Pd 472902

A R C ALconeixement del medi social i cultural

G U I A D I D À C T I C A

C I C L E S U P E R I O R

Aquesta obra ha estat elaborada per l’equip pedagògic i editorial de

REDACCIÓ:

Jordi DolcetJaume Reula

IL·LUSTRACIONS:

Javier AndradaSebastià SerraJordi Vila Delclòs

EDICIÓ:

Interlínia, SL

COORDINACIÓ DE L’ÀREA

DE CIÈNCIES SOCIALS:

Sílvia Ruiz

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA:

Anna Canals

DIRECCIÓ GENERAL:

Xavier Carrasco

Primera edició: juliol del 2006

Disseny de la col·lecció:CassII·lustració de la coberta i pictogrames de capçaleres: IzquiCorrecció: Mercè Estévez i Guillem PujadesMaquetació: Georgina EscutiaDirecció editorial: Jesús GiraltFotografies: Arxiu ECSA-Corel

© 2006, Enciclopèdia Catalana, SAUJosep Pla, 95. 08019 [email protected]

Impressió: Service PointPau Casals 161-16308820 El Prat de Llobregat

ISBN: 84-412-1276-7Dipòsit legal: B-32.383-2006

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita de l’editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei. Tots els drets reservats.

GUIA DIDÀCTICA L’ARCA 5

ÍNDEX

5 EL NOSTRE PROJECTE

Presentació ————————————————————————5

Nivells de concreció del currículum —————————————7

El projecte L’ARCA per al cicle superior ———————————8

Estructura didàctica del llibre de l’alumne —————————13

17 PROPOSTA D’AVALUACIÓ INICIAL

31 EL TREBALL, UNITAT PER UNITAT

� Programació de continguts i objectius didàctics

� Avaluació formativa

� Via 2 i via 3

� Orientacions i recursos didàctics

� Solucions de cada unitat

1 CATALUNYA DINS EL MÓN ————————————————31

2 EL RELLEU ———————————————————————43

3 LES AIGÜES ——————————————————————55

4 EL CLIMA I LA VEGETACIÓ ————————————————67

5 LA POBLACIÓ —————————————————————79

6 EL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI ————————91

7 LES CIUTATS I EL SECTOR TERCIARI ————————————103

8 LES CULTURES —————————————————————115

9 LA HISTÒRIA ——————————————————————127

10 LA PREHISTÒRIA ————————————————————139

11 L’EDAT ANTIGA —————————————————————151

12 L’EDAT MITJANA ————————————————————163

175 PROPOSTA D’AVALUACIÓ FINAL

P

A

A

5

GUIA

Presentació

El projecte L’ARCA de Text-La GaleraDesprés de la presentació dels materials corresponents als cicles inicial imitjà, el projecte L’ARCA per a l’etapa d’educació primària continua crei-xent, ara amb els materials per al cicle superior: els llibres de curs de lesàrees de Llengua catalana, Llengua castellana, Coneixement del medinatural, Coneixement del medi social i cultural, Matemàtiques i Religiócatòlica.

Completa l’oferta de Text-La Galera per al cicle superior un ampli ven-tall de materials complementaris que comprenen llibres de lectura, qua-derns de treball i dos CD de suport, un per curs, que ofereixen activi-tats interactives i una gran quantitat de recursos multimèdia.

Les Guies didàctiques, que s’han renovat notablement respecte d’ofer-tes anteriors i estrenen també una nova presentació per cursos, us ofe-reixen una explicació detallada del projecte per àrees, unes propostesd’avaluació inicial, formativa i final, i, per unitats, la programació delscontinguts, activitats de reforç i ampliació, orientacions i recursos didàc-tics i les solucions a les activitats dels llibres dels alumnes.

Tots els materials del projecte L’ARCA comparteixen un mateix plante-jament didàctic i una mateixa estructura formal. El denominador comúés el seu caràcter obert i flexible, la capacitat d’esdevenir una eina útilper a cada particular situació d’aprenentatge. D’aquesta manera, man-tenim la línia pedagògica i editorial que ens ha personalitzat al llarg dela nostra trajectòria i renovem el nostre compromís de contribuir a larenovació pedagògica i a la qualitat educativa, des de la nostra posiciócompromesa també amb el servei al país.

P

7

GUIA

Nivells de concreció del currículum P

El projecte Text-La Galera dins de l’estructura curricular

COMPETÈNCIA DELS CENTRESD’ENSENYAMENT

COMPETÈNCIA DELA GENERALITAT

DEFINICIÓ DEL MODEL CURRICULAR

Marc curricular per a l’ensenyament obligatori

PROJECTE EDUCATIUDE CENTRE (PEC)

– Reglamentde règimintern

– Pla anual

– Pressupost

– Memòria

Objectiusgenerals

1r nivell de concreció:

QUÈ S’HA D’ENSENYAR?

Disseny curricular

ETAPA ENSENYAMENT PRIMARIObjectius generals d’etapa

Objectiusgeneralsd’àrea

Bloc decontinguts

d’àrea

Objectiusterminals

d’àrea

2n nivell de concreció:

QUAN S’HA D’ENSENYAR?

CICLES EDUCATIUS

PROJECTE CURRICULARDE CENTRE (PCC)

– Objectius referencialsàrea-cicle

– Seqüenciació de continguts per cicles

– Metodologia– Criteris d’avaluació i

promoció– Tria de materials

curriculars

Seqüenciació dels continguts i objectius referencials d’àrea/cicle

3r nivell de concreció:

COM S’HA D’ENSENYAR?

AULA

PROGRAMACIÓ D’AULA

– Objectius didàctics– Seqüenciació de continguts

intracicle– Estratègies didàctiques– Activitats– Recursos– Avaluació inicial, formativa i

additiva

Seqüenciació dels continguts intraciclePerioditzacióMetodologia

PROJECTE TEXT-LA GALERA

Proposta obertade seqüenciacióde continguts

Proposta metodològica

oberta

PRESCRIPTIU

REFERENCIAL

I ORIENTATIU

EXEMPLIFICATIUPROFESSORSD’AULA

CLAUSTRE

CONSELLESCOLAR

8

GUIA

El projecte L’ARCA per al cicle superior

comprèn materials per a les principals àrees (Llenguacatalana, Lengua castellana, Matemàtiques, Coneixe-ment del medi social i cultural, Coneixement del medinatural, Religió catòlica, a més de material comple-mentari) que presenten un mateix plantejamentdidàctic, conceptual i formal, fet que dóna coherèn-cia al projecte en el seu conjunt.

Aquests materials tenen un denominador comú: lavoluntat de convertir-se en una eina útil al professo-rat, una eina que es pugui adequar a cada situaciód’aprenentatge i a les necessitats educatives de cadacentre, de cada aula, i, en definitiva, de cada alumne.D’aquesta manera, els nens i les nenes tenen un camímés planer per assolir les competències bàsiquespròpies de cada àrea en acabar el cicle.

L’estructura dels materials i l’enquadernació dels lli-bres amb un sistema que permet, si es vol, extreure’nels fulls per arxivar-los en una carpeta d’anelles van enaquest sentit. Es pretén que els llibres siguin oberts afi que els mestres els completin, els reestructurin i elsconverteixin en els materials més adequats a la reali-tat dels seus alumnes.


P

LES VIES D’APRENENTATGE

9

GUIA


Les vies d’aprenentatge

La fórmula que dóna adaptabilitat als llibres de Text-La Galera és el que hem anomenat vies d’aprenen-tatge. Cada una de les dotze unitats que estructurenels llibres està tractada des de tres vies d’aprenentat-ge diferents o, el que és el mateix, des de tres viesd’accés als continguts. Cada via comporta un nivell dedificultat diferent. Les vies d’aprenentatge ofereixencamins diversos per arribar a uns continguts proposatsque poden ser alternatius i complementaris.

A les tres vies se n’hi podria afegir, encara, una quar-ta, configurada pels materials d’elaboració pròpia dequè, en la majoria de casos, disposa cada mestre. Lespossibles combinacions que es facin d’aquestes tresvies, juntament amb l’aportació de la quarta, han defer que de cada llibre Text-La Galera surtin tants llibresdiferents com situacions d’aprenentatge o necessitatsindividuals dels alumnes trobem a les escoles.

La , que també podríem anomenar via inicial,conté elements d’inici utilitzables també a les altresvies –làmines d’entrada de les unitats de treball– i con-tinguts de les tres categories –conceptuals, procedi-mentals i actitudinals. De forma sintètica, podríem dirque aquesta és la via amb un corpus didàctic mésampli i que marca, clarament, la seqüència proposa-da dels continguts. La trobareu en els llibres de l’a-lumne, és la via central i equival quantitativament aun llibre convencional.

La , que també podríem anomenar via assisti-da, és la més instrumentalitzada, és a dir, la més pro-cedimental. El nivell de dificultat en l’elaboració decada un dels passos del procés d’aprenentatge és infe-rior al de la via 1. Les activitats són més dirigides iesglaonades. Pot servir de proposta de reforçament.La trobareu en aquesta guia didàctica per al mestre ola mestra.

La , que també podríem anomenar via directa,és la menys instrumentalitzada inicialment. Pressupo-sa el domini de determinats coneixements previs i pre-senta un nivell de dificultat superior al de la via 1 i alde la via 2 en la resolució de les activitats proposades.Ofereix, a més, una major diversitat de recursos i plan-teja un major aprofundiment dels continguts. Devegades també l’anomenem d’ampliació. La trobareuen aquesta guia didàctica per al mestre o la mestra.

Els nostres llibres deixen la porta oberta a possibilitarla màxima adequació a cada una de les situacions d’a-prenentatge. Els educadors poden incorporar sempreque vulguin pàgines pròpies per corregir, modificar,matisar, completar, ampliar, recanviar, etc. el que esproposa en les altres vies. Hem anomenat aquesta via

o via lliure.VIA 4

VIA 3

VIA 2

VIA 1

P

VIA 2

ITINERARIS BÀSICS

NIVELL DE DIFICULTAT BAIX. Treball gradual i progressiu, més pautat, per accedir als continguts.

VIA 1

TREBALL BÀSIC. Marca la seqüència proposadadels continguts.

VIA 3

NIVELL D’APROFUNDIMENT. Dificultat superior. Via directa,menys instrumentalitzada.

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements baix

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements habitual en aquest nivell

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements particularmentelevat

A B C

PRESENTACIÓ FORMAL

10

GUIA


Presentació formal

Els materials de L’ARCA de l’àrea de Coneixement delmedi social i cultural s’estructuren en dues parts:

–un bloc d’informació

–un bloc d’activitats

El bloc d’activitats és fungible; el bloc d’informació noho és. Els dos blocs estan perfectament relacionatsentre ells per un sistema de remissions internes quepermeten enllaçar cada pàgina d’activitats amb lapàgina o pàgines d’informació en què es treballa elcontingut que es tracta.

Els llibres de cicle superior es poden trobar en duespresentacions diferents:

dos llibres enquadernats separadament, el d’informació i el d’activitats

una carpeta d’anelles que conté els dos blocs

Periodització de les unitats de treballCada un dels llibres de l’alumne conté dotze unitatsde treball, és a dir, quatre per trimestre. Es preveu quees dediquin entre dues i tres setmanes de treball perunitat, període que considerem raonable: unitats mésgrans podrien conduir a la dispersió i el cansament iunitats més petites, en canvi, suposarien un encotilla-ment i un tancament excessiu.

Les unitats tenen totes una estructura didàctica internapròpia, variable segons l’àrea, que trobareu explicada enles primeres pàgines del llibre de l’alumne i més deta-lladament en les pàgines següents d’aquesta guia.

Llibre d’informacióEls continguts informatius estan agrupats en tresblocs, de quatre unitats cadascun, que tenen unadurada trimestral. Les unitats del primer trimestre esmarquen amb el color verd; les del segon, amb elcolor taronja, i les tercer, amb el color blau.

Llibre d’activitatsEs tracta d’un seguit d’activitats inductives i/o de con-solidació que l’alumne pot resoldre autònomament.Les ordres dels enunciats estan adreçades als alumnesi són curtes i concretes perquè les puguin llegir ientendre amb facilitat. L’elaboració d’un bloc d’activi-tats de caràcter fungible (sobre el qual l’alumne pottreballar, per tant, directament) comporta una sèried’avantatges didàctics:

–Es donen més definides i estructurades les pautesd’elaboració de les respostes i, per tant, la capacitatd’intervenció i control didàctics augmenten.

–S’evita a l’alumne el treball mecànic de còpia o d’ela-boració d’estructures bàsiques (confecció de taules, qua-dres i altres elements gràfics en general) que molt sovintsón necessàries per fer una activitat d’aprenentatge.

–La formulació de l’activitat i l’espai per fer aquestesactivitats es disposen plegats en la mateixa pàgina. Esredueix, doncs, la dificultat pròpia de l’acumulaciódels materials sobre la taula.

Al final de cada trimestre, és a dir, després de les uni-tats 4, 8 i 12, hi trobareu una proposta d’avaluació trimestral dels continguts.

P

1r trimestre

4 UNITATS DE TREBALL

15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies

UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT

2n trimestre


15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies


3r trimestre


15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies


LES PÀGINES

11

GUIA


Les pàgines

Les pàgines dels llibres són de mida estàndard, estantrepades i tenen quatre forats; tot això permet alsusuaris que ho vulguin extreure-les per reordenar-leso bé per afegir-ne de pròpies i arxivar-les totes juntesen una carpeta d’anelles. Per facilitar-ne el maneig, siés que s’extreuen dels llibres, les pàgines estan mar-cades amb un pictograma que indica a quina unitatpertany cada una. A continuació es representen elsdiversos elements que componen les pàgines delsmaterials del projecte L’ARCA per al cicle superior.

P

Contingut que es treballa a la pàgina

Unitat

Número de pàgina

Espai per renumerar les pàgines si es canvien d’ordre

Pictogramaindicador d’unitat

Text introductori

Preguntes per treballar sobre el mapa

Es poden extreure els fulls i canviar-ne l’ordre

Activitats inductivesi de consolidació

S’indica a quina pàgina d’informació

es treballa aquest contingut

Material complementari i d’atenció a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)L’oferta de llibres per a cada curs es completa amb unventall de materials complementaris variable segonsl’àrea:

Guies didàctiques.

Xip (quaderns d’informàtica).

Quaderns d’estiu.

Atles de Catalunya.

Pàgina web (www.text.cat).

I, com a novetat per al curs 2006-2007, dos CD desuport als llibres de cicle superior, un per a cinquè i unper a sisè, que inclouen activitats interactives i unagran quantitat de recursos multimèdia (fotografies,procediments, càlcul mental, animacions, àudios,mapes de conceptes, activitats de consolidació, víde-os…).

En l’apartat d’orientacions didàctiques i recursos tro-bareu indicacions per treballar complementàriamentamb el CD. Ho indiquem amb aquest pictograma:

MATERIAL COMPLEMENTARI

12

GUIA

El projecte L’ARCA per al cicle superiorP

BLOC D’INFORMACIÓ

Cada llibre consta de dotze unitats, repartides entres trimestres. El primer trimestre està dedicat ala geografia física de Catalunya; el segon, n’ex-plora la geografia humana, política i econòmica;el tercer fa una introducció a la història a travésd’una unitat de presentació i tres més que seguei-xen l’ordenació tradicional de les edats de la his-tòria: prehistòria, edat antiga i edat mitjana.

Cada unitat s’estructura en els apartats següents:

Cada unitat comença amb una pàgina de pre-sentació dels continguts que es treballen. Un textbreu, acompanyat d’una macrofotografia, ensserveixen per presentar la unitat i fa d’organit-zador previ. Al peu, una relació dels principalsobjectius didàctics que l’alumne/a haurà assoliten acabar la unitat.

En aquest apartat, una bateria de preguntes con-necten els continguts proposats en la unitat ambl’experiència que en pot tenir l’alumne/a.

Aquestes preguntes estan pensades per ser res-postes oralment.

El mapa de conceptes organitza i interrelacionaels conceptes treballats en la unitat. És a dir, elmapa de conceptes estructura els continguts decada unitat en forma d’esquema.

Es tracta d’un text expositiu. Cada nou concep-te tractat en una mateixa unitat va precedit peruna breu introducció. Cal destacar en aquestespàgines la profusió d’imatges i d’imatges de lesimatges a través de zooms que ens acosten allòque podria quedar més ocult. Sovint, aquestesimatges van acompanyades de preguntes detipologia diversa:

– De comprensió. Ens serveixen per valorar si allòque s’explica en la unitat s’ha entès i, per tant,es pot aplicar.

PÀGINES D’INFORMACIÓ

PER COMENÇAR... / MAPA DE CONCEPTES

PÀGINA D’ENTRADA

13

GUIA

Estructura didàctica del llibre de l’alumne P

– De coneixements previs. En aquest cas, ens ser-veixen per conèixer el pòsit de coneixements queté cada alumne.

– De valoració personal. Pel que fa a aquest tipusde preguntes, l’alumne/a s’hi implica directa-ment a través de la seva pròpia biografia i sensi-bilitat.

Aquests apartats de caràcter literari serveixen pertancar les unitats de geografia i història, respec-tivament.

“Viatge a...” és un recorregut per aquells mites,llegendes i tradicions que formen part de l’ima-ginari col·lectiu.

”Vida de...” ens presenta el perfil d’una sèrie depersonatges que exemplifiquen les maneres defer, de viure i de pensar de determinats períodesde la història.

Aquesta secció tanca el bloc d’informació de lesunitats d’història. S’hi sintetitza la vida quotidia-na de prehistòrics, romans i medievals en elsapartats ”On vivien?”, ”Què menjaven?”, ”Comes desplaçaven?” i ”Com es vestien?”.

Tancant les 12 unitats d’informació, trobareuuna línia del temps històrica que recull els fetsmés importants de les tres edats històriques tre-ballades, acompanyats de fotografies que elsrepresenten (unitats 4, 8 i 12). Els personatgesque hi surten i una breu informació sobre cadas-cun, ens permeten fer un recorregut de milersd’anys.

Al final del llibre d’informació trobareu un glos-sari en què hi ha ordenades alfabèticament lesparaules clau de cada una de les unitats del lli-bre distribuïdes en el bloc de geografia o histò-ria. Acompanyen cada paraula una explicació delseu significat i el número de la pàgina en quèapareix.

GLOSSARI

LÍNIA DEL TEMPS

EN TEMPS DE...

VIATGE A... / VIDA DE...

14

GUIA

Estructura didàctica del llibre de l’alumneP

BLOC D’ACTIVITATS

El bloc d’activitats té caràcter fungible (és a dir,l’alumne/a hi pot escriure). Els apartats que con-figuren cada unitat són els següents:

Es tracta d’un test avaluatiu que l’alumne/a potresoldre fàcilment perquè disposa d’uns coneixe-ments previs sobre els continguts que treballaràal llarg de la unitat.

Hi ha activitats que “ensenyen” inductivament ique l’alumne/a pot resoldre només amb la infor-mació que li proporciona la mateixa activitat oque ha extret de les activitats anteriors. N’hi had’altres de caràcter deductiu, que requereixenuna assumpció prèvia dels continguts treballats.I, finalment, n’hi ha que reclamen la capacitatcrítica de l’alumne/a.

Es presenta d’una manera pautada i il·lustrada elprocés d’elaboració del procediment i, finalment,es proposa fer-ne una aplicació. El mestre o lamestra ha de dirigir el desenvolupament de cadaproposta i s’hi ha d’implicar activament.

Es fa atenció explícita a una actitud, una normao un valor relacionats amb els conceptes que estreballen en la unitat i que s’estructuren en qua-tre programes:

� Educació ambiental.

� Educació per a la salut.

� Educació per al consum.

� Educació cívica.

Es tracta d’una sèrie d’activitats destinades acomprovar que l’alumne/a ha après els contin-guts treballats. No es busca la memorització, sinól’aplicació dels coneixements adquirits a travésd’unes preguntes relacionades amb una notíciade premsa real o versemblant.

QUÈ HAS APRÈS?

EIX TRANSVERSAL

PROCEDIMENTS

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

QUÈ EN SAPS?

15

GUIA

Estructura didàctica del llibre de l’alumne P

Al final de cada trimestre es proposa una ava-luació dels continguts treballats al llarg de lesquatre unitats que el formen.

En aquest apartat es presenten una sèrie demapes de Catalunya i d’Espanya perquè elsalumnes hi facin les activitats que els proposa elmestre o la mestra.

MAPES

AVALUACIÓ TRIMESTRAL

16

GUIA

Estructura didàctica del llibre de l’alumneP

QUÈ ÉS AVALUAR?

17

GUIA

Proposta d’avaluació inicial

L’avaluació en el marc de l’acció educativa

L’avaluació és un dels principals components de l’acció educativa. S’en-tén l’avaluació com una regulació del procés educatiu, com un segui-ment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Perquè sigui efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de permetrela revisió “dia a dia” del procés educatiu. D’aquesta manera, és mésfàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar de trobar-hi solu-cions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat.

L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés d’ensenya-ment-aprenentatge, i no solament una valoració dels resultats. No n’hiha prou amb una valoració sobre els fets i els conceptes apresos. Calvalorar també quins procediments assolits i quins valors adquirits percada alumne/a els acosten als objectius educatius fixats.

Indiquem a continuació alguns aspectes bàsics que ens sembla que caltenir molt assumits. En aquesta guia trobareu una proposta d’avaluacióinicial, unes fitxes per a l’avaluació formativa en cada una de les unitatsi una proposta d’avaluació additiva al final.

1. Entenem l’avaluació com la recollida d’informació sobre els proces-sos i els resultats de l’aprenentatge que genera l’acció educativa. Elrecull d’aquesta informació permet prendre decisions sobre l’orienta-ció i el desenvolupament del procés individual d’aprenentatge.

2. La informació obtinguda ha de ser útil a tots els que intervenen enl’acció educativa:

– Els alumnes, perquè així aprenen a analitzar i reflexionar sobre el seuprocés d’aprenentatge.

– Els professors, perquè així poden investigar i millorar la seva tasca docent.

– Els pares o tutors, perquè coneixent el procés d’aprenentatge del seufill o filla poden intervenir-hi adequadament.

– L’administració educativa, perquè en analitzar els resultats de l’aplica-ció del disseny curricular, pot revisar i reorientar-ne el desenvolupament.

3. Les tres fases de l’avaluació (que responen a la pregunta “Quan ava-luar?”) són les següents:

El seu objectiu és conèixer la situació de partida dels alumnes. Ésindispensable per a programar l’ajut educatiu més convenient a cadacas i per a poder mesurar-ne el creixement maduratiu.

L’avaluació inicial ha de servir per a detectar nivells d’assoliment delscontinguts que suposadament l’alumnat ha treballat amb anterioritati poder ajustar els diversos components de l’activitat docent a lescaracterístiques detectades en la prova inicial.

Aquesta prova inicial ha de fer-se en les millors condicions possibles:cal evitar la massificació, el formalisme, i s’ha de procurar donar untracte afable i proper. En altre cas, la fiabilitat d’aquestes proves ini-cials pot restar greument afectada per agents externs que podendonar lloc a pronòstics molt esbiaixats.

19AVALUACIÓ INICIAL

A

QUÈ ÉS AVALUAR?

18

GUIA

Proposta d’avaluació inicial

Té com a objectiu valorar la programació que s’està desenvolupant aclasse, observar si els continguts i les activitats són els més adequats perajustar la intervenció educativa a les necessitats que es detecten. Esporta a terme de manera continuada al llarg de tot el procés d’apre-nentatge.

L’avaluació formativa, per tant, permet la revisió permanent del procéseducatiu.

S’inclouen en aquesta guia didàctica uns guions didàctics que contenenla programació de cada una de les unitats (els objectius didàctics, els fetsi conceptes, els procediments, i les actituds, valors i normes) i també elscriteris d’avaluació. Aquesta eina ha de facilitar l’exercici de l’avaluacióformativa.

El seu objectiu és donar informació sobre les capacitats assolides per l’a-lumnat al final del curs, cicle o etapa. Serveix per a qüestionar-se la fun-cionalitat de l’àrea en el conjunt del currículum i la seva adequació alProjecte curricular de centre.

L’avaluació additiva de qualsevol període educatiu ha de respondre a lescaracterístiques següents:

– Ha de fer referència a tots els continguts estudiats durant el període.

– És un component més de l’avaluació, entesa com un instrument peda-gògic amb les finalitats següents:

a) Extreure informació de l’estat d’aprenentatge de l’alumnat, en cadafase de les unitats didàctiques, per poder adequar la intervenciódocent a cada intervenció concreta.

b) Implicar l’alumnat en el procés d’aprenentatge propi informant-lo,orientant-lo, motivant-lo i fent-lo més autònom.

– De la mateixa manera que les avaluacions inicial i formativa, l’avaluacióadditiva té una funció reguladora: la informació que se n’obté ha d’a-dreçar-se més a adequar les decisions següents sobre l’aprenentatge del’alumnat que no pas a certificar els nivells d’aprenentatge assolits.

– Les activitats d’avaluació en què es concreta han d’aconseguir la par-ticipació directa i activa de l’alumnat en un ambient normalitzat queafavoreixi la seva implicació i que garanteixi un mínim de fiabilitat dela informació obtinguda sobre l’estat dels aprenentatges.

– L’alumnat ha de percebre aquesta part de l’avaluació com una respos-ta coherent connectada amb el conjunt de l’activitat realitzada durantel període avaluat.

175AVALUACIÓ FINAL

DINS DE CADA UNITATAVALUACIÓ FORMATIVA

A

19

GUIA

Proposta d’avaluació inicial de 5è A

Observa aquest mapa i, després, contesta les preguntes:

• Segons la llegenda, què representa aquest mapa?

• Quina és la capital de...?

� Espanya � França

� Portugal � Itàlia

� Alemanya � Regne Unit

• De quin país és capital Atenes?

Pinta-hi el territori que correspon a Catalunya.

20

GUIA

Proposta d’avaluació inicial de 5èA

Observa aquest mapa i, després, contesta les preguntes:

• Què creus que representa aquest mapa?

Les comunitats autònomes d’Espanya

Els municipis d’Espanya

Les ciutats espanyoles

• Respecte al conjunt de la Península, on es troba situada Catalunya?

Al sud A l’est A l’oest Al nord-oest Al nord-est

• Quines són les comunitats veïnes de Catalunya?

21

GUIA


Observa aquest mapa i completa’l amb els noms de les etiquetes:

Classifica les comarques de les etiquetes de l’activitat anterior:

Sort MARESME ALT EMPORDÀ Girona Falset

MONTSIÀ VALL D’ARAN Vic SEGRIÀ Reus

Comarques de muntanya Comarques d’interior Comarques de costa

22

GUIA


Observa aquests dibuixos i completa’ls amb les paraules de les etiquetes:

vallobagaport de muntanyasolellcarenacim

depressióaltiplàturó

badiagolfcappenya-segat

23

GUIA


Busca en el mapa de l’activitat 3 les comarques indicades en cada una de les fitxes i completa-les:

� Nom de la comarca:

� Capital de la comarca:

� Comarques que l’envolten:

� Tipus de comarca: de muntanya d’interior de costa

� Relleu:

� Clima:

� Feines relacionades amb aquest tipus de comarca:

Primari:

Secundari:

Terciari:

Cerdanya





� Relleu:

� Clima:


Primari:

Secundari:

Terciari:

Noguera





� Relleu:

� Clima:


Primari:

Secundari:

Terciari:

Garraf

24

GUIA


Identifica les festes representades en aquestes imatges i escriu-ne el nom:

Ara, contesta les preguntes següents:

• Quins d’aquests actes festius estan relacionats amb celebracions gastronòmiques?

Què s’hi menja?

• Quins d’aquests actes festius només es poden celebrar en una comarca de costa?

Per què?

• Què és un gos d’atura?

• Quines d’aquestes celebracions són religioses?

A B C D

E F G H

25

GUIA


Observa aquesta imatge, encercla els mitjans de comunicació que hi apareixen i escriu-ne el nom:

Ara, completa aquest mapa de conceptes amb els exemples que coneguis:

I ara, contesta:

• En quants llocs pots escriure “Internet” com a exemple? Què creus que vol dir això?

dibuix unitat 7 p. 64 arca 4

escrits(per ex.

)

orals(per ex.

)

escrits(per ex.

)

audiovisuals(per ex.

)

auditius(per ex.

)

Distingim

Distingim els mitjans Distingim els mitjans

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

LA COMUNICACIÓ PERSONAL LA COMUNICACIÓ COL·LECTIVA

26

GUIA


Numera cada un d’aquests personatges o cada una d’aquestes parelles de personatges de l’1 al 6 començant pel més modern i acabant pel més antic:

Ara, escriu al costat de cada frase el número del personatge o la parellacorresponent:

� Van viure fa més de 8.000 anys, en un període que anomenem prehistòria.

� Van començar a domesticar animals.

� Va viure fa uns 2.000 anys, en un període que anomenem edat antiga.

� Creia que les tempestes les causava el déu del mar quan s’enfadava.

� Un avantpassat seu, un savi àrab, havia inventat l’astrolabi.

� Va viure fa uns 250 anys.

� Va viure fa uns 60 anys.

� És l’única que ha pogut veure com l’home arribava a la Lluna.

� Pels seus vestits, sembla un aristòcrata.

� Van viure fan uns 800 anys, en una època que anomenem medieval.

� S’ha volgut retratar amb l’armadura al costat de la seva dama.

� Aquest home àrab va viure a la Península fa més de 900 anys.

27

GUIA

Valoració de l’avaluació inicial de 5è A

Catalunya i la Unió Europea

Reconeix un mapa de la Unió Europea i hi localitzaCatalunya.

Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.

Necessita aclariments del mestre per resoldrel’activitat i després és capaç de resoldre-la.

Necessita l’ajuda del mestre per resoldre l’activitat.

No és capaç de resoldre l’activitat.

Catalunya i Espanya

Reconeix un mapa de les comunitats autònomesd’Espanya i hi localitza Catalunya.





Les comarques catalanes

Localitza en un mapa comarcal de Catalunya una sèrie de comarques i de capitals comarcals i pot classificar-les segons que siguin de muntanya,d’interior o de costa.





Paisatges de muntanya, plana i costa

Identifica diferents formes de relleu.





Les comarques de muntanya, d’interior i de costa

Completa unes fitxes amb les característiques dediferents tipus de comarques.





Les festes de Catalunya

Identifica una sèrie de festes pròpies de Catalunya.





IDENTIFICA...6

BUSCA...5

OBSERVA...4

OBSERVA...3

OBSERVA...2

OBSERVA...1

Els mitjans de comunicació

Sap què és un mitjà de comunicació i en coneixalgunes de les característiques.





Fa molts anys

És capaç de relacionar personatges querepresenten diferents edats de la història ambalgunes dades de la seva biografia.





NUMERA...8OBSERVA...7

28

GUIA

Valoració de l’avaluació inicial de 5èA

29

GUIA

Informe de l’avaluació inicial de 5è A

Inte

rpre

ta u

n m

apa

de

la U

nió

Eu

rop

ea

i hi l

oca

litza

Cat

alu

nya

.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

de

les

com

un

itat

ses

pan

yole

s i h

i lo

calit

za C

atal

un

ya.

Loca

litza

en

un

map

a co

mar

qu

es

i cap

ital

s co

mar

cals

de

Cat

alu

nya

.

Iden

tifi

ca d

ifer

ents

fo

rmes

de

relle

u.

Cla

ssif

ica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e d

ifer

ents

tip

us

de

com

arq

ues

.

Iden

tifi

ca u

na

sèri

e d

e fe

stes

prò

pie

s d

e C

atal

un

ya.

Sap

qu

è és

un

mit

jà d

e co

mu

nic

ació

i e

n c

on

eix

alg

un

es d

e le

s ca

ract

erís

tiq

ues

.

Rel

acio

na

per

son

atg

es d

e la

his

tòri

a am

b d

ades

de

la s

eva

bio

gra

fia.

NOM DELS ALUMNES

31CATALUNYA DINS EL MÓN 1

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Els límits de Catalunya.

• La diversitat de paisatges de Catalunya.

• Els territoris mediterranis.

• Catalunya dins l’Estat espanyol.

• La Península Ibèrica dins Europa.

• Els continents.

PROCEDIMENTS

• Ubicació en un mapa dels límits geogràfics deCatalunya.

• Ubicació en un mapa de la Mediterrània detopònims donats.

• Definició dels termes mar, oceà i continent.

• Localització en un mapa de la Península Ibèricadels tres estats que en formen part.

• Ubicació en un mapa del món dels continents.

• Identificació de diferents perfils geogràfics.

• Localització de punts en el planisferi.

ACTITUDS, VALORS I NORMES

Educació ambiental:

• Valoració de la bellesa paisatgística del món.

• Interès per conservar els paisatges naturals delterritori propi. Competències bàsiques

OBJECTIUS DIDÀCTICSL’alumne/a ha de ser capaç de:

� Conèixer els límits de Catalunya.

� Conèixer la diversitat de paisatges de Catalunya.

� Conèixer els territoris mediterranis.

� Conèixer Catalunya dins l’Estat espanyol.

� Conèixer la Península Ibèrica dins Europa.

� Conèixer els continents.

� Ubicar en un mapa els límits geogràfics deCatalunya.

� Ubicar en un mapa de la Mediterrània topònimsdonats.

� Definir els termes mar, oceà i continent.

� Localitzar en un mapa de la Península Ibèricaels trets que en formen part.

� Ubicar en un mapa del món els continents.

� Identificar diferents perfils topogràfics.

� Localitzar punts en el planisferi.

� Valorar la bellesa paisatgística del món.

� Interessar-se per conservar els paisatges naturalsdel territori propi.

CATALUNYA DINS EL MÓN

32

GUIA

Avaluació formativa1

Co

nei

x el

s lím

its

de

Cat

alu

nya

.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x la

div

ersi

tat

de

pai

satg

es d

eC

atal

un

ya.

Co

nei

x el

s te

rrit

ori

s m

edit

erra

nis

.

Co

nei

x C

atal

un

ya d

ins

l’Est

at e

span

yol.

Co

nei

x la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a d

ins

Euro

pa.

Co

nei

x el

s co

nti

nen

ts.

Ub

ica

en u

n m

apa

els

límit

s g

eog

ràfi

cs d

eC

atal

un

ya.

Ub

ica

en u

n m

apa

de

la M

edit

errà

nia

top

òn

ims

do

nat

s.

Def

inei

x el

s te

rmes

mar

, oce

ài c

on

tin

ent.

Loca

litza

en

un

map

a d

e la

Pen

ínsu

laIb

èric

a el

s tr

ets

qu

e en

fo

rmen

par

t.

Ub

ica

en u

n m

apa

del

mó

n e

ls c

on

tin

ents

.

Iden

tifi

ca d

ifer

ents

per

fils

to

po

grà

fics

.

Loca

litza

pu

nts

en

el p

lan

isfe

ri.

Val

ora

la b

elle

sa p

aisa

tgís

tica

del

mó

n.

Mo

stra

inte

rès

per

co

nse

rvar

els

pai

satg

esn

atu

rals

del

ter

rito

ri p

rop

i.


33

GUIA

Via 2 1

Observa aquest codi de lletres i completa el mapa de la Mediterrània:

Dibuixa el mapa de la Península Ibèrica enllaçant ordenadament els nombres

següents:

Escriu el nom dels elements geogràfics que limiten la Península Ibèrica:

2

1

A1

C2

D3

E4

F5

G6

I7

L8

M9

N10

O11

P12

Q13

R14

S15

T16

U17

Y18

oestestsudnord

Observa la llegenda

i pinta el mapa:

Mar

TerraGroc

Blau


34

GUIA

Via 21

Observa el mapa de Catalunya:

Completa el text següent:

Els límits geogràfics de Catalunya són:

• al nord, ,

i els ;

• al sud, el ;

• a l’est, la mar ;

• a l’oest, l’ .

Marca amb una creu els tipus de paisatge que pots trobar a Catalunya:

paisatge d’alta muntanya paisatge de costa

paisatge de desert paisatge de plana

paisatge de muntanya mitjana paisatge de delta

Tria algun dels paisatges que pots trobar a Catalunya i escriu-ne tres

característiques:

El paisatge de es caracteritza per:

�

�

�

4

3


35

GUIA

Via 3 1

Observa aquest mapa dels estats de la Mediterrània i completa:

Els països que tenen una extensió similar o inferior a Catalunya són:

Ara, contesta:

• Quines illes importants hi ha a la mar Mediterrània?

• A quins països pertanyen aquestes illes?

• Podries fer una estimació aproximada de la longitud de la mar Mediterrània a

partir de l’escala (la regleta que marca 1.000 km) del mapa?

1


36

GUIA

Via 31

Observa el mapa de la pàgina anterior.

Escriu el nom dels quatre estats europeus més extensos banyats per la mar

Mediterrània:

Escriu el nom de cinc estats europeus no mediterranis:

On se situa Catalunya dins Espanya?

Amb quins estats té fronteres Catalunya? On se situen?

Escriu el nom de sis estats mediterranis no europeus:

Observa el mapa de la Península Ibèrica de la pàgina 15 del llibre d’informació i

fixa’t en l’escala gràfica que s’hi veu (la regleta de 250 km).

Ara, contesta:

• Quants quilòmetres diries que hi ha des d’Andorra fins a Gibraltar?

• I des del cap de Creus fins a l’oceà Atlàntic?

• I des de Barcelona fins a les illes Balears?

• Quantes vegades diries que Espanya és més extensa que Catalunya?

I Portugal?

3

2

A I S S U R

I T A L I A

B U S A W U

I M A L T A

L I B A N P

A I C E R G


37

GUIA

Recursos didàctics 1

Indrets propers i menys propersActivitat individual o en grup

OBJECTIU:

– Fer notar als alumnes que les poblacions que conei-xem més són les més properes i, alhora, comprovar ladiversitat d’aquest entorn. Proposeu als alumnes queindividualment o per grups pensin en una localitat,indret, país... que coneguin (perquè hi passen lesvacances, perquè hi tenen família, perquè hi han estatde viatge...). Cada grup haurà de donar pistes a la res-ta de la classe sobre el lloc pensat. La resta hauràd’endevinar l’indret en qüestió fent preguntes.

Feu-los adonar que el tipus de preguntes —sobre lapoblació, la vegetació, el relleu, etc.— pot ajudar-losa situar o esbrinar la localitat o indret en qüestió.

En acabar, entre tots, podeu elaborar una llista ambles preguntes que permetrien esbrinar que el lloc es-collit fos Catalunya (per exemple: “S’hi menja pa ambtomàquet?”, “Saben què són els castells humans?”).

Una projecció audiovisualActivitat individual

OBJECTIU:

– Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre,per informar-se i per poder participar posteriormenten la conversa.

Feu una projecció de diapositives o d’un vídeo en quèapareguin imatges i paisatges característics de Cata-lunya (per exemple, una vista panoràmica de Barcelo-na, la Sagrada Família, Montserrat, els aiguamolls del’Empordà, el delta de l’Ebre, rius i serralades, etc.).

Mentre feu la projecció, comenteu la diversitat delterritori i feu-hi participar activament els alumnes.

El nostres cimsActivitat individual

OBJECTIU:

– Elaborar i interpretar gràfics d’altituds.

Feu que cada alumne elabori un gràfic d’altituds d’a-quests cims del Pirineu, a partir de les dades següents:

Comaloforno: 3.033 m Pedraforca: 2.497 m

Pica d’Estats: 3.143 m Bastiments: 2.881 m

Puig Neulós: 1.263 m Puig Pení: 613 m

Puig Pedrós: 2.911 m

Un cop fet el gràfic, situeu-los en el mapa per tal quecomprovin el progressiu endinsament dels Pirineus ala Mediterrània.

Estats mediterranisActivitat individual

OBJECTIU:

– Distingir els estats mediterranis dels no mediterranis.

Feu que els alumnes busquin en aquesta sopa de lle-tres els noms de cinc estats mediterranis. Hi trobaranel nom d’alguns estats que no ho són, però cal queno caiguin en el parany.

On són? On som?Activitat individual

OBJECTIU:

– Utilitzar els punts cardinals per a indicar direccions oposicions.

“La Mediterrània” (pàgina 14 del llibre d’infor-mació).

Amb aquest mapa a la vista, feu que situïn oralmentCatalunya respecte a altres territoris, per exemple:“Respecte al nord d’Àfrica, on és situada Catalu-nya?”, “Respecte a França, on és situada Catalunya?”

�

PROCEDIMENTS

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

37

GUIA

Recursos didàctics 1 37

GUIA



38

GUIA

Recursos didàctics1

És molt lluny?Activitat individual

OBJECTIU:

– Fer ús de l’escala d’un mapa.

“La Mediterrània” (pàgina 14 del llibre d’infor-mació).

Demaneu als alumnes que, amb l’ajut d’un regle i del’escala del mapa, completin aquesta graella:

Estats mediterranis i no mediterranisActivitat individual

OBJECTIU:

– Comparar els trets climàtics, de vegetació i de con-reus de dos estats europeus, un de mediterrani i unde no mediterrani.

“Europa” (pàgina 16 del llibre d’informació).

Demaneu als alumnes que triïn un estat mediterrani iun de no mediterrani del mapa. A continuació, pro-poseu-los que busquin la informació necessària peromplir aquesta fitxa:

Ara, contesta:

• Quines diferències més importants observes entretots dos estats quant al clima, la vegetació i els con-reus?

• Com influeix el clima en la vegetació i els conreusde cadascun dels dos estats?

...als orígens de la Mediterrània

En aquesta llegenda, hi apareixen diverses divinitatsde la mitologia antiga. Podeu aprofitar-ho per ferque els alumnes busquin informació sobre altresdéus i deesses.

1. En el text sobre els orígens de la dieta mediterrà-nia surten algunes divinitats clàssiques amb elsnoms que tenien entre els grecs i els romans, comara Demèter (Ceres) i Dionís (Bacus).

� Amb l’ajut d’una enciclopèdia relaciona els nomsque designen la mateixa divinitat:

Nom grec Nom romà

Zeus Juno

Hera Diana

Àrtemis Júpiter

Hermes Mercuri

� A continuació, tria una d’aquestes quatre divinitatsi busca informació a Internet sobre quins poders iquina funció li atribuïen els romans.

En el CD de cinquè hi trobareu els recursos que s’in-diquen a continuació per treballar més alguns aspec-tes d’aquesta unitat:

CD-ROM INTERACTIU L’ARCA 5

VIATGE...

�

�

38

GUIA


GUIA


Distància aprox.

kmEntre el cap de Creus i l’estret de Gibraltar

Entre Andorra i el Líban

Entre el centre de Catalunya i el centre d’Albània

Entre el delta de l’Ebre i l’extrem oest de Sicília

km

km

km

Nom de l’estat:

Característiques del clima quant a pluges:

Característiques del clima quant a temperatures:

Espècies vegetals naturals:

Conreus principals:

Recurs Contingut / Temàtica

Activitat interactiva On sóc (localitzacions)

Més imatges Mapes de la unitat


39

GUIA

1SNOICULOS

PÀGINA

• T’has banyat mai a la mar Mediterrània? Quins pobles deCatalunya coneixes que estiguin banyats per aquesta mar?

Resposta oberta.

• Saps en quin continent està situada Catalunya?

Europa.

• Per a què serveix un mapa?

Resposta model: Per representar sobre una superfícieplana una part de la superfície de la Terra.

• Podries ordenar aquesta seqüència començant per l’indretgeogràfic més petit i acabant pel més gran?

Figueres, Empordà, Catalunya, Espanya, Europa.

PÀGINA

• On es localitzen les muntanyes més altes?

Als Pirineus.

• Quina direcció segueix la costa catalana?

NE – SO.

PÀGINA

• Quins estats estan banyats per les aigües de laMediterrània?

Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Malta, Eslovènia, Croàcia,Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Albània, Grècia,Turquia, Xipre, Síria, Líban, Israel, Egipte, Líbia, Tunísia,Algèria i el Marroc.

• En quin estat es localitza Catalunya?

Espanya.

PÀGINA

• Quin territori és més extens: la Península Ibèrica o l’Estatespanyol? Per què?

La Península Ibèrica. Resposta model: L’Estat espanyol n’ésnomés una part.

• Quins territoris de l’Estat espanyol no formen part de laPenínsula Ibèrica?

Les illes Balears, les illes Pitiüses, les illes Canàries, Ceuta iMelilla.

PÀGINA

• Per què diem que la Península Ibèrica o la península Itàlicasón penínsules?

Perquè són prolongacions mar endins d’una gran extensióde terra del continent.

• Per què diem que Islàndia o Irlanda són illes?

Perquè són porcions de terra totalment envoltadesd’aigua.

PÀGINA

• Quina frontera natural separa Europa d’Àsia?

Els monts Urals i el Caucas.

• Segons la pista del text, on és Austràlia en aquest mapa?

Resposta model: A baix, a la dreta. És la gran illa de colormarró.

• Quins productes formen la trilogia mediterrània?

Blat, vinya i olivera.

• Què se n’obté?

Farina per fer pa, vi i oli.

• Per què creus que s’han creat llegendes al voltantd’aquests productes?

Resposta oberta.

a.

b.

b.

a.

c.

12111098ACTIVITATS D’APRENENTATGE

5

4

3

2

1

7QUÈ EN SAPS?

LLIBRE D’ACTIVITATS

18VIATGE...

17

16

15

14

13

12

LLIBRE D’INFORMACIÓ

FrançaAndorra

País Valencià

la Sènia

Mar Mediterrània

Pirineus

Ara

gó

EuropaÀsia

Oceania

AntàrtidaAm

èrica

Àfrica

Mar CantàbricaFrança

Andorra

Espanya

GibraltarMar M

editerrà

nia

Port

ugal

Oce

à A

tlàn

tic


40

GUIA

1 S O L U C I O N S

� Mar: massa d’aigua salada que cobreix una part petitade la superfície de la Terra.

� Oceà: massa d’aigua salada que cobreix una part moltgran de la superfície de la Terra.

� Continent: cada una de les grans parts en què es divi-deix la Terra.

� Catalunya forma part del continent anomenat Europa.

� La Península Ibèrica forma part del continent anomenatEuropa.

� El continent que està pràcticament deshabitat és l’An-tàrtida.

� El continent banyat per l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic ésAmèrica.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Catalunya, Europa,Península Ibèrica, Espanya, els continents.

De dalt a baix: nom de la teva comarca, Catalunya,Europa, Espanya, els continents.

Activitat procedimental.


� 20º latitud sud i 30º longitud est és un punt situat alnord de la República de Sud-àfrica.

� 20º latitud sud i 60º longitud oest és un punt situat alParaguai.

� Finlàndia: 65º latitud nord i 25º longitud est.

� Austràlia: 20º latitud sud i 130º longitud est.

� Espanya: 40º latitud nord i 5º longitud oest.

� Argentina: 35º latitud sud i 65º longitud oest.

Resol

Resposta oberta.

15EIX TRANSVERSAL

1413PROCEDIMENT

Europa

Mar Tirrena Àsia

Mar Mediterrània

Mar Adriàtica

Àfrica

Oceà A

tlàntic


41

GUIA

1SNOICULOS

• Europa i Àfrica.

• Espanya i Portugal.

• Portugal, Espanya, França i Itàlia.

Catalunya limita al sud amb la serralada dels Pirineus, quela separa dels estats de França i Andalusia; al nord, el riude la Sénia assenyala el límit amb el País Valencià; a l’est,Catalunya limita amb l’Aragó, i a l’oest, amb la marMediterrània.

Catalunya limita al nord amb la serralada dels Pirineus,que la separa dels estats de França i Andorra; al sud, el riude la Sénia assenyala el límit amb el País Valencià; a l’oest,Catalunya limita amb l’Aragó, i a l’est, amb la marMediterrània.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

Marroc, Catalunya, Algèria, Itàlia, Grècia, Egipte, Turquia.


Nord: França, mar Cantàbrica.

Sud: estret de Gibraltar.

Est: mar Mediterrània.

Oest: oceà Atlàntic, Portugal.

Els límits geogràfics de Catalunya són:

• al nord, França, Andorra i els Pirineus;

• al sud, el País Valencià;

• a l’est, la mar Mediterrània;

• a l’oest, l’Aragó.

paisatge d’alta muntanya

paisatge de desert

paisatge de muntanya mitjana

paisatge de costa

paisatge de plana

paisatge de delta

Resposta model:

El paisatge d’alta muntanya es caracteritza per:

� La manca d’arbres.

� La presència de neu i glaceres.

� La presència de valls glaciars en forma de U.

Els països que tenen una extensió similar o inferior aCatalunya són: Suïssa, Dinamarca, Eslovènia, Macedònia,Albània, Bèlgica, els Països Baixos.

• Les illes més importants de la Mediterrània són: lesBalears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta, Malta i Xipre.

• Les Balears, a Espanya.

Còrsega, a França.

Sardenya i Sicília, a Itàlia.

Creta, a Grècia.

Malta i Xipre són estats independents.

• Resposta model: La Mediterrània té una longitudaproximada de 3.200 km en línia recta.

Espanya, França, Itàlia i Grècia.

Bèlgica, Alemanya, Polònia, Àustria i Eslovàquia, perexemple.

Se situa en l’extrem nord-est.

Amb França i Andorra. Se situen al nord.

El Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte i Israel.

Resposta model:

• D’Andorra a Gibraltar hi ha uns 900 km.

• Del cap de Creus a l’Atlàntic, uns 1.000 km.

• De Barcelona a les illes Balears, uns 250 km.

• Resposta model: Espanya és unes setze vegades mésextensa que Catalunya. Portugal, unes tres vegades més.

VIA 3

X

X

X

X

X

VIA 2

16QUÈ HAS APRÈS?

3�

5�

6�

1 �

2 �

4 �

A

M

E

R

I

C

A

N T A R

U

E

O

P

A F R I C A

S

I ANAECO

A

T I D A

43EL RELLEU 2

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Les capes de la Terra.

• Els agents que modifiquen el relleu de la Terra.

• Les formes del relleu.

• Les unitats de relleu de Catalunya: els Pirineus, elSistema Mediterrani i la Depressió Central.

PROCEDIMENTS

• Compleció de frases referents a les capes de laTerra.

• Explicació personal de la manera com modifiquenel relleu unes forces donades.

• Identificació de formes del relleu en uns dibuixos iposterior classificació segons pertanyin a lamuntanya, la plana o la costa.

• Localització en un mapa de Catalunya de lesformes de relleu més importants.

• Utilització de l’escala d’un mapa per calculardistàncies entre dos punts donats.



• Valoració de la riquesa paisatgística de Catalunya.

• Interès per conèixer la varietat de paisatgesd’arreu del món.

Competències bàsiques


� Conèixer les capes de la Terra.

� Conèixer els agents que modifiquen el relleu dela Terra.

� Conèixer les formes del relleu.

� Conèixer les unitats de relleu de Catalunya.

� Completar frases referents a les capes de laTerra.

� Explicar la manera com modifiquen el relleuunes forces donades.

� Identificar i classificar formes del relleu en unsdibuixos.

� Calcular distàncies reals amb l’ajut de l’escalad’un mapa.

� Localitzar en un mapa de Catalunya les formesde relleu més importants.

� Valorar la riquesa paisatgística de Catalunya.

� Interessar-se per conèixer la varietat depaisatges d’arreu del món.

EL RELLEU

44

GUIA


Co

nei

x le

s ca

pes

de

la T

erra

.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

s ag

ents

qu

e m

od

ifiq

uen

el r

elle

ud

e la

Ter

ra.

Co

nei

x le

s fo

rmes

del

rel

leu

.

Co

nei

x le

s u

nit

ats

de

relle

u d

e C

atal

un

ya.

Co

mp

leta

fra

ses

refe

ren

ts a

les

cap

es d

e la

Terr

a.

Exp

lica

la m

aner

a co

m m

od

ifiq

uen

el r

elle

uu

nes

fo

rces

do

nad

es.

Iden

tifi

ca i

clas

sifi

ca f

orm

es d

el r

elle

u e

nu

ns

dib

uix

os.

Cal

cula

dis

tàn

cies

rea

ls a

mb

l’aj

ut

de

l’esc

ala

d’u

n m

apa.

Loca

litza

en

un

map

a d

e C

atal

un

ya le

sfo

rmes

de

relle

u m

és im

po

rtan

ts.

Val

ora

la r

iqu

esa

pai

satg

ísti

ca d

eC

atal

un

ya.

Mo

stra

inte

rès

per

co

nèi

xer

la v

arie

tat

de

pai

satg

es d

’arr

eu d

el m

ón

.

EL RELLEU

45

GUIA

Via 2 2

Observa el dibuix:

Busca en aquesta sopa de lletres el nom de les

tres capes concèntriques que formen la Terra:

Llegeix:

Pinta de color vermell els fenòmens naturals que modifiquen el relleu i tenen

l’origen a l’interior de la Terra, i de color blau, els que el tenen a l’exterior:

volcans onades terratrèmols glaceres

pluja vent rius gel

Observa el dibuix i completa les frases següents:

� Un conjunt de muntanyes situades les unes alcostat de les altres formen una .Per travessar una serralada passem per un

, que és un pas entre muntanyes.

� Els baixen de la muntanya per lai arriben a la ben plens

d’aigua.

� A la costa podem distingir els , que sónparts de que entren dins la costa, i els

, que són parts de terra que entren dinsdel mar.

3

El relleu pot ser modificat per l’acció de forces que tenen dos orígens diferents:• Les forces internes, que s’originen entre l’escorça i el mantell.• Les forces externes, que s’originen a la superfície de la Terra.

2

1

A

R

T

M

H

E

A

P

V

X

A

I

S

Ç

T

E

G

N

M

C

D

A

D

P

T

A

O

I

R

T

B

E

F

R

V

N

U

C

L

I

Ç

J

O

U

S

L

L

A

Oescorça mantell nucli

coll

serralada vall

golf

cap

EL RELLEU

46

GUIA

Via 22

Observa el codi de lletres i completa el mapa del dibuix:

Observa el mapa i marca amb una creu la resposta correcta:

• Les tres grans unitats de relleu de Catalunya són:

Els Pirineus, la Depressió Central i el Sistema Mediterrani.

Els Pirineus, la Depressió Intermèdia i el Sistema Mediterrani.

Els Pirineus, la Depressió Central i les Serralades Atlàntiques.

• Els principals accidents geogràfics de la costa de Catalunya són:

El cap de Creus i el delta de l’Ànec.

El cap de Creus i el delta de l’Ebre.

El cap de Llevant i el delta de Ponent.

• El cim més alt de Catalunya és:

La pica de Rasquera.

La pica dels Pallars.

La pica d’Estats.

4

B2

A1

C3

D4

E5

F6

G7

I8

L9

M10

N11

O12

P13

Q14

R15

S16

T17

U18

V19

EL RELLEU

47

GUIA

Via 3 2

Fes una llista dels volcans que coneguis i explica quins efectes produeixen:

Volcans:

Efectes:

Ara, contesta:

• Quines són les forces externes que modifiquen el relleu?

• De quines maneres els humans podem modificar el relleu? (Posa’n exemples

que coneguis.)

Completa aquest esquema sobre les formes de relleu amb les paraules

corresponents:

Ara, fes un dibuix esquemàtic de cada una de les formes al lloc corresponent.

2

1

• muntanyes

•

•

•

•

• depressions

• golfs

•

•

• penínsules

Les formes del relleu

relleu de relleu de la plana relleu de la

EL RELLEU

48

GUIA

Via 32

Observa el mapa físic de Catalunya de la pàgina 25 del llibre d’informació.

Escriu el nom de tots els accidents del relleu de costa del nostre país que hi

vegis:

Elabora la llista dels rius de Catalunya que desemboquen a la Mediterrània i

posa-hi entre parèntesis, si és el cas, els afluents que reben:

Escriu el nom de les planes i els altiplans de Catalunya:

Fes un gràfic que mostri les muntanyes més altes del Pirineu axial i del

Prepirineu, per ordre d’altures. (Dibuixa les muntanyes en forma de triangle.

Tingues en compte que 1 mm equival a 100 metres.)

pica d’Estats (3.143 m)

Comaloforno (3.033 m)

Bessiberri Nord (3.030 m)

Tuc de Molieres (3.010 m)

puig de la canal de Baridana (2.647 m)

Ara, fes en el teu quadern un gràfic semblant de les muntanyes més importants

del Sistema Mediterrani.

Montnegre (763 m)

Turó de l’Home (1.712 m)

Montcaro (1.447 m)

4

3

Pirineu axial

Prepirineu

Serralades Costaneres

EL RELLEU

49

GUIA


Fem una maquetaActivitat col·lectiva.

OBJECTIU:

– Fer una maqueta del propi territori en què s’observinles diferents formes de relleu.

Col·loqueu el mapa de Catalunya en un cartró o a lasuperfície que hàgiu escollit. Feu que els alumnesmodelin amb plastilina les diferents unitats de relleu iles col·loquin a sobre el cartró. Després, feu un rètolamb el nom de cada accident geogràfic i fixeu-lo ambun escuradents en la maqueta.

Obtindreu un mapa de Catalunya amb relleu. A mesu-ra que avanci el curs, podreu afegir-hi els rius (ambllana de color blau), alguns municipis, cims, etc.

Si us coordineu amb l’àrea d’educació visual i plàsti-ca, podeu preparar la base amb fusta o cartró, reco-brir-la d’escaiola i, finalment, pintar la maqueta.

Diferenciem el relleuActivitat individual

OBJECTIU:

– Completar un mapa i inventar alguns dels signes con-vencionals que ajuden a interpretar-los.

Doneu als alumnes un mapa de Catalunya que tinguimarcades les diferents unitats de relleu. Cal que elsalumnes pintin amb colors diferents cada unitat derelleu i hi posin el nom. Amb l’ajuda de l’atles, podeufer que inventin signes convencionals o pictogramesper a marcar-hi també els cims més importants decada serralada i algunes poblacions. Finalment, haurí-eu de procurar que cada alumne inclogués en un racódel full un requadre amb la llegenda dels signes i elscolors utilitzats.

Les comunicacions i el relleuActivitat individual

OBJECTIU:

– Establir relacions entre la disposició del relleu català iel traçat de les principals vies de comunicació.

Doneu als alumnes un mapa de Catalunya que tinguimarcades les diferents unitats de relleu. Cal que elsalumnes consultin un atles i dibuixin en el mapa el tra-çat de les principals autopistes, carreteres i vies fèrries.Cal que també dibuixin en un requadre la llegendadels símbols utilitzats.

A partir d’aquí, podeu plantejar als alumnes l’activitatsegüent:

Consulta un atles i dibuixa en aquest mapa les princi-pals autopistes, carreteres i vies fèrries de Catalunya.Tria un símbol diferent per a cada tipus de via decomunicació.

Ara, contesta:

• De quina manera determina el relleu el traçat de lesvies de comunicació?

• Digues en quina d’aquestes unitats de relleu hi hauna xarxa de comunicacions menys densa: Depres-sió Central, Pirineu axial, Depressió Prelitoral i el Llo-bregat.

Què ens diu el paisatge?Activitat individual o col·lectiva

OBJECTIU:

– Intuir conclusions a partir de l’anàlisi i l’observació dela informació.

“Els Pirineus” (pàgina 22 del llibre d’informació).

“Penyal d’Ifac” (pàgina 23 del llibre d’informa-ció).

Demaneu als alumnes que observin aquestes duesfotografies amb atenció, que diguin o escriguin elselements característics que hi veuen i que les definei-xin com a representatives d’un tipus de relleu o unaltre.

�

�

PROCEDIMENTS


EL RELLEU

50

GUIA


Després, podeu plantejar als alumnes l’activitatsegüent:

Observa la foto dels Pirineus i la del penyal d’Ifac. Ara,contesta:

• Quines diferències més evidents observes entreaquests dos paisatges?

• Quines formes de relleu pots distingir en la foto delsPirineus?

• Quines formes de relleu pots distingir en la foto delpenyal d’Ifac?

Treballem amb els mapesActivitat individual

OBJECTIU:

– A partir d’unes referències (serralades, depressions,etc.), situar en un mapa indrets que coneixem.

“Les grans unitats de relleu de Catalunya”(pàgina 25 del llibre d’informació).

Feu que els alumnes observin aquest mapa i que hisituïn aproximadament aquells pobles, ciutats i acci-dents geogràfics més coneguts per tots.

...als PirineusEn aquesta llegenda, un personatge de la mitologiaantiga, Gerió, apareix com a responsable d’un granincendi, mentre Hèrcules fa el paper de bomberencarregat d’apagar-lo. Podeu aprofitar aquestahistòria per fer reflexionar els alumnes, amb l’ajut deltext següent, sobre les causes dels incendis forestalsque sovint pateixen els nostres boscos.

Després podeu plantejar als alumnes l’activitatsegüent:

• Fer que les brigades forestals netegin els boscos ésuna mesura que pot ajudar a prevenir els incendis.Anota en el teu quadern altres mesures que se t’a-cudeixin.

• Quines precaucions ha de prendre qualsevol perso-na que visiti el bosc a l’estiu per tal de no provocarcap incendi?



VIATGE...

�


Activitat interactivaUn relleu molt variat

(conceptes geogràfics)


Sala de projeccionsLes illes Medes,

una reserva marina

En el passat, els incendis forestals no eren ni tan fre-qüents ni tan devastadors com avui. Com que els ramatsque pasturaven al bosc i els pagesos que hi anaven a ferllenya netejaven d’herbes i branques mortes el sotabosc,i com que els conreus feien de tallafocs naturals, elsincendis eren més fàcils de controlar. Avui, la ramaderiai l’agricultura són activitats cada cop més escasses, isovint ningú no té cura dels boscos. En un dia d’es-tiu,especialment si fa molta calor i fa dies que no plou,qualsevol espurna que salti d’una línia elèctrica o qual-sevol burilla mal apagada pot fer que un bosc esdevin-gui una bola de foc sense control. Sovint els bombershan de lluitar durant dies i dies contra els incendis fores-tals.

EL RELLEU

51

GUIA

2SNOICULOS

PÀGINA

• Quines formes de relleu són pròpies de la costa?

Golfs, badies, penya-segats, caps, deltes, penínsules, illes iarxipèlags.

• Quines serres i muntanyes catalanes coneixes?

Resposta oberta.

• Com explicaries què és un volcà? I un terràtremol?

Resposta oberta.

• Has escalat mai cap muntanya? Quina?

Resposta oberta.

• De quina manera creus que els humans poden alterar elrelleu de la Terra?

Resposta oberta.

PÀGINA

• On es troben les plaques litosfèriques? Quinesconseqüències pot tenir el seu moviment?

Les plaques litosfèriques es troben a la part més superficialdel mantell i l’escorça. El seu moviment provoca forcesque produeixen els terratrèmols i l’erupció dels volcans.

PÀGINA

• Quines formes del relleu identifiques en aquestes imatges?

Muntanyes i valls.

• Quins elements naturals se superposen en un relleu demuntanya? I quins elements han estat introduïts per la màhumana?

En un relleu de muntanya hi podem trobar diferentselements naturals —muntanyes, valls, serralades,massissos, colls, congostos, rius, boscos, prats…— ielements humans diversos —cases, estacions d’esquí,balnearis, carreteres, camps, embassaments, línieselèctriques, etc.

PÀGINA

• Quines formes del relleu de la costa identifiques en aquestpaisatge?

Golfs, badies, penya-segats, caps, penínsules.

PÀGINA

Localitza els accidents geogràfics destacats en la pàginaanterior.


Repassa les definicions anteriors, observa atentament elmapa i contesta:

• Què és un delta? Quins deltes hi ha a la costa catalana?

Un espai de terra en forma de triangle que es forma a ladesembocadura dels rius. Delta de l’Ebre, delta delLlobregat i delta de la Tordera.

• Què és una illa? Hi ha illes a la costa catalana? Quines?

Un territori envoltat d’aigua pertot arreu. Sí, l’illa de Budai les illes Medes.

• Què és un cap? Quins caps hi ha a la costa catalana?

Una part de terra que penetra dins el mar. Cap de Tortosa,cap de Salou, cap de Tossa, cap de Begur, cap de Nofreu icap de Creus.

• Què és una depressió? Com es diu la gran depressió quees troba entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani?

Una extensió de terreny situada per sota dels terrenys quel’envolten. Depressió Central.

Observa la llegenda i contesta:

• On es localitzen les zones més elevades de Catalunya? Dequin color estan pintades?

Als Pirineus. Marró.

• On es localitzen les zones menys elevades de Catalunya?De quin color estan pintades?

A la costa. Verd.

PÀGINA

• Per què les muntanyes del Pirineu axial pateixen menysl’erosió que les muntanyes del Prepirineu?

Perquè són formades per roques molt dures, com arapissarres i granits.

PÀGINA

• Per què d’aquesta elevació del terreny en diem turó? Quèho determina?

Perquè és una muntanya petita. Es considera de pocaalçària perquè no supera els 2.000 metres.

• Quin deu ser l’origen real dels Pirineus?

L’origen dels Pirineus cal buscar-lo en els processosorogènics de formació del relleu.

• Quina acció erosiva dels humans sobre el relleu apareix enaquest text?

La destrucció dels boscos a causa dels incendis forestals,que deixen el terra exposat a l’acció erosiva del vent il’aigua.

c.

a.

b.

a.4

3

2

1

17QUÈ EN SAPS?


28VIATGE...

27

26

25

23

22

21

20


EL RELLEU

52

GUIA

2 S O L U C I O N S

� L’escorça és la capa més externa del planeta i la queconeixem millor perquè és visible a la superfície i,almenys en part, en profunditat.

� El mantell és la capa intermèdia de la Terra. La partmés superficial del mantell és sòlida i la part mésinterna és pastosa.

� El nucli és la part central de la Terra. Aquesta part és lamés interna i densa del planeta.

• A l’escorça.

: Volcans i terratrèmols: actuen des de l’interiormodificant la superfície de la Terra.

: Rius: erosionen la superfície dels continents i les illesexcavant profundes valls.

: Vent: modifica lentament la superfície desgastant itransportant materials.

: Onades: erosionen les roques de la costa modificantles vores d’illes i continents.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: illa, turó, depressió,cap, serralada, golf, muntanya, vall.

Formes del relleu de la muntanya: serralada,muntanya, vall.

Formes del relleu de la plana: turó, depressió.

Formes del relleu de la costa: illa, cap, golf.

Illa: territori envoltat d’aigua pertot arreu.

Turó: muntanya petita.

Depressió: extensió de terreny situada per sota delsterrenys que l’envolten.

Cap: part de la terra que penetra dins el mar.

Serralada: conjunt de muntanyes situades les unes alcostat de les altres.

Golf: part del mar que penetra dins la costa.

Muntanya: part del terreny que s’aixeca per damunt delpla que l’envolta.

Vall: espai de terra situat entre muntanyes i que té formade V o de U.

• Sí.

• Els dos mapes representen el mateix territori.

• El segment graduat representa les mateixes unitats entots dos mapes, però les unitats apareixen més petitesen el mapa B.

El segment del 0 a l’1 fa mig centímetre.

El segment de l’1 al 2 fa mig centímetre.

El segment del 2 al 3 fa mig centímetre.

� Mig centímetre de la superfície del mapa de daltequival a 1 quilòmetre en la realitat.

� 1 centímetre de la superfície del mapa de dalt equival a2 quilòmetres en la realitat.

� Tortosa i Roquetes: 2 quilòmetres.

� Mas del Ganxo i Santa Rosa de Lima: 3 quilòmetres.

� la Raval de la Llet i Bítem: 7 quilòmetres.

� Roquetes i Aldover: 6,5 quilòmetres.

Raona

Resposta model:

D’esquerra a dreta: a la plana a córrer, a la costa a fersubmarinisme, a la costa a pescar, a l’alta muntanya aesquiar, a una ciutat a veure museus.

Resol

Resposta oberta.

23EIX TRANSVERSAL

D

C

B

2221PROCEDIMENT

D

C

B

A


EL RELLEU

53

GUIA

2SNOICULOS

És correcta la segona.

Si ja has fet el turó de l’Home, la pica d’Estats no etcostarà gens. La pica d’Estats és una muntanyeta que nopassa dels 1.000 metres, situada al sud de Catalunya,concretament al Pirineu axial.

Et deus referir al pic d’Estocs, oi? Es tracta d’unamuntanya de 3.143 metres situada al Pirineu axial, entreel Prepirineu i la Depressió Central. A més, els de l’AltEmpordà teniu la pica d’Estats molt a prop.

Fer la pica d’Estats et costarà una mica més que el turó del’Home. La pica d’Estats és una muntanya que ultrapassaels 3.000 metres; està situada al nord de Catalunya,concretament al Pirineu axial.

Et deus referir a la pica d’Estats, oi? Es tracta d’unamuntanya de 3.143 metres situada al Pirineu axial, entreEspanya i França. Als de l’Alt Empordà la pica d’Estats nous agafa gaire a prop.

Els Pirineus. La Depressió Central. El Sistema Mediterrani.

Els topònims s’han de situar un en cada branca del mapa,en l’ordre següent d’esquerra a dreta: pica d’Estats, planade Vic i turó de l’Home.

Vermell: volcans – terratrèmols.Blau: onades – glaceres – pluja – vent – rius – gel.

� Un conjunt de muntanyes situades les unes al costat deles altres formen una serralada. Per travessar unaserralada passem per un coll, que és un pas entremuntanyes.

� Els rius baixen de la muntanya per la vall i arriben a laplana ben plens d’aigua.

� A la costa podem distingir els golfs, que són parts demar que entren dins la costa, i els caps, que són partsde terra que entren dins del mar.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:Andorra, Segre, cap de Creus, Fluvià, Ter, DepressióCentral, Sistema Mediterrani, Llobregat, Francolí, Ebre.

• Les tres grans unitats de relleu de Catalunya són:

Els Pirineus, la Depressió Central i el SistemaMediterrani.

• Els principals accidents geogràfics de la costa deCatalunya són:

El cap de Creus i el delta de l’Ebre.

• El cim més alt de Catalunya és:

La pica d’Estats.

Resposta oberta.

• L’acció erosiva de l’aigua, la del vent i la dels humans.

• Resposta model: Incendi de la serra de Montserrat, delcap de Creus, pedreres a l’aire lliure (turó d’en Boscà aBadalona), allisament del terreny a causa de laconstrucció d’urbanitzacions...


• Caps: de l’Abella, de Creus, de Norfeu, de Begur, deTossa, de Salou, de Tortosa.Golfs: de Roses, de Sant Jordi.Deltes: de la Tordera, del Llobregat, de l’Ebre.

• El Fluvià. El Ter. El Llobregat. El Gaià. El Francolí. L’Ebre(el Segre, la Noguera Pallaresa i la NogueraRibagorçana).

• Planes: de l’Empordà, de la Selva, d’Urgell, de Lleida, dela Galera.Altiplans: del Lluçanès, de la Segarra.

VIA 3

X

X

X

VIA 2

24QUÈ HAS APRÈS?

A

R

T

M

H

E

A

P

V

X

A

I

S

Ç

T

E

G

N

M

C

D

A

D

P

T

A

O

I

R

T

B

E

F

R

V

N

U

C

L

I

Ç

J

O

U

S

L

L

A

O

• muntanyes

• valls

• serralades

• colls

• turons (tossals,

pujols, serrals)

• depressions

• golfs

• caps

• deltes

• penínsules

Les formes del relleu

relleu de muntanya relleu de la plana relleu de la costa

EL RELLEU

54

GUIA

2 S O L U C I O N S

2.500

2.000

1.500

1.000

500

Montnegre Turó del’Home

Montcaro

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

Picad’Estats

Comalo-formo

BessiberriNord

Tuc deMolières

Puig de lacanal

Baridana

55LES AIGÜES 3

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Els tipus de rius.

• Els rius de Catalunya: la xarxa mediterrània, laxarxa Pirineu-Ebre, la xarxa Pirineu-Mediterrani, laxarxa atlàntica.

• Els tipus de llacs.

• Els llacs de Catalunya.

PROCEDIMENTS

• Associació dels cursos del riu amb la seva definiciói les imatges que els il·lustren.

• Identificació i definició de diferents masses i cursosd’aigua.

• Identificació en un mapa dels rius principals delterritori català i classificació en la xarxa a la qualpertanyen.

• Elaboració de gràfics de barres a partir d’unesdades.



• Valoració de la importància de preservar netes lesaigües.

• Conscienciació de la necessitat de no llençar pelsdesguassos productes o substàncies nocius per almedi ambient.


� Conèixer els tipus de rius.

� Conèixer els rius i les xarxes hidrogràfiques deCatalunya.

� Conèixer els tipus de llacs.

� Conèixer els llacs de Catalunya.

� Associar els cursos amb la seva definició i lesimatges que els il·lustren.

� Identificar i definir diferents masses i cursosd’aigua.

� Identificar en un mapa els rius principals delterritori català.

� Classificar els rius de Catalunya en la xarxa a laqual pertanyen.

� Elaborar gràfics de barres a partir d’unes dades.

� Valorar la importància de preservar netes lesaigües.

� Prendre consciència de la necessitat de nollençar pels desguassos productes o substànciesnocius per al medi ambient.


LES AIGÜES

56

GUIA


Co

nei

x el

s ti

pu

s d

e ri

us.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

s ri

us

i les

xar

xes

hid

rog

ràfi

qu

esd

e C

atal

un

ya.

Co

nei

x el

s ti

pu

s d

e lla

cs.

Co

nei

x el

s lla

cs d

e C

atal

un

ya.

Ass

oci

a el

s cu

rso

s am

b la

sev

a d

efin

ició

i le

sim

atg

es q

ue

els

il·lu

stre

n.

Iden

tifi

ca i

def

inei

x d

ifer

ents

mas

ses

icu

rso

s d

’aig

ua.

Iden

tifi

ca e

n u

n m

apa

els

riu

s p

rin

cip

als

del

terr

ito

ri c

atal

à.

Cla

ssif

ica

els

riu

s d

e C

atal

un

ya e

n la

xar

xah

idro

grà

fica

a la

qu

al p

erta

nye

n.

Elab

ora

grà

fics

de

bar

res

a p

arti

r d

’un

esd

ades

.

Val

ora

la im

po

rtàn

cia

de

pre

serv

ar n

etes

les

aig

ües

.

És c

on

scie

nt

de

no

llen

çar

pel

s d

esg

uas

sos

pro

du

ctes

no

ciu

s p

er a

l med

i am

bie

nt.

LES AIGÜES

57

GUIA

Via 2 3

Fes aquestes activitats referents als rius de Catalunya:

• Digues quin riu fa de frontera entre Catalunya i el País Valencià.

• Digues quins dos rius neixen als Pirineus i van a parar a la Mediterrània.

• Digues quin riu no neix a Catalunya.

• Digues quin riu no té el curs baix a Catalunya.

• Digues un riu que tingui més de dos afluents.

• Digues dos afluents que vagin a parar al mateix riu.

Ara, escriu el nom d’aquests rius en el mapa:

1

Xarxa hidrogràfica Rius

Xarxa mediterrània

Xarxa Pirineu-Ebre

Xarxa Pirineu-Mediterrani

Xarxa atlàntica

LES AIGÜES

58

GUIA

Via 23

Observa el mapa de la pàgina 33 del llibre d’informació i classifica aquests rius

en la xarxa corresponent:

la Garona la Muga la Tordera el Foix el Segreel Francolí el Llobregat el Ter la Sénia

Uneix un element de cada columna per tal d’aconseguir frases que siguin certes:

L’estany Gento • • és un estany litoral.

L’aigua de les llacunes litorals • • sol ser mig dolça i mig salada.

Els estanys del Pirineu • • és el llac més gran de Catalunya.

L’estany de Banyoles • • solen formar-se a les zones deltaiques.

Les llacunes litorals catalanes • • es formen a partir del desglaç.

Els llacs s’alimenten • • contínuament d’aigües subterrànies.

L’Alfacada • • és un estany d’origen glacial.

Llegeix el text següent:

Digues quins d’aquests tipus d’aigua poden servir per al consum humà:

L’aigua salada dels mars L’aigua del mar dessalada

L’aigua salada dels oceans L’aigua dels embassaments

L’aigua gelada de les glaceres L’aigua dels aqüífers

L’aigua dels rius L’aigua gelada dels pols

4

3

2

Un 79 % del planeta Terra és cobert d’aigua i un 21 %, de terra. De tota l’aigua que hi haa la Terra, el 97,2 % és als oceans, el 2,15 % és gel dels pols i només el 0,65 % és als rius,els llacs, els embassaments, l’atmosfera i els ésers vius. Únicament una part d’aquest pe-tit 0,65 % pot ser aprofitada pels humans.

LES AIGÜES

59

GUIA

Via 3 3

Completa el text amb aquestes paraules:

Els rius són responsables de processos importantíssims de modificació de la

del planeta: l’ i el transport de materials

que travessen, l’excavació de , la formació de

. Quan el dels rius creix, el seu poder

erosiu augmenta i pot arribar a ser molt destructiu en cas d’inundacions.

Ara, defineix aquests conceptes:

• Cabal:

• Inundació:

Has vist alguna vegada en algun mitjà de comunicació els efectes d’una

inundació? Explica’ls. Si es tracta de fets recents, pots retallar algunes fotos dels

diaris per il·lustrar la teva explicació.

1

deltes cabal erosió superfície valls

LES AIGÜES

60

GUIA

Via 33

Observa els mapes de Catalunya de les pàgina 25 i 33 del llibre d’informació i

contesta:

• On se situen les muntanyes més altes de Catalunya?

• On neixen els rius més llargs de Catalunya (amb l’excepció de l’Ebre)?

• Quina importància té la fosa de la neu en el tipus de règim d’aquests rius?

Llegeix aquest text, que ha estat extret d’un diari:

Ara, contesta:

• Què significa l’expressió patir restriccions?

• Fes una llista d’accions que hauríem de portar a terme per no malbaratar l’aigua:

• Quines d’aquestes mesures portes a terme a casa teva per estalviar aigua?

3

2

Després de mesos de pluges insuficients, l’estat dels embassaments catalans és molt pre-cari, ja que es troben al 25 % de la seva capacitat. Si les pluges de primavera no són moltabundants, potser aquest estiu patirem restriccions.

LES AIGÜES

61

GUIA


Fem una maquetaActivitat en grup

OBJECTIU:

– Calcular distàncies en línia recta o sinuosa i treballari interpretar l’escala gràfica.

Podeu fer que, en un mapa, els alumnes mesurin ambllana les diferents longituds dels cursos d’alguns rius iels ordenin.

Després, doneu-los les dades següents:

A partir d’aquestes dades, feu-los comprovar el resul-tat. També, amb les mateixes dades, podeu demanar-los que elaborin i pintin un gràfic de barres, que hade tenir un resultat similar al següent:

Comparem fotografiesActivitat individual

OBJECTIU:

– Comparar les característiques dels cursos alt, mitjà ibaix d’un riu amb l’ajut d’unes fotografies.

MATERIAL:

Fotos del curs baix, alt i mitjà d’un riu.

Ensenyeu als alumnes les fotografies de les tres partsdel curs d’un riu i comenteu-ne entre tots les diferèn-cies.

Després, feu-los anotar en una taula com aquesta lescaracterístiques dels rius en els diferents trams querecorren.

El cicle de l’aiguaActivitat individual

OBJECTIU:

– Reflectir en un dibuix clar i entenedor el cicle de l’ai-gua.

Demaneu als alumnes que llegeixin aquest text:

PROCEDIMENTS


la Tordera: 60 km

el Francolí: 85 km

el Ter: 165 km

el Foix: 40 km

el Gaià: 85 km

el Fluvià: 90 km

la Muga: 65 km

el Llobregat: 170 km

Característiques del riu en el curs

Quant a la velocitat de les aigües:

Quant als materials transportats:







L’aigua procedent de les precipitacions, un cop a terra,nodreix els aqüífers, els rius i els llacs. Una part va aparar al mar i una altra s’evapora abans d’arribar-hi. Elmar també és una font important de vapor d’aigua.L’aigua evaporada forma els núvols i, quan experimentaun procés de condensació, retorna a la terra com a plu-ja o neu.

km

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

Tord

era

Fran

colí

Ter

Foix

Gai

à

Fluv

ià

Mug

a

Llob

rega

t

LES AIGÜES

62

GUIA


A continuació, demaneu-los que representin en undibuix el procés que explica el text. Els conceptes des-tacats en negreta hi han d’aparèixer forçosament.

Finalment, proposeu-los que contestin aquestes pre-guntes:

• Per què diem que l’aigua es mou seguint un cicle?

• De quina manera et sembla que els éssers humanspodem alterar aquest cicle?

El mapa dels riusActivitat individual

OBJECTIU:

– Recordar on neixen els rius catalans i quins són elsseus afluents.

MATERIAL:

Un mapa físic mut de Catalunya.

Feu que els alumnes completin el mapa, amb l’ajutd’un atles, seguint les indicacions següents:

� Anota-hi el nom de tots els rius principals i resse-gueix-los amb un color.

� Anota-hi el nom dels afluents de cada riu (si entenen) i ressegueix-los amb un color diferent.

� Anota-hi el nom de les muntanyes en les quals neixalgun riu.

... a l’estany de BanyolesL’estany de Banyoles és un dels pocs estanys deCatalunya que han sobreviscut a l’acció de l’ésserhumà. Molts altres han estat dessecats en el passatper tal de guanyar terres de conreu i eliminar àreesque eren considerades poc salubres.

Proposeu als alumnes que triïn un estany interior des-secat del mapa de la pàgina 35 del llibre d’informa-ció, que en busquin informació i que contestin aques-tes preguntes:

• Quina et sembla la raó per la qual ha estat desse-cat?

• Confirma la teva resposta a partir de la informacióque hagis buscat en enciclopèdies o a Internet.Quan va ser dessecat el llac que has triat? Qui vadur a terme aquesta tasca? Amb quina intenció esva fer?



VIATGE...


Activitat interactivaAnar-se’n aigua avall(rius de Catalunya)


Més gràficsEl cabdal d’un riu(gràfic de barres)

LES AIGÜES

63

GUIA

3SNOICULOS

PÀGINA

• Com explicaries què és un riu?

Resposta model: És un corrent d’aigua alimentat per lesprecipitacions i que va a parar al mar, a un llac o a unaltre riu.

• T’has banyat mai en cap riu? En quin?

Resposta oberta.

• Quin riu hi ha més a prop de la localitat on vius? Coneixesel nom d’altres rius?

Resposta oberta.

• En quin tram dels rius creus que són més netes les aigües:en el curs alt, en el curs mitjà o en el curs baix? Per què?

Resposta model: En el curs alt, ja que encara no han patitels vessaments de zones molt poblades i contaminades.

• I en quin tram porten més cabal? Per què?

Resposta model: En el curs baix, quan ja han rebut lesaportacions de tots els afluents.

PÀGINA

• Quin procés relacionat amb els canvis d’estat de l’aiguaobserves en aquesta imatge?

El desglaç.

PÀGINA

• Podries localitzar cadascun d’aquests rius en el mapa de ladreta? A quina xarxa pertany cadascun?

Activitat procedimental. Fluvià: xarxa Pirineu-Mediterrani.Francolí: xarxa mediterrània. Segre: xarxa Pirineu-Ebre.Garona: xarxa atlàntica.

PÀGINA

Observa aquest mapa de la xarxa hidrogràfica deCatalunya i la seva llegenda i contesta:

• Com explicaries què és un afluent?

Un riu que desemboca en un altre riu.

• Quins són els afluents del Segre?

La Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Cinca,el Llobregós, el Sió, el Corb i Riu de Set.

• De quin altre riu és, al seu torn, afluent el Segre?

L’Ebre.

• En quin sentit podem dir, doncs, que el Segre és riu iafluent alhora?

Perquè rep les aigües d’altres rius més petits i, al seu torn,va a parar a un altre riu més gran.

• Com es diu l’únic riu de Catalunya que desemboca al’Atlàntic?

Garona.

• Com es diu el riu que fa frontera amb el País Valencià?

La Sénia.

PÀGINA

• Per què creus que l’aigua de les llacunes és salabrosa?

Resposta model: Perquè conté aigua del mar.

PÀGINA

Observa aquest mapa dels llacs i els estanys de Catalunya icontesta:

• Quina relació hi ha entre el fet que els estanys de Malniu,el Negre, el de Ratera, el Gento, el de Sant Maurici o el deCertascan es formin a partir del desglaç i la seva situaciógeogràfica?

Resposta model: Recullen l’aigua del desglaç de lesmuntanyes properes.

• Diries que l’estany del Remolar o l’Encanyissada sónd’aigua dolça o no? Per què?

Resposta model: Com que són llacunes costaneres, l’aiguaés salabrosa.

• Quina és la situació geogràfica de l’estany de Banyolesrespecte a la teva localitat: al nord, al sud, a l’est...?

Resposta oberta.

• Quin deu ser l’origen real de l’estany de Banyoles?

Resposta model: Les aigües que s’escolen per un terrenycàrstic i s’acumulen en una zona més fonda que l’entorn.

• Quins éssers viuen, en realitat, en un estany?

Resposta model: Peixos, algues, microorganismes...

c.

a.

a.

c.

a.

El curs alt dels rius es localitza a les muntanyes. L’aiguabaixa amb molta força a causa dels desnivells i arrossegaroques i pedres.El curs mitjà dels rius transcorre per la costa. Les aigües jano baixen amb tanta força, i transporten els materialsarrencats en el curs alt.

El curs baix dels rius transcorre per la plana. Part delsmaterials arrossegats pel riu al llarg del seu recorregut esvan dipositant als marges, a les riberes o a ladesembocadura.

D’esquerra a dreta: curs mitjà, curs baix, curs alt.


5

4

3

2

1

25QUÈ EN SAPS?


36VIATGE...

35

34

33

32

31

30


LES AIGÜES

64

GUIA

3 S O L U C I O N S

Resposta model: El curs mitjà perquè les aigües baixentranquil·les; el curs baix perquè és a la desembocadura, enaquest cas el riu desemboca al mar, i el curs alt perquè lesaigües baixen a molta velocitat.


� Llacuna: llac situat prop de la costa.

� Riu: corrent natural d’aigua, procedent de lesmuntanyes, que va a parar al mar, a un llac o a un altreriu.

� Estany: llac de muntanya format per l’acumulació de lesaigües procedents dels torrents o rierols, en unadepressió o zona més ensorrada.

� Torrent: riu estret, ràpid i amb un corrent molt fort acausa dels grans pendents per on baixa.

� Afluent: riu que desemboca en un altre riu mésimportant.


Xarxa mediterrània: la Tordera, el Besòs, el Foix, el Gaià,el Francolí, la Sénia.

Xarxa Pirineu-Ebre: el Segre, la Noguera Pallaresa, laNoguera Ribagorçana, el Llobregós, el Sió, el Corb, Riu deSet, el Siurana, l’Ebre.

Xarxa Pirineu-Mediterrani: la Muga, el Fluvià, el Ter, elFreser, el Llobregat, el Cardener, l’Anoia.

Xarxa atlàntica: la Garona.

• La quantitat d’aigua que porta.

• Litres/segon.

• 7.790 l/s.

• Juliol.

• Febrer.

• A l’estiu. Que el riu Llobregat s’alimenta de la neu quees fon amb la calor de la primavera i l’estiu.


Raona

Cuina. Resposta model: Oli, rentavaixella, restes demenjar, detergent…

Bany. Resposta model: Sabó, aigües fecals, paper higiènic,cabells, detergent…

Altres: Resposta oberta.

Resol

Resposta oberta.

C. El Fluvià neix a la Garrotxa a 920 m d’altura.

A. El Fluvià desemboca al golf de Roses.

B. El Fluvià passa per Olot, Castellfollit de la Roca,Besalú...

• En el tram baix, perquè ja ha rebut les aportacions detots els seus afluents.

• Que forma part del grup de rius que neixen als Pirineus idesemboquen directament a la Mediterrània.

• Que l’aigua prové tant de la fosa de la neu com de lesprecipitacions.

• En cas de pluges molt abundants, els rius es podendesbordar i provocar inundacions.

• La Sénia.

• La Muga, el Fluvià.

• L’Ebre.

• La Garona.

• Resposta oberta; per exemple: el Llobregat.

• Resposta oberta; per exemple: el Cardener i l’Anoia.

VIA 2

32QUÈ HAS APRÈS?

31EIX TRANSVERSAL

3029PROCEDIMENT

0

sete

mbr

eoc

tubr

eno

vem

bre

dese

mbr

e

gene

rfe

brer

mar

çab

rilm

aig

juny

julio

lag

ost

10.00020.00030.00040.00050.00060.00070.00080.000

litres per segon (l/s)

Xarxa hidrogràfica Riu

Xarxa mediterrània la Tordera, el Foix, el Francolí, la Sénia

Xarxa Pirineu-Ebre el Segre

Xarxa Pirineu-Mediterrani la Muga, el Llobregat, el Ter

Xarxa atlàntica la Garona

LES AIGÜES

65

GUIA

3SNOICULOS

L’Estany Gento és un estany d’origen glacial.

L’aigua de les llacunes litorals sol ser mig dolça i migsalada.

Els estanys dels Pirineus es formen a partir del desglaç.

L’estany de Banyoles és el llac més gran de Catalunya.

Les llacunes litorals catalanes solen formar-se a les zonesdeltaiques.

Els llacs s’alimenten contínuament d’aigües subterrànies.

L’Alfacada és un estany litoral.

L’aigua dels rius, l’aigua del mar dessalada, l’aigua delsembassaments i l’aigua dels aqüífers.

Els rius són responsables de processos importantíssims demodificació de la superfície del planeta: l’erosió i eltransport de materials que travessen, l’excavació de valls,la formació de deltes. Quan el cabal dels rius creix, el seupoder erosiu augmenta i pot arribar a ser molt destructiuen cas d’inundacions.

• Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu.

• Inundació: procés que té lloc quan un riu es desborda il’aigua cobreix terrenys que no formen part de la llera.

Resposta oberta.

• Als Pirineus.

• També als Pirineus.

• Com que són rius que neixen a les muntanyes més altes,una part de l’aigua que transporten prové de la fosaprimaveral i estival de neu.

• No poder fer ús del volum d’aigua que hom consumeixhabitualment.

• Resposta model: Tapar l’aigüera mentre es renten elsplats, no fer una bugada fins que no hi hagi prou robabruta per omplir la rentadora, dutxar-se en comptes debanyar-se, reparar les aixetes que degoten, col·locar a lesaixetes filtres airejadors, disminuir la capacitat de lacisterna del vàter...

• Resposta oberta.

VIA 3

67EL CLIMA I LA VEGETACIÓ 4

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• El clima i els elements que serveixen per mesurar-lo.

• Els factors del clima —la distància i la separaciórespecte del mar—, l’altitud i l’orientació delrelleu.

• El clima mediterrani, el clima d’alta muntanya, elclima atlàntic.

• La transformació del paisatge natural: ladesforestació i la reforestació.

• Les espècies vegetals a Catalunya: la vegetació demuntanya, la vegetació mediterrània, la vegetacióde ribera i d’aiguamoll.

• Els espais naturals protegits.

PROCEDIMENTS

• Marcatge en una taula de les característiquesclimàtiques d’uns paisatges donats.

• Registre de les variacions climàtiques en lapoblació pròpia.

• Elaboració d’un gràfic lineal amb unes dadesdonades.

• Relació entre diversos elements climàtics i l’aparellque serveix per mesurar-los.

• Representació en un mapa dels diversos climes deCatalunya.

• Detecció i classificació de les espècies vegetals deCatalunya segons l’indret on es localitzen.

• Classificació de diversos paisatges segons la sevavegetació.



• Conscienciació de la necessitat d’evitar emissionsde fum sobre el medi ambient.

• Voluntat de col·laborar a disminuir lacontaminació de l’aire amb accions quotidianes.



� Conèixer el clima i els elements que serveixenper mesurar-lo.

� Conèixer els factors del clima —la distància i laseparació respecte del mar—, l’altitud il’orientació del relleu.

� Distingir el clima mediterrani, el clima d’altamuntanya i el clima atlàntic.

� Conèixer la transformació del paisatge natural:la desforestació i la reforestació.

� Conèixer les espècies vegetals de Catalunya: lavegetació de muntanya, la vegetaciómediterrània, la vegetació de ribera id’aiguamoll.

� Conèixer els espais naturals protegits.

� Marcar en una taula les característiquesclimàtiques d’uns paisatges donats.

� Registrar les variacions climàtiques en lapoblació pròpia.

� Elaborar un gràfic lineal amb unes dadesdonades.

� Relacionar diversos elements climàtics i l’aparellque serveix per mesurar-los.

� Representar en un mapa els diversos climes deCatalunya.

� Detectar i classificar les espècies vegetals deCatalunya segons l’indret on es localitzen.

� Classificar diversos paisatges segons la sevavegetació.

� Valorar la necessitat d’evitar emissions de fumsobre el medi ambient.

� Col·labora per disminuir la contaminació del’aire amb accions quotidianes.

EL CLIMA I LA VEGETACIÓ

68

GUIA


Co

nei

x el

clim

a i e

ls e

lem

ents

qu

e se

rvei

xen

per

mes

ura

r-lo

.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

s fa

cto

rs d

el c

lima.

Dis

tin

gei

x el

clim

a m

edit

erra

ni,

el c

lima

d’a

lta

mu

nta

nya

i el

clim

a at

làn

tic.

Co

nei

x la

tra

nsf

orm

ació

del

pai

satg

en

atu

ral:

la d

esfo

rest

ació

i la

ref

ore

stac

ió.

Co

nei

x le

s es

pèc

ies

veg

etal

s d

e C

atal

un

ya.

Co

nei

x el

s es

pai

s n

atu

rals

pro

teg

its.

Mar

ca e

n u

na

tau

la le

s ca

ract

erís

tiq

ues

clim

àtiq

ues

d’u

ns

pai

satg

es d

on

ats.

Reg

istr

a le

s va

riac

ion

s cl

imàt

iqu

es e

n la

po

bla

ció

prò

pia

.

Elab

ora

un

grà

fic

linea

l am

b u

nes

dad

esd

on

ades

.

Rel

acio

na

div

erso

s el

emen

ts c

limàt

ics

il’a

par

ell q

ue

serv

eix

per

mes

ura

r-lo

s.

Rep

rese

nta

en

un

map

a el

s d

iver

sos

clim

esd

e C

atal

un

ya.

Det

ecta

i cl

assi

fica

les

esp

ècie

s ve

get

als

de

Cat

alu

nya

seg

on

s l’i

nd

ret

on

es

loca

litze

n.

Cla

ssif

ica

div

erso

s p

aisa

tges

seg

on

s la

sev

ave

get

ació

.

Val

ora

la n

eces

sita

t d

’evi

tar

emis

sio

ns

de

fum

so

bre

el m

edi a

mb

ien

t.

Co

l·lab

ora

per

dis

min

uir

la c

on

tam

inac

iód

e l’a

ire

amb

acc

ion

s q

uo

tid

ian

es.


69

GUIA

Via 2 4

Llegeix:

Pinta de color vermell les etiquetes dels elements del clima i de color verd

les dels factors:

Completa el text amb el nom d’elements climàtics:

Els instruments que es fan servir per a mesurar els elements climàtics són els següents:

– El termòmetre mesura la que transmet el Sol a l’aire.

– El baròmetre mesura la atmosfèrica.

– El pluviòmetre mesura la quantitat de o de neu.

– L’higròmetre mesura la relativa de l’aire.

– L’anemòmetre mesura la força del .

Pinta cada quadret de la llegenda del color que s’indica. Després, pinta el mapa

segons la llegenda:

2

El clima d’un territori es manifesta a través d’elements com la temperatura, la humitat,la pluja, la pressió atmosfèrica i el vent. Aquests elements són modificats per factors comla distància i la separació respecte al mar, l’altitud i l’orientació del relleu.

1

temperatura distància respecte al mar pluja altitud

orientació del relleu pressió atmosfèrica humitat vent

Taronja

Groc

Vermell

Verd


70

GUIA

Via 24

Observa la taula següent:

Escriu el nom de les espècies vegetals següents i encercla les espècies vegetals

que no podem trobar als boscos i camps de Catalunya:

Pinta cada quadret de la llegenda del color que s’indica. Després, pinta el mapa

segons la llegenda:

4

3

Espècies vegetals de Catalunya

Arbres Arbustos Herbes

pi pinyoner garric farigola

alzina bruc romaní

faig neret tomaní

om esbarzer llistó

avet arboç sàlvia

__ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __

__ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __

__ __ __ __ __ __ __z g v

a ç e z u s g o r m

c o t e r


71

GUIA

Via 3 4

Completa aquest quadre sobre el tipus de temperatures que fa a l’estiu i

a l’hivern en els climes de Catalunya:

Llegeix la informació sobre els climes de Catalunya i contesta aquestes

preguntes:

• A què es deu que la comarca de la Vall d’Aran tingui un clima atlàntic?

• A què es deu que els hiverns del litoral mediterrani no siguin gaire freds?

• En què es diferencien el clima mediterrani litoral i el clima mediterrani detendència continental?

• Quin és el problema principal que causa la natura a les zones de climamediterrani litoral?

Fes dos dibuixos que il·lustrin com imagines les dues intervencions humanes

més importants en la vegetació:

2

1

estiu hivern

clima mediterrani litoral

clima mediterrani continental

clima d’alta muntanya

clima atlàntic


72

GUIA

Via 34

Observa cada una d’aquestes fotografies:

Ara, explica el lloc o l’altura on es poden trobar i si són de fulla caduca que es

perd a la tardor o no:

Completa aquestes frases amb els topònims que hi falten:

� El parc nacional d’ al Pirineu axial, és l’únic parc nacional deCatalunya.

� Formant part de les Serralades Costaneres, i entre el Montseny i Montserrat,tenim el parc natural de i la .

� Les són una reserva natural de la fauna marina situada propdels aiguamolls de l’Empordà.

4

3

avets roure pins margalló arbres deribera

A

A

B C D E

Illes Medes Aigüestortes i Sant Maurici Sant Llorenç del Munt Serra de l’Obac

B

C

D

E

Temperatura màxima:

Temperatura mínima:

Precipitació anual:

Hiverns:

Estius:


73

GUIA


Anem al boscActivitat col·lectiva

OBJECTIUS:

– Comprovar in situ el canvi paisatgístic i de vegetaciód’acord amb l’elevació del terreny.

– Recollir diferents tipus de fulles i fruits o flors.

Prepareu una sortida al massís del Montseny, en laqual haureu de recollir materials. Repartiu als diferentsgrups d’alumnes, a classe, les fulles recollides i feu quecada grup elabori un mural amb una fitxa d’observa-ció sobre cada una de les mostres que els ha corres-post. Si disposeu de fruits, podeu ficar-los en una bos-sa de plàstic i enganxar-la al mural.

La fitxa que hauran de completar pot ser com aquesta:

Els nostres climesActivitat individual

OBJECTIUS:

– Descriure i situar les principals varietats climàtiquesque hi ha a Catalunya.

– Recopilar informació en fitxes i extreure’n conclu-sions.

– Fer gràfics amb l’ajut de dades donades i interpretar-ne els resultats.

Doneu als alumnes aquestes dades de temperaures ipluges:

Camprodon, clima…

Viella, clima...

Lleida, clima...

Tortosa, clima...

Un cop disposin del material, feu-los completar qua-tre fitxes com aquesta i demaneu-los que les relacio-nin amb el tipus de clima:


� Nom de la planta

� Fa fruit? Sí / No

� El seu fruit és

� El clima on es desenvolupa és

gener febrer març abril maig juny

Temperatura(ºC) 5 6 9 11 15 18

Precipitacions(mm) 37 64 70 95 128 150

juliol agost setembre octubre novembre desembre
















Temperatura(ºC) 10 11 13 15 18 22



Temperatura(ºC) 25 25 22 18 14 11



74

GUIA


Preservem l’entorn naturalActivitat individual i en grup

OBJECTIUS:

– Prendre consciència de la necessitat d’actuar col·lec-tivament en la defensa i la preservació del medi.

– Expressar conclusions i resultats iconogràficament.

“Els espais naturals protegits de Catalunya”(pàgina 45 del llibre d’informació).

Demaneu als alumnes que observin el mapa i que bus-quin fotografies d’accions i activitats que considerinque no s’han de permetre en aquest tipus d’espaisnaturals. Hauran de triar entre les accions i activitatsd’aquesta llista:

– Fer passejades.

– Asseure’s a l’ombra d’un arbre.

– Agafar fruits silvestres.

– Pescar.

– Acampar.

– Fer foc.

– Observar la fauna amb prismàtics.

– Escalar.

– Fer motocròs.

– Collir flors.

– Deixar escombraries als cubells habilitats pel parc.

– Espantar les aus.

Podeu demanar-los que elaborin un text sobre algunsdels espais naturals protegits que coneguin o expli-quin per què consideren que cal aquesta protecció iquè passaria si no existís.

Finalment, feu una posada en comú i elaboreu unmural de símbols que expressi allò que és permès i allòque no ho és.

...al cor del bosc

Demaneu als alumnes que pensin i expliquin quinesactivitats es poden fer al bosc i quines no.

Proposeu-los que s’inventin un “monstre boscà bo”per al bosc i un “monstre boscà dolent”. L’un té curadels boscos i l’altre els fa malbé. Cal que en descri-guin les característiques i que els dibuixin al seuentorn, és a dir, al bosc, mentre duen a terme algunsdels seus costums habituals. Alguns d’aquests hàbits,que els alumnes hauran d’atribuir a l’un o a l’altre,poden ser:

– Llença al riu les llaunes i les ampolles que troba albosc.

– Espanta i foragita els visitants que fan foc al bosc.

– Té cura dels animalons malalts o ferits i els guareix.

– Fa foc amb els llumins que es deixen oblidats elsexcursionistes.

– Escampa les llavors de les plantes pertot arreu.

– Cria cucs de terra i els deixa anar al bosc.

– Imita sons de màquines (serres elèctriques, motos,sirenes…) per fer fugir els animals i riure-se’n.

– Rebenta les bosses d’escombraries que recullen elsguardaboscos.

– Posa paranys i trampes per fer-hi caure els animalsi provocar-los ensurts.

– Etc.



VIATGE...

�

80

70

60

50

40

30

20

10

Precipitacions(mm)

Temperatures(ºC)

40

35

30

25

20

15

10

5

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e


Activitat interactivaEl Montseny, un parc

natural (vegetació)


Més gràficsUn any de temperatures

(gràfic lineal)


75

GUIA

4SNOICULOS

PÀGINA

• Saps quina diferència hi ha entre el clima i el tempsatmosfèric?

Temps: estat de l’atmosfera en un lloc i en un momentdeterminats. Quan fa sol i bona temperatura diem que ésbo i quan plou diem que és dolent.

Clima: conjunt de les característiques que té l’atmosferaen un lloc determinat (si hi fa fred o calor, si hi plou molto poc, etc.).

• Creus que sempre que plou es pot dir que fa mal temps?Per què?

Resposta model: Els dies de pluja són dies de bon tempsper als pagesos. Però els dies de pluja són també dies demal temps per a les persones que van a la platja. “Bontemps” i “mal temps” són expressions relatives, és a dir,no es pot dir en sentit absolut que el temps és bo per atothom. El que per a uns és bon temps pot ser mal tempsper a uns altres.

• Quin relació hi ha entre el clima i la vegetació d’undeterminat lloc?

Resposta model: Els trets del clima (humitat atmofèrica,temperatura, precipitacions…) condicionen el tipus devegetació que creix en un lloc determinat.

• Recordes quina diferència hi ha entre un arbre, un arbust iuna herba? Posa exemples de cadascun.

Resposta model: Un arbre és una planta superior ambtronc llenyós, branques i fulles; un arbust és una plantaque no arriba a cinc metres d’alçada; una herba és unplanta molt petita. Exemples: resposta oberta.

PÀGINA

• Amb quina serralada coincideix el clima d’alta muntanya?

Amb els Pirineus.

• Com explicaries a partir d’aquest mapa què és lacontinentalitat?

Resposta model: És la llunyania del mar, que fa que elclima sigui més sec i amb més contrastos de temperatura.

PÀGINA

• On hi ha prats alpins?

Als Pirineus, entre 2.000 i 3.000 metres d’altitud.

• Quines espècies d’arbres són les més abundants aCatalunya?

Pi negre, faig, pi roig, roure, alzina, alzina surera icarrasca.

PÀGINA

• A quina altura es deu trobar, aproximadament, aquestpaisatge?

Entre 2.000 i 3.000 metres.

PÀGINA

• Per què a l’estiu les pinedes són tan sensibles al foc? Dequin color seria aquest bosc a la tardor?

Resposta model: Per la sequera estival, per la presència desotabosc espès i ressec i pel fet de ser formacios resinosesi de fusta molt combustible. Sempre verd.

PÀGINA

• Quin és l’únic parc nacional de Catalunya?

El parc nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici.

• Quins són els parcs naturals del nostre país?

Aiguamolls de l’Empordà, zona volcànica de la Garrotxa,Cap de Creus, Cadí-Moixeró, Montseny, Sant Llorenç delMunt i la Serra de l’Obac, Muntanya de Montserrat,Garraf, els Ports i el Delta de l’Ebre.

• Quines espècies vegetals surten en aquest relat?

Molsa, esbarzer i alzina surera.

b.

a.

b.

c.

a.

Temperatura: molt alta.

Humitat: baixa.

Precipitació: pluja escassa.

Vent: feble.

Temperatura: molt baixa.

Humitat: alta.

Precipitació: neu abundant.

Vent: fort.

Resposta model:

A l’hivern: temperatures baixes, humitat alta, plujaescassa.

A la primavera: temperatures altes, humitat alta, plujaabundant, vent fort.

A l’estiu: temperatures molt altes, humitat alta, plujamolt escassa.

A la tardor: temperatures altes, humitat alta, plujaabundant, vent fort.


5

4

3

2

1

33QUÈ EN SAPS?


46VIATGE...

45

44

43

42

40

38



76

GUIA

4 S O L U C I O N S

El clima és modificat per factors com els següents:

� La separació respecte al mar. El mar suavitza latemperatura de les zones llunyanes. properes

� L’altitud. A mesura que es puja una muntanya es notaque l’aire es va escalfant, és a dir, la temperaturaaugmenta. refredant / disminueix

� L’orientació del relleu. La posició de les muntanyesdetermina la direcció del Sol. atura els rajos

Quantitat de calor que transmet el Sol a l’aire �temperatura � termòmetre.

Quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire � humitat �higròmetre.

Quantitat d’aigua que cau sobre la superfície de la Terra �precipitació � pluviòmetre.

Força que fa el pes de l’aire sobre la superfície de la Terra� pressió atmosfèrica � baròmetre.

Moviment de masses d’aire produït pels canvis detemperatura i pressió � vent � penell.

Resposta oberta.


D’esquerra a dreta i de dalt a baix: verd fosc, verd clar,groc, taronja.

� Es caracteritza per pluges abundants al llarg de tot l’anyi nevades a l’hivern. La humitat és elevada i lestemperatures són sempre fresques. Clima atlàntic.

� Es caracteritza per un contrast molt marcat de lestemperatures diàries i anuals. Les precipitacions sónescasses i es concentren a la primavera. Climamediterrani de tendència continental.

� Es caracteritza per unes temperatures suaus a laprimavera i a la tardor, càlides a l’estiu i no gaire fredesa l’hivern. Plou sobretot a la tardor i a la primavera.Clima mediterrani litoral.

� Es caracteritza pels hiverns extremament freds i elsestius curts i frescos. Les precipitacions són abundants iles nevades, freqüents. Clima d’alta muntanya.

� Pirineu axial: pi negre, prat alpí, roure.

� Prepirineu: faig, roure, pi roig.

� Serralada Litoral: alzina, alzina surera i carrasca,roure.

� Delta de l’Ebre: màquia.


Alta muntanya: bosc d’avets, prat alpí.

Muntanya mitjana humida: roures.

Mediterrània: sotabosc mediterrani, alzinars, pinedes,màquia.

Ribera: verneda / omeda.

Aiguamoll: herbassars i canyissars.

• Resposta model: Un parc nacional és una zona naturalmolt extensa que té un grau màxim de protecció.

• Resposta model: Perquè tenen un gran interès natural ical preservar-los de la degradació.

• La temperatura mitjana del mes de febrer és d’uns9 graus.

• La temperatura mitjana del mes més calorós (agost) ésd’uns 29 graus.

• La temperatura mitjana del mes més fred (desembre)és d’uns 7,5 graus.


Raona

Resposta oberta.

Resol

Resposta model:

• La disminució de l’ozó atmosfèric ens pot provocarcremades a la pell, a causa de la radiació solar, càncer depell i la mort.

• L’emissió de fums al medi ambient pot comportar mésdany a la capa d’ozó, trastorns de la salut, especialmentrespiratoris, brutícia i corrosió de façanes i monuments,contaminació de l’aigua dels núvols i modificacions en elclima.

• Al temps, ja que es refereixen a les condicionsmeteorològiques en una zona geogràfica i en un diaconcrets.

Resposta oberta.

42QUÈ HAS APRÈS?

41EIX TRANSVERSAL

BA

4039PROCEDIMENT

05

10152025303540

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

temperatura (ºC)

mes

XX

XX

XX X

X

XX

XX


77

GUIA

4SNOICULOS

A, clima d’alta muntanya.

B, clima mediterrani litoral.

C, clima mediterrani de tendència continental.

Resposta oberta. En redactar les seves previsions, elsalumnes hauran de reflectir aquestes característiques del’estiu: al clima mediterrani litoral, temperatures càlides iprecipitacions escasses; al clima mediterrani de tendènciacontinental, temperatures molt càlides i precipitacionsmolt escasses; al clima d’alta muntanya, temperaturesfresques i precipitacions freqüents.

� Temperatura: termòmetre.

� Pluja: pluviòmetre.

Dibuix de l’esquerra: A; hi ha avets i prats alpins.

Dibuix de la dreta: B; hi ha pins.

Vermell: temperatura – pluja – humitat – vent – pressióatmosfèrica.

Verd: distància respecte al mar – altitud – orientació delrelleu.

Els instruments que es fan servir per mesurar els elementsclimàtics són els següents:

– El termòmetre mesura la temperatura que transmet elSol a l’aire.

– El baròmetre mesura la pressió atmosfèrica.

– El pluviòmetre mesura la quantitat de pluja o de neu.

– L’higròmetre mesura la humitat relativa de l’aire.

– L’anemòmetre mesura la força del vent.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: verd fosc, verd, groc,taronja.

pi alzina faig cocoter avet

arboç esbarzer cactus farigola romaní

El cocoter i el cactus no es troben als boscos i els campsde Catalunya.


Mediterrani litoral. Estiu: temperatures càlides. Hivern:temperatures no gaire fredes.Mediterrani de tendència continental. Estiu:temperatures càlides. Hivern: molt fred.

Alta muntanya. Estiu: temperatures fresques. Hivern:temperatures extremament fredes.

Atlàntic. Estiu: temperatures fresques. Hivern:temperatures fresques.

• La Vall d’Aran està oberta als vents humits provinents del’oceà Atlàntic.

• Els hiverns mediterranis no són gaire freds a causa del’efecte suavitzador del mar.

• El clima mediterrani de tendència continental pateix uncontrast més gran de les temperatures diàries i lesanuals.

• Les zones de clima mediterrani litoral a vegades pateixenpluges torrencials a la tardor i a la primavera.

Activitat procedimental. (Segurament, els alumnes faranun dibuix sobre la desforestació —tala o incendi— i unaltre sobre la reforestació.)

Els avets són arbres de fulla perenne que viuen entreels 1.300 i els 2.000 metres d’altitud, en zones d’altamuntanya, perquè són resistents al fred.

Els roures són arbres de la muntanya mitjana, queviuen entre 800 i 1.600 metres. Són de fulla caduca.

Els pins són arbres de les planes i de la costamediterrània. Tenen fulla perenne, és a dir, que no laperden en tot l’any.

El margalló i altres arbustos són típics del paisatge demàquia, d’herbes altes i arbustos de la meitat sud deCatalunya.

Els arbres de ribera (oms i verns) creixen a les ribes delsrius i són arbres de fulla caduca.

� El parc nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici, alPirineu axial, és l’únic parc nacional de Catalunya.

� Formant part de les Serralades Costaneres, i entre elMontseny i Montserrat, tenim el parc natural de SantLlorenç del Munt i la serra de l’Obac.

� Les illes Medes són una reserva natural de la faunamarina situada prop dels aiguamolls de l’Empordà.

E

D

C

B

A

VIA 3

VIA 2

L D L O V F T G C

S E R R A L A D A

C P L U L L Y L P

O R L T L L N T K

N E M E D L A L H

G B A D I A T R L

O S L O L L N D Z

S I L L A T U S R

T O M F R O M A I


78

GUIA

4 S O L U C I O N S

De dalt a baix: Pirineus, Depressió Central, SistemaMediterrani.

Xarxa mediterrània: la Sènia, el Francolí, el Gaià, el Foix, elBesòs, la Tordera.

Xarxa Pirineu-Mediterrani: l’Anoia, el Cardener, elLlobregat, el Ter, el Freser, el Fluvià, la Muga.

Xarxa Pirineu-Ebre:l’Ebre, el Segal, la Noguera Pallaresa,Noguera Ribagorçana.

Xarxa atlàntica: la Garona.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: vermell, marró,carbassa, blau.

Clima d’alta muntanya: es caracteritza pels hivernsextremament freds i els estius curts i frescos. Lesprecipitacions són abundants i les nevades, freqüents.

Clima mediterrani litoral: es caracteritza per unestemperatures suaus a la primavera i a la tardor, càlides al’estiu i no gaire fredes a l’hivern. Plou sobretot a la tardori a la primavera.

Clima atlàntic: es caracteritza per pluges abundants alllarg de tot l’any i nevades a l’hivern. La humitat éselevada i les temperatures són sempre fresques.

Clima mediterrani de tendència continental: escaracteritza per un contrast molt marcat de lestemperatures diàries i anuals. Les precipitacions sónescasses i es concentren a la primavera..

Vegetació de muntanya: prats alpins, pi negre, pi roig iavet (alta muntaya); roure i faig (muntanya mitjanahumida).

Vegetació mediterrània: alzina, pi, sotabosc (arbustosamb espines o esbarzers, màquia i margalló).

Vegetació de ribera: vern, om.

Vegetació d’aiguamoll: canyís, jonc marí, nenúfar.

4443AVALUACIÓ TRIMESTRAL

79LA POBLACIÓ 5

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Les fonts demogràfiques.

• El creixement natural de la població.

• L’estructura per edats de la població.

• Les migracions.

• Els tipus de migracions.

• El creixement real de la població.

• El poblament i els seus tipus: el poblament dispersi el poblament concentrat.

• La densitat de població.

• La població activa: la població ocupada i lapoblació desocupada.

• L’estructura de la població de Catalunya.

PROCEDIMENTS

• Compleció de fórmules referents a la demografia.

• Càlcul del creixement natural d’una població.

• Compleció de frases referents als movimentsmigratoris.

• Càlcul del creixement real d’una població.

• Representació en un mapa de Catalunya de la sevadensitat de població.

• Interpretació d’alguns aspectes referents a lademografia catalana a partir d’un mapa deCatalunya.

• Interpretació d’una piràmide de població.


Educació cívica:

• Interès per facilitar la mobilitat de les personesgrans.

• Respecte i consideració per a les persones grans.



� Conèixer les fonts demogràfiques.

� Conèixer el creixement natural de la població.

� Conèixer l’estructura per edats de la població.

� Conèixer les migracions: els emigrants i elsimmigrants.

� Conèixer els tipus de migracions.

� Conèixer el creixement real de la població.

� Conèixer el poblament i els seus tipus: dispersi concentrat.

� Conèixer la densitat de població.

� Conèixer la població activa: la població ocupadai la població desocupada.

� Conèixer l’estructura de la població deCatalunya.

� Completar fórmules referents a la demografia.

� Calcular el creixement natural d’una població.

� Completar frases referents als movimentsmigratoris.

� Calcular el creixement real d’una població.

� Representar en un mapa de Catalunya la sevadensitat de població.

� Interpretar una piràmide de població perextreure’n informació demogràfica.

� Interpretar aspectes referents a la demografia apartir d’un mapa de Catalunya.

� Mostrar interès per facilitar la mobilitat a lespersones grans.

� Adquirir una actitud de respecte i consideracióper les persones grans.

LA POBLACIÓ

80

GUIA


Co

nei

x le

s fo

nts

dem

og

ràfi

qu

es.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

cre

ixem

ent

nat

ura

l de

lap

ob

laci

ó.

Co

nei

x l’e

stru

ctu

ra p

er e

dat

s d

e la

po

bla

ció

: po

bla

ció

Co

nei

x le

s m

igra

cio

ns:

els

em

igra

nts

i el

sim

mig

ran

ts.

Co

nei

x el

s ti

pu

s d

e m

igra

cio

ns.

Co

nei

x el

cre

ixem

ent

real

de

la p

ob

laci

ó.

Co

nei

x el

po

bla

men

t i e

ls s

eus

tip

us

dis

per

si c

on

cen

trat

.

Co

nei

x la

den

sita

t d

e p

ob

laci

ó.

Co

nei

x la

po

bla

ció

act

iva:

la p

ob

laci

óo

cup

ada

i la

po

bla

ció

des

ocu

pad

a.

Co

nei

x l’e

stru

ctu

ra d

e la

po

bla

ció

de

Cat

alu

nya

.

Co

mp

leta

fó

rmu

les

refe

ren

ts a

lad

emo

gra

fia.

Cal

cula

el c

reix

emen

t n

atu

ral d

’un

ap

ob

laci

ó.

Co

mp

leta

fra

ses

refe

ren

ts a

ls m

ovi

men

tsm

igra

tori

s.

Cal

cula

el c

reix

emen

t re

al d

’un

a p

ob

laci

ó.

Inte

rpre

ta u

na

pir

àmid

e d

e p

ob

laci

ó p

erex

treu

re’n

info

rmac

ió d

emo

grà

fica

.

Rep

rese

nta

en

un

map

a d

e C

atal

un

ya la

seva

den

sita

t d

e p

ob

laci

ó.

Inte

rpre

ta a

spec

tes

refe

ren

ts a

la d

emo

gra

fia

a p

arti

r d

’un

map

a d

e C

atal

un

ya.

Mo

stra

inte

rès

per

fac

ilita

r la

mo

bili

tat

ale

s p

erso

nes

gra

ns.

Ad

qu

irei

x u

na

acti

tud

de

resp

ecte

ico

nsi

der

ació

per

les

per

son

es g

ran

s.

LA POBLACIÓ

81

GUIA

Via 2 5

Observa el dibuix:

Relaciona:

Ara, completa les frases següents:

� La població de Catalunya creix poc perquè la i la són baixes, és a dir, hi ha pocs naixements i poques defuncions.

� Actualment arriben a Catalunya bastants de països pobres.Aquestes persones dels seus països per treballar i per millo-rar les seves condicions de vida.

Observa els dibuixos:

Explica quines diferències hi ha

entre un poblament i l’altre:

2

1

• Dada demogràfica que es faservir per a valorar el nombrede morts.

• Persones que deixen unterritori per anar a viure en un altre lloc.

• Dada demogràfica que es faservir per a valorar el nombrede naixements.

• Persones que arriben a unterritori per a treballar-hi iviure-hi un llarg període detemps.

natalitat

emigrants

immigrants

mortalitat

poblament dispers poblament concentrat

LA POBLACIÓ

82

GUIA

Via 25

Observa el mapa:

Escriu el nom de tres comarques de

Catalunya de poblament concentrat:


Catalunya de poblament dispers:

Marca amb una creu una

característica de les comarques de

poblament concentrat:

Són comarques costaneres.

Són comarques de muntanya.

Llegeix:

Pinta el gràfic d’acord amb la llegenda:

Sector primari (70.000 persones).

Sector secundari (860.000 persones).

Sector terciari (1.275.000 persones).

En atur (250.000 persones).

Ara, explica breument la frase següent:

Catalunya és, bàsicament, un país industrial i de serveis.

La població activa d’un país és formada per totes les persones que estan en edat de tre-ballar i que poden treballar.La població ocupada és la part de la població activa que treballa.

4

3

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

LA POBLACIÓ

83

GUIA

Via 3 5

Completa aquest text amb els noms dels documents o fonts demogràfiques que

hi falten:

Quan va fer els 14 anys va anar a la comissaria de policia a treure’s el. Ell, però, des de petit ja figurava en el , i

el seu pare el va incloure en el que l’Ajuntament fa cada 5anys.

Quan va néixer ja el van apuntar en el , aquella llibreteta enquè ja constaven els seus pares i germans grans.

Una vegada va anar al jutjat a demanar una fotocòpia de la pàgina delen què sortia ell. Ara, ha anat un altre cop a la comissaria de

policia a demanar el seu primer per poder anar als EstatsUnits a fer un intercanvi cultural.

Calcula el creixement vegetatiu d’aquesta població. Després, contesta:

• Quants habitants tindrà aquesta població després de l’any en qüestió?

• Quin serà el creixement real si tenim en compte que hi ha hagut, a més,1.353 emigrants i 22.471 immigrants?

• Quin nombre d’habitants tindrà la població després de les migracions?

Completa aquest esquema sobre els tipus de migracions:

2

1

Una població de 5.000.000 habitants en un any en què neixen 26.234 infants i moren1.314 persones.

segons la causa segons la destinaciósegons el període de temps

Tipus de migracions

LA POBLACIÓ

84

GUIA

Via 35

Fes un dibuix que il·lustri les etiquetes:

Escriu a sota de cada dibuix una frase que expliqui cada tipus de poblament.

Ara, contesta:

• Quines causes expliquen la baixa natalitat de la Catalunya actual?

• A què es deu la baixa mortalitat de Catalunya actualment?

Llegeix la informació sobre l’estructura de la població de Catalunya.

Contesta aquestes preguntes:

• A què es deu el gran augment de la població activa de Catalunya en els últimsquaranta anys?

• Quines professions tenen les persones que treballen en el sector terciari?

• Quines són les indústries que ocupen més persones a Catalunya?

Ara, explica per què creus que hi ha tantes persones en atur i què creus que

s’hauria de fer perquè tothom tingués feina:

4

3

poblament dispers poblament concentrat

LA POBLACIÓ

85

GUIA


Migracions: orígens i presentActivitat individual

OBJECTIU:

– Identificar el propi territori com una terra amb grantradició de diversitat de persones i orígens, amb apor-tacions de múltiples cultures i ètnies.

Podríeu fer que cada alumne preparés una enquestaa algun conegut d’origen immigrant (amic, familiar,veí, etc.) sobre les causes per les quals va abandonarla seva població.

D’acord amb les diverses realitats, les enquestespoden no ser exactes, però totes haurien de mantenirunes preguntes bàsiques, com per exemple:

Un cop feta l’enquesta, podeu completar-la amb unmural amb diversos gràfics:

– Un gràfic de barres de les diverses procedències, perpaïsos i per continents.

– Un gràfic de línia contínua amb els anys d’arribada.

– Un diagrama de sectors amb les professions méshabituals.

– Un diagrama de sectors amb els motius pels qualvan emigrar.

Finalment, a partir del mural, podeu analitzar entretots els resultats de l’enquesta.

Els catalans que van emigrarActivitat individual

OBJECTIUS:

– Conèixer que Catalunya també ha estat de vegadesuna terra d’emigrants.

– Afavorir l’empatia envers els nouvinguts, comparantels seus motius per venir a Catalunya amb els que vanimpulsar els catalans a marxar.

Proposeu a cada alumne que triï un d’aquests dostemes per investigar: els camperols catalans que vanmarxar a finals del segle XIX arran de la crisi de lafil·loxera i els catalans que van haver de marxar arrande la conquesta franquista de 1939. A continuació,proposeu-los que busquin informació a la biblioteca oa Internet i que elaborin un breu informe per respon-dre aquestes preguntes:

• De què fugien els que van marxar?

• Esperaven trobar fora el que no trobaven a Cata-lunya?

• Van tornar?

• Els motius per marxar eren comparables als queimpulsen a emigrar a les persones que arriben avuia casa nostra?

Les persones i el paisatgeActivitat individual

OBJECTIU:

– Interpretar i analitzar el paisatge i les persones delpropi entorn.

“Poblament concentrat” (pàgina 54 del llibred’informació).

Feu observar amb atenció aquesta fotografia als alum-nes i demaneu-los que pensin els elements comuns iels serveis que han de compartir els habitants de cadabloc d’edificis.

“Venedor ambulant d’origen hindú” (pàgina53 del llibre d’informació).

A partir d’aquesta foto, podeu formular preguntescom aquestes:

• Quin tipus de persones apareixen a la foto?

• Per què creieu que no s’hi observa cap dona, enaquestes fotos?

• Com considereu que són aquestes feines? Dures?Difícils? Ben pagades? Mal pagades? Per què?

�

�

PROCEDIMENTS


� Nom:

� Edat:

� Professió:

� Lloc de procedència o origen:

� Any d’arribada:

� Motius que l’impulsaren a anar-se’n:

� Va venir sol a amb algú més? Amb qui?

� Desitjaria tornar al lloc d’origen? Per què?

� Per què va escollir aquest lloc?

LA POBLACIÓ

86

GUIA


• Els espanyols accepten aquest tipus de feina? Perquè?

• Què passaria si ningú no les fes?

“L’atur, un problema greu per a la societat”(pàgina 57 del llibre d’informació).

A partir d’aquesta foto, podeu formular preguntescom aquestes:

• És l’atur un problema greu? Per què?

• Quines persones el pateixen més?

• Quina mena d’ajuts reben els aturats?

• Hi ha llocs de treball que moltes persones no accep-ten? Com s’explica, si hi ha tants aturats?

La densitat de població comarcalActivitat individual i en grup

OBJECTIU:

– Interpretar codis i llegendes habituals en cartografia.

“La distribució de la població sobre el terri-tori de Catalunya” (pàgina 56 del llibre d’infor-mació).

Demaneu als alumnes que observin aquest mapa, quediguin què tenen en comú les comarques que sobre-passen els 300.000 habitants (per exemple, proximitatamb Barcelona i el que això suposa: vies de comuni-cació, proximitat al mar, etc.) i les comarques menyspoblades (per exemple, llunyania respecte a Barcelo-na, localització de moltes comarques als Pirineus, etc.).

Finalment, podeu fer-los observar quin és el clima deles comarques menys poblades (per exemple, climamediterrani de tendència continental i clima atlàntic).

La densitat comarcal, al diaActivitat individual

OBJECTIU:

– Actualitzar les dades del mapa “La distribució de lapoblació sobre el territori de Catalunya” (pàgina56 del llibre d’informació).

Demaneu als alumnes que busquin a Internet lesdarreres dades de densitat de població de Catalunya(podeu facilitar-los l’adreça www.idescat.net).

Quan les tinguin, proposeu-los que dibuixin un mapade comarques a la llibreta i que facin una llegendaamb els mateixos intervals que surten a la pàgina 56.Poden triar els colors que vulguin, però sempre ambuna gradació d’intensitats.

A continuació, digueu-los que pintin cada comarcadel color corresponent.

Finalment, demaneu-los que comprovin si s’observendiferències entre els dos mapes i que redactin un breuinforme sobre aquesta qüestió.

...amb els gegants

Demaneu als alumnes que triïn un dels gegants quesurt en les cercaviles d’alguna població que coneguini que facin el seu carnet d’identitat de gegant. Tambépodeu demanar-los que adjuntin al DNIG (documentnacional d’identitat de gegant) una foto del geganttriat.



VIATGE...

�

�

� Nom (com se’l coneix?):

� Any de naixement (quan el van construir?):

� Professió (què representa?):

� Estat civil (fa parella amb algun altre gegant o

geganta?):


Activitat interactivaUna història de família

(immigració, empadrona-ment, població activa)


Més gràficsLa població femenina

(gràfic de barres)

LA POBLACIÓ

87

GUIA

5SNOICULOS

PÀGINA

• Quants habitants diries que té la teva localitat?

Resposta oberta.

• De què serveix tenir un carnet d’identitat?

Resposta model: És un document personal que identificaamb un nombre cadascun dels ciutadans d’un estat.

• Quines raons poden obligar moltes persones a abandonarel lloc on han nascut per anar a viure en un altre lloc?

Resposta model: Per trobar feina o millors condicions devida, o per fugir de persecucions o guerres.

• Hi ha nens o nenes a la teva classe que hagin nascut enaltres països o hi has nascut tu mateix? On?

Resposta oberta.

• Quines dificultats pot trobar algú que arriba a Catalunyaprocedent d’un altre país?

Resposta model: L’idioma, el xoc cultural, la regularització(els papers), la solitud, els problemes per trobar unhabitatge en condicions o per trobar una feina digna, elrebuig d’algunes persones...

PÀGINA

• De què serveix estar inscrit en documents oficials?

Resposta model: És un requisit per poder fer tràmitsdavant l’Administració o accedir a determinats serveis, perpoder-se identificar davant qualsevol empresa o institució,per poder viatjar, etc.

PÀGINA

• Quines necessitats ha de cobrir una persona adulta?

Resposta model: Habitatge, feina, etc.

PÀGINA

• Quines característiques té la migració de la imatge quant atipus, destinació i període de temps? De quin país sónimmigrants aquests treballadors? De quin país sónemigrants?

Respostes model: Semblen immigrants temporers d’unpaís en vies de desenvolupament que han anat a treballarals camps d’un país desenvolupat. Són immigrants al paísque els acull. Són emigrants del país de procedència, enaquest cas el Marroc.

PÀGINA

• Si aquest fuster estigués a l’atur però busqués feina,formaria part de la població activa? I de la poblacióocupada?

Sí. No.

PÀGINA

• En quin sentit l’arribada d’immigrants permet remuntar elbaix creixement de la població catalana?

Resposta model: Perquè arriben dones en edat de tenircriatures i que sovint encara no s’han adaptat al modeldemogràfic català, en el qual les parelles acostumen atenir un fill o, a tot estirar, dos.

• Quins problemes pot tenir un immigrant a l’hora de trobarfeina?

Resposta model: No tenir tota la documentació en regla,que li ofereixin feines perilloses, que li ofereixin feines malpagades, etc.

PÀGINA

• Quines comarques tenen un poblament concentrat?Quines ciutats hi destaquen per nombre d’habitants?

Les comarques litorals i prelitorals, especialment elBarcelonès i les comarques que l’envolten. Lleida,Tarragona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona,Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sabadell i Terrassa.

• Quines comarques tenen un poblament intermedi? Idispers?

Algunes comarques de l’interior. Algunes comarques ruralsi les de muntanya.

• Quines ciutats petites de comarques de poblament disperssubministren serveis als pobles del voltant?

Resposta model: Viella, el Pont de Suert, Sort, Tremp,Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Montblanc, Valls,el Vendrell, Vilafranca del Penedès, etc.

PÀGINA

• Per què l’atur és un problema tan greu per a la societat?

Resposta model: Perquè pot crear grans dificultatseconòmiques als qui hi estan (que poden degenerar fins itot en problemes psicològics i en risc d’exclusió social),perquè implica un malbaratament de força productivainactiva, perquè provoca un descens del consum (motorde l’economia), perquè genera despeses socials (subsidis,cursos de formació...), etc.

• Per què creus que el sector primari és el que té menysocupació?

Resposta model: Perquè en les economies més avançadesla indústria i, sobretot, els serveis generen la major partdels llocs de treball.

• Per què gegants i gegantes mai no van ser inscrits en capcens ni en cap padró?

Resposta oberta.

58VIATGE...

57

56

55

54

53

52

51

50


EdatsNombred’homes

Nombrede dones

De 15 a 19 anys 107.000 101.000

De 20 a 40 anys 378.000 360.000

Més de 40 anys 240.000 234.000

Localitat Creixementnatural Immigració Creixement

real

A +2.000 100immigrants +2.100

B +8.000 79emigrants +7.921

C –500 20immigrants –480

LA POBLACIÓ

88

GUIA

5 S O L U C I O N S

a.

b.

a.

c.

c.

natalitat – mortalitat = creixement natural

� La natalitat és la dada demogràfica que recull elnombre de naixements que s’han produït en unapoblació durant un any.

� La mortalitat és la dada demogràfica que expressa elnombre de defuncions que s’han produït en unapoblació durant un any.

� El creixement natural és la variació de la població d’unlloc en un període, resultat de restar les defuncions alsnaixements.

� El creixement natural de la localitat A és de +2.000persones. Per tant, és un creixement positiu.

� El creixement natural de la localitat B és de +8.000persones. Per tant, és un creixement positiu.

� El creixement natural de la localitat C és de –500persones. Per tant, és un creixement negatiu.

Les migracions són desplaçaments de població que esprodueixen quan un grup important de persones, elsemigrants, abandonen un territori i se’n van a viure enun altre indret o, per contra, quan un indret rep persones,els immigrants, que procedeixen d’altres territoris.

Resposta oberta.

creixement natural + migració = creixement real

Activitat procedimental.De color blau: Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental,Segrià, Tarragonès.De color verd: Alt Empordà, Garrotxa, Gironès, Osona,Selva, Bages, Vallès Oriental, Anoia, Baix Llobregat,Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès, Baix Camp.De color vermell: les altres comarques.

• La població sobre el territori de Catalunya ésdesequilibrada perquè es concentra a les grans ciutats,especialment a la costa, mentre que és molt escassa idispersa a l’interior i a la muntanya.

• El Vallès Oriental. Que hi ha molts més habitants perquilòmetre quadrat.


� Al centre.

� Ala dreta.

� A l’esquerra.

� El total de persones.


• Que la població que s’hi representa és molt jove.

• Que és una població amb poca gent gran.

Raona

Resposta oberta.

Resol

Resposta oberta.

� Natalitat: nombre de naixements en una poblaciódurant un any.

� Mortalitat: nombre de defuncions en una poblaciódurant un any.

� Migració: desplaçament de població que es produeixquan un grup de persones se’n va a viure a un altreindret o, per contra, quan un indret rep personesd’altres territoris.

creixement natural = natalitat – mortalitat

migracions = immigrants + emigrants

creixement real = creixement natural + migracions

• Que la immigració compensi l’alta mortalitat.

� Creixement natural: 149.

� Creixement real: 238.

54QUÈ HAS APRÈS?

53EIX TRANSVERSAL

B

5251PROCEDIMENT


5

4

3

2

1

47QUÈ EN SAPS?


LA POBLACIÓ

89

GUIA

5SNOICULOS

Primer dibuix � emigrants � Persones que deixen unterritori per anar a viure en un altre lloc.Segon dibuix � natalitat � Dada demogràfica que es faservir per a valorar el nombre de naixements.

Tercer dibuix � mortalitat � Dada demogràfica que es faservir per a valorar el nombre de morts.

Quart dibuix � immigrants � Persones que arriben a unterritori per a treballar-hi i viure-hi un llarg període detemps.

� La població de Catalunya creix poc perquè la natalitat ila mortalitat són baixes, és a dir, hi ha pocsnaixements i poques defuncions.

� Actualment arriben a Catalunya bastants immigrantsde països pobres. Aquestes persones marxen dels seuspaïsos per treballar i per millorar les seves condicions devida.

Resposta model: L’expressió poblament dispers vol dirque hi ha poques persones (i poques cases) en unterritori, mentre que l’expressió poblament concentrates refereix a moltes persones (i moltes cases) en unterritori semblant.

Resposta model: Barcelonès, Baix Llobregat, VallèsOccidental.

Resposta model: Pallars Sobirà, Cerdanya, Alt Urgell.


De més gran a més petit:

Resposta model: La major part de la població deCatalunya treballa en la fabricació de productes o bé enl’atenció a les altres persones i molt poca treballa al camp.

Quan va fer els 14 anys va anar a la comissaria de policiaa treure’s el document d’identitat. Ell, però, des de petitja figurava en el cens, i el seu pare el va incloure en elpadró municipal d’habitants que l’Ajuntament fa cada5 anys.Quan va néixer ja el van apuntar en el llibre de família,aquella llibreteta en què ja constaven els seus pares igermans grans.

Una vegada va anar al jutjat a demanar una fotocòpia dela pàgina del registre civil en què sortia ell. Ara, ha anatun altre cop a la comissaria de policia a demanar el seuprimer passaport per poder anar als Estats Units a fer unintercanvi cultural.

• Creixement vegetatiu:26.234 naixements – 1.314 morts = 24.920 habitants.Població: 5.024.920 habitants.

• Creixement real:22.471 immigrants – 1.353 emigrants == 21.118 + 24.920 = 46.038 habitants.

• Població total:5.024.920 + 21.118 = 5.046.038 habitants.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

• La baixa natalitat es deu al fet que la gent té dificultatper trobar una feina estable, a la difusió dels mitjans decontrol de la natalitat, al retard en la formació de lesfamílies i a la necessitat de garantir als fills un bon nivellde vida.

• La baixa mortalitat es deu a la millora de les condicionshigièniques i de l’atenció mèdica.

• A la incorporació de moltes dones al món del treball; al’arribada d’immigrants; al creixement de l’economiacatalana, que ha comportat la creació de novesfàbriques i comerços.

• Les persones que treballen al sector terciari es dediquen,per exemple, al comerç i a l’hostaleria.

• Les indústries que ocupen més persones a Catalunya sónles de la transformació del ferro, la construcció i laindústria química.

Resposta oberta.VIA 3

VIA 2

segons la causa segons la destinaciósegons el període de temps

Tipus de migracions

migracions econòmiques

migracions polítiques

migracions internes

migracions internacionals

migracions temporals

migracions permanents

••••••••••••••••••••••••••••

91EL SECTOR PRIMARI IEL SECTOR SECUNDARI 6

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• L’agricultura: l’agricultura intensiva i l’agriculturaextensiva.

• La ramaderia: la ramaderia intensiva i la ramaderiaextensiva.

• La pesca costanera i la pesca d’altura.

• La indústria i els elements que intervenen enl’activitat industrial.

• Els tipus d’indústria: públiques i privades.

• La mineria i les substàncies que se n’extreuen.

• La producció d’energia.

• El sector primari a Catalunya.

• El sector secundari a Catalunya.

PROCEDIMENTS

• Classificació de les característiques de l’agriculturaintensiva i extensiva.

• Determinació de les característiques pròpies de laramaderia intensiva i extensiva.

• Elaboració d’un mapa referent al sector primari aCatalunya.

• Classificació de les espècies més pescades aCatalunya.

• Compleció d’un mapa referent als ports pesquerscatalans.

• Identificació dels tipus de centrals que produeixenelectricitat.

• Elaboració d’un mapa referent al sector secundaria Catalunya.

• Identificació dels factors de la localitzacióindustrial.



• Interès per evitar la contaminació de rius i mars.

• Voluntat de contribuir a preservar l’equilibrinatural de l’entorn.

• Actitud crítica davant l’abocament incontrolat deresidus.



� Conèixer l’agricultura: l’agricultura intensiva il’agricultura extensiva.

� Conèixer la ramaderia: la ramaderia intensiva ila ramaderia extensiva.

� Conèixer la pesca costanera i la pesca d’altura.

� Conèixer la indústria i els elements queintervenen en l’activitat industrial.

� Conèixer els tipus d’indústria: públiques iprivades.

� Conèixer la mineria i les substàncies que sen’extreuen.

� Conèixer la producció d’energia.

� Conèixer el sector primari a Catalunya.

� Conèixer el sector secundari a Catalunya.

� Classificar les característiques de l’agriculturaintensiva i extensiva.

� Determinar les característiques pròpies de laramaderia intensiva i extensiva.

� Elaborar un mapa referent al sector primari aCatalunya.

� Classificar les espècies més pescades a Catalunya.

� Completar un mapa referent als ports pesquerscatalans.

� Identificar els tipus de centrals que produeixenelectricitat.

� Elaborar un mapa referent al sector secundari aCatalunya.

� Identificar els factors de la localització industrial.

� Mostrar interès per evitar la contaminació derius i mars.

� Mostrar voluntat de contribuir a preservarl’equilibri natural de l’entorn.

� Adquirir una actitud crítica davant l’abocamentincontrolat de residus.

EL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI

92

GUIA


Co

nei

x l’a

gri

cult

ura

: l’a

gri

cult

ura

inte

nsi

va i

l’ag

ricu

ltu

ra e

xten

siva

.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x la

ram

ader

ia: l

a ra

mad

eria

inte

nsi

vai l

a ra

mad

eria

ext

ensi

va.

Co

nei

x la

pes

ca c

ost

aner

a i l

a p

esca

d’a

ltu

ra.

Co

nei

x la

ind

úst

ria

i els

ele

men

ts q

ue

inte

rven

en e

n l’

acti

vita

t in

du

stri

al.

Co

nei

x el

s ti

pu

s d

’ind

úst

ria:

pú

bliq

ues

ip

riva

des

.

Co

nei

x la

min

eria

i le

s su

bst

ànci

es q

ue

sen

’ext

reu

en.

Co

nei

x la

pro

du

cció

d’e

ner

gia

.

Co

nei

x el

sec

tor

pri

mar

i a C

atal

un

ya.

Co

nei

x el

sec

tor

secu

nd

ari a

Cat

alu

nya

.

Cla

ssif

ica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

el’a

gri

cult

ura

inte

nsi

va i

exte

nsi

va.

Det

erm

ina

les

cara

cter

ísti

qu

es p

ròp

ies

de

lara

mad

eria

inte

nsi

va i

exte

nsi

va.

Elab

ora

un

map

a re

fere

nt

al s

ecto

r p

rim

ari

a C

atal

un

ya.

Cla

ssif

ica

les

esp

ècie

s m

és p

esca

des

aC

atal

un

ya.

Co

mp

leta

un

map

a re

fere

nt

als

po

rts

pes

qu

ers

cata

lan

s.

Iden

tifi

ca e

ls t

ipu

s d

e ce

ntr

als

qu

ep

rod

uei

xen

ele

ctri

cita

t.

Elab

ora

un

map

a re

fere

nt

al s

ecto

rse

cun

dar

i a C

atal

un

ya.

Iden

tifi

ca e

ls f

acto

rs d

e la

loca

litza

ció

ind

ust

rial

.

Mo

stra

inte

rès

per

evi

tar

la c

on

tam

inac

iód

e ri

us

i mar

s.

Mo

stra

vo

lun

tat

de

con

trib

uir

a p

rese

rvar

l’eq

uili

bri

nat

ura

l de

l’en

torn

.

Ad

qu

irei

x u

na

acti

tud

crí

tica

dav

ant

l’ab

oca

men

t in

con

tro

lat

de

resi

du

s.


93

GUIA

Via 2 6

Observa els dibuixos i marca amb una creu el text que els explica:

Les principals activitats del sector secundari són la indústria, la mineria i la producció d’energia.

El sector secundari el formen activitats de treball que fan servir màquines.

Observa les relacions següents:

central tèrmica central eòlica central hidroelèctrica central nuclear

vent carbó urani aigua

Ara, completa les frases següents:

� Les centrals solars aprofiten .

� Les centrals tèrmiques cremen .

� Les centrals hidroelèctriques aprofiten la força de l’ .

� Les centrals nuclears fan servir un mineral anomenat .

2

1

L’agricultura és una activitat moltproductiva a causa de l’ús de màquines i la construcció decanals, hivernacles...

L’agricultura mésproductiva és la quees fa a les ciutats.

La ramaderia no espot mecanitzarperquè les màquinesespanten els animals.

La construcció degranges i establesmecanitzats ha fetaugmentar laproducció ramadera.

La pesca costanera és la que es fa propde la costa.

La pesca d’altura és la que es fa llunyde la costa.


94

GUIA

Via 26

Observa el mapa:


Catalunya on hi ha conreus de secà:

Escriu el nom de tres comarques

de Catalunya on hi ha conreus de

regadiu:

Escriu el nom d’una comarca on

crien bestiar porcí, una altra

on crien bestiar boví i una

altra on crien aviram:

Llegeix:

Classifica cada producte en el sector industrial corresponent:

Els principals sectors industrials que podem distingir a Catalunya són els següents: – El metal·lúrgic, que fa servir com a primeres matèries els metalls.– El tèxtil i de la pell, que fa servir com a primeres matèries el fil, la llana, etc.– L’alimentari, que fa servir com a primeres matèries productes naturals com el blat,

el sucre, la carn...– El químic, que fa servir com a primeres matèries substàncies químiques.

4

3

sector tèxtilsector químicsector alimentarisector metal·lúrgic


95

GUIA

Via 3 6

Llegeix la informació sobre el sector primari i completa aquest esquema de les

seves modalitats:

Ara, contesta:

• A quins factors es deu la gran productivitat de l’agricultura actual?

Completa aquest text amb les paraules relatives a la indústria:

L’ és la persona que té uns diners amb els quals pot posar

en marxa una indústria. Aquesta despesa s’anomena . En

forma part la contractació de , que són les persones que fan

les activitats pròpies de l’empresa i cobren un sou per la realització de la feina. La

finalitat última és aconseguir uns , que són els diners

obtinguts per l’empresari com a benefici després d’haver pagat totes les

despeses que comporta el funcionament de la indústria.

Fes un esquema que resumeixi els tipus d’indústries que hi ha segons la

propietat o titularitat:

2

1

Sector primari

Agricultura

Tipus d’indústries

Públiques


96

GUIA

Via 36

Fes una llista dels combustibles o fonts d’energia que utilitza actualment la

humanitat i explica quins et semblen més naturals i quins menys:

Més naturals:

Menys naturals:

Completa aquest esquema sobre les modalitats de l’agricultura a Catalunya:

Observa la llegenda de l’activitat 3 del llibre d’activitats i escriu el nom de les

comarques catalanes on es produeixen aquests productes:

� embotits:

� carn de vedella:

� ous:

� préssecs:

� vins i caves:

Observa la llegenda de l’activitat 8 del llibre d’activitats i digues a quines

comarques hi ha més possibilitats que es produeixin aquests tipus d’accidents:

� una fuita radioactiva:

� contaminació dels rius per productes químics:

� fractures i morts per caiguda o per esfondrament:

6

5

4

3

L’agricultura a Catalunya

conreus de regadiu conreus de


97

GUIA


Visita a un port de pescadorsActivitat individual

OBJECTIU:

– Conèixer un port, les activitats que s’hi duen a terme,les estances i les seves instal·lacions.

Feu una sortida a un port pesquer i, si fos possible,comercial. Abans de fer la visita, comenteu les depen-dències que hi trobareu.

Visita a una masia tradicional o a una granjad’explotació familiarActivitat individual

OBJECTIU:

– Reconèixer les característiques principals de l’agricul-tura i la ramaderia tradicionals.

Prepareu una visita a algun mas proper. Prèviament,expliqueu l’efecte tèrmic que tenen els gruixuts mursexterns de les masies, així com la disposició dels esta-bles a la part baixa per tal que l’escalfor que despre-nen els animals doni calor als dormitoris de la plantasuperior i elaboreu entre tots una fitxa com aquesta:

Expliqueu-los la simbologia dels arbres que hi havia ales antigues masies catalanes:

– un arbre: oferien aigua i repòs al foraster;

– dos arbres: oferien, aigua, repòs i menjar;

– tres arbres: oferien repòs, aigua, menjar i dormir.

En acabar la visita, feu-los escriure un text descriptiude la vida al camp i dibuixar una masia que incloguiun paller.

Les indústriesActivitat individual

OBJECTIU:

– Definir els trets generals dels productes manufactu-rats.

Demaneu als alumnes que portin etiquetes i fotogra-fies de diversos productes que es comercialitzin majo-ritàriament arreu. Després, feu que elaborin una fitxasimilar a aquesta:


� Nom del producte:

� Empresa fabricant:

� Primeres matèries:

� Altres productes de la mateixa empresa:

� Seu central de l’empresa:

� Altres països on té sucursals:

� Port de:

� Superfície que ocupa:

� Molls que hi ha:

� Nombre de grues:

� Tipus d’embarcacions de pesca més comunes:

� Altres tipus d’embarcacions:

� Quantitat de peix capturat el darrer any:

� Nom del mas:

� Municipi on es troba:

� Persones que hi viuen:

� Si tenen fills, els agradaria que continuessin aquesta

feina? Per què?:

� Productes i destinació dels conreus:


98

GUIA


Un cop fetes les fitxes, analitzeu quins tipus de pro-ductes vénen de fora i quins tipus s’exporten.

• Què vol dir importar? Quins dels productes estudiatssón importats?

• Què vol dir exportar? Quins dels productes estudiatssón exportats?

• Quins tipus de productes exporta l’Estat espanyol?Cap a on?

• Quins tipus de productes importa l’Estat espanyol?D’on?

El llenguatge de les fotos i els mapesActivitat individual

OBJECTIU:

– Ser capaç de fer una anàlisi i de formular hipòtesis apartir d’una observació detallada.

“El canal d’Urgell” (pàgina 61 del llibre d’infor-mació).

Demaneu als alumnes que observin la fotografia imirin de contestar les preguntes següents:

• Quin tipus de poblament s’hi observa?

• S’hi observen camins sense asfaltar?

• Quin tipus de vehicles hi circulen majoritàriament?

• Quin tipus de conreus s’hi observen?

“Indústria paperera” (pàgina 62 del llibre d’in-formació).

A partir d’aquesta foto, comenteu l’existència d’in-dústries que fan servir primeres matèries reutilitzades.

• Per fer paper, es necessita cel·lulosa. Saps d’on s’ob-té?

• Què és millor per al medi ambient, obtenir-la delsarbres o de papers i cartrons vells?

• Posa exemples d’altres indústries que poden reuti-litzar deixalles.

“Extracció de carbó” (pàgina 63 del llibre d’in-formació).

“Central solar” (pàgina 63 del llibre d’informa-ció).

A partir d’aquestes fotos, comenteu la necessitat defer servir fonts d’energia netes.

• Recordes què és l’efecte hivernacle?

• Quina d’aquestes dues fonts d’energia contribueixa provocar-lo?

• Digues maneres de produir energia que no facinmalbé el medi ambient.

• Què pots fer tu per estalviar energia?

El treball i la gentActivitat individual i en grup

OBJECTIU:

– Interpretar codis i llegendes habituals en cartografia.

“El sector primari a Catalunya” (pàgina 65 delllibre d’informació).

“El sector secundari a Catalunya” (pàgina 67del llibre d’informació).

Demaneu als alumnes que comparin aquests dosmapes i que responguin aquestes preguntes:

• A quina part de Catalunya es localitzen principal-ment les activitats del sector primari?

• On hi ha més centrals hidroelèctriques? Per què?

• On hi ha més centrals eòliques? Per què?

• A quina part de Catalunya es localitzen principal-ment les activitats del sector secundari?

• A què creus que és degut?

Després, demaneu-los que es fixin en els indrets delsector pesquer del mapa de la pàgina 65, que mirind’especificar alguns del ports que s’hi marquen(Roses, Palamós, Blanes, Arenys de Mar, Barcelona,Vilanova i la Geltrú, Tarragona, l’Ametlla de Mar i SantCarles de la Ràpita) i que expliquin si en coneixen cap.

• Coneixes cap port pesquer de Catalunya?

• Com és? Quin tipus de vaixells hi ha?

• Esbrina quines espècies de peixos s’hi desembar-quen.

�

�

�

�

�

�

PROCEDIMENTS


99

GUIA


...amb els pescadors

Un cop feta la lectura del primer dels fragments,“Abans de salpar”, feu-los escriure i explicar tots elsmots i expressions relacionats amb la pesca i la mar.

A partir del segon fragment, feu que localitzin en elmapa el cap de Norfeu, les costes del Garraf i les illesMedes. Pregunteu-los quants coneixen les Medes,quina població és la més propera a l’arxipèlag... Des-prés, expliqueu-los, o feu-los explicar si ho saben, queel fons submarí de les Medes i la seva superfície sónespais protegits.

Finalment, establiu un diàleg sobre els fons marins, lesseves riqueses naturals i la necessitat de protegir-les.

� Enumereu accions per evitar aquests tipus d’a-gressions al mar:

– Taques de petroli i fuel.

– Desaparició d’espècies marines (peixos, coralls,praderies submarines…).

– Brutícia al fons o surant.

– Abocament de residus urbans per mitjà d’emis-saris submarins, etc.



VIATGE...


Activitat interactivaEls pagesos fan comptes

(conreus de secà i deregadiu)



100

GUIA

6 S O L U C I O N S

PÀGINA

• Podries explicar els oficis que estan relacionats ambaquestes seqüències?

arbre � moble de fusta

maduixa � pot de confitura

vaca � bistec de vedella

musclos � llauna de musclos

Resposta oberta.

• Quines activitats relaciones amb el sector primari?

Resposta model: Ramaderia, agricultura, pesca,silvicultura, piscicultura.

• A quin sector pertanyen els treballadors d’una fàbrica?

Al secundari.

• Quina diferència hi ha entre el treball industrial i el treballartesà?

Resposta model: En el treball industrial predominen elsprocessos mecanitzats, i en l’artesà, els manuals. En eltreball industrial intervenen moltes persones, cadascunaespecialitzada en una tasca en concret, i en l’artesà, moltpoques o fins i tot només una.

PÀGINA

• Quin sistema és més productiu: les granges modernes oels sistemes de cria tradicional? Per què?

Resposta model: Les granges modernes, gràcies al’aplicació de tècniques industrials a la producció de carn,llet i ous.

PÀGINA

• Quina relació hi ha entre els pictogrames del vaixell i el fetque s’ubiquin en comarques de costa?

Resposta model: Representen àrees on es practica lapesca. Per tant, és lògic que s’ubiquin en comarques decosta.

• Quin tipus de bestiar predomina a Catalunya? En quinescomarques és representatiu?

Bestiar porcí: Osona, Bages, Noguera, Pla d’Urgell, Segrià.Aviram: Segarra, Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre,Montsià. Bestiar boví: Alt Empordà, Segrià, Osona.Bestiar oví: Pallars Jussà, Noguera, Segrià.

PÀGINA

• De quin riu obté energia la central de Sallente? I les de Flixi Riba-roja?

Sallente: el Flamicell. Flix i Riba-roja: l’Ebre.

• Per què a les zones d’alta muntanya el sector secundari hiés escàs?

Resposta model: Perquè les fàbriques s’ubiquen en zonesben poblades (on hi ha molta mà d’obra i moltsconsumidors) i ben comunicades (les primeres matèries iels combustibles hi arriben fàcilment i és senzill enviar alsmercats els productes elaborats).

• Creus que la feina dels pescadors s’ha modernitzat gaire?Segons el text, què és el principal enemic i alhora elprincipal aliat dels pescadors?

Resposta model: S’ha modernitzat molt gràcies a la ciènciai la tècnica (vaixells amb motor i llum elèctrica, GPS,prediccions del temps, mitjans de salvament en cas denaufragi, mitjans de conservació del peix, etc.). Respostamodel: El vent els podia afavorir (si en feia prou) operjudicar (tant si bufava molt fort, com en el cas d’unatempesta, com si no bufava, és a dir, si feia calma).

b.

a.

c.

a.

� Agricultura intensiva.

� Agricultura extensiva.





� Ramaderia extensiva.

� Ramaderia intensiva.



� Ramaderia extensiva.

Resposta model:

Ramaderia intensiva: cria d’animals molt especialitzada ide tipus industrial, que necessita instal·lacions i serveiscars i de la qual s’obtenen una gran producció i moltsguanys.

Ramaderia extensiva: cria d’animals complementària del’agricultura i de l’economia familiar del pagès, que norequereix grans instal·lacions ni serveis.


4

3

2

1

55QUÈ EN SAPS?


68VIATGE...

67

65

61

60


Població Primeres matèries

A aigua, fusta (explotació forestal),carn, llet (ramaderia)

B aigua

C carbó, petroli

D carbó, petroli

E cereals, fruiters (conreus),fusta (explotació forestal)


101

GUIA

6SNOICULOS


La pesca és costanera quan es practica prop de la costa.La pesca és d’altura quan es practica lluny de la costa.

� Captures prop de la costa: sardina, seitó.

� Captures en aigües profundes: pop, moll, llagostí.

� Captures al fons marí: gamba, llenguado, escamarlà,lluç.

Del nord al sud: Llançà, Port de la Selva, Roses, l’Escala,Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar,Mataró, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra,Tarragona, Cambrils, l’Ametlla de Mar i Sant Carles de laRàpita.

En l’activitat industrial intervenen, bàsicament, elselements següents:� Uns empresaris, que són les persones que dirigeixen

una empresa.

� Uns treballadors, que són les persones que treballen al’empresa.

� Una inversió, que és la quantitat inicial de diners dequè disposen els empresaris per a posar enfuncionament la indústria.

� Uns guanys, que són els diners que obté l’empresaricom a benefici.

� Unes despeses, generades pel funcionament de laindústria.

D’esquerra a dreta: central solar, central eòlica, centraltèrmica, central nuclear, central hidroelèctrica.

centrals tèrmiques � Cremen carbó o altres combustibles.

centrals hidroelèctriques � Aprofiten la força de l’aiguadels embassaments.

centrals nuclears � Aprofiten l’energia radioactiva d’unmineral anomenat urani.

centrals solars � Aprofiten l’energia de la llum del Sol.

centrals eòliques à Aprofiten la força del vent.


• S’hi representen cinc poblacions.

• La D és la més gran i la més ben comunicada.

• La E és la població més petita.

• Hi ha representats tres tipus de vies de comunicació.

• Es tracta de les carreteres (en diferents modalitats), viesde tren i port marítim.

• Hi apareixen sis indústries.


A: aigua, fusta, carn / carretera, tren / D, C / serradora,alimentària

B: aigua / carretera / D / hidroelèctrica

C: carbó, petroli / carretera, tren / D, A / petroquímica

D: carbó, petroli / carretera, tren, vaixell / C, A, B /petroquímica...

E: cereals, fruiters, fusta / carretera / A / alimentària,serradora


De dalt a baix i d’esquerra a dreta: blau (prop de C);verd (prop de E); vermell (prop de l’embassament); groc,verd (prop de la granja); blau (prop de D).

Raona

Resposta oberta.

Resol

D’esquerra a dreta:

Els adobs i els insecticides poden afectar les aigüessubterrànies i, de retruc, els rius.

Els vessaments de residus industrials són el factor decontaminació de rius més important.

Els materials de deixalla (orgànics en descomposició, piles,etc.) poden ser contaminants.

1, olivera; 2, oliva; 3, pagès; 4, agricultura; 5, primari; 6,secà.

• Les indústries de l’oli s’han quedat sense primeramatèria per culpa de les nevades que han danyat lesplantacions.

• Al sector secundari.

• El Baix Ebre, ja que és l’única que té costa.

64QUÈ HAS APRÈS?

63EIX TRANSVERSAL

E

D

C

B

A

6261PROCEDIMENT


102

GUIA

6 S O L U C I O N S


L’agricultura és una activitat molt productiva a causade l’ús de màquines i la construcció de canals,hivernacles...

La construcció de granges i estables mecanitzats ha fetaugmentar la producció ramadera.

La pesca costanera és la que es fa prop de la costa.

Les principals activitats del sector secundari són laindústria, la mineria i la producció d’energia.

� Les centrals solars aprofiten la radiació del Sol.

� Les centrals tèrmiques cremen carbó.

� Les centrals hidroelèctriques aprofiten la força del’aigua.

� Les centrals nuclears fan servir un mineral anomenaturani.

Resposta model: Alt Penedès, Segarra, Garrigues.

Resposta model:

Segrià, Pla d’Urgell, Montsià.

Resposta model:

Bages, Osona, Baix Ebre.

Sector metal·lúrgic: cotxe, alicates.

Sector alimentari: caramel, salsitxa.

Sector químic: medicaments, sabó.

Sector tèxtil: mitjó, fil.

• La gran productivitat de l’agricultura actual es deu a lamecanització, a la selecció de conreus i llavors, a l’ús desubstàncies químiques, a la construcció de canals,hivernacles...

L’empresari és la persona que té uns diners amb els qualspot posar en marxa una indústria. Aquesta despesas’anomena inversió. En forma part la contractació detreballadors, que són les persones que fan les activitatspròpies de l’empresa i cobren un sou per la realització dela feina. La finalitat última és aconseguir uns guanys, quesón els diners obtinguts per l’empresari com a beneficidesprés d’haver pagat totes les despeses que comporta elfuncionament de la indústria.

Resposta model:Més naturals: la força de l’aigua, del vent i l’energia del sol.Menys naturals: petroli, gasolina, gasoil, gas i elementsradioactius, com l’urani.En l’actualitat, la humanitat utilitza com a combustible elsderivats del petroli com la gasolina, el gasoil i el gasnatural i els elements radioactius com l’urani. També faservir la força de l’aigua, del vent, del sol. Aquestesúltimes són les fonts d’energia més naturals perquè sónrenovables i no contaminen.

� embotits: Osona, Bages, Pla d’Urgell.

� carn de vedella: Alt Empordà, Osona, Segrià.

� ous: Segarra, Alt Camp, Baix Camp, Montsià.

� préssecs: Segrià, Baix Llobregat, Alt Camp, Baix Camp,Garrigues, Ribera d’Ebre, Tarragonès.

� vins i caves: Alt Penedès, Baix Penedès, Priorat, AltCamp, Garrigues, Terra Alta.

� una fuita radioactiva: Baix Camp, Ribera d’Ebre.

� contaminació dels rius per productes químics:Tarragonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental.

� fractures i morts per caiguda o per esfondrament:Barcelonès, Alt Penedès, Montsià, Maresme.

VIA 3

X

X

X

X

VIA 2

Sector primari

AgriculturaIntensivaExtensiva

RamaderiaIntensivaExtensiva

Pescad’Altura

Costanera

Tipus d’indústries

Públiques PrivadesFamiliars

Societats multinacionals

L’agricultura a Catalunya

conreus de regadiu conreus de secàfarratges (alfals, veça, civada)

fruita dolça (pomes, peres)

hortalisses (patates, enciams)

vinya

cereals (ordi, blat,blat de moro)

olivera i fruita seca

103LES CIUTATS IEL SECTOR TERCIARI 7

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Les característiques de les ciutats.

• Les àrees metropolitanes.

• La importància de les aigües a les ciutats.

• Les ciutats i la contaminació.

• Les ciutats i els serveis.

• Els serveis públics i els serveis privats.

• La xarxa de ciutats de Catalunya.

PROCEDIMENTS

• Determinació de les característiques de les ciutatsa partir de l’observació d’un dibuix.

• Determinació de la idoneïtat d’un paisatge perubicar-hi una ciutat.

• Justificació del caràcter públic o privat d’unsserveis determinats.

• Interpretació d’un mapa sobre la distribució de lapoblació catalana.

• Interpretació d’un mapa referent als serveis deCatalunya.

• Utilització de la guia de carrers.


Educació per al consum:

• Foment d’una actitud crítica davant elconsumisme.

• Interès per evitar tenir una actitud passiva davantels missatges publicitaris.



� Reconèixer les característiques de les ciutats.

� Conèixer les àrees metropolitanes.

� Conèixer la importància de les aigües a lesciutats.

� Conèixer les ciutats i la contaminació.

� Conèixer les ciutats i els serveis.

� Identificar els serveis públics i els serveis privats.

� Conèixer la xarxa de ciutats de Catalunya.

� Determinar les característiques de les ciutats apartir de l’observació d’un dibuix.

� Determinar la idoneïtat d’un paisatge perubicar-hi una ciutat.

� Justificar el caràcter públic o privat d’uns serveisdeterminats.

� Interpretar un mapa sobre la distribució de lapoblació catalana.

� Interpretar un mapa referent als serveis deCatalunya.

� Utilitzar la guia de carrers.

� Adquirir una actitud crítica davant elconsumisme.

� Mostrar interès per evitar tenir una actitudpassiva davant els missatges publicitaris.

LES CIUTATS I EL SECTOR TERCIARI

104

GUIA


Rec

on

eix

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e le

s ci

uta

ts.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x le

s àr

ees

met

rop

olit

anes

.

Co

nei

x la

imp

ort

ànci

a d

e le

s ai

gü

es a

les

ciu

tats

.

Co

nei

x le

s ci

uta

ts i

la c

on

tam

inac

ió.

Co

nei

x le

s ci

uta

ts i

els

serv

eis.

Iden

tifi

ca e

ls s

erve

is p

úb

lics

i els

ser

veis

pri

vats

.

Co

nei

x la

xar

xa d

e ci

uta

ts d

e C

atal

un

ya.

Det

erm

ina

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e le

s ci

uta

tsa

par

tir

de

l’ob

serv

ació

d’u

n d

ibu

ix.

Det

erm

ina

la id

on

eïta

t d

’un

pai

satg

e p

eru

bic

ar-h

i un

a ci

uta

t.

Just

ific

a el

car

àcte

r p

úb

lic o

pri

vat

d’u

ns

serv

eis

det

erm

inat

s.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

sob

re la

dis

trib

uci

ó d

ela

po

bla

ció

cat

alan

a.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

refe

ren

t al

s se

rvei

s d

eC

atal

un

ya.

Uti

litza

la g

uia

de

carr

ers.

Ad

qu

irei

x u

na

acti

tud

crí

tica

dav

ant

elco

nsu

mis

me.

Mo

stra

inte

rès

per

evi

tar

ten

ir u

na

acti

tud

pas

siva

dav

ant

els

mis

satg

es p

ub

licit

aris

.


105

GUIA

Via 2 7

Llegeix:

Escriu “poble” o “ciutat” a sota de cada dibuix, segons correspongui:

Ara, esscriu quatre característiques generals de les ciutats:

Llegeix les definicions següents:

Escriu “servei públic” o “servei privat” a sota de cada fotografia, segons

correspongui:

Els serveis públics són els serveis que l’ajuntament, el consell comarcal, el govern autonòmic o l’estat ofereixen als seus habitants.Els serveis privats són els serveis que ofereixen les empreses privades i que els ciutadanshan de pagar de forma personal cada cop que en fan ús.

2

Les ciutats són nuclis de població que tenen un nombre elevat d’habitants. Els habitantsde les ciutats treballen, principalment, en el sector terciari, és a dir, en activitats destinadesa oferir un servei a d’altres persones i, en general, al conjunt de la societat.

1


106

GUIA

Via 27

Observa aquest codi de lletres i completa el mapa amb les principals ciutats de

Catalunya:

Ara, escriu el nom de les vuit comarques que contenen les ciutats més grans:

Marca amb una creu les principals característiques de les comarques anteriors:

Són comarques costaneres. Són comarques de muntanya.

Són comarques ben comunicades. Són comarques mal comunicades.

Són comarques petites. Són comarques molt grans.

3

A1

C2

D3

E4

F5

G6

I7

L8

M9

N10

O11

P12

Q13

R14

S15

T16

U17

V18

Serveis Comunicacions


107

GUIA

Via 3 7

Classifica aquests elements segons que ofereixin serveis o comunicacions:

Busca en un atles vuit ciutats i poblacions que formin part de l’àrea

metropolitana de Barcelona:

Ara, fes una relació de quinze oficis que pertanyin al sector terciari:

Classifica aquests productes segons el contenidor on s’hagin de llençar:2

1

cinemes – autopistes – grans superfícies – hospitals – aeroportsteatres – instituts d’ensenyament – emissores de televisió – ports – poliesportius

estacions de tren – carreteres

pell de plàtan – revistes – llauna de cola – capsa de joguines – bossa de plàsticampolla de cervesa – restes de pollastres – ous – embolcall de pastís

pot de maionesa – paper de cuina – bric de llet – ampolla d’aigua sense gasdiaris – llauna de sardines

Deixalles Vidre Paper Envasos

Més de100.000 hab.

Entre 50.001 i100.000 hab.

Entre 25.000 i50.000 hab.

Menys de25.000 hab.

Serveis financers Serveis comercials Serveis turístics


108

GUIA

Via 37

Contesta aquestes preguntes referents als serveis públics:

• Quins són els quatre tipus d’institucions escolars en què podem estudiar des depetits fins a grans?

• Què vol dir la sigla CAP? Quin servei ofereix un CAP?

• Com es diu el cos de policia de Catalunya?

Classifica aquests establiments o entitats segons el tipus de servei que

ofereixen:

Observa el mapa de la pàgina 75 del llibre d’informació i classifica aquestes

ciutats segons el nombre d’habitants:

Llegeix la pàgina 77 del llibre d’informació i contesta aquestes preguntes:

• Quins pobles coneixes el nom dels quals comenci per “Caldes”...?

• Per què creus que tenen aquest nom?

• Quins són els comerços que acostuma a haver-hi a tots els pobles encara que

siguin petits?

5

4

3

restaurant – grans magatzems – balneari – caixa d’estalvis – parc aquàticsupermercat – borsa de valors – càmping – banc – hotel – fruiteria

Tarragona – Tortosa – Lleida – Mollerussa – Móra d’Ebre – Reus – GironaManresa – Figueres – Igualada – Vic – Barcelona


109

GUIA


Els serveis que hi ha al barriActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Situar-se i localitzar punts en un mapa.

Repartiu els alumnes en grups i doneu-los un plànoldel vostre municipi o del barri on hi ha l’escola.

Feu que cada grup localitzi els serveis que hi ha i queels situï en el plànol mitjançant signes convencionalso pictogrames adequats.

Els serveis més necessarisActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Resoldre de forma coherent una possible realitatsi-mulada.

Dividiu els alumnes en tres grups i demaneu a cadagrup que faci una llista o relació dels serveis públics(escoles, hospitals, parcs, transports, etc.) i privats (far-màcies, bancs, tipus de botigues, etc.) que hauria detenir cada una de les tres localitats imaginàries.Doneu-los les dades següents:

En acabar, poseu en comú les necessitats de cadagrup i feu que eliminin o afegeixin aquells serveis queconsiderin oportuns, tenint en compte els possiblescostos que suposen. Aquesta activitat anirà bé per dis-cutir serveis que poden ser compartits i per introduirels consells comarcals.

Una campanya publicitàriaActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Bucar informació sobre la localitat per tal d’elaboraruna campanya publicitària per promoure el turisme.

El resultat final d’aquesta activitat ha de ser un tríptici un pòster amb les informacions més rellevants sobrela localitat. Hi han de constar el nom, la localitzaciógeogràfica (comarca, província, comunitat autòno-ma...), les característiques del medi físic, la població,les principals activitats econòmiques, els principals ele-ments del patrimoni natural, artístic i cultural, lesdates de les festes més importants, els plats típics, etc.En el pòster hi ha d’haver una fotografia identificati-va de la localitat, el nom d’aquesta i un eslògan queatregui els turistes.

Les grans ciutatsActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Conèixer les ciutats més poblades del món.

Es tracta d’una activitat d’ampliació basada en elsconeixements (obtinguts mitjançant la televisió, elcinema i Internet) que els alumnes tenen d’altres rea-litats urbanes mundials.

Cal que faciliteu adreces d’Internet als alumnes per-què, per parelles, puguin elaborar una llista formadaper les vint ciutats més poblades del món, el nombred’habitants i el país al qual pertanyen.

Com a complement, podeu demanar-los que aconse-gueixin una fotografia de les diverses ciutats.

Treballem amb mapes: serveis i poblacióActivitat individual

OBJECTIU:

– Extreure informació i conclusions a partir de mapestemàtics.

“Els serveis i les comunicacions a Catalunya”(pàgina 76 del llibre d’informació).

Demaneu als alumnes que observin aquest mapa deserveis i comunicacions. Feu-los escriure les comarquesque concentren més serveis i proposeu-los que expli-quin a què creuen que és deguda aquesta realitat.

�

PROCEDIMENTS


Localitat A

� Té una població de 15.000 habitants.

� A l’estiu, la població augmenta fins a

20.000 habitants.

� Aquesta població és situada al Prepirineu.

Localitat B

� Té una població de 2.000 habitants.

� A l’estiu, la població augmenta fins a 3.000 habitants.

� Aquesta població és situada a 10 km de l’anterior.

Localitat C

� Té una població de 800 habitants.

� La seva població no varia; gairebé és la mateixa tot

l’any.

� Aquesta població es troba a 5 km de la localitat A.


110

GUIA


Observació de fotografies: la realitatquotidianaActivitat individual

OBJECTIU:

– Aprofundir en l’anàlisi de la realitat que ens envolta idesenvolupar el pensament crític.

“Farmàcia” “Caixa d’estalvi” “Les agenciesde viatge”(pàgina 77 del llibre d’informació).

Demaneu als alumnes que observin aquestes tresfotografies i feu-los que diguin o escriguin almenystres tipus de serveis concrets que ens ofereix cada unad’aquestes activitats.

“Carrer molt concorregut d’una ciutat”(pàgi-na 71 del llibre d’informació).

A partir d’aquesta fotografia, proposeu aquestes pre-guntes:

• Quin tipus de població descriu aquesta fotografia?

• Quins serveis públics considereu que hi ha d’haver?

• Quins avantatges i quins desavantatges comportaviure en una gran ciutat?

...a la Terra de Xauxa

Establiu un diàleg a partir del paradís de la Terra deXauxa. Feu que hi apareguin qüestions com la mancad’ambicions i el possible avorriment...

Concloeu amb un debat crític però positiu de la socie-tat actual.

Expliqueu-los que el nombre set és considerat unnombre màgic, cabalístic. Feu-los pensar i dir en quinsàmbits o situacions apareix el nombre set (dies de lasetmana, Blancaneu i els set nans...).



VIATGE...

�

�


Activitat interactivaLa cuitat

(serveis públics i privats)



111

GUIA

7SNOICULOS

PÀGINA

• Vius en un poble o en una ciutat? Quins factors etpermeten dir-ho?

Resposta oberta.

• En quina comarca es troba la teva localitat? Quines altreslocalitats de la teva comarca coneixes?

Resposta oberta.

• Com explicaries què és un servei? En quin sentit podemdir que la sanitat és un servei?

Resposta model: Un servei és una activitat que permet queles persones que hi treballen donin un servei a altrespersones, al conjunt de la societat o a les empreses. Lasanitat és un servei perquè les persones que hi treballenofereixen un servei relacionat amb la salut al conjunt de lasocietat.

• I una botiga, quina mena de servei ofereix?

Ofereix un servei comercial.

• Com hauria de ser una ciutat per ser un bon lloc perviure?

Resposta oberta.

PÀGINA

• Per què les ciutats poden oferir una oferta de treball mésàmplia que els pobles?

Perquè com més població hi ha, més serveis es necessiteni també perquè al voltant de les ciutats hi ha polígonsindustrials.

• Per quins motius poden desplaçar-se els habitants d’unpoble a la ciutat més propera? I a l’inrevés?

Resposta model: Per anar a treballar i, sobretot, per gaudirde l’oferta de serveis. A l’inrevés, de la ciutat al poble, elsmotius poden ser la recerca d’una millor qualitat de vida,l’oferta d’activitats relacionades amb el lleure...

PÀGINA

• De qui depèn que els carrers estiguin nets?

Resposta model: La netedat dels carrers depèn, en primerlloc, de l’actitud dels ciutadans i, en segon lloc, de lapresència d’uns serveis municipals de neteja.

• Com convenceries els adults que deixessin el cotxe a casa iagafessin el transport públic?

Resposta model: Es poden fer servir arguments com elcol·lapse circulatori, el malbaratament d’energia, la pèrduade temps...

PÀGINA

• Tots aquests serveis de les imatges són públics. Què vol diraixò?

Resposta model: Un servei públic és un serveiimprescindible per cobrir les necessitats bàsiques de lapoblació. Són serveis gestionats per l’Administració local,comarcal o d’un país.

• De quina manera els ciutadans contribuïm al mantenimentd’aquests serveis?

Resposta model: Els ciutadans hi contribuïm amb elsimpostos.

• Què vol dir que aquest hotel és privat? Com es manté?

Vol dir que es tracta d’un servei ofert per una empresaprivada. Es manté del que paguen els ciutadans de formapersonal cada cop que en fan ús.

PÀGINA

Localitza en aquest mapa de Catalunya les àrees urbanesmés importants.


Observa atentament el mapa i contesta:

• Podem dir que les comarques de muntanya són les menyspoblades? Posa’n exemples.

Sí, perquè bona part de la seva població es concentra a lacapital i aquesta no arriba als 25.000 habitants. PallarsJussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, etc.

• És veritat que les localitats amb més habitants esconcentren al litoral? Quines raons creus que expliquenaquest fet?

Sí, especialment al litoral central, prop de Barcelona. Lescauses són diverses: el clima, les comunicacions, peròespecialment la influència de Barcelona.

• Quines poblacions catalanes superen els 100.000habitants?

Mataró, Sabadell, Terrassa, Lleida, Tarragona, Badalona,Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat iBarcelona.

• Quina comarca diries que té una densitat de població mésalta: el Vallès Occidental o la Noguera? Per què?

El Vallès Occidental, perquè hi viu més gent i la superfícieés reduïda.

• Podries refer el text de la dreta explicant com s’ho fan elshabitants de tots els llocs que no són Xauxa?

Resposta oberta.

a.

a.

b.

b.4

3

2

1

65QUÈ EN SAPS?


78VIATGE...

75

73

72

71

70


Producte anunciat Ganxo publicitari

Llet descremadaArribar a tenir un cos tan esveltcom els dels protagonistes de

l’anunci

Telèfon mòbilPoder parlar sense parar

amb una persona aqualsevol racó del món

Cotxe Sentir-se ric i distingit iser l’enveja dels altres

Suc de fruita Arribar a ser tan cepatcom el famós cosí

Nombre Lletra

4 D


112

GUIA

7 S O L U C I O N S

Respostes model:

� Nombre d’habitants: elevat.

� Oferta de treball: variada i força nombrosa.

� Contaminació: elevada.

� Soroll: elevat.

� Serveis: nombrosos, variats i força especialitzats.

� Botigues: variades i especialitzades.

� Mitjans de transport (públics / privats): Presènciaimportant del transport públic, encara que també hi ésforça present el privat.

Han de marcar amb una creu la C.

� A l’indret A perquè hi manca aigua, ja que és undesert, i, a més, el clima és extrem –molta calor.

� A l’indret B perquè malgrat haver-hi aigua està enforma sòlida i, a més, el clima és extrem –moltfred.

� L’indret C és idoni per construir-hi una ciutat perquèestà situat en una plana i és proper a un cursd’aigua (riu) de fàcil accés.

Sabateria. La botiga és una activitat comercial queofereix un servei privat a les persones.

Caixa d’estalvis. És una activitat financera oferta peruna entitat privada i els ciutadans paguen pel serveique ofereix.

No és una activitat comercial. Pertany al sectorsecundari, on s’apleguen la indústria i la construcció.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

1. Cinema. 2. Oci i lleure. 3. Privat.

1. Centre docent. 2. Cultural i educatiu. 3. Públic.

1. Forn de pa. Botiga. 2. Comercial. 3. Privat.

1. Consultori mèdic. 2. Sanitari. 3. Públic.

Resposta model: Mataró (Maresme), Sabadell i Terrassa(Vallès Occidental), Lleida (Segrià), Tarragona(Tarragonès), Badalona, Santa Coloma de Gramenet,l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona (Barcelonès).• El Barcelonès i el Vallès Occidental, i amb un nucli, el

Maresme, el Segrià i el Tarragonès.

Resposta model: Reus (Baix Camp), Manresa (Bages),Igualada (Anoia), Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat),Girona (Gironès), Tortosa (Baix Ebre).

Resposta model: Gandesa (Terra Alta), Montblanc (Concade Barberà), Cervera (Segarra), Santa Coloma de Farners(la Selva), Sort (Pallars Sobirà), Ripoll (Ripollès).

• Depèn del nombre d’habitants.

• Serveis educatius (instituts d’ESO) i serveis sanitaris(hospitals).

• Els instituts d’ESO amb un llapis i els hospitals amb unacreu.

Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Noguera, Garrigues, Plad’Urgell, Urgell, Segarra, Solsonès, Conca de Barberà,Terra Alta, Priorat, Montsià i Baix Penedès.

• A les comarques més properes que en disposin.

• No.


• La Via Europa es localitza al baix centre.


El carrer de la Verge de Guadalupe es localitza en el sector3A.

Raona

Resposta oberta.

Resol:

Resposta model:

• De l’Hospitalet de Llobregat.

• A l’àrea metropolitana de Barcelona.

1. Predomini del sector serveis.

2. Nombre d’habitants elevat.

3. Comerç especialitzat.

74QUÈ HAS APRÈS?

73EIX TRANSVERSAL

C

BA

7271PROCEDIMENT

C

B

A



113

GUIA

7SNOICULOS

El sector terciari és el que inclou les activitats relacionadesamb la prestació de serveis de tota mena a persones i aempreses.

• Comerç.

• Botigues (de menjar), les parades dels mercatsmunicipals, restauració (restaurants i bars). Comerçosespecialitzats.

• Privats. Perquè són oferts per empreses privades.

D’esquerra a dreta: ciutat, poble, ciutat.

Resposta model:

Nombre elevat d’habitants.

Moltes persones treballen en el sector terciari.

Tenen molts serveis públics.

Els edificis solen ser més alts que als pobles.

D’esquerra a dreta: servei públic, servei privat, serveiprivat.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Olot, Figueres, Vic,Girona, Lleida, Manresa, Reus, Tarragona, Tortosa.

Garrotxa, Alt Empordà, Osona, Gironès, Segrià, Bages,Baix Camp, Tarragonès, Baix Ebre.


Són comarques ben comunicades.

Són comarques molt grans.

Serveis: cinemes, grans superfícies, hospitals, teatres,instituts d’ensenyament, poliesportius.

Comunicacions: autopistes, aeroports, emissores detelevisió, ports, estacions de tren, carreteres.

Resposta model: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat,Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues,Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant JoanDespí...

Resposta model: Administratiu, caixer, venedor, conductor,policia, actor, hostessa de turisme, pilot d’avió, capità devaixell, infermer, metge, anestesista, músic, professor,cantant.

Deixalles: pell de plàtan, restes de pollastre, ous.

Vidre: ampolla de cervesa, pot de maionesa, ampollad’aigua sense gas.

Paper: revistes, capsa de joguines, embolcall de pastís,paper de cuina, diaris.

Envasos: llauna de cola, bossa de plàstic, bric de llet,llauna de sardines.

• Llar d’infants, escola, institut, universitat.

• Vol dir centre d’atenció primària. Ofereix serveissanitaris.

• Els mossos d’esquadra.

Serveis financers: caixa d’estalvis, borsa de valors, banc.

Serveis comercials: restaurant, grans magatzems,supermercat, fruiteria.

Serveis turístics: balneari, parc aquàtic, càmping, hotel.

Més de 100.000 habitants: Barcelona, Tarragona, Lleida.

Entre 50.001 i 100.000 habitants: Reus, Girona,Manresa.

Entre 25.000 i 50.000 habitants: Figueres, Igualada, Vic,Tortosa.

Menys de 25.000 habitants: Mollerussa, Móra d’Ebre.

• Resposta model: Caldes de Malavella, Caldes de Boí iCaldes de Montbui.

• El nom de caldes els ve del fet de tenir aigües calentes.Totes disposen de serveis de balneari.

• Comerços de productes de primera necessitat(alimentació, farmàcia, productes de neteja).

VIA 3

X

X

X

VIA 2

115LES CULTURES 8

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• La cultura i els elements culturals: la llengua, lahistòria, els costums i les tradicions, els bénsculturals i històrics, l’art...

• La diversitat cultural.

• Actituds contràries a la diversitat humana: elracisme, la xenofòbia, la intolerància.

• La cultura catalana: les institucions, les tradicions il’art.

PROCEDIMENTS

• Interpretació de l’evolució del tipus d’alumnat deles escoles en els darrers anys a partir d’unesimatges donades.

• Confecció d’una fitxa referent a la cultura d’alguncompany.

• Compleció d’un esquema sobre els òrgans degovern de Catalunya.

• Confecció d’una fitxa referent a les principalsinstitucions del país.

• Identificació d’algunes de les principals tradicionsde la cultura popular catalana.

• Identificació d’una sèrie d’obres d’artrepresentatives de diferents àmbits.

• Argumentació i defensa d’idees.


Educació cívica:

• Interès per defensar la igualtat de totes lespersones.

• Valoració dels costums i les tradicions diferentsdels propis.



� Conèixer la cultura i els elements culturals: lallengua, la història, els costums i les tradicions,els béns culturals i històrics, l’art...

� Conèixer la diversitat cultural.

� Reconèixer actituds contràries a la diversitathumana: el racisme, la xenofòbia, laintolerància.

� Conèixer la cultura catalana: les institucions, lestradicions i l’art.

� Interpretar l’evolució del tipus d’alumnat de lesescoles en els darrers anys a partir d’unesimatges donades.

� Elaborar una fitxa referent a la cultura d’alguncompany.

� Completar un esquema sobre els òrgans degovern de Catalunya.

� Elaborar una fitxa referent a les principalsinstitucions del país.

� Identificar alguna de les principals tradicions dela cultura popular catalana.

� Identificar una sèrie d’obres d’artrepresentatives de diferents àmbits.

� Argumentar i defensar idees.

� Mostrar interès per defensar la igualtat de totesles persones.

� Valorar els costums i les tradicions diferents delspropis.

LES CULTURES

116

GUIA


Co

nei

x la

cu

ltu

ra i

els

elem

ents

cu

ltu

rals

.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x la

div

ersi

tat

cult

ura

l.

Rec

on

eix

acti

tud

s co

ntr

àrie

s a

la d

iver

sita

th

um

ana.

Co

nei

x la

cu

ltu

ra c

atal

ana:

les

inst

itu

cio

ns,

les

trad

icio

ns

i l’a

rt.

Inte

rpre

ta l’

evo

luci

ó d

el t

ipu

s d

’alu

mn

at d

ele

s es

cole

s a

par

tir

d’u

nes

imat

ges

.

Elab

ora

un

a fi

txa

refe

ren

t a

la c

ult

ura

d’a

lgu

n c

om

pan

y.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

els

òrg

ans

de

go

vern

de

Cat

alu

nya

.

Elab

ora

un

a fi

txa

refe

ren

t a

les

pri

nci

pal

sin

stit

uci

on

s d

el p

aís.

Iden

tifi

ca a

lgu

na

de

les

pri

nci

pal

str

adic

ion

s d

e la

cu

ltu

ra p

op

ula

r ca

tala

na.

Iden

tifi

ca u

na

sèri

e d

’ob

res

d’a

rtre

pre

sen

tati

ves

de

dif

eren

ts à

mb

its.

Arg

um

enta

i d

efen

sa id

ees.

Mo

stra

inte

rès

per

def

ensa

r la

igu

alta

t d

eto

tes

les

per

son

es.

Val

ora

els

co

stu

ms

i les

tra

dic

ion

s d

ifer

ents

del

s p

rop

is.

LES CULTURES

117

GUIA

Via 2 8

Completa aquestes frases amb les paraules següents:

� La és un instrument de comunicació entre els membresd’un poble i un important mitjà d’expressió dels sentiments.

� La és un important element cultural perquè ens explica lanostra situació actual.

� L’ és la màxima expressió de la capacitat creativa d’unpoble.

� Les , molt habituals avui en dia, han determinat la convi-vència entre cultures ben diferents.

Relaciona cada paraula amb el seu significat:

Relaciona les tres columnes:3

2

1

història art llengua migracions

Parlamentde Catalunya

Govern dela Generalitat

President dela Generalitat

Format per consellersi un president

Màxima autoritatde Catalunya

Reuneix els diputatsescollits

Elabora les lleis

Administra els dinerspressupostats

anualment

És escollit entre totsels diputats

• Rebuig d’un grup humà pel colorde la seva pell o pels seus tretsfísics.

• Rebuig dels immigrants pel fet deprocedir d’un altre país.

• Rebuig de les tradicions o de lesconductes de persones que tenenaltres creences religioses oideologies diferents.

Xenofòbia •

Intolerància •

Racisme •

Dansa/música Festa Menjar Element festiu

LES CULTURES

118

GUIA

Via 28

Completa aquesta taula amb les paraules següents:

Llegeix:

Ara, escriu quins territoris del text pertanyen a cadascun d’aquests estats:

� Espanya:

� França:

� Itàlia:

� Andorra:

Contesta:

• L’aranès és una llengua o un dialecte?

6

5

4

allioli – diable – sardana – ball de bastons – Castanyada – coca de Sant Joanla Patum – havanera – gegant – romesco – Reis – diada de Sant Jordi

dansa de la Mort de Verges – capgrossos – víbria – escudella – les fogueres – Carnavalfesta major – tortell de Reis – mulassa – Corpus – pa amb tomàquet

El català, la llengua pròpia de Catalunya, també es parla al País Valencià, a les illes Balearsi les Pitiüses, a la Franja de Ponent (Aragó), a Andorra, a les comarques del Rosselló, el Con-flent, el Vallespir, la Cerdanya i el Capcir, a la Catalunya Nord, i a la ciutat de l’Alguer.

LES CULTURES

119

GUIA

Via 3 8

Escriu:

� El nom de quatre llengües.

� Quatre fets històrics.

� Quatre costums o tradicions.

� El nom de les cinc grans religions.

� El nom de quatre monuments.

Llegeix aquesta frase:

Ara, contesta:

• Quin problema origina aquesta situació?

2

1

Sovint els immigrants s’agrupen en barris on predomina la població del mateix paísd’origen.

LES CULTURES

120

GUIA

Via 38

Llegeix:

Relaciona cada personatge amb el camp de la cultura en què ha excel·lit:

Domènech i Montaner • • Ciència

Joanot Martorell • • Medicina

Charlie Rivel • • Música

Josep Trueta • • Escultura

Antoni Tàpies • • Literatura

Josep Clarà • • Arquitectura

Narcís Monturiol • • Circ

Enric Granados • • Pintura

Investiga i explica:

� La llegenda en què es basa l’origen de la bandera catalana.

� El fet històric que es commemora amb la Diada Nacional de Catalunya l’11 desetembre.

� El fet històric a què fa referència l’himne nacional de Catalunya, Els segadors.

4

3

En la cultura catalana sobresurten noms com els d’Antoni Gaudí, Joan Miró, Salvador Da-lí o Pau Casals. Però hi ha altres persones que han excel·lit en els diferents camps de lesarts i de les ciències.

LES CULTURES

121

GUIA


Tradicions i costums festiusActivitat individual

OBJECTIU:

– Aprofundir en l’origen de les nostres festes més tra-dicionals.

Dividiu els alumnes en cinc grups. Cada grup hauràde buscar informació sobre l’origen i la celebració d’u-na de les festes més populars a Catalunya:

– El cicle nadalenc.

– Carnestoltes.

– Sant Jordi.

– Sant Joan.

– La castanyada.

Orienteu-los i oferiu-los el material de consulta adient–de ben segur que en disposeu a l’escola– i, final-ment, feu-los preparar una exposició oral.

Festa MajorActivitat individual

OBJECTIU:

– Identificar els principals trets comuns i tradicionals deles nostres festes.

Demaneu-los que us expliquin quina és l’activitat dela Festa Major en què els agrada més participar, la queprefereixen veure... Feu-los preguntes del tipus:

• Sempre ha estat així? Per què?...

Digueu-los que preguntin als pares, als avis... com erala festa major en el seu temps i com hi participaven.Després, feu-los copiar i aprendre la lletra de la can-çó Festa Major, de La Trinca, editada per Edigsa.

Alegria, és festa major.

Alegria, encetem la bóta del racó.

Alegria, que és festa major.

Com cada any hem de matar el pollastrei posar xampany dins el porró.

Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.

Salta, balla, canta la cançó.

Tirulirulirulí, tiruliruliruló.

Avui matem el capó.

Tirulirulirulí, tiruliruliruló.

Avui és festa major.

Visca el pa, visca el vi,

visca la mare del meu padrí.


Alegria perquè el nostre sant és el millor.


Al matí tenim passada, missa, les sardanes ihavent dinat, migdiada, processó, concert,castell de focs i ball a l’envelat.

Tirulirulirulí…


Com cada any hem de matar el pollastrei posar xampany dins el porró.

Canviarem l’aixada pel pendó,que avui és festa major…

La Patum i altres festesActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Escoltar i exposar ordenadament experiències viscu-des.

“La Patum de Berga...”

Proporcioneu als alumnes documentació gràfica d’a-questa festa.

Expliqueu als alumnes la festa de La Patum, a Berga.Feu que els nois i les noies aportin les seves conei-xences i les seves experiències viscudes en altres fes-tes on també apareguin dracs o altres elements sim-bòlics i tradicionals.

Elaboració d’un fitxer amb receptes de platstípics catalansActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Conèixer aspectes de la cultura tradicional catalana apartir de l’elaboració d’un fitxer de receptes de platstípics catalans.

Agrupeu l’alumnat en grups de quatre o cinc i dema-neu-los que busquin informació sobre plats típicscatalans, ja siguin actuals o d’altres èpoques històri-ques, i que un cop buscada, presentin tres receptes,corresponents a un primer plat, a un segon plat i a lespostres.

PROCEDIMENTS


LES CULTURES

122

GUIA


Alguns llibres dels quals podeu treure informació sónaquests:

LLADONOSA GIRÓ, Josep. La cuina catalana d’ahir i d’a-vui. Barcelona: Proa, 1994.

LLADONOSA GIRÓ, Josep. El gran llibre de la cuina cata-lana. Barcelona: Empúries, 2005.

LUJÁN, NÉSTOR. El arte de comer. Barcelona: Bibliotecade La Vanguardia, 1983.

Hauríeu de procurar que cada grup presentés unarecepta d’una època històrica diferent de l’actual, d’a-questa manera podríeu fer veure als alumnes si elsingredients dels plats han variat molt o poc al llarg dela història.

...als orígens de Catalunya

Els dos textos d’aquesta pàgina ens presenten unmateix fet: l’origen del nom de Catalunya. Són dostextos ben diferents: el primer mostra l’origen mític,el que recull una llegenda, la d’“Otger Cataló i els noubarons de la fama”, mentre que el segon presentadues hipòtesis sobre les quals treballen els historia-dors, és a dir, unes hipòtesis basades en uns fets reals.

La lectura i el comentari d’aquests dos textos hauriade servir per presentar un dels aspectes del treball his-tòric i el coneixement de la cultura del país més inte-ressants: les dificultats que tenen els historiadors perdesenvolupar la seva tasca a causa de la manca defonts escrites, especialment durant els primers seglesde l’edat mitjana i la necessitat que tenen d’interpre-tar alguns fets històrics a partir d’unes llegendes i unsrelats més o menys modificats que han arribat fins al’actualitat. Aquest comentari hauria de servir-vos perintroduir la unitat següent.



VIATGE...


Activitat interactivaFem cultura

(obres i autors)

LES CULTURES

123

GUIA

8SNOICULOS

PÀGINA

• Quina llengua parles a casa? I amb els amics? Quinesaltres llengües parlen els teus companys?

Resposta oberta.

• Com convenceries algú que visités el teu país? Què liexplicaries?

Resposta oberta.

• Quins artistes catalans coneixes? En què van destacar?

Resposta oberta.

• Quines festes tradicionals catalanes coneixes? Què s’hicelebra? Com se celebra?

Resposta oberta.

PÀGINA

• En quin sentit l’antiga xemeneia d’una fàbrica pot ser unbé cultural?

Resposta model: Perquè és una mostra d’un antic edificiindustrial, corresponent a un període històric, laindustrialització.

PÀGINA

• Què creus que vol dir que “el món s’ha tornat petit”?

Resposta model: Significa que les distàncies entre païsoss’han escurçat a causa del desenvolupament dels mitjansde transport, que fan que les persones puguin viatjar mésfàcilment. Però també significa que el coneixement que esté d’altres cultures ha avançat gràcies al mitjans decomunicació i la immediatesa amb què arriben les notíciesd’un lloc a un altre.

• Quins aspectes positius té la convivència amb persones decultures diferents? Hi trobes inconvenients?

Resposta oberta.

PÀGINA

• A quins possibles problemes pot referir-se aquestamanifestació?

Resposta model: Al racisme, la xenofòbia i la intolerància i,en conseqüència, a les dificultats d’integració que tenenels nouvinguts.

PÀGINA

• Què creus que vol dir que Catalunya és un “paísdemocràtic”?

Què el sistema polític dominant és la democràcia, unsistema en què la màxima representació política la té elpoble, que, mitjançant les eleccions, escull els seusrepresentants: els parlamentaris.

• Aquests text exposa tres possibles orígens del motCatalunya. Quin et convenç més?

Resposta oberta.

b.

a.

b.

c.

• Resposta model: En la imatge A només hi ha nensd’edats diferents, mentre que en la B hi ha nens i nenesde la mateixa edat més o menys.

• Resposta model: En la imatge B tots els nens i nenes sónde la mateixa raça, mentre que en la C són de racesdiferents.


Resposta oberta.

� Resposta oberta.

� Seu de la Generalitat de Catalunya: Palau de laGeneralitat.

� Seu del Parlament de Catalunya: antic arsenal de laCiutadella.

Foto A: Ballada de sardanes. Resposta oberta.

Foto B: Festa amb gegants i capgrossos. Resposta oberta.

Foto C: Castellers. Resposta oberta.

Antoni Gaudí � Arquitectura

Joan Miró � Pintura

Pau Casals � Música

Salvador Dalí � Pintura


4

3

2

1

75QUÈ EN SAPS?


86VIATGE...

84

83

82

81

80


Govern de la Generalitat Parlament President de la Generalitat

Els òrgans de Govern de Catalunya

Porta a la pràctica elsacords aprovats pelParlament i administraels diners pressupostatscada any

Elabora les lleis queregulen la vidacol·lectiva catalana

És la màxima autoritatde Catalunya

R D I A L E C T E

A S D E C F G P N

C C A T A L A A A

I P L C S G U N N

S U G B T R D E A

M T U A E I I L D

E U E Z L J M L R

V X R Y L K U E A

I N T E R N E T S

LES CULTURES

124

GUIA

8 S O L U C I O N S

� Títol: La Pedrera

� Autor: Antoni Gaudí

� Especialitat artística: Arquitectura modernista

� Altres obres destacades: Casa Batlló, cripta de lacolònia Güell, Sagrada Família...

� Títol: El carnaval de l’Arlequí

� Autor: Joan Miró

� Especialitat artística: Pintura surrealista

� Altres obres destacades: Constel·lacions, La masia,Dona i ocell...

� Títol: El cant dels ocells

� Autor: Pau Casals

� Especialitat artística: Música per a violoncel

� Altres obres destacades: Himne de les Nacions Unides,El Pessebre...


Resposta model:

Opinions a favor de la immigració:

� Nosaltres, els que vivim malgastant, tenim la culpa quehi hagi països dels quals la gent ha d’emigrar perquè himor de gana.

� Els emigrants, com totes les persones, tenen dret a unafeina i una vida digne.

� Els emigrants fan feines brutes i mal pagades que lagent d’aquí no vol fer.

Opinions en contra de la immigració:

� Els estrangers ocupen llocs de treball que necessita lagent d’aquí.

� El fet que hi hagi immigrants provoca un augment de ladelinqüència.

� Molts emigrants estan embolicats en el tràfic dedrogues.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Raona

Resposta oberta.

Resol

Resposta oberta.

• Resposta model: La mona, els geganters, els falcons, lesballades de sardanes...

Resposta model: La relació ve marcada per la necessitatdel treball col·lectiu per superar les dificultats que suposael fet d’enlairar construccions humanes de lescaracterístiques dels castells. Com més gent participi en lapinya de la construcció, més fàcil serà fer un castell mésalt.

� La llengua és un instrument de comunicació entre elsmembres d’un poble i un important mitjà d’expressiódels sentiments.

� La història és un important element cultural perquèens explica la nostra situació actual.

� L’art és la màxima expressió de la capacitat creativad’un poble.

� Les migracions, molt habituals avui en dia, handeterminat la convivència entre cultures ben diferents.

Relaciona cada paraula amb el seu significat:

Relaciona les tres columnes:

VIA 2

82QUÈ HAS APRÈS?

81EIX TRANSVERSAL

DC

BA

8079PROCEDIMENT

Parlamentde Catalunya

Govern dela Generalitat

President dela Generalitat

Format per conse-llers i un president

Màxima autoritatde Catalunya

Reuneix els dipu-tats escollits

Elabora les lleis

Administra elsdiners pressupostats

anualment

És escollit entretots els diputats

• Rebuig d’un grup humà pelcolor de la seva pell o pelsseus trets físics.

• Rebuig dels immigrants pel fetde procedir d’un altre país.

• Rebuig de les tradicions o deles conductes de persones quetenen altres creences religioseso ideologies diferents.

Xenofòbia •

Intolerància •

Racisme •

Dansa/música Festa Menjar Element festiu

sardana

ball de bastons

havanera

dansa de laMort de Verges

Castanyada

la Patum

Reis

diada de SantJordi

Carnaval

festa major

Corpus

allioli

coca de SantJoan

romesco

escudella

tortell de Reis

pa ambtomàquet

diable

gegant

capgrossos

víbria

les fogueres

mulassa

LES CULTURES

125

GUIA

8SNOICULOS

� Espanya: Catalunya, País Valencià, illes Balears i Pitiüsesi Franja de Ponent a l’Aragó.

� França: el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, la Cerdanyai el Capcir, a la Catalunya Nord.

� Itàlia: l’Alguer.

� Andorra: Andorra.

És una llengua.




� Resposta model: Hinduisme, budisme, judaisme,cristianisme i islamisme.


Resposta model: Dificultats d’integració al paísd’acolliment.

Domènech i Montaner • • Ciència

Joanot Martorell • • Medicina

Charlie Rivel • • Música

Josep Trueta • • Escultura

Antoni Tàpies • • Literatura

Josep Clarà • • Arquitectura

Narcís Monturiol • • Circ

Enric Granados • • Pintura

� La llegenda de les quatre barres de sang.

� La caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, queva significar la derrota catalana a la guerra de Successiói la pèrdua de les institucions polítiques catalanes i lasubordinació a les institucions espanyoles.

� La revolta dels Segadors el dia de Corpus de 1642.

A Catalunya les densitats més altes de població es donena les comarques litorals i prelitorals; per tant, els colors delmapa haurien d’estar al revés, el de més intensitat a lacosta i el de menys a l’interior.

A Catalunya més de la meitat de la població està ocupadaen el sector terciari; per tant, on diu sector secundarihauria de dir sector terciari, i a l’inrevés.

• 2• 3• –1• 0• 3• 2

� Agricultura, ramaderia i pesca.

� Indústria (fàbrica), tallers de fusteria i de confecció.

� Transport, turisme, taller de confecció (si es considerauna botiga).


VIA 3

C O M E R Ç

ILA M E N T A R I

E X T E N S I V A

A R R Ò S

B L A U

R E U S

T A R R A G O N A

V I N Y A

C A P

1 �

2 �

3 �

4 �

5 �

6 �

7 �

8 �

9 �

127LA HISTÒRIA 9

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Definició del concepte història.

• Les edats de la història: la prehistòria, l’edatantiga, l’edat mitjana, l’edat moderna, l’edatcontemporània.

• Les dates simbòliques.

• Les fonts històriques: les fonts escrites i les fontsno escrites.

• Els investigadors del passat.

PROCEDIMENTS

• Confecció d’un eix cronològic amb els fets mésrellevants de la vida d’una persona.

• Introducció en un eix cronològic d’alguns fetsrellevants de la història de la humanitat.

• Numeració de les edats de la història.

• Elaboració del circuit de la història unint edatshistòriques i els fets que marquen el pas d’unaedat a l’altra.

• Escriptura del segle corresponent a uns anysdonats.

• Determinació del tipus de font històricarepresentada en unes imatges.

• Identificació i interpretació de símbols egipcis.


Educació cívica:

• Interès per conèixer el patrimoni cultural propi.

• Voluntat d’ajudar a conservar els espais protegits iinterès per valorar el que representen.



� Definir el concepte història.

� Conèixer les edats de la història: la prehistòria,l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna,l’edat contemporània.

� Conèixer les dates simbòliques.

� Conèixer les fonts històriques: les fonts escrites iles fonts no escrites.

� Conèixer les investigacions del passat.

� Elaborar un eix cronològic amb els fets mésrellevants de la vida d’una persona.

� Introduir en un eix cronològic alguns fetsrellevants de la història de la humanitat.

� Numerar les edats de la història.

� Elaborar el circuit de la història unint edatshistòriques i els fets que marquen el pas d’unaedat a l’altra.

� Escriure el segle corresponent a uns anys donats.

� Determinar el tipus de font històricarepresentada en unes imatges.

� Identificar i interpretar símbols egipcis.

� Mostrar interès per conèixer el patrimonicultural propi.

� Mostrar voluntat per ajudar a conservar elsespais protegits i interès per valorar el querepresenten.

LA HISTÒRIA

128

GUIA


Def

inei

x el

co

nce

pte

his

tòri

a.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x le

s ed

ats

de

la h

istò

ria.

Co

nei

x le

s d

ates

sim

bò

liqu

es.

Co

nei

x le

s fo

nts

his

tòri

qu

es: l

es f

on

tses

crit

es i

les

fon

ts n

o e

scri

tes.

Co

nei

x le

s in

vest

igac

ion

s d

el p

assa

t.

Elab

ora

un

eix

cro

no

lòg

ic a

mb

els

fet

s m

ésre

lleva

nts

de

la v

ida

d’u

na

per

son

a.

Intr

od

uei

x en

un

eix

cro

no

lòg

ic a

lgu

ns

fets

relle

van

ts d

e la

his

tòri

a d

e la

hu

man

itat

.

Nu

mer

a le

s ed

ats

de

la h

istò

ria.

Elab

ora

el c

ircu

it d

e la

his

tòri

a in

dic

ant

els

fets

qu

e m

arq

uen

el p

as d

’un

a ed

at a

l’al

tra.

Escr

iu e

l seg

le c

orr

esp

on

ent

a u

ns

anys

do

nat

s.

Det

erm

ina

el t

ipu

s d

e fo

nt

his

tòri

care

pre

sen

tad

a en

un

es im

atg

es.

Iden

tifi

ca i

inte

rpre

ta s

ímb

ols

eg

ipci

s.

Mo

stra

inte

rès

per

co

nèi

xer

el p

atri

mo

ni

cult

ura

l pro

pi.

Mo

stra

vo

lun

tat

per

aju

dar

a c

on

serv

ar e

lses

pai

s p

rote

git

s i v

alo

ra e

l qu

e re

pre

sen

ten

.

LA HISTÒRIA

129

GUIA

Via 2 9

Completa l’eix cronològic següent amb els fets més importants de la teva vida:

Copia l’eix cronològic de la teva vida en aquest altre eix, fent coincidir els anys:

Ara, contesta les preguntes següents i completa la taula:

• Quin any van celebrar-se els Jocs Olímpics de Barcelona?

• Quin any va néixer l’ovella Dolly?

• Quants anys abans què naixés l’ovella Dolly vas néixer tu?

• Quants dels fets indicats a l’eix van passar abans del teu naixement?

Quins?

Completa les frases següents:

• La caiguda del mur de Berlín es va produir l’any , és a dir,

anys abans de néixer jo. Podríem dir que va ser l’any

abans del meu naixement.

• Els Jocs Olímpics de Barcelona es van celebrar el , just

anys del meu naixement; és a dir, l’any

del meu naixement.

• L’atemptat a les Torres Bessones es va produir l’any , és a dir,

anys després de néixer jo.

1

Fets Any Abans del teunaixement?

Quants anysabans?

Després del teunaixement?

Quants anysdesprés?

cau el murde Berlín

1989

JO deBarcelona

atemptat ales TorresBessones

19

E. CONTEMPORÀNIA

1980 1985 1990 1995 2000

E. CONTEMPORÀNIA

2005

any de

naixement

cop d’estatfallit

caiguda delmur de Berlín

Jocs Olímpics de Barcelona

neix l’ovellaDolly

atemptat contra les Torres Bessones

de Nova York

LA HISTÒRIA

130

GUIA

Via 29

Llegeix:

Completa l’eix cronològic següent amb el nom de cada edat:

Ara, contesta:

• Cap a quin any es va inventar l’escriptura?

• Quants anys fa, aproximadament, d’aquest fet?

Escriu “A” o “B” al costat de cada afirmació, segons correspongui:

Aporta informació indirecta: cal que l’historiador dedueixi.

Aporta informació directa d’uns fets.

Podem saber com vivien el dia a dia: com menjaven, per exemple.

Podem saber com pensaven, perquè hi llegim les seves idees.

Ara, escriu sota de cada imatge el nom que li correspon.

font no escritafont escrita

3

La prehistòria és l’època més llarga de la història humana, ja que dura gairebé tres mi-lions d’anys, des de l’aparició dels humans fins que s’inventa l’escriptura, que és quancomença l’edat antiga, època marcada per la creació de grans imperis, igual que l’edat

moderna. Enmig de totes dues, però, cal situar-hi l’edat mitjana. Tancant les cinc edatshistòriques, tenim l’edat contemporània, que és l’actual.

2

A B

3.000 anys aC S. V S. XV S. XVIII

LA HISTÒRIA

131

GUIA

Via 3 9

Calcula quants anys fa de cadascun d’aquests fets. (Tingues en compte els anys

que han passat des del naixement de Crist i suma’ls la data que s’indica.) Pots fer

els comptes en el requadre:

� S’inventa l’escriptura. 3000 aC

� Es funda la ciutat de Roma. 753 aC

� Es construeix la gran piràmide d’Egipte. 2500 aC

� Els hitites descobreixen el ferro. 2000 aC

� Els romans arriben a la Península Ibèrica. 218 aC

� Els grecs funden Empúries. 575 aC

� Els esclaus es rebel·len contra els seus amos romans. 73 aC

Calcula quants anys fa de cadascun d’aquests fets. (Tingues en compte que van

passar després de Crist i que s’han de restar de l’any actual.) Pots fer els

comptes en el requadre:

� Els àrabs entren a la Península Ibèrica. 711 dC

� Carlemany es proclama emperador de mig Europa. 800 dC

� Els xinesos inventen el paper. 105 dC

� L’alemany Gutenberg inventa la impremta. 1454 dC

� Cristòfor Colom descobreix Amèrica. 1492 dC

� Els nord-americans elaboren la primera constitució democràtica del món. 1776 dC

� Es crea la primera línia de ferrocarril a Anglaterra. 1824 dC

� Es crea la primera línia de ferrocarril a Espanya. 1848 dC

� Dos homes arriben a la Lluna per primer cop. 1969 dC

2

1

LA HISTÒRIA

132

GUIA

Via 39

Escriu ordenadament els fets de les activitats 1 i 2 en l’edat històrica

corresponent tenint en compte la informació del quadre:

� edat antiga:

� edat mitjana:

� edat moderna:

� edat contemporània:

Digues a quin especialista encarregaries cada una d’aquestes feines:

Fer un estudi de les diversions a l’edat mitjana.

Descobrir quants anys d’antiguitat tenen uns fragments de ceràmica trobatsen una excavació.

Excavar i estudiar la tomba d’un faraó egipci.

Fer un llibre sobre com han canviat les joguines al llarg de la història.

Ara, digues a quina edat de la història pertany cada una d’aquestes escenes:

Una partida de caçadors torna a la cova, on s’estan després de cinc dies decaça.

En un petit poblat, el pastor torna a la cleda amb un ramat de bens mentre unpagès esmola una eina de pedra.

En un monestir, un monjo copia a mà un llibre sobre les gestes del cavallerBelianís.

El mariner mostra al rei el nou mapa de les terres descobertes enllà de l’oceà.D

C

B

A

5

D

C

B

A

4

3

3000 aC: Comença l’edat antiga. 476 dC: Comença l’edat mitjana. 1492 dC: Començal’edat moderna. 1789 dC: Comença l’edat contemporània

LA HISTÒRIA

133

GUIA


Visita al Museu d’ArqueologiaActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Identificar i classificar diferents períodes històrics en elmarc dels grans esdeveniments de la humanitat.

Prepareu una visita al Museu d’Arqueologia de Cata-lunya. Al museu hi trobareu restes i mostres de dife-rents períodes històrics, de manera que un cop fina-litzada la visita podreu establir un diàleg amb elsalumnes per parlar de les diverses formes de vidahumana al llarg dels segles.

Informació:

Museu d’Arqueologia de Catalunya

Oficina d’Informació i Difusió

Passeig de Santa Madrona, 39-41, Montjuïc

08038 Barcelona

Tel.: 93 424 65 77

Fax: 93 424 56 30

www.mac.es

Les fonts històriquesActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Classificar materials o documents del passat, d’acordamb la seva font històrica.

Demaneu als alumnes que classifiquin els materialssegüents, d’acord amb el requadre de referència:

llegenda – pel·lícula – pintura – moneda –cinta de vídeo – vestit – cançó – estri de cuinadiari – instrument musical – fòssil – llibre – revistaescut – bandera – estri de caça – epitafi d’unatomba

Inventem jeroglíficsActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Confegir o crear sistemes d’escriptura nous i lògics.

Demaneu als alumnes que inventin un alfabet. Feuque a sota o a darrere d’un full escriguin la corres-pondència entre la lletra del nostre alfabet i el que haninventat. Després, feu-los redactar una endevinalla,un refrany o una frase referent al tema que estudien.Quan hagin acabat, poden intercanviar-se els fulls iendevinar què ha escrit cadascú.

Els edificis ens informenActivitat individual

OBJECTIU:

– Identificar l’època històrica a partir de l’observaciódetallada d’edificis.

Aquesta activitat pretén que l’alumnat dedueixi l’èpo-ca històrica a la qual pertany un edifici a partir de laseva observació. Prèviament, cal que feu una breuintroducció sobre les formes de construir, els materialsemprats i els estils artístics predominants i que orga-nitzeu una sessió de diapositives de diferents edificishistòrics coneguts. D’aquesta manera, l’alumnatpodrà situar-se en el temps i identificar de maneragràfica algunes de les característiques artístiques queposteriorment li serviran per classificar les fotografiesen l’època corresponent.

Proporcioneu als alumnes una sèrie de fotografies d’e-dificis pertanyents a diferents èpoques per tal que elssituïn cronològicament. Cal que els exemples quedoneu als alumnes siguin clars, és a dir, que les carac-terístiques que heu treballat prèviament en la sessióde diapositives es puguin reconèixer fàcilment.

Exemples de fotografies que podeu utilitzar:

Prehistòria: entrada d’una cova, reconstrucció d’unpoblat neolític, monument megalític...

Edat antiga: poblat iber, teatre grec, temple grec,piràmide egípcia, circ romà, aqüeducte...

Edat mitjana: castell, mesquita, monestir romànic,església romànica, catedral gòtica, drassanes, llotja...

Edat moderna: palau renaixentista, església barroca,fortaleses com les de Vauban...

Edat contemporània: edificis modernistes, construc-cions amb ferro, gratacels...


Fonts històriques

orals escrites audiovisuals físiques

LA HISTÒRIA

134

GUIA


Els noms dels carrersActivitat individual

OBJECTIU:

– Obtenir informació dels noms dels carrers de la nos-tra localitat.

Els carrers dels pobles i les ciutats tenen un nom, quepot fer referència a accidents geogràfics, països, altresciutats, plantes, llocs; però també duen el nom d’unapersona, un fet històric o algun ofici. Són aquestsúltims els que us poden servir per introduir els alum-nes en el treball i la investigació històrics.

Noms de persona: de vegades els noms dels carrersfan referència a persones de fama universal i forçaconegudes i altres vegades fan referència a personat-ges de la història local. Podeu proposar als alumnesque facin un recull dels carrers que tenen nom de per-sona i que els classifiquin segons siguin personatgeslocals o personatges més generals i que expliquin enquina activitat van destacar.

Noms de fets històrics: aquests solen ser els menysnombrosos. Tanmateix, cal investigar si n’hi ha i expli-car de quin fet es tracta.

Noms d’oficis: en algunes poblacions, especialmentles que tenen un important passat medieval, hi hacarrers que porten el nom d’oficis antics: Carders,Argenteria, Mercaders, Boters, etc. Expliqueu alsalumnes que a l’edat mitjana els obradors i les boti-gues d’un mateix ofici s’agrupaven en un mateixcarrer, de la mateixa manera que els artesans i els mer-caders del mateix ofici s’agrupaven en gremis. Pre-gunteu als alumnes què era un gremi i quines fun-cions duia a terme i proposeu-los que investiguinquina era la feina que feien els artesans dels oficis quedonen nom a algun dels carrers de la localitat.

...d’un arqueòleg

Demaneu als alumnes que mirin d’explicar el sentitd’aquesta frase:

“La història ens espera sota les pedres.”

Després, podeu explicar-los el sentit de les locucions iles frases fetes següents i demanar-los que n’utilitzinalgunes:

Pedra angular: part essencial d’una qüestió.

Pedra d’escàndol: origen o motiu d’escàndol.

Pedra de toc: punt de referència.

Tenir el cor de pedra: ser insensible.

Pedra preciosa: joia, diamant.

No deixar pedra sobre pedra: enderrocar.

Tirar la primera pedra: ésser el primer a acusar algú.

Tirar la pedra i amagar la mà: acusar algú sense volerque se sàpiga.

Restar o quedar de pedra: quedar molt parat o sor-près.

No posar-se cap pedra al fetge: prendre-s’ho tot ambmolta calma, sense preocupar-se.

Passar per la pedra: obligar algú a fer alguna cosa ven-cent la seva inicial resistència.

Si ho considereu oportú, podeu passar-los alguna deles pel·lícules d’Indiana Jones.



VIATGE...

PROCEDIMENTS


Activitat interactiva

Una ullada al passat(situacions i èpoques

de la història)

Línia del temps

LA HISTÒRIA

135

GUIA

9SNOICULOS

PÀGINA

• Saps què fan els arqueòlegs? Has vist mai cap excavacióarqueològica?

Resposta model: Els arqueòlegs investiguen el passatmitjançant l’estudi de les restes materials. Respostaoberta.

• Imagina que d’aquí a centenars d’anys un historiadorestudiés el que és ara casa teva. Quina informació creusque obtindria?

Resposta oberta.

• Recordes alguna història que t’hagin explicat els teus aviso els teus besavis de quan eren joves?

Resposta oberta.

• Quins són els fets que consideres més importants de lateva història personal?

Resposta oberta.

PÀGINA

• Com s’ha ordenat la història en aquesta imatge?

En prestatgeries numerades amb xifres romanes.

• Podries explicar un fet històric que s’hagi produït abans deCrist? I un que s’hagi produït després?

Resposta oberta.

PÀGINA

• Amb quina civilització relaciones aquesta imatge? Enquina edat la situaries?

Amb la civilització egípcia. En l’edat antiga.

PÀGINA

• Quin tipus de font històrica és aquesta imatge? Quinesfonts tindran els historiadors que estudiïn la nostra època?

Una font escrita. Les fonts escrites i les audiovisuals(filmacions, fotografies...).

PÀGINA

• En quina etapa històrica creus que s’ha especialitzat unegiptòleg? I un medievalista?

L’egiptòleg, en l’edat antiga i el medievalista, en l’edatmitjana.

PÀGINA

• Com creus que era la vida d’un esclau a l’antic Egipte?

Resposta model: Era molt dura, ja que estava a mercè delscapricis del propietari, sempre treballava, no podia fer elque volia...

• Creus que encara hi ha esclaus avui?

Legalment no n’hi ha, però algunes persones del TercerMón treballen en unes condicions semblants a les del’esclavitud.

PÀGINA

• Què creus que demanen les persones que es manifesten?Es manifesten contra el racisme, per aturar agressions quepateixen persones que han anat a viure a un altre país a larecerca d’una millor qualitat de vida.

• Per quines injustícies creus que cal manifestar-se?

Resposta oberta.

• Segons aquest text, creus que la vida d’un arqueòlegs’assembla gaire a la vida d’Indiana Jones? Per què?

Resposta model: No, perquè la feina d’un arqueòleg solser molt lenta i dura, mentre que la vida d’Indiana Jonesés una aventura contínua.

a.

b.

b.

a.

b.

1969: Neix.

1974: Comença l’escola.

1985: Acaba els estudis.

1986: Se’n va amb la seva família a viure a Lleida iconeix la Clara.

1990: Es casa amb la Clara.

1992: Munta un negoci de vídeos.

1994: Neix la seva filla, Emma.

• Va conèixer la Clara Sopena el 1986. L’any 6 segonsaquest còmput.

• L’Emma hauria nascut l’any 8.

Resposta oberta.

Resposta oberta.


5

4

3

2

1

75QUÈ EN SAPS?


98VIDA...

97

95

94

93

92

91

90


E. MODERNA EDATMODERNA

EDATCONTEM-PORÀNIA

EDAT MITJANAEDAT ANTIGA

1200

aC

1000

aC

500

aC

1 500

dC

1000

dC

1500

dC

2000

dC

Guerra de Troia(1200 aC)

Mort de Juli Cèsar (844 aC)Arribada de l’homea la Lluna (1969 dC)

Arribada de Coloma Amèrica (1492 dC)

LA HISTÒRIA

136

GUIA

9 S O L U C I O N S

1. La prehistòria és la primera edat històrica i marcal’inici de la humanitat.

5. L’edat contemporània és aquesta en què vivim: escaracteritza pels avenços tècnics.

2. L’edat antiga és una època de grans imperis, coml’egipci, el grec, el romà...

4. L’edat moderna és l’època dels descobriments i elsgrans viatges: Amèrica, la Xina, Oceania...

3. L’edat mitjana és l’època del domini dels senyorsfeudals sobre els camperols.

prehistòria � invenció de l’escriptura � edat antiga �� caiguda de l’Imperi romà � edat mitjana �descobriment d’Amèrica � edat moderna � inici de laRevolució Francesa � edat contemporània

� 3000 aC: XXXI aC

� 476 dC: V dC

� 1492 dC: XVV dC

� 1789: XVIII dC

� 512 aC: VI aC

� 33 dC: I dC

� 1900: XX dC

� 1111 aC: XII aC


Escrita i no escrita. És un mosaic que explica que hi hauràuna lluita de gladiadors.

No escrita. És un gerro amb decoracions que mostra comes vivia en una determinada època, en aquest cas entemps dels grecs.

Escrita. Es tracta d’un fragment d’un manuscrit medievalil·luminat. El dibuix dóna informació sobre un rei medieval.


Bar-cel-ona.

Rei de l’Alt i del Baix Egipte, principi i fi de les coses, queés a dalt del cel.


Hi ha la serp i el lotus, que representen el BaixEgipte, i el voltor i el papir, que representen l’Alt Egipte,tots dos amb el ceptre de la reialesa; les aigües i les líniesdel mar i la terra representen el poder de les dues parts del’antic Egipte, el delta i l’interior.

1. Cara verda: La cara del déu de la creació, Osiris, ésd’aquest color.

2. Vestit blanc: Les persones que es dirigeixen cap aldéu de la creació han de ser pures.

3. Fuet: El déu jutjarà les persones que se li acosten.

4. Canya: És el símbol de la fertilitat.

5. Plomes d’estruç: El déu que jutja obrarà amb veritat ijustícia.

6. Banyes: Representen el déu Sol, el déu principal de lamitologia egípcia.

7. Papir: És el representant del Baix Egipte.

8. Serps: El déu és el principi i la fi.

Raona

Resposta oberta.

Resol

Resposta oberta.

• Edat antiga.

• Edat contemporània.

� Segle sisè abans de Crist.

� Segle primer abans de Crist.

• 100.

• Xifres romanes.

• XXI (segle vint-i-u).

• Després de Crist.

Han de marcar: enregistraments i vídeos.

Resposta model: En aquella època no existien els aparellsper enregistrar so i imatges ni la tecnologia per conservar-los.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

• El 1992.

• El 1997.



• La caiguda del mur de Berlín va tenir lloc l’any 1989, ésa dir, (resposta oberta) anys abans de néixer jo.Podríem dir que va ser l’any (resposta oberta) abansdel meu naixement.

• Els Jocs Olímpics de Barcelona es van celebrar el 1992,just (resposta oberta) anys (resposta oberta) del meunaixement; és a dir, l’any (resposta oberta) del meunaixement.

• L’atemptat a les Torres Bessones es va produir l’any 2001,és a dir, (resposta oberta) anys després de néixer jo.

D’esquerra a dreta: prehistòria, edat antiga, edatmitjana, edat moderna, edat contemporània.

• L’escriptura es va inventar cap a l’any 3000 aC.

• Fa, aproximadament, 5.000 anys.

VIA 2

96QUÈ HAS APRÈS?

95EIX TRANSVERSAL

DCB

A

94939291PROCEDIMENT

LA HISTÒRIA

137

GUIA

9SNOICULOS

A Aporta informació indirecta: cal que l’historiadordedueixi.

B Aporta informació directa d’uns fets.

A Podem saber com vivien el dia a dia: com menjaven, perexemple.

B Podem saber com pensaven, perquè hi llegim les sevesidees.

D’esquerra a dreta: font no escrita, font escrita.

� 5.002 anys des que es va inventar l’escriptura.

� 2.755 anys des que es va fundar la ciutat de Roma.

� 4.502 anys des que es va construir la gran piràmided’Egipte.

� 4.002 anys des que els hitites van descobrir el ferro.

� 2.220 anys des que els romans van arribar a laPenínsula Ibèrica.

� 2.577 anys des que els grecs van fundar Empúries.

� 2.075 anys des que els esclaus es van rebel·lar contraels seus amos romans.

� 1.291 anys des que els àrabs van entrar a la PenínsulaIbèrica.

� 1.202 anys des que Carlemany es va proclamaremperador de mig Europa.

� 1.897 anys des que els xinesos van inventar el paper.

� 548 anys des que l’alemany Gutenberg va inventar laimpremta.

� 510 anys des que Cristòfor Colom va descobrirAmèrica.

� 227 anys des que els nord-americans van elaborar laprimera constitució democràtica del món.

� 178 anys des que es va crear la primera línia deferrocarril a Anglaterra.

� 154 anys des que es va crear la primera línia deferrocarril a Espanya.

� 33 anys des que dos homes van arribar a la Lluna perprimer cop.

� Edat antiga: S’inventa a l’escriptura; es construeix lagran piràmide d’Egipte; els hitites descobreixen el ferro;es funda la ciutat de Roma; els grecs funden Empúries;els romans arriben a la Península Ibèrica; els esclaus esrebel·len contra els seus amos romans; els xinesosinventen el paper.

� Edat mitjana: Els àrabs entren a la Península Ibèrica;l’alemany Gutenberg inventa la impremta; Carlemanyes proclama emperador de mig Europa.

� Edat moderna: Cristòfor Colom descobreix Amèrica;els nord-americans elaboren la primera constituciódemocràtica del món.

� Edat contemporània: Es crea la primera línia deferrocarril a Anglaterra; es crea la primera línia deferrocarril a Espanya; dos homes arriben a la Lluna perprimer cop.

A un medievalista.

A un arqueòleg.

A un egiptòleg.

A un historiador.

Al paleolític.

Al neolític.

A l’edat mitjana.

A l’edat moderna.D

C

B

A

D

C

B

A

VIA 3

139LA PREHISTÒRIA 10

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• L’origen de l’espècie humana: els homínids.

• El paleolític: l’economia, la societat, la tecnologia il’art.

• El neolític: l’economia, la societat, la revoluciótecnològica.

• L’edat dels metalls.

PROCEDIMENTS

• Interpretació de diferents aspectes de la vida deles comunitats paleolítiques a partir d’un dibuix.

• Compleció d’un text relacionat amb el paleolític.

• Interpretació del significat de les pinturesrupestres.

• Interpretació de diferents aspectes de la vida deles comunitats neolítiques.

• Interpretació de diferents aspectes de la vidad’una comunitat de l’edat del bronze.

• Elaboració d’una fitxa sobre l’edat dels metalls.

• Elaboració d’un dibuix sobre uns megàlits.

• Realització d’una recerca dins la xarxa.


Educació cívica:

• Reconeixement que no hi ha cap cultura superior auna altra, sinó que cada una respon a lesnecessitats de cada poble.



� Conèixer l’origen de l’espècie humana: elshomínids.

� Conèixer el paleolític: l’economia, la societat, latecnologia i l’art.

� Conèixer el neolític: l’economia, la societat, larevolució tecnològica.

� Conèixer l’edat dels metalls.

� Interpretar diferents aspectes de la vida de lescomunitats paleolítiques a partir d’un dibuix.

� Completar un text relacionat amb el paleolític.

� Identificar alguns estris utilitzats pels neolítics.

� Interpretar el significat de les pintures rupestres.

� Interpretar diferents aspectes de la vida de lescomunitats neolítiques a partir d’un dibuix.

� Completar un text relacionat amb el neolític.

� Interpretar diferents aspectes de la vida d’unacomunitat de l’edat del bronze.

� Elaborar una fitxa sobre l’edat dels metalls.

� Elaborar un dibuix sobre uns megàlits descrits.

� Realitzar una recerca a la xarxa.

� Reconèixer que no hi ha cap cultura superior auna altra, sinó que cada una respon a lesnecessitats de cada poble.

LA PREHISTÒRIA

140

GUIA


Co

nei

x l’o

rig

en d

e l’e

spèc

ie h

um

ana:

els

ho

mín

ids.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

pal

eolít

ic: l

’eco

no

mia

, la

soci

etat

,la

tec

no

log

ia i

l’art

.

Co

nei

x el

neo

lític

: l’e

con

om

ia, l

a so

ciet

at, l

are

volu

ció

tec

no

lòg

ica.

Co

nei

x l’e

dat

del

s m

etal

ls.

Inte

rpre

ta a

spec

tes

de

la v

ida

de

les

com

un

itat

s p

aleo

lítiq

ues

a p

arti

r d

’un

dib

uix

.

Co

mp

leta

un

tex

t re

laci

on

at a

mb

el

pal

eolít

ic.

Iden

tifi

ca a

lgu

ns

estr

is u

tilit

zats

pel

sn

eolít

ics.

Inte

rpre

ta e

l sig

nif

icat

de

les

pin

ture

sru

pes

tres

.

Inte

rpre

ta a

spec

tes

de

la v

ida

de

les

com

un

itat

s n

eolít

iqu

es a

par

tir

d’u

n d

ibu

ix.

Co

mp

leta

un

tex

t re

laci

on

at a

mb

el

neo

lític

.

Inte

rpre

ta d

ifer

ents

asp

ecte

s d

e la

vid

ad

’un

a co

mu

nit

at d

e l’e

dat

del

bro

nze

.

Elab

ora

un

a fi

txa

sob

re l’

edat

del

s m

etal

ls.

Elab

ora

un

dib

uix

so

bre

un

s m

egàl

its

des

crit

s.

Rea

litza

un

a re

cerc

a a

la x

arxa

.

Rec

on

eix

qu

e n

o h

i ha

cap

cu

ltu

ra s

up

erio

ra

un

a al

tra.

LA PREHISTÒRIA

141

GUIA

Via 2 10

Relaciona cada etapa de la prehistòria amb les seves característiques:

Pintures rupestres •Caçadors i recol·lectors •Agricultors i ramaders •

Poblats habitats per més d’una família •Sedentarisme: els humans vivien

sempre al mateix lloc •Nomadisme: els humans no tenien

un lloc fix de residència •Unitats familiars no gaire grans •

Es talaven boscos •

Completa el text amb les paraules següents:

Durant la llarga etapa de la , la entre elshumans va avançar poc, però va fer uns quants passos cabdals. Per una banda,quan es van formar les primeres comunitats va néixer el ; alprincipi devia ser molt senzill, suficient per a posar-se d’acord per a

en grup i celebrar per demanarprotecció als déus. D’altra banda, no se sap com, es va inventar la

, peça bàsica per a qualsevol mitjà de posterior, que va permetre la construcció de , que esperfeccionaven per fer-los més lleugers.

Relaciona amb fletxes cada concepte amb la definició correcta:3

2

1

roda rituals carros prehistòria comunicació transport caçar llenguatge

Protecció •

Diferenciació •

• Els homes primitius van començar a vestir-seper protegir-se del fred.

• Els homes primitius es van començar a vestirper protegir-se dels rajos del sol.

• El fet de vestir-se va suposar una manera dediferenciar els adults dels nens.

• El fet de vestir-se va ser la manera dediferenciar els caps poderosos de la restad’humans.

paleolític

neolític

LA PREHISTÒRIA

142

GUIA

Via 210

Escriu “A” o “B” al costat de cada afirmació segons correspongui:

Pertany al paleolític.

Pertany al neolític.

Representa el caràcter màgic de la religió dels habitants de la prehistòria.

És un exemple del culte als morts.

Busca en aquesta sopa de lletres les paraules definides:

� Sistema de vida dels humans delpaleolític, que no tenien un lloc deresidència fix.

� Sistema de vida dels humans delneolític, que vivien en un lloc fix.

� Conjunt humà de 15 a 20 individusamb vincles familiars.

� Figureta de dona grassa que simbolit-zava la fertilitat.

� Aliment sobrer obtingut gràcies a lamillora de les tècniques agrícoles.

� Pintura localitzada a les parets d’unacova.

� Monument fet amb grans blocs depedra.

� Últim metall que es va fer servir enl’edat dels metalls.

5

4

A B

S L J X I W K B L I A L

E L N M E G A L I T T T

D C K O F P N F S W R Y

E L C E M X M J V G B M

N A Q X O A K K R G O V

T N G C N L D N U O Y E

A N E E C C F A P O T N

R G F D M F E W E C B U

I G P E L P R X S Y L S

D U Z N I S R N T H N X

X K A T Z R O B R A F T

R M E X R L Q D E M C X

LA PREHISTÒRIA

143

GUIA

Via 3 10

Explica aquesta seqüència utilitzant els conceptes “protecció contra el fred”,

“diferències socials” i “significat màgic”:

Contesta raonadament les preguntes següents:

• Quins avantatges va suposar per als humans del paleolític la formació dels

clans?

• Quin paper va tenir la descoberta i el domini del foc en l’evolució dels grups

humans?

• Per què es considera que les pintures rupestres amb escenes de caça tenien un

significat ritual i màgic?

• Quina va ser una de les conseqüències més importants de la presència

d’excedents agrícoles?

2

1

LA PREHISTÒRIA

144

GUIA

Via 310

Consulta un atles i segueix els passos següents:

1. Situa en el mapa, de manera aproximada, els llocs prehistòrics següents:

Pintures rupestres

� cova del Tabac (Camarassa, Tarragona)

� cova del Cògul (Capellades, Anoia)

� abrics (Ulldecona, Tarragona)

� mas d’en Llort (Rojals, Tarragona)

2. Encercla de color blau els llocs corresponents al paleolític i de color vermell els

llocs corresponents al neolític.

3. Dissenya un símbol per representar les pintures rupestres i un altre per

representar els dòlmens. Dibuixa aquests símbols en la llegenda i al costat dels

llocs assenyalats:

3

Dòlmens

� cabana (Bescaran, Alt Urgell)

� pedra Gentil (Vallgorguina, VallèsOriental)

� cova d’en Daina (Santa Cristinad’Aro, Baix Empordà)

� mas Puig de Caneres (Darnius,Alt Empordà)

LA PREHISTÒRIA

145

GUIA


Elaboració d’un mapa conceptual sobre laprehistòriaActivitat individual

OBJECTIU:

– Saber organitzar un seguit de conceptes relacionatsamb una etapa històrica i establir-ne els vincles perti-nents.

Els mapes conceptuals són una eina força importantper a l’estudi d’una matèria com és la de coneixementdel medi social i cultural. Es tracta d’una tècnica quepermet relacionar conceptes en nivells. L’etapa de laprehistòria, que presenta uns conceptes molt concretsque es poden ubicar de manera esglaonada i concre-ta, permet treballar de manera entenedora i organit-zada els mapes conceptuals.

Proposeu als alumnes un seguit de conceptes quehauran d’estructurar seguint els períodes de la pre-història.

Els conceptes són aquests: prehistòria, neolític, coure,ferro, recol·lecció, ramaderia, sedentaris, poblats,paleolític, edat dels metalls, bronze, caça, agricultura,nòmades, megàlits, coves, ceràmica, comerç i pintu-res rupestres.

Ötzi, l’home que va sortir del gelActivitat individual

OBJECTIU:

– Conèixer com l’arqueologia i les ciències afins ensdonen informació sobre les condicions de vida de lespersones que vivien en temps passats.

Ötzi, l’home que va sortir del gel

L’estiu de 1991 va ser molt calorós als Alps. La glace-ra del pic de Similaun, a la frontera italoaustríaca, esva desfer i uns turistes alemanys hi van descobrir elcos d’un home...

L’estrella del museu

I tothom va pensar: “Té, aquell alpinista que es va per-dre anys enrere!”. I també: “I si fos un soldat deNapoleó?”. Però s’equivocaven. Feia cinc mil anys queaquell home era dins la glacera! I els historiadors vandir: “És el descobriment arqueològic més importantdes de Tutankamon!”. Ben aviat, l’home neolític deSimilaun es va fer popular amb el nom d’Ötzi, que vaprendre de la regió d’Ötztal, on havia estat trobat.

Avui, Ötzi és l’estrella del museu arqueològic de la ciu-

tat de Bozen o Bolzano, al Tirol italià, on el tenenexposat en una cambra frigorífica. També el podràsveure als aparadors de les botigues, en forma de xoco-latines i ninots.

El fugitiu

Ötzi, d’uns trenta-cinc anys, feia 1,60 m d’alçada,tenia els cabells i la barba foscos, i el cos tatuat ambsímbols màgics que el protegien contra les malalties,els accidents i l’enemic. Vestia un barret de pell d’ós,camisa i pantalons de pell de cabra i una capa d’her-ba trenada sobre les espatlles.

I calçava unes botes ben sofisticades, fetes amb pelld’ós i de cérvol i folrades per dins amb herba seca.

Anava equipat amb una destral de bronze, un punyalde sílex, una xarxa per a ocells i un gran arc de fustade tell a mig fabricar. A l’esquena carregava un bui-rac de pell de daina amb les fletxes. I també un sarróamb totes les coses necessàries per a sobreviure, comara un pot d’escorça de bedoll per transportar les bra-ses de l’últim foc i fruits d’aranyoner, que són moltnutritius i indiquen que Ötzi va morir a la tardor.

I com va morir Ötzi? Sembla que era un muntanyerexpert. Així, doncs, per què es va enfilar fins a 3.200 m,amb el risc que el sorprengués una tempesta de tar-dor? Unes radiografies fetes l’any 2001 van revelarque tenia una punta de fletxa clavada a l’espatlla dre-ta. Ötzi, malferit i dessagnant-se, va fugir de l’enemicfins a caure mort, empunyant ben fort la destral. Des-prés, la glacera el va engolir.

Ara, fes aquestes activitats:

– Busca la serralada dels Alps en un atles o en unmapa i enumera els estats que travessa.

– Explica per què se’l coneix amb el nom d’Ötzi.

– Fes una descripció física d’Ötzi.

– Comenta en quines condicions (quant al menjar, laroba, la protecció enfront de la pluja i la neu...)havia de sobreviure Ötzi.

– Digues quan i de quina manera va morir Ötzi.

...els primers humans

La lectura d’aquests quatre textos breus sobre aspectesde la vida quotidiana dels primers humans i l’observa-ció de les fotografies a les quals fan referència els nom-bres que hi ha intercalats en el text han de facilitar elconeixement de les diferències entre els dos grans perí-odes de la prehistòria: el paleolític i el neolític.

EN TEMPS DE...

HISTÒRIES


LA PREHISTÒRIA

146

GUIA


Demaneu als alumnes que facin una lectura críticadels textos perquè puguin comprendre el salt qualita-tiu que va tenir lloc amb l’aparició de l’agricultura i laramaderia.

Com a activitat complementària, els podeu proposarque busquin informació sobre societats primitivesactuals.

...d’uns caçadors paleolítics

En aquests relats se’ns explica com caçava i què men-java l’home primitiu. Demaneu als alumnes que facinuna llista d’aliments propis de l’època prehistòrica.



VIDA...


Activitat interactivaUn canvi fonamental

(del paleolític al neolític)

Línia del temps

LA PREHISTÒRIA

147

GUIA

10SNOICULOS

PÀGINA

• Quines característiques distingeixen l’ésser humà de laresta dels éssers vius?

Per damunt de totes destaquen la capacitat de raonar i lautilització d’eines per aconseguir un propòsit. També espot fer referència a aspectes físics (marxa bípeda,capacitat prènsil de la mà...).

• Com s’ho feien els éssers humans quan no existienbotigues per comprar productes de primera necessitat?

Les aconseguien directament de l’entorn mitjançant lacaça, la pesca o la recol·lecció primer i mitjançant eldesenvolupament de l’agricultura i la ramaderia després.

• De quina manera es desplaçaven els humans abans dedomesticar els animals i descobrir la roda?

A peu.

• Creus que era millor la vida dels humans primitius o lanostra? Quines coses els devien preocupar que nosaltreshem resolt? Quines coses ens preocupen a nosaltres queells desconeixien?

Resposta oberta.

PÀGINA

• Quins avantatges va suposar caminar sense fer servir elsbraços?

Els va permetre manipular i fabricar eines.

• Quin d’aquests dos cranis et sembla que correspon a unindividu més evolucionat? Què t’ho fa pensar?

El de l’esquerra, pel volum de la capacitat cranial.

PÀGINA

• Per què ser omnívor és un avantatge?

Ser omnívor significa tenir un ventall més ampli depossibilitats per alimentar-se, d’aquesta manera no esdepèn d’un sol tipus d’aliment.

• Creus que ser nòmada també ho és? Per què?

Per als humans del paleolític, ser nòmada també era unavantatge, ja que d’aquesta manera tenien aliments a laseva disposició. Si es quedaven en un lloc i no es movien,podia passar que els aliments s’esgotessin i aleshores nopodien sobreviure.

PÀGINA

• Per què els humans prehistòrics els feien por els fenòmensatmosfèrics i a nosaltres no?

Perquè creien que eren fenòmens màgics dels quals homhavia de protegir-se. A més, solien interpretar-los com unsigne negatiu, és a dir, pensaven que dificultarienqualsevol activitat que decidissin fer. En canvi, nosaltressabem que són uns fenòmens naturals previsibles queamb unes mínimes normes de seguretat (en el cas delllamp) no representen cap mena de perill.

• Per què la mort sí que ens en fa tant a ells com anosaltres?

Resposta oberta.

PÀGINA

• Per què aprendre a fer foc i dominar-lo va ser unarevolució?

Perquè va provocar canvis molt importants en la vida delshumans: va permetre tenir unes llars més estables iconfortables, més protecció, coure els aliments, fabricararmes més duradores i, sobretot, comunicar-se entre elshumans.

PÀGINA

• Quina importància té la domesticació dels animals?

Suposa poder disposar d’aliments d’una maneracontinuada, sense haver de dependre de la caça.

PÀGINA

• Per què van sorgir els artesans?

Perquè l’agricultura i la ramaderia produïen uns excedentsque s’havien de guardar i, per tant, calia fabricarrecipients. Aleshores, els més destres (els artesans) es vanencarregar de fabricar-los.

PÀGINA

• Per què durant el paleolític no calien aquests recipients?

Perquè les activitats predominants, la caça i la recol·lecció,no produïen excedents i, per tant, no calia guardar-los.

• Quins elements d’aquest text evidencien que aquestspersonatges eren paleolítics?

La descripció de les dues activitats que caracteritzen elpaleolític, la caça i la recol·lecció, i la divisió de la feina persexes: els homes es dedicaven a la caça i les dones, a larecol·lecció.La presència d’unes creences animistes basades en elselements de la naturalesa (animals, Sol) i en la protecciód’un esperit perquè els afavoreixi la caçaSón nòmades. Viuen en coves i fan enterraments rituals.

• Quina seria la seva vida si fossin neolítics?

La vida al neolític seria diferent: serien pagesos, ramaders,fabricarien ceràmica, viurien en poblats i la seva religió esbasaria en el culte a la mare Terra perquè afavorís lesbones collites.

110VIDA...

107

106

105

104

103

102

101

100


LA PREHISTÒRIA

148

GUIA

10 S O L U C I O N S

a.

b.

b.

b.

� Hàbitat: Viuen en coves i balmes a la intempèrie. Ambel foc que obtenen fregant dos bastons o fent percutirpedres fogueres.

� Alimentació: S’alimenten dels animals que cacen i dela recol·lecció de fruits, plantes, arrels, cargols i, si sónpropers a un riu o al mar, de la pesca.

� Tecnologia: Les eines són de fusta, de pedra més omenys polida i d’os.

� Art: Era un art rupestre. Pintaven escenes de caça ianimals a les coves. Tenia un caràcter màgic, ja quecreien que si representaven l’escena o l’animal tindriensort en la caça.

Durant el període de la prehistòria que anomenempaleolític, la caça era la font d’aliment principal, ja que,tot i que també practicaven la recol·lecció i la pesca,aquestes no eren tan segures com l’anterior. Els homeseren els caçadors, mentre que les dones recollienplantes, arrels i fruits silvestres.

D’esquerre a dreta: Arpó. S’usava per a la pesca.

Destral. S’utilitzava per tallar la pell i la carn i trencar elsossos dels animals.

Punta de fletxa. Servia per a la caça.

• Rupestres.• Els habitants del paleolític.

• A l’interior de les coves o en abrics a recer de laintempèrie.

• Animals i escenes de caça.

• Màgica. Es pintaven per tal d’afavorir la caça i així poderobtenir aliments.

� Hàbitat: Vivien en cabanes, que s’agrupen en poblats.

� Alimentació: S’alimentaven dels productes queobtenien de l’agricultura i la ramaderia. Tambépracticaven la caça.

� Tecnologia: Les eines continuaven sent de pedra,estaven més treballades i s’adaptaven a la feina per ales quals estaven destinades (caça, agricultura...).Fabricaven ceràmica i van aparèixer els primers forns deceràmica, torns i petites moles per moldre el gra.

Durant el període de la prehistòria que coneixem com aneolític, els humans domestiquen alguns animals iaprenen a conrear certes plantes. Això, però, no vasignificar la fi immediata de la caça i la pesca, ja que lescollites depenien molt del temps i encara havien deperfeccionar molt les tècniques agrícoles.


El menhir és una pedra clavada verticalment a terra.Està relacionat amb el culte als morts.


El dolmen és format per dues grans lloses de pedraclavades verticalment a terra i que són cobertes per unaaltra llosa horitzontal. Està relacionat amb el culte alsmorts i representa una mena de tomba.


Ceràmica, teixit, orfebreria, cistelleria.




Raona

Resposta oberta.

Resol

Resposta oberta.

105EIX TRANSVERSAL

104103PROCEDIMENT


4

3

2

1

97QUÈ EN SAPS?


� Època històrica: Edat dels metalls (prehistòria)

� Activitats econòmiques: Divisió del treball, agricultors, ramaders, ferrer,comerciant, ceramista...

� Diferències socials: Existia una organització social derivada de les activitatseconòmiques, els agricultors i els ramaders, els comerciants i els artesans. Peròles diferències més notables apareixien quan el poblat estava en perill o s’haviade dur a terme una obra col·lectiva, ja que aleshores s’escollia un cap d’entre elsmés poderosos o els més rics.

� Descripció del poblat: Resposta oberta.

Dades d’interès. El seu avi va arribar de lluny, coneixia els secrets del bronze i va ser

acceptat pel clan.

• De què treballa? De metal·lúrgic.

• Per què és més ric? Resposta model: Perquè disposa d’eines que

pot vendre, cosa que li permet enriquir-se amb altres productes.

• Per què creus que s’ha convertit en el cap? Resposta model: Perquè

és ric i domina el secret de la fabricació d’armes

Una època històrica

El cap del clan

LA PREHISTÒRIA

149

GUIA

10SNOICULOS

Han de subratllar les frases següents:

� Es distribuïen les feines: uns es dedicaven a l’obtenciód’aliments; d’altres, a l’artesania, i d’altres, al comerç,que era possible gràcies als excedents agrícoles.

� Les seves eines eren d’os, pedra i fusta.

� Practicaven l’agricultura i la ramaderia.

� Vivien instal·lats en un poblat.

• Al paleolític.

Paleolític:

Pintures rupestres.

Caçadors i recol·lectors.

Nomadisme: els humans no tenien un lloc fix deresidència.

Unitats familiars no gaire grans.

Neolític:

Agricultors i ramaders.

Poblats habitats per més d’una família.

Sedentarisme: els humans vivien sempre al mateix lloc.

Es talaven boscos.

Durant la llarga etapa de la prehistòria, la comunicacióentre els humans va avançar poc, però va fer uns quantspassos cabdals. Per una banda, quan es van formar lesprimeres comunitats va néixer el llenguatge; al principidevia ser molt senzill, suficient per a posar-se d’acord pera caçar en grup i celebrar rituals per demanar proteccióals déus. D’altra banda, no se sap com, es va inventar laroda, peça bàsica per a qualsevol mitjà de transportposterior, que va permetre la construcció de carros, quees perfeccionaven per fer-los més lleugers

Protecció � Els homes primitius van començar a vestir-seper protegir-se del fred.

Diferenciació � El fet de vestir-se va ser la manera dediferenciar els caps poderosos de la restadels humans.

A. Pertany al paleolític.B. Pertany al neolític.

A. Representa el caràcter màgic de la religió dels habitantsde la prehistòria.

B. És un exemple del culte als morts.

Resposta model:

Els humans, a la prehistòria, aprofitaven la pell delsanimals com a protecció contra el fred. La pell d’algunsanimals, i algunes parts com les banyes, marcavendiferències socials i fins i tot podien tenir un significatmàgic.

• El fet de viure en clans, uns grups més o menysnombrosos, va suposar per als humans del paleolíticpoder establir una divisió de feines. Mentre uns,generalment els homes, es dedicaven a la caça, lesdones recol·lectaven, i d’aquesta manera asseguravenl’alimentació del grup. D’altra banda, podien donar unacontinuïtat al grup, ja que podien tenia més cura delsinfants.

• El foc, a banda de tenir una funció de protecció(escalfava i il·luminava la cova o el campament iallunyava els animals ferotges) i de facilitar la cocció delsaliments i la fabricació de les eines de fusta, va suposarun gran avenç per al desenvolupament social dels grupshumans: al voltant del foc aquests es reunien i escomunicaven. Es pot dir que al voltant del foc vanaparèixer els primers llenguatges.

• Els paleolítics creien que pintant aquestes escenestindrien una bona cacera.

• L’aparició de la ceràmica. La necessitat d’haver deguardar els excedents alimentaris va provocar quecerquessin solucions, com els recipients de fang, queposteriorment van anar evolucionant.


VIA 3

VIA 2

106QUÈ HAS APRÈS?

es divideix en dos grans períodes

Economia: Depredadora:

caça i recol·lecció

Hàbitat: Coves i balmes

Tecnologia: Eines de

pedra, fusta i os

Economia: Productora:

agricultura i ramaderia

Hàbitat: Poblats

Tecnologia: Eines de

pedra, fusta i os més

evolucionades. Ceràmica.

PALEOLÍTIC NEOLÍTIC

LA PREHISTÒRIA

S L J X I W K B L I A L

E L N M E G A L I T T T

D C K O F P N F S W R Y

E L C E M X M J V G B M

N A Q X O A K K R G O V

T N G C N L D N U O Y E

A N E E C C F A P O T N

R G F D M F E W E C B U

I G P E L P R X S Y L S

D U Z N I S R N T H N X

X K A T Z R O B R A F T

R M E X R L Q D E M C X

151L’EDAT ANTIGA 11

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• El naixement dels grans imperis.

• Els preibers, habitants autòctons.

• L’arribada dels fenicis i els grecs a la Península.

• La civilització ibèrica.

• Els cartaginesos i els romans.

• El darrer gran imperi: Roma.

PROCEDIMENTS

• Compleció d’un esquema sobre la societat del’edat antiga.

• Ubicació dels principals pobles que van habitar laPenínsula Ibèrica.

• Compleció d’un text relacionat amb la civilitzacióibèrica.

• Traçat en un mapa dels enfrontaments entrecartaginesos i romans.

• Confecció d’un mapa referent a les tres provínciesromanes.

• Identificació de les peces de vestir d’unspersonatges romans.

• Identificació d’algunes de les principals obresurbanístiques dels romans.

• Utilització de les xifres romanes.


Educació cívica:

• Conscienciació de l’atemptat contra els dretshumans que suposa qualsevol forma d’explotació.

• Voluntat de lluitar contra qualsevol formad’esclavatge.



� Conèixer el naixement dels grans imperis.

� Conèixer els preibers, habitants autòctons.

� Conèixer l’arribada dels fenicis i els grecs a laPenínsula.

� Conèixer la civilització ibèrica.

� Conèixer els cartaginesos i els romans.

� Conèixer el darrer gran imperi: Roma.

� Completar un esquema sobre la societat del’edat antiga.

� Ubicar en el seu lloc d’origen els principalspobles que van habitar la Península Ibèrica.

� Completar un text relacionat amb la civilitzacióibèrica.

� Interpretar el caràcter ibèric d’alguns objectesdonats.

� Traçar en un mapa els enfrontaments entrecartaginesos i romans.

� Elaborar un mapa referent a les tres provínciesromanes.

� Identificar peces de vestir dels romans a partirde la seva definició.

� Identificar algunes de les principals obresurbanístiques dels romans.

� Utilitzar les xifres romanes.

� Prendre consciència de l’atemptat contra elsdrets humans que suposa qualsevol formad’explotació.

� Mostrar una actitud de lluita contra qualsevolforma d’esclavatge.

L’EDAT ANTIGA

152

GUIA


Co

nei

x el

nai

xem

ent

del

s g

ran

s im

per

is.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

s p

reib

ers,

hab

itan

ts a

utò

cto

ns.

Co

nei

x l’a

rrib

ada

del

s fe

nic

is i

els

gre

cs a

laPe

nín

sula

.

Co

nei

x la

civ

ilitz

ació

ibèr

ica.

Co

nei

x el

s ca

rtag

ines

os

i els

ro

man

s.

Co

nei

x el

dar

rer

gra

n im

per

i: R

om

a.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

la s

oci

etat

de

l’ed

at a

nti

ga.

Ub

ica

en e

l seu

llo

c d

’ori

gen

els

pri

nci

pal

sp

ob

les

qu

e va

n h

abit

ar la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Co

mp

leta

un

tex

t re

laci

on

at a

mb

laci

vilit

zaci

ó ib

èric

a.

Inte

rpre

ta e

l car

àcte

r ib

èric

d’a

lgu

ns

ob

ject

es d

on

ats.

Traç

a en

un

map

a el

s en

fro

nta

men

ts e

ntr

eca

rtag

ines

os

i ro

man

s.

Elab

ora

un

map

a re

fere

nt

a le

s tr

esp

roví

nci

es r

om

anes

.

Iden

tifi

ca p

eces

de

vest

ir d

els

rom

ans

ap

arti

r d

e la

sev

a d

efin

ició

.

Iden

tifi

ca a

lgu

nes

de

les

pri

nci

pal

s o

bre

su

rban

ísti

qu

es d

els

rom

ans.

Uti

litza

les

xifr

es r

om

anes

.

És c

on

scie

nt

de

l’ate

mp

tat

con

tra

els

dre

tsh

um

ans

de

qu

alse

vol f

orm

a d

’exp

lota

ció

.

Mo

stra

un

a ac

titu

d d

e llu

ita

con

tra

qu

alse

vol f

orm

a d

’esc

lava

tge.

L’EDAT ANTIGA

153

GUIA

Via 2 11

Troba els errors que hi ha en les frases següents i escriu-les correctament:

� Als grans imperis com Egipte i Mesopotàmia el poder el compartien el rei il’exèrcit.

� La principal activitat econòmica d’Egipte i Mesopotàmia va ser el comerç.

Escriu una F (fenicis) o una G (grecs) al davant de cada frase segons faci

referència a una característica dels fenicis o dels grecs quan van aparèixer a les

costes catalanes:

S’estableixen al sud de Catalunya, on funden ports comercials.

Funden les colònies de Roses i Empúries.

Destaquen en l’artesania del vidre.

Introdueixen productes com la ceràmica, el vi i l’oli perfumat.

Introdueixen el conreu de la vinya i l’olivera.

Observa aquest dibuix d’una ciutat grega antiga i llegeix:

Escriu en el dibuix el nom de les construccions marcades en negreta en el text.

3

2

1

Acròpolis. És el conjunt de temples dedi-cats als déus protectors de la ciutat. Acos-tumava a construir-se en un lloc alt oaïllat.Àgora. És la plaça central, on es concer-taven negocis i es feien reunions políti-ques.Muralles. Envoltaven la ciutat per defen-sar-la de possibles atacs.Port. Era un dels llocs més importants,amb molt moviment de vaixells i moltsestabliments de mercaders i una gran es-cullera per a protegir-lo dels cops de mar.

L’EDAT ANTIGA

154

GUIA

Via 211

Troba el camí que haurà de seguir l’iber per arribar al poblat amb tots

els elements necessaris per a construir-se la casa:

Ara, contesta:

• Amb quins materials construïen les cases els ibers?

• I els grecs, feien servir els mateixos materials?

• Quina diferència observes entre les dues maneres de construir?

Llegeix:

Marca la resposta correcta:

• Amb quina època relaciones aquest text?

Edat antiga.

Edat mitjana.

• Quina és la causa dels canvis a què s’han d’acostumar les societats ibèriques?

La decisió de modernitzar-se.

La invasió d’un poble més poderós: els romans.

• Com anomenem el procés d’adaptació a aquests nous costums?

Modernització.

Romanització.

Les societats ibèriques van haver de modificar un seguit de costums: a més de pagar im-postos als nouvinguts, que s’havien apoderat del país, van haver d’aprendre el llatí i arespectar unes lleis que no havien decidit ells. Això sí: van veure com el territori s’om-plia de vies ben construïdes i les ciutats creixien i s’hi alçaven edificis on podien anar adivertir-se, com ara termes, amfiteatres, estadis, etc.

5

4

L’EDAT ANTIGA

155

GUIA

Via 3 11

Observa la fotografia i llegeix el text següent. Després, contesta:

• Creus que avui dedicaríem una estàtua a un escriba? Per què?

Investiga el nom actual d’aquestes ciutats romanes i situa-les en aquest mapa de

Catalunya:

2

1

La imatge que veus correspon a un escriba egipci de lacort dels faraons. El fet que li dediquessin una estàtua de-mostra la importància que tenia. Els escribes, com indi-ca el seu nom, eren els funcionaris encarregats d’escriureles lleis, els edictes i els comptes i de registrar tots els pen-saments que tingués el faraó, com també de traduir elsmissatges dels ambaixadors estrangers, etc. Eren unspersonatges admirats per tothom.

Baetulo, Arraona, Rhodae, Ausa, Iesso, Ilerda, Tarraco, Dertosa, Gerunda, Egara,Aqua Voconiae, Barcino i Blanae

L’EDAT ANTIGA

156

GUIA

Via 311

Observa aquest dibuix:

Marca amb una creu les respostes correctes:

• Com es desplaçaven les persones riques en l’edat antiga?

A peu A cavall Amb llitera Amb carros lents

Amb carros lleugers (quadrigues)

• Com es desplaçaven les persones pobres?

A peu A cavall Amb llitera Amb carros lents

Amb carros lleugers (quadrigues)

• Qui eren els mil·liaris?

Els cavalls que havien fet mil viatges.

Les columnes de pedra que indicaven les distàncies.

Les columnes que indicaven la velocitat màxima permesa.

• Com es desplaçaven per mar?

Amb velers Amb barcasses de rems

Amb galeres, vaixells de rems i veles

• Per a què servien aquests vaixells?

Per al transport de mercaderies. Eren naus de combat.

Per a les travessies transoceàniques.

Ara, reflexiona:

• Quin paper va tenir el desenvolupament dels mitjans de transport en l’expansió

de l’Imperi romà?

3

Nom de la població ibera Nom del territori o comarcaque ocupaven

laietansBarcelonès, Maresme, Baix Llo-bregat, Vallès Occidental iVallès Oriental

ausetans Osona

lacetans Bages

ilercavons Montsià, Baix Ebre, Terra Alta,Ribera d’Ebre i Priorat

olositans Garrotxa

indigets Alt Empordà i Baix Empordà

airenosins Vall d’Aran

ilergets Segrià, Noguera i Pla d’Urgell

bargusins Berguedà

cossetansTarragonès, Baix Camp, AltCamp, Baix Penedès i AltPenedès

L’EDAT ANTIGA

157

GUIA


Visita a un poblat iberActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Conèixer i observar de prop les restes i l’hàbitat delsantics humans pobladors del nostre país.

Prepareu una sortida a les ruïnes d’Empúries.

Demaneu que us facin una visita guiada i completeuel treball amb una representació de com vivien elsibers i dels intercanvis que feien abans que no existísla moneda.

Informació:Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries17130 L’EscalaTel.: 972 770 208Fax: 972 774 260

Una novel·la històrica: Viatge al país delslacetsActivitat individual

OBJECTIU:

– Gaudir i fomentar el gust per la lectura; esbrinar i des-triar els elements reals o històrics que configuren elrelat i els elements fantasiosos o creatius sorgits de laimaginació de l’autor.

Proposeu la lectura de llibre Viatge al país dels lacets,d’editorial La Galera, i, conjuntament amb l’àrea dellenguatge, prepareu un treball de comprensió deltext.

Els assentaments ibers a CatalunyaActivitat individual

OBJECTIU:

– Reconèixer el nom dels antics pobladors ibers i loca-litzar-los en el mapa.

Doneu als alumnes un mapa amb la divisió comarcalde Catalunya (en trobareu un a la secció de Carto-grafia del final d’aquesta guia didàctica) i feu-los pin-tar i escriure la ubicació dels principals assentamentsibers al Principat a partir de la informació que contéaquesta graella.

També podeu procedir a l’inrevés: faciliteu un mapacomarcal de Catalunya que contingui la ubicació delsprincipals assentaments ibers, i demaneu als vostresalumnes que omplin una graella com la de dalt (enaquest cas, només hauria de contenir la columna del’esquerra).

Les vies romanesActivitat individual

OBJECTIU:

– Localitzar i estudiar el recorregut d’una via romana: lavia Augusta.

“Una calçada romana” (pàgina 121 del llibred’informació).

Demaneu als alumnes que expliquin com els semblaque es construïen les vies romanes.

Podeu plantejar-los preguntes del tipus:

• Calia gaire gent?

• Qui devien ser els treballadors?

Doneu fotocopiat un mapa de la Península o d’Euro-pa als alumnes (en trobareu a la secció de Cartogra-fia del final d’aquesta guia didàctica) i feu-los resse-guir el recorregut de la via Augusta, que anava deRoma a Cadis. Demaneu-los també que hi situïn lespoblacions importants (amb la toponímia romana il’actual).

�


L’EDAT ANTIGA

158

GUIA


Comentem una fotografia: Les resteshistòriquesActivitat individual

OBJECTIU:

– Descriure, interpretar i saber valorar la importància deles restes històriques que s’han conservat fins als nos-tres dies.

“Les ruïnes d’Empúries” (pàgina 119 del llibred’informació).

Comenteu que les ruïnes d’Empúries mostren el pas-sat de la civilització grega i del món romà. Demaneu-los que descriguin el que es veu en la fotografia i queexpliquin com s’imaginen que s’ho feia la gent peradquirir objectes i béns abans que existissin les mone-des. Finalment, proposeu-los que redactin la seva opi-nió sobre la importància que té la conservació, la res-tauració i la protecció de les restes històriques.

Elaboració d’un eix cronològic: l’expansióromanaActivitat individual

OBJECTIU:

– Situar correctament en un eix cronològic fets històricsrelacionats amb el procés de romanització.

Faciliteu als alumnes les dades següents i demaneu-los que elaborin un eix cronològic:

VII aC: els fenicis arriben a la Península.

575 aC: els grecs s’estableixen a Empúries.

218 aC: els romans desembarquen a Empúries (sego-na guerra Púnica).

206 aC: Indíbil (rei dels ibers ilergets) mor.

27 aC: l’emperador romà Cèsar August divideix entres províncies els territoris conquerits de la PenínsulaIbèrica (Lusitània, Bètica i Tarraconense).

313 dC: l’emperador Constantí declara el cristianismereligió oficial de l’Imperi romà.

395 dC: l’Imperi romà és dividit en dos: l’Imperi romàd’Occident (Roma) i l’Imperi romà d’Orient (Bizanci).

476 dC: cau l’Imperi romà.

Indíbil contra RomaActivitat individual

OBJECTIU:

– Obtenir informació sobre el cabdill ilerget que es vaoposar als romans quan aquests van iniciar l’expansiópel territori de la Península Ibèrica.

Indíbil contra Roma

La història és plena de pobles poderosos que s’impo-sen per la força en territoris d’altra gent. Sempretopen, però, amb homes i dones disposats a lluitar perla seva llibertat.

El rei de Lleida...

Vet aquí Iltirta, la capital dels ibers ilergets. Amb eltemps, Iltirta arribarà a convertir-se en la ciutat de Llei-da, però en el moment en què comença aquesta his-tòria, al final del segle III aC, és tan sols un poblet decases de fang, emmurallat i enfilat al turó on avui s’al-ça la Seu Vella.

Allà dalt hi té el casal Indíbil, el reietó dels ilergets.Governa una tribu de pastors i agricultors pacífics.Però la terra és aspra i poc generosa i, quan s’escau,aquests camperols es lloguen com a ferotges guerrersa qui els necessiti.

Tres-cents ilergets s’han allistat a l’exèrcit que Anníbal,general de Cartago, dirigeix contra Roma a través dela Península i dels Alps. Roma i Cartago lluiten a mortpel control de la Mediterrània. I Indíbil ha pactat ambels cartaginesos perquè no té altre remei. No hi valenbromes, amb ells; són massa poderosos i ja han des-truït la ciutat de Sagunt, que era aliada de Roma.

... contra la reina del món

Anníbal és derrotat. Batalla rere batalla, Roma triom-fa. I Indíbil, que lluitava amb els cartaginesos, és fetpresoner. Els romans el perdonen. A partir d’ara llui-tarà al seu costat.

Però els romans no són uns bons aliats. Quan la guer -ra s’acaba, imposen la seva llei als ibers. I aleshoresIndíbil es revolta. Som a l’any 206 aC. Amb el seu ger-mà Mandoni, acabdilla un exèrcit de milers d’homes.Hi ha ibers ilergets, ausetans, lacetans, gent de totesles tribus. Tit Livi, l’historiador romà, ens relata la batalla:

“El combat de la infanteria comença malament per alsromans, sobretot davant dels ilergets. Es manté,durant un temps, una lluita ferotge. El rei Indíbil, feriti mig mort, continua resistint, però al final cau, clavata terra per una llança. Els que l’envolten són abatutspels dards i comença la fugida a la desbandada.”

HISTÒRIES

�

PROCEDIMENTS

L’EDAT ANTIGA

159

GUIA


Mandoni i altres reietons són capturats i crucificats.Comença la dominació romana de la Península.”


• Quin territori de la Catalunya actual ocupaven elsilergets?

• Quines eren les principals activitats econòmiquesd’aquest poble?

• Per què es llogaven com a guerrers?

• A quin exèrcit s’allisten? Quin és el cap d’aquestexèrcit?

• Per què es revolta Indíbil contra els romans?

...els romans

La lectura d’aquests textos breus ha de servir perincidir en alguns dels aspectes de la vida quotidianadels romans que tenen un lligam amb tretscaracterístics de la nostra cultura, com les cases (lamasia té un precedent en les vil·les romanes),l’alimentació (la dieta mediterrània) o les vies decomunicació (algunes de les grans autopistes actualsressegueixen antigues vies romanes, és el cas del’AP7 que segueix el traçat de l’antiga Via AugustaRomana).

...d’un gladiador

Completeu la lectura amb la projecció de la pel·lículaEspartaco o Gladiator. Després, comenteu-la i feu quecada alumne/a completi una fitxa com aquesta:



VIDA...

EN TEMPS DE...

Títol de la pel·lícula:

Nom del director:

Any de producció:

Edat històrica dels fets descrits:

Resum de l’argument:


Activitat interactiva

Tots els camins porten aRoma (espais de

les ciutats romanes)

Línia del temps


Sala de projeccionsEmpúries, l’empremta

de l’antiguitat

L’EDAT ANTIGA

160

GUIA


PÀGINA

• Has vist mai una pel·lícula de romans? En recordes el títol?Què hi passava?

Resposta oberta.

• Coneixes cap esport actual que recordi una lluita degladiadors? Quin?

Resposta oberta.

• Amb quina civilització relaciones les piràmides? Què ensaps?

La civilització egípcia. Resposta oberta.

• Què vol dir que “l’escriptura ha estat un dels gransavenços de la humanitat”? Hi estàs d’acord?

Resposta oberta.

PÀGINA

• Quins avantatges tenen els metalls respecte a altresmaterials com la pedra o l’argila?

La duresa, que feia les eines més duradores i permetiadesenvolupar les feines d’una manera més eficient.

PÀGINA

• Per què els grecs van establir les seves colònies prop de lacosta?

Perquè d’aquesta manera podien establir relacions ambaltres ports grecs, amb els quals intercanviaven productes.

PÀGINA

• Creus que l’escultura ibera és més evolucionada que laprehistòrica? En quins elements s’observa?

Resposta model: Sí, perquè van rebre influències d’altrescivilitzacions com la grega i la fenícia. Els principalselements que corroboren aquesta afirmació són: eldesenvolupament de l’urbanisme, la presència d’unsistema d’escriptura propi, la perfecció del treball deminerals com el ferro i l’or i l’encunyació de moneda.

PÀGINA

• Podries explicar quin episodi de la història apareix enaquesta escena? Quins elements et permeten identificar-lo?

L’expedició d’Anníbal amb els elefants, que després detravessar els Pirineus i els Alps va arribar a Itàlia, onderrotà successivament els romans. Els elefants.

PÀGINA

• Quin altre poble havia fundat la cuitat d’Empúries?

Els grecs.

• Quin és el nom actual de la ciutat de Barcino?

Barcelona.

• Quina ciutat era la capital de la Bètica?

Hispalis

• Què era el Colosseu? Quines activitats es feien en aquestrecinte? Qui eren els gladiadors? Creus que tenien unavida fàcil?

El Colosseu era un amfiteatre.

S’hi feien lluites de gladiadors, però també altresactivitats: com lluites entre persones i feres, lluites ambcarros i, fins i tot, lluites navals.

Els gladiadors eren esclaus o condemnats per la justíciaque havien de combatre entre ells per poder sobreviure.Ho feien davant dels ciutadans romans que acudien alsamfiteatres per divertir-se.

Resposta oberta.

c.

a.

c.

a.

a.

De dalt a baix: rei, funcionaris de la cort, exèrcit, artesans imercaders, camperols i ramaders i esclaus.

En la línia de la Península Ibèrica: ibers

En la línia d’Itàlia: romans

En la línia de Grècia: grecs

En la línia de Fenícia: fenicis

En la línia de Cartago: cartaginesos

La cultura ibèrica neix de la barreja entre les tradicions depobles que vivien a l’est de la Península Ibèrica i elsconeixements introduïts per pobles vinguts de l’est: elsfenicis i els grecs. Aquests no van conquerir mai elterritori, però van aportar-hi productes nous, com elvidre, nous tipus de ceràmica i, sobretot, l’escriptura.Com que eren molt bons guerrers, alguns ibers van ferde soldats en les guerres dels grecs, els fenicis i elsromans.

A. L’escultura representa una dona molt guarnida.

B. La peça del mig sembla feta de bronze.

C. La ceràmica és feta amb el torn i està molt pintada.


5

4

3

2

1

107QUÈ EN SAPS?


120VIDA...

119

117

116

115

114

112


L’EDAT ANTIGA

161

GUIA

11SNOICULOS

Les creus indiquen els enfrontaments entre cartaginesosi romans.

De dalt a baix: Tarraconense, Lusitània, Bètica.

De dreta a esquerra i de dalt a baix: Túnica, mantell,toga, estola i sandàlies.

De dalt a baix: Amfiteatre, termes, arc del triomf, teatre,aqüeducte, fòrum, circ, muralles.

Amfiteatre: celebració d’espectacles diversos, com lluitesde gladiadors.

Termes: establiment on els romans anaven a prendre elsbanys.

Arc del triomf: construcció commemorativa de les gestesmilitars d’algun emperador.

Teatre: recinte on es representaven obres de teatre.

Aqüeducte: conducció que servia per transportar aigua ala ciutat.

Fòrum: centre de la ciutat, on solia haver-hi el templeprincipal.

Circ: espai on se celebraven curses de carros tirats percavalls.

Muralles: tenien una funció defensiva.

D’esquerra a dreta: Aqüeducte, amfiteatre, termes i arcdel triomf.

IIII: 4

MDXCVIII: 1598

MDXCIX: 1599

IIII: 4

Abans de llegir la informació de la pàgina següent,la resposta lògica seria aquesta:

3 = III

17 = XVII

99 = LXXXXVIIII

348 = CCCXXXXVIII

659 = DCLVIIII

1.324 = MCCCXXIIII

5.471 = VMCCCCLXXI

IV = V (5) – I (1) = 4

XL = L (50) – X (10) = 40

CM = M (1.000) – C (100) = 900

IX = X (10) – I (1) = 9

99 = XCIX

348 = CCCXLVIII

659 = DCLIX

1.324 = MCCCXXIV

5.471 = VMCDLXXI

Entre parèntesis, els nombres romans mal escrits:

MCMLXXVI = 1976

XCIX = 99

MMVIII = 2008

MMMMDCCXLI = 4741

XIX = 19

(IL = 49)

XLIX = 49

CDXIII = 413

(DID = 999)

Resposta oberta.

Raona

Resposta oberta.

Resol

Resposta oberta.

115EIX TRANSVERSAL

E

D

C

BA

114113PROCEDIMENT

X

X

X

X

X

L’EDAT ANTIGA

162

GUIA


� El lloc on els romans prenien els banys eren les termes;els amfiteatres servien per celebrar-hi espectaclesdiversos, com les lluites de gladiadors.

� Les construccions que permetien fer arribar aigua a lesciutats eren els aqüeductes; els arcs de triomf servienper commemorar les gestes d’algun emperador.

� La ciutat romana més important de la Península eraTarraco.

� La via romana més important era la Via Augusta.

Fenícia � Eren comerciants i van fundar ports perintercanviar els seus productes (vi, vidre, etc.) ambels ibers.

Grec � Eren un poble de mercaders que van expandir-se ivan fundar colònies com Empúries.

Cartaginès � Volien dominar tots els ports i les colòniesde la Mediterrània, però van topar amb elsromans, que també ho volien.

Ibera � Van ser una civilització de la Península creadagràcies als contactes amb els fenicis i els grecs.

Romana � Van conquerir la Mediterrània gràcies a unexèrcit molt potent i van imposar-hi les sevesformes de vida.

� Als grans imperis com Egipte i Mesopotàmia el poderera exercit de manera absoluta pel rei.

� La principal activitat econòmica d’Egipte i Mesopotàmiava ser l’agricultura.

De dalt a baix: F, G, F, F, G.

De dalt a baix: acròpolis, port, àgora, muralles.


• Els ibers construïen les cases amb pedra, fusta iargamassa.

• Els grecs utilitzaven pedra per a la base i tàpia peraixecar les parets.

• Resposta oberta

• Edat antiga.

• La invasió d’un poble més poderós.

• Romanització.

• Avui dia tothom sap llegir i escriure i, per tant, hauríemde fer estàtues a tothom. Sí que es conserva el costumd’esculpir els qui excel·leixen en l’art.

Baetulo (Badalona), Arraona (Sabadell), Rhodae (Roses),Ausa (Vic), Iesso (Guissona), Ilerda (Lleida), Tarraco(Tarragona), Dertosa (Tortosa), Gerunda (Girona), Egara(Terrassa), Aqua Voconiae (Caldes de Malavella), Barcino(Barcelona) i Blanae (Blanes).

• Amb llitera.

• A peu.

• Les columnes de pedra que indicaven lesdistàncies.

• Amb galeres, vaixells de rems i veles.

• Per al transport de mercaderies. També eren nausde combat.

• Resposta model: L’extensió d’una important xarxa viàriava facilitar el desplaçament ràpid de l’exèrcit romà il’accés als indrets més remots de l’Imperi. D’altra banda,aquesta xarxa va facilitar l’expansió comercial, ja que elsproductes es podien traslladar fàcilment del lloc deproducció al mercat. L’ús de les galeres va permetredominar les ribes de la Mediterrània.

X

X

X

X

X

VIA 3

X

X

X

VIA 2

116QUÈ HAS APRÈS?

163L’EDAT MITJANA 12

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Els períodes de l’edat mitjana.

• Les invasions bàrbares durant l’alta edat mitjana.

• El feudalisme.

• Els tres estaments a la baixa edat mitjana.

• L’església medieval.

• El romànic.

• El creixement de les ciutats: la burgesia i els gremisdurant la baixa edat mitjana.

• La crisi de la baixa edat mitjana.

• L’edat mitjana a Catalunya: la creació de la coronacatalanoaragonesa i la seva expansió per laMediterrània.

PROCEDIMENTS

• Compleció d’una línia del temps amb els principalsperíodes de l’edat mitjana.

• Identificació d’escenes segons que pertanyin al’edat antiga o a l’edat mitjana.

• Identificació dels estaments medievals.

• Compleció d’un esquema sobre la societat feudal.

• Compleció d’un text sobre la crisi de la baixa edatmitjana.

• Identificació del gremi al qual pertanyen unspersonatges donats.

• Identificació d’uns perfils geogràfics sobre lahistòria de Catalunya.

• Comparació de dos estils artístics: el romànic i elgòtic.


Educació cívica:

• Voluntat de tenir una actitud respectuosa ambtotes les creences i les manifestacions religioses.



� Conèixer els períodes de l’edat mitjana.

� Conèixer les invasions bàrbares durant l’altaedat mitjana.

� Conèixer el feudalisme.

� Conèixer els tres estaments a la baixa edatmitjana.

� Conèixer l’església medieval.

� Conèixer el romànic.

� Conèixer el creixement de les ciutats: la burgesiai els gremis durant la baixa edat mitjana.

� Conèixer la crisi de la baixa edat mitjana.

� Conèixer l’edat mitjana a Catalunya: la creacióde la corona catalanoaragonesa i la sevaexpansió per la Mediterrània.

� Completar una línia del temps amb els principalsperíodes de l’edat mitjana.

� Identificar dues escenes segons que pertanyin al’edat antiga o a l’edat mitjana.

� Identificar els tres estaments medievals.

� Completar un esquema sobre la societat feudal.

� Completar un text sobre la crisi de la baixa edatmitjana.

� Identificar el gremi al qual pertanyen unspersonatges donats.

� Identificar uns perfils geogràfics sobre la històriade Catalunya.

� Comparar dos estils artístics: el romànic i elgòtic.

� Adquirir una actitud respectuosa amb totes lescreences i les manifestacions religioses.

L’EDAT MITJANA

164

GUIA


Co

nei

x el

s p

erío

des

de

l’ed

at m

itja

na.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x le

s in

vasi

on

s b

àrb

ares

du

ran

t l’a

lta

edat

mit

jan

a.

Co

nei

x el

feu

dal

ism

e.

Co

nei

x el

s tr

es e

stam

ents

a la

bai

xa e

dat

mit

jan

a.

Co

nei

x l’e

sglé

sia

med

ieva

l.

Co

nei

x el

ro

màn

ic.

Co

nei

x el

cre

ixem

ent

de

les

ciu

tats

: la

bu

rges

ia i

els

gre

mis

a la

bai

xa e

dat

mit

jan

a.

Co

nei

x la

cri

si d

e la

bai

xa e

dat

mit

jan

a.

Co

nei

x l’e

dat

mit

jan

a a

Cat

alu

nya

: la

coro

na

cata

lan

oar

ago

nes

a i l

a se

va e

xpan

sió

.

Co

mp

leta

un

a lín

ia d

el t

emp

s am

b e

lsp

rin

cip

als

per

íod

es d

e l’e

dat

mit

jan

a.

Iden

tifi

ca d

ues

esc

enes

seg

on

s q

ue

per

tan

yin

a l’

edat

an

tig

a o

a la

mit

jan

a.

Iden

tifi

ca e

ls t

res

esta

men

ts m

edie

vals

.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

la s

oci

etat

feu

dal

.

Co

mp

leta

un

tex

t so

bre

la c

risi

de

la b

aixa

edat

mit

jan

a.

Iden

tifi

ca e

l gre

mi a

l qu

al p

erta

nye

n u

ns

per

son

atg

es d

on

ats.

Rel

acio

na

un

a sè

rie

de

com

tes

i rei

sca

tala

ns

i la

ges

ta q

ue

se’ls

atr

ibu

eix.

Iden

tifi

ca u

ns

per

fils

geo

grà

fics

so

bre

lah

istò

ria

de

Cat

alu

nya

.

Ad

qu

irei

x u

na

acti

tud

res

pec

tuo

sa a

mb

les

cree

nce

s i l

es m

anif

esta

cio

ns

relig

iose

s.

L’EDAT MITJANA

165

GUIA

Via 2 12

Llegeix:

Completa l’esquema de la societat feudal a partir d’aquestes informacions.

Observa la imatge i llegeix:

Ara, contesta:

• Quins gremis hi ha representats en la il·lustració?

2

1

Els noblesgovernavenun territori,però erenvassalls delrei.

Els camperolseren serfs itreballavenper als nobleso els eclesiàs-tics per tenirprotecció.

Els eclesiàs-tics tenien unpaper similaral de la no-blesa.

El rei era elpersonatgemés poderósde tots: eranoble i to-thom li retiaobediència.

La societat feudal

Els gremis eren associacions creades per treballadors d’un mateix ofici per defensar elsseus interessos, evitar la competència entre ells i ajudar-se mútuament si calia. Normal-ment, els pagesos i els ramaders anaven a la seva i no s’associaven en gremis.

La Catalunya Vella,formada pels territoris

guanyats pels francs alsàrabs. Al principi era una

zona de frontera.

La Corona d’Aragódesprés de les

conquestes de Jaume I:regnes de Mallorca i

València.

Territoriscatalanoaragonesos

després de l’expansiómediterrània i les gestes

dels almogàvers.

L’EDAT MITJANA

166

GUIA

Via 212

Numera cronològicament aquests fets històrics de la Catalunya medieval:

Els almogàvers conquereixen terres a Grècia i les ofereixen al rei català.

Amb el comte Guifré les terres dels comtats catalans comencen a ser

hereditàries.

Jaume I conquereix Mallorca i València.

Martí l’Humà mort sense descendència i el succeeix Ferran I.

Amb Borrell II els comtats catalans assoleixen la independència política

respecte als francs.

Ferran II es casa amb Isabel de Castella i la corona catalanoaragonesa i la

castellana s’uneixen.

Amb el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella s’uneixen els territoris

de Catalunya i Aragó sota una mateixa corona: la corona d’Aragó.

Ara, contesta:

• Amb qui s’inicia el casal de Barcelona, la dinastia que va regir Catalunya i

Aragó bona part de l’edat mitjana?

• Qui és el primer rei de la dinastia castellana dels Trastàmara?

Observa aquests mapes:

Numera cronològicament aquests mapes tenint en compte el procés d’expansió

de la Corona catalanoaragonesa.

Ara, relaciona cada mapa amb una de les definicions següents:

4

3

L’EDAT MITJANA

167

GUIA

Via 3 12

Escriu una frase que descrigui l’aspecte de la vida medieval a què fan referència

aquestes fotografies:

Llegeix aquest text:

Ara, contesta:

• De quina malaltia es tracta?

• Per què creus que va incidir en la crisi de l’edat mitjana?

• Quins altres factors van caracteritzar aquesta crisi?

2

1

Els símptomes de la malaltia eren els següents: juntament amb febre alta, apareixien tu-mors de mida variable als engonals, les aixelles, la gola i les orelles. Sovint també apa-reixien nafres de color verdós a diferents parts del cos. Els que patien aquesta malaltiasovint tenien vòmits, que podien provocar-los la mort. Pel que sembla, la pesta es va ori-ginar a França cap a la meitat del segle XIV, es va estendre per tot Europa i va provocarla desaparició d’una tercera part de la població. A Catalunya i a Espanya va causar estrallsde manera intermitent fins al segle XVII.

L’EDAT MITJANA

168

GUIA

Via 312

Llegeix aquest text:

Ara, situa aquests monestirs en la comarca corresponent:

Escriu a sota de cada fotografia el terme corresponent:4

3

A Catalunya durant l’edat mitjana es van fundar nombrosos monestirs, entre els quals des-taquen: Sant Pere de Rodes, Sant Benet del Bages, Sant Cugat del Vallès, Santa Maria dePedralbes, Santa Maria de Ripoll, el monestir de Gerri, Sant Joan de les Abadesses, Po-blet i Santes Creus.

castell medieval mesquita àrab monestir medieval

A B C

L’EDAT MITJANA

169

GUIA


La vida a l’edat mitjanaActivitat col·lectiva

OBJECTIU:

– Relacionar la recerca històrica amb el fet lúdic d’unaexposició de fets o una filmació.

Prepareu una projecció del film Excalibur i desprésfomenteu el diàleg sobre els costums, les classessocials, els hàbits, les feines... que s’hi observen.

L’armadura dels cavallersActivitat individual

OBJECTIU:

– Conèixer les parts d’una antiga vestimenta: l’arnès oarmadura del cavaller.

Proporcioneu als alumnes el dibuix d’una armadura id’una espasa i feu-los situar els noms següents al lloccorresponent:

elm (1), espatllàs (2), guardabraç (3), colzera (4), dor-sal (5), faldatge (6), cuixera (7), genollera (8), gambe-ra (9), esperó (10), faldó (11), cara (12), bavera (13),vairescuts (14), panxera (15), manyopa (16), guante-llet (17), sabató (18), llança (19), empunyadura omantí (20), creuera (21) i fulla o ferro (22).

Aprofiteu per parlar-los del tipus d’arma que, a dife-rència dels soldats que anaven a peu, duien els cava-llers (maça, atxa, espasa i daga o punyal).

Llegendes: el comte Guifré i el rei Jaume IActivitat individual

OBJECTIUS:

– Tenir coneixement d’algunes de les llegendes històri-ques més significatives del nostre país.

– Simular i dramatitzar esdeveniments culturals.

Expliqueu-los la llegenda sobre l’origen de l’escut deCatalunya que té com a protagonista el comte Guifréel Pilós i feu, després, que l’escenifiquin en un còmic.

Expliqueu-los la llegenda del naixement del rei Jaume I.Podeu proposar-los de fer-ne una representació.

Ramon Llull: l’espasa o la paraulaActivitat individual

OBJECTIU:

– Aconseguir informació sobre un personatge cabdalde la cultura catalana medieval.

Abans de procedir a la lectura expliqueu que, a l’edatmitjana, les aparicions són un recurs reiteratiu perdonar raó d’aquells esdeveniments difícils d’explicar.Expliqueu que l’afany per convertir infidels va conduirRamon Llull a aprendre idiomes per tal de fer-se enten-dre de la millor manera possible. Expliqueu, també,que cal considerar Llull com el creador de la prosa cata-lana, si bé la temàtica de les seves obres sempre gira-va al voltant de la veritable religió cristiana.

Després, sense deixar de considerar el personatgecom una mena de rara avis del seu temps, demaneu-los que valorin la seva transformació i que responguinaquesta pregunta: Seríeu capaços de deixar tots elsvostres béns per anar a defensar unes idees?

Ramon Llull: l’espasa o la paraula

Ramon Llull va ser un dels filòsofs més notables de l’e-dat mitjana. Tant si estem d’acord amb la seva mane-ra de pensar i actuar com si no hi estem, hem de reco-nèixer que la seva vida va ser una aventuraextraordinària.

El cavaller del rei

Quin galant cavaller, aquest Ramon! A tretze anys jaera el patge del rei Jaume de Catalunya i Aragó, i araque en té trenta és l’home de confiança del rei Jau-me de Mallorca. I heu sentit com canta l’amor? Quanles dames se l’escolten, el cor se’ls fon! I diu que hatingut tantes amants...!

I això que és casat i té dos fills! Què hi farem; la vidaa la cort és tan i tan disbauxada...

HISTÒRIES


1

12

2

3

4

6

7

8

9

18

21

2220

10

11

19

17

16

15

14

13

5

L’EDAT MITJANA

170

GUIA


Però darrerament està estrany. Ja no festeja cap don-zella ni acompanya el rei en les gresques de palau. Vaexplicant a tothom que Crist se li apareix de nits...

Notícia! Notícia! Sabeu què ha fet el galant cavaller?Ha repartit els seus béns entre la família i els pobres ise n’ha anat en pelegrinatge a Sant Jaume de Galí-cia...

El cavaller de Déu

Ja fa quaranta anys que aquell Ramon va abraçar lavida religiosa. Ja no és jove ni galant, però és un delssavis més admirats de la cristiandat! Diuen que haescrit més de 200 llibres, en català, llatí i àrab. I tam-bé diuen que ha viatjat per tot Europa i per terres demoros, i que tant a la Universitat de París com a lamesquita de Bugia, a Tunis, se l’escoltaven bocaba-dats. Ara, al final sempre se’l treuen del damunt. Noel volen ajudar a canviar el món.

En Ramon vol canviar el món? Sí, vol un món cristià.Però no creu en el poder de l’espasa. Creu que els infi-dels se’ls ha de convertir amb la paraula. Per això haestudiat tant i tant, fins i tot els autors musulmans. Elcol·legi de Miramar és obra seva; ell el va fundar per-què els missioners aprenguessin la llengua dels àrabsabans de sortir a predicar com els apòstols...

Notícia! Notícia! Sabeu què li ha passat al saviRamon? L’han fet fora de Bugia a cops de roc! Es veuque ja estan tips que parli en contra del profetaMahoma.

Ai, que encara ens el faran màrtir!


• De quin territori de parla catalana és originariRamon Llull?

• Sota quins reis va servir?

• Per què va fundar el col·legi de Miramar?

• Busca en una enciclopèdia el nom d’algunes de lesobres que va escriure Ramon Llull.

• Escriu el nom de cinc autors que van escriure encatalà durant l’edat mitjana i el títol d’alguna obraseva, si en coneixes cap.

...d’un pelegrí de l’edat mitjanaEn un mapa de la Península Ibèrica o d’Europa (entrobareu al final d’aquesta guia didàctica a la seccióde Cartografia) demaneu als alumnes que hi situïnSantiago de Compostel·la. Feu-los marcar la ruta delspelegrins que hi anaven des d’Europa, la quetravessa el Pirineu navarrès per Roncesvalls.

A partir de l’etimologia llatina finis terrae, expliqueul’evolució del terme, el seu significat i comenteu perquè creien que la Terra s’acabava en aquell indret.Situeu també el cap de Finisterre (Fisterra) en el mapa.

Expliqueu la relació d’homonímia entre Santiago deCompostel·la i Sant Jaume de Galícia i entre els patro-nímics Jaume i Santiago. Feu que expliquin també elsignificat de la frase “Encara sort que el camí està benendreçat” i de l’expressió “tocar el pirandó”.

Proposeu-los, finalment, de fer el dibuix d’un pelegrí,amb el gaiato, la carbassa, la capa i el sarró.



VIDA...


Activitat interactivaQui és qui (estrats socials

medievals)

Línia del temps


Sala de projeccions

Una joia romànica:Sant Climent de Taüll

Santa Maria del Mar:paragigma del gòtic

català

L’EDAT MITJANA

171

GUIA

12SNOICULOS

PÀGINA

• Creus que el canvi d’una edat històrica a una altra esprodueix d’un dia per l’altre?

No, es tracta d’un canvi lent; però els historiadors, perdelimitar-ne la durada, fan servir una data significativa,per això per indicar el pas de l’edat antiga a la mitjanas’utilitza la data en què va caure l’Imperi romà d’Occident.

• Saps per què es construïen els castells? N’hi ha cap a lateva localitat?

Per defensar un territori. Resposta oberta.

• Quina utilitat tenien les armadures?

Protegir el cos del cavaller.

• Per quina raó moltes ciutats estaven envoltades demuralles? Creus que actualment trenen aquest paper?

Per defensar-se d’atacs externs. Actualment les murallesrepresenten un atractiu turístic.

• Saps quina era la funció dels monestirs? Qui hi vivia? Enconeixes cap?

La funció dels monestirs era religiosa; els monjos hiresaven. Però també tenien una funció cultural: escopiaven llibres, s’aprenia a llegir i a escriure i esconservaven els coneixements de l’antiguitat. Els monjos.Resposta oberta.

• Què creus que significava ser noble? Avui dia encara hi hanobles?

Resposta oberta.

PÀGINA

• Per què creus que eren freqüents les muralles durantl’edat mitjana?

A l’edat mitjana les muralles tenien una funció defensiva, ien una època de tanta violència com l’edat mitjana elspobles i les ciutats s’havien de protegir.

PÀGINA

• Què els tocarà fer a aquests pagesos un cop acabada lacollita?

Pagar el delme.

PÀGINA

• Quins estaments identifiques en aquestes imatges? Quincreus que tenia la vida més dura? Per què?

Nobles, pagesos i religiosos. El pagès, perquè estavasotmès a la jurisdicció dels senyors, tant si eren noblescom religiosos.

PÀGINA

• Quins avantatges tenia per a un artesà el fet d’estaragremiat?

El gremi vetllava pels interessos dels agremiats. Elsagremiats s’ajudaven entre ells. El gremi fixava els preus ivetllava per la qualitat del producte.

• Quina relació té aquesta imatge amb la crisi del segle XIV?

Aquesta imatge representa la mort. Durant la crisi delsegle XIV van morir milions de persones a Europa a causade la fam, les revoltes, les guerres i la pesta.

• On va aquest pelegrí? Per què? Creus que és un bonexemple de la religiositat de l’edat mitjana? En quinesfrases es pot apreciar?

A Santiago de Compostel·la (Galícia), seguint el camí deSant Jaume. Allà hi ha la tomba de l’apòstol Jaume, undels deixebles de Jesucrist. Sí, ja que durant l’edat mitjanaes van iniciar els grans pelegrinatges. A més de Santiago,destaquen les ciutats de Jerusalem i Roma. La gent iniciaun pelegrinatge cercant el perdó dels seus pecats.

b.

b.

a.

a.

c.


� Els camperols són serfs. 1023/edat mitjana

� Els pagesos han de pagar una part de la collita al seusenyor. 1023/edat mitjana

� Un romà ric retirat al camp acull pagesos perquè litreballin les terres. 498/edat antiga

� El senyor té el deure de protegir els camperols.1023/edat mitjana

� Els principals enemics són els pobles bàrbars. 498/edatantiga

� Els camperols no poden abandonar les terres quetreballen. 1023/edat mitjana


Monjos i sacerdots. Es dedicaven a l’oració, a predicar laparaula de Déu, copiaven llibres i també es dedicaven al’ensenyament.Pagès. Treballava la terra per al senyor.Cavaller. Es dedicava a lluitar.

Columna de l’esquerra, de dalt a baix: nobles – capsmilitarsColumna central, de dalt a baix: rei – serfs Columna de la dreta, de dalt a baix: càrrecs eclesiàstics –monjos i monges


5

4

3

2

1

117QUÈ EN SAPS?


134VIDA...

128

127

126

125

124


L’EDAT MITJANA

172

GUIA


A partir del segle XI, la celebració de fires i mercats varevitalitzar les ciutats. Els burgesos eren els habitants deles ciutats, i es dedicaven bàsicament al comerç.

Més tard, els artesans de les ciutats van començar aorganitzar-se en gremis, que eren unes associacions enquè les persones que tenien un mateix oficis’organitzaven per defensar els seus interessos.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: boters, assaonadors,fusters.

2, 4, 6, 3, 5, 1.

Borrell II: És responsable de la independència dels comtatscatalans perquè va deixar de pagar impostos als reisfrancs, que no l’ajudaven a frenar els atacs àrabs.

Ramon Berenguer IV: Va dirigir campanyes per prendreterritoris als àrabs i es va casar amb Peronella, unaprincesa aragonesa. Així es va crear la coronacatalanoaragonesa.

Jaume I: És anomenat el Conqueridor perquè va annexarMallorca i València a la corona. També va conquerirMúrcia, però va donar-la al rei de Castella.

Martí I: Va morir sense fills, i amb ell va acabar-se ladinastia de Guifré el Pelós. Per substituir-lo va ser elegitFerran I, de la dinastia castellana dels Trastàmara.

D’esquerra a dreta: Borrell II – Ramon Berenguer IV –Jaume I – Martí I

Orientacions per a la resposta:

� El regne visigot ha de comprendre els intervals des definals del segle v fins a l’inici del segle VIII.

� La dominació musulmana de la Península ha d’abastarels intervals des del segle VIII fins al segle XIII.

� La corona catalanoaragonesa ha d’anar des de la meitatdels segle XII fins a l’acabament de l’edat mitjana alsegle XV.

� L’expansió catalana per la Mediterrània ha decomprendre l’interval del segle XIV.


La Catalunya Vella (1).

La corona catalanoaragonesa després de les conquestesde Jaume I (3).

L’expansió mediterrània i les gestes dels almogàvers (4).

La Catalunya Vella i la Catalunya Nova (2).

• El romànic.

• Resposta model: L’església de l’esquerra té les paretsmés gruixudes i poques finestres i els arcs són de migpunt, propis de l’art romànic.


Resposta model:

– L’església romànica és petita i massissa. Transmet unasensació de recolliment i protecció. La gòtica, en canvi,s’expandeix cap enfora.

– Ambdues tenen un cos i un campanar adjacent. El cos,en els dos casos, acaba en un absis per la banda deldarrere.

– Totes dues tenen portalades amb arcs decorats, demanera que el creient hi veu imatges devotes en entrar-hi.

– L’església romànica té les parets gruixudes i les finestrespetites, mentre que l’església gòtica té grans finestralsque l’obren cap a l’exterior i permeten que hi entrimolta llum. Però com que la pedra es redueix a lesparets, cal que als costats hi hagi contraforts queaguantin el sostre.

– En l’església romànica es mantenen els arcs de mig puntde tradició romana. En la gòtica, s’assagen els arcsapuntats, més propis de l’estil visigòtic i àrab.

– La façana, amb més portals, s’obre també a la llumexterior per una gran rosassa rodona situada sobre laporta.

– Les finestres gòtiques són grans i estan decorades ambvitralls de colors, on es representen escenes pietoses. Ales parets de les esglésies romàniques, mancadesd’autèntiques finestres, hi ha pintures al fresc.

Resposta oberta.

Resposta model:

A. Gòtic. Els grans finestrals i les formes dels arcs.

B. Romànic. Els murs gruixuts i les finestres petites.

C. Gòtic. La rosassa.

D. Romànic. Els arcs de mig punt i l’absis.

Raona

S’han d’encerclar: judaisme, pelegrinatge, islamisme,hinduisme, budisme.

Resol

Resposta oberta.

127EIX TRANSVERSAL

F

E

D

CBA

126125124123PROCEDIMENT

L’EDAT MITJANA

173

GUIA

12SNOICULOS

Menorca, València i Eivissa.

� Jaume I pertanyia a l’estament dels que lluitavenperquè era rei i es dedicava a governar i a lluitarcontra els musulmans.

� Jaume el sabater pertanyia a l’estament dels burgesosperquè era un artesà i es dedicava a fer sabates.

• Un gremi és una agrupació d’artesans que es dedicavenal mateix ofici. El gremi era l’encarregat de fixar elspreus i de vetllar per la qualitat del producte.

• Al dels sabaters

• Resposta model: teixidors, corders, argenters...

1, 3, 2, 4, 5

Hi estan representats els gremis de terrissaires, de sabatersi de pelleters.

5, 1, 4, 6, 2, 7, 3

• Amb Guifré el Pelós.

• Ferran I.

D’esquerra a dreta: 2, 3, 1.Per l’ordre dels mapes, d’esquerra a dreta:

2. La corona d’Aragó després de les conquestes deJaume I: regnes de Mallorca i València.

3. Territoris catalanoaragonesos després de l’expansiómediterrània i les gestes dels almogàvers.

1. La Catalunya Vella, formada pels territoris guanyatspels francs als àrabs. Al principi era una zona defrontera.

D’esquerra a dreta. Respostes model:

Una de les principals activitats econòmiques de l’edatmitjana era l’agricultura. La major part de les terresestaven en mans dels senyors feudals. Els pagesos que lestreballaven havien de donar una part de la collita alsenyor. Si volien abandonar la terra havien de comprar laseva llibertat amb diners.

A la baixa edat mitjana, amb el desenvolupament de lesciutats, aparegué una nova classe social: la burgesia. Elsseus integrants eren bàsicament artesans i comerciants. Elsartesans d’un mateix ofici s’agrupaven en els gremis.

• La pesta.• Perquè provoca una gran quantitat de morts arreu

d’Europa.

• La fam i les revoltes camperoles.

Els monestirs han d’estar situats de la següent manera:Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), Sant Benet del Bages(Bages), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), SantaMaria de Pedralbes (Barcelonès), Santa Maria de Ripoll(Ripollès), monestir de Gerri (Pallars Jussà), Sant Joan deles Abadesses (Ripollès), Poblet (Conca de Barberà) iSantes Creus (Alt Camp)

Mesquita àrab.

Monestir medieval.

Castell medieval.


C

B

A

VIA 3

VIA 2

128QUÈ HAS APRÈS?

camperols

La societat feudal

rei

nobles eclesiàstics

aparició dels primers humans

caiguda de l’Imperi romà

descobriment d’Amèrica

aparició de l’escriptura Revolució francesa

prehistòria edat antiga edat mitjana edat modernaedat

contemporània

Sant Perede Rodes

Sant Benetdel Bages

Sant Cugatdel Vallès

Santa Mariade Pedralbes

Santa Mariade Ripoll

PobletSantesCreus

Monestirde Gerri

Sant Joan deles Abadesses

L’EDAT MITJANA

174

GUIA


Home caçador: viu en coves – pertany al paleolític – caça– es vesteix amb la pell dels animals que caça – hacomençat a dominar el foc.

Dona agricultora: pertany al neolític – viu en un poblat –es dedica a l’agricultura – mol el gra per fer farina – favestits per a ella i altres membres del clan.

D’esquerra a dreta: neolític, neolític, neolític, paleolític,paleolític.

Aqüeducte: serveix per transportar l’aigua de consuma la ciutat.Via romana: servia per connectar les ciutats de l’imperi.

Teatre: s’hi fan representacions teatrals.

Columna de l’esquerra i de dalt a baix: rei – era el noblemés poderós i tothom l’obeïaColumna del mig i de dalt a baix: nobles – governaven unterritori propi i tothom els obeïa – eclesiàstics – tenien unpaper semblant al dels nobles

Columna de la dreta i de dalt a baix: camperols – erenserfs i treballaven per als nobles o els eclesiàstics a canvide protecció

C

B

A

Escriu el nom dels continents i els oceans en aquest planisferi. Després, contestales preguntes:

• En quin continent es troba Catalunya?

• Quin és el continent més gran?

• Quin és el continent més petit?

• Quin és el continent que està gairebé deshabitat?

Completa les frases:

� Les són parts del terreny que s’aixequen per damunt del pla

que les envolta.

� Les són espais de terra situats entre i

que tenen forma de o .

� Les són conjunts de situades les unes

al costat de les altres.

� Els són conjunts de serres i muntanyes no alineades.

� Els són passos entre muntanyes.

� Els són passos estrets i profunds entre muntanyes.

175

GUIA

Proposta d’avaluació final de 5è A

Encercla en el mapa les unitats del relleu i els rius indicats:

Ara, defineix aquests termes:

� Serralada

� Depressió

� Riu

� Golf

� Cap

176

GUIA

Proposta d’avaluació final de 5èA

Pirineus – cap de Creus – Depressió Central – delta de l’Ebre – Sistema MediterraniEbre – Llobregat – serralada Transversal – Segre – Noguera Pallaresa

Noguera Ribagorçana – golf de Roses

Pinta el mapa climàtic de Catalunya segons la llegenda:

Ara, contesta:

• Quines diferències hi ha entre el clima mediterrani litoral i el clima mediterrani de

tendència continental?

• Quin tipus de clima tenen els Pirineus?

• En què es diferencia el clima atlàntic del clima d’alta muntanya?

177

GUIA


mediterrani litoral

mediterrani continental

d’alta muntanya

atlàntic

blau

vermell

groc

lila

Observa aquestes dades d’un país imaginari:

Ara, completa aquesta fitxa:

178

GUIA


Superfície: 5.000 km2

Població (any 2000): 150.000 hab.

Naixements (any 2001): 25.000

Defuncions (any 2001): 2.000

Immigrants (any 2001): 18.000

Emigrants (any 2001): 1.000

� Densitat de població (any 2000):

� Creixement natural (any 2001):

� Creixement migratori (any 2001):

� Població (any 2001):

� Densitat de població (any 2001):

� Estructura per edats (Es tracta d’una població més aviat jove o més aviat vella?

Justifica la resposta.)

� Migracions (Es tracta d’una territori més aviat ric o més aviat pobre?

Justifica la resposta.)

Observa aquests dos gràfics:

Ara, contesta les preguntes:

• Quines activitats inclou el sector primari?

• En quin dels dos països té més importància aquest sector?

• Quines activitats inclou el sector secundari?


• Quines activitats inclou el sector terciari?


• Quines conclusions pots extreure d’aquestes dades?

179

GUIA


11 %

18 %

71 %

3 %

26 %

71 %

Producció de Grècia per sectors Producció d’Holanda per sectors

primari

secundari

terciari

180

GUIA


Selecciona d’aquestes dues columnes les característiques que defineixen unaciutat:

Explica la diferència entre un servei públic i un servei privat:

Ara, escriu tres exemples de serveis públics i tres exemples de serveis privats:

Escriu la funció principal de cadascuna d’aquestes tres institucions:

� El Parlament de Catalunya:

� El Govern de la Generalitat:

� El president de la Generalitat de Catalunya:

Nombre elevat d’habitants.

Predomini de les activitats del sectorprimari.

Presència de nombrosos espaisdedicats a l’activitat industrial.

Xarxa de comunicacions molt extensa.

Oferta àmplia de llocs de treball.

Xarxa de comunicacions poc extensa.

Predomini del sector serveis.

Nombre reduït d’habitants.

Importància de la immigració.

Relaciona cada activitat amb el període històric que més s’hi adequa. (Tinguesen compte que una mateixa activitat pot servir per a més d’una edat històrica.)

• Prehistòria

• Edat antiga

• Edat mitjana

• Edat moderna

• Edat contemporània

Dibuixa un eix cronològic i situa-hi els anys, les edats i els fets històrics següents:

Completa les columnes amb les paraules següents, segons correspongui:

181

GUIA


prehistòria – edat mitjana – naixement de l’escriptura – descobriment d’Amèricaedat moderna – edat antiga – Revolució Francesa – caiguda de l’Imperi romà

edat contemporània – 3000 aC – 476 dC – 1492 dC – 1789 dC

descoberta del foc – metall – ceràmica – pedra tallada – caçaramaderia – joies – poblats – coves – recol·lecció – agricultura – ciutats

pedra polida – venus – megàlits

Paleolític Neolític Edat dels metalls

Cercar en arxius •

Cercar en biblioteques •

Ser arqueòleg •

Estudiar paleografia •

Observa les fotografies i explica què representen i quina era la seva funció:

Relaciona els fets amb els protagonistes:

Defineix els termes següents:

� Feudalisme:

� Estament:

� Burgesia:

� Gremi:

182

GUIA


A B C

Van venir de fora i no vanconquerir la Península

Són autòctons del litoral de laPenínsula ibèrica

Van venir de fora a conquerir laPenínsula

• Ibers

• Cartaginesos i romans

• Fenicis i grecs

•

•

•

Relaciona cada fet històric amb la data que li correspon:

Observa aquestes dues fotografies:

Ara, escriu el nom de l’estil artístic al qual pertanyen i enumera tres elementscaracterístics de cadascun:

183

GUIA


711 •

S. x •

1137 •

S. XIII •

S. XIV •

1410 •

• El comte Ramon Berenguer IV de Barcelona escasa amb Peronella i hereta el regne d’Aragó.

• El rei Martí I mor sense descendència; així acabala nissaga dels reis catalans.

• El comte Borrell II de Barcelona es fa independentdel rei dels francs.

• Una gran pesta mata gran part de la poblaciócatalana.

• El rei Jaume I conquereix Mallorca.

• Els àrabs van vèncer els visigots i van conquerirla Península Ibèrica.

Els continents

És capaç de situar correctament els continents enun planisferi.

Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però nose’n surt.

Necessita orientacions del mestre per resoldrel’activitat, i després és capaç de resoldre-la.



És capaç de definir correctament les formes derelleu de muntanya.





Les unitats del relleu i els rius de Catalunya

És capaç de situar correctament les unitats delrelleu i els rius de Catalunya.





Els climes de Catalunya

És capaç d’identificar els climes principals deCatalunya.





La demografia

És capaç de resoldre correctament activitatsrelacionades amb dades estadístiques poblacionals.





Els sectors econòmics

És capaç d’interpretar correctament gràfics relatiusals sectors de producció.





OBSERVA...6

OBSERVA...5

PINTA...4

SITUA...3

COMPLETA...2

ESCRIU...1

184

GUIA

Valoració de l’avaluació final de 5èA

Les ciutats i el sector terciari

Diferencia les característiques que defineixen unaciutat d’un poble.





Els serveis públics i privats

Diferencia un servei públic d’un servei privat.





El govern de Catalunya

Coneix les funcions de les institucions de governde Catalunya.





L’estudi de la història

Identifica les principals activitats relacionades ambl’estudi de la història.





Les etapes de la història

Sap situar en un eix cronològic les etapes de lahistòria i les dates i els fets que marquen el pasd’una a l’altra.





La prehistòria

Identifica correctament els tres períodes mésimportants de la prehistòria.





COMPLETA...12

DIBUIXA...11

RELACIONA...10

ESCRIU...9

EXPLICA...8

SELECCIONA...7

185

GUIA

Valoració de l’avaluació final de 5è A

La prehistòria

Identifica elements característics de la prehistòria ien sap la seva funció.





L’edat antiga

Coneix els principals pobles relacionats amb laPenínsula Ibèrica durant l’edat antiga.





L’edat mitjana

Sap definir conceptes clau referents a l’edatmitjana.





L’edat mitjana

Situa cronològicament de manera correcta fetsprincipals de l’edat mitjana peninsular.





L’edat mitjana

Diferencia un edifici romànic d’un de gòtic i enconeix les característiques principals.





OBSERVA...17

RELACIONA...16

DEFINEIX...15

RELACIONA...14

OBSERVA...13

186

GUIA

Valoració de l’avaluació final de 5èA

187

GUIA

Informe de l’avaluació final de 5è A

Situ

a co

rrec

tam

ent

els

con

tin

ents

en

un

pla

nis

feri

.

Co

nei

x le

s fo

rmes

de

relle

u d

e m

un

tan

yale

s u

nit

ats

del

rel

leu

i el

s ri

us.

Rec

on

eix

els

clim

es d

e C

atal

un

ya.

Res

ol c

orr

ecta

men

t ac

tivi

tats

rel

acio

nad

esam

b d

ades

est

adís

tiq

ues

po

bla

cio

nal

s.

Inte

rpre

ta c

orr

ecta

men

t g

ràfi

cs r

elat

ius

als

sect

ors

de

pro

du

cció

.

Dif

eren

cia

les

cara

cter

ísti

qu

es q

ue

def

inei

xen

un

a ci

uta

t d

’un

po

ble

.

Dif

eren

cia

un

ser

vei p

úb

lic d

’un

ser

vei

pri

vat.

Co

nei

x le

s fu

nci

on

s d

e le

s in

stit

uci

on

s d

eg

ove

rn d

e C

atal

un

ya.

Sap

sit

uar

en

un

eix

cro

no

lòg

ic le

s et

apes

de

la h

istò

ria.

Co

nei

x le

s p

rin

cip

als

acti

vita

ts r

elac

ion

ades

amb

l’es

tud

i de

la h

istò

ria.

Co

nei

x el

s tr

ets

cara

cter

ísti

cs d

els

tres

per

íod

es m

és im

po

rtan

ts d

e la

pre

his

tòri

a.

Rec

on

eix

elem

ents

car

acte

ríst

ics

de

lap

reh

istò

ria

i en

sap

la s

eva

fun

ció

.

Co

nei

x el

s p

rin

cip

als

po

ble

s re

laci

on

ats

amb

la P

enín

sula

du

ran

t l’e

dat

an

tig

a.

Sap

def

inir

co

nce

pte

s cl

au r

elac

ion

ats

amb

l’ed

at m

itja

na.

Sap

ord

enar

cro

no

lòg

icam

ent

els

fets

pri

nci

pal

s d

e l’e

dat

mit

jan

a p

enin

sula

r.

Dif

eren

cia

un

ed

ific

i ro

màn

ic d

’un

de

gò

tic

i en

co

nei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

pri

nci

pal

s.

NOM DELS ALUMNES

Pd 472902

Documents

Transcript of Pd 472902