PEDAGOGIA 2

21
PEDAGOGIA 02 CURS DE DIRECTOR D’ACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL

description

Segona part de l' assignatura de pedagogia del curs de monitor de lleure infantil i juvenil.

Transcript of PEDAGOGIA 2

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    1

    PEDAGOGIA 02

    CURS DE DIRECTOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    2

    OBJECTIUS.

    Els objectius a treballar al llarg de lassignatura sn els segents:

    Aprofundir sobre el treball psicopedaggic en leducaci en el lleure. Ser conscients de quin ha de ser el plantejament educatiu duna activitat de lleure.

    CONTINGUTS. 1. Plantejament educatiu en el lleure. a.Opcions bsiques de leducaci en el lleure: LEducaci en el Lleure: punts claus. Habilitats que ha de treballar el monitor/a amb el seu grup dinfants. b. Preparaci i disseny de lacci educativa: El per qu de tot plegat. Els objectius educatius. Els mitjans educatius: amb qu comptem i com ho organitzem. c. Realitzaci de lacci educativa: 1,2,3... ens posem en acci! (les habilitats del monitor/a) Les relacions socials i educatives del monitor/a deducaci en el lleure. d. Avaluaci de lacci educativa: Importncia de lavaluaci.

    2. La memria de prctiques Anlisi duna acci educativa concreta. El gui de la memria del curs de monitors.

    3. Annex Lletra de les audicions que realitzarem durant el bloc.

    METODOLOGIA.Les sessions formatives tindran lloc a laula i es duran a terme amb una metodologia prctica: audicions, dinmiques, petits treballs en grup i individuals sintroduiran els continguts a treballar

    BIBLIOGRAFIA.Amani, Colectivo (1995) Educacin Intercultural. Anlisis i resolucin de conflictos. Ed. Popular: Ma-drid.

    Bantul, Jaume i Mora, Josep M (2002). Juegos Multiculturales. 225 juegos tradicionales para un mundo global. Ed. Paidotribo. Barcelona.

    Boqu, M Carme (2002) Guia de Mediaci Escolar. Ed.Rosa Sensat. Col. Dossiers.

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    3

    Casco, P. i Beristain, C. (1996) La alternativa del juego (2 volums). Ed. La Catarata. Madrid

    Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Clubs dEsplai (2003) Per educar en lesplai. Lanimaci dactivitats de lleure infantil i juvenil. Editorial Claret. Barcelona.

    Cornelius, H i Faire, S (1998) Tu ganas, yo gano. Ed. Gaia: Madrid

    Puig, Josep M i Trilla, Jaume (1987). La Pedagogia del Ocio. Ed. Laertes. Psicopedagoga: Barcelona.

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    4

    1. PLANTEJAMENT EDUCATIU EN EL LLEURE

    OpciOns bsiques de leducaci en el lleure

    Leducaci en el Lleure: punts clau.

    Leducaci que (i amb la que) volem treballar i realitzar les nostres accions educatives s la segent:

    Al llarg de tota la vida i vinculada amb lEducaci Integral: eduquem a les persones en general o per mbits.Educaci Integral: que treballi totes les dimensions educables de la persona.Educaci de Qualitat: basada en no caure en el sindrome TINA (Educar s pensar que tot s possible).Necessitat de ser educat, sser hum necessita del contacte amb els altres per sobreviure.La importncia del medi natural, social, educatiu i cultural. Funci reproductora i Funci transformadora de la prctica educativa.BidireccionalNo neutralitat, ja que no s possible no educar, per tant, tot educa: importncia de les actituds coherents.Respecte a la llibertat individual de les persones: el dret a la diferncia.

    Una educaci en el lleure de qualitat hauria dapostar per possibilitar el mxim de vivncies person-als, oportunitats denriquiment, una ocasi per crixer a nivell global.

    El temps de lleure ha de significar un espai per ser omplert, i lomplim amb significat. El temps el ges-tionarem oferint espais creatius que cada persona dotar dun significat, els educadors i educadores serem els guies.

    Ha de quedar clar que parlem del temps de no treball, del temps de no estudi,... per no lhem de pensar com a temps devasi simplement, ja ho hem dit abans: el treballarem com a espai de creixe-ment i de millora constant.

    Parlem de leducaci com a un UNIVERS DE POSSIBILITATS. Aquesta educaci no sols ve de la m dels educadors de leducaci en el lleure, sin tamb de lescola, de la famlia, de les entitats,... i nosaltres ho volem treballar com a: complementaci, estmul i suma.

    Caracterstiques de leducaci en el lleure.

    Si entenem la educaci com un model dajuda al creixement de la persona entendrem el que pretn, busca, i com ens ho fem al mn del lleure per dur a terme la tasca educativa:

    Contacte entre persones: sense relaci humana i influncies mtues no hi ha educaci. En lleure parlem de dos elements

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    5

    clau: leducador o monitor i el grup.Intencionalitat: el contacte del que parlvem abans ha de ser intencional. La educaci en el lleure no t ra de ser sense uns fins o objectius, marcats prviament, no cal que siguin esttics ni inamovibles.Leducaci com a procs: implica uns passos i unes etapes, i la planificaci que ens dir en quin ordre i com ho anirem fent per assolir els objectius o fins abans esmentats. Aquest pro-cs afavoreix el desenvolupament integral del nen. Procs que inclou tres moments: la preparaci, la realitzaci i lavaluaci. Una educaci en el lleure de qualitat hauria dapostar per possibilitar el mxim de vivncies personals, oportunitats denriquiment, una ocasi per crixer a nivell global.

    El temps de lleure ha de significar un espai per ser omplert, i lomplim amb significat. El temps el gestionarem oferint espais creatius que cada persona dotar dun significat, els educadors i educado-res serem els guies. Ha de quedar clar que parlem del temps de no treball, del temps de no estudi,... per no lhem de pensar com a temps devasi simplement, ja ho hem dit abans: el treballarem com a espai de creixement i de millora constant. Parlem de leducaci com a un UNIVERS DE POSSIBILI-TATS. Aquesta educaci no sols ve de la m dels educadors de leducaci en el lleure, sin tamb de lescola, de la famlia, de les entitats,... i nosaltres ho volem treballar com a: complementaci, estmul i suma.

    Habilitats que ha de treballar el monitor/a amb el seu grup dinfants.

    Empatia.Escolta activa.Actitud cooperativa.Conixer els propis sentiments.Expressar les prpies emocions.Identificar els sentiments dels altres.Comunicaci efica.Tenir una bona autoestima.Tenir un bon autoconcepte (individual i grupal).Compartir.Respecte. Prendre decisions individualment.Prendre decisions grupalment.

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    6

    preparaci i disseny de lacci educativa

    Els objectius educatius.

    Un objectiu:Qu s all que volem aconseguir?Han de partir del Projecte Educatiu de lActivitat i de lideari, s a dir, dall assumit per tot lequip.Donen sentit a la nostra tasca perqu eviten el fet que les activitats siguin tot un conjunt dactivitats inconnexes i sense sentit.

    Caracterstiques:

    Es redacten en capacitats. Verb: Infinitiu. El nen/a ser capa de... Cal deixar clar a qui fan referncia els objectius.Intentarem que siguin observables per una millor avaluaci, per no obligatriament ho han de ser.El ms important s que siguin avaluables..Han de ser clars en el plantejament..

    Tipus:

    Existeixen dos tipologies dobjectius: els generals i els especfics.Objectius generals: Sn les actituds expressades de forma final i global, volem que siguin acon-seguides pel conjunt dinfants i joves a travs de leducaci en el lleure i que shan de manifestar en totes les rees de la personalitat.

    Objectius especfics: a assolir a curt termini.

    Alguns verbs que podeu fer servir per redactar objectius serien:

    DescobrirUtilitzarProgressar DominarDisposar de...ConixerObservarComprendreReproduirExperimentarTreballarResponsabilitzar-seAdequar (el propi comportament a...)Expressar/Expressar-seGaudir de...ValorarExplorar

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    7

    DiscriminarComportar-seEstablir (relaciones)Resoldre (problemes...)Participar en...IdentificarPlantejar-se (interrogants)Recollir (informaci)ReconixerProduirApreciar Comportar-se

    Els mitjans educatius: amb qu comptem i com ho organitzem.

    Elements que ho configuren:

    Lequip de monitors (* consultar funcions del monitors)El grup dinfants (fent referncia a com lorganitzarem. Quina ser la normativa de funcionament? Qui la decidir? De quants nens/es farem els grups? Etc)Activitats (quina activitat? Com la farem? )

    Estar al costat dels infants i els joves.Estar a favor dels infants i dels joves afavorint la vivncia dexperincies, els contactes humans i els aprenentatges.Estar al servei dels infants i joves, prenent el paper dun mitj, dun instrument educatiu, en la con-strucci duna histria els protagonistes de la qual sn ells.

    Funci pedaggica: leducador en el lleure s un model de referncia per als infants i joves.Funci danimaci de grup: leducador en el lleure vetlla per la construcci de la vida collectiva en el si del grup per la regu-laci del seu funcionament i la resoluci de conflictes.Funci tutorial: leducador en el lleure vetlla pel procs de de-senvolupament i pel progrs de cada infant o jove, la seva integraci en el grup i la seva inserci en el medi.Funci organitzativa: gestiona els recursos i organitza els mit-jans educatius.Funci didctica: leducador programa i desenvolupa les ac-tivitats, facilita els aprenentatges i els adapta a les caracters-tiques diferencials dels grups i de les persones.Funci de representaci de lentitat: leducador representa da-vant la societat, les famlies i els mateixos infants i joves, un model dinstituci, diniciativa social en el terreny educatiu.

    Aspectes organitzatius: caldr tenir en consideraci aquells elements i recursos que ens possibilitaran dur a terme la nostra activitat.

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    8

    realitzaci de lacci educativa

    1,2,3... ens posem en acci! (les habilitats del monitor/a).

    Pensarem el COM sha de fer. Tindrem en compte sobretot la llibertat de la persona, els mitjans edu-catius, els recursos amb qu comptem, ...De mtode no hi ha cap definit com a nic i exclusiu, per si que podem parlar de relaci entre leducador i leducand.

    Ser educador: educa a travs de la seva persona (currculum ocult). A travs del model que leducador transmet es va creant la personalitat dels infants. Ho far a travs del testimoni i la vivncia relacio-nal.

    Fer deducador: cal una formaci pedaggica i tcnica. Cal saber, i fer-ho b, participar en la PRA de lacci educativa, s a dir, en la seva preparaci, realitzaci i avaluaci.

    Alguns dels requisits mnims que shaurien de tenir per ser un bon monitor sn:

    Equilibri i maduresa personalComportament social corts i actitud de bona convivncia i carcter amable, comunicatiu i, de gaudir amb el tracte amb els infantsIniciativa, curiositat per lentorn, disposici a lacciEsperit de cooperaci amb lequip de monitors i monitores i amb lentitatActitud daprendre i dautoexignciaSintonia amb els principis i valors humans

    Les relacions socials i educatives del monitor/a deducaci en el lleure.

    Relacions humanes i resoluci de conflictesMs que resoluci parlarem de prevenci, i ms que de prevenci parlarem de provenci... Quins aspectes, valors, actituds,... hem de treballar per tenir provisions a lhora de treballar amb els infants i joves els conflictes que han succet.

    Conflicte: s una percepci duna divergncia dinteressos, o la creena de les parts a que les seves necessitats no es poden satisfer simultnia o conjuntament.

    Percepci: No ha de per qu ser cert, ho diem perqu en pocs casos les necessitats sn impossibles de satisfer. Tota actuaci parteix duna intenci positiva. Si com a professionals ho detectem, hem de saber reconduir aquesta intenci a un quelcom constructiu i gratificant per ambdues parts.

    Els conflictes sn situacions en que dos o ms persones es troben en oposici o desacord perqu les seves posicions, interessos, necessitats, desitjos o valors, sn incompatibles (o percebuts com imcompatibles).

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    9

    En els conflictes juguen un paper molt important les emocions i els sentiments, i la relaci entre les parts en conflicte pot sortir enfortida o deteriorada en funci de com sigui el procs de resoluci del conflicte.

    Cathy Constantino (1997) compara el conflicte amb laigua:En excs pot sser destructiu, com en les inundacions; si falta, com les sequeres, no deixa que neixi vida. En dosis adequades, el conflicte pot sser un estmul a la nostra creativitat; s la sal de la vida, doncs ens permet aprendre, crixer, enfortir les nostres relacions i millorar la qualitat de vida.

    Importncia de les percepcions.

    LA VERDADERA HISTORIA DE LA MADRASTRA BUENA DE CENICIENTA. Mara Isabel Gonzlez

    Conoc a un mercader; el pobre hombre haba perdido a su esposa y tena una joven hija.Mis hijas y yo somos de tan buen corazn que nos compadecimos de el-los, y entonces me dije: vamos a mitigar la soledad de esta pobre gente. Nosotras estbamos solas, aun cuando nuestra belleza no nos privaba de oportunidades de volver a formar una familia. No pas mucho tiempo y me cas con aquel hombre.Esta nueva hija ma necesitaba aprender los deberes de una buena mujer, las tareas del hogar (limpiar el horno, barrer, coser, lavar, etc.) y como yo no quera estropear su ropita, le di unas topas viejas para que estuviera cmoda mientras trabajaba. Un da, el rey anunci que hara un gran baile en honor de su hijo e invit a todas las damas de la comarca. Claro que yo no poda permitir que Cenicienta asistiera, tan joven y ocupada, y en medio de tanta gente; entones aprovech para que se luciera con todo lo que tan amorosamente le enseamos, tanto yo como sus hermanas; la pobrecita, llegado el da, lloraba de agradecimiento por evitarle el fastidio de estas reuniones de sociedad y porque luciramos nuestros encantos naturales, realzados con las prendas confeccionadas por ella, que con tanto amor y dedicacin le habamos enseado a realizar. Ah!, el baile era un lugar al que asistamos por obligacin. Claro, ni mis hermosas hijas ni yo pretendamos una mirada del prncipe, pero haba que cumplir solcitamente con el deber. Me consuela saber que Cenicienta, despus de ayudarnos y ordenar nuestras cosas, se fue a dormir tranquila. Es que la queremos tanto!. El prncipe bail con una desconocida, muy bien vestida, claro, para cu-brir sus defectos tal vez. Seguramente lo hipnotiz con algn hechizo; pero igual yo estaba contenta. Despus de las doce, el Prncipe apareci con cara larga y un zapatito de cristal en la mano. Se acab la fiesta! (Menos mal). Al otro da recorra la ciudad el heraldo del prncipe con ese zapatito, probndoselo a cada dama, casa por casa. Nosotras rogbamos que no nos quedara, porque quien lo calzara de-bera casarse con el Prncipe, tan feo y aburrido. Qu alegra nos dio que a Cenicienta le calzara bien el zapatito! No s cmo habr sido porque sus pies son grandes. Pero bueno, al final se cas

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    10

    con el Prncipe y somos todas felices, sobre todo yo, que cumpl con mi deber de buena madre.

    BLANCANEUS I LES PERCEPCIONS

    Quins aspectes podem relacionar de la histria de Blancaneus amb les percepcions i lorigen dels conflictes?

    Les coses no sn sempre com en un principi les percebem.Actuem segons com percebem les coses.Moltes vegades interpretem des del nostre angle perceptiu exclusivament.En ocasions ens falla la creativitat.Es necessari obrir la ment a altres possibilitats que ens aju-daran a solucionar o a prevenir situacions conflictives.Tendim a projectar les nostres motivacions i/o frustracions.Fem servir judicis preconcebuts basant-nos en experincies passades.Tendim a extreure conclusions sense conixer tots els fets.No tenim en compte les idees i motivacions dels altres.

    Heu sentit parlar de la mediaci? Mediaci i el paper del monitor/a dactivitats de lleure.Intentar fer una definici genrica de mediaci pot ser resultar una tasca difcil, tant pels nombrosos contextos on pot aplicar-se, com per la seva recent aparici com a tcnica al nostre pas, i tamb dificulta la definici al ser un mtode vital en si mateix.

    Es pot definir la mediaci com a mtode de resoluci de conflictes en el que dues parts enfrontades recorren voluntriament a un tercera persona imparcial, el mediador, per arribar a un acord satisfac-tori. A ms, la soluci no s imposada per terceres persones, com s el cas del jutges i arbitres, sin que s creada per les parts.

    Una altre de les seves caracterstiques, s que es una negociaci cooperativa, en la mesura en que promou una soluci en la que les parts implicades guanyen o obtenen un benefici, i no sol una de elles, per aix se la considera una via no adversarial, perqu evita la postura antagnica de guanyador-perdedor. Per aquest motiu, tamb s un mtode ideal per al tipus de conflicte en el que les parts enfrontades deuen o desitgen continuar la relaci.

    Per tal que el procs de mediaci sigui possible, es necessari que les parts estiguin motivades, perqu deuen estar dacord en cooperar amb el mediador per resoldre la seva disputa, aix com per respectar-se mtuament durant i desprs del procs, i respectar els acords que els han assolit.

    PASSOS I PREGUNTES PER A GESTIONAR POSITIVAMENT UN CONFLICTE: VEURE-HO MS CLAR

    1r Definir el problema. Qu va malament?2n Analitzar les seves causes. Per qu?3r Definir objectius. Qu volem aconseguir?4t Generar alternatives. Qu podem fer?5 Escollir lalternativa ptima. Qu hem de fer?6 Operativitzar la soluci escollida. Com ho fem?

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    11

    7 Posar-ho en prctica. Fer-ho8 Avaluar. Com ho hem fet?

    Em situo davant del problema:

    Penso: el fet de tenir conflictes s inevitable i inherent a les persones.Analitzo els motius del problema.Identifico les parts en conflicte i les seves posicions: qu vo-len?Descarto aquells motius que em seran poc tils per resoldre el problema.

    Re-situaci:

    Fem un parafrasseig del punt anterior, i concreto el problema el ms concret possible.

    Alternatives:Faig una pluja didees de possibles solucions. Som creatius i intentem no deixar cap alternativa pel cam.

    Escollir:Un cop has analitzat els pros i contres de les alternatves, trio la que ms positiva em resulti per ambdues parts.

    Actuo:Posem en prctica aquella alternativa escollida. Primer la pro-gramo i desprs la realitzo.

    Avaluo:Un cop dut a terme, analitzo la seva aplicaci i valoro qu ha estat de positiu i que de negatiu. Trec aspectes a tenir en compte en posteriors problemes semblants. I intento veure que hem tret de positiu.

    ERRADES COMUNES AL POSAR-HO EN PRCTICA:

    Fer masses preguntes.Preguntar molts per quDiscutir amb alguna de les parts.Emetre judicis.Donar consellsAmenaar a alguna de les parts, cohibir-les.Forar la reconciliaci.Imposar aquesta posada en prctica, recordem que ha de ser un acte voluntari per part de les parts en conflictes.

    La relaci educativa amb els infants i els joves, amb els altres monitors/es, amb les famlies,...Lestil

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    12

    comunicatiu assertiu.La convivncia hauria de referir-se a: Lestil de relaci interpersonal i dambient de grup que volem: respecte, cortesia, dileg, no cridar ni interrompre,...Lestil de relaci amb lentorn: respecte de les installacions, materials, persones,...Els compromisos adquirits per cadasc a partir de la vida de grup, la distribuci de responsabili-tats,....

    Sha de donar molta importncia als aspectes que poden fer sorgir conflictes, la millor manera de resoldre conflictes s prevenint-los.

    Lassertivitat pot definir-se com una habilitat social grcies a la qual una persona s capa de dir: Jo sc aix, aix s el que penso, crec, opino... aquests sn els meus sentiments, aquests sn els meus drets. I ho diu respectant-se a si mateix i respectant als altres. No s una paraula mgica que et per-met aconseguir tot el que vulguis, per si que ajuda a estar agust amb un mateix i amb els altres. No resol els conflictes, per els planteja duna manera ms satisfactria per les dues parts implicades.

    A nivell prctic, estem parlant de:

    Expressar els sentiments i desitjos duna manera efica, sense negar o menysprear els drets dels altres i sense tenir o crear vergonya.Discriminar entre quelcom agressiu, passiu o assertiu.Defensar-se, sense agredir o ser passiu, vers les conductes poc cooperatives.Incrementa lautorespecte i la satisfacci de fer alguna cosa amb la suficient capacitat.Millora la posici social, lacceptaci i el respecte dels altres.

    Elements de comunicaci i patr de conducta al que correspon:

    Passiu Agressiu Assertiu Tens ra Jo tinc ra. No importa el que jo pensi. Si no penses com jo, ests

    equivocat.

    Aix s com jo veig la situaci.

    Aix s el que jo penso

    Missatge

    No importa el com em senti Els teus sentiments no compten.

    I aquests sn els meus sentiments.

    Objectiu Evitar qualsevol conflicte Aconseguir el que vol a

    costa del que sigui. Crear comunicaci i respecte mutu.

    Mitjans Veu dbil i vacillant. Veu forta To ferm, modulat,...

    Mirada

    Apartada o baixa. Freda o penetrant. Oberta, sincera directa.

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    13

    Implicacions de cadascuna de les conductes en els altres i en un mateix.

    Conducta Passiva Conducta indirecta, inhibida, negaci dun mateix. Aix produeix en els altres sentiments de culpabili-tat, de superioritat o malestar. En relaci a la persona passiva els altres mostraran irritaci, llstima o rebuig.

    Conducta Agressiva Augmenta la prpia imatge a costa dels altres. Aix produeix en els altres una actitud de menyspreu vers la persona agressiva. Els altres es senten enfadats, rabiosos i fins i tot manipulats en algunes ocasions.

    Conducta Assertiva Conducta adequada, honesta, directa; augmenta la autoconcepte. Aquesta conducta produeix en el subjecte assertiu confiana i acceptaci dun mateix. Davant de la persona assertiva, els altres es senten valorats i respectats.

    avaluaci de lacci educativa

    Importncia de lavaluaci.Lavaluaci ser la darrera part de laplicaci i disseny de lacci educativa. Per poder portar-la a terme shaur de tenir en compte dos elements importants: Duna banda qui avaluar aquest projecte, i de laltre com i quan es dur a terme aquesta avaluaci.

    Un cop determinats aquests shan de tenir en compte altres aspectes com:

    Si shan assolit els objectius que shavien plantejat per la sortidaSi les activitats que shavien plantejat eren adequadesSi el grup ha respost

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    14

    2. LA MEMRIA DE PRCTIQUES

    anlisi de lacciO educativa cOncreta

    A lhora de planificar una acci educativa concreta hem de tenir clar que hi ha tres passos que no podem oblidar: la preparaci, la realitzaci i lavaluaci. Per assegurar lxit de la Realitzaci hem de ser rigorosos a lhora de la Preparaci. I una bona Avaluaci ens facilitar la tasca a lhora de la Preparaci. Anem a veure-ho amb deteniment pas a pas:

    Preparaci1. Participants: descrivim com sn els destinataris de la nostra acci. A nivell evolutiu, psicologia evolutiva. Analitzarem quines sn les necessitats i/o potencialitats del grup destinatari i els interes-sos que manifesten.

    3. Justificaci: A quina motivaci respon la idea o don parteix aquesta. Per qu fem el que fem?

    4. Quins sn els objectius especfics als que respon lacci, i a quin objectiu del projecte de lactivitat on fas les prctiques va lligat?Els separarem en els mbits educables de la persona:Psicolgic.Afectiu.Social.Motriu.Ecolgic (relaci amb lentorn natural o urb, amb lentorn immediat).

    5. Els mitjans educatius:Paper dels monitors: Quina ser la seva manera de funcionar i quines tasques assumiran.Funcionament dels grups: com els organitzarem.Activitats: quines, com, motivaci o centre inters que seguim, aprenentatges a fer, s a dir, una de-scripci concreta del que es vol fer.

    7. Aspectes organitzatius: Previsions (per possibles incidncies, per exemple: pluja), avisos, tasques prvies que es requereixen pel bon funcionament de lactivitat,...Recursos necessaris: materials, humans, econmics, espacials, temporals*,...

    * Detallem el planning (o recursos temporals) o horari base de lacci educativa concreta: dun dia, duna tarda, duna setmana...

    Realitzaci

    Feu lacci educativa concreta que sha preparat i observeu el seu desenvolupament fixant latenci en aquells aspectes que us semblin rellevants. Podeu fer referncia de manera breu a:Aspectes que shan apartat de la preparaci, imprevistos,...Quina vivncia, com han participat els infants, problemes o conflictes que hagin sorgit,...Paper dels monitors: com ha actuat lequip de monitors. Com ha estat el teu paper com a monitor lider-ant lactivitat que tu has preparat.

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    15

    Avaluaci

    1. Els objectiusAvaluar s, en essncia, analitzar o comprovar fins a quin punt shan assolit els objectius. Aix de-mana, a part de les tcniques que es puguin utilitzar, una actitud de sensibilitat per copsar lestat dels educands. En una acci educativa molt precisa avaluar equivaldr a veure, un a un, si shan as-solit els objectius concrets proposats per a aquesta acci i, alhora, analitzar si shan fet passos per a lassoliment daquells objectius ms generals i els concrets.

    2. Revisi de la tasca pedaggicaUn cop analitzats els objectius cal reflexionar entorn lassoliment (o no) i els motius que hi ha al dar-rera. Aix, no s ms que revisar tota la tasca pedaggica que hem dut a terme en a preparaci i realitzaci. Com a punt important a observar tenim els mitjans educatius:

    Els educadors/es (i la teva actuaci en general).Bon planteig inicial i preparaci de la feina a desenvolupar? Cadasc sap el que ha de fer?Funcions realitzades: actituds mantingudes, relaci amb els educands i amb els altres monitors i amb el coordinador.Qu ha estat positiu?Qu ha estat negatiu?Com han funcionat els grups?Com han estat les activitats?

    Cal que fem partcips als infants i joves de la revisi. Per tant, caldr idear dinmiques engrescadores per tal que els participants simmergeixin dins el procs.

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    16

    3. ANNEX

    algO mejOr. the lOcOs

    Si crees Que no es posible algo mejorves el futuro sin colorQue el mundo es un kaosests desilusionao

    Te sientes solo y cabreaoNo tienes con quien desahogarTus ganas de batallas

    Si no vesMovimiento y desicinSi la gente a tu alrededor Te causa decepcinCrees no poder ayudar

    Duro lo tienes que intentarCon fuerza debes de gritarTe voy a recordar

    Tu solidaridadNo cese de brillaNo dejes de lucharSiente que algo puedes cambiar

    Juntos compartiremos sueos

    Contra injusticias pelearemosNo hay problema que no tenga solucinViejas barreras destruiiremosY mil batallas ganaremosGritaremos hasta hacernos escucharY SabrsQue no hay que dar un paso atrsContra la puta desigualdadpesadilla realY esto no puede esperar

    Recuerda siempre esta cancinPara acabar con la sinraznY asi sentirte mejorTu solidaridadNo dejes de brillarNo dejes de lucharSiente que algo puedes cambiar

    Juntos compartiremos sueosContra injusticias pelearemosNo hay problema que no tenga solucin

    Viejas barreras destruiremos Y Mil batallas ganaremosGritaremos hasta hacernos escuchar

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    17

    me preguntO. seOr trepadOr i chambaO

    No ser porque no lo he buscado yoPero ahora la gente viene sin coraznSuelen actuar como orgnicos robotsSolo sienten si lo dice su programacin

    Hace das que no tengo una conversacinQue no hable de la libertad de expresinY la verdad que no he visto ninguna raznSolo sntomas de repeticin

    Me pregunto vaco si es tan fro un coraznsi en mitad del desierto puede con su alientoHelarlo...

    He escuchado en la radioQue le sida no tiene curacinY la gente se re si digo que la soledadDe alguna que otra manera se puede curar

    Tan extrao es un hombre como una norma de circulacinTan artificiales como un ordenadorY an se prefiere ser adlteroque a ser el cabrn.

    Me pregunto vaco si es tan fro un coraznsi en mitad del desierto puede con su alientoHelarlo...

    Andaba perdia de camino pa la casacavilando en lo que soy y en lo que sientopokito a poko entendiendoque no vale la pena andar por andarque s mejor camin pa ir creciendo

    Volvere a encontrame con vosotrosvolvere a sonreir en la maanavolvere con lagrima en los ojomirar al cielo y dar las graciaspokito a poko entendiendoque no vale la pena andar por andarque es mejo caminar pa ir creciendopokito a poko entendiendoque no vale la pena andar por andarque es mejo caminar pa ir creciendo

    Mirarme dentro y comprenderque tus ojo son mis ojoque tu piel es mi pielen tu oido me alborozoen tu sonrisa me baoy soy parte de tu serque no vale la pena andar por andares mejo caminar pa ir creciendo.

    Pokito a poko entendiendoque no vale la pena andar por andarque es mejo camina pa ir creciendopokito a poko entendiendoque no vale la pena andar por andarque es mejo camina pa ir creciendovolvere a sentarme con los miovolvere a compartir mi alegriavolvere pa contarte que he soadocolores nuevos y dias clarosvolvere pa contarte que he soaocolores nuevos y dias claros

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    18

    canciOn Optimista. indras i pOkitO a pOcO

    Cambiemos nuestra forma de vivir, vivamos sin pensar qu pasar, miremos al maana sin oir, las voces deprimentes, gritando en nuestra mente

    Sabemos que el mal rollo hoy no vendr, pasamos de saber el qu diran, un tipo inteligente disfruta lo que tiene, y trata de buscar felicidad.

    Hoy todo vuelve a sonreir lo ests logrando no hay momentos malos y nada vuelve a ser igual mi cancin optimista suena sin prisas te miro y encuentro el sentido de la vida

    Cerremos hoy los ojos al sentir, que el universo gira entre t y yo, millones de personas pueden ser, un bloque de energa, latiendo en sintona.

    El tiempo es un regalo sin abrir la historia la que t quieras contar el juego del destino fue elegir tus ojos de repente, brillando entre la gente.

    hoy todo vuelve a sonreir.

    Voy a parar en el camino y en lo que dura un cigarrito voy a pensar en estos aos todo lo que ha pasado En el cajn de la memoria guardo trocitos de la historia las paginas que ya han pasado de un libro inacabado Cantar sabiendo lo que dices es tarde para arrepentirse pensar a veces que no hay nada que son solo cicatrices Coro: Y es mejor que se pare el tren y mirar que todo va bien que sino no me entero Dan dubidubi dubi dan bambero y el conejo saca un mago del sombrero tu y yo somos dos, ya sabes que te quiero pero dos y dos son cuatro y cuatro los plat-ero Cantar sabiendo lo que dices es tarde para arrepentirse pensar a veces que no hay nada que son solo cicatrices Y lo que otros piensen quiza no me interese hoy quiero ver tus ojos para tocar mas fuerte

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    19

    cigarritO. platerO y tu i magia. rOsana arbelO. tOntO. el cantO del lOcO

    Es el agua, es el vientoEs resumen de todo lo que sientoEs la arena, es el sentimientoEs la tinta que no borra ni el silencio...Es el aire de puntillasEs la calma cogiendo carrerillaEs el sabor de lo pequeo... Es tocar un sueo...Es el mapa de un suspiroEs lo que hay cuando te miroEs el duende del latido de tu corazon...

    Magia es probar a volcar lo que hay en el fondo de tiMagia es verte sonreir...Magia es probar a saltar sin mirarEs caer y volver a empezar...

    Es el tiempo , es la hoguera.

    Es la mano que mece la mareaEs la tierra, es la bandera blancaEs la gota de una lluvia de esperanza...Es el mundo de puntillasEs la vida cogiendo carrerillaEs el sabor de lo pequeo... Es tocar un sueo... Es el mapa de un suspiroEs lo que hay cuando te miroEs el duende del latido de tu corazon...

    Magia es probar...

    Es el mapa de un suspiroEs lo que hay cuando te miroEs el duende del latido de tu corazon y el mioEs la meta y el caminoEs la suerte y el destino

    Es la fuerza del latido de tu corazn...

    Esta historia que te cuento es como un gritoUna voz desesperada que grita pidiendo auxilioAuxilio por no ver nada que me llene en el caminoAuxilio por ver que hay mucha falta de cario

    Me paro y me pregunto por qu no vivesRodeado de mas verdad y buscando ese equilibrioQue te llene de valor y que te quite del suicidioNo tener que depender para sentirte mas querido

    Usando menos el coco y un poquito mas la pielYa que somos lo que somos y si no lo quieres verEres tonto!Si no te gustas es que no ests vivoEres tonto!Pero eso es algo que naci contigo

    Y maana al despertar, saltar de la camaLuchar tu maana, mirar a la caraQue no debes nada

    Eres tonto!Salir a la calle sin la tonteraSacando de dentro entera tu vidaEntera tu vida

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    20

    tOntO. el cantO del lOcO. detalles. chambaO

    Aparentar ser la persona que siempre tu habas queridoPor qu no te quieres aunque sea solo un poquito?Por qu no eres tu mismo y no algo pare-cido?

    Usando menos el coco y un poquito mas la pielYa que somos lo que somos y si no lo quieres verEres tonto!Si no te gustas es que no ests vivoEres tonto!Pero eso es algo que naci contigo

    Y maana al despertar, saltar de la camaLuchar tu maana, mirar a la caraQue no eres nada

    Eres tonto!Salir a la calle sin la tonteraSacando de dentro entera tu vidaEntera tu vida

    Ehh!

    Eres tonto!Y maana al despertar, saltar de la camaLuchar tu maana, mirar a la caraQue no debes nada

    Eres tonto!Salir a la calle sin la tonteraSacando de dentro entera tu vidaEntera tu vida

    escuchar el silencio y perderme dentro encontrar respuestas del susurro del viento.

    Abriendo bien los ojos fijarme en los detalles despertar mis sentos fundirme con el aire. Conectar con mi ser y espabilar proyectar mi alegra y observar y liberar mi mente, sentir con claridad que hay un nuevo mundo. y del presente disfrutar Abriendo bien los ojos fijarme en los detalles despertar mis sentos fundirme con el aire.

  • CURS DE MONITOR DACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL - PEDAGOGIA 02

    21