Pec Escola Bressol Municipal Marrec

PROJECTE EDUCATIU

ESCOLA BRESSOL MARREC

(Aprovat el curs 2014/2015 al Consell Escolar)

INTRODUCCIÓ

Aquest document estableix un abans i un després en la vida de l’Escola Bressol Marrec. El PEC el podem definir com el document propi, específic i singular del centre, la posada en pràctica del PEC ens ajudarà a establir prioritats, evitar divagacions i ajustar la llibertat de l’equip educatiu a la resta de membres de la comunitat educativa. Una elaboració feta amb l’objectiu d’orientar l’Escola Bressol cap a una determinada direcció i sempre tenir la intenció de millorar.

L’equip educatiu tenim la intenció que aquest document tingui:

- Una estabilitat i una coherència educativa.

- Que sigui unificador del procés educatiu, marcant un estil docent i un punt de vista pedagògic propi.

- Totalment vinculant, comprometent a tots els membres de la comunitat educativa.

- Sobretot, realista i abastable, és a dir, que es pugui dur a terme i que sigui utilitzat.

Article 9

Projecte educatiu

Cada centre educatiu, d’acord amb la seva autonomia pedagògica i organitzativa i en aplicació del capítol I del títol VII de la llei 12/2009, d’educació, ha d’elaborar un projecte educatiu en el qual s’han de concretar els principis pedagògics i organitzatius, els valors, els objectius i les prioritats d’actuació, i que ha d’incloure:

La concreció per al desenvolupament del currículum.Les característiques de l’entorn social, cultural i sociolingüístic, i els criteris d’ús de la llengua catalana en el centre.Els criteris de no-discriminació i d’inclusió educativa.La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l’infant.L’organització de l’horari escolar, que inclourà les mesures per a l’acolliment i l’adaptació dels infants.La concreció dels mitjans de relació amb les famílies.

(DOGC Núm. 5686 -

ÍNDEX

A. Anàlisi del context1. Tipologia del centre i titularitat2. Normativa3. Referències històriques del centre4. Entorn socioeconòmic i cultural proper

B. Principis d’identitat5. Definició institucional6. Estil de formació7. Dimensions educables8. Estil d’ensenyament aprenentatges9. Les famílies com a part activa i compromesa10. Atenció a la diversitat11. La funció educativa de la llengua catalana a l’Escola Bressol

C. Objectius12. Objectius generals13. Objectius concrets de cada nivell

D. Estructura organitzativa14. Horari escolar i processos d’adaptació15. Òrgans de gestió16. Òrgans auxiliars i consultius17. Projectes interdisciplinaris18. Prioritats d’actuació 2013/201419. Organigrama de gestió

E. Annexos

A. Anàlisi del context1. Tipologia del centre i titularitat

L’Escola Bressol Marrec és un centre que acull infants de 0-3 anys de titularitat pública, autoritzada l’any 2003, any de creació, per la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la gestió del centre cal dir que és municipal. Tal i com ens marca el DECRET 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen els primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, concretament a l’article 20, ens explica la Delegació de competències als Ajuntaments:

En definitiva, l’Escola Bressol gaudeix de titularitat pública, essent un centre obert i regit per les administracions públiques primeres, tot i que la seva gestió i organització administrativa depèn totalment de l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls.

2. Normativa

Tal i com hem citat, l’Escola Bressol Marrec és un centre públic de gestió municipal, per això té un reglament de règim intern propi, creat l’any 2008 i revisat l’any 2011 per la direcció del centre i aprovat pel consell de participació del centre. En aquest reglament s’especifiquen els horaris del centre, els drets i deures del personal docent del centre i de les pròpies famílies, així com s’especifica l’estructura educativa i de gestió de l’escola.

- Les relacionades amb el procés de preinscripció i admissió d’infants als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics.

- Les relacionades amb la resolució dels expedients d’autorització, de cessament d’activitats, de modificació de l’autorització i de revocació de l’autorització de les llars d’infants privades.

- Les relacionades amb els consells escolars de les llars d’infantsI també:

c) L’ajuntament, sens prejudici de les funcions de la Inspecció educativa, pot establir els controls i les supervisions necessaris per a garantir l’exercici de les competències delegades. A aquest efecte, l’ajuntament pot sol·licitar l’actuació de la Inspecció Educativa perquè informi en l’àmbit de les seves competències sobre qualsevol expedient instruït per l’ajuntament, La sol·licitud d’informe es tramita sempre a través de la direcció dels Serveis Territorials.

(DOGC núm. 4670 – 06/07/2006)

3. Referències històriques del centre

L’Escola Bressol va ser creada l’any 2003 arrel d’una necessitat creixent del municipi d’acollir als infants de 0-3 anys lligada a un augment de la població del municipi. Com es pot observar al gràfic la població d’Olesa va créixer molt ràpidament fins a arribar al seu màxim d’habitants l’any 2011. Per tant l’Escola va anar augmentant el seu ràtio d’infants responent a aquesta proliferació del municipi. El gràfic indica una certa estabilitat i petita baixada de nombre d’habitants entre l’any 2011 i 2013, fet que es va notar a l’escola amb una baixada de nombre d’infants matriculats i tenint places vacants en cadascuna de les aules de l’escola. Cal dir, que també ens abastem de municipis veïns com Begues, Vallirana o Gavà, que per diversos factors també fan us del servei del centre, i d’aquesta manera hem pogut tenir, cada any, totes les aules obertes.

Evolució de la poblacióOlesa de Bonesvalls

Evolució del nombre d-infants per aules del 2003 fins el curs 2014

Curs 2003/2004

únic grup de 11 infants entre 1 a 3 anys

Curs2004/2005

17 infants (a cap document especifica el grup al que pertany)

Curs2005/2006

21 infants (a cap document especifica el grup al que pertany)

Curs 2006/2007

7 lactants 12 caminants 11 maternals

Curs 2007/2008


Curs2008/2009


Curs 2009/2010

8 lactants 9 caminants2 baixes durant el curs

20 maternals

Curs2010/2011

1 lactants+1 incorporació tardana

10 caminants2 baixes durant el curs

20 maternals1 baixa durant el curs i 1 incorporació tardana

Curs 1 lactant 5 caminants 13 maternals +1

2011/2012 + 2 incorporacions tardanes incorporació tardana

Curs2012/2013

2 lactants+3 incorporacions tardanes

13 caminants 8 maternals+ 1 incorporació tardana

Curs 2013/2014

3 lactants d-incorporació

tardana

8 caminants 16 maternals1 baixa durant el curs i 2 incorporacions tardanes

*lactants = nadons / caminants = 1 a 2 anys / maternals = 2 a 3 anys

Aquesta creixent demanda ha provocat que l’Escola Bressol anés creant grups diferenciats d’infants, incorporant el grup de lactants el curs 2006/2007 atenent a nadons a partir de 4 mesos. Sempre s’ha donat prioritat als infants del municipi, tot i que, com hem esmentat sempre s’han ates infants de municipis propers. Pel que fa al flux d’educadores que ha treballat a l’Escola també ha funcionat segons el nombre d’infants:

Curs 2003/2004 1 directora 1 educadora

Curs 2004/2005 1 directora 1 educadora + 1 educadora de suport

Curs 2005/2006 1 directora 2 educadores





Curs 2010/2011 1 directora 3 educadores + 1 educadora de suport contracte de 6 mesos




Cal dir que el servei de menjador es va posar el funcionament des de la creació del centre i el servei d’Acollida va començar arrel d’una demanda de les famílies dos cursos més tard; el curs 2005/2006.

Com es pot deduir, l’Escola ha patit forces canvis organitzatius en aquests 11 anys, passant de ésser un servei del tot educatiu a transformar-se a un servei molt més assistencial i necessari, aquest canvi es dedueix amb l’ampliació d’horari, el nombre d’aules i sobretot amb els serveis externs i extraescolars com l’acollida o el menjador.

4. Entorn socioeconòmic i cultural proper

Com hem dit, l’Escola es troba a la població d’Olesa de Bonesvalls, a la comarca de l’Alt Penedès, concretament, l’última població de la comarca fent frontera amb el Baix Llobregat. Les seves poblacions veïnes són Avinyó Nou cap a la banda del Penedès i Begues i Gavà del Baix Llobregat. Aquestes poblacions són les que tenen més relació física i de convivència amb Olesa. Els seus difícils accessos, la complicada carretera penedesenca i la via de Vallirana, converteixen Olesa en una població certament aïllada i tancada a l’exterior.

Olesa, actualment (font:2013) té 1.720 habitants, per això, és un municipi poblat que necessàriament i per normativa, està obligat a tenir un servei d’Escola Bressol Municipal. Per entendre globalment el municipi d’Olesa a continuació descriurem aquells factors rellevants que fan entendre l’ús de l’Escola i el servei posterior que fa al municipi en general:Olesa és una població, físicament molt dispersa. La gran població d’Olesa es concentra a la urbanitzacions que completen el municipi com ara Can Olivella, Pla del Pèlec o Can Xacó. Tal i com ens indica l’informe de demografia de la Diputació de Barcelona l’any 2013, una minoria de la població d’Olesa ha nascut al municipi. Quina n’és la causa? La causa és el moviment migratori de la ciutat al poble. Un nombre important de famílies, fa uns catorze anys, va decidir instal·lar-se a les urbanitzacions buscant una qualitat de vida diferent. Per aquest motiu, Olesa va duplicar la seva població passant del 716 habitants (any 1996) a 1750 (any 2011), font idescat. Això ens fa entendre que la majoria d-infants que assisteixen a l’Escola són fills d’aquests fluxos migratoris o semblants.Un altre dels factors migratoris d’Olesa és el vincle amb les poblacions de Begues i Gavà. Cada curs escolar hi ha un nombre reduït d’infants que són naturals d’aquestes dues poblacions, dues de les raons principals que justifiquen l’ús del servei són simples: famílies que originàriament vivien a Olesa i es van traslladar tot i que mantenen contacte, vida i/o professió al poble o famílies que es queden sense plaça al seu propi municipi i sol·liciten Olesa buscant més tranquil·litat i apropament.Per últim, creiem necessari destacar el sentit de poble d’Olesa, idea i sentiment arrelat en els seus habitants i a les seves institucions. Això es tradueix en una manera de veure la població com a acollidora i rural, convertint les seves característiques de poble en les seves millors virtuts.

B. Principis d’identitat

5. Definició institucional L’Escola Bressol Marrec es defineix com un centre laic arrelat al seu entorn, entenent-lo no només com l’entorn acollidor sinó un entorn lligat a la pedagogia del centre, amb una projecció d’intercomunitat. Aquesta projecció d’intercomunitat es concreta entenent l’Escola Bressol con un centre obert i de continuïtat, sent conscient de la necessitat d’unificar el desenvolupament de l’infant dels 0 als 6 anys i, d’aquesta manera ser part implicada conjuntament amb el CEIP del poble i la resta d’agents educatius del municipi en general. Sent conscient de la necessitat de defensar l’educació pública i de qualitat, l’Escola Bressol treballa fent realitat els valors democràtics per excel·lència, fent del respecte, el diàleg, i l’empatia els eixos del nostre projecte educatiu. Com a Escola Bressol pública, un valor lligat a la laïcitat i als valors

democràtics inclou com a escola catalana la defensa i protecció de la llengua i la cultura catalana, actuant de fil d’unió i convivència amb la resta de cultures i maneres d’entendre el mon en el que vivim.

6. Estil de formació Concretant la vessant educativa des de la perspectiva més teòrica diferenciarem tres conceptes. Per començar, l’Escola Bressol Marrec treballa per fomentar la coeducació, entenen el concepte com a la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, això si, fent-lo abastable als infants, adoptant actituds i llenguatges en defensa d’aquest valor. Fent relació a un dels valors democràtics esmentats en la definició institucional, el respecte, treballem per la no discriminació i la igualtat, entenen les diferencies com a eixos de l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants. En definitiva, caminem i caminarem cap a una educació global i integradora, fomentant l’aprenentatge participatiu i amb esperit crític, on cada infant pugui formar-hi part de la manera que ell o ella decideixi.

Per això i concretant una perspectiva educativa més pràctica a l’Escola Bressol Marrec treballem amb grups partits, formant petits grups (sobretot a l’hora de les experimentacions i la psicomotricitat) que d’aquesta manera el nostre estil de formació es pot concretar i realitzar, amb grups d’infants més nombrosos no podem tirar endavant aquest model que estem defensant ja que l’educació integradora i harmònica amb grups de més de 10 infants, per nosaltres, és indefensable i gens viable.

Tot i això, cal dir que aquestes idees i valors agafen força en les actituds i accions quotidianes, visibles en les objectius generals i específics que més endavant es van concretant.

7. Dimensions educables 7.1. L’infant i el seu procés educatiu

És important destacar que a l’Escola Bressol entenem l’infant com una persona única i totalment diferenciable a la resta ja que, des dels primers moments de vida, cada infant té un ritme i una manera particular de manifestar-se. També valorem l’infant com a persona totalment competent i capaç, valorant les accions autònomes com a situacions significatives i d’aprenentatge.

Els infants inicien les connexions amb el món a través de les persones més properes, la família i, en el nostre cas, els educadors o educadores. Per tant, la relació que l’infant estableixi amb el seu referent en primera instància i amb la resta d’educadores, en segon terme, creiem que serà vital pel seu desenvolupament a l’Escola. Per això, creiem que aquesta relació és la base d’un procés d’aprenentatge compartit entre educadora i infant.

Som conscients que el procés educatiu de l’infant és molt ampli i, per aquesta raó, a l’Escola Bressol valorem l’entorn més proper com a dimensió educativa, entenen, en primer terme, l’Escola i els seus espais, i en segon terme, el poble i la naturalesa que ens envolta. Afavorint un entorn acollidor, senzill i segur intentant que els infants es sentin còmodes i tinguin la llibertat absoluta de moviment i decisió. A més, tenim la gran sort que ens trobem en un entorn exterior ple de natura i paisatge únic, per això, el simple fet

de sortir a l’aire lliure o integrar aquesta natura a la vida quotidiana de l’Escola és una tasca transversal per nosaltres.

Seguint lligant aquest entorn proper pren força una idea que fa de nexe a l’Escola: l’experimentació. Una acció que, per nosaltres, és imprescindible per un bon coneixement de tot allò que interacciona amb nosaltres i ens ensenya a viure i relacionar-nos. Una acció que no només afavoreix la simple manipulació sinó que permet la construcció de les primeres relacions casuals, agafant consciència que amb allò que interacciones canvia i es transforma, relacions de causa . efecte, coneixent els sons i les paraules que acompanyen allò que estàs manipulant, visualitzant i sentint l’olor, el tacte, en definitiva, començant a posar en marxa els cinc sentits. Perquè aquest procés sigui significatiu i provoqui un efecte en l’infant sabem que hem de valorar tots els factors necessaris perquè així sigui: el paper de l’educadora, la presentació, les paraules que hi posarem, la disposició, etc.Les activitats quotidianes o rutines diàries són cabdals dins la nostra vida a l’escola ja que estan lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques i que es converteixen en l’eix de la nostra organització diària educativa. A més, les entenem com a situacions vitals per enfortir el vincle amb l’educadora, per anar descobrint progressivament els propis límits, les necessitats personals i les possibilitats d’aprenentatge que ofereix el moment de l’àpat o els hàbits de higiene, per posar algun exemple. També són importants per avançar en la comunicació i la construcció conjunta de significats, per anar percebent ritmes temporals i personals de cada infant, per anar copsant els espais viscuts i poder anticipar-los, i en definitiva, per anar construint una autonomia pròpia.

A l’Escola Bressol Marrec creiem que les persones som éssers socials per naturalesa, i per tant, la comunicació i el llenguatge són imprescindibles per al desenvolupament humà. Com ens indicava el psicòleg Freud en els seus primers estudis evolutius, des del moment del naixement se’ns posen en marxa les habilitats comunicatives: la mirada, l’escolta, el contacte, el gest, etc. El mateix plor, a l’Escola l’entenem com a l’habilitat comunicativa per excel·lència i intentem entendre’l de manera positiva, sabent que l’infant ens vols dir alguna cosa. Per això, afavorim un ambient relaxat i una actitud receptiva per part de l’equip educatiu ja que d’aquesta manera, estarem estimulant el progrés dels infants en la comunicació general i en l’expressió corporal i oral. La nostra manera de dirigir-nos a l’infant, el nostre to de veu, la claredat del que li volem transmetre, la nostra posició respecte a ell, tot això són accions que intentem prioritzar i introduir en la nostra actitud diària.

Per acabar aquest camí evolutiu destacant tots els punts forts de la nostra vida a l’Escola no podem deixar de banda, un punt molt important: El joc. Un joc lliure i obert, un joc motivador i ple d’aprenentatges. Tal com deia Vigotsky, el joc crea una zona de desenvolupament pròxim en l’infant de manera que durant l’estona de joc, l’infant prova, assaja, explora, experimenta i interactua. Fa tot allò que sap per descobrir, en petites dosis, tal com funciona el món, i a més, gaudeix i és feliç fent-ho.

Una de les característiques del joc més interessants que observem a l’Escola és la de les diferents fases que l’infant entén: Al principi observem un joc molt individualitzat, sobretot d’exploració. Mica en mica, va deixant de ser solitari i l’infant va gaudint del fet d’estar a prop dels altres. D’aquest joc paral·lel sorgeix l’interès per l’acció de l’altre i, comença la participació d’altres infants.

També ens agradaria destacar un tipus de joc que comencem a observar en els infants més grans de l’escola que és el joc simbòlic. Aquesta manera de jugar és bàsica en el desenvolupament de l’infant, sobretot, en la vessant social i de relació amb la resta d’iguals ja que reprodueix el món on vivíem i les relacions socials basades en la distribució d’activitats i comportaments en funció del gènere. Tal i com expliquem en el nostre estil de formació, afavorim un joc lluny dels estereotips i treballant per la igualtat i la no discriminació per raons de sexe.

Des de l’equip educatiu son conscients de la vessant pedagògica i intransferible del joc i per això intentem preveure-ho en l’organització de tots els recursos de l’escola, mantenint uns espais permanents i d’altres temporals, valorant el temps diari necessari per jugar, vetllant per tenir materials específics i no específics i sobretot, que siguin reals i segurs pels infants.

Per acabar d’unir aquesta importància del joc i tenint en compte el desenvolupament psicomotor de l’infant incloem en la nostra rutina diària una estona per la psicomotricitat. Una àrea cabdal dins del nostre procés educatiu ja que la seva intenció integradora i global és capaç d’unir la vessant psíquica i la vessant motriu a través del moviment. Aquesta vessant harmònica l’entenem així ja que la psicomotricitat incideix en el desenvolupament de la personalitat de l’infant, la disponibilitat cap als altres, l’entorn i l’aprenentatge i també, en el seu procés de socialització.VIVENCIA – PERCEPCIÓ – REPRESENTACIÓ – INTEGRACIÓ

D’aquesta manera, a psicomotricitat unim tots els àmbits que coneixem i treballem (joc, experimentació, observació, manipulació, música, dansa, etc...) i duem a terme sessions on el moviment és el major protagonista.

7.2. Concretem: Les àrees

Àrees Capacitats per assolir progressivament

Descoberta d’una mateix i

La identificació com a persona i el coneixement d’algunes característiques personals pròpies.

El domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos.

El descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son, etc..) mostrant un control progressiu d’aquestes.

El progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene, i la salut, així com l’inici d’hàbits d’ordre, constància en les activitats en què participa.

dels altres El progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià.

El domini progressiu del control i de la coordinació oculomanual, així com de les habilitats manipulatives necessàries per explorar objectes i per ser cada vegada més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se les sabates, etc..)

La iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres, l’ajuda necessària i acceptant petites frustracions.

Descoberta de l’entorn

Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement del grup social que compateix.

Orientació amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciació en l’ús de termes relatius a l’espai( aquí, allà, dins, fora, amunt, avall).

Orientació en les seqüències temporals en què s’organitza la vida diària i iniciació en l’ús de termes relatius a l’organització del temps ( matí, tarda, ara, després, avui, demà).

Observació i constatació d’alguns dels canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes).

Interès i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d’objectes materials i elements de l’entorn natural.

Participació en les festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant interès i curiositat.

Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials i d’elements de l’entorn natural.

Inici en les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció de les característiques i els atributs.

Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l´ús de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes.

Comunicació i llenguatges Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge

corporal, verbal, musical i plàstic.

Interès per algunes tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents llenguatges expressius i formes de representació.

Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació).

Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant un progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experiència.

Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres.

Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc...

Reconeixement i participació activa en danses senzilles amb una progressiva coordinació general del cos i sentit del ritme.

Aquestes tres àrees, aparentment diferenciades, dins la nostra realitat van del tot lligades ja que creiem en el desenvolupament harmònic de l’infant, per això és imprescindible

tenir present la globalitat amb què els infants actuen i aprenen, per això les activitats i les propostes es tracten de manera globalitzada. En cap moment diferenciem les accions en àrees concretes i entenem que cada proposta s’extreuen infinits aprenentatges.

8. Estil d’ensenyament aprenentatge

La metodologia o, dit més clarament, la manera com actuem i reflexionem l’equip docent parteix de tres pilars bàsics, tres idees, tres conceptes essencials que es desprenen a través dels nostres gestos, paraules, accions, mirades,...

- Actitud

Una actitud positiva i afable totalment propera a l’infant, a través de paraules boniques, abraçades, petons i mostres d’afecte. Creiem que adoptar una actitud adequada envers els infants és imprescindible perquè ells i elles se sentin còmodes i relaxats. D’aquesta manera l’infant es sentirà còmode i lliure d’actuar, una llibertat imprescindible perquè s’expressi amb total naturalitat i, en definitiva, sigui feliç amb nosaltres.

- Confiança

Una confiança a cegues, una confiança directament implicada en l’infant. Som conscients de la immensitat de maneres que un infant es pot expressar, de les accions que pot arribar a desenvolupar i sobretot de tot el que pot aprendre. Per això, confiem amb tots ells, d’una manera respectuosa i seria, per això, la nostra pràctica educativa es basa en compartir, assolir petits riscos, experimentar i començar a caminar endavant de manera autònoma, això si, sempre amb la confiança que l’infant és capaç de tot el que es proposi.

- Respecte

Un respecte que des del primer moment s’ha de materialitzar ja que l’infant é suna persona que té uns drets fonamentals i irrenunciables, que no haurien de ser mai vulnerats ni desconeguts per ningú, i tothom hauria de vetllar perquè fossin respectats arreu. Per tant, els infants han de tenir una protecció i un respecte per sobre de tot i amb el sentit més global de la paraula. En definitiva, uns drets que les educadores de l’escola hem de fer-los reals en totes les accions i els gestos en els que prenem part amb els infants.

Amb aquestes tres idees s’intenta explicar la nostra manera d’entendre l’infant i d’actuar amb ell, tres idees, tres paraules que l’equip educatiu valora i fa real en tots els àmbits educatius.

9. Les famílies com a part educativa i compromesa

9.1. Qui són i què representen les famílies per nosaltres?

Per entendre i valorar l’infant de la manera més realista i propera possible, dins el nostre projecte educatiu hem d’incloure com a projecte interdisciplinari i obert una tasca diària: La relació i participació de les famílies. La família d’un infant és i serà les persones més importants per ell, unes persones que li han donat la vida i que, a més, tenen un vincle afectiu i un lligam irrenunciable per a tots ells. La família d’un infant no deixa de ser la part que el continua i que el completa, per tant, l’escola ho ha de valorar, tenint-les en compte i fent-les partícips de la vida de l’escola. Ja que si no incloem a les famílies a l’escola, estem excloent al propi infant. La nostra intenció és que les famílies estiguin reconegudes a l’escola d’una manera global, que tinguin un espai propi i es sentin valorades i, sobretot, escoltades. Ens necessitem mútuament i una bona relació amb elles ha de ser el camí per un desenvolupament integral de l’infant.

9.2. De quina manera concretem aquesta participació activa?

Per concretar aquesta participació activa de les famílies el nostre projecte educatiu inclou quatre tasques interrelacionades i concretes:

- La comunicació diària i propera

Les famílies han de tenir constància de com és la vida de les seves criatures i a l’Escola Bressol. Per tant, nosaltres volem anar més enllà i concretar aquesta comunicació no només per la vida de la informació, sinó de l’intercanvi pedagògic. L’equip educatiu som professionals però les famílies són les que realment tenen el projecte educatiu dels infants a les seves mans. Per això, les converses diàries que mantenim amb elles són informatives però també d’intercanvi d’experiències, idees o accions educatives. L’educació dels infants és cosa de tots i totes, i tots hem d’estar oberta a aprendre mútuament. A més, aquestes converses diàries es duen a terme dins les aules, a l’hora de l’entrada i la sortida i per tant, les famílies observen l’espai i poden imaginar-se com és el nostre dia a dia. En definitiva, una comunicació que volem que sigui propera i significativa, una comunicació perquè l’equip educatiu i família anem en la mateixa direcció caminant pel mateix camí.A més, també li posem forma i paraules a aquesta relació a través del diari d’aula. Un diària on anem explicant i mostrant el nostre dia a dia, els descobriments que fan els infants, les noves experiències, les situacions que vivim plegats, tot allò que passa a

Què és allò que sempre ens dóna esperança? Què és allò que ens ve al cap i al cor quan estem tristos? Què és allò que ens fa pensar que no estem sols al món? Qui és part de nosaltres i és la peça que sempre ens falta?

LA FAMÍLIA

Però no la família convencional, sinó aquella família, aquelles persones que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida, ens donen consell, ens estimen i ens valoren, ens fan sentir únics i especials perquè són el nostre lligam, aquella mà que no ens deixarà mai i ens agafarà amb força.

l’escola. Aquest diari d’aula pren força amb imatges i fotografies que la complementen plenes de mirades i situacions meravelloses; i a part de ser una eina d’intercanvi, també donem la oportunitat de que cada família ho tingui a casa seva i es converteixi en un petit gran record de l’estada a l’escola bressol.

- L’espai propi i d’intercanvi

Des de ja fa una anys, van crear un espai específic per les famílies, un espai per ells i elles: el blog de l’escola. Un espai ple d’imatges, articles, informacions d’interès, referències bibliogràfiques, vídeos,... per compartir plegats. Aquest espai creiem que és interessant i significatiu ja que està ple de propostes pedagògiques i simplement divulgatives, així com d’imatges dels seus propis infants que tenen la oportunitat de compartir amb aquells familiars, que per motius diversos, no coneixen la llar i no tenen la oportunitat de viure-la des de dins. És una manera d’apropar-nos a tots aquells que estan interessats en compartir les nostres experiències, a través de la oportunitat que ens donen les noves tecnologies. Un projecte on tots podem gaudir, interaccionar i participar, de manera, més o menys activa.

- Els informes personals

Cada referent o tutora de l’aula, redacta un informe personal durant l’any escolar. Dins el nostre procés avaluador aquests informes, totalment personalitzats, ens serveixen per explicar a les famílies com entenem l’infant a l’escola i com està sent el seu desenvolupament. Per l’equip educatiu és un procés molt bonic i profund, ja que intentem posar paraules a tot allò que vivim amb l’infant, les situacions, les mirades, les paraules, els moments compartits, etc.. i així ho expliquem a les famílies, de manera propera i senzilla, i amb l’ajuda de fotografies que immortalitzen moments únics i especials. També destinem una part de l’informe a dirigir-nos personalment a l’infant com si fos una carta i li parléssim directament a ell, i una altre petita part on ens dirigim directament a la família.

Aquest informe també és clau per reforçar aquesta relació entre família i escola, tot i que, com hem comentat, l’equip educatiu hi manté converses diàries. També ens agradaria concretar que les entrevistes personals també les podem realitzar amb les famílies si elles ho creuen necessari, sense establir un calendari rígid, i estant disposats a fer-ho i adaptar-se a horaris que ens vagin bé a nosaltres i a elles.

- Les activitats conjuntes

Un altre de les propostes d’aquest projecte va més enllà de la vessant educativa i transporta la relació de la família i l’escola a una altre esfera: les activitats lúdiques i culturals. Són petites activitats que les famílies vénen a compartir amb nosaltres a l’escola, sent ells mateixos, els protagonistes d’aquell dia, conjuntament amb el seu fill/a. Castanyeres i carnestoltes que són pares, mares i iaies d’infants de l’escola (cada curs escolar), famílies que ens inviten a passar el dia al pati de casa seva on hi tenen

gallines (Octubre 2012), pares i mares que ens vénen a ajudar en petites sortides per l’entorn natural del poble (cada curs escolar), i una de molt important i significativa pels infants; els aniversaris en família i amics. En definitiva, activitats que ens proposen les pròpies famílies o que proposem i on compartim moments on l’únic objectiu sigui ser feliços i compartir experiències.

10. Atenció a la diversitat

A l’Escola Bressol Marrec entenem la diversitat com allò que necessitem per aprendre i desenvolupar-nos, una diversitat rica, oberta i capaç de fer tot allò que es proposi. Per això, creiem en un model educatiu basat en la inclusió, és a dir, un model educatiu que tracta la diversitat com a font d’aprenentatge, sense diferenciar a l’alumnat, educant per a tothom i segons cada necessitat, treballant per la igualtat de possibilitats. Creiem que, a vegades, es cau en l’error d’etiquetar que “el problema” el pateix l’infant i no anem més enllà reflexionant i veient que és l’escola, com a institució, i els professionals de l’educació que hem d’entendre la diversitat com la clau per l’aprenentatge.

Per aquesta raó, l’equip educatiu intentem ser persones obertes, conscients del món desigual en el que vivim, establint vincles afectius forts amb els infants, entenent-los com a persones úniques i rellevants, esperant d’ells només allò que ens vulguin o puguin donar, sense demanar més ni caure en la infravaloració.

Per concretar aquest ideari inclusiu la nostra tasca comença amb una confiança total amb l’infant però a la vegada una observació inicial, individual i respectuosa. Intentem determinar el ritme maduratiu de cada infant sense posar etiquetes ni tancar fases d’edat, sempre entenen l’infant en la seva globalitat i tenint en compte l’ambient familiar i social.

Com a recurs d’assessorament i suport psicopedagògic mantenim un contacte estret amb el CDIAP de la comarca. L’equip pedagògic ens ve a visitar algun com i el nostre objectiu de treball conjunt no és tan respondre per un cas en concret sinó de quina manera hem d’enfocar la nostra realitat del centre en general.

11. La funció educativa de la llengua catalana a l’Escola Bressol

Dins la definició institucional de l’Escola Bressol Marrec es defineix com a escola defensora de la llengua i cultura catalana. Per aquesta raó creiem necessari destacar la importància que li atorguem a l’Escola l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular del centre. L’equip educatiu fa servir la llengua catalana en tots els àmbits d’actuació directa amb els infants, amb la comunicació amb les famílies, per dirigir-se a la resta d’agents implicats amb l’escola i per la resta de tasques administratives i de gestió. D’aquesta manera tot l’equip educatiu intentem actuar de model lingüístic exercint l’ús del català en tots els àmbits educatius i transversals. Tal i om diuen els principis generals del currículum de primer cicle d’Educació Infantil (decret 101/2010).

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge. Les activitats internes i externes de la comunitat educativa, tant les orals com les escrites i les comunicacions amb les famílies, han de ser normalment en català.Els nens i les nenes tenen el dret de rebre l’ensenyament en català i a no ser separats en centres ni grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. En tot cas es respectaran els drets lingüístics individuals de l’alumne o alumna, d’acord amb la legislació vigent.

Dins la definició institucional també esmentem l’obertura i el respecte com a valors que es desprenen de la nostra acció educativa, per això, també volem deixar clar que valorem totes les llengües maternes dels infants, tractant-les amb la major sensibilitat possible i incloent-les en la nostra pràctica educativa. Unes llengües maternes molt importants dins el desenvolupament comunicatiu dels infants, d’aquesta manera li donem un lloc i uns fonaments a la llengua d’origen de l’infant.

C. Objectius

12. Objectius generals

“L’educació infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria..”

Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil.

(DOGC Núm 5686 – 5.8.2010)

A part de fer reals els objectius marcats pel currículum de primer cicle d’Educació Infantil que a continuació es detallen, creiem que com a Escola ens hem de marcar uns objectius generals propis perquè ens ajudin a concretar la nostra tasca educativa. Per això, volem que l’infant a l’escola desenvolupi els següents objectius:

- Ser feliç en tots els moments que visqui a l’Escola perquè en un futur encari la vida amb optimisme i seguretat.

- Establir relacions properes i senceres amb la seva referent per poder actuar en llibertat i confiança.

- Gaudir i somriure amb totes les activitats proposades i suggerides per poder-les interioritzar i poder aprendre coses noves cada dia.

- Participar i despertar la il·lusió per tot allò que fem i diguem ja que d’aquesta manera l’aprenentatge vindrà de manera lliure i serà el propi infant el protagonista d’aquest aprenentatge.

Aquests objectius que, en un primer moment, poden semblar simples i poc concrets, però per l’equip educatiu són el que creiem necessari per poder, concretar la resta d’objectius més concrets i visibles que a continuació detallarem. Si un infant no és feliç a l’escola serà impossible d’aconseguir la resta d’objectius que ens marquem ja que la felicitat i la curiositat és el motor de l’aprenentatge.

A continuació s’especifiquen els vuit objectius generals que tenim la intenció que els infants assoleixin durant l’etapa que visquin a l’Escola Bressol. Tot això, només són objectius generals i que de cap manera, assumirem de manera unilateral ni obligatòria, sinó que simplement seran la guia de la nostra planificació i guia educativa.

1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu i, esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.

2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.

3. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.

4. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

5. Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià.

6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.

7. Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic.

8. Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.

Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil.

(DOGC Núm 5686 – 5.8.2010)

13. Objectius concrets de cada nivell

0-1 Any

En aquest període el descobriment pren el protagonisme...

Descobrir i conèixer el seu propi cos, adquirint seguretat afectiva i emocional.

Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensorials i expressives.

Expressar sentiments d’alegria i efecte vers els adults, comunicant missatges a través del moviment i el gest.

Establir relacions afectives amb els adults i els iguals que conviuen amb ell.

Observar i explorar activament alguns des elements que configuren en el seu entorn immediat: materials diversos, i espais.

1-2 anys

Progressar en el coneixement del seu propi cos.

Adquirir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment maduratiu.

Establir relacions afectives amb els adults amb qui conviu i relacionar-se progressivament, amb els altres infants, responent als seus missatges i accions d’afecte.

Comunicar-se i expressar-se per mitjà de les primeres paraules i frases incompletes.

Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensorials i expressives.

Gaudir amb els jocs de falda, les cançons, la música i el moviment

Col·laborar en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal.

Reconèixer progressivament les normes de comportament habituals del seu entorn immediat.

2-3 anys

Progressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats tot adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.

Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d’ells mateixos i dels altres.

Comportar-se d’acord amb uns hàbits i unes normes que els portin cap a una autonomia personal i cal a una col·laboració amb el grup social.

Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, identificant característiques i propietats significatives dels elements que els conformes i apreciant positivament manifestacions artístiques i culturals adients a la seva edat.

Comunicar-se i expressar-se de manera ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges: corporal, verbal, gràfic, plàstic, musical i matemàtic.

D. Estructura organitzativa

14. Horari escolar i processos d’adaptació

A l’Escola Bressol Marrec tenim un horari establert que al llarg dels anys s’ha anat modificant atenent a les necessitats reals de les famílies i el que era millor per l’infant. Seguidament detallarem com és el nostre dia a dia a l’escola i concretarem el temps que destinem a cada tasca, d’aquesta manera, s’entendrà perquè seguim aquest horari i perquè duem a terme les rutines quotidianes d’una manera tan marcada.

L’hora d’entrada al matí és de 9 a 9.30 del matí, en aquesta mitja hora les famílies entren a l’escola i passen una estoneta amb l’infant a dins de la seva aula amb el seu referent o tutor. Creiem necessari donar aquest marge de temps perquè l’infant se senti a gust a l’escola i la separació sigui el més lleugera possible. Aquest moment també el destinem a parlar amb les famílies, resoldre qualsevol dubte o qüestió.Cap a les 9:30 i quan tots els infants ja són a les seves aules, cada grup comença el matí cantant la cançó del Bon dia, un cançó amb molta força i necessària per motivar als infants. De 9:45 a 10:30 és la única estoneta que duem a terme les activitats dirigides pròpiament dites. En aquesta estona els grups partits fan experimentació o psicomotricitat i el grup sencer treballen un centre d’interès. L’experimentació i la psicomotricitat cada grup (excepte nadons), la dur a terme 1 cop per setmana cada grup partit i el centre d’interès 3 cops tot el grup, quedant l’horari d’aquesta manera:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

ONCLE JOAN

(nadons)

Psicomotricitat

IAIA MARTA(1-2 anys)

Psicomotricitat/experimentació

CENTRED’INTERÈS


CENTRED’INTERÈS

Joc heurístic

AVI SEBASTIÀ(2-3 anys)

CENTRED’INTERÈS


CENTRED’INTERÈS


Joc simbòlic /Racons

Com s’observa a la taula el grup de nadons segueix unes rutines i un horari diferent al grup de mitjans i grans, ja que, com bé sabem, són infants que tenen un ritme propi, amb unes rutines individualitzades, amb més hores de son i necessitats concretes. Tot i així, creiem important incloure l’estona de psicomotricitat amb l’únic objectiu de crear un lligam també important, amb la persona no referent i gaudir d’una estona diferent a la resta de rutines de la setmana.

Tornant a l’horari diari, cap a les 10:30, arriba un moment clau en el dia a dia de l’Escola, el moment de l’esmorzar. Les tres aules el duen a terme de la mateixa manera i l’equip educatiu valorem aquest moment no només de rutina sinó d’aprenentatge significatiu. Cada dia esmorzem fruita que ens porten les famílies i vivim aquest moment com un moment de tranquil·litat i calma, de gaudi de l’aliment i contacte proper amb la referent. A més, treballem dinàmiques de responsabilitat com repartir els tovallons, posar-se aigua amb les gerres o pelar la fruita.Cap a les 11:00 – 11:15 sortim al pati, un moment d’explosió necessària i contacte amb l’exterior. Un moment per a ells, per desconnectar, per jugar i respirar aire pur. Segons el clima i l’estació de l’any, aquest moment s’allarga o s’escurça.Entre les 11:40 – 11:50 fem la recollida de pales i galledes entre tots, un moment important d’ordre i gestió de material, i ens disposem a dur les rutines d’higiene. Els infants que encara porten bolquers fem el canvi, els que estan amb el control d’esfínters fan un pipi i ens rentem (amb la major autonomia possible), l acara i les mans, En aquest instant valorem les ganes d’actuar que té l’instant valorant el procés i la motivació que no pas el resultat.

A les 12:00 – 12:15 arriba un altre moment clau al dia a dia de l’escola, els infant que no es queden a dinar s’esperen que els vinguin a recollir (entre les 12:00 i les 12:30) i els que fan ús del servei de menjador van cap a l’aula polivalent que és on fem l’àpat.El menjador per nosaltres va molt més enllà que el simple àpat, és tot un moment significatiu pla d’aprenentatges i estímuls pels infants. Tal i com explicarem a l’apartat de projectes interdisciplinaris el menjador és una estona on tot té un com i un perquè.

L’àpat pròpiament dit transcorre entre les 12:15 i les 13:30, quan acabem duem a terme els hàbits d’higiene com rentar mans i cara i rentar-nos les dents; i cada grup es posa a dormir a les seves aules. L’estona de descans també és molt significativa ja que no intentem trencar el cicle de descans de cap infant i respectem els seus ritmes.

Els infants dormen, aproximadament, de 13:45 a 15:40. En aquesta estona les educadores duem a terme la coordinació i dinem.

Entre les 16:00 i les 16:30 és l’última estona del dia i la més relaxada. Despertem tranquil·lament als infants, els canviem, duem a terme hàbits d’higiene i els hi oferim aigua i alguna galeta o bastonet de pa per menjar. De 16:30 a 17:00 es converteix en l’hora de sortida i les famílies entren a l’escola a recollir els seus fills/es. En aquesta estona conversem amb elles i els hi expliquem com ha anat el dia i responem a tots els dubtes o converses que puguin sorgir.

Tota aquesta explicació és el reflex del nostre dia a dia, d’aquesta manera podem concretar l’horari escolar. Tot i així, aquest horari es veu modificat durant el procés d’adaptació dels infants que té lloc a principi de curs. Aquest procés és prioritari per l’equip educatiu i li donem tota la importància necessària ja que és el moment on els infants ens coneixen, coneixen i viuen l’espai, els ritmes que s’hi viuen i s’adapten poc a poc a l’escola, com la pròpia escola també s’adapta a ells i elles. Per aquestes raons, intentem que el procés sigui el més tranquil i quotidià possible. Amb les famílies concretem com serà el procés i ens intentem adaptar a les seves necessitats i elles a nosaltres. Intentem que les dues primeres setmanes siguin el més personalitzades possibles i els infants que venen nous a l’escola formin petits grups i ens visitin un parell d’hores al dia durant aquell període. Les famílies es queden amb els infants l’estona que ho desitgin, tot i així, els demanem que és important que marxin només una estoneta perquè l’infant noti d’absència.

Amb paraules, gestos i accions suggerides, educadora i família intenten treballar de forma conjunta i verbalitzar en tot moment què és el que estem vivint. En aquest procés no porten a terme les activitats dirigides programades, sinó que seguim totalment el ritme dels infants, responent directament a les seves necessitats i anem vivint-ho amb ells. En aquest període tampoc no es fa ús (si no és estrictament necessari) dels serveis d’acollida i de menjador.Com a equip educatiu el que intentem transmetre a les famílies és tranquil·litat i seguretat, fent d’aquests moments, instant importants per enfortir els vincles afectius però també per crear noves dinàmiques i viure la separació de la manera menys traumàtica possible encara que som conscients que tots separació és dolorosa i complicada. Prioritzem el diàleg i l’intercanvi de punts de vista com a llaç d’unió amb les famílies, buscant punts d’unió entre escola i el món familiar.

15. Òrgans de gestió

Primer de tot, cal dir que l’Escola Bressol Marrec té una intenció totalment participativa i oberta pel que fa a la seva gestió tan interna com externa. Com a gestió directa l’Escola compta amb tres vies d’actuació:

- La coordinació de l’equip directiu

L’equip educatiu de l’escola bressol Marrec compte amb tres educadores referents i la directora del centre. L’equip educatiu treballa des del consens i la participació conjunta, per això les programacions de cada aula, les decisions a nivell general i els procediments generals de funcionament es duen a terme conjuntament. Tal i com hem esmentat, dins l’horari escolar, de les 13:00 fins les 15:00 aproximadament duem a terme les reunions de coordinació. En aquestes reunions posem a punt les programacions mensuals, debati’m els projectes interdisciplinaris, contactem amb l’Ajuntament, resolem dubtes, posem en comú propostes, resolem problemes interns, valorem les activitats fetes a les aules, actualitzem el blog, realitzem els diaris d’aula, etc... En definitiva, tot allò que afecta directa o indirectament l’escola.

També és necessari destacar l’horari de l’equip educatiu per entendre a dinàmica escolar. Totes les educadores del centre, inclosa la directora, fan dos torns diferenciats. Dues educadores realitzen l’horari de 8h a 15h, sent-hi presents dins el servei d’acollida i menjador i les altres dues educadores realitzen la jornada de ¾ de 9 a 17h de la tarda, cobrint l’estona de la tarda i la sortida dels infants. Aquests dos torns permeten que les hores de més moviment i afluència a l’escola, hi hagi el major nombre d’educadores i les ràtios estiguin complertes. Cal destaca que aquests torns son rotatoris i cada setmana les educadores anem canviant, ja que d’aquesta manera totes vivim tota la jornada al centre.

Un altre dels factors que influeixen en la coordinació i el treball de l’equip educatiu son les tasques de formació permanent. Com a decisió comuna, està establert que cada educadora ha de fer, com a mínim, un curs de formació a l’any de un mínim de 30 hores, o bé, dos cursos de 15h cadascun. D’aquesta manera la renovació, l’obertura i l’aprenentatge prenen força i ens ajuden a millorar com a professionals de l’educació.

- El Consell EscolarEl Consell Escolar és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Corresponen al consell escolar, les funcions establertes a la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació son les que es detallen al quadre següent:

Els antecedents d’aquest òrgan a l’Escola Bressol Marrec són del curs 2008 quan es va composar l’anomenat Consell de Participació, un òrgan semblant al Consell Escolar actual que responia, més o menys, a les mateixes necessitats d’aquest i els i els integrants eren els mateixos. El curs 2010/2011 el Departament d’Educació va decidir convertir aquests Consells de Participació de les Escoles Bressols i igualar-los als Consells de la resta de centres educatius públics amb la intenció de generalitzar i normalitzar el servei educatiu de 0 a 16 anys. Cada 2 o 3 anys aproximadament, duem a terme els processos electorals de canvi; actualment l’Escola Bressol compte amb un Consell Escolar constituït i format per:

- Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres.

- Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

- Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions.

- Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents.

- Aprovar la carta de compromís educatiu.

- Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

- Intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes.

- Participar en el procediment d’elecció i en la proposta de cessament de director o directora.

- Intervenir en la resolució dels conflictes i, si s’escau, revisar les sancions als alumnes.

- Aprovar les directrius per la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

- Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar.

- Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

- Qualsevol altre que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

(Font: Dep, Educació, Aplicació telemàtica)

- El director o la directora de la llar d’infants, que el presideix.

- Un representant del personal de la categoria professional d’educador o educadora de llar d’infants, elegits per i entre els que treballen a la llar d’infants.

- Un representant del sector de mares i pares de la llar d’infants, elegits respectivament per ells i entre ells.

- Un o una representant de l’ajuntament del municipi.

- Un o una representant dels treballadors de les altres categories professionals que treballen a la llar d’infants, elegit o elegida per i entre aquest personal.

Aquest grup de persones intenta ser un grup de decisió propi i amb una funció clara dins el mecanisme de l’Escola Bressol. Per això, les reunions intenten ser el més pràctiques i útils possibles. D’aquesta manera les famílies, a través de la seva representant, elaboren un llistat de demandes, dubtes o qüestions a tractar telemàticament i a cada trobada les posen en comú. L’Equip educatiu també intenta fer el mateix consensuant les propostes a tractar i compartint-les amb la representant mateixa. Per aquestes raons les trobades amb el Consell Escolar intenten donar resposta a les necessitats de tots els àmbits de l’Escola, sent no només un òrgan més, sinó un òrgan important de decisió i canvi.

- L’Ajuntament com a òrgan gestorLa gestió de l’Escola Bressol Marrec depèn de l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls ja que la titularitat de l’Escola és municipal. Aquesta gestió es concreta en el reglament de Règim Intern, tot i així, creiem important destacar les actuacions del govern municipal que afecten al centre. La principal tasca de l’Ajuntament és gestionar les matriculacions i les quotes dels infants. Un altre de les tasques destacables és el control del pressupost destinat a l’escola i a la resta de despeses secundàries. És important ressaltar que, actualment, l’Escola no coneix el pressupost integra destinat a ella i no en té cap control ja que la gestió directa és únicament de l’equip de govern. Per aquesta gestió directa, és lògic que l’equip educatiu és treballador assalariat de l’Ajuntament i els temes de contractació i assegurança li corresponen.

Una de les figures mediadores entre Escola i Ajuntament és el regidor d’Educació. Una figura clau en aquest procés que serveix de llaç entre les dues institucions.

16. Òrgans auxiliars i consultius

A part dels òrgans directes que gestionen l’Escola Bressol cal destacar la resta d’òrgans secundaris que, d’una manera o altre, treballen activament en el projecte de l’escola i reforcen o amplien la seva vessant educativa i social dins la comunitat.

- CEIP Pont de l’ArcadaL’Escola pública d’infantil i primària del poble, exactament un ZER, és el centre de continuïtat després del cicle de l’Escola Bressol. Per això i pels estrets lligams que hi mantenim des del curs 2010/2011, per l’equip educatiu, és importantíssim intentar treballar conjuntament. Cada principi de curs es manté un primer contacte i aproximació amb l’equip educatiu del centre per decidir de quina manera treballarem conjuntament i en quins aspectes ens hem de posar d’acord. Un d’ells és el del traspàs, els infants que marxen de la Bressol i continuen el seu aprenentatge al CEIP. Amb reunions d’intercanvi es vol afavorir una completa adaptació al nou centre d’aquests infants compartint informacions i coneixements entre els professionals d’ambdós centres. Un altre de les vies de treball comú són les activitats compartides; s’han programat un seguit d’activitats internes i externes per estrènyer llaços entre famílies i infants.

L’aprenentatge compartit, l’intercanvi de coneixements i la relació entre infants de diverses edats son les motivacions que ens empenyen a treballar conjuntament, a més de poder compartir espais i maneres d’entendre l’educació. De cara al curs 2014/2015, hi ha pensat engegar, conjuntament, un projecte d’Educació emocional, on des de l’Escola Bressol farem un treball previ, per tal de que els alumnes ja tinguin una base formada per treballar-ho més profundament quan vagin al CEIP. Per això, els mestres del CEIP, ja s’han format en aquest aspecte; i les educadores de l’Escola Bressol, estem pendents de començar la nostra formació, amb ganes i il·lusió per poder-ho tirar endavant.

- CDIAPTal i com hem esmentat dins l’atenció a la diversitat, el CDIAP de la comarca ens assessora pedagògicament sempre que ho trobem necessari. De manera que a través de trucades telefòniques i visites al centre intentem portar un seguiment i una detecció precoç de situacions on creiem necessari intervenir-hi.

- Xarxa d’escoles bressols de l’Alt PenedèsDes del principi de la obertura de l’Escola mantenim contacte proper amb diverses escoles bressols de la comarca amb l’objectiu d’intercanviar propostes, punts de vista, compartir idees, temes de calendari, metodologies, tot allò que entra dins el món del 0-3. A més, cada curs escolar establim un calendari obert de trobades on assisteixen totes les representants de les escoles bressol que vulguin compartir. També, en aquestes trobades es realitza una visita a una escola bressol i això afavoreix el coneixement d’espais nous i maneres diferents d’enfocar el treball educatiu amb els infants. Aquest col·lectiu és una xarxa molt important per l’equip educatiu de l’Escola ja que ens aporta molt a nivell professional i personal. El fet de tenir relació amb altres educadores ens ajuda en aquesta obertura i aquesta renovació constant que un professional e l’educació ha de tenir sempre present.

- Inspecció El suport del departament d’Educació és visible en la figura de l’Inspector. Una figura destacable i necessària pel bon funcionament del centre. Gràcies a la seva feina, les qüestions més administratives i burocràtiques passen a tenir més sentit i funcionalitat, a més, una de les funcions més importants és el recolzament i suport davant de la defensa de la qualitat en l’educació. Amb contacte telemàtic o per via telefònica, ens comuniquem amb l’Inspector i li consultem tot allò que queda una mica més lluny de les nostres mans.

- Diputació de BarcelonaLa Diputació de Barcelona treballa molt activament amb les Escoles Bressol i els serveis de 0-3 anys de tot Catalunya. Durant el curs 2010/2011, vam treballar conjuntament amb ells ja que la professional Carme Carnerero va realitzar un anàlisi global de la nostra escola. La causa d’aquest anàlisi van ser els problemes estructurals, de gestió i de personal que s’havien detectat al juliol del 2010 i, també, les demandes de

les famílies, des de l’Ajuntament es va encarregar a la Diputació aquest anàlisi tan necessari. Gràcies a aquest s’han anat reduint les problemàtiques i optimitzant els recursos existents. Per l’equip educatiu va ser un pas endavant per aconseguir una qualitat del servei i esperem treballar-hi conjuntament sempre que sigui possible.

17. Projectes interdisciplinaris

A l’Escola Bressol Marrec creiem en una educació global i integradora, per això, colem anar endavant i aprendre que l’escola ha de caminar molt més enllà dels seus murs. Sabem que l’aprenentatge es troba a tot arreu i no acaba mai, per això, tenim la intenció de trencar aquests murs i proposar-nos projectes on puguem sentir-nos lliures, feliços i, en definitiva, aprendre a viure. Tal i com expliquem a continuació, els nostres projectes vitals, actualment són:

- EL MENJADOR, MÉS ENLLÀ DEL SERVEIA l’Escola Bressol valorem el moment de l’àpat com una estona cabdal dins el nostre dia a dia. A part de gaudir d’un moment tranquil i motivador, cobrint una necessitat bàsica com és l’alimentació, també aprenem i ens desenvolupem...en definitiva, creixem. Per això, hem convertit l’espai de menjador en un projecte interdisciplinari, creant un ambient, unes maneres de fer i uns hàbits específics per aquest moment. Tal i com detallem a continuació, cada instant al menjador és màgic:

Primer de tot, anem a buscar les bates i els pitets que els tenim als penges. Tenim un penja per a cada infant i cadascú ja sap quin és el seu. Al principi de curs, sempre costa una mica anar a buscar la bata sols però a mida que va passant el curs ja ho aprenen a fer sense que els hi diguem res. Després seiem a la taula i arriba el moment més esperat. Qui serà l’encarregat de parar taula? Fem torns rotatoris per tal de que tots els infants tinguin la oportunitat de fer-ho. L’infant que li toca parar taula, posarà les tovalles, repartirà els tovallons, els coberts, les gerres d’aigua i els gots. Ei! Tots els estris del dinar son de vidre i roba!

Després de fer tot això, arriba el moment més esperat per tothom; l’àpat!

L’Encarni, l’ajudant de la cuinera arriba ben puntual i els infants ja l’esperen. Ens disposem a preparar els plats, ho repartim tot i ho posem a sobre de la taula. Els infants s’aixequen i poc a poc van a buscar el seu plat per posar-se’l sobre de la taula; als més petitons els hi costa una miqueta però nosaltres els ajudem i poc a poc, anem creixent. En aquest moment es fa un silenci tranquil·litzador, cada infant menja, gaudint de l’àpat, sense presses i amb total confiança que nosaltres estem allà amb tots ells.

Quan ens acabem el primer plat, ja solets, ens aixequem, acostem el plat a la brossa i escurem el que ha sobrat, per continuar deixant el plat a la pila de plats bruts i els

coberts a la safata de coberts bruts. Posteriorment, les mestres ho agafen, s’ho emporten a la cuina i ho netegen. Després de recollir, esperem el segon plat i fem el mateix procediment que amb el primer plat. Quan acabem, es produeix un altre moment molt significatiu de l’estona del dinar, que és el postres, som tan autònoms que quan toca iogurt ens els mengem sols i sabem que hem de tirar l’envoltori a la brossa i la cullera a la safata per rentar. A nosaltres ens agrada molt veure com ho fan tots sols. A més sempre tenim molta set durant el dinar i quan acabem; i com que les gerres de vidre son de la nostra mida, els infants més grans ja saben posar-se l’aigua al got ells sols, ajudant als més petitons.

Després de tot això, ens hem de rentar la cara i les mans, ja que acabem tots empastifats de salsa de tomàquet, verdura, suc del pollastre al forn... això és senyal que hem gaudit i disfrutat de l’àpat!

Com veieu, el moment del dinar no és simplement un fet aïllat sinó que és tot un procés d’aprenentatge i d’autonomia impressionant, cada dia aprenem i ens adonem que el més important no és l’aliment sinó tot el que representa, mengem per créixer, aprenem a fer-nos persones autònomes i capaces de tot allò que els proposem.

- EL JARDÍ AROMÀTIC

Un dels projectes transversals que ja fa uns anys que portem a terme, és la transformació d’un espai tan important com el pati. A part de ser un espai de joc també pot tenir altres utilitats educatives, com per exemple, la creació d’un espai de cultiu divers. El JARDÍ AROMÀTIC, creix cada any una mica més, el tenim preciós i cada curs escolar ens aporta multitud d’idees per treballar amb els infants, aportant-nos beneficis com aquests:

- Les plantes aromàtiques creixen bé en tot tipus de terrenys i no necessiten substrats especials, a més, són resistents tan a altes temperatures com les baixes.

- Tampoc necessiten regs freqüents, més aviat volen poca quantitat d’aigua, i a més, no són espècies que necessitin aplicació d’adob de forma sovintejada.

- A part, les plantes d’aquest tipus serveixen per cuinar, per fer infusions, són curatives i també fan molt bona olor. A més a més, ens allunyen els mosquits, les abelles, i altres insectes de primavera i estiu.

Per totes aquestes raons, aquest projecte s’ha convertit en un projecte important que cada any creix amb més força i n’hi traiem més beneficis.

- L’HORT ESCOLAR

Un altre dels projectes que vam començar ja fa uns anys i que seguim tirant endavant és el de l’hort escolar. Un projecte que va sorgir després de les bones sensacions i bons resultats d’un projecte anterior com el Jardí Aromàtic. Arrel de la quantitat d’activitats i beneficis que ens aportava el Jardí, ens vam proposar fer un petit hort escolar ecològic, on els infants en sortirien molt enriquits.

Amb l’hort, els infants s’inicien en l’art de cultivar amb respecte per la natura tot observant l’entorn. Sense dubtes és un lloc per aprendre mitjançant les vivències directes, experimentant, tocant i sentint els elements (la terra, l’aigua, el sol...). És molt important que en aquest procés de col·laboració i d’ajuda a l’hort, la mestra acompanyi als infants posant paraules a les accions i al què està passant, ja que permet als infants interactuar i intercanviar converses espontànies i enriquidores tant pel mateix infant com per la mestra que escolta i respon a les preguntes que sorgeixen.

Aquest projecte funciona, a partir del mes de Març aproximadament, quan comença el bon temps, ja que amb el fred i les baixes temperatures que tenim a Olesa durant l’hivern, costa molt de mantenir i el procés per aconseguir els fruits es fa llarg i pesat. Per aquest motiu, i perquè els fruits d’estiu són de colors més vistosos i frescos, el transplantament el fem a mitjans de Març, principis d’Abril. A l’hora de plantar, tenim en compte la compatibilitat de les diferents plantes, la millor època de plantada, i la durada que hi ha entre la plantada i la recollida dels fruits, assegurant-nos l’èxit. Els fruits que creixen, es reparteixen entre els infants i se’ls emporten a casa amb les famílies per tastar-los i cuinar-los.

18. Prioritats d’actuació 2014/2015

A continuació detallem les tres prioritats d’actuació que en aquest curs l’equip educatiu s’ha proposat. En altres paraules, aquestes tres tasques conformen les ganes de canvi i renovació que necessita el centre i que s’ha d’actuar en aquest sentit.

- L’elaboració i posada a la pràctica dels documents institucionals

Una de les intencions de l’equip educatiu és crear i donar sentit a tots aquells documents que una escola ha de tenir elaborats i posats a la pràctica. S’ha de posar a la pràctica aquest projecte educatiu, amb una aprovació del Consell Escolar així com definir el Projecte curricular i, en definitiva, el Pla Anual de Centre. Amb aquestes elaboracions el que es pretén és que aquests documents tinguin validesa i utilitat, transformant-los en eines de consulta, de modificacions, de canvi i d’aprenentatge.

- Reforma de l’espai exterior de l’escola.

El pati, és un espai de lleure però educatiu a la vegada, per això, des de l’equip educatiu ens proposem modificar-lo i ampliar els recursos i activitats per tal de que es converteixi en un espai ric en aprenentatges i noves descobertes. Cal dir que en motiu de les retallades i baixes subvencions per part de la Generalitat de Catalunya, les noves propostes que volem per al pati, seran amb materials reciclats i amb el mínim de despeses econòmiques, aconseguint un espai exterior renovat i motivador per als infants.

- La renovació estructural

L’edifici de l’Escola Bressol presenta certes deficiències importants que s’han d’arreglar o renovar. Els protectors de la calefacció, la calç que s’acumula a les tuberies produint embussos freqüents als vàters, el muntatge de portes i persianes que no permeten obrir-les,... Treballant conjuntament amb els tècnics de l’Ajuntament hi ha una clara intenció de millorar les instal·lacions en aquest sentit.

19. Organigrama de gestió

*annex a l’altre pàgina

Pec Escola Bressol Municipal Marrec

Documents

Transcript of Pec Escola Bressol Municipal Marrec