Fitxa

Autora Maria BarbalDramatúrgia i adaptació teatral Marc RosichDirecció Lurdes Barba

RepartimentConxa adolescent / Elvira Marina BarberàTia Encarnació Rosa CadafalchJaume / Mateu Jove Roger CasamajorDelina Annabel CastanConxa Àurea MárquezOncle Ramon / Mossèn Miquel Eduard MuntadaMateu petit / Jaumet Max Figueres / Max Megias /

Max RocaConxa petita / Angeleta Júlia Pedra / Marta Vidal /

Carla Vives

Escenografia Max Glaenzel amb la col·laboració d’Estel CristiàVestuari Meritxell MuñozIl·luminació Maria DomènechSo Ramon CiércolesEspai sonor i música original SilaImatges Eugenio SzwarcerAjudants de direcció Lidia Linuesa i Xavier IglesiasAssessorament lingüístic Xavier Macià, Noëlia Motlló

i Ramon Sistac

Cap tècnic del teatre Txema Orriols

Màrqueting i comunicació PubliespecPremsa Gerard GortAplicacions gràfiques sSB

ProduccióTeatre Nacional de Catalunya i El Celler d’Espectacles de Lleidaamb el suport de

Primera representació al Teatre Romea, 17 de maig de 2011

La gran història de les veus silenciades del nostre país

Pedra de tartera va suposar el debut literari de Maria Barbal (Tremp,1949), i ben aviat es va convertir en un text clàssic i un autèntic feno-men editorial en diversos països, amb més de cinquanta-cinc edicionsen diverses llengües. Tot just s’acaben de celebrar els vint-i-cinc anysde la seva publicació. Ambientat fonamentalment en el Pallars nadiude l’autora, el llibre és el relat en primera persona de la vida de Conxa,que va des de començament de segle fins a la dècada de 1960. Unrelat magnífic sobre la supervivència i el desarrelament. Víctima pas-siva del seu temps, Conxa representa totes aquelles dones que, men-tre la vida les obligava a callar, han vist com el temps passa per davantsense poder fer-hi res. A través de les seves paraules i, especialment,dels seus silencis, Barbal retrata la duresa de la vida d’una dona pa-gesa, mentre els ecos dels esdeveniments històrics que sacsegen elpaís, des de l’adveniment de la República fins a la dictadura, van arri-bant, a poc a poc, a les comarques del Pallars.Amb direcció de Lurdes Barba i una nova adaptació per al teatre a cà-rrec de Marc Rosich, en la qual els temps de la novel·la travessen iconviuen en l’espai d’una cuina, aquest muntatge il·lumina un delstextos essencials de la literatura catalana contemporània amb elprisma dels records, els fantasmes, les pors i les esperances.

Pedra de tartera, la primera coproducciódel TNC i El Celler d’Espectacles

El primer resultat del conveni signat el mes

de juny de 2009 entre el Teatre Nacional de

Catalunya i El Celler d’Espectacles és la co-

producció de Pedra de tartera, de l’escrip-

tora lleidatana Maria Barbal (Tremp, 1949),

amb adaptació teatral de Marc Rosich i di-

recció de Lurdes Barba.

El Celler d’Espectacles va iniciar, l’any

2008, el Projecte d’Activació Teatral (PAT)

del territori de Lleida, amb el suport del de-

partament de Cultura i Mitjans de Comuni-

cació, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la

Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida.

Durant el camí recorregut s’han engegat di-

ferents línies de treball amb el propòsit de

consolidar una estructura estable que per-

meti dur a terme una política escènica in-

tegral: producció pròpia, disseny d’una gira

i oferta als municipis. Enguany se n’enceta

una de nova destinada a les coproduccions.

L’espectacle, estrenat el 26 de gener de

2011 a la Sala Petita del TNC, va aplegar,

entre el 26 de gener i el 20 de març, 15.778

espectadors i va obtenir un percentatge

d’ocupació del 91,63%. Després, l’ especta-

cle va començar una gira que, de moment,

l’ha portat a:

-Lleida, Teatre de la Llotja:25, 26 i 27 de març -Reus: 8 d’abril-Les Borges Blanques: 15 d’abril-Girona: 16 d’abril

A data d’avui, la gira de Pedra de tarteraté previstes les poblacions següents:

-Tremp: 14, 15 i 16 de maig-Mataró: 8 d’octubre-Vilafranca del Penedès: 9 d’octubre-Cervera: 22 d’octubre-Tàrrega: 11 i 12 de novembre-Sant Cugat del Vallès: 18 de novembre-Manresa: 19 i 20 de novembre-Vic: 25 de novembre

Maria Barbal Autora

Tremp, 1949. Maria Barbal es va donar a co-nèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premisJoaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), unafita de la narrativa catalana contemporània.Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb elPallars nadiu de l’autora com a punt de refe-rència, que també integren Mel i metzines(1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crí-tica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana2005). La seva obra com a novel·lista tambécomprèn els rellevants títols Escrivia cartes alcel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat(2003) i Emma (2008). Després del seu brillantdebut com a autora de narracions amb La mortde Teresa (1986), ha publicat els volums de re-lats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

NOVEL·LAPedra de tartera. Laia, 1985 Mel i metzines. La Magrana, l990 Càmfora. La Magrana, 1992 Escrivia cartes al cel. La Magrana, 1996 Carrer Bolívia. Edicions 62, 1999Cicle de Pallars. La Magrana, 2002 Bella edat.Edicions 62, 2003País íntim. Columna, 2005 Emma. Columna, 2008PROSACamins de quietud: Un recorregut literari perpobles abandonats del Pirineu. Edicions 62,2001.NARRATIVA BREULa mort de Teresa. Empúries, 1986 Ulleres desol. La Magrana, 1994 Bari. La Magrana, 1998La pressa del temps. Columna. 2010NARRATIVA INFANTIL I JUVENILPampallugues. Publicacions de l’Abadia deMontserrat, 1991.Des de la gàbia. Edelvives, 1992. Espaguetti Miu. La Magrana, 1995.TEATREL’helicòpter. Edicions 62, 2000.

Text de la directora

Tot just quan s’acaben de cele-brar els vint-i-cinc anys de la pu-blicació d’aquesta novel·la,assumim amb molta il·lusió elrepte de convertir-la en text dra-màtic i de portar-la a l’escenari.A través d’un encadenamentd’escenes sense interrupció, cir-culen cinquanta anys de la vida deConxa, des del seu primer exili,empesa per la pobresa dels seusquan encara és una nena, al da-

rrer i definitiu, que l’apartarà per sempre del seu món però nodels seus records. Una vida que la protagonista veu passarsense capacitat ni possibilitat d’intervenir-hi. Però la passivitatde Conxa no és ni indiferència ni desconnexió de la pròpia re-alitat, sinó que és reflex del silenci a què estaven condemnadestantes dones del seu temps i del seu entorn. Com diu ella ma-teixa: «Em sento com una pedra amuntegada en una tartera, sialgú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altrespedres rodolant cap avall. Si res no s’atansa, m’estaré quietadies i dies…» El desarrelament obligat, la pobresa i la guerramarquen aquesta història que se situa en un entorn rural demuntanya, al Pallars, però el que succeeix pot ser extrapolablea qualsevol indret, no només del nostre país, sinó d’arreu.Sense que això signifiqui allunyar-nos del caràcter universalque té aquesta obra, hem volgut que els actors parlin en catalànord-occidental, utilitzant girs lingüístics propis dels dos Pa-llars, convençuts que d’aquesta manera ens apropem més al’essència dels personatges de Pedra de tartera.

Lurdes Barba

Marc Rosich Adaptació teatral

Barcelona, 1973. És llicenciat en Periodisme (UAB) i Traducció i Interpretació(UAB). Dramaturg, director, actor i traductor literari, s’ha format en l’escripturadramàtica als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett, on actualment impar-teix cursos especialitzats i d’iniciació a la dramatúrgia.Acaba de signar la dramatúrgia de ‘Car Wash’, muntatge estrenat a Stuttgart,que forma part del projecte ‘People, cars & oil’ fruit de la col·laboració entre elTeatre Romea i el Schauspiel d’Stuttgart. Amb Calixto Bieito, és també l’autor dela dramatúrgia de l’espectacle de creació Voices (a modern passion), producciódel Betty Nansen Teatret de Copenhagen, i que s’ha estrenat al Festival Inter-nacional de Bergen i al FACYL de Salamanca. També és autor de la dramatúr-gia de l’espectacle Falstaff, a partir d’Enric IV de Shakespeare, amb direcciód’Andrés Lima i producció del Centro Dramático Nacional, i del text Rive gauche,amb direcció de Rafel Duran. Entre els seus treballs més recents es troben lesdramatúrgies per a la Companyia del Teatre Romea que ha signat juntamentamb el director Calixto Bieito a partir de l’obra Don Carlos de Friedrich Schiller(2009, Nationaltheater Mannheim / Festival Grec Barcelona / CDN Madrid) i deles novel·les Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (2007, Schauspielfrankfurt /Hebbel am Ufer Berlin) (Premi de la Crítica Barcelona a la Dramatúrgia 2008, Fi-nalista als Premis MAX 2008, millor adaptació) i Plataforma de Michel Houeu-lebecq (2006, Festival d’Edimburg / Teatro Bellas Artes Madrid) (Finalista alsPremis MAX 2007, millor adaptació). També ha signat amb Rafel Duran la ver-sió dramàtica de Mort de Dama de Llorenç Villalonga, (2009, Teatre Nacional deCatalunya / Teatre Principal de Palma) (Premi Escènica 2010 a la millor adap-tació teatral). També ha preparat per a Lluís Soler la dramatúrgia de L’Odissead’Homer a partir de la traducció de Carles Riba, i direcció d’Antonio Calvo (2009,Temporada Alta, Girona / Théâtre de l’Archipel, Perpinyà / 2010, Festival Grec).

Com a dramaturg, ha estrenat les peces següents: Vittoria, al Festival LOLA d’Esparreguera 2009 – Club Capitol 2010, cre-ació conjunta amb Antonio Calvo; N&N (Núria i Nacho) a la Sala Beckett 2008 amb direcció d’Antonio Calvo; El joc delsidiotes, adaptació del film de Francis Veber, al tealtre Condal 2009, amb direcció d’Antonio Calvo; Enfermo Imaginario, alteatre Condal 2008 escrita amb Pau Miró i amb direcció d’Antonio Calvo; Party Line a la Sala Beckett 2007 amb direcciód’Andrea Segura; Duty Free (finalista als Premis MAX 2007, millor musical) al Teatre Talia de València 2007 per a JácaraTeatro (Alacant) i direcció d’Antonio Calvo; Entre Meses Variados assaig obert al Teatre Lliure 2006 amb direcció d’Anto-nio Calvo; De Manolo a Escobar, amb direcció de Xavier Albertí, de gira des de 2006; Surabaya, al Teatre Romea 2005amb direcció de Sílvia Munt, obra finalista al Premi Fundació Romea 2004; Copi i Ocaña, al purgatori al Teatre Tantaran-tana 2004 i Club Capitol 2005 amb direcció de Julio Álvarez i Unhappy meals, al teatre Malic 2002 amb direcció del ma-teix autor.En el camp de l’òpera, ha escrit el llibret de l’ópera de cambra La Cuzzoni, esperpent d’una veu amb música d’AgustíCharles i producció de l’Staatstheater de Darmstadt (Alemanya 2007), que es va poder veure a L’Auditori de Barcelona 2007i al Teatro Albéniz de Madrid 2008. Com a encàrrec del mateix teatre alemany, actualment ha enllestit LByron, un estiusense estiu, un nou llibret per a òpera de gran format també amb música d’Agustí Charles i amb estrena prevista a Darms-tadt el març de 2011. L’òpera també es podrà veure el 2011 a Barcelona i Madrid (Teatros del Canal).És membre fundador de Teatre Obligatori, empresa dedicada a la producció d’espectacles infantils, teatre de text i òperade butxaca. Amb Teatre Obligatori ha escrit diversos textos dedicats al públic infantil, així com també ha escrit els es-pectacles per a nens Bèl·lum per a la companyia Clownx i No passa res i I per què? per a la companyia El replà. En el campde la direcció escènica d’espectacles amb música, ha signat força projectes, gairebé sempre en col·laboració amb la di-rectora musical Elisenda Carrasco. En aquest sentit ha creat els concerts per a nens Pierrot a la lluna i Va de banda, peral servei educatiu de L’Auditori de Barcelona, així com els concerts amb escolars Jugant amb Haydn, Les faules de La Fon-taine i Les quatre estacions, tots tres encàrrecs de l’Orquestra de Cambra de l’Auditori de Granollers. És cofundador dela companyia d’òpera de cambra La trattoria lírica, amb la qual ha col·laborat anualment en el Festival d’Òpera de But-xaca i Noves Creacions, firmant la dramatúrgia i la direcció dels espectacles lírics següents: Alma 2007, a partir de la fi-gura d’Alma Mahler; Últimes cançons, 2006 a partir de Lieder de Mahler; Don Giovanni de Mozart 2005 per al titellairePepe Otal i Il geloso Schernito de Pergolesi 2003, juntament amb Albert Tola.Com a traductor literari, ha treballat per a les editorials Empúries, Edicions 62, Destino i Alba Editorial, entre altres. A mésha signat, entre altres, la traducció de les peces següents: La febre de Wallace Shawn (Teatre Lliure, 2010); A qui li puguiinteressar de Daniel Keene (Tantarantana, 2008); L’amant de Harold Pinter (Festival Lola Esparreguera, 2008); Rosencrantzi Guildenstern són morts de Tom Stoppard (Festival Shakespeare / Sala Beckett 2006); Estricta vigilància de Jean Genet(Tantarantana 2005); Cruel i tendre de Martin Crimp (Sala Beckett 2005); Un balanç delicat d’Edward Albee (Teatre Romea2005); Copenhaguen de Michael Frayn (Setmana de la Ciència UPF 2003).Com a actor ha treballat en els muntatges La màquina de parlar de Victòria Szpunberg (Sala Beckett, 2007) i De Manoloa Escobar (gira nacional, 2006-2009).

Lurdes Barba direcció

Barcelona, febrer de 1949. Cursa interpretació a l’Escola de Nous Estudis. Dir. Albert Boadella

(1970-71). Curs de Direcció Escènica a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988). Treballs més des-

tacats com a directora de teatre: La música segona de Marguerite Duras. Círcol Maldà. 2010; Saló

primavera de Lluisa Cunillé i Paco Zarzoso. Sala Muntaner. 2008; La musica segona de Margue-

ritte Duras. Teatre de Ponent. 2007; Dimonis de Lars Noren. Temporada Alta 2006 i Sala Beckett

2006-2007; Occisió de Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. 2005; Diktat d’Enzo Corman. Teatre Tantaran-

tana. 2004. Teatro Bellas Artes de Madrid. 2005; Buits de Toni Martí. Teatre Tantarantana. 2004;

Barcelona mapa d’ombres de Lluïsa Cunillé. Sala Beckett. 2004; Bled de Miche Azama. Teatre de

Ponent. Sala Beckett. 2003; El clavicèmbal de Dani Salgado. TNC Projecte T6. 2002; Addictes a la

xocolata de R. Blasband. Sala Muntaner. 2002; Un Sant Sopar Europeu de B. Schwab. Mercat de

les Flors. 2001; Caça de rates de Turrine. 2001; Oblidar de Marie Laberge. Artenbrut. 2001; La

mare sempre deia, No de Charlotte Keatley. Artenbrut. 2000; Platja negra de Jordi Coca. Espai

Brossa; Revolta de bruixes de Benet i Jornet, obra que ella mateixa va interpretar en el muntatge

original dirigit per J. Montanyès. Teatre Joventut; Noves veus, nous poetes, recital de poesia. Grec

96. Amb el teatre de Barcelona: Picadillo i canelons de Francesc Lucchetti; Gust de mel de She-

lag Delaney; Les cinc-centes i una nits de F. Lucchetti; Final d’estiu amb tempesta de F. Lucchetti

(Premi de l’AET de Reus a la millor direcció); Mal viatge de F. Lucchetti; La primera de la classe

de R. Sirera. Amb la Cia. Ignasi Iglésias: El mentider de Goldoni; El titella pròdig de S. Rusiñol. Al-

tres: La infanticida de Víctor Català; Havies de ser tu de Taylor i Bologna. Treballs més destacats

com a actriu de teatre: The Hamlet circus de Toni Martí. CAER. Teatre Romea. 2010; Oratori jacint

verdaguer de Narcís Comadira. Dir. Xavier Albertí Teatre Lliure 2009; La corte del faraon de Xavier

Albertí. Sala Muntaner. Teatro de la Abadía. 2008-2009; Nunca estuviste tan adorable de Javier

Daulte. CDN Madrid. La Villarroel. 2008; Cosa de dos de G. Montero. Dir. Rafel Duran. Biblioteca

de Catalunya. 2007-2008; Sangre lunar de J. Sanchos. Dir. Xavier Albertí. CDN. Teatro María Gue-

rrero de Madrid. 2006; European house. Dramatúrgia i direcció d’Àlex Rigola. Teatre Lliure. Tem-

porada Alta 2005; Ricard III de Shakespeare Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2005; Santa Joana dels

escorxadors de Brecht. Dir. Àlex Rigola. 2005; L’home de teatre de Thomas Bernhard. Dir. Xavier

Albertí. Teatre Lliure. Teatro de la Abadía. 2005-2006; Just la fi del món de J.L. Lagarce. Dir. Ro-

berto Romei. Grec 2003; El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. TNC Sala

Gran. 2003; La dama enamorada de Joan Puig i Ferreter. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Petita. 2001;

La barca nova d’Ignasi Iglésias. Dir. Joan Castells. TNC 1999. Amb Xavier Albertí: La cita de Lluïsa

Cunillé; El dia dels morts de Narcís Comadira; A la meta de T. Bernhard (premi de la crítica a la

millor interpretació). Amb Rafel Duran: L’alfabet de l’aigua i Abans de la jubilació de T. Bernhard.

Les presidentes de B. Schaw. Dir. C. Portaceli (Premi de la Crítica a la millor interpretació); Par-

tage. Dir. Jordi Mesalles; Marat-Sade de P. Weis. Dir. Pere Planella. Medea. Versió de Schroeder.

Dir. L. Pasqual. Víctor o els nens al poder de R. Vitrac. Dir. Santi Sans. Travessa deserts de C.Reig.

Dir. S. Sans. La puta respectuosa de J.P. Sartre. Dir. A. Lucchetti. Coriolà de Shakespeare. Dir. J.

Teixidor. Josepet de Sant Celoni de S. Rusiñol. Dir. F. Roda. Canti amunt, canti avall de J. Abellán.

Dir. L. Pasqual. La cocina d’A. Wesker. Dir. Miguel Narros. Numancia de Cervantes. Dir. M. Narros.

Molok d’Allen Ginsberg. Los dos verdugos de F. Arrabal. Grup Catarsis. La casa de Bernarda Alba

de F.G. Lorca. Grup Catarsis. Televisió. Ha intervingut com a actriu en nombroses sèries i dramà-

tics: Laberint d’ombres; Rosa; Recordar peligro de muerte; Vídua, però no gaire; Las salvajes en

Puente San Gil, etc. També ha fet de presentadora en programes com El castell dels tres dragons,

i d’ajudant de realització de Miquel Fortuny (Plató vacío, Ahí te quiero ver, Juego de niños) i Sergi

Schaaff (Un paseo por el tiempo).

La crítica ha dit ...

Brillant versió de ‘Pedra de tartera’.Un gran treball d’artesania teatral. Marc Rosich ha brodat l’adaptació dela novel·la de Maria Barbal, un commovedor fresc rural que que LurdesBarba ha dirigit amb una sensibilitat exquisida. El que ha aconseguit aquesta producció és gairebé la quadratura del cercle.

César López Rosell (El Periódico)

Brillant adpatació de Rosich de la novel·la de Barbal. Àurea Màrquez té llum pròpia, fa tota una creació del personatge de Conxades del gest petit i l’expressió facial, des de l’entonació fins al moviment corporal. Magnífic Roger Casamajor. Perfecta Rosa Cadafalch. I per sobre de tot, la paraula de Maria Barbal, que arriba amb emoció i claredat. Som xuclats per la història i per qui ens l’explica.

Santi Fondevila (Time Out)

Una gran historia pallaresa.Espectáculo admirablemente dirigido y muy bien interpretado.Definitiva consagración de Àurea Márquez. Su actuación, inmejorable, estállena de sabios matices y expresivos silencios.

Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

Àurea Márquez Conxa

Llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona.Teatre: Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2010; La música se-gona de Marguerite Duras. Dir. Lurdes Barba. Círcol Maldà. 2010; Informe per a un policia volador deMercè Sarrias. Dir. Miguel Casamayor. Sala Muntaner. Projecte T6. 2009; Mort de dama de Llorenç Vi-llalonga. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Petita. 2009; Dublin Carol de Conor McPherson. Dir. Manel Dueso.Sala Beckett. 2008; Tornar a casa de Harold Pinter. Dir. Ferran Madico. CAER. TNC Sala Petita. 2007;Hedda Gabler de Henrik Ibsen. Dir. Pau Carrió. Biblioteca de Catalunya. 2007; Saló Primavera de PacoZarzoso i Lluïsa Cunillé. Dir. Lurdes Barba. Sala Muntaner. 2007; Els estiuejants de Gorki. Dir. CarlotaSubirós. Teatre Lliure. 2006; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. Xicu Masó. Grec 2005; Santa Joana delsescorxadors de Brecht. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2004; Ganivets a les gallines de David Harrower.Dir. Antonio Simón. TNC Sala Tallers. 2001; Un tramvia anomenat Desig de Tennessee Williams. Dir.Manel Dueso. Teatre Romea. 2000. Nominada al Premi Max a la Millor Actriu de Repartiment; Titus An-drònic de W. Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Teatre Zorrilla de Badalona. Grec 2000; Ultramarins de PacoZarzoso. Dir. Yvette Vigatà. 1999. Premi de la Crítica a la Millor Actriu; L´Héroe de Santiago Rusiñol. Dir.Ferran Madico. Teatre Romea. 1998; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. Lluís Homar. Teatre Lliure. 1997;La venda de Lluïsa Cunillé. Dir. Yvette Vigatà. 1997; La serventa amorosa de Carlo Goldoni. Dir. ArielGarcía Valdés. Teatre Lliure. 1997; El Rey Juan de William Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatro de laAbadía. 1996; De poble en poble de Peter Handke. Dir. Joan Ollé. 1996; Canvis de Toni Martín. Dir. PereAnglas. 1996; Amfitrió/Anfitrión de Molière. Dir. Calixto Bieito. Teatre Lliure/Teatro Lara. 1995; Treballsd’amor perdut de William Shakespeare. Dir. Ferran Madico. 1995; Tanca els ulls i pensa un desig de Xa-vier Company. Dir. Anna Ullibarri. 1994; Per molts anys de Marc Camoletti. Dir. Frederic Roda. 1994; Elvals dels desconeguts de Raimon Àvila. Dir. Pere Planella. 1994; Després de la pluja de Sergi Belbel. Dir.Sergi Belbel. 1993; Yvonne, Princesa de Borgoña de Witold Gombrowicz. Dir. Josep Maria Mestres. 1993;Mareig de Jordi Sánchez. Dir. Núria Furió. 1992; Alfons Quart de Josep Maria Muñoz Pujol. Dir. JordiMesalles. 1990.Televisió: entre d’altres, Ventdelplà, Les veus del Pamano, Jet-Lag, Majoria absoluta, El cor de la ciutat,Laberint d´ombres, Pirata (TV-movie dirigida per Lluís Maria Güell), Poble Nou.Cinema: En la ciudad de Cesc Gay. 2003; El perquè de tot plegat de Ventura Pons. 1995.

Rosa Cadafalch Tia Encarnació

Títol d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona.Va debutar el 1985 com a protagonista femenina del Cyrano de Bergerac dirigit per Josep Maria Flotatsel 1985. Ha realitzat nombrosos recitals poètics, especialment amb obres de Miquel Martí i Pol. Treballsmés recents i destacats de teatre: Kvetch de Steven Berkoff. Dir. Pep Pla. 2010; Sol, sota el sol de F. Tra-bal. Dir. Artur Trias. 2009; La Dama de Reus d’Ambrosi Carrion. Dir. Ramon Simó. 2008; L’home, la bès-tia i la virtut de Pirandello. Dir. Pep Pla. CAET – TNC Sala Petita. 2008; Leonce i Lena de G. Büchner. Dir.Pep Pla. 2007; El ventall de Lady Windermere d’O. Wilde. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2007;Aigües encantades J. Puig i Ferreter. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Gran. 2006; ¡Hombres! Cía. M de Mi-sògines. Dir. Sergi Belbel. 2005; El camp de Martin Crimp. Dir. Toni Casares. 2005; La dona com a campde batalla de M. Visniec. Dir. Pep Pla. 2004; Tatuatge de Dea Loher. Dir. Pep Pla. 2003; 11 set. 2001/ LesTroianes. Adaptació: M. Vinaver. Dir. Ramon Simó. TNC. 2002; Oblidar de M. Laberge. Dir. Lurdes Barba.2001; Les Troianes d’Eurípides. Versió: J.P. Sartre. Dir. Pep Pla. 2001; Ànsia de Sarah Kane. Dir. X. Al-bertí. 2000; El malentès d´A. Camus. Dir. A. Simón Rodríguez. 2000; Collar de cranis de J. Brossa. Dir.Beno Mazzone. 2000; Platja negra de Jordi Coca. Dir. Lurdes Barba. 1999; A la jungla de les ciutats deB. Brecht. Dir. Ricard Salvat. 1998; Després de la pluja de S. Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1993.En televisió ha fet intervencions puntuals en moltes sèries, com ara: Vida privada, Estació d´enllaç, Sit-ges, Jet lag, Mirall trencat, Ventdelplà, Hospital Central.També ha participat en les pel·lícules Pa d´àngel de Francesc Bellmunt, Un parell d´ous de FrancescBellmunt i La teranyina d’Antoni Verdaguer.

Eduard Muntada Oncle Ramon / Mossèn Miquel

Va néixer a Tremp (Pallars Jussà) l’any 1960. Es va formar a l’Aula de Teatre de Lleida, fent teatreinfantil i juvenil i en converses de bar i sopars amb Joan Ollé, Joan Anguera, Xavier Ariza i CarlesMartínez. Ha realitzat també cursos, tallers i monogràfics amb Joan Ollé, Jordi Messalles, Frede-ric Roda, Elisa Crehuet, Marcel·lí Antúnez, Xavier Albertí i Xavier Ruano. Com a actor ha format partde companyies i grups com Teatre Estable de Lleida, Zum Zum Teatre i Boulevard Espectacles.Entre les diferents produccions en les que ha participat destaquen: Ricard III de William Shakes-peare. Dir. Xavier Albertí; Assassins de Sondheim. Dir. Ricard Reguant; Les trapelleries d’Escapíde Molière. Dir. Artur Trias; L’aigua de Jesús Moncada. Dir. Xicu Masó; Magnòlies negres de MercèRodoreda. Dir. Llàtzer García / Oriol Tarascón; Doble contra senzill de Maria Barbal. Dir. Miquel Gò-rriz; Moby Dick de Herman Melville. Dir. Luca Radaelli; L’home dels coixins de Martin McDonagh.Dir. Xicu Masó; Cyrano de Bergerac. Dir. Pep Pla; El jardí dels cinc arbres, a partir de textos de Sal-vador Espriu. Dir. Joan Ollé. Muntada també ha treballat com a director en diversos muntatges:Descontes i menú de contes, amb Xip Xap. A la companyia Festuc la va dirigir en els muntatges Elsoldadet de Plom, Le malade imaginaire, Le farce en farse i Le bourgeois gentilhome, mentre quea The power of peace de Xavier Baulies va posar-se al capdavant de la Camerata Coral de SantCugat, Increpación Danza i Carme Sansa. Del mateix autor, també ha dirigit Instint Mozart, ambCamerata Coral de Sant Cugat, O.B.C., Orquestra del Teatre Lliure, Increpación Danza, Pepe Hevia,Pere Arquillué i Mercé Pons. Altres obres que ha portat als escenaris són: La gàbia daurada, unaòpera amb llibret de Pere Pena i música de David Esterri; Les noces de Ramon Berenguer i Pero-nella de Felip Gallart amb els Moros i Cristians de Lleida; Una fantasma com en hi ha poques deMàrius Torres; Oliver Twist de Charles Dickens, i Alícia amb Catacrac. Finalment també ha treba-llat amb Encara Farem Salat a Aladí, Pere sense por i La Bogeria de Narcís Comadira. També haestat profesor de l’Aula de Teatre de Lleida, i fundador i professor de Zum-zum Escola de Teatre.Ha impartit tallers a la Universitat d’Estiu del Pallars i l’Urgell i cursos a diferents centres docents(escoles i instituts) de Lleida i província i Barcelona. També ha ofert els seus serveis en tasquessocials donant tallers de teatre per a sord-muts (Llar de Sant Josep, Lleida) durant quatre anys iper a deficients (síndrome de Down), tres anys.

Roger Casamajor Jaume / Mateu jove

Nascut el 1976 a la Seu d’Urgell. Estudia al Col·legi del Teatre i a l’Institut del Teatre de Barcelona.Teatre. Comença la seva carrera a Andorra amb la companyia Somhiteatre (Farses medievals, Elxal, Festeja’m, El bon doctor, La boda dels petits burgesos). També ha intervingut a: Play, de JohnDavidson. 1998; Carnaval de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2006. Al TNC: El ti-nent d’Inishmore de Martin McDonagh. Dir. Josep Maria Mestres. 2003; Jo sóc un altre! d’EsteveSoler. Dir. Tamzin Townsend. Projecte T6. 2006; La nit més freda. Veus a l’exili. Dir. Teresa Vilar-dell. 2009.Televisió. Ha participat a les sèries Infidels, Los hombres de Paco, Via Augusta, Àngels i Sants,Ventdelplà, Temps de silenci, Crims i Nissaga, l’herència. I a les TVmovies Després de la pluja,Camps de maduixes, Sincopat i La Sucursal.Cinema. Va destacar al seu debut com a protagonista d’El mar, d’Agustí Villaronga (2000), amb quiha repetit a Pa negre (2010), per la qual ha guanyat el premi Gaudí al millor actor secundari. Al-tres treballs: El coronel Macià de Josep Maria Forn. 2007; El laberinto del fauno de Guillermo delToro. 2006; Locos por el sexo de Javier Rebollo. 2006; Amor idiota de Ventura Pons. 2005; Nubesde verano de Felipe Vega. 2004; La Casita Blanca. La ciutat oculta de Carles Balagué. 2002; Gue-rreros de Daniel Calparsoro.2002; L’illa de l’holandès de Sígfrid Monleón. 2001; Salvajes de Carlos Molinero. 2001.

www.rogercasamajor.com

Annabel Castan Delina

Curs d’Art Dramàtic a l’escola Col.legi de Teatre de Barcelona )1999-2002). Teatre: El mal de la jo-ventut. Cia. Les Antonietes. Dir. Oriol Tarrason. 2009; Doble contra senzill. Celler d’Espectacles deLleida. Dir. Miquel Górriz. 2008; Magnòlies Negres. Cia. Les Antonietes. Dir. Oriol Tarrason. 2008;L’Aigua. CAET. Dir. Xicu Masó. 2008; Oliver Twist. Cia. La Remoreu. Dir. Eduard Muntada. 2007; Unanoche con Baudelaire. Teatre Llantiol. Dir. Maria Ibars. 2006; Hansel i Gretel. Centre de Titelles deLleida. TNC. Dir. Joan Andreu Vallvé. 2005; Treballs d’amor perdut. Teatre Estable de Catalunya.Dir.Raimon Molins. 2004; Baal. Teatre Tantarantana. Dir. Abel Coll. 2003; Les Quatre bessones.Dir. Raimon Molins. 2002A la televisió, ha fet intervencions a les sèries El cor de la ciutat i Lo Cartanyà.

Marina Barberà Conxa adolescent / Elvira

Curs de preparació actoral a l’Espai de teatre de la Universitat de Lleida, 2005/2006. Estudia in-terpretació en especialitat de text a l’Institut del Teatre de Barcelona. A l’Espai de teatre de la Uni-versitat de Lleida, 2005/2006: Obra coral: Hèrcules i l’estable d’Augia. AEM-Belles Arts de Lleida,des del 2003: Noia dels encants a Dos marits per una dona (2003); Matilde a Don Armando Gresca(2004); Doña Ainés a Don Quan Tanorio (2005); Gabriel i Marta a Els Pastorets, de Josep Mª Folchi Torres; Elisabeta a Els Pastorets, de Lluís Millà, Secretària Pèl-roja a Després de la pluja (2006);Mestra a La mala sang (2008); Míriam a L’amor entra per la finestra (2009).

Mitjans de comunicació

El Teatre Romea rep el suport de:

Institucions

PREUde 17 a 28 euros

VENDA D’ENTRADESTaquilles del Teatre Romea, T. 93 301 55 04De dimarts a diumenge a partir de les 16.30 h i fins l’hora d’inici de l’espectacle.Tel-entrada 902 10 12 12 (24 h) i oficines Caixa Catalunya (de 8 a 14.30 h)www.telentrada.com

PROMENTRADACentral de reserves del Grup Focus. Promocions especials per a grupsT. 93 309 70 04 / info@promentrada.com

Hospital, 5108001 Barcelona

ROMEA

grupfocus.catteatreromea.com

HORARISDe dimarts a divendres a les 21 h(el dijous 26 de maig es farà també una funció a les 17 h de la tarda)Dissabtes a les 18.30 h i les 21.30 hDiumenges a les 18.30 h