb la finalitat de investigar les característiques geotècniques i naturalesa del subsòl. Es projecta la substitució del ferm actual del camp de futbol per un de gespa artificial. La superfície aproximada en planta és d’uns 5.000 m2. Els objectius del present informe són:

a. Coneixement de la naturalesa, característiques de resistència i compacitat del subsòl a diferents profunditats.

b. Veure les diferents profunditats de fonamentació.

c. Determinar les càrregues admissibles

d. Calcular els assentaments previsibles.

e. Conèixer la profunditat a la que es localitza el nivell freàtic.

Amb aquesta finalitat s’han realitzat un conjunt de treballs i assaigs aplicant les indicacions sobre geotècnia que es contemplen dins del Document Bàsic SE-C del Codi Tècnic de l’Edificació durant la segona quinzena del mes de Juliol del 2007.

Pág 1 de 15



2. TREBALLS REALITZATS

2.1. SONDEIGS S’han realitzat cinc sondeigs per mètode de rotació extraient mostres dels diferents nivells travessats. La sonda que s’ha utilitzat és una MOBILE DRILL B-34, amb barnillatge de 90 mm de diàmetre. Al següent quadre s’indica la cota d’inici, el mètode de perforació i profunditat assolida en cada sondeig realitzat:

SONDEIG Cota Inici* Mètode Profunditat (m)

S-1 145,1 m Rotació 6 m





TOTAL 31 m

* topografia actual segons l’ICC.

Els sondeigs i la presa de mostres “ in situ”, han estat realitzats per l’Empresa del nostre grup: CENTRO GENERAL DE SONDEOS, S.L., acreditada per La Direcció General d’Arquitectura i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. en l’àmbit de sondejos, presa de mostres i assajos “in situ” per a reconeixements geotècnics amb codi de identificació nº 06140.GTC06(B).

Pág 2 de 15



2.2. STANDARD PENETRATION TEST S’han efectuat 6 assaigs de penetració (Standard Penetration Test) a les diverses capes que s’han travessat. L’assaig s’ha realitzat amb penetròmetre extractor de mostres bipartit de 2” de diàmetre segons les normes següents: - Pes de la maça de penetració: 63,5 Kg - Alçada de la caiguda: 76,2 cm - Interval de penetració: 30,5 cm

2.3. MOSTRES INALTERADES I REPRESENTATIVES En els sondeigs es prenen mostres dels diferents nivells travessats. La presa de mostres es realitza amb els estris de l’extracció de mostres inalterades o de l’assaig estàndard de Penetració, o bé dels materials extrets directament mitjançant l’enfilall de perforació. Seguint la nomenclatura que indica l’apartat 3.4.2. Presa de Mostres del Documents Bàsic SE-C, les mostres són del tipus:

Tipus de mostra

Denominació Mètode d’extracció Característiques

Inalterada (I) Tub de presa de mostres de paret gruixuda de 5,9

cm de diàmetre A

Parafinada

Amb bateria

Manté inalterades les propietats d’estructura,

densitat, humitat, granulometria, plasticitat i

components químics del terreny en el seu estat

natural.

B Representativa

(S)

Tub de presa de mostres bipartit de l’assaig SPT

Manté inalterada la humitat del terreny en el seu estat

natural

C Ripis (R)

Mitjançant l’ascensió de l’enfilall de perforació

Mostra la naturalesa del terreny

Cada grau avarca les característiques del tipus de mostra posterior. El nombre i tipus de mostres que obtenim depenen del tipus de campanya de reconeixement (en funció de l’objectiu de l’estudi) i de les exigències del terreny.

Pág 3 de 15



En el nostre cas s’han pres una mostra inalterada i dues mostres representatives, que corresponen a assaigs tipus (A) i (B) respectivament. Les mostres han estat portades directament al laboratori en un termini màxim de 24 hores després de realitzar l’estudi de camp, per tal que siguin emmagatzemades i conservades, fins el moment de realitzar els assajos, segons Norma UNE 103100/95. Al laboratori han estat seleccionades per la realització dels assajos. Les mostres assajades corresponen al sondeig i profunditat següents:

SONDEIG PROFUNDITAT MOSTRA TIPUS

S-2 1,0 m m-1 B

S-3 0,7 m m-2 A

S-5 1,6 m m-3 B

Els assajos de laboratori s’han dut a terme a TERRES, Laboratori de Ciències de la Terra, S.L.L., acreditat per la Direcció General d’Arquitectura i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

2.3.1. DESCRIPCIÓ DE LES MOSTRES Totes les mostres emmagatzemades al laboratori són revisades per un geòleg, amb la finalitat de completar la informació recollida al camp i programar la campanya d’assajos de laboratori. Les mostres s’inclouen dins el tall estratigràfic del sondeig. La descripció de les mostres s’adjunta a l’annex.

2.4. ASSAJOS DE LABORATORI Un cop s’han reconegut les mostres es realitzen els talls geològics previs del terreny i segons aquests es programa una sèrie d’assajos en funció dels diferents nivells travessats, dels objectius de l’estudi i exigències del material. Amb els assajos del laboratori es vol, principalment, conèixer les característiques físiques dels materials i poder agrupar-los segons el seu comportament. També s’examinen les característiques químiques dels sòls en cas que es tinguin indicis que aquests puguin ser agressius o experimentar canvis de volumètrics.

Pág 4 de 15



Els assajos mecànics es realitzen amb la finalitat de conèixer els valors més característics de resistència i així poder determinar els paràmetres fonamentals que intervenen a les conclusions de la memòria. Tot el conjunt de dades obtingudes al laboratori ajuden a definir les formes més idònies de fonamentació. En línies generals, es distingeixen els següents grups d’assajos: • Estat natural (humitat i densitat) • Identificació (Granulometria, límits d’Atterberg, pes específic relatiu,...) • Químics (contingut en matèria orgànica, sulfats solubles, carbonats, pH,...) • Mecànics de resistència (compressió simple, tall directe, triaxial, vanetest, etc...) • Mecànics de deformabilitat (edòmetre, expansivitat Lambe, pressió d’inflament,

inflament lliure, ...)

2.4.1. DESCRIPCIÓ I OBJECTE DELS ASSAJOS DE LABORATORI. Anàlisi granulomètrica per tamissatge (UNE 103101/95) Determina les diferents mides de les partícules que formen el sòl i s’expressa en tant per cent que passa pels diferents tamisos utilitzats, fins el tamís UNE 0,08. Si interessessin les mides inferiors, s’hauria de completar amb el procediment de granulometria per sedimentació (UNE 103102). És un assaig bàsic per classificar el sòl. Límits d’Atterberg (límit líquid UNE 103103/94 i límit plàstic UNE 103104/93) Determinen la plasticitat i consistència del sòl fins a certs límits sense trencar-se i mitjançant aquests es pot aproximar el comportament del sòl en diferents èpoques. També ens indica el grau de compressibilitat del sòl. És un assaig bàsic per classificar el sòl. En cas de no poder determinar els límits es diu que el sòl és “no plàstic” (NP). Sulfats solubles en sòls (UNE 103201/96) Aquest assaig té com a finalitat comprovar l’existència de sulfats solubles al sòl. Donat que només s’analitza la presència o absència de sulfats es denomina assaig qualitatiu. En el cas de que s’obtingués un resultat positiu, es realitzaria un assaig quantitatiu, per determinar la quantitat de sulfats solubles que conté el sòl.

Pág 5 de 15



Assaig de compressió simple (UNE 103400/93) Es determina la resistència a la compressió simple (compressió axial no confinada) en mostres de sòls que tinguin cohesió. S’han efectuat amb una premsa i anell adequat a la resistència que, “a priori” s’estima pel sòl, amb un control de la velocitat de deformació. S’utilitzen anells dinamomètrics de 2,5 KN o 30 KN segons el tipus de sòl. S’apliquen tensions creixents fins la ruptura de la mostra o bé fins arribar a tenir deformacions del 15%. La deformació es mesura amb comparadors sensibles en centèsimes de mil·límetre en premsa manual o bé l’assaig es realitza amb velocitat controlada en premsa motoritzada. Les provetes a assajar es tallen amb forma cilíndrica, amb dimensions màximes de 12,7 cm en premsa manual i 13 cm en premsa motoritzada. L’alçada de la proveta és com a mínim el doble del diàmetre. La velocitat de ruptura està compresa entre l’1%/min i el 2%/min. S’adjunta el full amb el gràfic del resultat de l’assaig, característiques de la ruptura i aparells utilitzats. Assaig d’humitat (UNE 103300/93) Es determina la humitat d’una mostra de sòl assecant-la en estufa, i obtenint un valor de la relació entre la massa d’aigua que perd el sòl quan s’asseca respecte de la massa de sòl sec. Assaig de densitat (UNE 103301/94) Es determina la densitat d’una mostra de sòl, i correspon al quocient entre la massa del sòl i el seu volum.

Pág 6 de 15



2.4.2. ASSAIGS REALITZATS A L’ESTUDI El tipus, Norma i número de assajos realitzats se descriu al quadre adjunt:

GRUP D’ASSAJOS

ASSAIG

NORMA

Nº

d’assajos

Estat natural

Humitat Densitat

UNE 103300/93 UNE 103301/94

1 1

Identificació

Passa tamís UNE 0,08 Límits d’Atterberg

UNE 103101/95 UNE 103103/94 - 130104/94

3 3

Químics

Sulfats solubles pH del sol

UNE 103201/96 ------------------

3 3

Mecànics de resistència Compressió simple

UNE 103400/93

1

Per a la classificació dels sòls s’han fet servir els sistemes USCS (Casagrande modificat), el donat per la American Highway Research Board i l’índex de grup.

Pág 7 de 15



3. GEOLOGIA

3.1. CARACTERÍSTIQUES GEOLÒGIQUES El terreny estudiat es troba al terme municipal de Sabadell, a la comarca de Vallès Occidental. Aquesta comarca és una unitat geològica i una depressió que s’estén en direcció SO-NE, paral·lela a la costa. Els seus límits naturals són, a orient la serralada Litoral Catalana, i a ponent, la Serralada Prelitoral Catalana. Des del punt de vista tectònic, constitueix una depressió tectònica formada durant la fase de distensió a la que va ser sotmesa la Serralada Litoral Catalana, durant la Orogènia Alpina (Oligocè - Miocè). Els sediments neògens que trobem a l’àrea estudiada corresponen al Miocè, predominantment format per fàcies continentals. En línies generals, la disposició sedimentaria y tectònica té un cabussament bastant constant cap al Nord-oest i amb una inclinació que rarament supera els 15º. Des del punt de vista litològic es diferencien dos unitats: • Vindobonià - Vallesià: argiles de color clar, amb intercalacions de nius de

gresos i conglomerat, i fàcies predominantment conglomeràtiques amb abundants graves, de colors grisos amb matriu d’argiles margoses.

• Turolià - Vallesià: conglomerats de color fosc, amb còdols de pissarra, quars,

roques porfíriques, gresos i calcàries. La matriu és sorrenca - argilosa. Localment, es situen en discordança cartogràfica sobre els materials de sota.

Superficialment s’han format dipòsits quaternaris al·luvials y col·luvials, produint-se l’encastament de l’actual xarxa hidrogràfica. També s’han realitzat moviments de terres i reblerts d’origen antròpic.

Pág 8 de 15



3.2. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR El terreny estudiat es situa a la zona de La Creu de Barberà, al sud del casc urbà de Sabadell a una zona amb un pendent inferior al 2% que baixa suaument cap al sud-oest. La superfície estudiada és planera i es troba lliure d’obstacles per tractar-se d’un camp de futbol de terra, actualment en ús. Les cotes topogràfiques dels sondejos han estat interpretades a partir de la topografia actual proporcionada per l’ICC. La cota i situació dels sondejos s’indica al plànol adjunt.

3.3. CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES En els sondeigs realitzats distingim els següents nivells geotècnics: CAPA R: Aquesta capa es troba en tota la superfície del camp amb un gruix uniforme de 0,2 metres. Aquesta capa està formada per sorres de granit compactades. En conjunt són materials parcialment compactats, de mitjana resistència i de naturalesa homogènia. En aquesta capa s’inclouen els possibles serveis soterrats (il·luminació, rec, drenatge...). CAPA A: El sostre d’aquesta capa es troba per sota dels materials de replè (capa R) i està formada per sediments d’edat quaternari. El seu gruix és de 0,4 a 1,6 metres, augmentant cap a la zona sud del camp de futbol (sondejos S-2 i S-3).

Pág 9 de 15



Es tracta d’un nivell format per argiles vermelloses amb gravetes disperses, de mitjanament a ben consolidades i una mica humides. En general són materials cohesius, ben consolidats i amb una resistència mitja a bona. Als assajos de camp i de laboratori realitzats s’obtenen els següents paràmetres geotècnics: Provetes assajades: m-1 i m-2.

Tipus de sòl: Argiles vermelloses de mitjanament a ben consolidades, una mica humides. Composició: CL i A-6 (7.3-8.7) Plasticitat: mitja (Ip entre 15.6 i 16.4) Humitat: mitja (Wn = 10.8) Densitat aparent: 1.96 gr/cm3.

Densitat seca: 1.77 gr/cm3. Geometria: Sostre: a 0,2 metres de les boques dels sondeigs. Gruix: entre 0,4 i 1,6 metres. Resistència:

Als assaigs de SPT s’obtenen valors d’N de 25 i 28. S’ha realitzat un assaig de compressió simple que ha donat una Qu de 1,23 Kg/cm2. L’agressivitat d’aquest sòl al formigó, és pràcticament nul·la ja que s’ha trobat un contingut en sulfats solubles inapreciable, en l’assaig realitzat segons la NORMA UNE 103201/96.

Pág 10 de 15



CAPA B: Aquest nivell es troba per sota de la capa A entre 0,6 i 1,8 metres de profunditat respecte de les boques de perforació. Està format per una alternança de nivells de sorres i graves seques i ben empaquetades amb alguns nivells carbonatats, i argiles i llims marrons amb sorres i graves disperses. En general són materials granulars-cohesius, de mitjanament a ben consolidats i amb una resistència mitja a bona. D’aquesta capa s’han perforat poc menys de sis metres sense haver travessat la seva base a cap dels sondejos realitzats.

Als assajos de camp i de laboratori realitzats s’obtenen els següents paràmetres geotècnics: Proveta assajada: m-3.

Tipus de sòl: Sorres i graves amb matriu argilosa-llimosa, seques i ben empaquetades. Composició: SC i A-2-6 (0.6). Plasticitat: mitja (Ip = 16.1)

Geometria: Sostre: entre 0,6 i 1,8 metres de les boques dels sondeigs. Gruix: superior a 5,7 metres. Resistència:

Als assaigs de SPT s’obtenen valors d’N de 62 i de ‘rebuig’ (NSPT>100) per la presència de graves i de nivells semicimentats.

L’agressivitat d’aquest sòl al formigó, és pràcticament nul·la ja que s’ha trobat un contingut en sulfats solubles inapreciable, en l’assaig realitzat segons la NORMA UNE 103201/96.

Pág 11 de 15



3.4. NIVELL D’AIGUA El dia de la realització de l’estudi de camp (23/07/2007) no s’ha trobat aigua a cap dels sondejos.

Pág 12 de 15



4- RESUM I CONCLUSIONS

4.1. PARÀMETRES DE COMPACTACIÓ La capa R està formada per sorres de granit compactades. En el Proctor Modificat s’obté, amb aquests materials, una densitat màxima de 2,11 T/m3, una humitat òptima del 10,8% i un índex CBR al 95% del Proctor de 15. És un terreny natural mitjanament consolidat que constitueix una terra de préstec, “seleccionat” (símbol 2) per a ésser compactat i que constitueix una explanada del tipus E 2. Els materials de la capa A corresponen a argiles de color vermellós de mitjanament a ben consolidades i una mica humides. Són materials compactes i ben empaquetats. D’aquests s’obté una densitat màxima de 2,09 T/m3, i una humitat òptima del 10,5%, en el Proctor Modificat i un índex CBR al 95% del Proctor de 8,1. És un terreny natural mitjanament consolidat que constitueix una terra de préstec, “adequat” (símbol 1) per a ésser compactat i que constitueix una explanada del tipus E 2. Els materials de la capa B corresponen a sorres i graves amb matriu llimosa-argilosa, de color vermellós i seques. Són materials compactes i ben empaquetats. D’aquests s’obté una densitat màxima de 2,09 T/m3, i una humitat òptima del 10,5%, en el Proctor Modificat i un índex CBR al 95% del Proctor de 18,1. És un terreny natural mitjanament consolidat que constitueix una terra de préstec, “seleccionat” (símbol 1) per a ésser compactat i que constitueix una explanada del tipus E 3. Als gràfics de la instrucció de carreteres per a ferms flexibles, Norma 6.1 IC, s’indica que la millora a realitzar consistirà en retirar la capa superficial, compactar el sòl natural i recréixer el terreny amb un sòl seleccionat (CBR > 20 de graves) amb un gruix de 20 cm.

Pág 13 de 15



4.2. RECOMANACIÓ FINAL L’objectiu principal del reconeixement geològic i geotècnic d’aquest terreny, és determinar les característiques de l’explanada existent per a la instal·lació de gespa artificial. A la vista del tipus de terreny existent al subsòl, la forma d’actuar serà la següent: • S’haurà de realitzar un sanejament del terreny superficial amb un gruix mínim

de 10 cm i es recreixerà el terreny fins a arribar a la cota definitiva, seguint les següents indicacions:

1) S’escollirà un terreny seleccionat per a ésser compactat:

Ha d’ésser homogeni i predominantment granular. No ha de contenir matèria orgànica, ni restes de sòls vegetals El contingut d’argila serà inferior al 10% Els còdols de mida major no sobrepassaran els 0,2 cm de diàmetre.

2) El terreny s’estendrà en tongades horitzontals i es compactarà amb una màquina vibradora, regant-lo convenientment. 3) Al realitzar aquestes condicions, s’exigirà a la Empresa que efectuï la compactació, que s’arribi a una densitat igual o superior al 95% de la densitat màxima que s’obtingui, amb aquest mateix material, a l’assaig Proctor Modificat.

4) Durant la execució de la compactació, es portarà un control per comprovar i corregir el compliment del paràgraf anterior. • Sobre aquest material de substitució es col·locarà l’estructura de suport de la

gespa artificial que és una capa de sorra fina. • Es prepararan els drenatges per a que les aigües pluvials puguin evacuar-se amb

rapidesa, evitant que es formin embassaments.

Pág 14 de 15



Si durant els treballs d’excavació, compactació o muntatge, sorgís qualsevol dubte o imprevist en algun punt, demanem que ens ho comuniquin ràpidament per poder atendre’ls i aconsellar-los. Restem a la seva disposició per a qualsevol dubte referent al present informe. Barcelona, 27 d’Agost de 2007

Teodoro González Geòleg Col·legiat nº 4897

Director General

Pág 15 de 15


Esm

Centro Catalán de Geotecnia – c/ Bertrán 39 baCentro Catalán de Geotecnia S.L.– c/ Bertran 39

IMMOBILIARIA RAMBLA SANT MARTÍ, S.L.

studio Geotécnico de un solar ituado en la calle Giralda, 55 del unicipio de Blanes

ANNEXES

jos, 08023 Barcelona – T. 932 531 788 – F. 932 531 789 bajos, 08023 Barcelona – T. 932 531 788 – F. 932 531 789

N

Escala: Croquis

N. Obra: 08725-C

Localitat: SABADELL Direcció: Complex Esportiu “La Creu”

PLÀNOL DE SITUACIÓ

S-2 (145,1 m)

S-4 (145,1 m)

S-5 (145,1 m)

S-1 (145,1 m)

S-3 (145,1 m)

N

Escala: 1/500

N. Obra: 08725-C

Localitat: SABADELL Direcció: Complex Esportiu “La Creu”

PLÀNOL DE SITUACIÓ DE SONDEJOS


Peticionari

DireccióDades CIF: B-62488515 Tf: 93 253 17 88

Direcció de l'obra Data d'inici treballs 23/07/2007

Data final treballs 23/07/2007

Unitats

sondeig a rotació 5standard penetración test UNE 103800/92 6mostra inalterada XP P94-202 1

Barcelona, 24 de Juliol de 2007

Supervisat per:

Luís M. Suárez Teodoro González López

Responsable de l'àmbit Director

assaigs de camp Full 1 de 6

OBSERVACIONS

TREBALLS SOL·LICITATS Tipus d'Assaig Norma Referència

S-1 a S-5

MI

c/ Bertran 39, baixos - 08023 Barcelona

PETICIONARI

Centre Català de Geotècnia, SL

DADES DE L'OBRA

Complex Esportiu "La Creu" - SABADELL

SPT

Centro General de Sondeos SL és una empresa acreditada per la Direcció General d´Arquitectura i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya segons resolució amb data 30 de gener de 2006 per l'àmbit de sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per reconeixaments geotècnics (GTC), amb codi de identificació nº 06140.GTC06(B)

Centro General de Sondeos SL - c/ Marco Aurelio 42-44 - 08006 Barcelona - T. 932531788 F. 932531789


TALL ESTRATIGRÀFIC DEL SONDEIG

Sondeig Direcció de l´obra Data

S-1 (145,1 m) Complex Esportiu “La Creu” - SABADELL 23/07/2007

N = nº de cops en 30 cmValor de N (SPT) Columna

LitològicaN.F. M20 40 60 80

DESCRIPCIÓ DEL TERRENY

Sorres de granit compactades

Pr

S

Centro General de Sondeos SL és una empresa acreditada por la DGAU de la Generalitat de Catalunya segons resolució data 30 de gener de 2006 per l´àmbitdels sondeigs, la presa de mostres i els assaigs in situ per reconeixements geotècnics (GTC), amb codi d´identificació nº 06140.GTC06(B)

Full 2 de 6

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0.2

0.6

Sorres i graves ben empaquetades amb nivells semicimentades, seques.

Argiles vermelloses mitjanament a ben consolidades, una mica humides

6.0

> 100








25


Pr

S


Full 3 de 6

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0.2

6.0

S

> 100

1.8

Argiles vermelloses de mitjanament a ben consolidades,

una mica humides

Sorres i graves ben empaquetades amb nivells

semicimentats, seques.







62



Pr


Full 4 de 6

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0.2

Argiles de color vermellós amb graveta dispersa, de

mitjanament a ben consolidades, una mica

humides.

Sorres i graves amb escassa matriu marró, ben empaquetades i

seques.

S1.5

6.0

I








28


Pr

S


Full 5 de 6

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

7.0

Argiles de color vermellós ben consolidades.

Sorres y graves amb matriu llimosa de color verméllós,

seques.

Argiles de color vermellós amb graves

disperses, seques.

0.2

2.9

1.25








19


Pr

S


Full 6 de 6

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

3.7

0.7

6.0

Argiles de color vermellós ben consolidades.

Llims argilosos amb sorres, una mica humits.

Sorres i graves amb escassa matriu, ben

empaquetades.

0.2

2.3

Argiles marrons amb graves, seques.

S-1 (145,1 m)

R

143,0

145,0

147,0

141,0

139,0

137,0

135,0

133,0

S-4 (145,1 m)S-3 (145,1 m)

A

B

Capa B: Sorres i graves ben empaquetades amb nivells carbonatats, seques.

Capa A: Argiles vermelloses amb graves disperses, de mitjanament a ben consolidades, una mica humides.

Capa R: Sorres de granit compactades.

TALL GEOTÈCNIC 1

Escala H: 1/500

N. Obra: 08725-C

Direcció: Complex Esportiu“La Creu”

Localitat: SABADELLEscala V: 1/200

S-5 (145,1 m)

R

143,0

145,0

147,0

141,0

139,0

137,0

135,0

133,0

S-4 (145,1 m)S-2 (145,1 m)

A

B

Capa B: Sorres i graves ben empaquetades amb nivells carbonatats, seques.

Capa A: Argiles vermelloses amb graves disperses, de mitjanament a ben consolidades, una mica humides.

Capa R: Sorres de granit compactades.

TALL GEOTÈCNIC 2

Escala H: 1/500

N. Obra: 08725-C

Direcció: Complex Esportiu“La Creu”

Localitat: SABADELLEscala V: 1/200



DESCRIPCIÓ DE MOSTRES

SONDEIG PROF. TIPUS DESCRIPCIÓ LAB.

S-1 1.5 m B Sorres i graves semicimentades, seques.

S-2 1.0 m B Argiles vermelloses de mitjanament a ben consolidades, una mica humides.

m-1

S-3 0.7 m A Argiles vermelloses de mitjanament a ben consolidades, una mica humides.

m-2

S-3 1.3 m B Argiles vermelloses amb sorres i graves.

S-4 0.4 m B Argiles vermelloses ben consolidades.

S-5 1.6 m B Argiles marrons amb graves, seques. m-3

Pág 1 de 1


M 1 M 2 M 3B A B

S - 2 S - 3 S - 5

1,0 0,7 1,6

35,3 30,1 27,1

19,7 13,7 11,0

15,6 16,4 16,1

67,3 58,6 25,4

Veure gràfic Veure gràfic Veure gràfic

U.S.C.S. Denom. CL CL SC

Denom. A-6 A-6 A-2-6

Í. Grup 8,7 7,3 0,6

10,8

1,96

1,77

6,5 6,5 7,1

Inapreciable Inapreciable Inapreciable

1,23

Pressió d'inflament (kg/cm2)Classificació

Cohesió (kg/cm2)Angle de fregament (º)Índex d'Inflament (Mpa)

C.P. de Volum (%)

RESUM LABORATORI

IDENTIFICACIÓ DE LA MOSTRA

CONSISTÈNCIA FINS A

CLASSIFICACIÓ

MostraTipus de Mostra

SondeigProfunditat (m)

Límit Liq. (WL)

OBSERVACIONS

Humitat (%)Densitat AP (gr/cm3)

Densitat seca (gr/cm3)Pes específic (gr/cm3)

Porositat (%)

pH del SòlSulfat soluble

ASSAJOS DE RESSISTÈNCIA I DEFORMACIÓQu (kg/cm2)

Matèria orgànica (%)

Límit Plast. (WP)Índex de Plast. (IP)% Pasa U.N.E. 0,08

Granulometria

RELACIONS VOLUMÈTRIQUES

ASSAJOS QUÍMICS

H.R.B.

Centro Catalán de Geotecnia S.L. – c/ Bertran 39 baixos, 08023 Barcelona – T. 932 531 788 – F. 932 531 789

Aquest document consta de 3 pàgines inclosa la present, enumerades de l'1 al 3. La reproducció d'aquest document sols esta autoritzada si es fa en la seva totalitat i amb la conformitat del laboratori. Els resultats reflectits en aquest informe es refereixen única i exclusivament a la mostra indicada i assajada pel laboratori segons la norma relacionada o condicions d'assaig demanada.

Terra, TERRES Laboratori de Ciències de la S.L.L.

C/ Gomis, nº 33 – local 7E 08760 - MARTORELL Tf. i Fax: 93 776 59 41 CIF: B-62786371

Laboratori Acreditat per la DGAP segons resolució del 7 de Setembre de 2005 (Ref.06046GTL05(B)

Pàgina 1 de 3 INFORME D'ASSAIG Segons Norma UNE 66803/89 Identificació de l’informe: NO6698/1

Dades del peticionari: CENTRO CATALAN DE GEOTECNIA, S.L.C/ Bertrán nº 39, baixos 1ª (BARCELONA 08023)

Tef: 93 253 17 88 NIF: B-62488515

Identificació de la mostra donada pel peticionari: 8725-C/m-1Referència donada pel peticionari: SabadellAltres referències de la mostra: S2 a 1 m.Data de recepció: 26/07/2007 Origen: Portada pel peticionariTipus de mostra: SPTReferència donada pel tractament en el nostre laboratori: NO6698/1Descripció de la mostra: Argiles llimoses granat fosques amb alguna grava de roca metamòrfica aïllada

i punts de carbonat blanc

Treballs sol·licitats i realitzats:

X Granulometria per tamissat segons UNE 103101/95X Determinació dels límits líquid i plàstic segons UNE 103103/94 i UNE 103104/93X Determinació del contingut en sulfats solubles segons UNE 103201/96 i 103202/95

Resultats dels assaigs: Queden reflectits en els fulls següents de l'informe.

OBSERVACIONS:Cops de clava: 8+10+15

Data d'emissió de l'informe: 10/08/2007Signatari

Josep Maria Tella Ros Jose Alberto Quesada AznarDirector del Laboratori Cap del Laboratori






ASSAIG GRANULOMETRIC PER TAMISSAT UNE 103101/95

Data de l'assaig: 02-08-07

Tamís UNE Retingut RetingutDesignació i obertura tamís parcial tamis total Passa en mostra total Humitat higroscòpica

(mm) (g) (g) (g) (%) de la fracció inferior a 2 mm100 0 0 366,9 100,0 Refer. tara 5080 0 0 366,9 100,0 t+S+A 86,03 g63 0 0 366,9 100,0 t+S 85,83 g50 0 0 366,9 100,0 t 22,42 g40 0 0 366,9 100,0 Humitat higroscòpica 0,32 %25 0 0 366,9 100,0 Factor de correcció: f 0,996920 0 0 366,9 100,0

12,5 0,00 0,00 366,9 100,010 0,00 0,00 366,9 100,0 Factor de correcció f1 = 1,00006,3 7,98 7,98 358,9 97,8 Factor de correcció f2 = 5,00855 0,50 0,50 358,4 97,72 25,36 25,36 333,1 90,8

1,25 1,31 6,56 326,5 89,00,4 5,45 27,30 299,2 81,5

0,16 8,69 43,52 255,7 69,70,08 1,72 8,61 247,1 67,3

GRÀFIC GRANULOMÈTRIC

Classificació del sòl: USCS (Casagrande): CL HRB: A-6 (8,7)

Mida de les partícules en mm

100,0 97,897,7

90,8 89,0

81,5

69,7 67,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,01

0,10

1,00

10,0

0

100,

00

% q

ue p

assa

0,080,160,401,25 2 5 6,3 10 12,5 20 40 25 Tamís UNE

100

10

1






ASSAIGS DE PLASTICITAT: LÍMITS D'ATTERBERGLIMIT LÍQUID UNE 103103/94 LIMIT PLÀSTIC UNE 103104/94

Data de realització de l'assaig: 02-08-07LIMIT LÍQUID Nº de cops 27 16 LIMIT PLÀSTIC T+S+A (g) 15,74 15,01

T+S+A (g) 31,40 31,56 T+S (g) 14,18 14,75T+S (g) 27,92 27,70 T (g) 9,62 9,89

T (g) 18,02 17,30 Sòl (g) 4,56 4,86Sòl (g) 9,90 10,40 Aigua (g) 1,56 0,26

Aigua (g) 3,48 3,86 Humitat (%) 34,2 5,3Humitat (%) 35,2 37,1

Límit líquid: 35,3 Límit plàstic: 19,7 Índex de plasticitat: 15,6


10

100

10 100% d'humitat

Nº d

e co

ps

20

30

40

20 30 40 50 60 70 80 90

0

10

20

30

40

50

60

70

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100Límit líquid

Índe

x de

pla

stic

itat CL CH

MH/OH

ML/OL

CL-ML

A-6A-7-6

A-7-5

A-5A-4

Classificació Casagrande

Classificació H.R.B.

mostra

ASSAIGS DE CONTINGUT EN SULFATS SOLUBLES D'UN SÒL UNE 103201/96Determinació qualitativa segons norma UNE 103202/95Data d'assaig: 02-08-07 pH de la suspensió: 6,5 Resultat: NEGATIU

RESULTATSContingut en sulfats solubles de la quantitat analitzada (% SO3): < 0,05Contingut en sulfats solubles respecte mostra original (% SO3): < 0,04

Equivalències del resultat respecte de la mostra total:Expressat en SO4

2-: < 0,05 %Expressat en CaSO4 · 2H2O: < 0,10 %Expressat en mg SO4

2- per kg sòl sec: < 481







Tef: 93 253 17 88 NIF: B-62488515

Identificació de la mostra donada pel peticionari: 8725-C/m-2Referència donada pel peticionari: SabadellAltres referències de la mostra: S3 a 0,7 m.Data de recepció: 26/07/2007 Origen: Portada pel peticionariTipus de mostra: InalteradaReferència donada pel tractament en el nostre laboratori: NO6698/2Descripció de la mostra: Argiles llimoses marró granats amb nóduls de calitx i nuclis sorrencs carbonatats.

Nivells petits encrostrats per acumulació de calitx


X Granulometria per tamissat segons UNE 103101/95X Determinació dels límits líquid i plàstic segons UNE 103103/94 i UNE 103104/93X Determinació del contingut en sulfats solubles segons UNE 103201/96 i 103202/95 X Determinació de la humitat segons UNE 103300/93X Assaig de compressió simple segons UNE 103400/93


OBSERVACIONS:Cops de clava: 13+18+21+22













1,25 2,99 10,93 256,6 78,10,4 6,06 22,16 234,5 71,3

0,16 7,35 26,88 207,6 63,20,08 4,10 14,99 192,6 58,6




100,099,4 98,597,1

81,478,1

71,3

63,258,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,01

0,10

1,00

10,0

0

100,

00

% q

ue p

assa

0,080,160,401,25 2 5 6,3 10 12,5 20 40 25 Tamís UNE

100

10

1








T+S+A (g) 29,48 29,26 T+S (g) 16,09 14,53T+S (g) 26,89 26,58 T (g) 9,65 9,49





10

100

10 100% d'humitat

Nº d

e co

ps

20

30

40

20 30 40 50 60 70 80 90

0

10

20

30

40

50

60

70

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100Límit líquid

Índe

x de

pla

stic

itat CL CH

MH/OH

ML/OL

CL-ML

A-6A-7-6

A-7-5

A-5A-4



mostra





2- per kg sòl sec: < 488ASSAIG D'HUMITAT UNE 103300/93Data de realització de l'assaig: 02-08-07

T+S+A (m-2) 92,93 g Resultat: humitat (w) = 10,8 %T+S (m-3) 86,03 gT (m-1) 22,41 g






ASSAIG DE COMPRESSIÓ SIMPLE UNE 103400/93

Data d'assaig: 02/08/2007 Tipus de mostra: INTACTAVelocitat de deformació unitària: 2,05 mm/min Tipus de mesura de força: Cèl·lula de càrrega de 50 KNDades de la mostra:Diàmetre: 5,83 cm Pes humit: 716,2 gSecció: 26,68 cm² Humitat: 10,8 %Longitud: 13,68 cm Densitat humida: 1,96 g/cm3

Volum: 365,00 cm3 Densitat seca: 1,77 g/cm3

Temps (min) Càrregues Càrrega axial Defomació Deformació Secció Tensiólectures lectures (Kp) Lectura (mm) unitària (ε) 1-ε corregida (cm²) Kp/cm²

0,50 181 18,46 1,03 0,008 0,993 26,88 0,691,00 284 28,96 2,05 0,015 0,985 27,09 1,071,50 326 33,24 3,08 0,023 0,978 27,30 1,221,62 329 33,55 3,32 0,024 0,976 27,34 1,232,00 311 31,71 4,10 0,030 0,970 27,51 1,152,50 258 26,31 5,13 0,038 0,963 27,72 0,95

Punt de trencament

Forma de trencamentRESULTATSCàrrega de trencament: 1,23 Kg/cm² 120,32 KPaDeformació trencament: 2,43 % 3,32 mmAngle de trencament: 74º Tipus de comportament: Fràgil

0

0,69

1,07

1,221,23

1,15

0,95

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Deformació ε (%)

Càr

rega

100

KPa







Tef: 93 253 17 88 NIF: B-62488515

Identificació de la mostra donada pel peticionari: 8725-C/m-2Referència donada pel peticionari: SabadellAltres referències de la mostra: S5 a 1,6 m.Data de recepció: 26/07/2007 Origen: Portada pel peticionariTipus de mostra: SPTReferència donada pel tractament en el nostre laboratori: NO6698/3Descripció de la mostra: Sorres heteromètriques i graves de roca metamórfica, calcàrea i quars amb matriu

argilosa. Marró gris.


X Granulometria per tamissat segons UNE 103101/95X Determinació dels límits líquid i plàstic segons UNE 103103/94 i UNE 103104/93X Determinació del contingut en sulfats solubles segons UNE 103201/96 i 103202/95


OBSERVACIONS:Cops de clava: 10+8+11













1,25 9,50 38,94 316,2 52,20,4 24,55 100,62 215,6 35,6

0,16 12,46 51,07 164,5 27,20,08 2,58 10,57 153,9 25,4


Classificació del sòl: USCS (Casagrande): SC HRB: A-2-6 (0,6)


100,0

88,886,8

79,374,8

58,7

52,2

35,6

27,2 25,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,01

0,10

1,00

10,0

0

100,

00

% q

ue p

assa

0,080,160,401,25 2 5 6,3 10 12,5 20 40 25 Tamís UNE

100

10

1








T+S+A (g) 33,52 32,57 T+S (g) 14,35 15,80T+S (g) 30,26 29,31 T (g) 9,64 9,33




Classificació del sòl: USCS (Casagrande): SC HRB: A-2-6 (0,6)

10

100

10 100% d'humitat

Nº d

e co

ps

20

30

40

20 30 40 50 60 70 80 90

0

10

20

30

40

50

60

70

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100Límit líquid

Índe

x de

pla

stic

itat CL CH

MH/OH

ML/OL

CL-ML

A-6A-7-6

A-7-5

A-5A-4



mostra





2- per kg sòl sec: < 352


Centro Catalán de Geotecnia S.L. – c/ Bertrán 39 bajos, 08023 Barcelona – T. 932 531 788 – F. 932 531 78

ANNEXE FOTOGRÀFIC

Foto 1: Vista general del camp de futbol de La Creu.

1.7.2.- PLA DE CONTROL DE QUALITAT


CONTROL DE QUALITAT DEFINICIÓ DELS ASSAIGS

Els assaigs realitzats “in situ” o al laboratori homologat seran orientats al control de terres, paviments i conducte de reg. No hi hauran controls d’assaig de les canaletes i col·lectors dels quals caldrà la documentació de certificació de qualitat, homologació i medi ambient que remetin des del controls de qualitat de les fàbriques corresponents. CONTROL DE TERRES

Els assaigs a realitzar seran tant pel terreny existent compactat com per la sub-base terreny d’aportació artifical de tot-ú:

• Próctor Modificat (admissible al 98%) • Assaig de granulometria per la sub-base de tot-ú. • 30 determinacions de plasticitat i densitat aparent i humitat

CONTROL DE L’AGLOMERAT ASFÀLTIC

Sobre les superfícies a asfaltar es realitzaran els següents assaigs:

• Assaig Marshall d’una mostra, de tres provetes incloent-hi la fabricació de les provetes, la determinació de la densitat aparent, càlcul de trencament a rotura i de buits.

• Contingut de lligam a la mescla • Granulometria de la mescla • Control de temperatura de l’extesa.

CONTROL DE TUB DE REG

Sobre el control del tub de la xarxa de reg es faran els següents assaigs:

• Control de pressió amb anàlisi del comportament en funció del temps • Control de l’estanqueïtat del tub.

Amb aquests assaigs i els certificats del fabricant de cada unitat d’obra utilitzada es consideraran superats els mínims necessaris pel control de qualitat de l’obra.


1.7.3.- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUD


Estudi de seguretat i salut

1. Antecedents

Promotor: Ajuntament de Sabadell

Domicili social: Plaça Sant Roc, 1

Localitat: Sabadell Província: Barcelona

Autor d'aquest Estudi Basic de seguretat i salut: JOSEP PALAU I GRAU

Situació de l’obra:

Pavimentació amb gespa artificial del Camp de Futbol de la Creu.

Objecte d'aquest document: Seguir els principis generals de la prevenció de la seguretat i la salut tant en decisions constructives, tècniques i d’organització, amb la finalitat de planificar els treballs que cal desenvolupar simultàniament o successivament, i també la seva durada.

Aquest Estudi de seguretat i salut, queda integrat en el projecte que elabori l’arquitecte municipal, Sr. Josep Palau i Grau, sobre l'obra descrita.

Data d'inici dels treballs: Febrer de 2008

Data d’acabament dels treballs: 4 mesos (a comptar des de l’inici de les obres)

2. Característiques constructives

2.1. Descripció de les obres que s’han de fer:

L’objecte de les obres és la pavimentació amb sistema d’última generació de gespa

artificial del Camp de Futbol de la Creu i d’una zona d’entrenament.

Superfície total: 13.273,38 m²

Pressupost d'execució per contracte:599.478,52 €

Termini d'execució: 4 mesos

Nombre màxim de treballadors previstos: 10

Nombre de jornades aproximades del total de treballadors: 1000

2.2. Execució de l'obra:

Fase d'obra Mitjans auxiliars a usar per fase (bastides, plataformes, etc.)

Enderroc i desmuntatge Plataformes, bastides, grues i tanques de senyalització i limitació

Moviments de terra Tanques de senyalització i limitació Instal·lacions Plataformes, bastides, escales de mà,

bastides de borriquetes i tanques de senyalització i limitació

3. Instal·lació elèctrica

Tensió de xarxa:

125/220 V 220/380 V

Sistemes de protecció:

Presa de terra: SÍ NO Núm. piques-plaques:

Diferencials: SÍ NO 30 mA

Altres sistemes de protecció:

Número de quadres per planta: 1

4. Equip i maquinària que cal utilitzar

Maquinària fixa Núm. de màquines Observacions

Serra de disc 1 Haurà de tenir protector i diferencials

Formigonera 1 Amb un quadre elèctric independent

Maquinària portàtil i pesada Núm. de màquines Observacions

Perforadora 1 Guants de cuir i ulleres de protecció

Annivelladora – explanadora 1 Operari qualificat i senyalitació de la zona de treball.

Grua 1 Operari qualificat i senyalitació de la zona de treball. Un operari de senyalitzador amb casc i armilla fluorescent.

Dumper 1 Operari qualificat i senyal acústica.

Martell pneumàtic 1 Guants de cuir, ulleres de

protecció i faixa protectora. Retroexcavadora 1 Operari qualificat amb un

operari senyalitzador. Camió formigonera 1 Operari qualificat amb un

operari senyalitzador.

5. Conduccions de serveis (aigua, gas, etc.) pròxims a l'obra i als accessos immediats

Hi ha línies elèctriques aèries que afecten la construcció?: SÍ NO

En cas afirmatiu, indiqueu: Núm. de línies:

Tensió:

Distància a l’obra o a elements pròxims (grues, bastides, etc.):

Hi ha serveis subterranis (aigua, col·lectors, gas, etc.) que cal desviar: SÍ NO

Observacions:

L’Ajuntament de Sabadell informa que es un terreny de reblert i en principi només hi passa un col·lector de clavegueram. Tot i així l’empresa constructora de les obres haurà de sol·licitar a les respectives companyies la localització i situació de les instal·lacions subterrànees, abans de procedir el moviment de terres.

6. Pla de circulació a l’obra (personal, maquinària, materials)

Es marcarà un itinerari per l’entrada i sortida dels treballadors, i es senyalitzarà la prohibició d’entrada de personal aliè a l’obra. L’entrada de vehicles quedarà independitzat de l’entrada de personal, a més es tancarà tota l’obra amb un tancament perimetral opac que no permeti el pas projeccions fora del recinte de obres.

7. Anàlisi de riscos i mesures preventives

Descripció dels riscos, les mesures de protecció col·lectiva i els equips de protecció individual que cal adoptar en cada fase de l'obra. En el posterior annex I de l’estudi bàsic de seguretat.

8. Enumeració de les proteccions col·lectives que cal adoptar

8.1. Relació de mesures preventives.

Fase d’obra Mesures preventives previstes (només enumereu-les)

Durant tota l’obra Casc, guants, granota, senyalització reflectant i calçat de seguretat

En treballs amb maquinària portàtil Ulleres de protecció, guants i segons la maquinària protecció auditiva.

Treballs amb soldadura. Màscara homologada, mandril i guants Enderrocs i moviment de terres Casc, guants, granota, mascareta antipols,

ulleres de protecció d’impactes i antipols, calçat de seguretat, etc.

Estructura, ram de paleta i manyeria Casc, guants, calçat de protecció i proteccions per a soldadures i oxitall.

Instal·lacions Casc, guants resistents a l’electrocució, calçat de protecció.

Pintures Casc, guants, calçat de protecció, ulleres de protecció contra partícules i gotes, màscares amb filtre específic bescanviable.

Observacions: Durant els treballs en les rases i pous , quan aquestes superin els 60 cm de profunditat, s’hauran d’entibar correctament i els treballadors treballar amb cinturó de seguretat lligats a un punt exterior fix, on estarà controlant un treballador per si hi hagués una esllevissada.

8.2. Descripció.

Proteccions col·lectives Descripció Plataforma de borriquetes Tindrà un arriostrament dels suports Senyalització d’obra Cartell en la zona d’entrada ben visible que

prohibeixi l’accés a personal aliè de l’obra i s’indiquin les mesures de seguretat

Tanques de limitació i protecció Es limitarà la zona de treball en tot el perimetre.Especialment es realitzará un tancament dels pilots, tapar forat pilotatge ambtauler de fusta fins al formigonat i aillar amb tanques metàliques,col.locar taps de plastic a les esperes.

Mesures contra-incendis Hi haurà extintors de CO2 en les zones de treball i també extintors tipus ABC.

Mesures contra-incendis Hi haurà extintors de CO2 en les zones de treball i també extintors tipus ABC.

8.3. Bastides i plataformes.

Tipus Càrrega màxima total

Núm. màxim de treballadors

Característiques constructives. Mesures preventives i ubicació

Borriquetes 150 Kg 2 Arriostrament del suports no superant longituds màximes de 3 m.

Bastida 200 Kg 2 Amb baranes de 90 cm amb roda peu, travesser i passa mà. Ben fixades I

ancorades, amb suports homologats.

*Nota: les bastides estaran muntades correctament i amb tots els accessoris homologats.

8.4. Localització i identificació de les zones on es presten treballs que impliquen riscos especials.

Descripció del risc Zona (fase d’obra) Mesures preventives previstes (solament enumerar)

Soterrament Moviment de terres Estintolament i estabilització de terres. No es circulará amb cap vehicle ni amb la maquinaria pesada a menys de 2m del dipósit subterrani.

Enfonsament Fonaments Estintolament i estabilització de terres. No es circulará amb cap vehicle ni amb la maquinaria pesada a menys de 2m del dipósit subterrani.

Caiguda d’altura Tancaments i acabats

Fase estructura , línia de vida, bastida i xarxes sota forjat durnat el muntatge d’encofrats.Col.locació de baranes als desnivells de 100cm amb bara intermitja i entornpeu..

Exposició a agents químics Treballs previs desmuntatge antiga sala depuradora, Acabats, instal.lacions piscina.

EPIs: mascareta, ulleres protectores, personat qualificat per a la manipul.lació de productes quimics (piscines)si fos necessari s’haurà de tenir a l’obra un equip autónom de respiració..

Ofegament per immersió. Prohibició d’entrar al dipóssit d’aigua .

Treballs subterranis (túnels, pous, etc.)

Prohibició d’entrar al dipóssit d’aigua .

Muntatge i desmuntatge d’elements i prefabricats

Coberta i tancaments Grua (operari qualificat)

9. Equips de protecció individual

Tipus Núm. Tipus Núm. Vestit de treball (teixit normal) 4 Protectors auditius 2 Vestit de treball (teixit impermeable)

4 Guants de cuir 2

Cascos de seguretat, classe 4 Guants de goma 4 Pantalles protectores de la cara 2 Calçat de seguretat, classe EN 4

– 345 Adaptadors facials, classe 2 Cinturons de seguretat, classe 1 Filtres mecànics, classe 2 Armilla reflectant 4 Ulleres de seguretat 2 Guants aïllants 4 10. Serveis

Tipus de servei Núm. Sup. total destinada Observacions Vàters 1 8 m² Lavabos 1 8 m² Vestuaris 1 10 m² Taquilles 8 Dutxes 2 Amb aigua calenta SÍ Menjador/cuina 1

Farmaciola 1 Observacions: S’haurà de col·locar un mòdul de vestidors amb dutxes i lavabos.

11. Informacions útils per a treballs posteriors

A partir de les previsions del projecte, s'establiran les condicions de seguretat i salut per als posteriors treballs de manteniment.

12. Observacions

Perquè les mesures preventives enumerades en aquest Estudi de seguretat i salut tinguin l’efectivitat adequada, cal que, en les clàusules del contracte d’obra, s’incloguin les disposicions adequades dirigides al compliment efectiu d’aquestes mesures per part de l’empresa contractista, dels seus subcontractats i dels treballadors autònoms que utilitzi. Cal esmentar que els treballs es realitzaran a la vegada que al costat coexisteixen un parc públic i un equipament esportiu, per tant caldrà augmentar i fer un seguiment exahustiu de la zona de treball. A l’avegada caldrà mantenir l’obra perfectament ordenada, neta, limitada i senyalitzada. A més es prendran les mesures protectores necessàries en cada moment segons determini la direcció facultativa i el coordinador de seguretat. . Sabadell, febrer de 2007. Josep Palau i Grau Cap del Programa d’Obres d’Equipaments Annex I: Anàlisi de riscos i mesures preventives Anàlisi de riscos i mesures preventives que cal adoptar en diferents fases d'obra.

Treballs preliminars

Riscos més freqüents: Atropellament i cops amb maquinària Bolcada o falses maniobres de maquinària mòbil Caiguda de persones

Proteccions col·lectives: En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades A nivell de sòl, s'acotaran les àrees de treball sempre que hi hagi previsió de circulació

de persones o vehicles i es col·locaran els senyals SNS-311 "RISCOS DE CAIGUDES A DIFERENTS NIVELLS", SNS-312 "RISCOS DE CAIGUDES A NIVELL" i SNS-310 "MAQUINÀRIA PESADA EN MOVIMENT". La rampa de sortida de vehicles serà independent dels accessos als vianants, no tindrà

un pendent superior al 7%, estarà il·luminada adequadament i disposarà d'un senyal d'STOP ben visible abans d'accedir a la via pública. Als accessos a l'obra es col·locaran de forma ben visible els senyals normalitzats

"PROHIBIT EL PAS A TOTA PERSONA ALIENA A L'OBRA", "ÚS OBLIGATORI DE CASC PROTECTOR" I "RISCOS DE CAIGUDA D'OBJECTES". Les façanes principals romandran tancades i disposaran, a nivell del primer forjat,

d'una marquesina rígida per protegir els vianants de la caiguda d'objectes des de nivells superiors.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE. És preceptiu l'ús de granota de treball. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les condicions de treball ho

exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Instal.lació provisional d’electricitat

Riscos més freqüents: Cremades per deflagració elèctrica. Contactes elèctrics directes. Contactes elèctrics indirectes. Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell.

Proteccions col·lectives: Qualsevol part de la instal·lació es considerarà sota tensió mentre l'empresa

subministradora no comprovi l'escomesa, que preferentment serà soterrada i disposarà d'un armari de protecció i mesura directa, realitzat amb material aïllant, amb entrada i sortida de cables per la part inferior. La porta disposarà de pany de cop, amb clau de triangle i amb possibilitat de passar-hi un enclavament. La profunditat mínima de l'armari serà de 0,25 m. El quadre general de comandament i protecció estarà col·locat a continuació del

quadre d'escomesa, i estarà dotat de seccionador general de comandament i tall automàtic omnipolar i protecció, mitjançant interruptors magnetotèrmics i diferencials de 300 mA.

El quadre estarà col·locat de manera que impedeixi el contacte dels elements sota tensió. D'aquest quadre sortiran els circuits secundaris per a l'alimentació de les màquines i

les eines d'obra, que estaran dotats d'interruptor omnipolar i interruptor general magnetotèrmic. Les sortides estaran protegides amb interruptors magnetotèrmics diferencials de 30 mA. Les bases seran blindades tipus CETAC i els cables mànega disposaran també de funda protectora aïllant i resistent a l'abrasió. El circuit d'il·luminació portàtil d'obra disposarà d'un transformador a 24 V. Del quadre general sortirà un circuit d'alimentació per als quadres secundaris, protegits

amb interruptors magnetotèrmics d'alta sensibilitat, circuit de presa a terra i circuit de tensió de seguretat a 24 V, on es connectaran les eines elèctriques per a treballs en zones humides i la il·luminació portàtil (24V), respectivament en els diferents talls. Aquests quadres seran instal·lació mòbil, segons les necessitats de l'obra, i compliran les condicions exigides per a instal·lacions a l'intempèrie. Es col·locaran de manera estratègica, a fi de disminuir en la mesura del possible el nombre de línies i la seva longitud. Tots els conductes utilitzats a la instal·lació estaran aïllats per a una tensió de 1000V. Tots els quadres elèctrics d'obra tindran col·locat de manera visible el senyal

normalitzat "RISC ELÈCTRIC", que disposarà d'una plataforma aïllant a la base i no tindrà accés directe a elements de baixa tensió.

Equips de protecció individual: Casc de seguretat dielèctric, homologat per la UE. Guants dielèctrics, homologats per la UE. Guants de tafilet (tipus alta sensibilitat), amb maniguets llargs incorporats, per a retirar

fusibles i realitzar treballs de precisió al voltant d'elements de baixa tensió. Comprovador de tensió. Eines manuals dielèctriques, homologades per la UE. Pantalla facial de policarbonat sense arnès metàl·lic. Ulleres de protecció arc elèctric, visor 3 DIN. Botes aïllants. Jaqueta ignífuga en maniobres elèctriques. Tarimes, catifes, penjadors, cortines aïllants. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Enderrocs

Riscos més freqüents: Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda d'objectes. Caiguda de runa. Esfondraments no controlats. Generació de pols. Projecció de partícules. Cops i talls.

Ambient excessivament sorollós. Sobreesforços per postures incorrectes.

Proteccions col·lectives: Instal.lació d'una plataforma volada de la línia de façana sobre la via pública, que

haurà de tenir com a mínim una amplada d' 1,50 m i haurà de suportar una càrrega de 600 Kg/m2 . Es podrà col.locar bé aprofitant la part inferior de la bastida de façana, bé fent-la volar a nivell de la primera planta. De la mateixa manera es protegiran les edificacions pròximes que siguin d'alçada inferior a l'edifici que s'ha d'enderrocar. Tota la part de l'obra que limiti amb vies públiques s'haurà de barrar amb una tanca de

2.00 m d'alçada, feta amb material consistent. S'han de preveure portes d'accés independents per a vehicles i persones, que s'han de

poder tancar perfectament un cop acabada la jornada laboral. Protecció de les instal.lacions generals que passin a prop de la finca que s'ha

d'enderrocar. Protecció de la pols produïda per la demolició mitjançant la col.locació de lones o

canyís al llarg de tota la bastida. S'ha de tenir cura de l'estabilitat i la continuïtat dels conductes verticals d'evacuació de

runa. Els conductes disposaran a la part inferior d'un tram una mica inclinat per tal d'evitar l'impacte directe de la runa sobre el camió o la tremuja. En enderrocar mitgeres, cal comprovar que no estiguin mancomunades, per tal d'evitar

desploms de l'edifici veí. Cal vigilar l'aparició d'esquerdes en mitgeres o façanes mitjançant la col.locació de

testimonis. Si evolucionen, caldrà consolidar les mitgeres. Tots el forats, tan horitzontals com verticals, estaran protegits amb baranes rígides de

0,90 m d'alçada, amb protecció intermèdia i entornpeu, que siguin capaces de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml., que no es retiraran fins el moment d'enderrocar el forjat que correspongui. Apuntalaments i estintolaments sempre que calgui.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat, homologats per la UE. És preceptiu l'ús de granota de treball. Guants de treball o antitallada, segons el tipus d'activitat. Per a treballs d'alçada serà obligatori l'ús de cinturó de seguretat homologat. Ulleres antifragments homologades, quan hi hagi risc de projecció de fragments de

runa. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les


Buidats i moviments de terres

Riscos més freqüents:

Lliscament, sifonament i esllavissada del terreny Atropellament i cops amb la maquinària. Bolcada o falses maniobres de la maquinària mòbil

Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda de persones al mateix nivell. Interferències amb instal.lacions de subministrament públic.

Proteccions col·lectives En tot moment es mantindrà les zones de treball netes i ordenades. A nivell del sòl, s'acotaran les àrees de treball sempre que es prevegi circulació de

persones o vehicles i es col·locaran els senyals SNS-311 "RISCOS DE CAIGUDES A DIFERENT NIVELL" i SNS-310 "MAQUINÀRIA PESADA EN MOVIMENT". Les rampes d'accés de vehicles a l'àrea de treball seran independents dels accessos

de vianants. Quan necessàriament els accessos hagin de ser comuns, es delimitaran als vianants

mitjançant tanques, voreres o mitjans equivalents. La barana situada a la coronació del mur perimetral no es retirarà fins a l'execució del

nivell del carrer. S'evitarà mitjançant cinta de abalissament i senyalització adequada la permanència o pas de persones sota càrrega suspesa. La sortida del recinte de l'obra a la zona d'oficines i vestuaris serà degudament protegida amb una marquesina de seguretat capaç de suportar la caiguda dels materials comuns. Sempre que s'hissin materials i la grandària o la forma d'aquests pugui ocasionar

topades amb l'estructura i altres elements, es guiarà la càrrega amb cables o corda de retinguda. La maquinària de moviment de terres disposarà de cabina amb pòrtic antivolcada,

d'extintor i de dispositiu avisador acústic de marxa enrera. Es disposarà d'una il·luminació amb focus fixos o mòbils, que en tot moment

proporcionin visibilitat suficient a la totalitat de les zones de treball i circulació. Els materials sobrants, procedents de l'apuntalament, desencofrat o retalls metàl·lics

s'arreplegaran a suficient distància de les zones de circulació i treball. Es retiraran els elements punxants o tallants que en sobresurtin.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica i sola

antilliscant, homologats per la UE. És preceptiu l'ús de granota de treball. Cinturó anticaigudes homologat, classe C, en treballs d'alçada. Sàgola d'ancoratge per a desplaçaments del cinturó de seguretat i fiançament. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les


Xarxa horitzontal de sanejament

Riscos més freqüents: Esllavissades del terreny Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Cop i talls. Atrapament amb tubs i elements d'hissat

Proteccions col·lectives: En tot moment es mantindran netes i ordenades les àrees de treball. A nivell del sòl s'acotaran les àrees de treball sempre que es prevegi circulació de

personal o vehicles a les seves proximitats i es col·locarà el senyal SNS-311 "RISC DE CAIGUDA A DIFERENT NIVELL". En treballs a l'interior de rases de profunditat superior a 1,30m, si l'estabilitat del

terreny ho aconsella, s'entibaran o atalussaran adequadament els laterals.

Equips de protecció personal: Serà obligatori l'ús del casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE. Es preceptiu l'ús de la granota de treball. El personal que transporti o munti tubs es protegirà amb guants de treball. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les


Estructura nova

Riscos més freqüents: Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda d'objectes Cops i talls produïts per eines de mà. Ferides per punxades a les extremitats. Contactes elèctrics

Proteccions col·lectives: En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades. Es col·locaran baranes de 0,90m. d'alçada mínima, amb protecció intermedia i

entompeu, que siguin capaces de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml, a tots els cantells dels forjats i els forats, o es disposaran altres proteccions col·lectives amb garantia d'eficàcia. A nivell del sòl, s'acotaran les àrees de treball i es col·locarà el senyal SNS-307 "RISC

DE CAIGUDA D'OBJECTES". Sempre que calgui realitzar treballs simultanis en diferents nivells superposats es

protegirà els treballadors i es disposarà una xarxa embeguda al cèrcol de formigó perimetral.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús del casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE. Es preceptiu l'ús de la granota de treball. En tots els treballs d'alçada on no es disposi de protecció de baranes o dispositius

equivalents, es farà servir el cinturó de seguretat, per al qual obligatòriament s'hauran previst punts fixos d'ancoratge. El personal que manipuli ferro d'armar es protegirà amb guants antitallada i espatlleres. El personal que transporti i col·loqui materials prefabricats farà servir guants de treball

adients, antitallada o de serratge i lona, segons procedeixi.

S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Ram de paleta

Riscos més freqüents: Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda de material. Lesions oculars. Afeccions a la pell. Cops i talls produïts per eines de mà. Generació de pols.

Proteccions col·lectives: En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades. Per damunt d'alçàries de treball superiors als 2m., la bastida ha d'estar provista de

barana de 0,90 m. d'alçada mínima, amb protecció intermedia i entompeu, que sigui capaç de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml. L'accés a les bastides de més de 1,50m. d'alçada es farà mitjançant escales de mà

provistes de recolzador antilliscant al sòl i la seva longitud haurà de sobrepassar al menys 0,70m. la superfície superior de la plataforma de treball. Els treballs en paraments de més de 4m. d'alçada a nivell del sòl s'acotarà l'àrea de

treball i es col·locarà el senyal SNS-307 "RISC DE CAIGUDA D'OBJECTES", quedant terminantment prohibit el pas per sota de la bastida. Sempre que sigui indispensable muntar una bastida prop d' un forat de forjat o façana

serà obligatori per als operaris fer servir el cinturó de seguretat, o dotar la bastida de baranes sòlides. En aquests casos, les característiques de seguretat han de ser les següents:

1. Disposar de les bastides necessàries perquè l'operari no hagi de treballar per damunt de les espatlles.

2. Fins a 3m. d'alçada es podran fer servir les bastides de cavallets fixos sense travaments.

3. Per sobre dels 3m. i fins a 6m. (màxima alçada permesa per aquest tipus de bastides) es faran servir cavallets armats de bastidors mòbils travats.

4. Totes les plataformes que formen la bastida han d'estar subjectades als cavallets per sogalls i no poden volar més de 0,20m.

5. L'amplada mínima de la plataforma de treball serà de 0,60m. 6. Es prohibeix adossar les bastides a envans o pilastres acabats de fer, ni a

qualsevol altre mitjà de suport fortuït que no sigui el cavallet sòlidament construït.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE. És aconsellable l'ús de guants de goma o crema protectora per les mans quan es

manipuli morter. El tragí manual de material ceràmic es realitzarà amb guants antitallada de làtex rugós.

S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Acabats

Riscos generals més freqüents: Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda de materials. Topades amb objectes. Ferides a les extremitats superiors i inferiors. Talls i cops amb la maquinària de mà. Projecció de partícules.

Riscos específics per a envidraments: Lliscament per mal funcionament de les ventoses. Talls a extremitats superior i inferiors. Topades contra vidres ja col·locats. Lesions oculars per trencament.

Riscos específics per a pintures i vernissos: Intoxicació per emanació de gasos. Cremades per deflagracions i incendis. Esquitxades a cara i ulls

Proteccions col.lectives: En tot moments es mantindran les zones de treball netes i ordenades. Comprovació a l'inici de la jornada de l'estat dels mitjans auxiliars (bastides, cinturons

de seguretat, ancoratges, cavallets, etc.) Envidraments: Utilització correcta de les ventoses i comprovació de la seva eficàcia abans d'utilitzar-

les. En operacions de transport i emmagatzematge, mantenir els vidres en posició vertical,

senyalitzant el seu aplec. Es col·locaran preferentment des de l'interior de l'edifici. Únicament es podran col·locar

des de l'exterior sobre plataformes de treball sòlidament travades a l'estructura, dotades de protecció perimetral contra caigudes i amb els coeficients de seguretat establerts per la legislació vigent. Els vidres se senyalitzaran amb pintura un cop col·locats. Els vidres trencats seran retirats i evacuats immediatament després del seu

trencament. Es faran servir guants antitallada amb palma de làtex rugós.

Equips de protecció individual: Fusteria: Serà obligatori l'ús del casc i botes amb puntera reforçada, homologats per la UE. Es preceptiu l'ús de la granota de treball. Cinturó de seguretat homologat en treballs de caiguda a diferent nivell

Guants de cuir Envidraments: Es preceptiu l'ús de la granota de treball. Serà obligatori l'ús del casc i botes amb puntera reforçada i sola antilliscant,

homologats per la UE. És aconsellable l'ús de guants, canellera i mànigues de cuir.

Pintures i vernissos: Es preceptiu l'ús de la granota de treball. Caputxa protectora en previsió d'esquitxades, per a treballs de pintura en sostres. Ulleres amb visor de reixa metàl·lica, per a treballs de pintura aplicada amb pistola o en

sostres. Ús de mascareta protectora per a treballs de pintura aplicada amb pistola o gotelé.

Riscos de danys a tercers i mesures de protecció Riscos de danys a tercers: Els riscos que durant les diferents fases d'execució de l'obra poden afectar les persones o objectes són els següents: 1. Caiguda de persones al mateix nivell. 2. Caiguda d'objectes. 3. Atropellaments. 4. Col·lisions amb obstacles a la vorera

Mesures de protecció a tercers: Es consideraran les mesures de protecció següents per tal de cobrir el risc de les persones que transiten pels voltants de l'obra: 1. Muntatge de tanques, a base d'elements prefabricats, de 2m. d'alçada, separant el

perímetre de l'obra de les zones de trànsit exterior. 2. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs,

s'instal·larà un passadís cobert d'estructura tubular amb senyals, que hauran de ser òptiques i lluminoses per a la nit, per a indicar el gàlib de les proteccions al trànsit rodat. Opcionalment, es podrà instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís de material resistent.

3. Si fos necessari ocupar la vorera durant l'aplec de materials a l'obra, durant la maniobra de descàrrega es canalitzarà el trànsit de vianants per l'interior del passadís de vianants i el de vehicles per fora de les zones d'afectació de la maniobra, amb protecció a base de reixes metàl·liques de separació d'àrees. Es col·locaran llums de gàlib nocturns i senyals de trànsit que avisin els vehicles de la situació de perill.

Riscos per al desplaçament a l'obra i mesures de protecció

Si l'obra es troba dins del casc urbà i en una zona habitada, s'adoptaran les mesures preventives següents:

1. Xarxa teló de malla, cobrint la bastida tubular que eventualment es pugui col·locar a la façana principal per a reduir la proliferació de pols i impedir la caiguda d'objectes a la via pública.

2. Tancament perimetral de l'estructura portant del muntacàrregues de l'obra, mitjançant lona o canyís.

3. Limitador de gir per a la grua torre, per tal de no permetre interferències amb les edificacions limítrofs.

4. Conducció contínua d'evacuació de brossa, preferiblement amb mòduls articulats de poliester, per a reduir el nivell de soroll de les descàrregues, amb abocament directe a contenidors o si elàstic d'aplec al nivell del carrer.

Annex II: Anàlisi de riscos i mesures preventives

DEMOLICIONS 1.-Introducció.

1.1 Definició:

La demolició consisteix en aconseguir la total desaparició de l’edifici a enderrocar.

1.2 Diferents mètodes de demolició: • Demolició manual (mètode clàssic). • Demolició per mètodes mecànics:

- demolició per arrossegament. - demolició per empenta. - demolició per entibament. - demolició per bola.

• Demolició per explosius (voladura controlada). • Altres sistemes: perforació tèrmica, perforació hidràulica, tascó hidràulic, tall, etc.

1.3 Observacions generals: Atenent a criteris de seguretat la demolició d’un edifici és una operació extremadament delicada, per aquest motiu necessita sempre un projecte de demolició, realitzat per un tècnic competent. A la memòria d’aquest projecte, s’haurà de reflectir: • Un examen previ del lloc, observació de l’entorn, fent referència a las vies de circulació, instal·lacions o

conduccions alienes a la demolició (serveis afectats), també s’haurà de fer referència a les preses de gas, electricitat i aigua que hi hagi en l’edifici a demolir i incidint de manera especial en els dipòsits de combustible, si els hagués.

• La descripció de las operacions preliminars a la demolició, com per exemple, desinfectar i desinsectar l’edifici abans de demolir-lo, anul·lar totes les instal·lacions per evitar explosions de gas, inundacions per trencament de canonades d’aigua, electrocucions degudes a instal·lacions elèctriques i inclòs contaminació per aigües residuals.

• La descripció minuciosa del mètode operatiu de la demolició. • I un càlcul o anàlisi de la resistència i de la estabilitat dels diferents elements a demolir, així com, en el cas

d’una obra entre mitjaneres la influència que aquesta pot tenir en l’estabilitat dels edificis collindants.

Com a conseqüència de tot plegat el cap d’obra o el director tècnic de la demolició haurà de tenir: • una programació exhaustiva de l’avançament de l’obra a demolir, atenent als paràmetres de seguretat, temps i

cost. • una organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació cap a l’exterior sense cap dificultat, àrees

d´aplec de material reciclables i de material purament de runes, per poder realitzar de forma adequada i segura els treballs de demolició.

• Finalment una previsió d’elements auxiliars com puntals, bastides, marquesines, tubs d’evacuació de runes, cabrestant, minipales mecàniques, traginadora de trabuc ”dúmper” etc; previsió dels Sistemes de Protecció col·lectiva, dels equips de Protecció Individual i de les instal·lacions d’higiene i benestar: tanmateix una previsió d’espais per poder moure adequadament la maquinària de transport de runes i la previsió de vies d’evacuació.

DEMOLICIÓ MANUAL 1.- Definició i descripció.

1.1 Definició:

La demolició manual consisteix a realitzar treballs corresponents al desmuntatge de l’edifici auxiliat per eines manipulades manualment (pico, pala, martell pneumàtic, etc.). L’evacuació d’aquestes runes es realitza mitjançant l’ajuda de maquinària de moviment de terres (pala carregadora, traginadora de trabuc ”dumper”, etc.).

1.2 Descripció: La demolició s’ha de realitzar de manera inversa al procés de construcció, és a dir: • Començant per la retirada d’instal·lacions: subministrament d’aigua, evacuació d’aigües fecals, • Subministrament de gas, ventilació i aire condicionat, calefacció, dipòsits de combustibles, etc. • Retirada de sanitaris, fusteria, lluernaris, manyeria, etc. • Enderrocament de la coberta. • Enderrocament pis a pis, de dalt a baix, dels envans interiors i dels tancaments exteriors. • Enderrocament pis a pis, de dalt a baix, de pilars i forjats. S’ha de realitzar l’evacuació immediata de les runes, per evitar l’acumulació d’aquestes en el forjat inferior. Per realitzar l’evacuació de la manera més ràpida possible s’auxiliarà aquesta amb elements de transport horitzontal, que portarà les runes fins al punt d’evacuació vertical. L’evacuació vertical es realitzarà mitjançant conductes instal·lats per a aquesta finalitat, des de les diferents plantes fins a la cota rasant del carrer, per facilitar, alhora, l’evacuació exterior. Posat l’enderroc sota rasant, es farà planta a planta, de dalt a baix, procurant evacuar les runes amb l’ajuda del muntacàrregues o amb la grua mòbil que transportarà les runes en un contenidor. El transport horitzontal dintre de les plantes es realitzarà, si les característiques del forjat ho fan possible, mitjançant màquines de moviment de terres de petites dimensió (minipales mecàniques). Per realitzar la demolició serà imprescindible considerar el següent equip humà, per a desenvolupar les subactivitats següents: • operaris especialitzats en la realització d’enderrocs. • conductors de maquinària per al transport horitzontal. • Operadors de grua per a l’hissat de runes.

També serà necessari tenir presents els mitjans auxiliars necessaris per a dur a terme la demolició: • Maquinària: compressor, traginadora de trabuc ”dumper”, minipala, camió bolquet, camió portacontenidors, grua

mòbil, etc. • una organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació fins a l’exterior sense cap dificultat, àrees d’

aplec de materials reciclables i de material purament de runes; per poder realitzar de forma acurada i segura els treballs de demolició., etc.

• Eines manuals. • Instal·lació elèctrica provisional d’obra per l’ il·luminació i l’alimentació de les màquines elèctriques. • Instal·lació de boques d’aigua provisionals, distribuïdes estratègicament, pel rec de les runes.

DEMOLICIÓ MANUAL 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació.

Pel que fa a les causes dels accidents s'ha tingut present la guia d'avaluació de Riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, considerant a cada activitat només els Riscos més importants. I en la seva avaluació s' han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l' obra, considerant: la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el Risc, i la Gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del Risc. En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ser modificada en funció de la tecnologia que aporti l' empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l' Article 7 del R. D. 1627/1997, del 24 d' octubre. L'objectiu principal d'aquesta avaluació serà el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar, o en el seu cas, controlar i reduir els citats Riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació.

Riscos Probabilitat

Gravetat Avaluació del Risc

1.-Caigudes de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 2.-Caigudes de persones al mateix nivell. ALTA GREU ELEVAT 3.-Caiguda d’objectes per desplom. MÈDIA MOLT GREU ELEVAT 5.-Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 6.-Trepitjades sobre objectes. ALTA GREU ELEVAT 7.-Cops contra objectes immòbils. ALTA LLEU MEDI 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 9.-Cops amb objectes o eines. MÈDIA LLEU BAIX 10.-Projecció de fragments o partícules. MÈDIA LLEU BAIX 13.-Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 15.-Contactes tèrmics. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MÈDIA MOLT GREU ELEVAT 17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MÈDIA LLEU BAIX 19.-Exposició a radiacions. MÈDIA GREU MEDI 20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU MEDI 21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 22.-Causats per éssers vius. BAIXA LLEU ÍNFIM 23.-Atropellaments, cops i topades contra vehicles. BAIXA GREU BAIX 26.-O.R.: manipulació de materials tallants. ALTA LLEU MEDI 27.-Malalties causades per agents químics. MÈDIA GREU MEDI 28.-Malalties causades per agents físics. MÈDIA GREU MEDI

OBSERVACIONS

(8) Risc causat pel moviment d’elements mòbils de maquinària de moviment de terres. (15 i 19) Risc específic del treball de tall de metalls mitjançant bufador. (16) Risc degut al contacte directe amb cables aeris i contacte indirecte causat per errades d’aïllament a les màquines. (17 i 27) Risc causat per la presència de pols pneumoambiòtic. (28) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper” i del martell rompedor i risc causat pel nivell de soroll.

DEMOLICIÓ MANUAL 3.- Norma de Seguretat

El personal encarregat de la realització d’aquesta activitat caldrà que conegui els riscos específics, així com l’ús dels mitjans auxiliars necessaris pel desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat possible.

Abans de la demolició: • L’edifici s’envoltarà amb una tanca segons les ordenances municipals; en el cas que envaeixi la calçada s’haurà

de demanar permís a l’Ajuntament, i serà senyalitzat convenientment amb els senyals de seguretat vial corresponents.

• Sempre que sigui necessari, es complementarà la mesura anterior amb la col·locació de marquesines, xarxes o qualsevol altre dispositiu equivalent per evitar el risc de caiguda d’objectes cap a fora del solar.

• S’establiran accessos obligatoris a la zona de treball, convenientment protegits amb marquesines, etc. • S’anul·laran totes les preses de les instal·lacions existents en l’edifici a demolir. • S’instal·laran preses d’aigua provisionals per al reg de les runes evitant d’aquesta manera la formació de pols

durant la realització dels treballs. • S’instal·larà l’embrancament elèctric provisional, que disposarà de diferencials d’alta sensibilitat (30 m A) per a

l’alimentació de sortida de llum i dels diferencials de mitja sensibilitat (300 mm A) per a la maquinària elèctrica (muntacàrregues).

• Si cal, s’instal·larà en tota la façana una bastida tubular coberta mitjançant una vela, per evitar la projecció d’enderrocs. En la part inferior de la bastida es col·locarà la marquesina. en cas que la bastida envaeixi la vorera s’haurà de construir un pòrtic per facilitar el pas als vianants.

• Es lligaran als diferents forjats els conductes d’evacuació de runes, que evacuaran sobre dels respectius contenidors, que es retiraran periòdicament mitjançant camions.

• Si a l’edifici confrontant, abans d’iniciar-se l’obra, hi hagués esquerdes, es posaran testimonis, per observar si aquestes progressen.

• Es dotarà l’obra d’instal·lacions d’higiene i benestar pel personal de demolició, i de la senyalització de seguretat en el treball necessària.

Durant la demolició: • L’ordre de la demolició es realitzarà, en general, de dalt a baix i de tal forma que la demolició es realitzi al mateix

nivell, sense que hi hagi persones situades a la mateixa vertical ni a la proximitat d’elements que s’abatin o es tombin.

• Si apareixen esquerdes en l’edifici contigu s’apuntalarà i es consolidarà si calgués. • En el cas que una edificació es trobés adossada a d’altres, en el procés de demolició, s’hauran de deixar alguns

murs perpendiculars en les edificacions confrontants a mena de contrafort, fins a comprovar que no ha estat afectada la seva estabilitat o fins que es restitueixi l’edificació.

• En qualsevol treball que presenti un risc de caiguda a diferent nivell, de més de 2,5 metres, l’operari haurà d’utilitzar cinturons anticaiguda ancorats a punts fixes o a punts mòbils, guiats per sirgues o cables en posició horitzontal, adequadament ancorats en tots dos extrems.

• Quan es treballi sobre un mur, que només tingui un pis a un costat i a l’altre costat l’alçada sigui superior a 6 metres, s’instal·larà en aquesta cara, una bastida o altre dispositiu equivalent per evitar la caiguda dels treballadors.

• Si el mur es troba aïllat, sense sostre a cap de les dues cares, i l’alçada és superior als 6 metres, s’establirà la bastida per ambdues cares, encara que l’enderroc s’haurà de fer generalment llençant les runes cap a l’interior de l’edifici que s’estigui demolint.

• Cap operari es col·locarà damunt d’un mur a enderrocar que tingui menys de 35 cm. de gruix. • En el cas, de les zones de pas, fora de l’àrea de demolició es procurarà instal·lar les corresponents baranes de

seguretat als perímetres de buits tant a nivell horitzontal com a nivell vertical. • Els productes de la demolició es conduiran, per a la seva evacuació, a lloc de càrrega mitjançant rampes,

tremuges, transport mecànic o a mà o altres mitjans que evitin llençar les runes des de dalt. • En demolir els murs exteriors d’una alçada considerable, s’hauran de tenir instal·lades marquesines de gran

resistència, amb la finalitat de protegir a totes les persones que es trobin a nivells inferiors. • L’abatiment d’un element es realitzarà tot i permetent el gir, però no així el desplaçament dels seus punts de

recolzament. Ajudat per mecanismes que treballen per sobre de la línia de recolzament de l’element que permeten el descens d’una manera lenta.

• En cas de tall d’elements en tensió s’ha de vigilar l’efecte fuetada. • Les zones de treball hauran d’estar suficientment il·luminades. • S’evacuaran totes les runes generades en la mateixa jornada a través dels conductes d'evacuació o altres

sistemes instal·lats amb aquesta finalitat, procurant, en acabar la jornada, deixar l’obra neta i endreçada. • No es podran acumular runes ni tampoc es podran recolzar elements contra tanques, murs i suports, propis o

mitgers, mentre aquests hagin d’estar dempeus, tampoc es dipositaran runes sobre de les bastides.

• En finalitzar la jornada no podran quedar elements de l’edifici en un estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o altres causes puguin provocar el seu esfondrament.

• Es protegiran de la pluja mitjançant lones o plàstics, les zones o elements de l’edifici que puguin ser afectades per aquestes.

• Per a la limitació de les zones d’aplec de runes s’empraran tanques per a vianants col·locades braç a braç, tancant la totalitat d’aquesta zona.

• Tota la maquinària d’evacuació, en realitzar marxa enrere, haurà d’activar un senyal acústic. • A causa de les característiques de treball a que s’exposen els operaris, aquests empraran en tot moment casc,

botes de seguretat i granota de treball. • En el cas de la manipulació de materials que presentin risc de tall o que puguin erosionar al treballador, aquest

emprarà guants de cuir. • En cas que es generi pols es regaran les runes. • En cas que no sigui possible la reducció de la pols i fibres generat en el procés de demolició, els treballadors

hauran d’emprar mascaretes antipols adequades, per evitar que hi hagi problemes a les vies respiratòries. • En el cas d’utilització d’eines manuals que generin projecció de partícules, s’hauran d’utilitzar ulleres de

protecció contraimpactes mecànics. • El grup compressor haurà d’estar insonoritzat, a l’igual que el martell pneumàtic. Si no fos possible, l’operari

haurà d’utilitzar equip de protecció individual (auriculars o tampons). • En cas de tall de bigues metàl·liques mitjançant bufador, l’operari emprarà les corresponents proteccions

oculars, guants de cuir amb màniga alta, botes de seguretat, polaines i davantal.

Després de la demolició: • Un cop realitzada la demolició s’haurà de fer una revisió general de l’edificació adjacent per observar les

possibles lesions que s'hagin pogut produir durant l’enderrocament. • S’ha de deixar el solar net, sense cap runa, podent així iniciar els treballs de construcció del nou edifici.

ELEMENTS AUXILIARS En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’utilitzaran per realitzar els treballs d’aquesta activitat.

Oxitallada Escales de mà

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 1627/1997)

DEMOLICIÓ MANUAL 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives esmentades en les normes de seguretat es troben constituïdes per: • Baranes de seguretat formades per sistemes de subjecció, passamans, barra intermèdia i entornpeu. L’alçada

de la barana serà de 90 cm., i el passamà haurà de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els guardacossos hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

• Xarxes de seguretat, horitzontal o verticals segons cada cas, que seran de poliamida amb un diàmetre mínim de la corda de mm. i un llum de xarxa màxima de 100x100 mm. La xarxa anirà proveïda de corda perimetral de poliamida de 12 mm. de diàmetre com a mínim, ancorada. L’ancoratge òptim de les xarxes, són els pilars, ja que així la xarxa pot romandre convenientment tensa de manera que pot suportar al seu centre un esforç de fins a 150 Kp..

• Marquesines o viseres de protecció que volin entre 1,5 i 2 metres quallades amb taulons de 2,5 cm. de gruix i 20 cm. d’ample.

• Tanques tubulars de peus drets de limitació i protecció, de 90 cm. d’alçada; o "palenques" de peus inclinats units a la part superior per un tauló de fusta.

Senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal de perill indefinit. • Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Senyalització de seguretat en el Treball, segons el RD 485/1997, del 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. • Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d’advertència de risc elèctric. • Senyal d’advertència de perill en general. • Senyal d’advertència de matèries explosives. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de no fumeu. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. • Senyal de protecció obligatòria de la vista • Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció individual obligatòria contra caigudes. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)

DEMOLICIÓ MANUAL 5.- Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: • Treball manual de demolició pels operaris especialitzats:

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Cinturó de seguretat. - Ulleres panoràmiques (contra la pols). - Granota de treball.

• Pels treballs de demolició auxiliats amb el bufador:

- Cascos. - Ulleres de vidre fumat per a la protecció de radiacions emeses per raigs d’infrarojos. - Guants de cuir. - Davantal de cuir. - Maniguets de cuir. - Granota de treball. - Botes de cuir amb polaines. - Cinturó de seguretat anticaiguda.

• Treball manual de demolició auxiliat amb el martell pneumàtic:

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó de seguretat anticaiguda. - Protecció auditiva (auriculars o tampons). - Canelleres.

• Treballs de transport horitzontal (conductors):

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó antivibratori.

• Treballs de transport vertical (operadors de grua):

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, seran proporcionats als treballadors dels mateixos, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts al RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

MOVIMENT DE TERRES 1.- Introducció.

1.1 Definició:

És el conjunt d’activitats que tenen com a objectiu preparar el solar per a la construcció del futur edifici.

1.2 Diferents tipus de moviment de terres: • Esplanacions:

- desmunts. - terraplens.

• Buidats. • Excavacions de rases i pous.

1.3 Observacions generals: L’activitat de moviment de terres comporta, bàsicament, l’excavació, el transport i l’abocada de terres, per aquest motiu s’ha de: • Planificar el moviment de terres considerant totes les activitats que s’han de desenvolupar amb tots els recursos

humans i tècnics. • Coordinar les diferents activitats amb la finalitat d’optimitzar aquests recursos. • Organitzar, per posar a la pràctica la planificació i la seva coordinació, amb aquesta finalitat s’establiran els

diferents camins de circulació de la maquinària de moviment de terres, així com les zones d’estacionament d’aquesta maquinària, si el solar ho permet.

• Finalment, una previsió d’elements auxiliars com ara: bastides amb escales adossades, maquinària per al moviment de terres, maquinària per al transport horitzontal i vertical, etc.; previsió dels Sistemes de Protecció Col·lectiva, dels Equips de Protecció Individual i de les Instal·lacions d’Higiene i Benestar; així com una previsió d’espais per poder moure adequadament la maquinària.

Tot això amb l’objectiu de què es realitzi al temps prefixat en el Projecte d’Execució Material de l’obra amb els mínims riscos d’accidents possibles.

RASES I POUS 1.- Definició i descripció.

1.1 Definició:

Rasa: Excavació llarga i estreta que es realitza per sota del nivell de la rasant a cel obert. Pou: Excavació a cel obert, de poca superfície i gran profunditat, de secció poligonal o circular.

1.2 Descripció:

La secció transversal de la rasa tindrà com a màxim 2 metres d’amplada i 7 de profunditat. La secció transversal dels pous no superarà els 5 m2 de secció i els 15 m. de profunditat. L’excavació es podrà realitzar tant amb mitjans manuals com amb mitjans mecànics. El nivell freàtic es trobarà a una cota inferior, a la cota més baixa de l’excavació. Es pot considerar el cas que aquest hagi estat rebaixat artificialment. En aquest tipus d’excavació s’inclou el replè parcial o total de la mateixa. En la realització de la excavació el tècnic competent haurà de definir el tipus d’estrebació a emprar segons les característiques del terreny. Per realitzar l’excavació serà imprescindible i necessari considerar l’equip humà següent: • conductors de maquinària per realitzar l’excavació. • operaris per realitzar l’excavació manual. • operaris pels treballs d’estretament. • conductors de camions o traginadora de trabuc “dúmper” pel transbordament de terres. Els recursos tècnics per realitzar les excavacions de les rases i els pous consistiran, bàsicament, en maquinària de moviment de terres, és a dir: • màquines excavadores. • camions o traginadora de trabuc “dúmper”. El treball a desenvolupar per aquestes maquinàries s’iniciarà un cop replantejades les rases o pous: • Excavant en profunditat fins a cota i en el cas de les rases avançant en longitud alhora. • Evacuant les terres obtingudes en l’excavació. • Estrebant el terreny a mesura que es vagi avançant. • En el cas dels pous s’haurà d’il·luminar el tall d’obra, en els casos que també sigui necessari, ventilació. El procés d’estretament es realitzarà des de la part superior de l’excavació (la rasant) fins a la part inferior. El destrebament es realitzarà en el sentit invers.

RASES I POUS 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació.

Pel que fa a les causes dels accidents s’ha tingut present la guia d’avaluació de Riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, considerant a cada activitat només els Riscos més importants. I en la seva avaluació s’han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l’obra, considerant : la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el Risc, i la Gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del Risc. En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ser modificada en funció de la tecnologia que aporti l’empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l’Article 7 del R. D. 1627/1997, del 24 d’octubre. L’objectiu principal d’aquesta avaluació serà el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar o en el seu cas controlar i reduir els citats Riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació.

Riscos Probabilitat Gravetat Avaluació del Risc

1.-Caigudes de persones a diferent nivell. MÈDIA GREU MEDI 2.-Caigudes de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 3.-Caiguda d’objectes per desplom. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 4.-Caiguda d’objectes per manipulació. MÈDIA LLEU BAIX 5.-Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 6.-Trepitjades sobre objectes. MÈDIA LLEU BAIX 7.-Cops contra objectes immòbils. MÈDIA LLEU BAIX 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 9.-Cops amb objectes o eines. MÈDIA LLEU BAIX 12.-Atrapaments per bolcada de màquines. BAIXA MOLT GREU MEDI 16.-Contactes elèctrics. MÈDIA MOLT GREU ELEVAT 20.-Explosions. BAIXA MOLT

GREU MEDI

21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 23.-Atropellaments, cops i topades contra vehicles.

ALTA MOLT GREU CRÍTIC

28.-Malalties causades per agents físics MÈDIA GREU MEDI 29.-Malalties causades per agents biològics MÈDIA GREU MEDI

OBSERVACIONS:

(3) Risc específic causat per lliscades de terres no coherents i sense contenció. (8) Risc a causa del moviment d’elements mòbils de maquinària de moviment de terres. (16, 20 I 21) Risc específic causat per serveis afectats (28) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dumper” i del martell rompedor i risc causat pel nivell de soroll. (29) Risc causat per l’extracció de terres contaminades.

RASES I POUS 3.- Norma de Seguretat.

POSADA A PUNT DE L’OBRA PER REALITZAR AQUESTA ACTIVITAT • Atesos els treballs que es desenvolupen en aquesta activitat de la construcció, s’haurà d’assegurar que ja es

trobin construïdes les instal·lacions d’Higiene i Benestar definitives per a l’execució de l’ obra restant. Si encara no fos així, es construirien .

PROCÉS

Rases • El personal encarregat de la realització de les rases haurà de conèixer els riscos específics, així com l’ús dels

mitjans auxiliars necessaris per al desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat. • Qualsevol estrebament, per senzill que sembli, haurà de ser realitzat i dirigit per personal competent i amb la

corresponent experiència. • No s’han d’enretirar les mesures de protecció d’una rasa mentre els operaris estiguin treballant a una profunditat

igual o superior a 1,30 m. sota la rasant. • En rases de profunditat major de 1,30 m., sempre que hi hagi operaris treballant al seu interior, es mantindrà un

altre de guàrdia en l’exterior que pugui actuar com al seu ajudant en el treball i cridar l’alarma, posat que es produeixi qualsevol situació d’emergència.

• S’acotaran les distàncies mínimes de separació entre els operaris en funció de les eines que emprin. • Abans de començar la jornada de treball es revisaran diàriament els estrebaments tensant els estampidors

quan estiguin afluixats. Tanmateix es comprovaran que estiguin expedits els llits d’aigües superficials. • Es reforçaran aquestes mesures preventives, després d’interrupcions de treball de més d’un dia i/o d’alteracions

atmosfèriques com pluja o gelades. • S’evitarà colpejar l’estrebament durant operacions d’excavació. Els estampidors, o d’altres elements de la

mateixa, no s’utilitzaran per al descens o ascensos, ni s’empraran per a la suspensió de conduccions ni càrregues, havent de suspendre’s d’elements expressament calculats i situats a la superfície.

• En general, els estrebaments o parts d’aquests, es trauran només quan ja no els utilitzin i deixin de tenir utilitat. En aquesta operació es començarà per les franges horitzontals, i començant per la part inferior del tall.

• La profunditat màxima permesa sense que calgui estrebar des de la part superior de la rasa, suposant que el terreny sigui suficientment estable, no serà superior a 1,30 m. Malgrat això, s’ha de protegir la rasa amb un capcer.

• L’alçada màxima sense estrebar, en el fons de la rasa (a partir de 1,40 m.) no superarà els 0,70m. encara que el terreny sigui d’una qualitat molt bona. En cas contrari, cal baixar la taula fins que estigui clavetejada en el fons de la rasa, emprant a la vegada petites corretges auxiliars amb els seus corresponents estampidors amb la finalitat de crear els espais necessaris lliures provisionals on podent anar realitzant els treballs d'estesa de canalitzacions, formigonada, etc., o les operacions precises a què van donar lloc a l’excavació d’aquesta rasa.

• Encara que els paraments d’una excavació siguin aparentment estables, s’estrebaran sempre que es prevegi el deteriorament del terreny, com a conseqüència d’una llarga durada de l’obertura.

• Esdevé necessari estrebar a temps, i el material previst amb aquesta finalitat haurà d’estar a peu d’obra i en quantitat suficient, amb temps, havent estat revisat i amb la garantia de què es troba en perfecte estat.

• Tota excavació que superi els 1,60 de profunditat haurà de tenir, a intervals regulars, de les escales necessàries per facilitar l’accés dels mateixos operaris o la seva evacuació ràpida en el cas de perill. Aquestes escales han de tenir un desembarcament fàcil, ultrapassant el nivell del terra en 1 m., com a mínim.

• L’ aplec de materials i de les terres extretes en talls de profunditat més gran de 1,30m, es disposaran a distància no menor de 2 m. de la vorera del tall.

• Quan les terres extretes es trobin contaminades es desinfectaran, així com les parets de les excavacions corresponents.

• No es tolerarà sota cap concepte el soscavat del talús o parament. • Sempre que sigui previsible el pas de vianants o vehicles a prop de la vorera del tall es col·locaran tanques

mòbils que s’il·luminaran, durant la nit, cada deu metres amb punts de llum portàtil i grau de protecció no menor d’IP. 44 segons UNE 20.324.

• En general les tanques acotaran no menys d’un metre el pas de vianants i dos metres el de vehicles. • En talls de profunditat major de 1,30 m.; els estrebaments hauran de sobrepassar, com a mínim, 20 cm. el nivell

superficial del terreny. • Es disposarà a l’obra, per a proporcionar en cada cas l’equip indispensable a l’operari, d’una provisió de

palanques, tascons, barres, puntals, taulons, que no s’utilitzaran per a l’estrebament i es reservaran per l’equip de salvament, així com d’altres medis que puguin servir per eventualitats o puguin socórrer als operaris que puguin accidentar-se.

• El senyalitzador ha d’anar dotat d’una armilla de malla lleugera i reflectant. • En la realització de l’excavació, s’ha de considerar la possibilitat de la presència d’alguns dels serveis afectat

(línies elèctriques subterrànies, conduccions de gas, conduccions d’aigua, telefonia, clavegueram).

• Si en el solar es té constància de la presència d’alguna línia d’electricitat subterrània, que creui o estigui instal·lada a escassa distància del traçament de la rasa a excavar, es realitzaran prospeccions per conèixer la seva correcta ubicació, i es realitzaran els tràmits oportuns amb l’empresa subministradora de l’electricitat perquè talli el subministrament elèctric d’aquestes línies abans d’iniciar els treballs, per evitar el risc de contacte elèctric.

• Si a causa de necessitats de programació de l’obra, quan iniciem els treballs d’excavació no s’ha tallat el subministrament elèctric d’aquesta línia, amb evident risc de contacte directe durant l’obertura de la rasa, haurà d’estar prohibida la realització de la mateixa mitjançant mitjans mecànics, només es permetrà l’excavació manual prenent totes les precaucions necessàries.

• En cas d’inundació, degut al nivell freàtic o a la pluja, es realitzarà, immediatament, l’eixugada corresponent per evitar així, el reblaniment de les bases al talús.

• Posat que, s’hagués de treballar a la mateixa vorera de la rasa els operaris hauran d’emprar el cinturó de seguretat convenientment lligat.

• L’operari emprarà a cada moment casc, guants, granota de treball, botes de seguretat de cuir en terreny sec, o botes de goma en presència de fangs.

• En cas d’usar el martell pneumàtic, a més, emprarà canelleres, protectors auditius, davantal. • S’ha de procurar la presència mínima dels treballadors al voltant de les màquines. • Es prohibeix la presència dels treballadors en el radi de gir de la retroexcavadora, prohibició que s’ha de

senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor. • Cal deixar el tall, en acabar els treballs, net i endreçat. • Per als futurs treballs, es mantindrà l’accés a la cota de fonamentació mitjançant l’escala, referida amb

anterioritat, incorporada a una bastida. • Es senyalitzarà l’obra amb els cartells d’advertència, prohibició i obligació en el seu accés i,

complementàriament, en els talls que sigui precís.

Pous • El personal encarregat de la realització dels pous haurà de conèixer els riscos específics, així com l’ús dels

mitjans auxiliars necessaris pel desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat en la mesura del possible.

• S’hauran d’estrebar les parets dels pous a mesura que es vagi aprofundint, sense que la distància entre el fons del pou i la vorera inferior de l’estrebament superi mai els 1,5 metres.

• A mesura que s’aprofundeixi el pou, s’haurà d’instal·lar en aquest, una escala que compleixi amb les disposicions exigides a la nostra legislació. Qualsevol estrebament, per senzill que sembli, haurà de ser realitzat i dirigit per personal competent i amb la deguda experiència.

• Als terrenys que siguin susceptibles d’inundació, els pous hauran de tenir de mesures que facilitin la ràpida evacuació dels treballadors.

• Posat que fos necessari bombejar constantment un pou, s’haurà de disposar d’un equip auxiliar de bombeig. • En tota excavació de pous s’emprarà un mesurador d’oxigen. • S’establirà una comunicació entre els treballadors de l’interior del pou i els de l’exterior. • Els treballadors que desenvolupin les seves tasques en l’excavació del pou hauran d’estar protegits, en la

mesura que es pugui, contra la caiguda d’objectes. • S’ha de protegir la part superior del pou amb tanques o bé amb baranes, arquits, etc. • Si l’excavació de pou es realitzés durant la nit s’haurà d’il·luminar convenientment la part superior i els entorns

del pou. • Sempre que hi hagi persones dins d’un pou, el fons del mateix haurà d’estar convenientment il·luminat i alhora,

disposarà d’una il·luminació d’emergència. • Els aparells elevadors instal·lats a sobre del pou hauran de:

- Tenir una resistència i una estabilitat suficients pel treball que aniran a exercir. - No ha de suposar cap perill pels treballadors que es trobin al fons del pou. - L’aparell elevador haurà de disposar d’un limitador de final de carrera, del ganxo, així com d’una

balda de seguretat instal·lada al seu mateix ganxo. - L’operador de grua que manipuli l’aparell elevador haurà de tenir la suficient visibilitat, perquè des de la

part superior pugui observar la correcta elevació de la càrrega sense cap risc per la seva part de caiguda al buit tot i utilitzant el cinturó de seguretat convenientment lligat.

- S’haurà de preveure el suficient espai lliure vertical entre la politja elevadora i el cubell quan aquest es trobi al capdamunt del pou.

- El cubell haurà d’estar lligat al ganxo, el qual haurà de disposar d’una balda de seguretat de manera que no es pugui desfermar .

- Els torns que es trobin col·locats a la part superior del pou, hauran de ser instal·lats de manera que es pugui enganxar i desenganxar el cubell sense cap perill .

- Quan s’utilitzi un torn accionat manualment s’haurà de col·locar al voltant de la boca del pou un plint de protecció.

- El tro d’hissar ha de tenir un fre, que s’haurà de comprovar abans de començar cada jornada. - No s’han d’omplir les galledes o baldes fins a la seva vora, si no fins només els dos terços de la seva

capacitat. - S’hauran de guiar durant el seu hissat els cubells plens de terra.

• Posat que sigui necessari, s’haurà d’instal·lar un sistema de ventilació forçat introduint aire fresc canalitzat cap al

lloc de treball. • En finalitzar la jornada o en interrupcions, llargues, es protegiran les boques dels pous de profunditat major de

1,30 m. amb un tauló resistent, xarxes o qualsevol altre element equivalent. • En cas de realitzar l’excavació del pou en una zona pels vianants i amb trànsit de vehicles es realitzarà un

tancant de manera que els vehicles romanguin a una distància mínima de 2 metres i en cas de trànsit de vianants a 1 metre.

• En tots dos casos, es senyalitzarà amb les respectives senyales viàries de “perill obres" s’il·luminarà, per la nit, mitjançant punts de llum destellants.

• L’operari emprarà a cada moment casc, guants, granota de treball, botes de seguretat de cuir en terreny sec, o botes de goma en presència de fangs.

• Posat que s’empri el martell pneumàtic, a més, emprarà canelleres, protectors auditius, davantal. • Qualsevol mena de consum elèctric haurà d’estar protegida mitjançant un interruptor diferencial, per evitar el

risc de contacte elèctric no desitjat degut a un defecte d’aïllament. • Cal vetllar per a que els cables conductors i la infraestructura "aparellage" de connexió estiguin en bon estat,

substituint-les posat que s’observi qualsevol mena de deteriorament. • S’ha de procurar la presència mínima dels treballadors al voltant de les màquines. • És prohibida la presència dels treballadors en el radi de gir de la retroexcavadora, prohibició que s’ha de

senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor. • Cal deixar el tall d’obra, en acabar els treballs, net i endreçat. • Pels futurs treballs es mantindrà l’accés a la cota de fonamentació mitjançant l’escala, esmentada amb

anterioritat, incorporada a una bastida. • Es senyalitzarà l’obra amb els cartells d’advertència, prohibició i obligació en el seu accés i,

complementàriament, als talls on sigui precís.

Elements Auxiliars

En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’empraran pel desenvolupament d’aquesta activitat, que complirà amb la normativa següent:

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra atenent als criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)

RASES I POUS 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives esmentades a les normes de seguretat es troben constituïdes per: • Tanques tubulars de peus drets de limitació i protecció, de 90 cm. d’alçada; o palanques de peus inclinats units

a la part superior per un tauló de fusta. Senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat : • Senyal de perill indefinit. • Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. • Senyal de limitació de velocitat. • Senyal de prohibit avançar. • Senyal manual de "stop" i "direcció obligatòria". • Balisament destellant per a la seguretat de la conducció nocturna. Senyalització de seguretat en el Treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. • Senyal d’advertència de risc elèctric. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria de la vista • Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997).

RASES I POUS 5.- Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: • Treballs d’excavació i transports mecànics (conductors):

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó antivibratori (de manera especial a les traginaries de trabuc “dúmpers” de petita cilindrada).

• Treball en rases i pous (operaris) :

- Cascos. - Botes de seguretat de cuir pels llocs secs. - Botes de seguretat de goma pels llocs humits. - Guants de lona i cuir (tipus americà). - Granota de treball. - Protecció auditiva (auriculars o tampons). - Canelleres. - Armilla de malla lleugera i reflectant.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts al RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

PAVIMENTS 1.- Introducció.

1.1 Definició:

Element superficial que, aplicat a un sòl, està destinat a millorar les seves propietats i/o aspecte.

1.2 Tipus de revestiments: • peces rígides: revestiment de sòls i escales interiors i exteriors amb peces dels següents materials: pedra

natural o artificial, ceràmica, ciment, terratzo, formigó, fusta i xapa d’acer. • flexibles: revestiment de sòls i escales a interiors, amb llosetes, rajoles i rotllos dels següents materials: moqueta

de fibres naturals o sintètiques, linòleum, PVC i a interiors i exteriors amb rotllos i rajoles de goma i policloroprè. • soleres: revestiment de sòls naturals a l’interior d’edificis amb capa resistent de formigó en massa, la superfície

superior de la qual quedarà vista o rebrà un revestiment.

1.3 Observacions generals:

En aquesta activitat, per facilitar el transport vertical, s’empraran gruetes de petita capacitat, sistemes de bombatge pneumàtic de morters o assimilables. Aplec de material paletitzat, les elevacions del qual s’haurien d’haver realitzat abans del desmuntatge de la grua. Als treballs interiors, s’ha de garantir la il·luminació a les zones de pas i de treball mitjançant punts de llum, la potència dels quals ha de ser d’una intensitat lumínica mèdia de 100 lux. S’ha de considerar, abans de l’inici d’aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimètriques de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra; les instal·lacions d’higiene i benestar així com també, les preses provisionals d’obra (aigua i electricitat).

PAVIMENTS 1.- Definició i descripció.

1.1 Definició:

Element superficial que, aplicat a un sòl, està destinat a millorar les seves propietats i/o aspecte.

1.2 Descripció: • tipus de revestiments amb peces rígides:

- amb rajoles de pedra, ceràmiques rebudes amb morter, ceràmiques enganxades, de ciment, de ciment permeable, de terratzo, de formigó, de parquet hidràulic, de fosa, de xapa d’acer i d’asfalt.

- amb llistons d’empostissar (mosaic). - amb posts (fusta). - amb lloses de pedra. - amb plaques de formigó armat. - amb llambordins de pedra i formigó.

• tipus de revestiments flexibles:

- Llosetes de moqueta autoadhesives, de linòleum adherides, de PVC homogeni o heterogeni adherides a tocar o soldades.

- Rotlles de moqueta adherits, tesats per adhesió o tesats per llates d’empostissar; de linòleum adherits, de goma adherits o rebuts amb ciment, de PVC homogeni o heterogeni adherits amb juntes a tocar o soldades.

- Rajoles de policloroprè adherides o rebudes amb ciment, de goma adherides o rebudes amb ciment. • tipus de soleres: per a instal·lacions, lleugeres, semipesants i pesants. En la realització d’aquesta activitat constructiva, abans del seu inici, s’ha de garantir el subministrament dels elements necessaris per la seva construcció. Per això s’haurà de considerar un previ aplec de material a les respectives plantes. Aquest aplec de material s’elevarà mitjançant la maquinària instal·lada per a aquella fi: grues, muntacàrregues, gruetes, etc. El transport s’auxiliarà mitjançant toros a la corresponent planta. El transport del material paletitzat des del camió o magatzem fins els aparells elevadors es realitzarà mitjançant el carretó elevador. Per realitzar els paviments serà imprescindible considerar el següent equip humà: • operadors de grua. • enrajoladors i d’altres. • operadors de carretó elevador. També serà necessari tenir en compte els mitjans auxiliars necessaris per dur a terme la realització dels paviments: • Maquinària: formigonera pastera, bomba de morter, traginadora de trabuc “dúmper” de petita cilindrada per

transport auxiliar, carretó elevador, toro, etc. • Estris. • Eines manuals. • Presa provisional d’aigua. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lacions d’higiene i benestar.

PAVIMENTS 2.- Relació de riscos i la seva avaluació.

A la relació de les causes dels accidents s’ha tingut en compte la guia d’avaluació de riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, considerant a cada activitat només els riscos més importants. I a la seva avaluació s’han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l’obra, considerant que: la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el risc, i la gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del risc. A la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ésser modificada en funció de la tecnologia que aporti l’empresa constructora o empreses que intervinguin al procés constructiu, segons disposa l’Article 7 del R. D. 1627/1997, de 24 d’octubre. L’objectiu principal d’aquesta avaluació és el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar, o al seu cas, controlar i reduir aquests riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació. Riscos Probabilit

at Gravetat Avaluació

del risc 1.-Caigudes de persones a diferent nivell. BAIXA MOLT GREU MEDI 2.-Caigudes de persones al mateix nivell MÈDIA GREU MEDI 4.-Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 5.-Caiguda d’objectes. BAIXA GREU BAIX 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. MÈDIA GREU MEDI 10.-Projecció de fragments o partícules MÈDIA LLEU BAIX 11.-Atrapaments per o entre objectes. BAIXA GREU BAIX 13.-Sobreesforços. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MÈDIA GREU MEDI 17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MÈDIA GREU MEDI 18.-Contactes amb substàncies càustiques o corrosives

MÈDIA GREU MEDI

20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU MEDI 21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 26.-O. R.: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MEDI 27.-Malalties causades per agents químics. MÈDIA GREU MEDI

OBSERVACIONS:

(8) Risc causat pel moviment d’elements mòbils de maquinària de bombatge de material o degut a la manipulació de l’esmoladora angular. (11) En treballs de manutenció de càrregues paletitzades. (16) Risc específic en treballs de poliment (18 I 27) Risc causat pel contacte de la pell amb el morter o a l’ús de dissolvents o pigments tòxics. (17, 20 i 21) Risc causat per l’ús de dissolvents. (26) Risc causat per la manipulació de peces per pavimentar.

PAVIMENTS 3.- Norma de Seguretat

POSADA A PUNT DE L’OBRA PER REALITZAR AQUESTA ACTIVITAT • Es garantirà el subministrament de material als diferents talls mitjançant la grua, el muntacàrregues d’obra; per

elements de poc pes, la grueta, i bombes per les elevacions de morters, formigons i materials a granel. • Donats els treballs que es desenvolupen a l’activitat de revestiments s’ha d’assegurar que ja estan construïdes

les instal·lacions d’Higiene i Benestar definitives per l’execució de la resta de l’obra.

PROCÉS • El personal encarregat de la realització dels paviments ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans

auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible. • Per evitar el risc de caiguda al mateix nivell s’haurà de mantenir el tall net, endreçat i ben il·luminat. • Per evitar el risc de caiguda a diferent nivell es respectaran les baranes de seguretat ja instal·lades a les

activitats anteriors (balconeres, cornises, etc.) • Si hi ha substàncies pastoses (pel poliment del paviment) s’haurà de limitar amb garlandes i senyalitzar el risc de

pis lliscós. • La il·luminació mínima a les zones de treball ha de ser de 100 lux, mesurats a una alçada sobre el paviment de

dos metres. • La il·luminació mitjançant portàtils es realitzarà emprant “portabombetes estancs amb mànec aïllant” i reixeta de

protecció de la bombeta; alimentats a 24 Volts. • El material paletitzat serà transportat mitjançant ungles portadores de palets convenientment bragat a la grua. • Si l’entrada de material paletitzat a planta es realitza amb la grua torre, ha de ser auxiliat per plataformes

específiques. • S’ha de controlar el bon estat de fleixat dels materials paletitzats. • Els fleixos s’han de tallar, doncs, posat que no es faci, aquests podrien convertir-se en un “llaç”, amb el qual, en

ensopegar, es produïssin caigudes a diferent nivell, i fins i tot des d’alçada. • En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per evitar cops, ferides i

erosions. • En la manipulació del toro es procurarà no introduir les mans ni els peus als elements mòbils, i en especial, es

tindrà la precaució de no posar el peu sota el palet. • Per evitar lumbàlgies es procurarà que el material a transportar manualment no superi els 30 Kg. • Es vigilarà en tot moment la bona qualitat dels aïllaments així com la correcta disposició d’interruptors

diferencials i magnetotèrmics al quadre de zona. • És prohibit de connectar cables als quadres de subministrament d’energia sense les clavilles mascle-femella. • Els operaris que realitzin la manipulació del material paletitzat hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir

i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat si en aquests treballs a desenvolupar hi ha risc de caiguda a diferent nivell.

Peces rígides • El tall de peces de paviment s’executarà a una via humida per evitar lesions als pulmons per treballar en

ambients amb pols neumoconiòtiques. • El tall de peces de paviment en via seca amb serra de trepar es realitzarà situant el tallador a sotavent, per

evitar en la forma del possible, de respirar els productes del tall en suspensió. • Posat que es realitzessin els talls amb serra circular o rotaflex (radial) es tindrà molt de compte amb la projecció

de partícules, per la qual cosa s’ha de fer a un lloc on el trànsit de personal sigui mínim, i cas de no ser així, s’haurà d’apantallar la zona de tall.

• Les peces de paviment s’aixecaran sobre palets convenientment fetes les vorades. • Les peces del paviment s’aixecaran a les plantes a sobre de plataformes emplintades, cas de no estar paletitzats

i totalment fetes les vorades. • Les peces s’hauran d’apilar correctament dins de la plataforma emplintada, apilades dins de les caixes de

subministrament i no es trencaran fins a l’hora d’utilitzar el seu contingut. • El conjunt apilat es fleixarà o lligarà a la plataforma d’hissat per evitar vessaments de la càrrega. • Les peces de paviment soltes s’hauran d’hissar perfectament apilades a l’interior de gàbies de transport per

evitar accidents per vessament de la càrrega. • Els sacs d’aglomerant s’hissaran perfectament apilats i fleixats o lligats a sobre de plataformes emplintades,

fermament amarrades per evitar vessaments. • Els llocs de trànsit de persones s’hauran d’acotar mitjançant cordes amb banderoles a les superfícies

recentment solades. • Les caixes o paquets de paviment s’aplegaran a les plantes linealment i repartides al costat dels talls, a on es

vagi a col·locar. • Les caixes o paquets de paviment mai s’han de disposar de mode que obstaculitzin les zones de pas.

• Quan estigui en fase de pavimentació un lloc de pas i comunicació interna de l’obra, es tancarà l’accés, indicant-se itineraris alternatius mitjançant senyals de direcció obligatòria.

• Els llocs en fase de poliment seran senyalitzats mitjançant un senyal d’advertència de “perill” amb rètol de “paviment lliscant”

• Les polidores i abrillantadores a emprar estaran dotades de doble aïllament, per evitar els accidents per risc elèctric.

• Les polidores i abrillantadores estaran dotades de cèrcol de protecció antiatrapaments, per contacte amb els raspalls i papers de vidre.

• Les operacions de manteniment i substitució o canvi d’aquells raspalls o papers de vidre es realitzaran amb la màquina “desendollada de la xarxa elèctrica”.

• Els llots, producte dels poliments, han de ser retirats sempre cap a les zones que no siguin de pas, i han de ser eliminats immediatament de la planta un cop finalitzat el treball.

• Els operaris que realitzin el transport de material hauran d’emprar el casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball i botes de cuir de seguretat.

• Els operaris que manipulin llots, morters, etc. hauran d’emprar casc de seguretat, guants de neoprè o làtex, granota de treball, botes de goma de seguretat amb sola antilliscant.

• Els operaris que realitzin el tall de les peces hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat, ulleres antiimpactes i als casos en què es necessitin, màscara antipols.

• Els paquets de lamel·les de fusta seran transportats per un mínim de dos homes, per evitar accidents per descontrol de la càrrega i lumbàlgies.

• Els accessos a zones en fase d’arrebossats, s'assenyalaran amb “prohibit el pas” i amb un rètol de “superfície irregular”, per prevenir de caigudes al mateix nivell.

• Els llocs en fase de fregat amb paper de vidre, romandran constantment ventilats per tal d’evitar la formació d’atmosferes nocives (o explosives) per pols de fusta.

• Les màquines de fregar a emprar, estaran dotades de doble aïllament, per evitar accidents per contacte amb energia elèctrica.

• Les polidores a emprar tindran el manillar de maneig i control revestit de material aïllant de l’electricitat. • Les operacions de manteniment i substitució dels papers de vidre es realitzaran sempre amb la màquina

"desendollada de la xarxa elèctrica”. • Les serradures produïdes seran escombrades mitjançant raspalls i eliminades immediatament de les plantes. • Es disposaran a cada planta petits contenidors per emmagatzemar les deixalles generades; que s'hauran

d’evacuar als muntacàrregues.

Flexibles • Les caixes de llosetes o rotlles s’aplegaran a les plantes linealment i repartides al costat dels talls on s’hagin

d’emprar, situades el més allunyats possible dels trams, per evitar sobrecàrregues innecessàries. • Els aplecs de material mai es disposaran de manera que obstaculitzin els llocs de pas. • És prohibit d’abandonar i deixar encesos els encenedors i bufadors; un cop utilitzats s’apagaran immediatament,

per tal d’evitar incendis. • Durant l’ús de coles i dissolvents, es mantindrà constantment un corrent d’aire suficient per a la renovació

constant, evitant atmosferes tòxiques. • S’establirà un lloc per l’emmagatzematge de coles i dissolvents; aquest magatzem haurà de mantenir una

ventilació constant. • És prohibit de mantenir i emmagatzemar coles i dissolvents a recipients sense estar perfectament tancats, per

evitar la formació d’atmosferes nocives. • Els paviments plàstics s’emmagatzemaran separadament dels dissolvents i coles, per evitar incendis. • S’instal·laran dos extintors de pols química seca ubicats cada un d’ells al costat de cada porta del magatzem (al

de dissolvents i al de productes plàstics) • S’instal·laran rètols de perill d’incendis i de no fumeu a sobre de la porta del magatzem de coles i dissolvents i

del magatzem de productes plàstics. • En l’accés a cada planta on s’estiguin utilitzant coles i dissolvents, s’instal·larà un rètol de no fumeu.. • Els recipients d’adhesius inflamables i dissolvents estaran, allunyats de qualsevol focus de calor, foc o espurna. • És prohibit d’abandonar directament a terra, tisores, ganivets, grapadores, etc. • Els operaris hauran d’emprar casc de seguretat, guants de neoprè, granota de treball, botes de cuir de seguretat

i màscara de filtre químic si l’adhesiu conté productes volàtils químics tòxics.

ELEMENTS AUXILIARS

En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’empraran pel desenvolupament d’aquesta activitat:

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 R.D. 1627/1997)

PAVIMENTS 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per: • Baranes de seguretat formades per muntants, barra intermèdia i sòcol. La barana ha de ser de 90 cm., i el

passamà ha de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els muntants (guardacossos) hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

• Baranes modulars formades per una carcassa perimètrica de tub buit de 30x30x1 mm. i reforç central amb tub buit, i a la part central d’aquest mòdul es col·locarà un tramat de protecció format per malla electrosoldada de 150x150 mm. i gruix de ferro de 6 mm. Aquesta barana modular estarà sustentada per un guardacòs en forma de muntant.

• Extintor de pols química seca. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal de perill. • Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d’advertència de risc elèctric. • Senyal d’advertència de risc d’incendi. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de no fumeu. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció obligatòria de la vista. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 R.D. 1627/1997).

PAVIMENTS 5.- Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: • Treballs de transport (conductors i operadors de grua):

- Cascos de seguretat. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó antivibratori (especialment a traginadores de trabuc “dúmpers” de petita cilindrada).

• Pels treballs amb coles i dissolvents:

- Cascos de seguretat. - Guants de goma (neoprè). - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Màscara amb filtre químic o mecànic segons el tipus de producte. - Pantalla facial, si s’escau.

• Pels treballs amb morters, formigons i llots:

- Cascos de seguretat. - Guants de goma (neoprè). - Granota de treball. - Botes de goma de seguretat.

• Pels treballs de col·locació de paviment:

- Cascos de seguretat. - Guants de cuir i lona (tipus americà). - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Genolleres. - Ulleres antiimpactes als casos de paviments rígids. - Màscara antipols, als casos de tall de paviments rígids.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 R.D. 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel R.D. 773/1997, del 30 de maig; R.D. 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. • Els operaris que realitzin la col·locació del vidre hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus

americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat si en aquests treballs a desenvolupar hi ha risc de caiguda a diferent nivell.

ELEMENTS AUXILIARS

En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’empraran pel desenvolupament d’aquesta activitat.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)

RAM DE FUSTER 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives a què fan referència les normes de seguretat estaran constituïdes per: • Baranes de seguretat formades per muntants, passamà, barra intermèdia i sòcol. L’alçada de la barana ha de

ser de 90 cm., i el passamà ha de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els muntants (guardacossos) hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

• Baranes modulars formades per una carcassa perimètrica de tub buit de 30x30x1 mm. i reforç central amb tub buit i, a la part central d’aquest mòdul es col·locarà un tramat de protecció format per malla electrosoldada de 150x150 mm. i gruix de ferro de 6 mm. Aquesta barana modular estarà sustentada per un guardacòs en forma de muntant.

• Marquesines o viseres de protecció que volin entre 1,5 i 2 metres quallades amb taulons de 2,5 cm. de gruix i 20 cm. d’ample.

• Extintor de pols química seca. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d'abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal d’advertència de caiguda d’objectes. • Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. • Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d’advertència de risc elèctric. • Senyal d’advertència de risc d’incendi. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de no fumeu. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció obligatòria de la vista. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. • Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997).

INSTAL·LACIONS 1.- Introducció.

1.1 Definició:

Col·locació i muntatge d’un conjunt d’aparells, conduccions, accessoris, etc., destinats a proporcionar un servei.

1.2 Tipus d’instal·lacions: • Electricitat i audiovisuals: (ref. InsEl1,2,3,4,5,6,7,8) consisteix, amb les corresponents ajudes de maçoneria, en

l’obertura de regates, allotjament al seu interior de les conduccions de repartiment i el posterior tancament de les regates, en el cas d’instal·lacions encastades. A més, s’inclou la instal·lació de caixes de distribució, els mecanismes de comandament, els elements de seguretat, etc. que són necessaris pel correcte funcionament del sistema d’il·luminació, telefonia, vídeo, TV, megafonia, l’accionament de la maquinària, etc. instal·lats a un edifici.

• Instal·lació de conductes fluids (subministrament, evacuació i contra incendis) : (ref. InsFl1,2,3,4,5,6,7,8) - Fontaneria. - Sanejament. - Calefacció. - Gas

• Instal·lació d’aire condicionat: (ref. InsAi1,2,3,4,5,6,7,8) • Antenes i parallamps: (ref. InsAn1,2,3,4,5) s’inclou des de la col·locació del pal de les antenes receptores i de

les línies de repartiment, fins l’arribada del subministrament dels diferents punts de connexió dels aparells interiors.

• Ascensors i muntacàrregues: (ref. InsAs1,2,3,4,5,6,7) partint del buit previst ja de les fases d’estructura i tancaments, es procedirà, d’una banda, a la col·locació de les portes exteriors d’accés a la cabina, i d’altra banda, a la instal·lació de guies, maquinària, contrapesos i cabina exterior del buit.

1.3 Observacions generals:

S’haurà de considerar una previsió d’elements auxiliars com bastides de cavallets, escales de mà i tisora, eines manuals, etc. Als treballs interiors, s’ha de garantir la il·luminació a les zones de pas i de treball mitjançant punts de llum, la potència dels quals ha de ser d’una intensitat lumínica mèdia de 100 lux. S’ha de considerar, abans de l’inici d’aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimètriques de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra; les instal·lacions d’higiene i benestar, així com també, les preses provisionals d’obra (aigua i electricitat).

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I ÀUDIO-VISUALS 1.- Definició i descripció.

1.1 Definició:

Instal·lació elèctrica: Conjunt de mecanismes i utillatges destinats a la distribució i consum d’energia elèctrica a 220/380 volts, des del final de la presa de la companyia subministradora fins a cada punt d’utilització de l’edifici. Instal·lació d’àudio-visuals: Conjunt de sistemes electrònics destinats a la transmissió per cable de senyals elèctriques d’alta freqüència per a les funcions de telefonia, tèlex, vídeo, megafonia, TV, etc.

1.2 Descripció:

Les instal·lacions per cable per a la transmissió dels impulsos elèctrics de freqüència industrial (instal·lació elèctrica de 220/380 volts) i d’alta freqüència (instal·lació d’àudio-visuals de molt baixa tensió) es realitzaran mitjançant cables entubats, i a cada punt de distribució hi haurà la seva corresponent caixa de connexions. S’han d’individualitzar les canalitzacions segons les diferents funcions a exercir: electricitat, telefonia, vídeo, megafonia, TV per cable, etc. Els tubs o canalitzacions que porten cables poden anar encastats o vistos, així com les seves caixes de distribució, que hauran de tenir accés per realitzar les operacions de connexió i reparació. En la realització d’aquestes activitats, abans del seu inici, s’ha de garantir el subministrament dels materials necessaris per dur a terme la instal·lació. Per fer-ho, s’haurà de considerar un previ aplec de material a un espai predeterminat tancat(cables, tubs, etc.). Per realitzar la instal·lació elèctrica i d’àudio-visuals serà imprescindible considerar el següent equip humà: • electricistes. • ajudes de maçoneria. També serà necessari tenir en compte els mitjans auxiliars necessaris per dur a terme la realització de la instal·lació: • Estris: escala de tisora, escala de mà, proteccions col·lectives i personals, etc. • Eines manuals: comprovants de tensió (voltímetre), pistola fixa-claus, perforadora portàtil, màquina per fer

regates, etc. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lacions d’higiene i benestar.

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I AUDIOVISUALS 2.- Relació de riscos i la seva avaluació.

En la relació de les causes dels accidents s’ha tingut en compte la guia d’avaluació de riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, considerant a cada activitat només els riscos més importants. I a la seva avaluació s’han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l’obra, considerant que: la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el risc, i la gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del risc. En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ésser modificada en funció de la tecnologia que aporti l’empresa constructora o empreses que intervinguin al procés constructiu, segons disposa l’Article 7 del R. D. 1627/1997, de 24 d’octubre. L’objectiu principal d’aquesta avaluació és el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar, o al seu cas, controlar i reduir aquests riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació. Riscos Probabilitat Gravetat Avaluació

del risc 1.-Caigudes de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 4.-Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 5.-Caiguda d’objectes. MÈDIA GREU MEDI 9.-Cops amb objectes o eines. MÈDIA LLEU BAIX 10.-Projecció de fragments o partícules. ALTA LLEU BAIX 13.-Sobreesforços. MÈDIA GREU MEDI 15.-Contactes tèrmics. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. ALTA MOLT GREU ELEVAT 26.-O. R.: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MEDI 28.-Malalties causades per agents físics. MÈDIA GREU MEDI

OBSERVACIONS :

(10) Risc específic de l’operari que manipula la màquina de fer regates.

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I ÀUDIO-VISUALS 3.- Norma de Seguretat

POSADA A PUNT DE L’OBRA PER REALITZAR AQUESTA ACTIVITAT • Donats els treballs que es desenvolupen a l’activitat, s’ha d’assegurar que ja estan construïdes les instal·lacions

d’Higiene i Benestar definitives per a l’execució de la resta de l’obra.

PROCÉS

Xarxa interior elèctrica i àudio-visual • El personal encarregat del muntatge de la instal·lació ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans

auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible. • Per evitar el risc de caiguda al mateix nivell, s’haurà de mantenir el tall net i endreçat. • Per evitar el risc de caiguda a diferent nivell, es respectaran les baranes de seguretat ja instal·lades a les

activitats anteriors (balconeres, cornises, etc.). • En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per evitar cops, ferides i

erosions. • Els operaris que realitzin el transport del material hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus

americà), granota de treball i botes de cuir de seguretat. • Es vigilarà en tot moment la bona qualitat dels aïllaments així com la correcta disposició d’interruptors

diferencials i magnetotèrmics al quadre de zona. • En la fase d’obra d’obertura i tancament de regates, es tindrà cura de l’ordre i la neteja del tall per evitar el risc

d’ensopegades. • La il·luminació mínima a les zones de treball ha de ser de 100 lux, mesurats a una alçada sobre el paviment de


protecció de la bombeta; alimentats a 24 Volts. • És prohibida la connexió de cables als quadres de subministrament elèctric d’obra, sense la utilització de les

clavilles mascle-femella. • Les escales de mà a utilitzar, seran tipus tisora, dotades amb sabates antilliscants i cadeneta limitadora

d’obertura, per evitar els riscos de caiguda a diferent nivell degut a treballs realitzats sobre superfícies insegures. • En la realització del cablejat, penjat i connexió de la instal·lació a zones de risc de caiguda al buit (escales,

balconeres, etc.) es protegirà el buit mitjançant una xarxa de seguretat. • Les eines a emprar pels electricistes instal·ladors, estaran protegides per doble aïllament (categoria II). • Les eines dels instal·ladors, els aïllaments de les quals estiguin deteriorats, seran retirades i substituïdes per

altres en bon estat de manera immediata. • Per evitar la connexió accidental a la xarxa de la instal·lació elèctrica de l’edifici, l’últim cablejat que s’executarà

serà el que vagi del quadre general al de la companyia subministradora, guardant a un lloc segur els mecanismes necessaris per a la connexió, que seran els últims a instal·lar-se.

• Les proves de funcionament de la instal·lació elèctrica seran anunciades a tot el personal abans d’iniciar-se, per evitar accidents.

• Abans de fer entrar a càrrega la instal·lació elèctrica, s’haurà de fer una revisió a fons de les connexions de mecanismes, proteccions i empalmaments dels quadres elèctrics, d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

• Els operaris que realitzin la instal·lació de la xarxa interior hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà) o guants aïllants si els calgués, granota de treball i botes de cuir de seguretat.

Xarxa exterior elèctrica • El personal encarregat del muntatge de la instal·lació ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans

auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible. • La instal·lació dels cables d’alimentació des de la presa fins els punts, es realitzarà entubats i enterrats a rases. • A la realització de les rases es tindrà en compte la normativa d’excavació de rases i pous (MovEZ). • Les connexions es realitzaran sempre sense tensió a les línies. • Durant l’hissat dels pals o bàculs a zones de trànsit, s’acotarà una zona amb un radi igual a l’alçada d’aquests

elements més cinc metres. • Es delimitarà la zona de treball amb tanques indicadores de la presència de treballadors amb senyals previstes

per al codi de circulació, i per la nit, aquestes es senyalitzaran amb llums vermells. • Durant l’hissat d’aquests bàculs o pals, es vigilarà en tot moment que es respectin les distàncies de seguretat

respecte a d’altres línies d’Alta Tensió aèries que hi hagi pels voltants, és a dir: per a tensions no superiors a 66 Kv, a una distància de 3 metres, i superiors a 66 Kv, a una distància de seguretat de 5 metres.

• Els operaris que realitzin la instal·lació de la xarxa exterior hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball i botes de cuir de seguretat.

Estació transformadora d’Alta a Baixa Tensió • El personal encarregat del muntatge de la instal·lació ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans

auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible. • Durant el procés d’instal·lació es deixaran les línies sense tensió, tenint en compte les cinc regles d’or de

seguretat als treballs a línies i aparells d’Alta Tensió: • Obrir amb tall visible totes les fonts de tensió mitjançant interruptors i seccionadors que assegurin la

impossibilitat de tancament intempestiu. • Enclavament o bloqueig, si és possible, dels aparells de tall. • Reconeixement de l’absència de tensió. • Posar a terra i en curtcircuit totes les possibles fonts de tensió. • Col·locar els senyals de seguretat adequades, delimitant la zona de treball. • S’haurà de garantir l’absència de tensió mitjançant un comprovant adequat abans de qualsevol manipulació. • En el lloc de treball es trobaran presents com a mínim dos treballadors, que hauran d’emprar casc de seguretat,

protecció facial, guants aïllants, catifa aïllant, banqueta i perxa. • L’entrada en servei de les estacions de transformació, tant d’Alta com de Baixa Tensió es realitzarà amb l’edifici

desallotjat de personal, en presència del comandament d’obra i de la direcció facultativa. • Abans de fer entrar en servei les estacions de transformació es procedirà a comprovar l’existència real a la sala

de la banqueta de maniobres, perxes de maniobres, extintors de pols química seca i farmaciola, i que els operaris es trobin vestits amb les peces de protecció personal.

• Pels treballs de revisió i manteniment del Centre de Transformació estaran dotats dels elements següents: • placa d’identificació de cel·la. • Instruccions pel que fa a perills que presenten els corrents elèctrics i els socors a impartir a les víctimes. • Esquema del centre de transformació. • Perxa de maniobra. • Banqueta aïllant. • Insuflador per a la respiració boca a boca. • En l’entrada del centre es col·locaran plaques per a la identificació del centre i triangle d’advertència de perill. • En els treballs d’instal·lació del grup transformador i annexos s’hauran de considerar els treballs auxiliars de

maçoneria, que es regiran segons la norma CinLa i treballs de soldadura per a la col·locació de ferramentes que es regiran segons la norma de soldadura elèctrica EstAc5.

• La col·locació del grup transformador s’auxiliarà mitjançant una grua mòbil que haurà de complir amb la normativa de grues mòbils de ConMu4.

• S’ha de tenir en compte que pels treballs a realitzar a les estacions d’Alta Tensió s’ha de considerar el “Reglament sobre Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació” (RD 3275/1982 de 12 de novembre, BOE 288 d’1 de desembre de 1982. Ordre de 23 de juny de 1988, BOE de 5 de juliol de 1988).

• Pels treballs a realitzar a les estacions de Baixa Tensió s’ha de considerar el “Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i la Instrucció Tècnica Complementària del 9 d’octubre de 1973”

ELEMENTS AUXILIARS

En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’empraran per realitzar els treballs d’aquesta activitat.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I ÀUDIO-VISUALS 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per: • Xarxes de seguretat horitzontals o verticals segons el cas, seran de poliamida, amb un diàmetre mínim de la

corda de 4 mm. i una llum de malla màxima de 100x100 mm. La xarxa anirà proveïda de corda perimètrica de poliamida de 12 mm. de diàmetre com a mínim, convenientment ancorada. L’ancoratge òptim de les xarxes són els elements estructurals, donat que així la xarxa pot quedar convenientment tensa de manera que pugui suportar al centre un esforç de fins a 150 Kp.

• Baranes de seguretat formades per muntants, passamà, barra intermèdia i sòcol. L’alçada de la barana ha de ser de 90 cm., i el passamà ha de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els muntants (guardacossos) hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

• Baranes modulars formades per una carcassa perimètrica de tub buit de 30x30x1 mm. i reforç central amb tub buit i a la part central d’aquest mòdul es col·locarà un tramat de protecció format per malla electrosoldada de 150x150 mm. i gruix de ferro de 6 mm. Aquesta barana modular estarà sustentada per un guardacòs en forma de muntant.

• Extintor de pols química seca. Senyalització de seguretat al Treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d’advertència de risc elèctric. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció obligatòria de la vista. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. • Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997).

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I ÀUDIO-VISUALS 5.- Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: • Treballs de transport:

- Cascos de seguretat. - Guants de cuir i lona (tipus americà). - Botes de seguretat. - Granota de treball.

• Pels treballs d’instal·lació (baixa tensió i ÀUDIO-VISUALS) :

- Cascos de seguretat. - Guants de cuir i lona (tipus americà). - Guants aïllants, si els calgués. - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Cinturó de seguretat, si els calgués.

• Pels treballs d’instal·lació (alta tensió) :

- Cascos de seguretat. - Guants aïllants. - Granota de treball. - Botes aïllants. - Protecció d’ulls i cara. - Banqueta aïllant i/o catifa aïllant. - Perxa aïllant.

• Pels treballs de maçoneria (ajudes) :

- Cascos de seguretat. - Guants de cuir i lona (tipus americà). - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Ulleres antiimpactes (en realitzar regates). - Protecció de les oïdes (en realitzar regates). - Màscara amb filtre mecànic antipols (en realitzar regates).

• Pels treballs de soldadura elèctrica:

- Cascos de seguretat. - Pantalla amb vidre inactínic. - Guants de cuir. - Mandil de cuir. - Granota de treball. - Botes de cuir amb polaines.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors amb els mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció Individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

INSTAL·LACIONS PER A FLUIDS (Aigua i Gas) 1.- Definició i descripció.

1.1 Definició:

Instal·lació de fontaneria i aparells sanitaris: conjunt d’instal·lacions per a aigua potable (bombes, vàlvules, comptadors, etc.), conduccions (muntants), distribució per plantes i aparells pel subministrament i consum. Instal·lació de sanejament: sistemes d’evacuació i tractament d’aigües brutes. Instal·lació de gas: conjunt d’instal·lacions per al subministrament de gas (vàlvules, comptadors, etc.), conduccions (muntants), distribució per plantes i aparells pel subministrament i consum. Instal·lació de calefacció: conjunt format pel calefactor, radiadors i conduccions que fan moure l’aigua calenta, no superior a 90 ºC, per un circuit tancat, per augmentar la temperatura ambiental mitjançant la radiació tèrmica dels radiadors.

1.2 Descripció: Considerarem dos tipus d’instal·lacions de fluids: • les connectades a una xarxa de subministrament o evacuació pública: aigua, sanejament i gas. • les que són totalment independents: calefacció. En la realització d’aquestes activitats, abans del seu inici, s’ha de garantir el subministrament dels materials necessaris per dur a terme la instal·lació. Per fer-ho, s’haurà de considerar un previ aplec de material a un espai predeterminat tancat (cables, tubs, etc.). Per realitzar la instal·lació de conductes de fluids, serà imprescindible considerar l’equip humà següent: • lampistes. • paletes. • operari que realitza les regates. També serà necessari tenir en compte els mitjans auxiliars necessaris per dur a terme la realització de la instal·lació: • Estris: bastida modular tubular, bastiment penjat, bastida de cavallets, escala de tisora, escala de mà,

passarel·les, proteccions col·lectives i personals, etc. • Eines manuals: comprovant de tensió (voltímetre), pistola fixa-claus, perforadora portàtil, màquina per fer

regates (regatadora elèctrica), màquina de forjar, esmoladora angular, etc. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lació provisional d’aigua. • Instal·lacions d’higiene i benestar.

INSTAL·LACIONS PER A FLUIDS (Aigua i Gas) 2.- Relació de riscos i la seva avaluació.

A la relació de les causes dels accidents s’ha tingut en compte la guia d’avaluació de riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, considerant a cada activitat només els riscos més importants. I a la seva avaluació s’han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l’obra, considerant que: la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el risc, i la gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del risc. A la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ésser modificada en funció de la tecnologia que aporti l’empresa constructora o empreses que intervinguin al procés constructiu, segons disposa l’Article 7 del R. D. 1627/1997, de 24 d’octubre. L’objectiu principal d’aquesta avaluació és el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar, o al seu cas, controlar i reduir aquests riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació. Riscos Probabilitat Gravetat Avaluació

del risc 1.-Caigudes de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 3.-Caiguda d’objectes per desplom. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 4.-Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 5.-Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 7.-Cops contra objectes immòbils. MÈDIA LLEU BAIX 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. MÈDIA GREU MEDI 9.-Cops amb objectes o eines. MÈDIA LLEU BAIX 10.-Projecció de fragments o partícules. MÈDIA LLEU BAIX 13.-Sobreesforços. MÈDIA GREU MEDI 15.-Contactes tèrmics. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MÈDIA GREU MEDI 19.-Exposició a radiacions. MÈDIA GREU MEDI 20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU MEDI 21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 28.-Malalties causades per agents físics. MÈDIA GREU MEDI

OBSERVACIONS :

(3) Risc degut al desplom de bastides de façana i/o lliscaments de terres en rases. (8) Risc específic en l’ús de la màquina de fregar i serra circular manual per a fusta. (10) Risc específic de l’operari que manipula la màquina de fer regates i la pistola fixa-claus. (19) Risc causat per les radiacions d’infraroigs generades en l’ús del bufador. (28) Risc causat per les radiacions d’infraroigs generades en l’ús del bufador i a la manipulació de la màquina de fer regates.

INSTAL·LACIONS PER A FLUIDS (Aigua i Gas) 3.- Norma de Seguretat

POSADA A PUNT DE L’OBRA PER REALITZAR AQUESTA ACTIVITAT • Donats els treballs que es desenvolupen a l’activitat, s’ha d’assegurar que ja estan construïdes les instal·lacions

d’Higiene i Benestar definitives per a l’execució de la resta de l’obra.

PROCÉS

Xarxa interior • El personal encarregat del muntatge de la instal·lació ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans

auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible. • Per evitar el risc de caiguda al mateix nivell, s’haurà de mantenir el tall net i endreçat. • Per evitar el risc de caiguda a diferent nivell, s’hauran de respectar les baranes de seguretat. • En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per evitar cops, ferides i

erosions. • Els operaris que realitzin el transport de material hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus

americà), granota de treball i botes de cuir de seguretat. • Es vigilarà en tot moment la bona qualitat dels aïllaments, així com la correcta disposició d’interruptors

diferencials i magnetotèrmics al quadre de zona. • En la fase d’obra d’obertura i tancament de regates, es posarà cura en l’ordre i la neteja del tall, per evitar el risc

d’ensopegades. • La il·luminació mínima a les zones de treball ha de ser de 100 lux, mesurats a una alçada sobre el paviment de


protecció de la bombeta, alimentats a 24 Volts. • És prohibit de connectar els cables als quadres de subministrament elèctric d’obra, sense la utilització de les

clavilles mascle-femella. • Les escales de mà a emprar hauran d’estar dotades amb sabates antilliscants i cadeneta limitadora d’obertura,

per evitar els riscos de caiguda a diferent nivell degut a treballs realitzats a sobre de superfícies insegures. • Les eines a emprar pels electricistes instal·ladors, estaran protegides per doble aïllament (categoria II). • Les eines dels instal·ladors, l’aïllament de les quals estigui deteriorat, seran retirades i substituïdes per d’altres

en bon estat de manera immediata.

Instal·lació de fontaneria, aparells sanitaris, calefacció i evacuació d’aigües residuals. • El magatzem pels aparells sanitaris, radiadors, etc. s’ubicarà a l’obra, a un local tancat. • Durant el transport, és prohibit d’emprar els fleixos dels paquets com anses. • Els blocs i aparells sanitaris fleixats a sobre de batees, es descarregaran fleixats amb l’ajuda del ganxo de la

grua. La càrrega serà guiada per un home mitjançant un cap guia que penjarà d’ella, per evitar els riscos de cops i enganxades.

• Els blocs d’aparells sanitaris, un cop rebuts a planta, es transportaran directament al lloc d’ubicació, per evitar accidents a les vies de pas intern.

• El taller magatzem s’ubicarà a un lloc senyalat de l’obra, i estarà dotat de porta, ventilació per corrent d’aire i il·luminació artificial si fos necessària.

• El transport de trams de canonada a l’espatlla per un sol home es realitzarà inclinant la càrrega cap a darrera, de manera que, l’extrem que vagi davant superi l’alçada d’un home, per tal d’evitar cops i ensopegades amb d’altres operaris a llocs poc il·luminats.

• Els bancs de treball es mantindran en bones condicions d’ús, evitant que s’aixequin estelles durant la feina. • Es reposaran les proteccions dels buits dels forjats un cop realitzat l’aplomat, per a la instal·lació dels muntants,

evitant així el risc de caiguda. L’operari, en realitzar l’operació de l’aplomat, emprarà el cinturó de seguretat contra les caigudes.

• Es rodejarà amb barana de seguretat els buits de forjat pel pas de tubs que no puguin cobrir-se després d’haver acabat l’aplomat, per evitar el risc de caiguda.

• Es mantindran nets de trossos i retalls els llocs de treball. Es netejaran a mesura que s’avanci, aplegant la runa per al seu vessament, pels conductes d’evacuació, per evitar el risc de trepitjades sobre objectes.

• És prohibit de soldar amb plom a llocs tancats. Sempre que s’hagi de soldar amb plom s’establirà un corrent d’aire de ventilació, per evitar el risc de respirar productes tòxics.

• El local destinat a emmagatzemar les bombones o ampolles de gasos liquats s’ubicarà a un lloc preestablert a l’obra; que haurà de tenir ventilació constant per corrent d’aire, porta amb pany de seguretat i il·luminació artificial.

• La il·luminació elèctrica del lloc on s’emmagatzemen les ampolles o bombones de gasos liquats es realitzarà mitjançant mecanismes estancs antideflagrants de seguretat.

• A sobre de la porta del magatzem de gasos liquats s’establirà un senyal normalitzada de “perill explosió” i un altre de “No fumeu”.

• Al costat de la porta del magatzem de gasos liquats s’instal·larà un extintor de pols química seca. • És prohibit l’ús d’encenedors i bufadors al costat de materials inflamables. • És prohibit de deixar els encenedors i bufadors encesos. • Es controlarà la direcció de la flama durant les operacions de soldadura per evitar incendis. • Les ampolles o bombones de gasos liquats es transportaran i romandran als carros portaampolles. • S’evitarà de soldar amb les ampolles o bombones de gasos liquats exposades al sol. • Es vigilarà en tot moment el bon estat dels manòmetres, i es vigilarà que a les mànegues hi hagi les vàlvules

antiretrocés. • Les instal·lacions de fontaneria a balcons, tribunes, terrasses seran executades un cop s’hagin aixecat els

parapets o baranes definitives. • Els operaris que realitzin la instal·lació de la xarxa interior hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i

lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat si els calgués. • Els operaris que realitzin regates hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà),

ulleres antiimpactes, protectors auditius, granota de treball i botes de cuir de seguretat. • Els operaris que realitzin treballs amb el bufador hauran d’emprar casc de seguretat, guants i maneguins de cuir,

espiell amb vidre fumat, granota de treball, mandil de cuir, botes de cuir de seguretat, polaines de cuir i màscara antifums tòxics si els calgués.

• Els operaris que realitzin treballs amb soldadura elèctrica hauran d’emprar casc de seguretat, guants i maneguins de cuir, pantalla amb vidre inactínic, granota de treball, mandil de cuir, botes de cuir de seguretat, polaines de cuir i màscara antifums tòxics si calgués.

• Els operaris que realitzin treballs de maçoneria hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà) o de neoprè, segons els casos, granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat si els calgués.

Xarxa exterior • El personal encarregat del muntatge de la instal·lació ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans

auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible. • La instal·lació dels conductes d’alimentació des de la xarxa general fins a l’edifici es realitzarà enterrada a rases. • En la realització de les rases i pericons, es tindrà en compte la normativa d’excavació de rases i pous. • Els operaris que realitzin la instal·lació de la xarxa exterior hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i

lona (tipus americà), granota de treball i botes de cuir de seguretat.

ELEMENTS AUXILIARS

En aquest apartat considerarem els nous elements auxiliars que s’empraran per realitzar els treballs d’aquesta activitat.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)

INSTAL·LACIONS PER A FLUIDS (Aigua i Gas) 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització.

Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per: - Baranes de seguretat formades per muntants, passamà, barra intermèdia i sòcol. L’alçada de la barana

ha de ser de 90 cm., i el passamà ha de tenir com a mínim 2,5 cm. de gruix i 10 cm. d’alçada. Els muntants (guardacossos) hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

- Extintor de pols química seca. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d'abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat:

- Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. - Senyal d’advertència de risc de caiguda a diferent nivell. - Senyal d’advertència de risc, material inflamable. - Senyal de prohibit el pas als vianants. - Senyal de no fumeu. - Senyal de protecció obligatòria del cap. - Senyal de protecció obligatòria dels peus. - Senyal de protecció obligatòria de les mans. - Senyal de protecció obligatòria del cos. - Senyal de protecció obligatòria de la vista. - Senyal de protecció obligatòria de la cara. - Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997).

INSTAL·LACIONS PER A FLUIDS (Aigua i Gas) 5.- Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: • Treballs de transport i fontaneria:

- Cascos de seguretat. - Guants de cuir i lona (tipus americà). - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó de seguretat, si calgués

• Pels treballs amb bufador:

- Cascos. - Ulleres de vidre fumat per a la protecció de radiacions d’infrarojos. - Guants de cuir. - Mandil de cuir. - Maneguins de cuir. - Granota de treball. - Botes de cuir amb polaines.

• Pels treballs de maçoneria (ajudes) :

- Cascos de seguretat. - Guants de cuir i lona (tipus americà) o de neoprè. - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Ulleres antiimpactes (en realitzar regates). - Protecció de les oïdes (en realitzar regates). - Màscara amb filtre antipols (en realitzar regates). - Cinturó de seguretat, si calgués

• Pels treballs de soldadura elèctrica:

- Cascos de seguretat. - Pantalla amb vidre inactínic. - Guants de cuir. - Mandil de cuir. - Granota de treball. - Botes de cuir amb polaines.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

ELEMENTS AUXILIARS

OXITALLADA • El subministrament i transport intern en l’obra de les ampolles de gas liquats es farà tenint present les següents

condicions: - Hauran d’estar protegides, les vàlvules de tall, amb la corresponent caperutxa protectora. - No es mesclaran les bombones de gasos diferents. - Les bombones s’hauran de transportar en batees engabiades en posició vertical i lligades.

• S’ha de prohibir que les bombones de gasos liquats romanguin exposades al sol de manera perllongada. • S’han d’emprar les bombones de gasos liquats en posició vertical. • S’ha de prohibir l’abandonament de les bombones després de la seva utilització. • Les bombones de gasos s´aplegaran a llocs d’emmagatzematge tot destriant les buides de les que estiguin

plenes. • El magatzem de gasos liquats s’ubicarà a l’exterior de l’obra, amb una ventilació constant i directa. • Es senyalitzaran les entrades al magatzem amb el senyal de perill d’explosió i no fumeu. • Es controlarà que el bufador romangui completament apagat un cop finalitzada la tasca. • S’haurà de comprovar que estiguin instal·lades les vàlvules antirretrocès de la flama. • S’ha de vetllar perquè no hagi cap fuita de gas a les mànegues d’alimentació. • Tots els operaris de l’oxitallada hauran de conèixer la següent normativa:

- S’ha d’utilitzar a cada moment els carros portabombones per a realitzar el treball amb major seguretat i comoditat.

- S’ha d’evitar que es colpegin les ampolles o que puguin caure des d’una alçada per eliminar la possibilitat d’accidents.

- L’operari haurà d’emprar casc de polietilè (pels desplaçaments per l’obra), elm de soldador (casc + careta de protecció) o pantalla de protecció de sustentació manual, guants de cuir, maneguins de cuir, polaines de cuir, davantal de cuir i botes de seguretat.

- No s’han d’inclinar les bombones de acetilè fins a esgotar-les. - No s’han d’utilitzar les bombones d’oxigen tombades. - Abans d’encendre l’encenedor, s’ha de comprovar que estiguin ben fetes les connexions de les

mànegues i que aquestes es trobin en perfecte estat . - Abans d’encendre l’encenedor, s’haurà de comprovar que estiguin instal·lades les vàlvules

antirretrocès, per evitar així possibles retrocessos de la flama. - Per comprovar que a les mànegues no hi ha cap fuita ,s’han de submergir, aquestes, sota pressió a un

recipient amb aigua. - No s’ha d’abandonar el carro portabombones en cap absència perllongada, s’ha de tancar sempre el

pas del gas i portar el carro a un lloc segur. - S’ha d’obrir sempre el pas de gas amb la clau apropiada. - S’han d’ evitar focs a l’entorn de les bombones de gasos liquats. - No s’ha de dipositar l’encenedor a terra. - S’assegurarà que la trajectòria de la mànega sigui el més curta possible. - Les mànegues d’ambdós gasos han de romandre unides entre si, mitjançant cinta adhesiva. - S’han d’utilitzar mànegues de colors diferents per a cada gas (oxigen color blau, acetilè color vermell) - No s’ha d’utilitzar l’acetilè per soldar o tallar materials que continguin coure ; encara que ho tinguin en

poca quantitat, donat que per petita que aquesta sigui serà suficient perquè es produeixi una reacció química i doni lloc a un compost explosiu.

- Posat que s’utilitzi l’encenedor per desprendre pintures, l’operari haurà d’emprar mascareta protectora amb filtres químics específics pels productes que vagi a cremar.

- Posat que es soldi o es tallin elements pintats s’haurà de fer a l’aire lliure o en un local ben ventilat. - Un cop utilitzades les mànegues s’hauran de recollir al carretó, així es realitzarà el treball d’una forma

més còmoda, ordenada i alhora més segura. - Es prohibit de fumar alhora que hom es troba soldant, tallant, o manipulant encenedors o bombones.

Tampoc es pot fumar al magatzem de les bombones.

ESCALES DE MÀ. • A les escales de fusta, el muntant ha de ser d’una sola peça i els graons han d’anar engalzats. • Posat que es pintés les escales de fusta, s’haurà de fer mitjançant vernís transparent. • No han de superar alçades superiors a 5 metres. • Per a alçades entre 5 i 7 metres s’hauran d’utilitzar muntants reforçats en el seu centre. • Per a alçades superiors a 7 metres s’hauran d’utilitzar escales especials. • Han de disposar de dispositius antilliscants a la base o ganxos de subjecció a la seva part superior .

• L’escala haurà de sobrepassar, en qualsevol cas, la distància d’1 metre el punt de desembarcada. • L’ascens o el descens per l’escala s’ha de realitzar de front a aquesta.

CAMIONS I TRAGINADORES DE TRABUC “DÚMPERS” DE GRAN TONATGE • S’ha de vetllar perquè els camions hagin superat la ITV reglamentària. • Els conductors de camions i traginadores de trabuc “dúmpers” hauran d’estar en possessió del corresponent

permís de conducció per al vehicle que condueixen. • Quan s’hagi finalitzat l’operació de càrrega de terres en el camió o traginadora de trabuc “dúmper”, i abans

d’iniciar-se el transport, s’haurà de cobrir aquests amb una lona. • En bascular en abocadors i en proximitats de rases o si s’ha de parar en rampes d’accés, s’hauran d’utilitzar

topalls o tascons que impedeixin fer el recorregut marxa enrere a més a més de tenir accionat el fre d’estacionament.

• En tot moment s’ha de respectar la senyalització de l’obra, el codi de circulació i les ordres dels senyalitzadores autoritzats. Sempre s’haurà de donar preferència de pas a les unitats carregades.

• S’ha de triar el dúmper o camió més adequat segons la càrrega per transportar. • S’ha de parar esment especial al tipus, utilització i manteniment dels pneumàtics. • S’ha de respectar, en tot moment, les indicacions del conductor de la màquina de càrrega. • Abans d’aixecar la caixa basculadora, s’ha d’assegurar l’absència d’obstacles aeris i de què la plataforma estigui

plana i sensiblement horitzontal. • Totes aquestes màquines hauran de tenir clàxon i llum de marxa enrere efectuant les maniobres sense cap

brusquedat tot i anunciant-les prèviament. • En tots els treballs el conductor haurà d’estar qualificat i haurà d’emprar casc de seguretat quan surti de la

cabina. • Durant els treballs de càrrega i descàrrega no pot romandre cap persona a prop de la maquinària, evitant la

permanència d’operaris sobre el basculador. • Durant les operacions de càrrega i descàrrega de la caixa basculadora :

- el conductor s’haurà de quedar a la cabina, sempre que aquesta disposi d’una visera protectora. - s’ha d’assegurar que la caixa basculadora pugi dreta durant la descàrrega i la càrrega estarà

equilibrada quan es carregui. - s’han de respectar les instruccions del guia en la descàrrega. - sempre que la maquinària es trobi a la cresta de un talús es respectarà la distància de seguretat. - si el bolquet és articulat, aquest s’ha de mantenir en línia. - si la caixa basculadora té portes posteriors, s’han de respectar les consignes pròpies en cada tipus

d’obertura, tancament i bloqueig de les portes. • Després de la descàrrega de la caixa basculadora :

- no s’ha de posar en marxa la màquina fins que s’hagi assegurat que la caixa basculadora està totalment abaixada.

RETROEXCAVADORA • S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines. • És prohibida la presència de treballadors en el radi de gir de les màquines, prohibició que s’haurà de senyalitzar

a la part exterior de la cabina del conductor. • En marxa enrera, el conductor haurà d’accionar el clàxon i les llums blanques. • Abans d’iniciar els treballs d’excavació mitjançant retroexcavadora s’haurà:

- Revisar els frens, d’ajustar els miralls retrovisors, comprovar la visibilitat - Comprovar el clàxon de marxa enrera.

• En finalitzar la jornada, s’haurà de deixar la màquina a la zona d’estacionament prefixada, • baixar el catúfol i recolzar-lo a terra. • Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de tenir present :

- Posar el fre d’estacionament. - Posar en punt mort els diferents comandaments. - Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la bateria. - Treure la clau de contacte. - Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina.

• S’ha de tenir la precaució de no deixar mai en el cas d’estacionament, ni en cas de curts períodes, el motor en marxa ni la cullera aixecada.

BOMBEIG DE FORMIGÓ • L’equip encarregat de la manipulació de la bomba de formigó haurà d’estar especialitzat en aquest tipus de

treball. • La canonada de la bomba de formigó s’haurà de recolzar sobre cavallets, esbiaixant-se les parts susceptibles de

moviment. • La mànega terminal d’abocada romandrà governada per un mínim de dos operaris alhora, evitant, així les

caigudes per possibles moviments incontrolats de la mateixa. • Abans d’iniciar el formigonat d’una determinada superfície, s’haurà d’establir un camí de taulons segur, sobre el

qual es recolzin els operaris que realitzen l’abocada dirigint la mànega des de castellet de formigó (torreta de formigonat).

• La manipulació, el muntatge i desmuntatge de la canonada de la bomba de formigonat, serà dirigit per un operari especialitzat, evitant així, accidents per tampons o sobretensions interns.

• Abans d’iniciar el bombament de formigó s’haurà de preparar el conducte (ficar greix a la canonada) enviant masses de morter de dosificació, per evitar obturació del conducte.

• És prohibit d’introduir o accionar la pilota de neteja, si no s’ha instal·lat abans els dispositius de recollida a la sortida de la mànega després del recorregut total del circuit.

• En cas de detenció de la bola s’haurà de paralitzar la màquina, reduint la pressió a zero i desmuntant tot seguit la canonada.

• Els operaris lligaran la mànega terminal abans d’iniciar el pas de la pilota de neteja a elements sòlids, allunyant-se del lloc abans de què comenci el procés.

• S‘ha de revisar de manera periòdica els circuits d’oli de la bomba de formigó i s’haurà de tenir present que qualsevol altra reparació de la màquina es realitzarà amb els circuits elèctrics apagats.

• Posat que s’apliqués el bombeig de formigó mitjançant el camió amb braç desplaçable. • Caldrà estendre les potes estabilitzadores del camió abans de maniobrar per evitar la bolcada.

Maquinària ( pilotadora de trèpan, grua mòbil de gelosia) Les màquines d’excavació de pous s’han de revisar-se diàriament, especialment: • Comandaments, nivells i cables. I s’inspeccionaran la qualitat de les connexions dels cables, per a què ofereixin la seguretat respectiva (revisió del número de "aprietahilos” i dimensió adequada d’aquests en funció del cable). Les operacions de càrrega i descàrrega de la màquina pilotadora sobre el camió s’executaran en els llocs determinats amb aquesta finalitat. Les operacions de càrrega i descàrrega de la màquina pilotadora sobre el camió estaran dirigides per un operari de provada experiència. Les operacions de manteniment es realitzaran amb el trèpan recolzat al terra en els desplaçaments es procurarà mantenir el trèpan el més aixecat possible.

SERRA CIRCULAR • S’haurà de disposar d’un gabinet divisor separat- tres mil·límetres del disc de la serra. • S’ha d’instal·lar un caperutxó a la part superior de manera que no dificulti la visibilitat per realitzar el tall. • S’ha de tancar completament el disc de la serra que es troba per sota de la taula del tall, mitjançant un resguard,

es deixarà només una sortida per les llimadures. • S’ha de situar un interruptor de parada i marxa, a la mateixa serra circular. • Es vetllarà en tot moment que les dents de la serra circular es trobin convenientment entrescades. • En el cas que s’observi que les dents de la serra circular s’hagin esmussats en aquests moment no presentin la

forma de entrescat corresponent s’haurà de canviar el disc, s’ha de rebutjar-lo, el disc. • S’haurà de complir a cada moment el RD 1435/1992, del 27 de novembre, pel qual es dictaminen les

disposicions d’aplicació en seguretat i condicions de salut sobre maquinària.

ARMADURES • S’ha d’establir una zona d´aplec d’armadures ja treballades.

• L’eslingat de les armadures per a l’elevació i el transport es realitzarà amb eslinges que garantissin l’estabilitat de la peça en la seva manipulació.

• S’han d’acotar i senyalitzar els camins de transport de les armadures fins al tall d’obra. • En el cas de la fabricació d’armadures en la mateixa obra, s’haurà de preveure una zona d’ubicació propera als

accessos de l’obra. • L’organització del taller ferralla es realitzarà tenint en compte que la manipulació dels ferros s’haurà de fer

seguint la màxima directriu, és a dir, es col·locarà primerament el magatzem de ferros no treballats, a continuació la cisalla, la plegadora i finalment el taller de muntatge de cèrcols i graelles.

• En acabar la jornada es realitzarà una neteja de retalls de ferro, deixant el tall d’obra net i endreçat. • Qualsevol màquina elèctrica, del taller ferralla, portarà la seva presa de terra. • Tota la instal·lació elèctrica del taller es trobarà centralitzada en un quadre de zona on es trobaran els

corresponents diferencials i magnetotèrmics. • Quan s’utilitzi la soldadura elèctrica es procurarà que la massa estigui a prop del lloc on s’estigui realitzant la

soldadura. • El grup convertidor de l’equip de l’instal·lació de la soldadura haurà d’estar convenientment aïllat de les seves

parts actives. • En cas que s’utilitzés el bufador per als talls de metalls, s’haurà de tenir present la normativa d’oxitallada.

PASSAREL·LES • L’amplada de la passarel·la no ha de ser mai inferior a 60 cm. • Quan l’alçada d’ubicació de la passarel.la estigui a 2 o més metres d’alçada, s’haurà de disposar de barana de

seguretat (passamans, llistó intermedi i entornpeu). • El terra de recolzament de la passarel.la ha de tenir la resistència adequada i mai serà relliscós. • Les passarel·les es mantindran sempre lliures d’obstacles. • Les passarel·les hauran de disposar d’un pis perfectament lligat. • S’ha de disposar d’accessos fàcils i segurs. • S’han d’instal·lar de forma que es pugui evitar la caiguda per basculament o lliscada.

SOLDADURA ELÈCTRICA

• Els soldadors hauran d’emprar a cada moment casc de seguretat, pantalla de soldador, guants de cuir, granota de treball, maniguets de cuir, davantal de cuir, polaines de cuir i botes de seguretat de cuir, als casos que sigui necessari també hauran d’emprar el cinturó de seguretat anticaiguda.

• La pantalla de soldadura haurà de disposar del vidre inactínic adequat a la intensitat de treball de l’elèctrode. • No es pot picar el cordó de la soldadura sense protecció ocular, els resquills de cascareta despreses poden

produir greus lesions als ulls. • No es pot mirar directament a l’arc voltaic sense la corresponent protecció ocular. • No es poden tocar les peces acabades de soldar donat que poden estar a temperatura elevada. • S’ha de soldar en un lloc ben ventilat, evitant així, intoxicacions i asfixies. • Abans de començar la soldadura s’ha de comprovar que no hi hagi cap persona a la vertical del seu treball. • S’ha d’emprar la guindola de soldador adaptada, amb barana de seguretat a tot el seu perímetre, i pis format per

taulons llisos de 2,5 cm de gruix que formin una plataforma de treball de com a mínim 60x60 • No s’ha de deixar la pinça damunt del sobre ni sobre el perfil a soldar, s’haurà de dipositar sobre un

portapinces. • S’ha d’instal·lar el cableajat del grup de manera que s’evitin ensopegades i caigudes. • No es pot utilitzar el grup sense que porti instal·lat el protector de clemes. • S’haurà de comprovar que el grup estigui connectat correctament a terra abans de començar els treballs. • Posat que hi hagi pauses perllongades s’haurà de desconnectar el grup de soldadura. • S’ha de comprovar que les connexions de les mànegues siguin totalment estancs a la intempèrie. • Abans de començar els treballs caldrà comprovar que es trobin ben instal·lades les pinces portaelectrodes i els

borns de connexió. • Posat que hi hagi inclemència del temps s’han de suspendre els treballs de soldadura. • S’ ha de col·locar al lloc de la soldadura un extintor contraincendis.

ESMOLADORES ANGULARS • S’ha d’informar al treballador dels riscos que té aquesta màquina i la forma de prevenir-los. • S’ha de comprovar que el disc a utilitzar estigui en perfectes condicions, emmagatzemant-lo en llocs secs lliures

de cops i atenent a les indicacions del fabricant. • Utilitzar sempre la coberta protectora de la màquina.

• No es pot sobrepassar la velocitat de rotació prevista i indicada a la mola. • S’haurà d’utilitzar un diàmetre de mola compatible amb la potència i les característiques de la màquina. • No s’haurà de sotmetre el disc a sobreesforços, laterals o de torsió, o per aplicació de una pressió excessiva.

Els resultats poden ser nefastos: trencament del disc, sobrescalfament, pèrdua de velocitat i de rendiment, rebuig de la peça o reacció de la màquina, pèrdua d’equilibri, etc.

• Posat que es treballi sobre peces de petita mida o en equilibri inestable, s’haurà d’assegurar la peça, de manera que no sofreixi moviments imprevistos durant l’operació.

• S’ha de parar la màquina totalment abans de posar-la, en prevenció dels possibles desperfectes al disc o moviments incontrolats de la mateixa. La situació ideal és disposar de suports especials propers al lloc de treball.

• En desenvolupar treballs amb risc de caiguda des d’alçada, cal assegurar sempre la postura de treball, ja que, en cas que es perdés l’equilibri per reacció incontrolada de la màquina, els efectes es poden arribar a multiplicar.

• No s’ha d’utilitzar la màquina en postures que obliguin a mantenir-la per sobre del nivell de les espatlles, ja que, en cas que es perdés el control, les lesions poden afectar a la cara, pit o extremitats superiors.

• En funció del treball a realitzar, s’haurà d’utilitzar una empunyadura adaptables laterals o de pont. • En casos d’utilització de plats de lijar, s’haurà d’instal·lar en la empunyadura lateral la protecció corresponent per

a la mà. • Per a treballs de precisió, utilitzar suports de taula adequats per a la màquina, que permeten, a més de fixar

convenientment la peça, graduar la profunditat o inclinació del tall. • S’hi troben també guies acoblables a la màquina que permeten, de manera portàtil, executar treballs d’aquest

tipus, obtenint resultats precisos i evitant perillosos esforços laterals del disc; en molts d’aquests casos serà necessari ajudar-se amb un regle que ens defineixi netament la trajectòria.

• Si s’executen treballs repetitius i en sec, esdevé convenient utilitzar un protector amb una connexió per a la captació de la pols. Aquesta solució no podrà ser factible si els treballs impliquen continus i importants desplaçaments o el medi de treball és complex.

• En llocs de treball contigus, es convenient disposar de pantalles absorbents com a protecció abans de la projecció de partícules i com a aïllants de les tasques en relació al soroll.

• L’operari que realitzi aquest treball haurà d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de seguretat de cuir, mascareta antipols si n’hi ha, un sistema eficaç d’aspiració de la pols, ulleres antiimpactes i protector auditiu si el nivell del soroll així ho requereix .

INSTAL·LACIONS D’HIGIENE I BENESTAR:

S’ha de preveure a l’obra una zona per a la ubicació de les Instal·lacions d’Higiene i Benestar, preveient la presa provisional d’aigua i electricitat i l’evacuació d’aigües fecals. Aquestes instal·lacions es construiran en funció del nombre de treballadors de l’obra, considerant l’evolució d’aquests en el temps, i tenint en compte que s’han de cobrir les següents necessitats : canvi de roba, higiene personal i necessitats fisiològiques. Les Instal·lacions d’Higiene i Benestar poden ser : • mòduls prefabricats, o • construïdes a l’obra. Als dos casos, s’han de tenir en compte els següents paràmetres : • vestuaris amb una superfície de 2 m2 per treballador, alçada mínima de 2,30 m. I estaran equipats amb seients i

casellers individuals. • lavabos que poden estar situats als vestuaris, essent la dotació mínima d’un lavabo per cada 10 treballadors. • dutxes, igual que els lavabos, es poden ubicar als vestuaris amb una dotació mínima d’una dutxa per cada 10

treballadors. • inodors que no s’han de comunicar directament amb els vestuaris i la seva dotació mínima serà de : un inodor

per cada 25 treballadors i un inodor per cada 15 treballadores. Les dimensions mínimes dels mateixos seran de 1 x 1,20 m. i de 2,30 m. d’alçada.

• menjador que haurà de disposar d’un escalfaplats, pica, galleda de la brossa, ventilació, calefacció i il·luminació. Els mòduls prefabricats s’acostumen a agrupar en: mòduls sanitaris (dutxa, lavabo i inodor), i mòduls de vestuari, acoblant-se els mòduls de manera que pugui haver accés directe d’un mòdul a l’altre. Les Instal·lacions d’Higiene i Benestar construïdes a l’obra, si el solar ho permet s’han de construir a prop de l’accés, perquè el treballador es pugui canviar abans d’incorporar-se al treball.

En obres entre mitjaneres, a zona urbana, atesa l’escassetat d’espai s’ha de preveure en principi una zona per a la ubicació de les instal·lacions i una vegada, degut a la dinàmica de l’obra, es disposa d’espai en l’interior de l’edifici que s’està construint, s’hauran de construir les Instal·lacions d’Higiene i Benestar seguint els paràmetres anteriorment assenyalats. S’aconsella que aquestes instal·lacions es trobin, també, a prop de les vies d’accés. Independentment d’aquestes instal·lacions, també s’han de construir les oficines de la obra que han de complir a cada moment la idoneïtat en relació a la il·luminació, la climatització segons la temporada. Respecte al personal d’oficina s’ha de considerar, també, la instal·lació de lavabos i inodors. S’ha de preveure un magatzem d’eines, estris, petita maquinària i equips de protecció personal i col·lectiva. S’ha de preveure una zona d’aparcament per als cotxes del personal d’oficina i d’obra, si l’obra ho permet. S’han de preveure zones d’estacionament de vehicles que subministren material i maquinària a l’obra, i en el posat que estiguin estacionats limitant la circulació viària, s’haurà de demanar permís municipal. Es senyalitzarà la prohibició d’estacionament de vehicles aliens a l’obra, i si calgués, s’ha de limitar la zona amb tanques per vianants, convenientment senyalitzades mitjançant balises destellants durant la nit.

2.- PLEC DE CONDICIONS


2.1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES


II. 1. PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS APLICABLES A LA CONTRACTACIÓ D'OBRES QUE REALITZI L'AJUNTAMENT DE SABADELL, APROVAT PEL PLE MUNICIPAL EN

SESSIÓ CELEBRADA EL 24.04.2002. CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS Clàusula 1.- Règim jurídic 1. El present Plec de Clàusules Administratives Generals s'estableix per regular, i ser aplicat, a tots aquells contractes d'obres

que pugui dur a terme l'Ajuntament de Sabadell, en compliment i de conformitat amb el que disposa l'article 269 de la Llei de Catalunya 8/1987 de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local, en relació amb l'article 48 del text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000 i l’article 66 del seu reglament general, aprovat pel Reial Decret 1098/2001.

2. Aquells contractes l'objecte directe dels quals sigui l'execució d'obres, entenent com a tal les definides a l’article 120 de

l’esmentat text refós, seran administratius amb subjecció a l'article 259 de l'esmentada Llei 8/87 i es regiran pel present Plec de Clàusules Generals, pel Plec de Clàusules Particulars amb aquelles modificacions que, en tot cas, pugui contenir i pel Plec de Prescripcions Tècniques generals i/o particulars contingudes en el Projecte executiu.

3. Les matèries no previstes en els Plecs anteriors es regularan, de conformitat amb els articles 148, 149 i concordants de la

Constitució Espanyola, en els termes de la següent prelació de fons normatives: - Text Refós de la Llei de contractes de les administracions públiques (d'ara endavant TRLCAP), aprovat pel Reial Decret

Legislatiu 2/2000, i la seva normativa reglamentaria de desplegament en tot allò del seu articulat que tingui caràcter bàsic. - Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local en tot allò que no s’oposi a l’esmentat TRLCAP. - Text Refós de Règim Local en els aspectes que resultin bàsics d'acord amb la seva disposició final 7a, aprovat per Reial

Decret Legislatiu 781/1986, en tot allò que no s'oposi al TRLCAP. - Llei de Catalunya 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim local, en tot allò que no s'oposi al TRLCAP. - Reglament general de la de la Llei de Contractes de les Administracions Publiques, aprovat pel Reial Decret 1098/2001, de

12 d’octubre, en els aquells aspectes que siguin bàsics. - Reglamentació catalana sobre contractació que es pugui promulgar i sigui vigent en cada moment. - Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, especialment pel seu Títol

1 referit a les obres locals. - Text Refós en Règim Local en els aspectes no bàsics i sempre que no s'oposi al TRLCAP. - Reglamentació estatal en matèria de contractació de les Entitats i Corporacions Locals que sigui vigent en cada moment. - El TRLCAP i la seva normativa de desplegament, en els aspectes no bàsics i en defecte de regulació per part de la Genera-

litat de Catalunya. - La Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, i les seves normes reglamentaries de desplegament, en tot

allò que no reculli la legislació sobre contractes de les administracions publiques, a excepció del disposat respecte de les garanties de subscripció obligatòria, segons recull el seu article 1.2., que seran d’aplicació preferent i obligada.

- Altres disposicions administratives aplicables. - Dret Privat. CAPÍTOL II.- RELACIONS GENERALS ENTRE L'ADMINISTRACIÓ I EL CONTRACTISTA Clàusula 2.- Coneixement per part del contractista del contracte i de les seves normes reguladores El desconeixement del contracte en qualsevol dels seus termes, dels documents annexos que formen part d'aquest o de les instruccions, plecs o normes de tota índole promulgats que puguin tenir aplicació a l'execució de allò pactat, no eximirà al contractista de l'obligació del seu compliment. Clàusula 3.- Òrgans competents en matèria de contractació de l'administració municipal 1. L'efecte del que disposa la normativa assenyalada en la clàusula 1a del present Plec, les mencions que aquesta realitzi a

"administració" o "administració contractant", "òrgans de contractació municipal", etc., s'entendran referides a aquells òrgans municipals de l’Ajuntament de Sabadell que, de conformitat amb els acords i/o decrets de delegació i/o atribució de facultats, hagin estat designats com a competents en matèria de contractació.

2. Com a òrgan competent, exercirà les potestats administratives que l'esmentada normativa estableix i atorga als òrgans

competents en matèria de contractació i, com a tal, resoldrà les qüestions derivades del contracte, posant final a la via administrativa, de conformitat amb allò que estableix la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

3. Aquestes potestats o facultats les realitzarà a través del departament, servei o unitat administrativa que es designi i pel director

facultatiu de les obres en qüestió. Clàusula 4.- Direcció de l'obra


1. El director facultatiu de l'obra (d'ara endavant "director") és la persona amb titulació adequada i suficient, directament

responsable de la comprovació i vigilància de la correcta realització de l'obra contractada, de conformitat amb les facultats i funcions que li atribueix expressament l'article 52 i 53 del reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995. El director facultatiu assumeix la responsabilitat final de l'execució del projecte.

2. Per a l’acompliment de les seves funcions podrà comptar amb col·laboradors a les seves ordres, que desenvoluparan la seva

tasca en funció de les atribucions derivades dels seus títols professionals o dels seus coneixements específics i que s'integraran en la "Direcció de l'obra" (d'ara endavant "direcció").

3. El director designat serà comunicat al contractista per l'administració abans de la data de la comprovació del replanteig. Pel

que al personal col·laborador de l’esmentat director, un cop designat, aquest ho comunicarà d'igual forma al contractista. Les variacions d'un o altre que s'esdevinguin durant l'execució de l'obra seran posades en coneixement del contractista per escrit.

Clàusula 5.- Contractista i el seu personal d'obra 1. S'entén per "contractista" la part contractant obligada a executar l'obra. Quan dues o més empreses presentin una oferta

conjunta en la licitació d'una obra, restaran obligades solidàriament davant de l'Administració i hauran de complir allò que disposa l'article 24 del TRLCAP.

2. S'entén per "delegat d'obra del contractista" (d'ara endavant "delegat") el tècnic designat expressament pel contractista i

acceptat per l'administració, amb capacitat professional per a: - Ostentar la representació del contractista quan calgui la seva actuació o presència, així com respecte d'altres actes

derivats del compliment de les obligacions contractuals, sempre en ordre a l'execució i el bon ritme de les obres. - Organitzar l'execució de les obres i interpretar i posar en pràctica les ordres rebudes de la direcció. - Col·laborar amb la direcció en la resolució dels problemes que es plantegin, durant l'execució. - Assumir la total responsabilitat, en nom i representació del contractista, en quant a la correcta execució de les obres

d’acord amb el projecte i ordres emanades del “director” o “direcció” de les obres, així com del compliment d’allò que concerneix a les disposicions reguladores en matèria de prevenció de riscos laborals i en concret de la correcta execució de les mesures preventives fixades en el corresponent Pla de Seguretat i Salut en el Treball.

3. L'Administració podrà exigir, quan la complexitat i el volum de l'obra ho aconsellin, que el delegat tingui una titulació

professional adequada a la naturalesa de les obres i que el contractista designi a més el personal facultatiu necessari sota la dependència d'aquest delegat.

4. L’Administració, a proposta del director de les obres, podrà requerir al contractista la designació d'un nou delegat i, si arriba el

cas, de qualsevol facultatiu que depengui d'ell, quan així ho justifiqui el desenvolupament dels treballs. Clàusula 6.- Residència del contractista en relació amb l'obra 1. El contractista està obligat a comunicar a l'administració, en un termini de quinze dies comptats a partir de la data en què

s'hagi notificat l'adjudicació de les obres, la seva residència o domicili habitual de no constar o se diferent al que consti en la proposició presentada, així com la del seu delegat i a fer-hi constar expressament el(s) telèfon(s) respectius, a tots els efectes derivats de l'execució del contracte.

2. Des de l'inici de les obres i fins a la recepció, el contractista o el seu delegat han de comunicar a l'administració els possibles

canvis de residència o telèfon, així com la persona o les persones que els substituiran en cas d'absències prolongades. Clàusula 7.- Oficina d'obra del contractista 1. El contractista ha d’instal·lar abans de l’inici de les obres i mantenir durant l'execució del contracte, una "Oficina d'obra" en el

lloc de les obres que consideri més apropiat, prèvia conformitat del director. 2. El contractista no podrà canviar o traslladar l'Oficina d'Obres sense autorització prèvia del director. 3. El contractista necessàriament ha de conservar-hi una còpia autoritzada dels documents contractuals del projecte o projectes

base del contracte, així com les seves modificacions, i el "Llibre d'ordres". A aquestes efectes, l’administració subministrarà al contractista una còpia d’aquells documents abans de la data en que hagi de tenir lloc la comprovació del replanteig

Clàusula 8.- Ordres al Contractista 1. El "Llibre d'ordres", que obliga a portar l'article 54 del reglament d'obres, activitats i serveis en totes aquelles obres que

executin un projecte, l'ha de diligenciar prèviament el secretari general de l'Ajuntament; s'obrirà a la data de comprovació del replanteig i es tancarà a la de la recepció de les obres.

2. Durant aquest període de temps estarà a disposició de la Direcció que hi anotarà les ordres, instruccions i comunicacions que

estimi oportunes, autoritzant-les amb la seva signatura. Així mateix, el contractista o el seu delegat estan obligats a signar en el llibre en senyal de justificant de recepció i als efectes procedents.

3. Efectuada la recepció, el "Llibre d'ordres" passarà a poder de l'administració, si bé podrà ser consultat en tot moment pel

contractista.


4. Quan l'administració decideixi portar també un "Llibre d'incidències de l'obra" el contractista estarà obligat a donar a la direcció tota classe i facilitats per tal de poder recollir les dades que siguin necessàries per poder dur correctament aquest llibre.

Clàusula 9.- Facultats de l'administració respecte del personal del Contractista Quan el contractista, o les persones que depenguin d’ell, incorrin en actes o omissions que comprometin o pertorbin en el bon ritme de les obres o el compliment dels programes de treball, l'Administració podrà exigir-li l'adopció de mesures concretes i eficaces per aconseguir o restablir el bon ordre en l'execució d’allò pactat, sense perjudici dels que s’estableixi en les disposicions vigents quant al compliment dels terminis i les causes de resolució del contracte. CAPÍTOL III.- OBLIGACIONS SOCIALS, LABORALS I ECONÒMIQUES Clàusula 10.- Obligacions socials, laborals i econòmiques del contractista 1. El contractista està obligat al compliment de les disposicions vigents en matèria laboral i de seguretat social, de seguretat i

higiene en el treball (prevenció de riscos laborals) i en matèria fiscal. En aquest sentit haurà de facilitar a l’administració municipal la documentació justificativa i amb la periodicitat que s’estableixi en el Plec de Clàusules Administratives Particulars reguladores de l’objecte de contracte.

2. El contractista ha de constituir l'òrgan necessari previst per la legislació vigent i aplicable al respecte, amb funció específica de

vetllar pel compliment de les disposicions vigents sobre seguretat i higiene en el treball i designar el personal tècnic de seguretat que assumeixi les obligacions corresponents a l'obra com a centre de treball.

3. El contractista respondrà de l'incompliment d'aquestes obligacions, així com de les mesures previstes en el pla de seguretat i

salut en el treball en aplicació de l’estudi de seguretat i salut del projecte d’obres en els termes de l’article 42.2 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

Clàusula 11.- Obligació del contractista de vetllar per la qualitat sonora del medi urbà El contractista es compromet a complir i fer complir al seu personal, durant tota la vigència del contracte, especialment en l'execució de les obres, l'Ordenança municipal aprovada pel Ple Municipal el 20 de març del 1991 anomenada "per vetllar per la qualitat sonora del medi urbà" i en concret els apartats referits als treballs a la via pública (articles 14 i 15) i a vehicles de motor (articles 16 a 21). El seu incompliment serà sancionat d'acord amb el règim d'infraccions i sancions que preveu aquesta Ordenança, sense perjudici de les previstes en el present Plec. Clàusula 12.- Indemnitzacions per compte del contractista A més de les indemnitzacions per danys a tercers, serà obligació del contractista indemnitzar els danys que es causin a l'admi-nistració o al seu personal, per iguals causes i amb idèntiques excepcions que les que en referència a tercers assenyali la vigent normativa derivada de la legislació sobre contractes de les administracions públiques, tret dels casos en els quals el projecte hagi estat redactat pel contractista, en els qual el contractista serà responsable també dels danys derivats de defectes i insuficiències tècniques del projecte o per errors materials, omissions i infraccions dels preceptes legals o reglamentaris en que s’hagi incorregut, imputables aquest. Clàusula 13.- Despeses, tributs i/o preus públics per compte del contractista El contractista està obligat a satisfer les despeses que s'originessin a l'Administració pels tràmits de licitació, adjudicació, de devolució de la garantia i de la formalització del contracte, inclosa la possible publicació d'anuncis. També seran per compte del contractista tot tipus de tributs i/o preus públics que gravin o puguin exigir-se pel contracte, inclosos els permisos de qualsevol mena que resultin necessaris, les assegurances socials i laborals i les altres despeses de personal. En general seran per càrrec del contractista totes aquelles despeses complementaries així com construccions i prestacions auxiliars que siguin necessàries per a la correcta execució de les obres. A títol indicatiu i no excloent s’esmenten a continuació els principals: a) Els camins, accessos i desguassos provisionals; la construcció d’edificacions auxiliars com ara oficina d’obra, vestuaris de

personal, magatzems, etc.; les instal·lacions per a subministraments d’aigua i energies de les obres, així com l’adquisició d’aquestes aigües i energies; senyalització de trànsit, tancat i abalisat i els altres recursos necessaris per a la seguretat en l’execució de les obres; la col·locació de fins a quatre cartells segons el model o la inscripció que indiqui l’administració.

b) Aquells que originin l’elaboració del Pla de Seguretat i Salut en el Treball, el replanteig general i els parcials i la seva comprovació; els d’amidaments per a certificacions i per la liquidació; els de confecció de plànols de fi d’obra i els d’informes i peritatges que calguin i que siguin efectuats pel personal no pertanyent a l’administració municipal; els d’assaigs, proves, experiments i comprovacions, tant dels materials i unitats d’obra com de la totalitat de l’obra a efectes de recepció, amb les limitacions que s’estableixin en el present Plec general o, si s’escau, en el particular.

c) Els de vigilància i protecció de materials i de la pròpia obra contra tot deteriorament, dany, incendi o furt, complint, si fos el cas, els reglaments vigents per a l’emmagatzematge d’explosius i carburants; els de neteja i conservació de camins provisional; la correcció de les deficiències dels materials defectuosos o de mala execució de les unitats d’obra; els de retirament, al final de les obres, de construccions auxiliars, camins, desguassos i instal·lacions provisionals i neteja general de les obres; els de conservació i, si s’escau, de reparació de les obres durant el període de garantia.

d) Qualsevol altra despesa que resulti d’aplicació segons les disposicions vigents en el seu moment, o que figurin en els corresponent plec de clàusules administratives particulars o de prescripcions tècniques, generals o particulars.

Clàusula 14.- Drets del contractista en casos de força major


1. El contractista té dret a ser indemnitzat per l'administració en els casos i la forma que determina i estableix la regulació aplicable, si bé l'expedient haurà d'acreditar que, prèviament al succés, s’havien pres mesures i precaucions raonables per tal de prevenir i evitar, en la mesura del possible, que les unitats d'obra executades i els materials amuntegats a l'obra poguessin sofrir danys per esdeveniments d’aquella naturalesa definits a l'article 144 del TRLCAP.

2. En la valoració dels danys causats cal tenir en compte l'adopció de les mesures i precaucions raonables del contractista, amb

la finalitat de segregar de la valoració els danys que s'haguessin pogut evitar d’haver-se pres les mesures oportunes prèvies o immediatament després d'esdevenir-se el fet causant dels danys.

Clàusula 15.- Propietat industrial i comercial 1. El contractista, per a utilitzar materials, subministraments, procediments i equips per a l'execució de l'obra, haurà d'obtenir, si

s'escau, les cessions, els permisos i les autoritzacions necessaris dels titulars de patents, models i marques de fàbrica corresponents; seran a càrrec seu el pagament dels drets i indemnitzacions per aquests conceptes.

2. El contractista és responsable de tota reclamació relativa a la propietat industrial i comercial dels materials, subministraments,

procediments i equips per a l'execució de l'obra, i ha d'indemnitzar l'Administració de tots els danys i perjudicis que per la matèria puguin derivar-se de la interposició de reclamacions que puguin dirigir-se contra l'administració municipal.

3. El contractista està obligat al compliment de totes les disposicions vigents en matèria d'ordenació i defensa de la indústria de

Catalunya i en general de la de l'Estat espanyol. Clàusula 16.- Publicitat comercial del contractista El contractista no pot posar, ni a l'obra ni en els terrenys municipals ocupats o expropiats per l'administració per a l'execució d'aquesta, cap inscripció que tingui caràcter de publicitat comercial, llevat que l'administració ho autoritzi expressament, prèvia petició formal d’aquell. Clàusula 17.- Objectes trobats en les obres 1. L'administració municipal es reserva la propietat d'objectes d'art, antiguitats, monedes i, en general, els objectes de tota mena

que es puguin trobar en les excavacions i demolicions practicades en els terrenys municipals per a l'execució de l'obra sense perjudici dels drets que legalment corresponguin a tercers.

2. El contractista té obligació d'emprar totes les precaucions que per a l'extracció d'aquest objecte que li sigui indicat per la

Direcció i també el dret a què li siguin abonats els excessos de despeses causats per la realització dels treballs. 3. El contractista també està obligat a advertir el personal al seu càrrec dels drets de l'administració municipal respecte dels

supòsits esmentats, essent responsable subsidiari de les sostraccions o desperfectes que puguin causar aquest personal emprat a l'obra.

Clàusula 18.- Servituds i serveis afectats per l'obra 1. El contractista està obligat a mantenir provisionalment durant l'execució de l'obra i a refer a la seva finalització totes aquelles

servituds o serveis que es relacionin en el Projecte base del contracte. 2. No obstant això, aquesta relació podrà ser rectificada com a conseqüència de la comprovació del replanteig o per necessitats

sorgides durant l'execució. 3. Seran per compte del contractista els treballs necessaris per al manteniment i la reposició d'aquestes servituds o serveis. Així

mateix, hauran de refer-se aquelles servituds existents amb anterioritat al contracte i que es puguin haver omès en la referida relació, si bé en aquest cas tindrà dret que se li abonin les despeses corresponents.

4. Incumbeix a l'Administració promoure les actuacions precises per a legalitzar les modificacions que s'hagin d'introduir en les

servituds que siguin conseqüència de concessions administratives existents abans de començar les obres. En aquest cas, la imputació de les despeses d'aquestes modificacions es regirà exclusivament pels termes de la pròpia concessió afectada, per les legislacions específiques de les concessions o per la Llei d'Expropiació Forçosa, si s'escau.

CAPÍTOL IV: EXECUCIÓ DE LES OBRES SECCIÓ 1: DISPOSICIONS GENERALS Clàusula 19.- Risc i ventura D'acord amb el que disposa l'article 98 del TRLCAP l'execució de les obres objecte de contractació s'entendrà celebrada a risc i ventura del contractista, sense que puguin sol·licitar cap tipus d'alteració en el preu del contracte, al marge dels supòsits que estableixin legalment.


Clàusula 20.- Inspecció de l'obra 1. Incumbeix a l'administració exercir, d'una manera continuada i directa, la inspecció de l'obra durant la seva execució, per mitjà

de la direcció, sense perjudici què pugui confiar aquestes funcions, d'una forma complementària, a qualsevol altre dels seus òrgans i representants designats a l’efecte.

2. El contractista o el seu delegat haurà d'acompanyar al director, a la direcció o a les persones a les quals es refereix l’apartat

anterior durant les visites inspectores. Clàusula 21.- Conservació de l'obra 1. El contractista està obligat no tant sols a l'execució de l'obra, sinó també a la seva conservació fins a la recepció i, si s’escau,

finalització del termini de garantia establert en el plec de clàusules administratives particulars. 2. La responsabilitat del contractista per faltes que en l'obra puguin advertir-se, s'estendrà al supòsit que aquestes faltes es

deguin exclusivament d'una indeguda o defectuosa conservació de les unitats d'obra, malgrat que aquestes hagin estat exa-minades i trobades conformes per la Direcció immediatament després de la seva construcció o en qualsevol altre moment dins del període de vigència del contracte.

Clàusula 22.- Senyalització i protecció de l'obra 1. Abans de l’inici de les obres el contractista haurà de procedir a la senyalització de la zona d’obres mitjançant elements

adequats en cada cas i amb rètols que adverteixin de la prohibició d’accés públic a la zona. Quan s’hagi de mantenir trànsit per la zona d’obres, se senyalitzaran i protegiran convenientment els itineraris i s’hi indicaran les restriccions que procedeixin en cada cas.

2. El contractista està obligat a instal·lar els senyals precisos per indicar l'accés a l'obra, així com per qualsevol alteració en el

trànsit general motivat per les obres amb indicació de possibles desviaments, punts perillosos, etc., tant en les pròpies obres com en la zona d’influència. La senyalització de punts especialment perillosos que afectin el trànsit, general o restringit, haurà de disposar d’enllumenat durant les hores nocturnes.

3. Quan existeixin zones o punts especialment perillosos situats dins de la zona no accessible al trànsit, però amb possibilitats

raonables d’accés eventual, tant per part de persones com de vehicles, es protegiran de la mateixa manera com si afectessin el trànsit general.

4. El contractista serà responsable del correcte compliment de tot allò que s’ha exposat. El director de les obres podrà ordenar la

instal·lació de senyals complementaris o modificacions dels que hagi instal·lat. 5. Les despeses que origini la senyalització i proteccions descrites, s’abonaran en la manera que estableixin en el projecte

d’obres base del contracte o, si s’escau, Pla de seguretat i salut en el treball. En el seu defecte seran per compte del contractista llevat que s'estableixi una altra forma d'abonament en el plec de clàusules administratives particulars.

Clàusula 23.- Cartell indicatiu de l'obra 1. L'administració pot ordenar la col·locació d'un cartell indicatiu de l'obra, amb les dimensions que cregui convenients o pugui

establir la normativa corresponent, en un lloc visible des de l'exterior del terreny o edifici en què es realitzi aquesta. En el cartell hi ha de constar com a mínim el logotip de l'Ajuntament, el títol de l'obra i el seu pressupost, el tècnic director facultatiu i els que integren la Direcció, el nom del contractista, la data d'inici i la prevista de finalització.

2. Així mateix cal instal·lar aquell(s) cartell(s), quan l'obra sigui subvencionada per una altra institució o administració pública, que

exigeixi la respectiva normativa per la qual es reguli la concessió d'aquelles, i tindrà els textos i les dimensions que aquesta estableixi.

3. Les despeses de construcció i col·locació dels cartells esmentats en els apartats anteriors seran per compte exclusiva del

contractista. Clàusula 24.- Interrupció de les obres Per cap motiu el contractista pot interrompre el compliment d’aquest contracte, sense el consentiment formal previ de l'Ajuntament; llevat els casos de demora en el pagament i sempre i quan es compleixin els requisits exigits pel TRLCAP i les normes reglamentàries de desplegament. Clàusula 25.- Mà d'obra El contractista adjudicatari, sempre que amb la plantilla habitual i dins dels límits establerts per la legislació laboral no li sigui possible complir amb els terminis fixats per acabar les obres, haurà de contractar treballadors en situació d'atur de caràcter local anant, si s'escau, a l'oficina d'ocupació corresponent.


SECCIÓ 2: COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG, PLA DE SEGURETAT I PROGRAMA DE TREBALL Clàusula 26 .- Acta de comprovació del replanteig 1. L’execució del contracte començarà amb l’acta de comprovació del replanteig, que s’efectuarà, llevat casos excepcionals, dins

del termini d’un mes des de la formalització del contracte. En la mateixa es reflectirà la conformitat o disconformitat respecte dels documents contractuals del projecte, amb especial i expressa referència a les característiques geomètriques de l’obra, a la disponibilitat i/o autorització per a l’ocupació dels terrenys que calguin, de conformitat amb el que s’estableix en la clàusula 33 del present Plec, i a qualsevol qüestió que pugui afectar al compliment del contracte. L'administració comunicarà per escrit al contractista i a la direcció de les obres, el dia i l'hora en què es realitzarà aquesta comprovació, als efecte que hi compareguin.

2. Pel que fa al resultat i efectes d’aquesta comprovació, en tot el no previst en el present Plec General, s’estarà al que disposi

l’article 142 del TRLCAP i les normes reglamentaries de desplegament que li siguin aplicables, en especial el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Publiques, articles 139 i següents.

3. En el cas que el contractista, sense formular reserves sobre la viabilitat del projecte, hagués fet altres observacions que puguin

afectar l’execució de les obres, el director, considerades aquestes observacions, decidirà iniciar o suspendre l’inici de les mateixes, justificant-ho en la pròpia acta.

4. L’acta, que s’expedirà per triplicat, serà signada pel(s) representant(s) de l’administració, per la direcció de les obres i pel

contractista o per un representant degudament autoritzat. Un exemplar d’acta serà lliurada a l’òrgan de contractació per tal que sigui incorporada a l’expedient administratiu corresponent, un altre pel contractista i la tercera per la direcció.

5. Les despeses que en tot cas es puguin generar per la comprovació del replanteig, incloent-hi els materials i personal que

calgui seran per compte del contractista, de conformitat amb allò que disposa la clàusula 13 del present Plec General. Clàusula 27 .- El Pla de Seguretat i Salut 1. La comprovació i la corresponent acta prevista en la clàusula anterior quedarà condicionada a l’elaboració i aprovació del

corresponent Pla de Seguretat i Salut, quan aquest sigui exigible per la normativa vigent i tindrà el següent procediment.

a) Serà elaborat pel Contractista en el termes que preveu l'article 7 del Reial Decret 1627/1997 o norma o normes que el substitueixin.

b) S'hauran de lliura 5 copies originals al Coordinador en matèria de Seguretat i Salut o a la Direcció Facultativa, quant aquell no sigui necessari per la normativa vigent. Aquestes copies hauran d'estar signades pel representant legal de l'empresa contractista i per tècnic competent (amb la mateixa titulació del tècnic que va elaborar l'Estudi o, si s'escau, l'Estudi Bàsic. La destinació de les còpies d'aquest Pla serà la següents: Contractista, Ajuntament, Coordinador en matèria de Seguretat i Salut o Direcció Facultativa, Generalitat de Catalunya com Autoritat Laboral i Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, depenent del Ministeri de Treball i Seguretat Social.

c) El TERMINI de redacció i lliurament d'aquest PLA serà de DEU DIES HÀBILS a compta des de l'endemà de la data de signatura del contracte administratiu.

d) Un cop presentat, el Coordinador de Seguretat i Salut haurà d'emetre informe favorable o de discrepàncies en el termini màxim de TRES DIES HÀBILS. L'informe favorable es farà en el model normalitat que li facilitarà l’administració. En cas que el Coordinació manifesti objeccions per raó de defectes o omissions, aquestes hauran de ser esmenades en el termini màxim de TRES DIES HÀBILS.

e) Dins del TRES DIES HÀBILS següents i per Decret del regidor/a o tinent/a delegat/da corresponent s'haurà d’aprovar aquest PLA DE SEGURETAT I SALUT.

f) OBLIGACIONS DE L’AJUNTAMENT com a Promotor: Dins dels TRES DIES HÀBILS següents a l'aprovació del PLA DE SEGURETAT I SALUT i abans de practicar-se la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG o, en qualsevol cas, abans d’indicar-se les obres, s'haurà de d'enviar als Serveis Territorials de Treball de la Generalitat de Catalunya l'AVÍS PREVI a que fa referència l'article 18 del reiterat Reial Decret i d'acord amb el model normalitzat. Aquest AVÍS PREVI el complimentarà el Coordinador després de fer les consultes pertinents al contractista i l'enviarà la unitat administrativa de contractació perquè, un cop signat pel representant legal de l'Ajuntament, el remeti als Serveis Territorials esmentats. Un cop es tingui constància d'haver presentat l'esmentat AVÍS PREVI, aquesta unitat administrativa en farà arribar una fotocopia tant al Coordinador com a l'empresa adjudicatària per tal que sigui exposat en l'obra de forma visible.

g) OBLIGACIONS DE L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA: Dins dels TRES DIES HÀBILS següents a l'aprovació del PLA DE SEGURETAT I SALUT i abans de practicar-se la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG o, en qualsevol cas, abans d’indicar-se les obres, l'empresa adjudicatària COMUNICARÀ L'OBERTURA DEL CENTRE DE TREBALL als Serveis Territorials de Treball de la Generalitat de Catalunya amb una copia original del PLA DE SEGURETAT aprovat. Simultàniament a l'anterior COMUNICACIÓ, l'empresa adjudicatària farà arribar una copia original del PLA DE SEGURETAT a la Inspecció de Treball i Seguretat Socials juntament amb una copia de l'AVÍS PREVI enviat per l'Ajuntament com a Promotor.

h) Un cop rebut per l'empresa adjudicatària l'AVÍS PREVI on hi consti la seva presentació davant els Serveis Territorials de Treball, l'exposarà en l'obra de forma visible, actualitzant les seves dades si fons necessari de conformitat amb el que disposa l'art. 18.2 del Reial Decret.

2. Tenint en compte el termini per realitzar la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG, si un cop feta aquesta no s'hagués

complert els tràmits anteriors respecte a l'aprovació del PLA i remissió de l'AVÍS PREVI i COMUNICACIÓ D'OBERTURA


DE CENTRE DE TREBALL, s'haurà de fer constar expressament en l'ACTA de COMPROVACIÓ que les obres no és podran iniciar fins que s'hagin fet aquests avisos i comunicacions.

3. Una cop finalitzada la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG el representant de l'Ajuntament lliurarà al Coordinador en

matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra el LLIBRE D'INCIDÈNCIES que regula l'article 13 del reiterat Reial Decret a fi i efecte que es pugui complir les prescripcions que s'estableixen en el mateix, especialment les dels seus apartats 3 i 4.

Clàusula 28.- Modificacions acordades com a conseqüència de la comprovació del replanteig 1. Si com a conseqüència de la comprovació del replanteig es decideix la necessitat d'introduir modificacions en el projecte, el

director redactarà, en el termini de quinze dies i sense perjudici de la remissió immediata d'Acta, una estimació raonada de l'import d'aquelles modificacions.

2. Si l'Administració decideix la modificació del projecte, es procedirà a redactar les modificacions precises per a la seva viabilitat,

i acordarà la suspensió temporal, total o parcial de l'obra i ordenant, en aquest últim cas, la iniciació dels treballs d’aquelles parts no afectades per les modificacions previstes en el projecte. Una vegada aprovat el projecte modificat, de conformitat amb el que disposa la clàusula 58, serà el vigent a l'efecte del contracte.

Clàusula 29.- Presentació del programa de treball En el programa de treball que ha de presentar el contractista, que haurà d’estar en concordança amb la planificació d'obra que s'hagués inclòs en la proposició de la licitació, s'hi hauran d'incloure les següents dades:

a) Ordenació en parts o classes d'obra de les unitats que integren el projecte, amb expressió del volum d'aquestes parts. b) Determinació dels mitjans necessaris, com personal, instal·lacions, equips i materials, amb expressió dels seus

rendiments mitjans. c) Estimació en dies calendari dels terminis d'execució de les diverses parts de l'obra i de les operacions preparatòries. d) Valoració mensual i acumulada de l'obra programada, sobre la base de les obres o operacions preparatòries, equip i

instal·lacions i parts o classes d'obra a preus unitaris. e) Gràfics de les diverses activitats o treballs.

SECCIÓ 3 : EQUIP I MAQUINÀRIA Clàusula 30.- Aportació d'equip i maquinària 1. El contractista queda obligat a aportar a les obres l'equip de maquinària i mitjans auxiliars que calguin per a la bona execució

d'aquelles en el termini estipulat. Aquest equip també inclourà el tancament i la protecció de l'obra, així com les connexions de serveis provisionals que siguin necessàries per a la bona execució d'aquella en els terminis parcials i totals convinguts en el contracte i/o fixats pel Programa de treball.

2. En el supòsit que per poder optar a la licitació i/o adjudicació del contracte s’hagués establert, com a condició necessària,

l'aportació pel contractista d'un equip de maquinària i mitjans auxiliars concrets i detallats, el director exigirà que aquests siguin aportats en els terminis i detalls fixats en la proposició.

3. Aquest equip quedarà adscrit a l'obra mentre s'estiguin executant les unitats d'obra en què s'ha d'utilitzar; en conseqüència no

podrà ser retirat sense consentiment exprés del director. Així mateix, s'hauran de substituir els elements avariats i inutilitzats quan la reparació, a criteri d'aquet, pugui alterar el programa de treball.

4. Cada un dels elements que integrin l'equip seran reconeguts per la direcció, que anotarà en l'inventari de l'equip les altes i

baixes respecte de la seva utilització en l'obra. La direcció podrà rebutjar qualsevol element que consideri inadequat pels treballs en l'obra, amb dret del contractista a reclamar a l'Administració, en el termini de deu dies, comptats des de l'anotació d'aquesta ordre o decisió en el "Llibre d'obres".

Clàusula 31.- Insuficiència d'equip El contractista no podrà efectuar cap reclamació fundada en la insuficiència de la dotació o de l'equip que l'Administració hagués pogut preveure per a l'execució de l'obra, i tot i que aquesta estigués detallada en algun dels documents del projecte. SECCIÓ 4: DISPONIBILITAT I OCUPACIO DELS TERRENYS Clàusula 32.- Disposició real dels terrenys L’Administració tindrà el compromís de posar a disposició del contractista, els sòls o terrenys que s’hagin d’ocupar per les obres i tots els que calguin per a la seva correcta execució. Si en el moment de realitzar la comprovació que s’estableix en la clàusula 26 del present Plec no estiguessin totalment disponibles els terrenys per qualsevol causa o motiu, el director de les obres podrà decidir l’inici d’aquestes si la manca d’aquella no afecta al programa de treball previst o aquest pot ser remodalat sense causar greus inconvenients o perjudicis al contractista. En qualsevol altra cas no podrà autoritzar-se el seu inici. Clàusula 33.- Ocupació temporal del terrenys a favor del contractista


1. El contractista podrà sol·licitar de l’administració la incoació d’expedient d’ocupació temporal de terrenys a favor seu, en els casos previstos en la vigent Llei d’Expropiació Forçosa i amb subjecció al procediment ordenat en l’esmentada Llei i preceptes concordants del seu Reglament o normativa que la desenvolupi.

2. Seran per compte del contractista totes aquelles despeses i indemnitzacions que es produeixin per aquest concepte. Clàusula 34.- Ús temporal del béns de l’Administració municipal 1. Quan el contractista ocupi temporalment edificis o d’altres béns immobles de l’administració municipal tindrà l’obligació de

conservar-los i reparar-los, en el cas de deteriorament, per a fer-ne el lliurament, abans de la recepció de l’obra, en perfecte estat de conservació, sense dret a cap indemnització per això ni per les millores eventualment realitzades en els elements utilitzats.

2. Si en fer el lliurament el contractista no hagués complert tot allò prescrit en l’apartat anterior, ho realitzarà l’administració

municipal a costa del contractista, fins i tot amb càrrec a la garantia dipositada. 3. Tant l’acte de l’ocupació pel contractista com el posterior lliurament per aquest a l’administració municipal hauran de ser

recollits en sengles actes descriptives de l’estat dels béns dels quals es tracta, amb el seu corresponent inventari en el seu cas. Aquestes actes hauran de ser subscrites pel Director i pel contractista o el seu Delegat.

Clàusula 35.- Vigilància de terrenys i béns 1. El contractista no podrà ocupar terrenys afectats per l’obra fins a rebre l’ordre corresponent de la Direcció. 2. A partir d’aquest moment i fins a la recepció de l’obra, el contractista respondrà de la vigilància dels terrenys i els béns que hi

hagi, tenint cura especialment de mantenir-los lliures d’intrusions i no permeten ni consentint alteració dels límits, ni que ningú dipositi en els terrenys cap material aliè a l’obra. De les infraccions a aquestes preceptes n’ha de donar compte immediata a la Direcció.

SECCIÓ 5: MATERIALS Clàusula 36.- Procedència dels materials 1. El contractista té llibertat per obtenir els materials de totes les classes que l'obra requereixi des dels punts que tingui o cregui

convenients, sempre que aquells reuneixin les condicions que, en cada cas, pugui exigir el Plec de prescripcions tècniques del Projecte base del contracte.

2. En el supòsit que l'Administració hagués establert en l'esmentat plec de la procedència concreta d'aquells materials i,

posteriorment, fos imprescindible, a criteri de la direcció, canviar-ne l'origen o la procedència es tindrà en compte el que disposa l'article 146 del TRLCAP i de la reglamentació que el desenvolupi a propòsit de la modificació del projecte per augmentar, reduir, suprimir o substituir unitats d'obres.

Clàusula 37.- Materials procedents d'excavacions o demolicions de la mateixa obra Els materials o productes resultants d'excavacions o demolicions que no utilitzi el contractista en l'obra, els ha de dipositar en els punts i les formes que ordeni la direcció. En qualsevol altre cas i prèvia autorització per escrit del director, el contractista podrà disposar lliurement d'aquells materials. Clàusula 38.- Productes industrials emprats en l'obra 1. Els productes industrials que cal fer servir a l'obra s'han de determinar per les seves qualitats i característiques, sense poder

fer referència a marques, models o denominacions específiques. 2. Si en els documents contractuals, per no poder oferir un descripció de l’objecte de l’obra, de la instal·lació o del bé mitjançant

altres dades suficientment precises i intel·ligibles, hi hagués de figura alguna marca, model o denominació d'un producte industrial per designar aquest, s’haurà d’acompanyar de la indicació “o equivalent” en el sentit que el contractista podria utilitzar productes d'altres marques o models que tinguessin les mateixes característiques.

Clàusula 39.- Assajos, anàlisis i proves dels materials i unitats d'obra 1. La direcció pot ordenar que es realitzin els assaigs, anàlisis i proves de materials i unitats d'obra que en cada cas resultin

pertinents, tant durant l’execució de les obres com després de la seva terminació a efectes de recepció, i determinar el numero, la forma, les dimensions i d'altres característiques que hagin de reunir els esmentats assajos, anàlisis i proves, en el cas que no existeixi disposició general a l'efecte ni vinguin determinats en el Plec de prescripcions tècniques del Projecte.

2. L'administració contractarà la realització dels assajos a un laboratori especialitzat; de les despeses que per aquest concepte

s'originin el contractista abonarà fins a un import màxim de l'1 per 100 del Pressupost d'Execució per contracte del Projecte, sense perjudici que es pugui ampliar en el respectiu plec de clàusules administratives particulars ateses les peculiars característiques de l'obra en qüestió. En cas de modificacions del projecte que comportin un augment del cost del projecte, aquest percentatge s’ajustarà al nou Pressupost d’Execució per contracte.


3. Les despeses de control de qualitat a càrrec del contractista, segon el percentatge anteriorment esmentat, seran deduïdes o compensades del pagament que calgui efectuar al seu favor de l’import de les certificacions d’obres mensuals expedides.

4. El resultat dels assajos constarà en un document signat pel laboratori, que s'incorporarà a l'expedient administratiu de con-

tractació de l'obra per tal que pugui ser consultat pel contractista. Clàusula 40.- Instruccions i normes d'obligat compliment en la matèria Els materials utilitzats en l'obra s'han d'ajustar a les instruccions i normes promulgades per l'administració que tractin sobre condicions generals i homologació de materials, sense perjudici de les específiques que el Plec de prescripcions tècniques del projecte pugui establir. Clàusula 41.- Magatzem El contractista haurà d’instal·lar a l’obra i al seu càrrec, els magatzems que calgui per tal d’assegurar la conservació dels materials, i per tal d’evitar la seva destrucció o deteriorament, complint les instruccions que a tal efecte rebi de la direcció. Igual criteri regirà en els magatzems que pugui establir pel seu compte. Clàusula 42.- Recepció i recusació de materials 1. El contractista només pot fer servir els materials en l'obra que prèviament hagi examinat i acceptat la direcció en els termes i la

forma que aquesta assenyali pel correcte compliment de les prescripcions tècniques del contracte o condicions convingudes. 2. Si la direcció no acceptés els materials sotmesos al seu examen haurà de comunicar-ho al contractista i fer-ho constar en el

"Llibre d'Ordres", assenyalant les causes que motivessin aquesta decisió. El contractista podria reclamar davant l'Administració contractant en el termini de deu dies següents a el justificant de recepció per aquell.

3. En aquest últim cas, i per circumstàncies especials o per l'estat dels treballs no es pogués esperar la resolució de la

reclamació formulada, la direcció podrà imposar al contractista l'emprament dels materials que jutgi convenients, assistint al contractista el dret a una indemnització pels perjudicis experimentats, de ser-hi favorable la resolució, que hauria de sol·licitar de l'Administració.

4. En tot cas, la recepció dels materials de la direcció no eximeix el contractista de la seva responsabilitat de compliment de les

característiques exigides per als mateixos en el Plec de prescripcions tècniques del projecte base del contracte. Clàusula 43.- Retirada de materials no emprats en l'obra A mida que es realitzin els treballs, el contractista haurà de procedir, pel seu compte, a la neteja de l'obra i a la retirada dels materials disseminats a tota la zona i que no hi facin servei o tinguin emprament en l’obra. SECCIÓ 6: OBRES DEFECTUOSES O MAL EXECUTADES Clàusula 44.- Obres defectuoses o mal executades 1. Fins que tingui lloc la recepció, el contractista respondrà de l'execució de l'obra contractada i de les faltes que hi pugui haver,

sense que sigui eximent ni li doni cap dret la circumstància de que els representants de l'Administració hagin examinat o reconegut, durant la seva construcció, les parts i unitats de l'obra o els materials emprats, ni que hagin estat inclosos aquests i les parts i unitats en els amidaments i les certificacions o liquidació.

2. El contractista queda exempt de responsabilitat quan l'obra defectuosa o mal executada sigui conseqüència immediata i

directa d'una ordre escrita de l'Administració, dels seus representants o de vicis del projecte, llevat que en aquest projecte l'hagi presentat el contractista com a conseqüència del procediment de licitació convocat per l'adjudicació de l'obra en qüestió.

Clàusula 45.- Demolició i reconstrucció de les obres defectuoses o mal executades i les seves despeses 1. Si s'adverteixen vicis o defectes en la construcció o es tenen raons fundades per creure que existeixen vicis ocults en l'obra

executada, la direcció ha d'ordenar, durant el curs de l'execució i sempre abans de la recepció, la demolició i reconstrucció de les unitats d'obra en què es produeixen aquelles circumstàncies o les accions precises per a comprovar l'existència dels esmentats defectes o vicis.

2. Si la direcció ordena la demolició i reconstrucció per advertir vicis o defectes evidents en la construcció, les despeses

d'aqueixes operacions seran a compte del contractista, amb dret d’aquest a reclamar davant l’administració contractant en el termini de deu dies, comptats a partir de la notificació escrita de la direcció.

3. En el cas d'ordenar-se la demolició i reconstrucció d'unitats d'obra per creure que hi havien vicis o defectes, les despeses

també seran a càrrec del contractista si resulta comprovada l'existència real d'aquells vicis o defectes; en cas contrari, seran a càrrec de l'Administració.


4. Si la Direcció creu que les unitats d'obra defectuoses i que no compleixen estrictament les condicions del contracte, tant si es refereix a qualitat com a dimensions d’obres, són, tanmateix, admissibles, pot proposar a l'Administració contractant l'acceptació d'aquestes, amb la consegüent rebaixa dels preus. El contractista queda obligat a acceptar els preus rebaixats fixats per l'Administració, si no és que prefereixi demolir i reconstruir les unitats defectuoses pel seu compte i d'acord amb les prescripcions o condicions del contracte.

5. L’esmentat rebaixa de preus, serà com a mínim, el doble de la diferència d’import entre l’establert en el projecte i el que

realment s’ha executat. SECCIÓ 7: DEMORA EN L'EXECUCIÓ i VARIACIONS EN ELS TERMINIS DE REALITZACIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 46.- Demora en l'execució i prorroga del termini d’execució 1. El contractista està obligat a complir el contracte dins del termini total fixat per a la realització d'aquest i també dels terminis

parcials assenyalats per a la seva execució successiva. La constitució en mora del contractista no necessitarà intimidació prèvia de l'Administració.

2. Si el retard s’hagués produït per motius no imputables al contractista i aquest oferís per escrit de complir amb els seus

compromisos donant-li una prorroga en el termini fixat, s’atorgarà per l’òrgan de contractació un nou termini que serà, al menys, igual al temps perdut, a no ser que el contractista, en el seu escrit, l’hagués demanat inferior.

Clàusula 47.- Penalitzacions administratives derivades de l'execució 1. Els retards o incompliments totals, o si s'escau, parcial en el termini d'acabaments de l'execució de les obres, sempre que

aquesta no sigui imputable a l'Administració, seran penalitzats per cada dia de demora d'acord amb l'escala i els límits que estableix l'article 95 del TRLCAP.

2. Els retards o incompliments del o dels terminis en el ritme o calendari per a la realització de les obres fixats per la direcció en

els termes que preveu el present Plec de Clàusules Generals, sempre que no siguin imputables a l'Administració, seran penalitzats per cada dia de demora d'acord amb l'escala i els límits que estableix l'article 95 de TRLCAP.

3. Per defectes en la qualitat dels materials o en l'execució de l'obra, a més dels efectes que d'acord amb les clàusules 44 i 45

d'aquest Plec es preveuen, l'Administració contractant podrà imposar multes de fins a un import equivalent al 10 per 100 del pressupost d'execució per contracte (exclòs l'IVA).

4. Per l'incompliment de la resta d'obligacions no especificades en els apartats anteriors, previstes tant en el present Plec com en

el Particular, multes de fins a un 20 per 100 del pressupost d'execució per contracte (exclòs l'IVA). 5. Els imports de les sancions o multes que es puguin imposar, segons l'esmentat en els apartats anteriors, s'han de fer efectius

mitjançant deducció o compensació en el pagament de les certificacions d'obra que es produeixin. En tot cas, la fiança respondrà de l'efectivitat d'aquelles d'acord amb el que s'estableix respecte d'això en l'article 43 i següents del TRLCAP.

6. La imposició de sancions no exclou la responsabilitat per danys i perjudicis ni la possible resolució del contracte. CAPÍTOL V: ABONAMENT DE L'OBRA EXECUTADA SECCIÓ 1: AMIDAMENT I VALORACIÓ Clàusula 48.- Amidaments 1. La direcció realitzarà mensualment i en la forma que estableixi el Plec de prescripcions tècniques, l’amidament en a origen de

les unitats d'obra executades fins el moment. El contractista o el seu personal podrà presenciar la seva realització durant i haurà de prestar la seva col·laboració.

2. Per a les obres o parts d'obra les dimensions i característiques de les quals hagin de quedar posterior i definitivament ocultes,

el contractista està obligat a avisar la direcció amb suficient anticipació, amb la finalitat que aquesta pugui realitzar els corresponents amidaments i presa de dades, alçant els plànols que les defineixin, de la qual el contractista o el seu delegat subscriurà la seva conformitat.

3. La manca d'avís anticipat, l'existència de la qual correspon provar al contractista, suposarà que aquest queda obligat a

acceptar les decisions de la direcció i/o de l'Administració adoptades respecte d'això. 4. S’abonarà només l’obra realment executada conforme al projecte o les seves modificacions, no essent, per tant, d’abonament

les unitats ni excessos no autoritzats per la direcció prèviament a la seva execució..


Clàusula 49.- Relacions valorades 1. La Direcció, prenent com a base els amidaments de les unitats d'obra executada a que es refereix la clàusula anterior i, si

s’escau, els preus contractats o contradictoris pactats i aprovats, redactarà mensualment la corresponent relació valorada a l'origen.

2. No podrà ometre's la redacció d'aquesta relació valorada a origen mensual, pel fet que, en algun mes, l'obra executada hagi

estat de petit volum o fins i tot nul·la, per tal que la direcció pugui comprovar l'estat i marxa de l'obra i poder informar d'aquest a l'Administració quan així li ho requereixi.

3. L'obra realitzada es valorarà segons els preus d'execució material que figuren en lletra en el quadre de preus unitaris del

projecte per cada unitat d'obra i els preus fixat per a les noves unitats d'obra no previstes en el contracte que hagin estat degudament autoritzades i tenint en compte el previst en el present Plec respecte a l'abonament de les obres defectuoses, materials replegats, partides alçades i abonaments a compte d'equips posats en l'obra.

4. Al resultat de la valoració, obtinguda en la forma expressada en l'apartat anterior, i a l'efecte de poder expedir les certificacions

a què es fa referència en la clàusula següent, s'hi afegiran els percentatges adoptats per tal de formar el pressupost de contracta i es deduirà, si s'escau, la xifra que resulti de multiplicar la suma dels conceptes anteriors pel coeficient d'adjudicació, obtenint així l'import de la relació valorada mensual, que permetrà emetre la corresponent certificació, al qual caldrà aplicar el percentatge que correspongui en concepte d'IVA.

Clàusula 50.- Certificacions d'obra 1. Als efectes del que disposa l’article 99.4 del TRLCAP, el Director expedirà mensualment les corresponents certificacions

d’obra, prenent com a base la relació valorada definida en l’apartat anterior, dins dels primers deu (10) dies hàbils següents al mes a la qual correspongui.

2. Tant mateix es podrà omitir l’expedició d’aquestes certificacions d’obres quan el seu resultat sigui zero, en no haver-hi

diferencia econòmica entre la relació valorada del mes en qüestió i la del passat i, per tant, no hi hagi pagament a realitzar. També es podrà ometre l’expedició de certificacions mensuals, a criteri del director facultatiu i sempre que el termini d’execució sigui igual o inferior a dos mesos i la relació valorada mensual inferior, amb l’IVA inclòs, a quinze mil vint-i-cinc (15.025,00) euros . En aquests dos casos, caldrà deixar-ne constància en el llibre d’ordres.

3. L’únic responsable de la demora i, per tant, de l’incompliment d’aquests terminis per expedir i tramità la corresponent

certificació d’obra, serà el Director de les obres, contra qui l’administració municipal podrà demanar els danys i perjudicis corresponents si la manca de pagament en els terminis fixats per l’expressat article 99.4 del TRLCAP es imputable total o parcialment a aquella demora.

4. Tota certificació que s'expedeixi haurà de fer-se en el model normalitzat que tingui establert l'Administració, en català i per

quadruplicat, dues per a l'Administració on es farà constar en una d’elles i de forma visible l’expressió “COPIA A EFECTES DE PAGAMENT”, una altra per al contractista i la tercera per a la direcció; tanmateix, si l'obra la financés totalment o parcialment una altre Entitat o Institució que exigeixi còpia de les certificacions, s'hauria de fer tantes còpies i, si s’escau, en els models que aquella(es) tingués(essin) fixat(s).

Clàusula 51.- Audiència del contractista 1. En la mateixa data què el director expedeixi la certificació, remetrà al contractista una còpia d'aquesta i de la relació valorada

corresponent, a l'efecte de donar la conformitat o manifestar-hi esmenes, que podrà formular en el termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del de la recepció dels esmentats documents.

2. Transcorregut aquest termini sense formular o manifestar esmenes per part del contractista, es considerarà atorgada la

conformitat a ambdós documents i, per tant, acceptats per aquell com si hagués subscrit en ells la seva conformitat. En cas de presentar-se esmenes o al·legacions, on s’haurà de deixar constància formal de la seva presentació en temps i forma, i de ser acceptades en tot o en part les al·legacions per part del Director, aquestes es tindran en compta a l’hora de redactar la propera relació valorada i la corresponent certificació d’obres. De tot aquest tràmit, llevat que el contractista doni la seva conformitat expressa en la certificació d’obres, s’han deixarà constància en l'expedient de contractació mitjançant informe del director.

3. De no ser acceptades pel director de les obres les esmenes i/o al·legacions presentades pel contractista, aquest podrà

oposar-se o impugnar-ho en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa, un cop hagi estat aprovada la certificació final o la liquidació de les obres objecte de contracte per l’òrgan de contractació o òrgan a qui aquell hagi delegat. Tant de l’informe tècnic desestimant les esmenes i/o al·legacions, com de la seva comunicació formal al contractista se’n haurà de deixar constància en l’expedient de contractació, essent responsable el Director del seu compliment.

4. De no expedir-se certificació d’obres en el casos previstos en l’apartat 2 de la clàusula anterior, aquesta audiència al

contractista es farà amb la relació valorada dins del mateix termini i efectes esmentats per les certificacions d’obra. SECCIÓ 2 : ABONAMENT DE LES OBRES Clàusula 52.- Requisits per a l'abonament


El contractista tindrà dret a l'abonament, d'acord amb els preus convinguts, de l'obra que realment executi amb subjecció al projecte que va servir de base a la licitació, a les seves modificacions aprovades i a les ordres donades per escrit per l'Administració. Clàusula 53.- Preus unitaris 1. Tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a la correcta execució i acabat de qualsevol unitat

d'obra, es consideren inclosos en el preu d'aquesta, encara que no figurin tots especificats en la descomposició o descripció dels preus.

2. Es consideren inclosos en els preus unitaris de l'obra del projecte totes aquelles despeses que pel seu concepte siguin

assimilables als costos indirectes a què es fa referència en l'article 28 del reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, llevat que aquestes puguin estar previstes en el pressupost del projecte amb unitats d'obres pròpies o en partides alçades.

Clàusula 54.- Partides alçades 1. Les partides alçades s'abonaran com s'indiqui en el Plec de prescripcions tècniques. 2. En el seu defecte es consideraran als efectes del seu abonament, A) Com a "partides alçades a justificar", les susceptibles de poder ser mesurades en totes les seves parts en unitats d'obra

com a preus unitaris, i B) Com a "partides alçades d'abonament íntegre", aquelles referides a treballs l’específicació dels quals figuri en els

documents contractuals del projecte i no siguin susceptibles d’amidaments segons el Plec de prescripcions tècniques. 3. Les "partides alçades a justificar" s'abonaran als preus del contracte, d'acord amb les condicions d'aquesta i amb el resultat

dels amidaments corresponents. 4. Quan els preus d'una o diverses unitats d'obra de les que integrin una "partida alçada a justificar" no figurin inclosos en els

quadres de preus, es procedirà conforme al que disposa l’article 146.2 de l’esmentat TRLCAP i la reglamentació que el desenvolupi.

5. Per què la introducció dels nous preus així determinats no es consideri modificació del projecte i, per tant, del contracte, haurà

de complir-se conjuntament les dues condicions següents: 1a. Que l'Administració contractant hagi aprovat, a més dels nous preus, la justificació i descomposició del pressupost de la

partida alçada, i 2a. Que l'import total de l'esmentada partida alçada, tenint en compte en la seva valoració tant els preus inclosos en els

quadres de preus com els nous preus d'aplicació, no excedeixi del seu import pressupostat en el projecte. 6. Les "partides alçades d'abonament íntegre" s'abonaran al contractista en la seva totalitat, una vegada finalitzats els treballs o les

obres a les quals es refereixin, d'acord amb les condicions del contracte i sense perjudici d'allò que el Plec de prescripcions tècniques pugui preveure respecte a la possibilitat de ser abonades en forma fraccionària per casos justificats.

7. Quan l'especificació dels treballs o les obres constitutiva d'una "partida alçada d'abonament íntegre" no figuri en els documents

contractuals del projecte o ho faci de forma incompleta, imprecisa o insuficient als efectes de la seva execució, cal tenir en compte les instruccions que estableixi per escrit el Director contra les quals podrà oposar-se el contractista mitjançant les esmenes o al·legacions que s’estableixen en la clàusula 52 del present Plec pel que fa al tràmit d’audiència.

Clàusula 55.- Abonament de les certificacions d'obra 1. Les certificacions d’obra es faran efectives dins del termini que s’estableix en l’article 99.4 del TRLCAP, al marge de la

conformitat o no del contractista respecte de la relació valorada i la corresponent certificació expedida pel Director de les obres. Tanmateix per poder procedir a l’esmentat pagament, el contractista haurà d’haver presentat en el registre general de l’administració municipal la corresponent factura que coincidirà amb l’import de la certificació d’obres a que correspongui, consignant-se en tot cas l'IVA repercutit. La data d’emissió d’aquesta haurà de ser igual o posterior a la d’expedició de la reiterada Certificació.

2. La no presentació de la factura, pels motius que sigui, no impedirà que es realitzi el pagament de la certificació, el qual es farà

en la forma habitual (transferència, xec bancaris, etc.), però es retindrà la quantitat corresponent a l’IVA, que serà consignada en la Caixa de Dipòsits de l’administració i no es lliurarà al contractista fins que hagi acreditat la presentació d’aquella factura.

3. Als efectes de determinar, si s’escau, l’import a abonar en concepte d’interessos de demora, el seu còmput s’iniciarà des del

primer dia del tercer mes i fins la data en que l’administració municipal doni l’ordre de pagament a l’entitat bancària per tal que realitzi la transferència al compte corrent indicant prèviament pel contractista. En cas que el pagament de la certificació es faci per xec bancari, la finalització de l’esmentat còmput serà l’endemà de la data en que es comuniqui formalment al contractista que pot recollir el xec amb independència del dia que el reculli i/o el faci efectiu.

4. Els errors materials, aritmètics o de transcripció d'una certificació d'obra que afectin al seu import, conformada pel contractista,

tinguin o no causa en errors materials del pressupost del projecte o de les relacions valorades, no perjudicaran l'Administració. En el supòsit de detectar-se després de l'expedició de la certificació d'obra, el termini de pagament i el possible acreditament d'interessos no es computarà fins l'endemà de la data en que siguin esmenats, que consistirà en l'expedició d'una nova certificació.


5. Les anualitat d’inversió previstes per a les obres s’establiran d’acord amb el ritme fixat per a la seva execució, establir-se en

qualsevol cas les següents regles:

a) El contractista podrà desenvolupar els treballs amb major celeritat que la necessària per tal d’executar les obres en el temps prefixats en el contracte, tret que a criteri de la direcció existissin raons per a estimar-ho inconvenient. Tant mateix no tindrà dret a percebre en cada any, qualsevol que sigui l’import d’allò executat o de les certificacions expedides una quantitat major que la consignada en l’anualitat corresponent.

b) Quan, excepcionalment, l’acceleració dels treballs vingui exigida per raons d’interès públic, l’administració municipal a través de l’òrgan de contractació li ho comunicarà al contractista i es redactarà, si existeix acord, un nou programa de treball acoblant-lo a les noves circumstàncies, amb la fixació, si s’escau, del nou termini total de contracte.

c) Només en el supòsit anterior l’administració municipal procedirà de conformitat amb el contractista a un reajustament d’anualitats, sempre que ho permetin la disponibilitat pressupostaria dels crèdits aplicables al respecte.

6. En les certificacions d’obra emeses excedint de l’import de les anualitats que regeixin en el contracte, no es contarà el termini

previst en l’article 99.4 del TRLCAP des de la seva expedició, sinó des de aquella altra posterior en la que d’acord amb les condicions del contracte i programes de treball aprovats hauria de produir-se.

Clàusula 56.- Errors o omissió en el càlcul de preus El contractista no podrà reclamar cap variació en els preus inclosos en els quadres del Pressupost del Projecte, ni tindrà dret tampoc a cap reclamació, basant-se en la insuficiència, error o omissió en el càlcul del cost de qualsevol dels elements dels esmentats quadres de preus. SECCIÓ 3: ABONAMENTS A COMPTE PER MATERIALS AMUNTEGATS Clàusula 57.- Abonament a compte per materials amuntegats, per instal·lacions i equips 1. Quan no hi hagi perill que els materials rebuts com a útils, i situats en l'obra o magatzem autoritzats per ser-hi amuntegats,

pateixin deterioraments o puguin desaparèixer i, sempre que hi hagi petició expressa del contractista, acompanyada de la documentació pertinent justificativa de la propietat o possessió del materials, es podrà abonar a aquell fins a un 75 per 100 del seu valor, incloent-hi la corresponent partida en la relació valorada mensual i tenir en compte aquest avançament per deduir-la més tard de l'import total de les unitats d'obra en què quedin inclosos aquests materials. El director apreciarà el risc i fixarà discrecionalment el percentatge corresponent.

2. També podran concedir-se abonaments a compte, conforme al règim i els límits que, amb caràcter general es determina

reglamentàriament segons disposa l’article 145.2 del TRLCAP, per raó de l’equip i de les instal·lacions necessàries per a l’execució de l’obra, si són propietat del contractista, es troben en disposició de ser utilitzats i aquesta utilització hagi de tenir lloc en un termini inmediat segons el programa de treball. El percentatge d’aquests abonaments a compte seran també fixats, discrecionalment, pel director respectant, en qualsevol cas, els limitis que estableixi l’esmentada reglamentació que desenvolupi el TRLCAP.

3. El reintegraments dels abonaments a compte concedits sobre les operacions preparatòries a que es refereixen els apartats anteriors, s’efectuarà deduint de les certificacions d’obra executades, expedides a partir de la data de la concessió dels abonaments, un percentatge de l’import que fixarà el director de manera que permeti el reintegrament de l’abonament a compte abans que s’acabi l’obra, i que per tant serà superior al tant per cent que l’abonament a compte representi sobre la resta de l’obra que falti per executar en la data de la concessió. Amb posterioritat, la direcció podrà acordar que aquests reintegraments es cancel·lin en menor període de temps, quan les circumstàncies així ho aconsellin. En cas de resolució del contracte, serà immediatament exigible el reintegrament total de l’abonament a compte concedit, qualsevol que sigui la causa de la resolució

4. Les garanties que, de conformitat amb allò que disposa l’article 145.2 del TRLCAP, s’hagin de constituir per assegurar l’import

total dels abonaments a compte que calgui realitzar segons l’establert en els apartats anteriors, es dipositaran en la Tresoreria d’aquest Ajuntament, a la seva disposició i en el termini de quinze dies hàbils comptadors des de l’endemà de la notificació de l’autorització de l’abonament a compte i requeriment de constituir amb caràcter previ aquesta garantia. Llevat casos excepcionals, aquesta garantia s’haurà de constituir mitjançant aval, el qual haurà de complir els requisits assenyalats per l'article 36 i següents del TRLCAP. Les comissions, interessos i altres despeses que es produeixin amb ocasió de l’expedició d’avals per a aquestes operacions, seran per compte de l’empresari avalat.

5. Pel que fa a les cancel·lacions de l’aval o dels avals constituïts en garantia d’aquests abonaments a compte, el contractista

podrà sol·licitar-les a mida que vagin tenint lloc les deduccions pel reintegraments dels abonaments a compte percebuts, sempre que aquestes deduccions tinguin una quantia com a mínim igual a l’import de la garantia que es pretén cancel·lar. Aquestes cancel·lacions seran adoptades per l’òrgan de contractació o òrgan a qui aquell hagi delegat.

CAPÍTOL VI: MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE SECCIÓ 1: MODIFICACIONS EN L'OBRA Clàusula 58.- Execució de les modificacions del projecte i del contracte. 1. Quan calgui introduir modificacions al projecte base del contracte, el director redactarà l’oportuna proposta integrada pels

documents que justifiquin, descriguin i valorin la proposta. La seva aprovació requerirà la prèvia audiència del contractista per


un termini de 10 dies hàbils i la fiscalització en el seu cas de la major despesa. En qualsevol cas es tindrà en compte el que al respecte estableix l’article 146 del TRLCAP i la normativa reglamentaria de desplegament.

2. Un cop es produeixi l’esmentada aprovació, la Direcció lliurarà al contractista còpia dels documents del projecte que hagin

estat objecte de nova redacció motivada per variacions en el número d’unitats previst, o per la introducció d’unitats noves. Clàusula 59.- Preu de les unitats d'obra no previstes en el contracte 1. Quan es jutgi necessari ampliar materials o executar unitats d’obra que no figurin als quadres de preus del projecte base del

contracte, es redactaran per part del director nous preus contradictòriament, fent-hi constar si suposen major despesa en el conjunt de l’obra. El càlcul dels nous preus a fixar es basarà, en quant resulti d’aplicació, en les despeses elementals fixades en la descomposició dels preus unitaris integrants en el contracte i, en qualsevol cas, en les despeses que corresponguessin a la data en que tingué lloc la licitació de l’obra.

2. Els nous preus, un cop aprovats per l’òrgan de contractació, es consideraran incorporats a tots els efectes als quadres de

preus del projecte que serví de base pel contracte, sense perjudici de l’establert a l’article 146.2 del TRLCAP pel que fa a la no acceptació del mateixos pel contractista i a la possibilitat que sigui executada per un altre contractista.

3. Aquelles obres que s’hagin d’executar per una imperiosa necessitat o emergència sense disposar prèviament del

corresponent projecte d’obres, cas de no preveure’s res en l’acord d’adjudicació respecte dels preus de les unitats d’obra executades, aquells seran establerts per la Direcció Facultativa, tenint en compte l’índex ponderat de preus dels projectes tècnic de les obres executades per l’Ajuntament en el darrer any a aquella actuació.

Clàusula 60.- Modificació del projecte i incidències durant l'execució que n'impossibilitin la continuació fins que no

estigui tramitat el modificat 1. Quan el director facultatiu de l'obra consideri necessari dur a terme una modificació del projecte, s'haurà de seguir l'expedient

administratiu que preveu l'article 146.3 del reiterat TRLCAP. 2. Quan la tramitació d’una modificació del contracte exigeixi la suspensió temporal, parcial o total en l’execució de les obres i

això pugui comportar greus perjudicis per l’interès públic, l’òrgan de contractació podrà acorda que continuïn provisionalment les obres tal i com estigui previst en la proposta tècnica elaborada al respecte pel director, sempre i quan l'import màxim d'aquesta actuació no podrà ser superior al 20 per 100 del preu primitiu del contracte i existeixi disponibilitat pressupostaria suficient. En qualsevol cas caldrà tramitar l’expedient administratiu que preveu l’article 146.4 del TRLCAP, establint-se que l’audiència del contractista serà per un termini màxim de quinze hàbils.

Clàusula 61.- Reajustament del termini d'execució per modificacions en el projecte 1. Quan les modificacions del projecte no comportin noves unitats d’obra però si en canvi representi una variació en més o en

menys en l’import del contracte, el termini d’execució serà reajustat, sense que pugui ser augmentat o disminuït en major proporció que en la que resulti afectat de l’esmentat import. El termini es concretarà en mesos arrodonits al alça el número de dies sobrants que resulti.

2. Quan sigui necessària l’execució d’unitat d’obres no previstes en el projecte, el director elevarà a l’òrgan de contractació les

propostes dels preus nous i la repercussió sobre el termini d’execució del contracte. La conformitat per part del contractista als nous preus i a la variació del termini total de l’obra serà condició necessària per poder començar els treballs corresponents a les noves unitats.

Clàusula 62.- Modificacions no autoritzades 1. Ni el contractista ni el director podran introduir o executar modificacions substancials en l'obra objecte del contracte sense la

deguda aprovació d'aquelles modificacions i del pressupost corresponent. 2. S’exceptuen aquelles modificacions que durant la correcta execució de l'obra, es produeixin únicament per ajust a la realitat

del nombre d'unitats realment executades per sobre o per sota de les previstes en el projecte. Aquestes modificacions podran ser recollides en la liquidació o certificació final de les obres executades, sempre i que no suposin un increment global de la despesa superior al 10 per 100 del preu del contracte. No obstant això si amb posterioritat a la producció d'aquesta o aquestes variacions, fos necessari introduir modificacions d'altra naturalesa en el projecte, aquelles hauran de ser incorporades a aquesta, sense esperar la certificació final de les obres.

3. Per a l’execució de les obres a que es refereix l’excepció de l’apartat anterior, el contractista necessitarà la prèvia autorització

per escrit del director. 4. En casos d'emergència, el director podrà ordenar la realització d'aquelles unitats d'obra que siguin imprescindibles o

indispensables per garantir o salvaguardar la permanència de les parts d'obra ja executades anteriorment o per evitar danys immediats a tercers. El director donarà compte immediatament d'aquestes ordres a l'Administració contractant, per tal que es pugui incoar, si s'escau, l'expedient d'autorització i disposició de la despesa corresponent.


5. Llevat el cas d’emergència, les modificacions en l’obra que no estiguin degudament aprovades i, si s’escau autoritzades, per l’òrgan de contractació, originaran responsabilitats en el contractista, sense perjudici de les que podés abastar al personal encarregat per l’administració municipal de la direcció, inspecció o vigilància de les obres.

SECCIÓ 2 : SUSPENSIÓ DE LES OBRES Clàusula 63.- Suspensions temporals 1. Si la suspensió temporal solament afecta una o diverses parts o classes d'obres que no constitueixin la totalitat de l'obra

contractada, s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal parcial" en el text de l'acta de suspensió i en tota la documentació que faci referència a aquesta; si és a la totalitat de l'obra contractada, s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal total" en els mateixos documents.

2. En cap cas s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal" sense concretar o qualificar l'abast d'aquesta. Clàusula 64.- Actes de suspensió 1. Sempre que l'Administració acordi una suspensió temporal, parcial o total de l'obra o una suspensió definitiva, s'haurà

d'estendre la corresponent acta de suspensió, que haurà d'anar signada pel director i el contractista, i en la qual cal fer constar l'acord o disposició de l'Administració que va originar la suspensió i definir concretament la part o les parts o la totalitat de l'obra afectades per aquella.

2. A l'acta, s'hi ha d'adjuntar, com a annex i en relació amb la part o les parts suspeses, l'amidament tant de l'obra executada en

dita o dites parts com dels materials arreplegats o amuntegats a peu de l'obra utilitzables exclusivament en aquestes. 3. Igual criteri se seguirà quan la suspensió temporal que es preveu en l'article 99.5. del TRLCAP. Clàusula 65.- Danys i perjudicis al contractista 1. Si l'Administració, per adoptar una suspensió temporal que excedeixi del període que per aquests efectes fixen les

disposicions vigents, hagués d'abonar danys i perjudicis al contractista, la seva determinació atendria, entre altres factors, la pertorbació que la suspensió hagués produït en el ritme d'execució previst en el programa de treballs, amb la consegüent repercussió en la utilització de maquinària i de personal i a la relació que representen l'import de les parts d'obra a que afecta la suspensió amb el pressupost total de l'obra contractada.

2. En el cas que aquesta suspensió afectés l’inici de les obres, s’estarà d’acord amb allò que disposa l’article 141 del TRLCAP

esmentat. CAPÍTOL VII.- REVISIÓ DE PREUS Clàusula 66.- Inclusió de la clàusula de revisió 1. El plec de clàusules administratives particulars d'aquells contractes d'obres que tinguin una durada superior als dotze mesos,

podrà incloure la possibilitat d'aplicar la revisió de preus i assenyalant la fórmula polinòmica que correspongui aplicar, de conformitat i en la forma regulada pels articles 103 a 108 del TRLCAP. En qualsevol cas, aquest plec podrà establir la improcedència de la revisió de preus mitjançant resolució motivada.

2. Mentre no es publiquin noves fórmules tipus per a la revisió de preus, seguiran aplicant-se les fórmules aprovades pel Decret

3650/1970, de 19 de desembre, amb les seves modificacions posteriors. Clàusula 67.- Requisits per a la revisió Pel que fa a la revisió de preus, aquesta només tindrà lloc quan el contracte s’hagi executat en el 20 per cent del seu import i hagi transcorregut un any des de la seva adjudicació, sense que ni el percentatge del 20 per cent, ni el primer any d’execució, comptat des de la data de la notificació de l’acord d’adjudicació, puguin ésser objecte de revisió. Clàusula 68.- Revisió en les prorrogues Per l'aplicació de clàusules de revisió respecte de períodes de temps en que el contractista hagi incorregut en mora, es tindran en compte els índexs que haurien correspost a les dades establertes al contracte per a l'execució dins de termini, llevat que els corresponents al període real donin un coeficient inferior, on s'aplicaran aquests últims. Clàusula 69.- Certificacions i abonaments de les revisions de preus 1. Les certificacions de revisió de preus s'han de tramitar com qualsevol certificació ordinària. 2. Les certificacions de revisió de preus s'han de realitzar simultàniament amb la que correspongui a l'obra executada en

l'esmentat període i s'han d'entendre a partir dels últims índexs vigents que hagi publicat l'Institut Nacional d'Estadística (o l'organisme que el substitueixi) si els corresponents al mes a què es refereix la certificació d'obra no ho han estat.


3. Pel que fa a l' abonament, s'aplicaran els mateixos criteris que regeixen en la clàusula 50 d'aquest Plec per a les certificacions ordinàries.

CAPÍTOL VIII: EXTINCIÓ DEL CONTRACTE SECCIÓ 1: CONCLUSIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 70.- Comunicació de la finalització de les obres El contractista o el seu delegat, ha de comunicar, per escrit a la direcció facultativa la data en què cregui haver realitzat i finalitzat l'objecte del contracte, per tal que el director facultatiu, en cas de conformitat, procedeixi, juntament amb el representant de l'Administració i dins del mes següent d'aquella, a practicar l'acte formal i positiu de recepció que preveu l'article 110 en relació amb el 147 del TRLCAP. Clàusula 71.- Acta de recepció 1. L'Administració, a instància del director facultatiu, fixarà la data i l'hora en què tindrà lloc la recepció formal de les obres

executades i s'haurà de comunicar amb prou antelació i per escrit als interessats, especialment al contractista o al seu delegat. 2. El contractista, bé personalment o bé mitjançant delegació autoritzada, té l'obligació d'assistir a les recepcions de l'obra. Si, per

causes que li siguin imputables no compleix aquesta obligació, no podrà exercitar cap dret que pogués derivar de la seva assistència i, en especial, la possibilitat de fer constar en l'acta cap reclamació referida a l'estat de l'obra i a les previsions que aquesta estableixi sobre els treballs que ha de realitzar en el termini que s’indiqui, sinó només amb posterioritat, en el termini dels deu dies hàbils següents a la recepció prèvia, i prèvia al·legació i justificació fefaent prèvies que la seva absència fou deguda a causes alienes a la seva voluntat.

3. De la recepció se n'ha d'estendre acta per exemplar triplicat i l'ha de signar, en representació de l'Administració, el cap de

Secció tècnica corresponent o pel cap del Servei a la qual estigui aquesta adscrit quan aquell sigui el director facultatiu, el director i el contractista o el seu delegat, sempre que hagin assistit a l'acte de la recepció. Una vegada emesa i signada l'acta, se'n lliurarà un exemplar a cada un dels esmentats, fins hi tot en el cas que el contractista o el seu no delegat no haguessin assistit.

4. Si la recepció de l'obra s'efectués passat el termini d'un mes comptat a partir de la data que hagués acceptat el director facultatiu com de finalització d'aquelles, el període de garantia s'iniciaria l'endemà de l'acabament d'aquest termini.

5. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar a l’acta, tot indicant en aquesta els defectes observats i

detallant-ne amb precisió les instruccions necessàries i el termini per a la seva esmena. En el cas que el contractista no ho faci, es podrà atorgar un nou termini improrrogable o declarar resolt el contracte.

6. Dins del termini de dos mesos comptats a partir de la recepció, l’òrgan de contractació de l’administració municipal o l’òrgan en

qui hagi delegat, aprovarà la certificació final de les obres executades que s’abonarà al contractista a compte de la liquidació del contracte. Aquest tràmit d’aprovació s’ajustarà al que s’estableix en la clàusula 74 del present Plec .

7. Podran ser objecte de recepció parcial aquelles parts d'obra susceptibles de ser executades per fases que puguin ser lliurades

a l’ús públic, segons s’estableixi en el contracte o serà apreciat discrecionalment l'administració a proposta de la direcció facultativa.

Clàusula 72.- Conservació de l'obra durant el termini de garantia 1. El contractista procedirà a la conservació de l'obra durant el termini de garantia d'acord amb el que prevegi el Plec de

prescripcions tècniques i/o el de clàusules administratives particulars i, en qualsevol cas, seguint les instruccions que rebi de la direcció, sempre de forma que aquests treballs no obstaculitzin l'ús públic o el servei corresponent de l'obra.

2. El contractista respondrà dels danys o deterioraments que puguin produir-se durant el termini de garantia, si no és que provi

que aquests han estat ocasionats pel mal ús i no per l'incompliment de les seves obligacions d'execució, vigilància i policia de l'obra; en el supòsit d'un mal ús, tindrà dret a ser reemborsat de l'import dels treballs que hagin de realitzar-se per restablir en l'obra les condicions degudes, però no quedarà exonerat de l'obligació de portar a terme els esmentats treballs quan la direcció no li ordeni el contrari.

SECCIÓ 2: MEDICIÓ GENERAL I CERTIFICACIÓ FINAL DE LES OBRES Clàusula 73.- Medició general 1. Un cop rebudes les obres i dins del termini màxim d’un mes, a comptar des de l’endemà de la data de l’acta de recepció, el

director de les obres procedirà a la seva medició general per tal de determinar les realment executades d’acord amb el projecte i, s’escau, modificacions posteriors. Per la qual cosa, en l’acta de recepció, el director fixarà la data en que s’iniciarà aquesta medició, quedant notificant el contractista per aquest acte. Tant mateix per raons excepcional i en funció de les


característiques de l’obra aquest termini d’un mes per realitzar la medició general podrà ser ampliat en el plec de clàusules administratives particulars.

2. El contractista té l'obligació d'assistir a la presa de dades i realització de la medició general que efectuarà la direcció. Si per

causes que li siguin imputables no compleix aquesta obligació, no podrà exercitar cap reclamació en ordre al resultat d'aquella medició ni tampoc respecte dels actes de l'Administració que es basin en el seu resultat, sinó després de l’al·legació i justificació fefaent d'inimputabilitat d'aquelles causes.

3. Per realitzar la medició general s'utilitzaran com a dades complementàries la comprovació del replanteig, els replanteigs

parcials i les medicions efectuades durant l'execució de l'obra, el Llibre d'Incidències, si n'hi hagués, el d'ordres i tots els altres que considerin necessaris el director i el contractista.

4. D'aquest acte de medició s’estendrà acta per triplicat exemplar que signaran el director i el contractista o el seu delegat,

retirant un exemplar cadascun dels signants i remeten el tercer per part del director a l’òrgan de contractació. En cas que no assisteixi el contractista a la medició l’exemplar de l’acta li serà remés pel director.

5. De no estar d’acord amb el resultat de la medició, el contractista podrà manifestar les objeccions o reclamacions que cregui

convenient en el termini màxim de cinc dies hàbils següent a la data de l’acta de medició. L’escrit d’objeccions i/o reclamacions s’entregarà pel contractista al director de les obres, del que s’haurà de deixar constància formal de la seva recepció, haurà de ser traslladat a l’òrgan de contractació juntament amb un informe tècnic justificatiu de la procedència o no de les mateixes dins del termini de deu dies hàbils. En qualsevol cas aquest es tràmit es podrà acumular a criteri del director de les obres i/o òrgan de contractació al tràmit d’aprovació de la certificació final de les obres.

Clàusula 74.- Certificació final de les obres 1. El Director, prenent com a base el resultat de la medició general i dins del termini màxim d’un mes, a comptar des de l’endemà

de la data de l’acta de recepció, redactarà la corresponent relació valorada, per tal que dins dels deu dies hàbils següents a la finalització de l’esmentat termini d’un mes pugui expedir i tramitar la corresponent certificació final de les obres. Per redactar la relació valorada i expedir la certificació final s’aplicaran els mateixos criteris que es recullen en les clàusules 49 i 50 del present Plec.

2. En la mateixa data què el director expedeixi aquesta certificació final, remetrà al contractista una còpia d'aquesta i de la relació

valorada corresponent, a l'efecte de donar la conformitat o manifestar-hi esmenes, que podrà formular en el termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del de la recepció dels esmentats documents. Transcorregut aquest termini sense formular o manifestar esmenes per part del contractista, es considerarà atorgada la conformitat a ambdós documents i, per tant, acceptats per aquell com si hagués subscrit en ells la seva conformitat.

3. En cas de presentar-se esmenes o al·legacions, on s’haurà de deixar constància formal de la seva presentació en temps i

forma, i de ser acceptades en tot o en part pel Director, aquest expedirà una nova certificació final i la remetrà a l’òrgan de contractació o a l’òrgan en qui aquell hagi delegat per tal que la pugui aprovar dins del termini de dos mesos a que fa referència la clàusula 71 del present Plec en relació amb que disposa l’article 147 del TRLCAP. De no ser acceptades aquestes esmenes o al·legacions, del que caldrà emetre el corresponent informe justificatiu, el contractista podrà impugnar la resolució per la qual s’aprova la certificació final en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.

4. De tota aquesta tramitació, llevat que el contractista doni la seva conformitat expressa en la certificació final de les obres, se’n

deixarà constància en l'expedient de contractació mitjançant informe del director. Clàusula 75.- Abonament de la certificació final de les obres 1. La certificació final de les obres, al igual que es preveu en la clàusula 55 d’aquest Plec, es farà efectives dins del termini que

s’estableix en l’article 99.4 del TRLCAP, al marge de la conformitat o no del contractista respecte de la memòria valorada, relació valorada i la corresponent certificació expedida pel Director de les obres. Tant mateix per poder procedir a l’esmentat pagament, el contractista haurà d’haver presentat en el registre general de l’administració municipal la corresponent factura que coincidirà amb l’import de la certificació final de les obres, consignant-se en tot cas l'IVA repercutit. La data d’emissió d’aquesta haurà de ser igual o posterior a la d’expedició de la reiterada Certificació final.

2. La no presentació de la factura, pels motius que sigui, no impedirà que es realitzi el pagament de la certificació, el qual es farà

en la forma habitual (transferència, xec bancaris, etc.), però es retindrà la quantitat corresponent a l’IVA, que serà consignada en la Caixa de Dipòsits de l’administració i no es lliurarà al contractista fins que hagi acreditat la presentació d’aquella factura.

3. Als efectes de determinar, si s’escau, l’import a abonar en concepte d’interessos de demora, el seu còmput s’iniciarà des del

primer dia del tercer més i fins la data en que l’administració municipal doni l’ordre de pagament a l’entitat bancària per tal que realitzi la transferència al compte corrent indicant prèviament pel contractista. En cas que el pagament de la certificació final es faci per xec bancari, la finalització de l’esmentat còmput serà l’endemà de la data en que es comuniqui formalment al contractista que pot recollir el xec amb independència del dia que el reculli i/o el faci efectiu.

4. En cas d’haver-hi errors materials, aritmètics o de transcripció en la certificació final de les obres que afectin al seu import,

s’estarà a les mateixes regles i criteris que disposa l’apartat 4 de la clàusula 55 d’aquest Plec per la resta de certificacions d’obra, amb la única variació que caldrà emetre d’una nova certificació final amb les correccions incorporades, adjuntant-se informe tècnic amb la diferencia econòmica que cal abonar o reclamar, segons el cas, al contractista. L’òrgan de contractació


competent o l’òrgan en qui aquell així delegat, aprovarà aquesta nova certificació final i l’abonament o requeriment de la quantitat abonada de més.

SECCIÓ 3: TERMINI DE GARANTIA, LIQUIDACIO DE LES OBRES I CANCEL.LACIO DE GARANTIES Clàusula 76.- Termini de garantia 1. El termini de garantia s’establirà en el plec de clàusules administraves particulars atenent a la naturalesa i complexitat de

l’obra i no podrà ser inferior a un any excepte casos especials degudament justificat i motivats. 2. El contractista procedirà a la conservació de l’obra durant el termini de garantia en les condicions establertes en el plec de

prescripcions tècniques i/o el de clàusules administratives particulars i, en qualsevol cas, seguint les instruccions que rebi de la direcció, sempre de forma que aquesta actuació no obstaculitzin l’ús públic o el servei corresponent de l’obra. Si descuides aquesta conservació i això pogués comportar una ser deteriorament de l’obra, s’executaran per l’administració per compte i càrrec del contractista les treballs necessaris per evitar-ho.

3. Dins del termini de quinze dies hàbils anteriors al compliment del termini de garantia, el director de les obres, bé d’ofici, bé a

instància del contractista, informarà per escrit sobre l’estat de les obres. Si aquesta fos favorable, el contractista quedarà exonerat de qualsevol responsabilitat respecte de l’objecte del contracte, llevat el que preveu la clàusula 78 del present Plec, i es procedirà a la liquidació del contracte, en el termes que s’estableix en els apartats 1 i 2 de la clàusula 77 següent, així com a la devolució o cancel·lació de la garantia constituïda, el tràmit de la qual esta regulat en la clàusula 79 d’aquest Plec.

4. En el supòsit que l’informe del director no fos favorable i els defectes observats provinguessin de deficiències en l’execució de

l’obra i no per l’ús de la construcció durant el termini de garantia establert, el director procedirà a dictar les ordres oportunes al contractista per a la deguda reparació al seu càrrec d’allò construït, atorgant-se un nou termini de garantia a l’efecte, durant el qual aquest quedarà encarregat de la conservació de l’obra, sense dret a percebre qualsevol quantitat per l’ampliació d’aquest termini de garantia. Aquest nou termini s’iniciarà l’endemà que el director doni per escrit la seva conformitat a la reparació practicada i en quan a la seva finalització s’estarà a l’esmentat en l’apart anterior pel compliment ordinari de la garantia.

Clàusula 77.- Liquidació de les obres 1. El director de les obres formularà la proposta de liquidació, prenen com a base per a la seva valoració el contingut i resultat de

la certificació final de les obres, dins del termini d’un mes següent a la finalització del de garantia, si l’informe d’aquest sobre l’estat de les obres fos favorable, o, en cas contrari, des la data en que doni per escrit la seva conformitat, un cop fetes les reparacions en els termes que s’estableixen en els apartats anteriors. Aquesta proposta de liquidació es notificarà al contractista per que el termini de deu dies hàbils doni la seva conformitat o manifesti les objeccions que cregui convenient, actuant-se en aquest últim cas d’igual forma i criteri que l’establert en la clàusula anterior.

2. La liquidació resultant haurà d’estar aprovada i, si s’escau, fet el pagament de les obligacions pendents, aplicant-se en aquest

últim cas el disposat en la clàusula 75 anterior, en el termini de dos meses següents a la data de la proposta de liquidació formulada pel director.

Clàusula 78.- Responsabilitat per vicis ocults 1. Si l'obra s'arruïna amb posterioritat a l'expiració del termini de garantia per vicis ocults de la construcció, degut a l'incompliment

del contracte per part del contractista, respondrà aquest dels danys i perjudicis durant el termini de quinze anys a comptar des de la data de recepció.

2. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi manifestat cap reclamació per danys o perjudicis, quedarà totalment extingida

la responsabilitat del contractista. Clàusula 79.- Cancel·lació de les garanties constituïdes 1. Un cop finalitzat el termini de garantia i emès l’informe favorable de l’estat de les obres o, si s’escau, de la conformitat per

escrit a que es fa referència l’apartat 4 de la clàusula 76 anterior, es procedirà per l’òrgan de contractació o per aquell en qui aquest hagi delegat, a la cancel·lació i devolució de la garantia o garanties constituïdes de conformitat amb l’article 41 i següents del TRLCAP. Tant mateix aquesta resolució restarà condicionada als informes favorables per part de la Intervenció municipal respecte de deutes o compensacions pendents pel contractista en front a la pròpia administració municipal, que tindrà un dret preferent, o a tercers en general, així com del servei jurídic corresponent respecte de la no existència de reclamacions per possibles danys a tercers derivats per o a conseqüència de l’objecte del contracte.

2. En cas que alguns dels informes fos desfavorable i abans d’incautar total o parcialment la fiança, es donarà un tràmit

d’audiència de deu dies hàbils al contractista per tal que al·legui el que cregui convenient. La resolució d’incautació i execució de la fiança podrà ser impugnada pel contractista en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.


CAPÍTOL IX.- RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 80.- Resolució del contracte 1. Són causes de resolució del contracte, a més de les que s’estableixin en l'article 149 en relació amb el 111 del Text Refós de

la Llei de Contractes de les Administracions publiques, aquelles altres que pugui incloure el Plec de clàusules administratives particulars.

2. La resolució del contracte l'acordarà, d'ofici o a instància del contractista, l'òrgan municipal competent i la seva aplicació i

efectes es regularà pel que disposen els articles 112, 113 i 151 de l'esmentada Text Refós de la LCAP. 3. Quan el contracte es resolgui per culpa o causes imputables al contractista, li serà incautada la garantia i haurà, a més,

d'indemnitzar l'Administració dels danys i perjudicis causats, la fixació i valoració dels quals serà determinada pel director de les obres i aprovada per l’òrgan de contractació o per aquell a qui aquest així delegat, prèvia audiència del contractista per un termini de deu dies. Aquesta resolució podrà ser impugnada pel contractista en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.

Clàusula 81.- Decés, dissolució, fusió i/o absorció del contractista 1. En el cas de decés del contractista individual, el deu delegat o aquells qui poguessin considerar-se’n hereus, hauran de

comunicar tal decés a l’administració municipal immediatament després de conèixer el fet. Tot retard injustificat, negligent o dolós, en realitzar tal comunicació, que causi danys i perjudicis a l’administració o al bé públic, donarà lloc a la corresponent indemnització, per a la determinació del qual s’estarà als requisits i tràmits establerts en l’apartat 3 de la clàusula anterior. L’administració municipal podrà acordar la continuïtat del contracte amb el hereus o successors, sempre que aquests ofereixin les mateixes garanties tècniques i de tot ordre que el contractista finat.

2. En el cas de dissolució i fallida de la societat mercantil comportarà sempre la resolució del contracte. En els demés casos com

pot ser la suspensió de pagaments, la fusió, l’escisió o transmissió d’empreses, l’administració podrà potestativament resoldre el contracte o continuar-lo sempre i quan el contractista resultant presti les garanties suficients a criteri de l’administració per l’execució i compliment del contracte. En qualsevol cas quedarà subrogada en tots els dret i deures preexistents del contractista. Als efectes de poder determinar la resolució o continuïtat, s’haurà de comunicar aquesta novació dins del termini màxim d’un mes a la data en que es produeixi. En igual termini l’administració s’haurà de decidir si accepta o no la continuïtat.

Clàusula 82.- Causes de resolució del contracte referides al cas d'agrupació temporal d'empreses Quan alguna de les empreses que formin part d'una agrupació temporal quedi compresa en alguna de les circumstàncies previstes en els epígrafs a) i b) de l'article 111 del TRLCAP, l'administració municipal estarà facultada per exigir l'estricte compliment de les obligacions pendents del contracte a les restants empreses que formen l'agrupació temporal o per acordar la resolució d'aquest. Clàusula 83.- Termini per retirar instal·lacions i equip Adoptada la resolució del contracte, la direcció haurà de fixar al contractista un termini per abandonar l'obra i/o els terrenys què havia executat o estigui executant i, si s'escau, retirarà les instal·lacions i l'equip aportat en aquesta. CAPÍTOL X.- CESSIÓ I SUBCONTRACTACIÓ DEL CONTRACTE D'OBRES Clàusula 84.- Cessió del contracte 1. Els drets i obligacions dimanants del contracte podran ser cedits a un tercer sempre i quan les qualitat tècniques o personals

del ceden no hagin estat determinants de l’adjudicació del contracte. En qualsevol cas, l'adjudicatari no podrà traspassar ni cedir aquests drets que li confereix aquest contracte sense l’autorització expressa i amb caràcter previ de l'òrgan de contractació competent de l'Ajuntament.

2. Per obtenir l'autorització, de conformitat amb l'article 114 del TRLCAP, es requerirà: a) Que s'hagi executat una part d'obra no inferior al 20 per 100 del preu d'adjudicació. b) Que el cessionari o nou contractista tingui la capacitat per contractar amb l’administració pública i la solvència exigible

de conformitat amb els articles 15 a 20 dels TRLCAP i que ostenti la classificació en el moment de sol·licitar la cessió, en el supòsit que això s’hagi exigit al contractista cedent. En qualsevol cas el nou contractista haurà d’acreditar que no esta incurs en cap suspensió de classificació o inhabilitada per contractar.

c) Que el nou contractista constitueixi les garanties exigides a l'adjudicatari.


d) Que la cessió entre adjudicatari i cessionari es formalitzi en escriptura pública i on es farà constar de forma expressa que el

cessionari estarà subrogat en tots els dret i obligacions que correspondrien al cedent . Clàusula 85.- Subcontractació 1. Llevat que el Plec de Clàusules Administratives Particulars estableixi una altra cosa o que per la seva naturalesa i condicions

es dedueixi que ha de ser executat directament per l’adjudicatari, aquest podrà concertar amb tercers la realització parcial de l'objecte del contracte .

2. Tanmateix, la celebració de subcontractacions queda sotmesa al compliment dels requisits, els límits i les prohibicions que

estableix l'article 115 del TRLCAP. CAPÍTOL XI.- DISPOSICIONS FINALS Clàusula 86.- Efectes de la modificació de la legislació de l'Estat o de l'autonòmica 1. Les prescripcions d'aquest Plec o en els corresponents Particulars que incorporen o reprodueixen aspectes de la legislació

bàsica de l'Estat o l'autonòmica d'aplicació als ens locals catalans s'entendran automàticament modificades en el moment en què es produeixi la seva revisió.

2. De verificar-se aquesta revisió, s'autoritza l'alcalde per introduir al text del Plec les correlatives modificacions o els pertinents

aclariments. 3. Les modificacions o els aclariments derivats de la revisió operada en la legislació bàsica de l'Estat o l'autonòmica d'aplicació

als ens locals catalans no necessitaran l'expressa publicació de l'Ajuntament. Clàusula 87.- Pròrroga de terminis per a dictar resolucions L'assenyalament de terminis que consta a les clàusules anteriors als efectes de determinar que una petició, a manca de resolució expressa, s'entengui o es pugui entendre estimada o desestimada, segons el respectiu cas, s'efectua sense perjudici de la possible ampliació dels dits terminis en virtut de la pròrroga que es pugui decretar o acordar, que haurà de ser notificada als interessats, en el qual supòsit els dits efectes relatius a la virtualitat presumpta sobre estimació o desestimació de les sol·licituds, inherents a l'absència de resolució expressa, quedaran referits a la data en què expiri l'ampliació disposada.


2.2.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES


2.2.1.- Contingut, àmbit d’aplicació i normativa

Per aquesta obra regiran tots aquells continguts en el Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació, confeccionat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes.

Seran d’aplicació totes les especificacions que encapçalen cadascuna de les partides

d’obra ressenyades al pressupost; totes les precisions que contenen els plànols i altra documentació gràfica del projecte, encara que no quedin reflectides explícitament als documents escrits; i les precisions incloses a la memòria.

També serà d’aplicació tota la normativa legislativa vigent de compliment obligatori en

el moment de l’oferta econòmica. Les condicions tècniques fan referència al conjunt de característiques que han de

complir els materials previstos en el projecte, les tècniques de la seva col·locació a l’obra i les d’execució de tots els treballs necessaris.

Aquestes condicions queden assenyalades en els següents documents del projecte: - Plànols - Memòria descriptiva - Amidaments i pressupost - Plec de Condicions

Els aspectes que no quedin suficientment detallats en els anteriors documents

s’atindran al que prescriu la normativa tècnica general aplicable als projectes d’edificació, segons relació adjunta:

Normativa tècnica aplicable

(Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació amb sol·licitud de llicència posterior al 28 de setembre de 2006 i anterior al 29 de març de 2007)

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)


Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat Accessibilitat Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Ley de integración social de los minusválidos

Ley 13/82 BOE 30/04/82

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Materials i elements de construcció

RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)


Instal·lacions Instal·lacions de fontaneria

Normas Básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua

O 9/12/75 (BOE: 13/1/76) correcció d'errors (BOE: 12/2/76)

CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya).

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)


Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Control de qualitat Directiva 89/106/CEE de productes de construcció

Transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Residus d’obra i enderrocs Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) 2.2.2.- Apartats per capítols d’obra


2.2.2.1.- Moviment de terres

Prèviament a qualsevol treball, es retiraran les restes i terres vegetals no aptes per recolzar el paviment.

Les excavacions per fonamentació estaran perfectament aplomades i pentinades, amb

els fons perfectament anivellats i sense terres soltes. La Direcció Facultativa determinarà, segons Estudi Geotècnic, on el terreny assegura una resistència mínima de treball.

Les terres procedents d’excavació es retiraran ràpidament a l’abocador autoritzat més

proper, per tal de deixar l’obra ben neta. Les rases pels claveguerons s’excavaran fins a terreny ferm igual com les excavacions

d’arquetes, foses, sifons, etc. Si no apareix fins a profunditats on es fa difícil la construcció, es consolidarà el terreny amb base adient i segons dicti la Direcció Facultativa.

Els fonaments tindran la dimensió i profunditat que assenyali la Direcció Facultativa. En

el curs dels treballs es podran modificar a la vista de la qualitat del terreny. El Contractista disposarà les mesures de seguretat, estrebacions, exhauriments,

proteccions, etc. que siguin necessàries en cada cas; a la vista de la qualitat del terreny, als paraments verticals especialment, s’hi deixaran els apuntalaments precisos. S’entendrà que el cost de l’operació està inclòs en el preu corresponent.

El contractista comunicarà per escrit a la Direcció Facultativa qualsevol sospita de vici

amagat en el terreny, manca de profunditat o dimensionat, o altres que consideri convenients, per tal que aquesta decideixi en cada cas.

Els replanats es realitzaran per capes de fins 25 cm de gruix, piconades i humitejades adientment. Podran utilitzar-se terres procedents de l’obra, amb autorització expressa de la Direcció Facultativa ; si el replant és de més de 50 cm s’utilitzaran màquines especials compactadores.

Qualsevol error en l’excavació de fonaments, per excessos indeguts, seran imputables

únicament al contractista, que els subsanarà a càrrec seu, tant pel que fa a les partides de moviment de terres com a les de fonamentació.

Les excavacions s’amidaran per metres cúbics, mesurats sobre el perfil del terreny i

amb esponjaments. Podran mesurar-se per metres quadrats les excavacions per arrencada de capa vegetal amb profunditat inferior a 20 cm.

Els transports a l’abocador es mesuraran pels mateixos amidaments d’excavació. Els terraplens o replenats es mesuraran per m3 sobre perfil, un cop realitzat el piconat.

Si el piconat o compactat es considera deficient, es deduirà del cost el tant per cent que correspongui respecte a una compactació del 95 % en assaig Proctor Modificat. Les


compactacions que acompleixin aquest grau de compactació podran considerar-se inadequades i s’hauran de realitzar de nou a càrrec del Contractista.

En tots els treballs d’aquest apartat s’hi entendrà sempre inclòs el repàs corresponent.

2.2.3. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS 2.2.3.1 REPLANTEIG

Per tal de replantejar el nou terreny de joc al començar les obres, caldrà que es marquin els vèrtex del camp i els dos eixos principals clavant-hi estaques de fusta amb les cotes inicials i d’excavació indicades en el projecte. Alhora es marcarà un punt de referència que no variï durant tota l’obra.

Abans de l’excavació es realitzarà un plànol de cotes inicials per poder controlar

posteriorment l’excavació executada.

2.2.3.2 MOVIMENT DE TERRES

El constructor farà un reconeixement ocular del terreny que juntament amb l’estudi geotècnic donaran les característiques del terreny a excavar, per tal de donar la relació de maquinària a utilitzar.

No s’admetrà un excés d’excavació major al 10% respecte a la medició de projecte

excepte en casos amb justificació com l’existència de mines o flonjalls,etc. Abans de procedir amb el moviment de terres, s’efectuaran assajos de densitats

mitjançant plaques de càrrega en al menys sis punts del terreny de joc. Els resultats haurien d’estar per sobre del 95% de compactació per tal ser positius. En cas contrari, s’iniciaran els treballs de compactació del terreny existent, repetint els assajos fins arribar a la compactació prevista.

2.2.3.3.DRENATGE

La canal de drenatge es col·locarà en els dos costats longitudinals del camp recollint tota la superfície a dues aigües del terreny de joc. Aquesta xarxa es connectarà amb la xarxa perimetral del camp existent formada per una canal de formigó prefabricat. La nova xarxa es composa de:

• Canaleta de formigó polímer i 4 arquetes amb sorral de 50cm de llargada i 60cm de profunditat amb cistell extraïble de neteja. Ambdós peces disposen d’una reixa d’acer galvanitzat.


• Col·lectors de PVC per connectar les arquetes noves amb les arquetes existents del canal perimetral de formigó. Els tubs aniran sobre una base de sorra i una pendent mínima del 1.5% i la resta de la rasa es reompliarà amb tot-ú artificial.

2.2.3.4.SUB-BASE GRANULAR (TOT-Ú ARTIFICIAL)

ESPECIFICACIONS DEL MATERIAL: El material serà constituït per una barreja d’àrids seleccionats, total o parcialment

matxacats, amb granolumetria de tipus continu. Aquests seran elements nets, sòlids resistents, excents de pols, brutícia i altres matèries com argila.

La capa tindrà 15cm d’espessor i la pendent serà la definida en els plànols, havent de quedar una superfície paral·lela al revestiment de gespa.

La tolerància màxima d’aquesta capa suport serà de ±9mm i la uniformitat superficial es medirà amb regle de 3m., en els que no poden haver-hi fletxes majors a 10mm.

El grau mínim de compactació serà del 0.98.

CONDICIONS D’EXECUCIÓ:

El procediments de preparació del material haurà de garantir el cumpliment de les condicions granulomètriques i de qualitat exigides, per això es farà la dosificació a la central.

Una vegada comprovada la superfície d’assentament de la tongada, es procedirà a l’extensió d’aquesta, prenent les precaucions per evitar la segregació o contaminació dels elements de la mescla.

Posteriorment, es procedirà a la humidificació si n’és precís. El contingut de òptim d’humitat es verificarà a obra en funció dels assaigs realitzats. Si és necessari afegir aigua, es farà de manera uniforme i tenint cura deel recolzament de la maquinària no produeixi efectes perniciosos en l’extensió i nivellació de la capa.

COMPACTACIÓ DE LES TONGADES: La compactació del tot-ú artificial es mantidrà fins aconseguir una densitat com a mínim

igual al 98% de la màxima obtinguda en l’assaig de Próctor Modificat que es realitzarà segons la Norma NLT-108/72.

La compactació es farà longitudinalment, començant pels bordes exteriors, cap al centre i solapant-se en cada recorregut no menys d’un terç de l’amplada de l’element



compactador. No s’extendrà cap tongada si no ha estat comprobat el grau de compactació de la capa precedent.

Primordialment, s’haurà de comprovar el cumpliment de l’Anàlisi Granulomètric, la Plasticitat i la Densitat Aparent per averiguar el grau de compactació. El número mínim de punts d’assaig serà determinat per la D.F. i es podrà augmentar en totes aquelles zones que facin sospitar del no compliment de les exigències. 2.2.3.5.GESPA ARTIFICIAL FINE-TUNED SYSTEM

El sistema està format per una làmina nodular impermeabilitzant de polietilè d’alta densitat amb nòduls de fins 6mm que permeten la circulació de l’aigua. La capa elàstica superior composta per un aglomerat asfàltic granulat i protegit per ambdues cares per un capa de teixit de 150gr/m2.

Per últim la gespa artificial d’última generació NSF MONOFEEL de 45mm d’alçada amb un basament de sorra de sílice i granulat de cautxú fabricat segons els assaigs següents: resistència als microorganismes, resistència a l’arrencada d’un bucle a l’extrem; resistència de trencament de la làmina base en la direcció del teixit i en la direcció oposada.

Sabadell, gener de 2008 Josep Palau i Grau, arquitecte Cap del programa d’Obres d’Equipaments

PAVIMENTACIÓ AMB GESPA ARTIFICIAL DEL CAMP DE FUTBOL … · 1.1.- INTRODUCCIÓ Dins el programa...

Documents

Transcript of PAVIMENTACIÓ AMB GESPA ARTIFICIAL DEL CAMP DE FUTBOL … · 1.1.- INTRODUCCIÓ Dins el programa...