PDU Riera de Caldes

LA RIERA DE CALDES

PARK D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA RMB

Integrants grup 3:

Aïda Alemany

Marc Blázquez

Eduard Boix

Mireia González

Raquel Martínez

Irene Molera

Marta del Río

Carlos Sánchez

Tutors:

Francesc Carbonell

Santiago Juan

Màster professional d’estudis territorials i urbanístics, 10ª edició PDU Riera de Caldes, Grup 3


LA RIERA DE CALDES: PARK D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA RMB

Índex

I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL - 1:50.000

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES - 1:25.000

III. ORDENACIÓ DETALLADA - 1:2.000

IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA TERRITORIAL

I . I Introducció al PDU Riera de Caldes

I . II Els espais oberts

I . III El sistema urbà

I . IV Activitat econòmica

I . V Infraestructures i mobilitat

I . VI Conclusions i estratègies

ANÀLISI I DIAGNOSI DE L’ÀMBIT

TEMES CLAU I PROPOSTA D’ORDENACIÓ

III . I Polígon industrial Riera de Caldes. Nova centralitat de l’activitat econòmica.

III . II El Triangle i el Castell de Mogoda. Nova centralitat supramunicipal.

II . I Aproximació a l’entorn de la Riera de Caldes: Europa-Catalunya-RMB.

II . II Dades clau i escenaris de futur: situació actual i horitzó 2026

II . III Esquema estratègic i propostes

II . IV Anàlisi del sistema urbà

II . V Anàlisi de l’activitat econòmica

II . VI Anàlisi dels espais oberts

II . VII Anàlisi del les infraestructures i traçat de l’eix de TP de la Riera de Caldes

II . VIII Espais de transició i continuïtat: estudi teixits i estructura de ciutat.

II . IX Elements estructurants i àrees especialitzades industrials a equipar

II . X Ordenació del Parc fluvial de la Riera de Caldes

II . XI Les noves infraestructures viàries i ferroviàries. Oportunitats i propostes

II . XII Estudi del transport públic. Tramvia amb plataforma reservada.





I . I Introducció al PDU Riera de Caldes


I . III El sistema urbà

I . IV Activitat econòmica


I . VI Conclusions i estratègies



I . I Introducció al PDU Riera de Caldes I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

INTRODUCCIÓ A LA RIERA DE CALDES

L’àmbit d’estudi de la Riera de Caldes es troba en la banda

nord de l’àrea metropolitana de Barcelona (situat a 11 km de

Sabadell, 13 de Granollers i a 25 km de Barcelona). És un

àmbit fronterer entre les comarques del Vallès Oriental i el

Vallès Occidental.

Geogràficament està situat entre la serralada litoral i la

prelitoral, en la denominada depressió del Vallès, configurant

un territori bàsicament pla.

PDU d’estructuració de l’entorn urbà de la Riera de Caldes

El pla director es planteja sobre un territori amb alta ocupació

de sòl per teixits especialitzats residencials i industrials, però

amb escasses i petites centralitats urbanes pel que fa a les

dimensions globals dels teixits consolidats.

Amb la finalitat d’aconseguir aprofitar les potencialitats

d’aquest territori mitjançant el desenvolupament d’una àrea

urbana més completa i diversificada quant a usos i, per tant,

més madura, el pla haurà de parar especial atenció als

següents temes claus:

-Ordenació de l’àrea urbana entorn a la Riera de Caldes amb

espais de transició i continuïtat entre els diferents teixits

residencials productius i d’equipament.

-Concreció de l’eix ferroviari (o possible plataforma segregada

d’autobús) de la Riera de Caldes, de forma coordinada amb els

plans i projectes sectorials a desenvolupar.

-Localització, dimensionat i definició dels elements estructurals

d’ordenació de les àrees de nova centralitat a establir en relació

amb els punts nodals de transport públic d’alta capacitat i

desenvolupament de les àrees amb capacitat d’esdevenir pols

urbans del conjunt, concretant-ne la localització i extensió, els

elements estructurals de l’ordenació, les relacions amb la ciutat

existent, els continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu

desenvolupament seqüencial pertinent.

-El desenvolupament de les estratègies sobre conjunts d’Àrees

especialitzades industrials a consolidar i equipar previstes en

aquest pla territorial.

- Preservació, ordenació i potenciació del Parc fluvial de la Riera

de Caldes com a element estructural de la futura àrea urbana

resultant i les seves connexions amb la resta del sistema d’espais

oberts de protecció especial en coordinació amb el PDU de la

Plana agroforestal del Vallès.



I . II Els espais oberts I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

El Pla parteix de la noció que els espais oberts són una part estructurant fonamental del territori Metropolità

En el cas de la Riera de Caldes, aquest àmbit queda envoltat per quatre connectors, dos transversals que

correspondrien a les Serralades prelitoral i litoral i dos longitudinals. Situat a l'est un vinculat a Gallecs i en el segon

cas un a l'oest de Polinyà. Es dóna el cas que tots dos no en vinculen amb l'àmbit de projecte visualment doncs

gairebé tot el seu recorregut es desenvolupa a l'altre vessant de les carenes.

Els problemes a destacar per a sistemes d'espais oberts són dos:

1. La manca de connexió

2. La manca de protecció

Cal una matriu d'espais oberts interconnectats amb l'objectiu de:

1. Garantir la diversitat del territori.

2. Preservar-ne la matriu biofísica

3. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables.

4. Preservar el paisatge com a valor social i actiu econòmic

5. Moderar el consum de sòl

Valors intrínsecs:

1. La regió Metropolitana conté nombroses espècies, comunitats vegetals i hàbitats.

2. La gran diversitat d'hàbitats de la regió metropolitana permet mantenir una elevada riquesa faunística.

3. Un dels processos clau de la funcionalitat del territori és la seva permeabilitat als fluxos ecològics.

4. L'activitat agrícola, ramadera i forestal ha sofert en conjunt una notable davallada.

Estructura i Funcionalitat:

1. Els espais protegits són necessaris per a mantenir àmbits amb elements i processos ecològics que es

troben en bon estat amb una mínima intervenció.

2. Els connectors ecològics asseguren la funcionalitat ecològica dels espais protegits.

3. La resta de la matriu territorial acull nombrosos elements i processos de gran interès ambiental. Espais

ocupats o per activitats futures. Cal adequar-hi les accions perquè els efectes de pertorbació siguin

reduïts.

4. Presència d'elements de gran interès enmig de zones molt transformades.

Galle

cs

Serralada Litoral – Connector Transversal

Riu Besós

Rie

ra

de C

ald

es

Patrimoni Natural. Font: PTMB



Serralada Prelitoral – Connector Transversal

Gallifa ( Cingles de Sant Sadurní )

Connectivitat ecològica. Font: PTMB

Plànol de pendents Font: SNCZI

Sup. < 20% V.Oriental: 46,6 %

Sup. < 20% V.Occidental: 61,6 %

Espais oberts.Planejament. Font: PTMB

LA RIERA : Principal element estructurador .

Paisatge típic de la plana Vallesana.

1.- Planes fluvials Afluent del Besós.

Amb caràcter torrencial.

2.-Conreus tipics de la plana vallesana.

Carena

3.-Suaus carenes.

Carena

Riera d

e Cag

anell

Riera d

e Polin

yà

I . II Els espais oberts I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL



I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

El principal element estructuradors d'aquest àmbit és la Riera de Caldes. Aquest curs d'aigua vallesà és un dels afluents

dels Besòs. S'inicia a Gallifa, als Cingles de Sant Sadurní, travessa la plana del Vallès passant per les poblacions de

Caldes de Montbui, Palau-solità, Santa Perpètua de Mogoda i finalment arriba al Besòs entre Mollet i la Llagosta.

El sistema d'espais oberts tenen un grau de protecció i gestió. Aquest sistema ha d´abastar més espais sense perjudici

dels seus valors naturals o productius. Així que els reptes són:

1. Protecció de nous espais interconnectats al voltant dels espais protegits per la legislació sectorial.

2. Potenciació de la continuïtat dels espais oberts al llarg de les serralades.

3. Permanència de les àrees d'elevat valor agrari.

4. Preservació del mosaic agroforestal de les planes.

5. Protecció i millora de l'estructura i funcionalitat dels sistema d'espais fluvials, lleres, riberes, zones humides i

inundables. Afavorir la connectivitat del conjunt del territori, reduir riscos naturals associats i preservar-ne els valors

naturals i paisatgístics.

6. Protecció dels espais d'especial interès pel cicle hidrològic.

7. Adequació dels assentaments preexistents.

8. Potenciació del creixement compacte dels assentaments.

9. Preservació dels espais oberts de separació urbana.

10. Creació de directrius pròpies pels espais intersticials i periurbans.

11. Detecció dels punts crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures.

12. Protecció dels espais litorals lliures d'urbanització.

13. Reducció dels riscos naturals.

Premisses bàsiques que han de seguir totes les propostes elaborades en diversos plans. Sistema d'espais Oberts:

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzable en general com a components de l'ordenació del territori.

3. Preservar el paisatge com a un valor social i un actiu econòmic del territori.

4. Moderar el consum de sòl.

Procés i criteris de delimitació i Categories:

1. Espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari.

2. Espais de protecció especial de la vinya




a. Avaluació estratègica i territorial 5 Àmbit RMB: anàlisi del sistema urbà PLANEJAMENT VIGENT I . III El sistema urbà I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

a. Avaluació estratègica i territorial 5 Àmbit RMB: anàlisi del sistema urbà PLANEJAMENT VIGENT I . III El sistema urbà: POBLACIÓ I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

En relació a la densitat de població, el subàmbit de la riera de

Caldes té un densitat de població de 395 habitants per km2,

densitat similar al subàmbit del Montseny (355 hab/km2). Els

subàmbits amb una densitat inferior són Vilafranca (189 hab/km2)

i Mediona-Anoia (152 hab/km2). Les densitats superiors al

subàmbit de la riera de Caldes com a mínim dupliquen la densitat,

Sabadell (1.624 hab/km2), Terrassa (1.443 hab/km2), Tenes-

Besòs (1.022 hab/km2), Martorell (742 hab/km2) i Granollers-

Congost (717 hab/km2).

L’àmbit d’estudi del PDU de la riera de Caldes, el conformen 7

municipis, Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Mollet

del Vallès, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà i

Sentmenat, els quals contenen una població de 138.482

habitants, segons dades Idescat 2010. El 66% de la població de

l’àmbit està localitzada a Mollet del Vallès (37,9%),a Santa

Perpètua de Mogoda (18,2%) i la Llagosta (9,9%). El 34% de la

població restant es situa a Caldes de Montbui (12,3%), a Palau-

solità i Plegamans (10,2%), a Sentmenat (5,9%) i a Polinyà

(5,6%).

En el període 2001-2009 la RMB ha incrementat la seva població

un 13,7%, passant de 4,390.413 a 4,992.193 habitants. El

subàmbit de la riera de Caldes ha incrementat la seva població un

22,5%, creixement similar als subàmbits de Terrassa (22,0%), de

Granollers-Congost (21,7%) i deTenes-Besòs (20,0%).

A nivell de municipis, en el període 2001-2010, Polinyà ha

incrementat un 63,6% la seva població. Sentmenat, Caldes de

Montbui, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i Plegamans

han experimentat un increment similar respecte la seva població

2001, amb un increment del 39,4%, el 33,7%, el 31,0%i el 24,3%

respectivament. En la Llagosta i Mollet del Vallès el seu increment

de població representa el 13,1% i el 11,9%.



a. Avaluació estratègica i territorial 5 Àmbit RMB: anàlisi del sistema urbà PLANEJAMENT VIGENT I . III El sistema urbà: HABITATGES I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

L’àmbit d’estudi del PDU de la riera de Caldes, el conformen 7

municipis, Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Mollet del

Vallès, la Llagosta, Santa Perpètua Mogoda, Polinyà i Sentmenat, els

quals contenien un parc d’habitatges de 49.443 habitatges i una

població de 113.051 habitants, segons dades Idescat 2001. El

66,8%del parc d’habitatges del 2001 estava localitzat a Mollet del

Vallès (40,1%), a Santa Perpètua de Mogoda (16,8%) i a la Llagosta

(9,9%).El 33,2% del parc d’habitatges restants es situava a Caldes

de Montbui (13,4%), a Palau-solità i Plegamans (10,0%), a

Sentmenat (5,6%) i a Polinyà (4,2%).

En el període 2001-2005 la RMB han incrementat el seu parc

d’habitatges un 6,0%, passant de 2,063.373 a 2,188.085 habitatges.

El subàmbit de la riera de Caldes ha incrementat el seu parc

d’habitatge un 10,9%, similar als subàmbits de Sabadell (10,8%),

Martorell (10,6%) i Granollers-Congost (10,0%).

A nivell municipal,en el període 2001-2010, Polinyà i Sentmenat

han incrementat el seu parc d’habitatges un 47,9% i un 38,9%

respectivament. Caldes de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda i

Palau-solità i Plegamans han experimentat un increment similar

respecte al parc d’habitatges 2001, amb un increment de 18,2%,

16,6% i 16,7%. En la Llagosta i Mollet del Vallès el seu increment

d’habitatge representa l’11,2%i el 9,1%.

El percentatge d’habitatges principals del 2001 de l’àmbit estudiat

estava per sobre de la mitjana de Catalunya, un 81,1% en l’àmbit

respecte el 69,9% de Catalunya, i tenia un percentatge similar al de

la comarca de Vallès Occidental (78,7%) i Oriental (77,1%) i a la

RMB (77,9%). El percentatge de 5,9% d’habitatges secundaris de

l’àmbit era similar a la del Vallès Occidental (5,7%), el qual

representava la meitat de la RMB (8,1%), de la comarca del Vallès

Oriental (10,8%) i la tercera part de Catalunya (15,5%). La resta

d’habitatges vacants i altres, amb un 12,5%i un 0,4%, era similar a

les comarques del Vallès Occidental (15,1%-0,4%) i Oriental (12,1% i

0,3%), de la RMB (13,1% i 1%) i de Catalunya (13,7% i 0,9%).



I . IV Activitat econòmica I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

Indicadors econòmics

Producte interior brut a preus de mercat per habitant (base 2000). 2006; Valor afegit brut a preus bàsics (base 2000). Per

sectors i percentatge. 2006; Renda familiar disponible bruta per habitant (base 2000). 2007

La Riera de Caldes té el major PIB per habitant, comparant l’àmbit amb les comarques de la RMB.

Els set municipis analitzats de l’àmbit de la Riera de Caldes presenten el PIB amb un major pes de la industria (45,5%), més que duplicant la mitjana

de la RMB.

Pel que fa a la renda familiar bruta disponible, presenta la més baixa de tota la RMB, el que indica en certa manera la diferencia entre empreses

instal·lades a l’àmbit, població resident i població que treballa en aquest àmbit i que majoritàriament no hi resideix.



Número d’empreses per cada 1000 habitants. 2009; Atur al sector indústria sobre el total registrat. 2009; Treballa al lloc vs.

treballa fora. 2001; Resideix i treballa al lloc vs. Resideix fora i treballa al lloc. 2001


Indicadors econòmics

La Riera de Caldes presenta el major percentatge d’atur al sector de la indústria, el que és d’esperar tenint en compte que te la major proporció

d’ocupació en aquest sector de tota la RMB. Així mateix, té el quart índex més elevat de nombre d’empreses per cada 1000 habitants. Val a dir que

hi ha una presència important de mitjanes i grans empreses en aquest àmbit.

Resulta molt rellevant analitzar la comparació entre el percentatge de població que resideix i treballa al lloc i el que treballa al lloc però resideix fora.

El 66% dels treballadors de l’àmbit treballen a fora, cap comarca de la RMB té aquest pes tant important de persones que treballen però viuen fora,

la mitjana de la RMB és del 26,7%. A més, sobre la població ocupada de la Riera de Caldes, el 63% treballa fora de l’àmbit, doblant el percentatge

mitjà que es dóna a la RMB. Per tant, tenim un àmbit que atrau molts treballadors de fora, però a la vegada no és capaç de donar ocupació a la

majoria de població que hi resideix, que majoritàriament treballa fora.



Superfície total de l'àmbit dedicada a PAE. 2010; PIB del sector indústria per superfície de PAE. 2006 i 2009; PIB per

superficie de PAE. 2006 i 2009; Superfície mitjana per PAE. 2010;


Polígons d’Activitat Econòmica

Relacionat amb la necessitat d’importar mà d’obra de fora de l’àmbit, donada aquesta especialització industrial metropolitana de la Riera de Caldes, es

tracta de l’àmbit amb la segona major dedicació de superfície de sòl a polígons d’activitat econòmica, només per darrera del Barcelonès.

Si calculem el PIB per superfície de PAE, veiem que la Riera de Caldes no surt massa ben parada, obtenint un rendiment en la inversió en superfície

industrial bastant baixa en termes de PIB. En canvi, aquest indicador millora si ho calculem sobre el rendiment del PIB industrial, el que demostra

novament que l’àmbit és molt dependent de la indústria.

De totes formes, comparat amb la resta de la RMB, sembla que la superfície dedicada a sòl industrial és massa elevada en comparació amb el percentatge

de PIB que aporta la indústria, el que pot denotar que el sector industrial a la Riera de Caldes mostra signes d’esgotament, manca de competitivitat i, per

tant, una necessitat de replantejament de les activitats econòmiques que es localitzen als seus PAE, amb una potencial necessitat de reorientació cap a

noves indústries, tal i com demana el PTMB per al conjunt de la RMB.



Indicadors de polígons d'activitat econòmica. 2010 i 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de Catàleg de Polígons d'Activitat Econòmica del Vallès Occidental, Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Unió de

Polígons Industrials de Catalunya, SIPAE


Polígons d’Activitat Econòmica



XARXA FERROVIÀRIA

XARXA VIÀRIA




Ronda del Vallès

Desdoblament de la C-59 entre

Santa Perpètua de Mogoda i

Cades de Montbui

Nous enllaços AP7

• Connexió ràpida amb Barcelona a

través AP7

• La C-59 vertebra els municipis de

l’àmbit

1

1 2

2

3

3

Propostes principals

PTMB

1

2 3

•L’àmbit està servit tan sols al Sud

per la R-3 (Barcelona-Vic) i R-2

(Barcelona-Maçanet-Massanes).

Les estacions més properes són

Santa Perpetua i la Llagosta.

Corredor de transport públic

(tramvia o plataforma d’autobús

segregada)

Línia ferroviària orbital (amb

dues noves estacions a Santa

Perpètua)

Tren-tram entre Sabadell i

Granollers

Proposta Mercaderies i viatgers

UIC

1

2

3

4

4

Propostes principals

PTMB




La riera de Caldes és un àmbit perifèric de la corona metropolitana de

Barcelona, amb una població inferior als 50.000 habitants. Es caracteritza per

tenir una densitat de població molt baixa (238 hab/km2).

Segons dades de l’ EMQ 2006 es realitzen 179.817 desplaçaments totals amb

origen /destí a l’àmbit. 74.982 dels desplaçaments són externs, la qual cosa

implica que hi ha un flux important amb la resta d’àmbits

En quant al repartiment modal s’observa un ús molt elevat del vehicle privat i

un ús del transport públic quasi anecdòtic.

Respecte a l’àmbit de la regió metropolitana, els millors resultats s’obtenen a

l’àmbit central de Barcelona, amb una quota d’utilització del transport privat

del 29%, sensiblement inferior a la resta d’àmbits.

La marcada radialitat de la xarxa de transport públic i la menor densitat de

serveis són un dels motius que fan que a mesura que ens allunyem del

centre disminueixi l’ús del transport públic a la resta del territori metropolità.

Els àmbits amb una participació més elevada del vehicle privat són el de

Riera de Caldes, juntament amb Riera de Tenes i Corbera. A l'altre extrem es

troben els àmbits de Cerdanyola - Sabadell que presenten una participació

més reduïda de la mobilitat en vehicle privat.

Mobilitat

Dins de l'àmbit definit actualment donen servei 3

línies urbanes en les poblacions de Mollet del

Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i

Plegamans; amb una freqüència de pas entre 10 i

15 minuts .

Alternativament, també existeixen varies línies

intermunicipals que uneixen les poblacions amb

una freqüència de pas de 30 minuts.

Transport públic

I . V Infraestructures i mobilitat I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

Àmbit administratiu

- Caldes de Montbui - Continu urbà i vies estructurants

- Sentmenat - Continu urbà i vies estructurants

- Polinyà - Continu urbà i vies estructurants

- Santa Perpètua de Mogoda - Continu urbà i vies estructurants

- La Llagosta - Continu urbà (residencial i industrial vinculat a la Riera de Caldes) i vies estructurants

- Mollet del Vallès - Continu urbà (residencial i industrial vinculat a la Riera de Caldes) i vies estructurants

- Palau-solità i Plegamans - Continu urbà i vies estructurants

- Lliçà d’Amunt – Can Masvell

I .VI Conclusions i estratègies I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL

Àmbit d’actuació


L’àmbit del PDU Riera de Caldes queda definit pels continus urbans de

les poblacions Caldes de Montbui, Sentmenat, Polinyà, Sta. Perpètua de

la Mogoda, La Llagosta, Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans i una

petita urbanització de Lliçà d’Amunt.

Les vies estructurants que uneixen els diferents continus urbans dels

municipis determinen els límits intramunicipals. Entre el municipi de

Caldes i Sentmenat és la carretera C1413a, entre Sentmenat i Polinyà la

carretera B-142, entre Polinyà i Santa Perpètua de la Mogoda la via B-

140. El límit oest de la Florida i La Llagosta queda delimitat pels carrers

Passeig de Can Talló i el carrer Josep Montserrat, i en posterior la futura

avinguda programada en aquestes vies. El límit sud queda definit per les

vies de rodalies entre La Llagosta i Mollet del Vallès, incloent la zona

afectada pel sistema hídric de la Riera de Caldes fins la seva connexió

amb el sistema hídric del Riu Besòs. La zona est i nord de Mollet del

Vallès queda acotat per les vies viàries C-17 i AP7. Seguint el límit

establert per l’autopista AP7, l’àmbit del PDU queda delimitat en la cara

est per la via C59 al llarg dels municipis de Santa Perpètua de la Mogoda

i Palau-solità i Plegamans, fins a Caldes de Montbui; incloent els

continus residencials de Can Falguera de Palau-solità i Can Masvell de

Lliçà d’Amunt.

Caldes de Montbui Sentmenat

Polinyà

Santa Perpètua de Mogoda

La Llagosta Mollet del Vallès

Palau-solità i Plegamans

Can Masvell



Àmbit d’actuació


Justificació de l’àmbit PDU Riera de Caldes

L’àmbit del PDU queda definit pels continus urbans

i les infraestructures de connexió entre ells.

S’han inclòs dins l’àmbit els municipis entre Caldes

de Montbui i Sentmenat i La Llagosta i Mollet del

Vallès degut a les diferents interaccions de

mobilitat, lligams històrics i culturals.

S’ha establert un segon límit d’influència que inclou

els connectors ecològics propers a l’àmbit de la

Riera de Caldes.

El límit de l’àmbit queda condicionat als següents

aspectes:

-Al s connectors ecològics que van del Parc Natural

de Sant Llorenç del Munt a la Serralada de Marina.

-Al sud per les infraestructures ferroviàries que

separen l’àmbit .

-La vall de la Riera que delimita una unitat de

paisatge.

-Mobilitat intermunicipal.

Aquests aspectes conformen un ús del territori

basat en un eix vertebrador. Les propostes i

directrius del PDU potencien aquest la idea de

ciutat lineal.

I .VI Conclusions i estratègies




II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES


II . I Aproximació a l’entorn de la Riera de Caldes: Europa-Catalunya-RMB.

II . II Dades clau i escenaris de futur: situació actual i horitzó 2026

II . III Esquema estratègic i propostes

II . IV Anàlisi del sistema urbà


II . VI Anàlisi dels espais oberts

II . VII Anàlisi del les infraestructures i traçat de l’eix de TP de la Riera de Caldes

ANÀLISI I DIAGNOSI DE L’ÀMBIT



La Riera de Caldes dins l’àmbit de la RMB

-Situada a la banda nord de la regió metropolitana de Barcelona (a 11

km de Sabadell, 13 de Granollers i a 25 km de Barcelona).

-Àmbit fronterer entre les comarques del Vallès Oriental i Occidental. -Té una extensió de 109´64 km² i 86.023 habitants.

-Geogràficament està situat entre la serralada litoral i la prelitoral, en la

denominada depressió del Vallès, configurant un territori bàsicament pla.

Catalunya, situació estratègica dins el corredor mediterrani.

Infraestructures viàries:

-Autopista AP-7

-Autovia C-17

-Carretera C-59 i desdoblament

-Carretera C-155

-Carretera B-142

Infraestructures ferroviàries:

-França (C2 de rodalies)

-Vic (C3 de rodalies)

-Futur pas del TAV

-Futura central de mercaderies

ferroviàries d’ample de via

europeu i ibèric.

Àmbit d’estudi format pels següents termes municipals:

-Santa Perpètua de la Mogoda 15,7 km² 25.191 hab.

-Caldes de Montbui 38 km² 17.019 hab.

-Palau Solità i Plegamans 14,9 km² 14.190 hab.

-Sentmenat 28,4 km² 8.112 hab.

-Polinyà 9,61 km² 7.798 hab.

-La Llagosta 3,03 km² 13.713 hab.

-Mollet del Vallès 10,8 km² 52.459 hab.

RIERA DE CALDES

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . I Aproximació a l’entorn de la Riera: Europa-Catalunya-RMB



DADES RMB i AMB

-La RMB conté 3/4 parts de la població de Catalunya.

-A l’AMB es concentra el 73% de la indústria de Catalunya.

-l’AMB genera el 70% del PIB de Catalunya.

-l’AMB concentra el 80% de mobilitat obligada de Catalunya.

PROJECCIONS PTMB RIERA DE CALDES 2001-2026

Població 2001: 50.000 a 100.000

Població 2026: 100.000 a 200.000

Increment de població: 70.000 a 100.000 100%

Habitatges 2009: 35.000

Increment habitatges: 20.000 a 40.000 100%

Llocs de treball localitzats 2009: 30.000

Increment llocs de treball: 20.000 a 40.000 100%

ESTRUCTURA PRODUCTIVA

RIERA 2009 RMB 2001 RMB 2026

SECTOR PRIMARI 0,2% 1,5% 1,2%

INDÚSTRIA 41,5% 25,0% 19,4%

CONSTRUCCIÓ 5% 9,0% 7,0%

SERVEIS 53,3% 64,5% 72,4%

DADES RIERA DE CALDES

-Conté l’1,9% de la població de la RMB.

-Representa el 3,2% del PIB de la RMB.

-Major nombre de llocs de treball localitzats que població

ocupada resident.

-Moderada autocontenció: el 25% es desplaça fora de l’àmbit

en dia feiner.

-Alt grau de mobilitat. 68% amb transport privat.

CONCENTRACIÓ ACIVITAT INDUSTRIAL+

MILLORA ACCESSIBILITAT AMB LES NOVES

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT PÚBLIC =

POTENCIAL ACTIVITAT ECONÒMICA DINS LA RMB

-ESTRUCTURA NODAL DEL TERRITORI

-POLARITZACIÓ DEL CREIXEMENT URBÀ

-RIERA DE CALDES, ZONA D’ACTIVITAT ECONÒMICA

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . II Dades clau i escenaris de futur: situació actual i horitzó 2026.



Proposta

-Creació d’un centre urbà de referència ben

comunicat i ben reconegut dins la RMB.

-Aposta per P.A.E. més competitius.

-Aposta per noves activitats terciàries i

tecnològiques al servei de les empreses. -Aprofitar els equipaments com a elements de

localització.

-L’eix de la Riera com element de cohesió social.

-Potenciar les zones verdes i els camins existents

com espais d’esbarjo.

CONJUNT URBÀ AMB NOVES CENTRALITATS

I CREIXEMENTS ARTICULATS PER LES

NOVES INFRAESTRUCTURES I L’ESPAI VERD.

Problemes detectats:

-Manca de projecció externa.

-Manca d’empreses de valor afegit.

-Necessitat de renovació del sòl industrial

menys qualificat.

-Falta d’estructuració d’un centre urbà de

referència.

-Manca d’equipaments supramunicipals.

-Manca d’espais de relació i activitat lúdica.

-Dèbil cohesió social i manca de formació.

Aspectes positius:

-Estructura empresarial i industrial referent a

Catalunya.

-Convivència autònoma dels models

residencial i industrial.

-Potencial d’empreses industrials i logístiques.

-Oferta de sòl industrial i productiu de gran

dimensió i diversitat.

-Bona connexió al sud amb l’autopista i les

noves infraestructures.

ACTUACIONS

3 SECTOR LLEVANT (POLINYÀ)

-NOVA CENTRALITAT:

1 SECTOR TRIANGLE DE LA MOGODA

-CREIXEMENT RESIDENCIAL+EQUIPAMENTS

4 CONSOLIDACIÓ DEL TEIXIT DE PALAU

SOLITÀ I PLEGAMANS

-SECTOR PRODUCTIU QUATERNARI +

INDÚSTRIA TRADICIONAL COMPETITIVA

2 SECTOR ACTUR RIERA DE CALDES

(PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS)

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . III Esquema estratègic i proposta



Centralitat local

Nova Centralitat local

Nova Centralitat general

Més d’ un 80% de la superfície d’ambdós municipis és sòl no urbanitzable.

Més d’ un 50% de la superfície de sòl de la trama urbana de Santa

Perpètua i Polinyà és industrial.

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . IV Anàlisi del sistema urbà



La Llagosta i Santa Perpètua de la Mogoda ( ciutat corredor)

S’ubica en la franja sud de la Riera de Caldes, envoltada per les

infraestructures viàries i ferroviàries existents que corresponen a

l’arc metropolità en el seu tram que connecta Granollers amb

Sabadell.

Aquests dos cascs urbans tenen la característica de ser centres

urbans consolidats i que formen un continuo urbà amb la població

veïna de Mollet.

En aquest àmbit el Pla Territorial Metropolità de Barcelona

proposa tres zones d’intervenció que s’ubiquen en les àrees

intersticials de les tres poblacions. Creant una nova centralitat

urbana.

Palau Solità i Plegamans, Polinyà i la zona nord (industrial)

de Santa Perpètua de la Mogoda. (nova centralitat urbana i

àrea especialitzada industrial a consolidar i equipar)

S´ubica en la franja intermèdia de la Riera de Caldes, actualment

està connectada viàriament longitudinalment amb Santa Perpètua

i Caldes de Montbui per la carretera C59 i l’autovia paral·lela i

transversalment per la carretera C155 que uneix Granollers amb

Sabadell.

Aquests cascs urbans tenen la característica de contenir un tant

percent elevat de la seva trama urbana de sòl qualificat

d’industrial.


identifica una àrea de polaritat , hi proposa una nova centralitat

urbana i les defineix com a àrees especialitzades industrials a

consolidar i equipar amb la nova implantació d’equipaments.

Caldes de Montbui i Sentmenat (polaritat comarcal i

creixement moderat)

S’ubica en la franja nord de la Riera de Caldes, viàriament es

connecten longitudinalment amb la carretera C59 i

transversalment amb la carretera C1415.

Aquests dos cascs urbans tenen la característica de ser centres

urbans consolidats que tenen una polaritat comarcal i de contenir

un tant percent elevat del seu sòl qualificat d’agrícola.


proposa un creixement moderat dels seus nuclis urbans.




2-3 SECTOR ACTUR RIERA DE CALDES I SECTOR LLEVANT

(Palau-solità i Plegamans i Polinyà)

•Mobilitat i accessibilitat: Localització de noves centralitats de la futura

xarxa de transport públic de Sabadell a Granollers (sector 2 i 3), i del

tramvia o plataforma d'autobús segregada de Caldes de Montbui a

Mollet del Vallès i la Llagosta (sector 2).

•Espais oberts: Posar en valor l’espai fluvial i agrari amb la creació

d’espais de lleure i d’equipaments pròxims a la riera de Caldes i a

Gallecs.

Ús del sòl: Creació de noves àrees d’activitat econòmica per facilitar la

reconversió de la indústria cap a una activitat econòmica amb major ús

de la tecnologia, amb zones de serveis a les indústries i amb

equipaments de valor afegit.

1 SECTOR TRIANGLE DE MOGODA

(Espai central Soldevila, Castell de Mogoda i Horts, CIM, Alstom i

sector ACTUR Castell de Mogoda )

•Mobilitat i accessibilitat: Localització de nova centralitat al voltant de la

nova estació de la línia orbital de Mataró a Vilanova i la Geltrú, i del

tramvia o plataforma d'autobús segregada de Caldes de Montbui a

Mollet del Vallès i la Llagosta.

•Espais oberts: Pas de connector ecològic.

•Ús del sòl: Potenciar l’ús d’espai central amb espais de lleure (espais

verds) i lúdics (equipaments). Implantació de noves activitats

econòmiques tecnològiques (R+D) de suport a la indústria existent,

centres de formació i d’ocupació d’empreses i terciàries (restauració i oficines).

1

2

3


LA RIERA DE CALDES EN EL CONTEXT ACTUAL DE LA RMB

• Major VAB de la indústria de tota la RMB (45,5% vs 21,3% de la RMB)

• Major percentatge d’ocupació a la indústria de tota la RMB (41,5% vs 16,2% de la RMB)

• 2,5% de la superfície total de la RMB

• 7% de la superfície total de PAEs de la RMB

• 14% de la superfície dedicada a PAEs (5,1% a la RMB)

• En canvi, 398 euros de PIB per m2 de PAE (866,5 a la RMB)

ÀMBIT MÉS ESPECIALITZAT EN LA INDÚSTRIA DE TOTA LA RMB

Percentatge d’afiliats per sector

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . V Anàlisi de l’activitat econòmica



L’ACTUAL INDÚSTRIA DE LA RIERA DE CALDES


Anàlisi de les empreses ubicades als 11 polígons industrials de Polinyà i Palau-solità i Plegamans






Nombre de empreses per sector d’activitat






Clústers d’activitat




2

4

3

2

4

3


Parc agrícola del Vallès

-Punts crítics per a la connectivitat

- Polinyà – Palau-Solità i ..Plegamans.

- Santa Perpètua de Mogoda.

- La Llagosta – Sta. Perpètua ..de Mogoda.

- Palau-Solità i Plegamans – ..Lliçà d´Amunt

1

4

4

1

2

3

4

Espai de protecció preventiva

Gallecs: Espais amb protecció supramunicipal

PDU Actur

-Superfícies de sòl no urbanitzable

Caldes de Montbui

4.051.092 m2

Sentmenat

23.635.529 m2

Polinyà

5.018.990

Palau-Solità i Plegamans

749.137

Sta Perpètua de Mogoda

209.581

La Llagosta

38.028

87,79 %

82,03 %

57,03 %

45,69 %

43,24 %

67,89 %

1

2

3

4

1

ESPAIS OBERTS – PROPOSTA PTMB

Font: PTMB

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . VI Anàlisi dels espais oberts


Les unitats de PAISATGE són:

1-Boscos i formacions arbustives, (pi blanc, pi pinyer, alzines i bosc de ribera molt degradat.

2-Conreus ( conreus de secà, herbacis, cereals, farratges i horts localitzat als marges dels torrents,

3-Zones urbanes i terreny industrial amb infraestructures.

4-Riera de Caldes – de caràcter torrencial – gran part de la seva llera amb línea de 220 kv i vegetació de Ribera molt degradada ( Canyar etc).


Parc Hostalet del Fum Gallecs

Palau-Solità

Can Riera

Plana Agroforestal

Castell Sta.Perpètua

de la ogoda.

Sta. Perpetua

de Mogoda.

Polinyà

Palau-Solità i

Plegamans

Palau-Solità i

Plegamans

Mollet

Mollet

PAISATGE - resum :

1.- Molta policromia i valor

faunístic.

2.- Suaus carenes, conreus i

planes fluvials.

Amb elements integrats al paisatge com masies, castells, ermites que reforrcen el caràcter rural amb significació històrica i cultural.

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . VI Anàlisi dels espais oberts



68%

27%

5%

Transport privat

No motoritzat

Transport públic

Distribució de la mobilitat generada

per destí del desplaçament

Densitat de mobilitat per àmbit supramunicipal

Repartiment modal de l’àmbit

• 179.817 desplaçaments amb

origen/destí a l'àmbit.

• volum de mobilitat similar al del

Garraf, l’Alt Maresme, Martorell o el

Penedès.

• Un 66% d’aquests desplaçaments són

municipals, un 9% intermunicipals

dins l’àmbit (destaca connexió

Caldes-Santa Perpètua) i un 25% fora

de l’àmbit.

• La generació i atracció de mobilitat

intermunicipal és molt similar (52%

en front 48%)

• El nivell d’autocontenció és

comparable al de Martorell, i és del

75%

• En quant al repartiment modal

s’observa un ús molt elevat del

vehicle privat (68%), només inferior al

de Corbera i Riera de Tenes

• Molt baix ús del transport públic (5%),

només comparable al Penedès, l’Alt

Maresme i Riera de Tenes.

• Pel 2026 el PTMB preveu un

increment de la població del 122%,

reforçant les centralitats de Caldes i

Santa Palau de Plegamans.

Juntament amb la creació de nous

llocs de treball suposarà un canvi molt

significatiu dels paràmetres de

mobilitat.

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . VII Anàlisi del les infraestructures i traçat de l’eix de TP




Anàlisis de les infraestructures viàries de l’àmbit

II . VII Anàlisi del les infraestructures i traçat de l’eix de TP

IMD 1

IMD

2

IMD 4

IMD 5 IMD 9

IMD 1

IMD 2

IMD 3

IMD 4

IMD 5

IMD 6

IMD 7

IMD 8

IMD 9

IMD 10

C-155 / 11.151

C-59 / 14.053

B-142 / 6.968

C-155 / 11.096

B-140 / 16.083

C-59 / 21.427

N-152a / 15.961

C-59 / 25.993

B-140 / 15.921

C-33 / 90.800




Anàlisis de les infraestructures viàries de l’àmbit


4

8

5

3

6

2

7

1

2

3

4

5

6

7

Ronda del Vallès

Desdoblament de la C-59 entre Santa

Perpètua de Mogoda i Cades de Montbui

Nous enllaços AP7

Propostes principals PTMB

Principals problemàtiques

Manca de via ràpida de connexió amb Sabadell,

Terrassa i Granollers

Manca de connexió de qualitat en el continu

Mollet Sta. Perpètua

És necessària una avinguda al llarg de la Riera

per estructurar el territori

Millora de l’eix C-155

Manca noves connexions amb l’AP7 i una via

de qualitat entre La Llagosta Sta. Perpètua

Millora de l’eix C-1413a

Desdoblament de la C-59 fins a Caldes de

Montbui

8 Millora de l’eix B-140 fins a Sabadell

Major qualitat de la xarxa, més mallada i amb més

alternatives de recorregut. Interconnexió amb transport

públic i bosses d’aparcament en punts de centralitat i

nodalitat




Anàlisis de les infraestructures ferroviàries de l’àmbit

L’àmbit està servit tan sols al Sud per la R-3 (Barcelona-Vic) i R-2

(Barcelona-Maçanet-Massanes).

La connexió entre altres poblacions del Vallès és bastant complexe.

L’ús del transport públic dins l’àmbit és testimonial.

Únicament està garantida la ràpida connexió amb Barcelona en zones

pròximes a les estacions de Mollet i La Llagosta.

Corredor de transport públic (tramvia o plataforma

d’autobús segregada)

Línia ferroviària orbital (amb dues noves estacions a

Santa Perpètua)

Tren-tram entre Sabadell i Granollers

Proposta línia altes prestacions

Propostes principals PTMB Principals problemàtiques





Anàlisis de les infraestructures ferroviàries de l’àmbit

Estudis de corredors d’infraestructures a les comarques del Vallès

Donat que al territori de les comarques del Vallès se superposen de

diverses infraestructures de mobilitat, el Pla estableix estudis i avanços

de planejament amb la finalitat de coordinar els components dels

següents eixos:

A. Eix de la B-30:

- tractament dels intercanviadors de transport públic;

- tractament de l’eix ferroviari paral·lel a la B-30, amb tres funcions

diferenciades: rodalia, altes prestacions i mercaderies, i les connexions

amb les xarxes perpendiculars (FGC i línia orbital ferroviària) i els

corresponents intercanviadors.

B. Eix central de la plana del Vallès:

- tractament del ferrocarril central del Vallès entre Sabadell i Granollers,

amb especial atenció als trams de coincidència, sigui en recorreguts

urbans o suburbans.

Pel que fa al sistema d’infraestructures de transport, les

propostes del PTMB van adreçades a reforçar aquesta estructura

d’assentaments més dispersos i especialitzats, tot donant accés

ferroviari a les parts centrals dels sistemes urbans i creant vials de

ronda capaços de desplaçar la major part del trànsit de pas a l’exterior.

Concreció de l’eix ferroviari (o possible plataforma segregada

d’autobús) de la Riera de Caldes, de forma coordinada amb els plans i

projectes sectorials a desenvolupar

Determinacions establertes en el PTMB




1

Itinerari complex per

establir una via segregada 1


Anàlisis del traçat del corredor de transport públic de l’eix de la Riera de Caldes




2

3

L’itinerari dona servei a

una zona amb poca

demanda

2

L’itinerari complex i

trenca dinàmiques de

mobilitat

3





L’itinerari dona servei a

una zona amb poca

demanda

2

L’itinerari complex i

trenca dinàmiques de

mobilitat

3

4 5

Itinerari complex 4

Alt cost d’execució per

cobrir una demanda

actualment ben coberta

pel servei d'autobús urbà

del municipi

5








TEMES CLAU I PROPOSTA D’ORDENACIÓ

II . VIII Espais de transició i continuïtat: estudi teixits i estructura de ciutat.

II . IX Elements estructurants i àrees especialitzades industrials a equipar

II . X Ordenació del Parc fluvial de la Riera de Caldes

II . XI Les noves infraestructures viàries i ferroviàries. Oportunitats i propostes

II . XII Estudi del transport públic. Tramvia amb plataforma reservada.

II . VII . VIII Espais de transició i continuïtat: SISTEMA URBÀ: Estudi de teixits

Centralitat local




Nuclis històrics

Eixamples

Creixements de baixa densitat

RESIDENCIAL

INDUSTRIAL TERCIARI

ZONES VERDES EQUIPAMENTS



Centralitat local



ÀREES DE

NOVA INTERVENCIÓ A

PALAU SOLITÀ

Potencial creixement residencial

Consolidació del teixit

ÀREES DE

NOVA CENTRALITAT LOCAL

A POLINYÀ I PALAU SOLITÀ

Reequipament del teixit

industrial

ÀREA DE

NOVA CENTRALITAT

SUPRAMUNICIPAL

A SANTA PERPÈTUA DE

MOGODA

Equipaments i zones verdes

Mixtura d’usos


CENTRALITAT EXISTENT

NOVA CENTRALITAT



II . VIII Espais de transició i continuïtat: Estructura de ciutat: CENTRALITATS

00,5

11,5

22,5

33,5

44,5

5

R Caldes

RMB Equipaments econòmics Creació de centres de recerca, i

centres de formació per a les empreses existents i futures.

Creació d’estacions de generació

elèctrica. centres de recerca relacionats amb el reciclatge o transformació de materials i residus, que incloguin una reducció dels costos i un increment pel respecte al medi ambient.

Equipaments Comercials Actual concentració de comerç a

Mollet, Baricentro i Sabadell. I manca d’espai comercial als municipis de l’àmbit.

El dèficit d’equipaments a l’àmbit de la Riera de Caldes respecte la RMB es troba bàsicament en els següents:

Les fotografies mostren en vermell els solars destinats a equipament sense ocupar


b. Temes clau i proposta d’ordenació II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . IX Elements estructurants i àrees especialitzades industrials a equipar



b. Temes clau i proposta d’ordenació

Nord del nucli de Palau-Solità Donar continuïtat a l’urbanització existent amb el nucli urbà i servir-la amb transport públic, creant una gran zona d’equipaments al servei de la població. També es transformen espais d’equipament en espais verds degut a la seva importància com a connectors. Polígon Riera de Caldes Punt de nova centralitat amb molt bona accessibilitat i al centre geogràfic del polígon. Col·locació d’equipaments al servei de les empreses i de protecció.

Polígon de Polinyà Punt de nova centralitat al sud de nucli urbà amb bona accessibilitat, situat entre el nucli residencial i el polígon d’activitats. Equipaments al servei dels residents i de suport a les empreses .

Parc Central – Castell de la Mogoda Punt de nova centralitat supramunicipal. Situat entre el nucli de Santa Perpetua, la Florida i l’Oest de Mollet del Vallès. Molt bona accessibilitat.

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . IX Elements estructurants i àrees especialitzades industrials a equipar


EL FUTUR DE LA RMB SEGONS EL PTMB

Creixement econòmic mantenint el sector industrial i potenciant àrees amb condicions millors per la indústria

Fomentar les àrees de caràcter industrial amb un alt nivell d’equipaments, usos compatible i bona accessibilitat

Transformar àrees d’activitat industrial en àrees mixtes de residència i activitat en llocs centrals i integrats amb les trames urbanes

Generar noves àrees d’activitat econòmica amb mixtura d’usos i integrades a les àrees de nova centralitat i de reforçament nodal metropolità

QUIN HA DE SER EL FUTUR DE LA RIERA DE CALDES?

Incrementar la seva especialització industrial dins la RMB

+

Aumentar el seu pes sobre l’ocupació en la indústria de la RMB

+

Especialitzar-se en clústers amb un ús intensiu de la tecnologia, proveïdors de sectors emergents i sostenibles

=

SER EL PARK D’ACTIVITAT ECONÒMICA D’UNA RMB AMB UNA INDÚSTRIA RELLEVANT, COMPETITIVA I TECNOLÒGICAMENT PUNTERA

b. Temes clau i proposta d’ordenació II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . IX Elements estructurants i àrees especialitzades industrials a equipar




PARC FLUVIAL DE LA RIERA DE CALDES : ÍNDEX

1.- ÀMBIT DEL PARC FLUVIAL.

2.- PAISATGES CULTURALS – PARCS PATRIMONIALS.

3.- REFERENT HISTÒRIC PRINCIPAL.

4.- ESQUEMA PLA ESTRATÈGIC.

5.- ESTRUCTURA DEL PARC.

6.- NODES I PRINCIPALS ÀMBITS D´ACTUACIÓ.

• ÀMBIT 1 – Horts Caldes de Montbuí. – (Caldes de Montbuí.)

• ÀMBIT 2 – Torre Marimon.- (Caldes de Montbuí.)

• ÀMBIT 3 – Can Riera. – (Palau Solità i Plegamans – Sentmenat.)

• ÀMBIT 4 – Parc Hostal del Fum. – (Palau Solità i Plegamans – Mollet.)

• ÀMBIT 5 – Castell de la Mogoda. – (Sta. Perpètua de Mogoda – La Llagosta - Mollet.)

6.- ESTAT MEDIAMBIENTAL DE LA RIERA.

7.- GESTIÓ I RECONEIXMENT INSTITUCIONAL.

8.- MARC LEGAL I ADMINISTRATIU.

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . X Ordenació del Parc fluvial de la Riera de Caldes



ÀMBIT DEL PARC

FLUVIAL DE LA

RIERA DE

CALDES

ADMINISTRATIU.

• MOLLET

• LA LLAGOSTA

• POLINYÀ

• PALAU SOLITÀ

• CALDES DE

MONTBUI

• SENTMENAT

GEOGRÀFIC

• OEST

-C-59

-Carena amb Gallecs

-Conector ecològic

territorial N/S

• EST

- B-142

-Turó de l´home mort

-Torrent de l´home mort i

Torrent Ca n´Oller.

-Conector ecològic

territorial N/S

• SUD

-R2

-Riu Besós.

• NORD

-Pedrera del Foment.

(Serrala Prelitoral)

Sta.

Perpètua

de Mogoda

Caldes

de

Montbuí

Polinyà

Palau-Solità i

plegamans.

18 k

m.

Mollet

Gallecs.

C-59

C-155

B-140

AP-7

La LLagosta

C-155 C-1413

B-142

Sentmenat



2

4

3

2

4

3



1

4



PDU Actur


Caldes de Montbui

4.051.092 m2

Sentmenat

23.635.529 m2

Polinyà

5.018.990 m2


749.137 m2


209.581 m2

La Llagosta

38.028 m2

87,79 %

82,03 %

57,03 %

45,69 %

43,24 %

67,89 %

4

1


Font: PTMB

Galle

cs


Riu Besós

Rie

ra

de C

ald

es



Carena Carena

Riera d

e Cag

anell

Riera d

e Polin

yà

Punts crítics per a la conectivitat





PAISATGES CULTURALS

( Font. Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje.)

• Impuls del territori ple de vestigis pratrimonials, on els propis residents són els agents actius del reconeixement dels

seus recursos patrimonials.

• El parc patrimonial és una estratègia de desenvolupament territorial i es conforma:

• Fent un inventari dels recursos, jerarquització, interpretació de la història i construcció

dúna estructura suport que mitjançant itineraris vinculi els recursos entre si acompanyat

de centres dínterpretació, museus, serveis etc.

• Narrant una història , per atraure visitants, inversors etc, donant un nou

impuls de desenvolupament econòmic.

PARCS PATRIMONIALS – El patrimoni com a recurs bàsic de un nou desenvolupament.

( Font. Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje.)

• Parc Patrimonial : Instrument de projectació i gestió, possada en valor de un determinat paisatge cultural, que busca la preservació del seu patrimoni,

promoció de léducació i el desenvolupament econòmic. Mitjançant:

1. Ànàlisis urbanísitc i definició de l´àmbit.

2. Inventari de recursos, classificació i jerarquia. ( Fitxes i cartografia unitària. ) Indentificació unitària de líniciativa.

a) Recursos lligats a infraestructures: Ponts, carreteres etc

b) Vinculació industrial: Colònies, fàbriques del riu etc.

c) Masies i camins rurals.

d) Fites singulars: ermites, castells, miradors etc.

e) Elements intangibles: Festes, romeries, referències pictòriques etc. Valors comunicatius.

f) Quina història cal destacar ? Quina història volem explicar dáquest territori ?

1. Objectius i estratègia dínterpretació.

2. Disseny de léstructura física.

3. Pla de gestió i reconeixement institucional.

4. Encaix en el marc legal i administratiu, en el sistema de planejament.




Al S.XIX va haver-hi un tren de via

estreta que comunicava Caldes de

Montbuí amb Mollet, entrant en

servei el 17 de juliol de 1880.

Va millorar el transport de la zona

doncs abans anaven amb

diligències tirades de cavalls.

Tenia estacions a:

1. Caldes de Montbuí.

2. Palau Solità i Plegamans.

3. Palau - Gallecs.

4. Sta. Perpètua.

5. Mollet Sta. Rosa

6. Mollet. St. Faust

El seu 3 usos més importants eren:

1. Portar a barcelonins als

Balnearis de Caldes.

2. Transport de llambordes de la

Pedrera del Remei de Caldes.

3. Teixits de ca l´Estruch, gra de

can Rossell, llet, patates etc.

La crisi dels balnearis, el transport

de camions i la línea d´autobusus

del Sagalés van fer perdre el tren

la seva importància tencant la línea

al 1932 després de 52 anys en

funcionament.

Les parades del tren, nodes del

parc. Fil conductor del camí fluvial.

PARCS PATRIMONIALS – PARC FLUVIAL DE LA RIERA DE CALDES

Pedrera del Foment.

Camí del Foment.

Estació de Caldes de Montbuí. El Calderí.

El Calderí.

Camí del Foment.




- PLANEJAMENT-

• Protecció del sistema fluvial mitjançant eines dórdenació del

territori.

- Usos restrictius i aplicació de la Llei dÁigües.

• Creació dúna figura de protecció única per a tota la

conca ( Llarg Termini.)

• Requalificació de terrenys propers al riu.

• Creació dúna franja de transició entre el riu i

conreus, espais urbans, polígons i infraestructres.

- EDUCACIÓ AMBIENTAL.

• És un aspecte subjacent a la majoria dáctuacions. Cal

apropar els ciutadans al riu, recuperar-lo com a espai de lleure i

de contacte amb la natura

• Fomentar la sinèrgia amb el projecte Besòs Viu,

amb el projecte Rius etc.

• Adequar els camins fluvials i itineraris.

• Contactes amb entitats fundacions i escoles per

promoure léducació ambiental vinculada a léspai

del Besós.

- HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNEA.

• Control de la quantital i de la qualitat de láigua, que són

factors decisius per a la millora de la qualitat ecològica.

• Ampliació de les EDARS a tractament terciari.

• Revisió de les concessions de captació dáigua.

• Gestió dels cabals mínims en aigües superficials.

• Reducció de la salinitat dórigen industrial i control

dáigües pluvials.

- HÀBITATS FLUVIALS

• Diversificació de l´hàbitat físic per afavorir la potencialitat

biològica del riu.

• Diversificació de léstructura de la llera.

• Restauració i millora de marges.

• Potenciació i recuperació d´hàbitats fluvials

( Boscos de ribera, antics meandres. )

-

( Font: Consorci del Besós.)



ESTRUCTURA

• Cinc elements constitutius de la

sintaxis (Kevin Lynch):

A.- Àrees. ( Àmbit global i subàmbits. )

B.- Fites ( Recursos patrimonials i serveis.)

C.- Nodes. ( Portes i accessos,

centres d´interpretació i museus, explicació

dels itineraris)

D.- Itineraris. (Camins que vinculen la

resta de punts.)

E.- Límits. ( unitat de paisatge.)

1. Horts i Camí del Foment. Caldes

2. Torre Marimon - Caldes

3. Can Riera – Palau Solità, Sentmenat

4. Hostal del Fum – Palau Solità

5. Castell de la Mogoda – Sta. Perpètua

• La Llagosta.

• Camí Fluvial

• Camins històrics

• Via Augusta

• Camí del Foment

• Camí Ral.

1. B1413 – Bus – Aparcament públic - Info

2. Informació – Aparcament – Torre Marimon

3. Can Riera – Aparcament – Sentmenat

4. Hostal del Fum – Futura estació tren-tranvia

5. Estació tren Sta. Perpètua –

aparcament – informació Granja Soldevila.

1. Horts - Camí i Pedrera del Foment i Remei

2. Torre Marimon, Bosc Torre Marimon

3. Can Riera - R.de Sentmenat-Equipaments

4. Parc Hostal del Fum – Gallecs – Via Augusta

5. Castell de la Mogoda – Granja Soldevila

5

4

3

2

1


3,1

km

3,1

km

3,3

km

2,4

km

4,0

km

2,2

km



5

4

3

2

1


3,1

km

3,1

km

3,3

km

2,4

km

4,0

km

2,2

km


Àrea 1:

Horts Caldes de Montbui

– Pedrera del Remei –

Camí de Foment.

CR

EA

F

AC

A

MU

C



Àrea: Caldes de Montbui – Pedrera del Foment ____________________________

Node: Nova façana fluvial – Horts.

Bosc

Vials

2

1

4

Estat actual

Proposta

1

2

3

Fita 1 : La Pedrera del Foment.

Fita 2 : La Torre Nova.

Fita 3 : Camí del Foment – Castellvell.

3

4 Fita 4 : Pedrera del Remei.

3

4

Límits – Unitat de paisatge.

Fita 5 : Safareig de la portalera. 5

5 Itinerari 1 : Camí del Foment.

Itinerari 2 : Camí fluvial.

Objectius:

1.- Recuperació de la façana fluvial

de Caldes de Montbuí garantint la

protecció ciutadana, sistemes de

seguretat i alerta.

2.-Punt d´informació del parc a

l´oficina de turisme.

3.- Conexió de les zones de

vianants del Poble amb la Riera i

establir camins perimetrals a la

riera arribant a la cantera del

Remei i del Foment.

4.- Restauració de les zona

agrícola perimetral al casc antic

establerta com a node (SNU),

realitzant la seva recuperació

paisatgística i preservació del sòl.

Hort Jardí. ( Projectes en curs.)

5.- Restauració de les pedreres.

Convertint-les en referent històric.

6.- Prolongació del camí del

Foment fins a St. Feliu de Codines.

6 Fita 6 : Parc Can rius – Pont romàmic Accés

6

TM

T_500/100/50

Equipament

SUD/SUC Parc

SNU



ESTRAT ARBUSTIU

• CORNUS SANGUINEA

CRATAEGUS MONOGYNA

• SAMBUCUS NIGRA

• ARBUTUS UNEDO

• PISTACIA LENTISCUS

• JUNCUS SPP.

SH (Sistema Hídric)

ZI (Zona

inundable)

5 m

Ribera Ribera

Llit Riba ZS

ZP 100 m

ZI (Zona

inundable)

Llera – Zona màximes crescudes ordinàries – Domini públic hidràulic.

ZF (Zona Fluvial)

Plantació d´arbres i arbustos de ribera – Verneda

ESTRAT ARBORI

• POPULUS ALBA

• FRAXINUS

ANGUSTIFOLIA

• POPULUS NIGRA

• ALNUS GLUTINOSA

ESTRAT HERBACI

• IRIS PESUEDACORIS

• SCIRPUS

HOLOSCHOENUS

• JUNCUS SPP.

Riba


5 m ZS

100 m ZP

2

4

1

3

5

Objectius:

1- Recuperació natural per

canvis de gestió forestal

(amb alguna repoblació o

substitució de plantacions.)

2.- Revegetació amb

espècies autòctones de

ribera de prodecèndia

mediterrània.

3.- Actuacions paisatgístiques

de millora de l´entorn fluvial

urbà o periurbà ( amb

espècies mediterrànies.)

Gallifa Caldes Caldes




5

4

3

2

1


3,1

km

3,1

km

3,3

km

2,4

km

4,0

km

2,2

km


Àrea 2:

CR

EA

F

AC

A

MU

C

Torre Marimon

( De Caldes de

Montbuí a Palau Solità

i Plegamans. )



Àrea: Torre Marimon ( De Caldes de Montbuí a Palau Solità i Plegamans. )

Node: Àmbit central Torre Marimon.

1

2

3

Fita 1 : Enginyeria tècnica agrícola UPC.

Fita 2 : Sant Jordi

Fita 3 : Torre Marimon.

4 Fita 4 : Bosc de la Torre Marimon.

Fita 5 : EDA 5

1

2

3 4

5

Estat actual

Objectius:

1.- La Torre Marimon de titularitat pública

podria incorporar les funcions vinculades al

Parc Fluvial de:

- Centre d´informació .

- Viver de producció de plantes de Ribera.

- Actuacions artístiques al Bosc de la Torre

Marimon.

Proposta

Bosc

Vials


Itinerari 1 : Camí històric – cap.

Itinerari 2 : Camí fluvial .

Accés

4

3

TM

T_500/100/50

Equipament

SUD/SUC – Parc

SNU




1

2

3

4

5

Objectius:

1- Recuperació natural per canvis de gestió

forestal (amb alguna repoblació o

substitució de plantacions.)

2.- Revegetació amb espècies autòctones

De ribera de prodecèndia mediterrània.

3.- Actuacions paisatgístiques de millora de

l´entorn fluvial urbà o periurbà ( amb

espècies mediterrànies.)

Àrea: Torre Marimon ( De Caldes de Montbuí a Palau Solità i Plegamans. )

Node: Àmbit central Torre Marimon.

1

2

3

Fita 1 : Enginyeria tècnica agrícola UPC.

Fita 2 : Sant Jordi

Fita 3 : Torre Marimon.

4 Fita 4 : Bosc de la Torre Mar i Mon.

Fita 5 : EDA 5

Bosc

Vials


Itinerari 1 : Camí històric – cap.

Itinerari 2 : Camí fluvial .

Accés

TM

T_500/100/50

Equipament

SUD /SUC– Parc

SNU



5

4

3

2

1


3,1

km

3,1

km

3,3

km

2,4

km

4,0

km

2,2

km


Àrea 3:

CR

EA

F

AC

A

MU

C

Can Riera

( Palau Solità i

Plegamans. - Sentmenat)


Àrea: Can Riera _______________________________________

Node: Can Riera.

1

2

3

Fita 1 : Riera de Sentmenat.

Fita 2 : Torrent d´en Baeli.

Fita 3 : Santa Maria de Palau Solità.

2

1

3

Bosc

Vials


Camí Ral. Camí fluvial.

Accés

TM

T_500/100/50

SUD/SUC - Equipament

SUD/SUC - Zones verdes

SNU

SUD - Urbanitzable

SUND

Estat actual

Objectius:

1.- Espai de protecció

preventiva al nord oest del

Municipi, deslligat del centre

urbà. Integració dels nous

creixements amb el SUC

mitjançant un sistema de

zones verdes i equipaments

que els comuniquin.

2.- Consolidar la xarxa de

camins de passejades.

Potenciar el Camí Ral i Riera

de Sentmenat com espai

natural pel conjunt de la

població.

3.- Desenvolupar el SNU

central com a punt

d´informació del parc i nous

equipaments.




ESTRAT ARBORI

QUERCUS CERRIOIDES

QUERCUS ILEX. SPP.

ILEX

QUERCUS HUMILIS

SALIX ALBA

POPULUS ALBA

ZF (Zona Fluvial)


ZI

(Zona inundable)

5 m 5 m

Ribera Ribera

Llit

Riba Riba

100 m

ZS

ZP

ZS

ZP

100 m

Zona inundable. Zona inundable. Llera – Zona màximes crescudes ordinàries – Domini públic hidràulic.

ESTRAT ARBUSTIU

PISTACEA LENTISCUS

VIBURNUM TINUS

RHAMNUS

ALATERNUS

ARBUTUS UNEDO

PHILLYREA LATIFOLIA

ESTRAT ARBACI

HEDERA HELIX

SMILAX ASPERA

RUBIA PEREGRINA.


ZI

(Zona inundable) SH

(Sistema Hídric)

SH

(Sistema Hídric)

Riera de Caldes.

Projecte Riera Viva.

Creaf

Propostes – R. Sentmenat

Riera de Sentmenat.




5

4

3

2

1


3,1

km

3,1

km

3,3

km

2,4

km

4,0

km

2,2

km


Àrea 4:

Hostal del Fum –

Gallecs

( Sta. Perpètua de la

Mogoda – La Llagosta. –

Mollet. )


Àrea: Hostal del Fum – Gallecs _________________________________

Node: Parc Hostal del Fum.

1

2

3

Fita 1 : Gallecs

Fita 2 : Torrent Home mort.

Fita 3 : Torre del rector.

4 Fita 4 : Parc i Bosc Ca lÓller.

Fita 5 : Àmbit Transformació 5

1

2

3

4

5

5

Objectius:

1. - Peça agroforestal i de conreus

vinculada a conector per coll dámpolla.

Permebealiat ecològica mermada per

sòl urbanitazable no programat.

2.- Promoure láctivitat agrària. Reduir

sòl no urbanitzable al voltant de la C-155

3.- Torrent de l´home mort en bon estat

ecològic.. Interès paisatgístic per camins

rurals perpassejades freqüents.

4.- Establir conexions supramunicipals

Amb xarxa de camins ( catastre 1927 ),

com també històrics ( VIA AUGUSTA).

5.- Sistema de parcs de qualitat per al

teixit industrial.

6.- Consolidar la ronda verda de la riera ja

iniciada. ( Vores en transformació.)

Bosc

Vials

Límits

Camí històric. VIA AUGUSTA. Camí fluvial.

Accés

TM

T_500/100/50

SUD/SUC - Equipament

SUD/SUC - Zones verdes

SNU

Estat actual

6 Fita 5 : Plana Agroforestal.

6

6

La ronda verda de la riera

Gallecs

Parc de l´Hostal del Fum




Cami Fluvial urbà

Cami Fluvial periurbà

CAMÍ FLUVIAL URBÀ

CAMÍ FLUVIAL PERIURBÀ

VIA AUGUSTA

CAMINS HISTÒRICS

CAMÍ DEL FOMENT

Els itineraris per la riera amb estàndards d’urbanització variables en funció

de l’entorn en què discorren.




5

4

3

2

1


3,1

km

3,1

km

3,3

km

2,4

km

4,0

km

2,2

km


Àrea 5:

Granja Soldevila – Castell

de la Mogoda

( Sta. Perpètua de la

Mogoda – La Llagosta. –

Mollet. )

MU

C

CR

EA

F

AC

A


Objectius:

1. - Accés a Gallecs a través de Can Banús.

2. - Continuïtat al Parc del Calderí.

3. - Definir B-140

4. - Xarxa de Camins rurals

5. - Passos de fauna 200 m

6. - Usos compatibles: Esportiu Cultural, Associatiu, etc

7.- Sistema de parcs.

8.- Recuperar Bosc de Ribera

9.- Estudiar secció (escollera-peatonal etc.)

10.- La Llagosta: Camí fluvial a desenvolupar.Protecció llera

100m.

Àrea: Granja Soldevila – Castell de la Mogoda ( Sta. Perpètua de la Mogoda – La Llagosta. )

Node: Granja Soldevila.

1

2

3

Fita 1 : Castell de la Mogoda.

Fita 2 : Horts de la Mogoda

Fita 3 : Parc del Calderí

4 Fita 4 : Granja Soldevila


Bosc

Vials


Itinerari 1 : Camí fluvial a consolidar.

Itinerari 2 : Camí fluvial.

Accés

TM

T_500/100/50

Equipament

SUD/SUC – Parc

SNU

1

2

3

4

5

6

5 Fita 5 : Parc Ametllers

6 Fita 6: Parc Central

Parc del Calderí. Horts de la Mogoda.

Granja Soldevila Castell de la Mogoda.

SUD

Act. econòmica



TIPUS SALZEDA

Saponario salicetum-purpureae

( espai dávingudes.)

ESTRAT ARBUSTIU

SALIX ELEAGNOS

SALIX PURPUREA

SALIX FRAGILIS

ZF (Zona Fluvial) SH (Sistema Hídric) ZF (Zona Fluvial)

ZF (Zona Fluvial) : No sádmet cap ús, llevat dels previstos en matèria de domini públic hidràulic.

SH (Sistema Hídric) : Periode de retorn 100 anys. Parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a

láire lliure sense edificacions.

ZI (Zona inundable) : Periode de retorns 500 anys.

D 305/2006

ZI (Zona inundable) ZI (Zona inundable)

ZI Greu: No àrees acampada, camping, edificació.

ZI Moderada: Usos industrials i emmagatzematge.

ZI Lleu: Subjecte a limitacions dels usos admissibles.

5 m 5 m

Ribera Ribera

Llit

Riba Riba

100 m

ZS

ZP

ZS

ZP 100 m

Zona inundable. Zona inundable. Llera – Zona màximes crescudes ordinàries – Domini públic hidràulic.

Estat actual

Proposta





CONDUCTIVITAT

CABAL

NITRITS

INDEX ESCOSTRIMED

FOSFATS

QUALITAT BOSC DE RIBERA

AMONI

INDEX HABITAT FLUVIAL

IBMWP

FBILL

PÈRDUES DE SÒL

MAPA CLINOMÈTRIC

FAUNA FLUVIAL




Impulsors i participants:

PLA DE GESTIÓ I RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL

Administracions i

organismes

autònoms

Organismes i institucions

internacionals

Programes

internacionals Universitats

Entitats conservacionistes

Organitzacions

professionals

Empreses i

fundacions

privades

Entitats

excursionistes

Administració

Municipal

PARC FLUVIAL

DE LA RIERA DE

CALDES

Màxima participació per establir temes i subtemes ( Reunions, tríptics etc.)

• La interpretació i léducació.

• Vincles amb universitats o centres

dínvestigació.

Reconeixement oficial:

- Aquest tipus de parc requereix inversions

importants. La financiació dels projectes per part

de ládministració pública és imprescindible

- Tenen un impacte pel que fa a láugment de

turisme, comerç, orportunitas dínversió,

ingresos fiscals, llocs de treball, impuls de

léconomia regional.

- Preserven els recursos naturals i culturals,

Revaloralitzant la identintat dún territori.

Consorci


http://www.diba.cat/

http://www.diba.cat/

http://www.gencat.cat/parcs

http://www.gencat.cat/parcs

http://europa.eu.int/comm/environment/index_es.htm

http://www.fedenatur.org/

http://www.fedenatur.org/

http://www.unesco.org/mab

http://www.diba.es/parcs/life

http://www.creaf.uab.es/

http://www.uniopagesos.org/



1.- Tres objectius claus ( d’acord amb el document d’Estrategia Catalana de

Desenvolupament Sostenible, horitzó 2026)

1.1.- La reducció de les emissions de CO2

1.2.- La millora de la qualitat i quantitat d’espais naturals

1.3.- Coordinació intermunicipal

2.- Millorar la qualitat per entrar dins la directiva marc abans de 2025

2.1.- Vegetació (recuperació de vegetació autòctona i de ribera ),

2.2.- Constrenyiment espaial de la riera (desmuntar endegaments, i

recuperar àrees d’inundació allà on sigui possible)

2.3.- Fauna (vinculat a la resta d’elements).

2.4.- Situació original (existeixen fotos aèries de vols de 1956 que

permeten analitzar aquesta qüestió).

2.4.- Dificultat de l’eliminació dels murs d’endegament al pas pels

seus municipis.

3.- Planejar projectes “realistes”:

3.1.- Implementables amb l’estat de finançament dels municipis

implicats. Caldria doncs que els itineraris per la riera tinguessin

estàndards d’urbanització variables en funció de l’entorn en què

discorren (segons siguin dins o fora dels cascs urbans, per exemple

en termes d’il·luminació, arbrat etc )

4.- La Carta de paisatge de la Riera de Caldes

4.1.- S'introduí el fet que les directrius de la Carta no s’han de centrar

únicament sobre l’espai fluvial de la riera, sinó ampliar l’àmbit,

inclosos els espais industrials o els centres urbans.

4.2.- Lideratge Consorci del Besòs o Gallecs.

Participaren tècnics municipals de La Llagosta, Santa Perpètua de

Mogoda, Palau-solità i Plegamans i Caldes de Montbui, i tècnics del

Consorci de la conca del riu Besòs, i del Consorci de l’espai rural de

Gallecs, i del Projecte Rius. ( Reunió pel Pla Estratègic de Sta. Perpètua

de la Mogoda.) - RESUM

5.- Problemes clau a la Riera de Caldes

- Existència d’infraestructures que dificulten les conexions naturals

- Existència de línies elèctriques d’alta tensió al mig de la riera de Caldes.

- Dificultat de gestió de millores en finques privades de l’entorn de la riera,

- Manca de manteniment del Cabal Ecològic, fonamentat per la depuradora

de Caldes.

- Degradació paisatgística de l’entorn fluvial fortament industrialitzat

- Problema de mobilització de contaminants en l’aqüífer degut a l’augment

del nivell freàtic

- Forta mobilitat quotidiana generada en els polígons

- Gestió de les emissions contaminants a l’atmosfera: CO2 i partícules

6.- Oportunitats comunes a la Riera de Caldes

- Coordinació i col·laboració entre els diferents municipis i actors implicats

- Posar en valor el Patrimoni natural de l’àmbit fluvial de la riera de Caldes

- Posar en valor l’espai natural de Gallecs i la seva gestió agrícola.

- Promocionar el camí fluvial i per tant dels projectes del Consorci de

defensa de la Conca del Besòs , projecte de recuperació

- Gestió de camins a la Riera de Caldes, en relació també a les connexions

urbanes i als itineraris Vallès Natural

- Restauració del paisatge de la Riera de Caldes tant natural, integració

paisatgística industrial com de façana urbana.

- Valorització de les aigües subterrànies, recuperació de pous per a reg

- Mobilitat sostenible: promoció dels modes tous en la mobilitat quotidiana

- Transport públic, carril bus o tramvia a la C-59

- Energia solar a les cobertes del parc industrial

- Gestió de residus “banals” provinents de la indústria

7.- Possibles estratègies comunes a estudiar

- Carta de paisatge de la Riera de Caldes

- Deixalleria industrial mancomunada

- Coordinació de les polítiques ambientals a la Riera de Caldes camí fluvial

de la riera de Caldes , recuperació ambiental i de biodiversitat

- Pressió als organismes competents per crear passos de connexió entre la

riera de Caldes i el riu Besos




MARC LEGAL I ADMINISTRATIU – SISTEMA DE PLANEJAMENT.

1.Gairabé no hi han models de planejament o legistació que recollin la gestió i projecte

d´un Parc Fluvial.

2.Existeixen lleis específiques que els incloen, o la figura de Bé d´interès Cultural o

Plans Especials de protecció de patrimoni.

3.Exemples a Catalunya amparats per la Llei del Paisatge:

• PDU

• Colònies del Llobregat

• Valls fluvials i meandres del Ter.

• PEU

• Parc Agrari del Llobregat.

• Acèquia de Manresa

• Façana Fluvial de Manlleu.

•Façana Fluvial de Manlleu. •Acèquia de Manresa. • Parc agrari del LLobregat.


5

4

3

2

1

3,1

km

3,1

km

3,3

km

2,4

km

4,0

km

2,2

km




VIES ESTRUCTURANTS PRIMÀRIES

PROPOSTES D’ACTUACIÓ DEFINIDES EN EL PTMB

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . XI Les noves infraestructures viàries i ferroviàries.




VIES ESTRUCTURANTS SECUNDÀRIES

PROPOSTES D’ACTUACIÓ DEFINIDES EN EL PTMB


a. Proposta d'ordenació

1 A-7/B-40 - Ronda del Vallès -Tram Sabadell-La Roca


2 AP-7 - Calçades laterals entre Barberà i Santa Perpètua

2 C-59 - Desdoblament entre Palau-solità i Caldes

2 Interpolar - Millora i ampliació de la B-140


* C-155 - Millora del tram: Sabadell - Polinyà

* C-155 - Millora del tram: Polinyà - Parets del V.

* B-142 - Millora de la B-142 entre Polinyà i Sentmenat

* (*) - Vial de ronda Sta. Perpètua de la M.-La Llagosta

* C-1413a - Millora de l'eix Castellar del V.-Caldes de M.

1 Eix Sta. Perpètua - Mollet -Nova via en la zona del Castell

VIES INTEGRADES

1 Avinguda de Camí Reial - Millora i ampliació

2 B140 - Millora del tram Sta. Perpètua

2 N152a - Millora del tram La Florida - La Llagosta

* Avinguda de Catalunya – Adaptació al futur pas de tramvia

• * B140a – Adaptació al futur pas de tramvia

• * N152a – Adaptació al futur pas de tramvia

• * Adaptació al futur pas de tramvia i/o al nou parc fluvial

ALTRES VIES SUBURBANES

Inversió prevista: 279 M€







1 T2 - Nova línia Vallès d’alta velocitat: Castellbisbal - Mollet

XARXA D’ALTES PRESTACIONS

2 T3 - Noves estacions a la xarxa d’altes prestacions

2 T8 - Nova línia de mercaderies Castellbisbal - Mollet

XARXA DE MERCADERIES

* T9 - Noves estacions intermodals de mercaderies

2 R24- Nova línia entre Sabadell i Granollers

XARXA DE TREN -TRAMVIA

• 1 U17 - Nova connexió de l’eix de la Riera de Caldes

XARXA DE TRAMVIA O PLATAFORMES DE

BUS SEGREGADES

1 R2 - Nova línia Orbital ferroviària

XARXA DE RODALIES

1 R3 - Desdoblament i millores al traçat Barcelona - Vic

1 R9 - Desdoblament de la línia Papiol-Mollet entre

Santa Perpètua i Mollet

• * U17 - Nova connexió Santa Perpètua - Llagosta - Montcada



Inversió prevista:120 M€


Inversió prevista:292 M€







PROGRAMA DE L’ACTUACIÓ

1º Fase ( inici previst al 2012 )

Implantació de les noves línies i les diferents modificacions previstes.

Inici construcció eix Sta. Perpètua – Mollet

Inici de la construcció, en concordança amb les actuacions previstes

en el Parc Fluvial, de l’avinguda al llarg de la Riera de Caldes.

2º Fase ( inici 2015 - 2020)

Anàlisis del sector de Palau-solità i Plegamans del futur sector lligat al

Parc Fluvial.

Possible inici de les obres de la nova avinguda del Parc.

3º Fase ( inici previst al 2020 )

Realització del Pla Especial per l'anàlisi de la viabilitat d'implementació

de la línia de tramvia envers la plataforma reservada per autobusos.

Possible inici les obres per a la implementació del tramvia en la línia

Mollet - Caldes.

*Caldrà analitzar en els futurs PDU de la Vall del Tenes i de l’entorn de la

C-17 la interconnexió amb les línies proposades

Nombre d’habitants

dins la zona

d’influència: 90.000

Projecció pel 2026: 105.000

Nombre de llocs

de treball dins la

zona d’influència: 30.000


Estimació de

mitjana de viatgers

per hora i sentit: 217

Projecció pel 2026: 370

Estimació de

punta de viatgers

per hora i sentit: 782


Distància total: 15,37 km

Nombre de parades: 28

68%

27%

5%

Transport privat

No motoritzat

Transport públic


Programació de l'anàlisi de la viabilitat del tramvia

Amb la demanda actual, no es justifica

l’implantació d’una línia de tramvia. Tot i

això, segons projeccions de població a

2026, en un futur existeix la possibilitat

d’assolir nivells de viabilitat acceptables.

II . XII Estudi del transport públic. Tramvia amb plataforma reservada



Xarxa de busos urbans -

3 línies

Xarxa de busos

interurbans - 10 línies

Modificació del traçat de

2 interurbans

Plataforma reservada en els

trams reurbanitzats

Construcció de noves

avingudes ANÀLISIS DE

VIABILITAT DEL FUTUR

TRAMVIA Plataforma reservada en els

trams reurbanitzats

0 1 2 3

-Concreció de l’eix ferroviari o plataforma segregada d’autobús

de la Riera de Caldes, de forma coordinada amb els plans i

projectes sectorials a desenvolupar. Per millorar l’eficiència es

defineix una anella que dóna servei a tots els municipis i els

polígons d’activitat econòmica.

-Necessitat de potenciar el transport públic i l’accessibilitat a

totes les zones dins l’àmbit. Eix estructurador de l’àmbit, que

juntament amb el Parc Fluvial ha de reenfocar els municipis

envers una zona verda comú.

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . XII Estudi del transport públic. Tramvia amb plataforma reservada





VEHICLES AMBIENTALMENT

MILLORATS

PLATAFORMA RESERVADA EN LA MAJORIA DEL RECORREGUT. PRIORITZACIÓ SEMAFÒRICA

MÀQUINA EXPENEDORA I INFORMACIÓ INTERACTIVA A CADA

PARADA I DINS EL BUS.

1º FASE

-Nou eix Sta Perpètua – Mollet

- Millora Avinguda Camí Reial

2º FASE

-Nova Avinguda al llarg de la

Riera de Caldes

3º FASE

-Adaptació a tramvia o a

plataforma reservada segons PE





1

3

2

4

5

1

Node de connexió amb

l’estació de rodalies de Mollet

2

Node de connexió amb el

centre de Mollet, bus urbà i

estació de rodalies

3


l’estació de Sta. Perpètua de

Mogoda de rodalies, bus

urbà i busos interurbans

4 Node de connexió amb la

línia tren-tramvia del Vallès

5 Node de connexió amb el

centre de Caldes de Montbui i

busos interurbans


nou Parc agrari del Castell de

Mogoda i amb el futur Parc

de Palau-solità i Plegamans




b. Temes clau i proposta d’ordenació II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . XII Estudi del transport públic. Tramvia amb plataforma reservada



III. ORDENACIÓ DETALLADA

III. ORDENACIÓ DETALLADA - 1:2.000

III . I Polígon industrial Riera de Caldes. Nova centralitat de l’activitat econòmica.

III . II El Triangle i el Castell de Mogoda. Nova centralitat supramunicipal.

Màster professional d’estudis territorials i urbanístics, 10ª edició PDU Riera de Caldes Grup 3


III. I Sector polígon industrial Riera de Caldes III. ORDENACIÓ DETALLADA

SECTOR POLÍGON INDUSTRIAL

RIERA DE CALDES

Màster professional d’estudis territorials i urbanístics, 10ª edició PDU Riera de Caldes, Grup

3


Clústers d’activitat al Polígon Riera de Caldes

Indústries de la transformació del cautxú i matèries

plàstiques

Indústries de materials i equips elèctrics, electrònics

i òptics.

Indústries del paper, edició, arts gràfiques i

reproducció de suports registrats

Indústries químiques, de productes farmacèutics, de

refinació de petroli i coqueries

Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics

Equipament

Equipaments

Equipament

Equipament



Màster professional d’estudis territorials i urbanístics, 10ª edició PDU Riera de Caldes, Grup

3



Clústers d’activitat al Polígon Riera de Caldes

LA RIERA DE CALDES: PARK




3

Tres àmbits amb: 1.-Ubicació estratègica pel que fa a les comunicacions. 2.-Vinculació a un espai Obert.

1

2

FRANJA CENTRAL VORES E.O VORES E.O

2

3

1

III. I Sector poligon industrial Riera de Caldes III. ORDENACIÓ DETALLADA

TRANSFORMACIÓ TEIXIT

INDUSTRIAL PREEXISTENT

PARC FLUVIAL AMB LA C-155

DESENVOLUPAMENT DE SÒL

URBANITZABLE POLÍGON

ACTUR RIERA DE CALDES

UBICACIÓ D’EQUIPAMENTS

PARC HOSTALET DEL FUM



Fotoplànol. MUC. ACA POUM.

1. Parc fluvial amb la C-155 a. Anàlisi





1. Parc fluvial amb la C-155 b. Proposta d’ordenació



c- Usos previstos

SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT (m2s)

Total 35.427,85

SÒL DE SISTEMES (m2s) (%)

Total 30.261,41 85,42

Equipaments 4.398,46 12,42

Espais lliures 14.987,66 42,30

Viari 10.875,29 30,70

SÒL DE ZONES (m2s) (%)

Tecnològic /serveis 5.166,44 14,58

SOSTRE (m2st)

Tecnològic/serveis 19.962,00

Àmbit 35.427,85 m2s

IEB 0,56 m2st/m2s

Zona 5.166,44m2s

IEN 3,86m2st/m2s

ESPAIS LLIURES

En continuitat amb la riera de

Caldes i amb el passeig fluvial

del marge esquerra de la riera

que recorre tot el nucli urbà de

Palau Solità i Plegamans

ZONES

Edifici destinat a activitats

terciàries de suport a les

empreses

EQUIPAMENT

Centre de recerca en activitats

mediambientals i sostenibilitat Posar en valor l’aposta per una activitat industrial i econòmica sostenible, innovadora i integrada en un entorn d’alt valor paisatgístic. Es tractaria de fomentar un centre on es duguessin a terme activitats de recerca sobre serveis d’assessorament mediambiental dirigits a empreses (estalvi i eficiència energètica, ecologia industrial, reutilització de primeres matèries, etc.).

1. Parc fluvial amb la C-155




Fotoplànol. MUC. ACA.

2.Equipaments al parc de l’hostalet del fum a. Anàlisi




b. Proposta d’ordenació 2.Equipaments al parc de l’hostalet del fum




EQUIPAMENT

Centre d’interpretació del parc

fluvial

EQUIPAMENT

Centre de formació Centre de formació finançat de forma mixta entre les empreses i el SOC, on es realitzi formació en perfils professionals demandats i poc implantats a l’àrea, dels clústers d’activitat, com ara matricers. Recuperar la figura de l’aprenent, formació i adquisició d’experiència a la vegada.

EQUIPAMENT

Estació intermodal amb serveis

vinculats amb el comerç i

restauració

EQUIPAMENT

Incubadora d’empreses Creació d’una incubadora d’empreses específicament dirigida prioritàriament als sectors del plàstic, la química i la metal·lúrgia. Empreses dedicades a la recerca i els serveis a les empreses dedicades a aquests sectors d’activitat i complementàriament als dels altres 3 clústers prioritaris.

EQUIPAMENT

Centre de serveis de suport a

les empreses

Creació d’un servei que doni

assessorament a les empreses

instal·lades a la incubadora i

també a la resta del polígon.

c. Usos previstos 2.Equipaments al parc de l’hostalet del fum




Fotoplànol. MUC. PDU GALLECS.

3. Polígon Actur Riera de Caldes a. Anàlisi




b. Proposta d’ordenació 3. Polígon Actur Riera de Caldes




ZONES

PARC D’ACTIVITAT ECONÒMICA

Vàries activitats per parcel·la Mitjançant ordenances, planejament derivat i eines d’incentiu fiscal, caldria potenciar la instal·lació d’empreses industrials amb activitat innovadora focalitzada en qualsevol dels 5 clústers.

ESPAIS LLIURES

Camí per a vianants (antiga

Via augusta)

Estació de tren-trenvia

Parc central

EQUIPAMENTS

CENTRE D’INVESTIGACIÓ R+D Una indústria competitiva i sostenible passa per reduir els costos de producció i per dur a terme una activitat intensa en R+D per millorar els processos de fabricació i ser més eficients. Per exemple, la indústria del plàstic té unes possibilitats enormes en el camp de la recerca aplicada al reciclatge i la reutilizació de materials que siguin suproductes d’altres processos productius d’indústries complementàries.

ZONES

PARC D’ACTIVITAT ECONÒMICA

Vàries activitats per parcel·la La indústria ubicada al polígon i les noves activitats innovadores dels clústers necessiten d’empreses que els hi donin suport, per crear sinèrgies i també per assegurar-ne la viabilitat.


Total 249.730,14


Total 146.603,73 58,70


Espais lliures 91.272,03 36,55

Viari 32.599,20 13,05



SOSTRE (m2st)


Àmbit 249.730,14 m2s

IEB 0,60 m2st/m2s

Zona 103.126,41m2s

IEN 1,45 m2st/m2s

3. Polígon Actur Riera de Caldes


c. Usos previstos




SECTOR SANTA PERPÈTUA

III.II El triangle i el Castell de Mogoda




La Florida

Santa Perpetua

Mollet del Vallès

CIM Vallès

Alstom


05/06/11

Màster profesional d'estudis territorials i

urbanístics, 10a edició

PDU Riera de Caldes, Grup 3 Màster professional d’estudis territorials i urbanístics, 10ª edició PDU Riera de Caldes Grup 3


Infraestructures Viàries C- 59 C-33 C-17 N-152 a

Infraestructures ferroviàries FFCC BCN – Vic FFCC BCN – Girona FFCC Línia Orbital Previsió FFCC Mercaderies Línia Orbital

FFCC Mollet - Papiol

Previsió FFCC


Nova Estació

Estació

Nova Estació Línia Orbital


05/06/11



III. ORDENACIÓ DETALLADA III.II El triangle i el Castell de Mogoda

05/06/11 05/06/11




05/06/11



PDU Riera de Caldes, Grup 3

05/06/11



Comlpex Granja Soldevilla 33.000 m2 per a nous usos culturals (biblioteca, teatre, escola i cinemes) formació (econòmica, laboral, noves tecnologies) Assistencials, Escola de Música i Biblioteca.

Parc dels Ametllers Espai de lleure

Parc Central – 11 de Setembre Instal.lacions de lleure i esportives


1

1

2

2 3

3




III. II El triangle i Castell de Mogoda III. ORDENACIÓ DETALLADA

INFRAESTRUCTURES

FERROVIÀRIES

PROPOSTA NOU CARRER

SUPRAMUNICIPAL

UNIÓ SANTA PERPÈTUA –

MOLLET

PROPOSTA NOU BUS-

TRAMVIA AMB PLATAFORMA

RESERVADA

PROPOSTA NOVA DE PAS

DEL CONNECTOR VERD

CARRERS PRINCIPALS

ESTRUCTURANTS



III. II El triangle i Castell de Mogoda III. ORDENACIÓ DETALLADA

ZONES VERDES

EQUIPAMENTS

APARCAMENTS

SECTOR ACTUR

A DESENVOLUPAR PARC

CENTRAL

PARC DELS

AMETLLERS

HORTS

CASTELL DE

LA MOGODA

P

GRANJA

SOLDEVILA

PISTA

CAP

OBJECTIUS:

-CREAR NOU ÀMBIT

DE POLARITAT

TECNOLÒGICA.

-USOS VINCULATS A

LA INDÚSTRIA

EXISTENT.

SECTOR ACTUR

05/06/11




05/06/11



SECTOR NUM. 3 “Castell de la

Mogoda” del PDU ACTUR Riera

de Caldes:

Objectius:

•Donar continuïtat al Parc del

Calderí, a través dels horts i del

Castell de la Mogoda, i accedir

al camí que voreja el sector

Gallecs – La Creueta, per arribar

finalment a Can Banús.

•Preveure i concretar la connexió

del sector amb el barri de la

Florida i els sistemes de caràcter

general.

•Preveure l’existència

d’expectatives arqueològiques.

•Definir la relació entre les

activitats econòmiques

plantejades amb el patrimoni

arquitectònic del Castell de la

Mogoda i el seu barri annex.

•Els espais lliures proposats

hauran de considerar el paper

territorial de la Riera de Caldes

pel què fa a la connectivitat,

establint parcs fluvials que

contemplin l’ús per a la població i

com a suport natural d’un abast

més ampli.

•Compatibilitzar els usos pretesos

amb el pas de les infraestructures,

especialment pel traçat del

ferrocarril.


05/06/11




05/06/11




Infraestructura de transport públic Bus / Tramvia de la Riera de Caldes


05/06/11




05/06/11



Àmbit de protecció Ferrocarril

Domini públic

Límit d’edificació

Límit de servitud

Àmbit de protecció de

Carreteres

Domini públic

Límit d’edificació

Límit de servitud

Àmbit de protecció de les rieres

Inundabilitat

Risc químic en transport de

mercaderies perilloses


05/06/11




05/06/11




Zones d’aprofitament i sistema d’equipament a l’àmbit extern a l’àmbit de protecció. Sistemes verd s i aparcament dins l’àmbit de protecció.


05/06/11




05/06/11



Connectivitat ecològica Mapa de cobertes de sòl

Corredor ecològic




III.II El triangle i Castell de Mogoda III. ORDENACIÓ DETALLADA

ELEMENTS D'INTERÈS EXISTENTS

DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

1- Proximitat al parc del calderí, peça

de connexió amb Gallecs.

2- Espai de protecció especial pel seu

interès natural i agrari amb una

protecció jurídica supramunicipal,

d’acord amb el PTMB. El citat SNU

conté els següents elements d’interès:

Castell de Mogoda, edifici catalogat i

protegit.

Horts familiars.

Curs fluvial de riera amb vegetació

associada.

Camins existents.

3-Proximitat a l'àmbit central Granja

Soldevila i del sector residencial

Calderí de Mollet del Vallès.

4- Sector de PPU Castell de Mogoda

d’activitat econòmica propera als

polígons industrials (CIM Vallès,

Alstom).



III. ORDENACIÓ DETALLADA III.II El triangle i Castell de Mogoda

NOUS USOS DEL PPU CASTELL DE MOGODA

SÒL DE ZONES:

. Usos tecnològics vinculats a la recerca i

desenvolupament (R+D) de suport a la

indústria existent.

.Centres de formació i d’ocupació d’empreses.

.Serveis de restauració i d’ oficines.

SÒL DE SISTEMES:

.Equipament , centre d’interpretació de la riera

de Caldes amb tallers i activitats didàctiques

dels Horts i dels espais d’interès de la riera de

Caldes .

.Zones verdes , espais de lleure de transició

entre el parc del Calderí i el curs fluvial de la

riera i els Horts.

.Zona d’aparcament exterior amb tractament

tou, definit per sauló i trama d’arbres.




PPU CASTELL DE MOGODA


Total 152.598,98

Computable 135.961,62

Domini públic 11.025,13

Sis tema hidrogràfic 5.612,23


Total 85.482,26 62,87


Zones verdes 24.220,41 17,81

Total viari 51.045,15 37,54

Viari 29.034,88 21,36

Aparcament 22.010,27 16,19

(450 places cotxes i 13 places autocar)



SOSTRE (m2st)


Àmbit 135.961,62 m2s

IEB 0,70 m2st/m2

( mateix IEB PPU ACTUR riera de Caldes)

Zona 50.479,36 m2s

IEN 1,88 m2st/m2s




III.II El triangle i el Castell de Mogoda III. ORDENACIÓ DETALLADA



IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS.


L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA TERRITORIAL


CONJUNT URBÀ AMB NOVES CENTRALITATS I

CREIXEMENTS ARTICULATS PER LES NOVES

INFRAESTRUCTURES I L’ESPAI VERD

COOPERACIÓ

ECOINDUSTRIAL

->

INDÚSTRIA MÉS

COMPETITIVA I

INNOVADORA

EQUIPAMENTS

SUPRAMUNICIPALS

->

NOVES CENTRALITATS

CONTINUÏTAT URBANA

PARC FLUVIAL

->

EIX VERTEBRADOR I

SISTEMA DE PARCS

POTENCIAR TRANSPORT

PÚBLIC

->

MILLOR ACCESSIBILITAT




IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. Determinacions i directius generals de l’àmbit

Centralitat local



ÀREES DE

NOVA INTERVENCIÓ A

PALAU SOLITÀ

Potencial creixement residencial

Consolidació del teixit

ÀREES DE

NOVA CENTRALITAT LOCAL

A POLINYÀ I PALAU SOLITÀ

Reequipament del teixit

industrial

ÀREA DE

NOVA CENTRALITAT

SUPRAMUNICIPAL

A SANTA PERPÈTUA DE

MOGODA

Equipaments i zones verdes

Mixtura d’usos

CENTRALITAT EXISTENT

NOVA CENTRALITAT



IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA TERRITORIAL El sistema urbà

2

4

3

2

4

3



1

4



PDU Actur


Caldes de Montbui

4.051.092 m2

Sentmenat

23.635.529 m2

Polinyà

5.018.990


749.137


209.581

La Llagosta

38.028

87,79 %

82,03 %

57,03 %

45,69 %

43,24 %

67,89 %

4

1


Font: PTMB

Galle

cs


Riu Besós

Rie

ra

de C

ald

es



Carena Carena

Riera d

e Cag

anell

Riera d

e Polin

yà

Punts crítics per a la conectivitat

IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. Espais oberts



ESTRUCTURA

• Cinc elements constitutius de la

sintaxis (Kevin Lynch):

A.- Àrees. ( Àmbit global i subàmbits. )

B.- Fites ( Recursos patrimonials i serveis.)

C.- Nodes. ( Portes i accessos,

centres d´interpretació i museus, explicació

dels itineraris)

D.- Itineraris. (Camins que vinculen la

resta de punts.)

E.- Límits. ( unitat de paisatge.)

1. Horts i Camí del Foment. Caldes

2. Torre Marimon - Caldes

3. Can Riera – Palau Solità, Sentmenat

4. Hostal del Fum – Palau Solità

5. Castell de la Mogoda – Sta. Perpètua

• La Llagosta.

• Camí Fluvial

• Camins històrics

• Via Augusta

• Camí del Foment

• Camí Ral.

1. B1413 – Bus – Aparcament públic - Info

2. Informació – Aparcament – Torre Marimon

3. Can Riera – Aparcament – Sentmenat

4. Hostal del Fum – Futura estació tren-tranvia

5. Estació tren Sta. Perpètua –

aparcament – informació Granja Soldevila.

1. Horts - Camí i Pedrera del Foment i Remei

2. Torre Marimon, Bosc Torre Marimon

3. Can Riera - R.de Sentmenat-Equipaments

4. Parc Hostal del Fum – Gallecs – Via Augusta

5. Castell de la Mogoda – Granja Soldevila

5

4

3

2

1


3,1

km

3,1

km

3,3

km

2,4

km

4,0

km

2,2

km

IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. Ordenació del Parc fluvial de la Riera de Caldes




1 A-7/B-40 - Ronda del Vallès -Tram Sabadell-La Roca


2 AP-7 - Calçades laterals entre Barberà i Santa Perpètua

2 C-59 - Desdoblament entre Palau-solità i Caldes

2 Interpolar - Millora i ampliació de la B-140


* C-155 - Millora del tram: Sabadell - Polinyà

* C-155 - Millora del tram: Polinyà - Parets del V.

* B-142 - Millora de la B-142 entre Polinyà i Sentmenat

* (*) - Vial de ronda Sta. Perpètua de la M.-La Llagosta

* C-1413a - Millora de l'eix Castellar del V.-Caldes de M.

1 Eix Sta. Perpètua - Mollet -Nova via en la zona del Castell

VIES INTEGRADES

1 Avinguda de Camí Reial - Millora i ampliació

2 B140 - Millora del tram Sta. Perpètua

2 N152a - Millora del tram La Florida - La Llagosta

* Avinguda de Catalunya – Adaptació al futur pas de tramvia

* B140a – Adaptació al futur pas de tramvia

* N152a – Adaptació al futur pas de tramvia

* Adaptació al futur pas de tramvia i/o al nou parc fluvial

ALTRES VIES SUBURBANES

1 T2 - Nova línia Vallès d’alta velocitat: Castellbisbal - Mollet

XARXA D’ALTES PRESTACIONS

2 T3 - Noves estacions a la xarxa d’altes prestacions

2 T8 - Nova línia de mercaderies Castellbisbal - Mollet

XARXA DE MERCADERIES

* T9 - Noves estacions intermodals de mercaderies

2 R24- Nova línia entre Sabadell i Granollers

XARXA DE TREN -TRAMVIA

1 U17 - Nova connexió de l’eix de la Riera de Caldes

XARXA DE TRAMVIA O PLATAFORMES DE BUS SEGREGADES

1 R2 - Nova línia Orbital ferroviària

XARXA DE RODALIES

1 R3 - Desdoblament i millores al traçat Barcelona - Vic

1 R9 - Desdoblament de la línia Papiol-Mollet entre Santa

Perpètua i Mollet

PDU RIERA DE CALDES

Ordenació de l’àrea urbana entorn a la Riera de Caldes.

Concreció de l’eix de transport públic amb plataforma reservada de la riera de Caldes.

Preservació, ordenació i potenciació del Parc fluvial de la Riera de Caldes com a element estructural de la futura àrea urbana.

Nova connexió de l’eix de la Riera de Caldes – 3 fases d’execució, incloent una final on s’estudiarà la viabilitat de la integració del tramvia mitjançant un PE. Vies integrades i altres vies suburbanes – mallat de connexió entre tots els municipis potenciant l’eix de la riera.

----- Nova línia tren-tramvia, millora de la C-155 i xarxes de rodalies – Coordinació de l’actuació mitjançant el PDU Corredors d’infraestructures a les comarques del Vallès i PDU Eix de la B-30. Vies estructurants viàries i xarxes de ferrocarril – Plans sectorials d’àmbit general.

SISTEMA VIARI SISTEMA FERROVIARI

Infraestructures



1

3

2

4

5

1


l’estació de rodalies de Mollet

2


centre de Mollet, bus urbà i

estació de rodalies

3


l’estació de Sta. Perpètua de

Mogoda de rodalies, bus

urbà i busos interurbans

4 Node de connexió amb la

línia tren-tramvia del Vallès

5 Node de connexió amb el

centre de Caldes de Montbui i

busos interurbans


nou Parc agrari del Castell de

Mogoda i amb el futur Parc

de Palau-solità i Plegamans

IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. Estudi del transport públic. Tramvia amb plataforma reservada


• Major VAB i ocupació de la indústria de tota la RMB

• 2,5% de la superfície total de la RMB i 7% de la superfície total de PAEs de la RMB

• 14% de la superfície dedicada a PAEs (5,1% a la RMB)

L’ECONOMIA DE LA RIERA DE CALDES AL 2011 EL FUTUR DE LA RMB SEGONS EL PTMB

Mantenir el sector industrial i potenciar àrees industrials

Àrees industrial amb alt nivell d’equipaments, usos compatibles i bona

accessibilitat

Transformar àrees d’activitat industrial i generar noves

OBJECTIUS DEL PDU

Incrementar la seva especialització industrial dins la RMB +

Aumentar el seu pes sobre l’ocupació en la indústria de la RMB +

Especialitzar-se en clústers amb un ús intensiu de la tecnologia, proveïdors de sectors emergents i sostenibles =

SER EL PARK D’ACTIVITAT ECONÒMICA D’UNA RMB AMB UNA INDÚSTRIA RELLEVANT, COMPETITIVA I TECNOLÒGICAMENT PUNTERA

ACTUACIONS PRIORITÀRIES DEL PDU

Polígon industrial Riera de

Caldes. Nova centralitat de

l’activitat econòmica.

TRANSFORMACIÓ TEIXIT INDUSTRIAL

PREEXISTENT PARC FLUVIAL AMB LA

C-155

DESENVOLUPAMENT DE SÒL

URBANITZABLE POLÍGON ACTUR

RIERA DE CALDES

UBICACIÓ D’EQUIPAMENTS PARC

HOSTALET DEL FUM

IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. Activitat econòmica




IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA TERRITORIAL El polígon industrial Riera de Caldes

•OBJECTIUS

Ús del sòl: Equipar el teixit

industrial existent amb

equipaments orientats a la

formació i recerca pels clusters

existents. Implantació de noves

activitats econòmiques

tecnològiques (R+D) de suport a la

indústria existent, centres de

formació i d’ocupació d’empreses i terciàries (restauració i oficines).

Espais oberts: Crear fites d’

accés al Parc Fluvial i a Gallegs i

donar continuïtat als camins

existents p.e. la via Augusta.

Mobilitat i accessibilitat:

Localització de nova centralitat al

voltant de la nova estació

intermodal on conflueix la línia del

tramvia o plataforma d'autobús

segregada de Caldes de Montbui

a Mollet del Vallès i la Llagosta

amb la línia del tren-tramvia que

uneix Granollers amb Sabadell.



IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA TERRITORIAL El triangle i Castell de Mogoda

•OBJECTIUS

Mobilitat i accessibilitat:

Localització de nova centralitat al

voltant de la nova estació de la

línia orbital de Mataró a Vilanova i

la Geltrú,i del tramvia o plataforma

d'autobús segregada de Caldes de

Montbui a Mollet del Vallès i la

Llagosta.

Espais oberts: Pas de connector

ecològic. Donar continuïtat al parc

del Calderí, peça de connexió amb

Gallecs.

•Ús del sòl: Potenciar l’ús d’espai

central amb espais de lleure

(espais verds) i lúdics

(equipaments). Implantació de

noves activitats econòmiques

tecnològiques (R+D) de suport a la

indústria existent, centres de

formació i d’ocupació d’empreses i terciàries (restauració i oficines).

LA RIERA DE CALDES

PARK D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA RMB

Integrants grup 3:

Aïda Alemany

Marc Blázquez

Eduard Boix

Mireia González

Raquel Martínez

Irene Molera

Marta del Río

Carlos Sánchez

Tutors:

Francesc Carbonell

Santiago Juan


PDU Riera de Caldes

Travel

Transcript of PDU Riera de Caldes