Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa

Poesia Xinesa.indd 2 10/15/12 09:59

CLÀSSICS DE TOTS ELS TEMPSSEGONA ÈPOCA

PEDRA I PINZELLANTOLOGIA

DE LA POESIA XINESA CLÀSSICA

BARCELONA


EDITORIAL ALPHA

Barcelona, 2012

PRÒLEG, TRIA I TRADUCCIÓ DE

MANEL OLLÉ

PEDRA I PINZELLANTOLOGIA

DE LA POESIA XINESA CLÀSSICA


Primera edició: novembre del 2012

© del pròleg, la tria i la traducció: Manel Ollé, 2012

© d’aquesta edició: Editorial Alpha, 2012

© Institut Cambó, 2012

www.editorialalpha.cat

Disseny de la coberta: Pau Santanach

Fotocomposició i impressió: Fotoletra, s.a.

ISBN: 978-84-9859-210-8

dipòsit legal: B-26.976-2012

Prohibida qualsevol mena de còpia.

Reservats tots els drets.


TAULA

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Dinastia Zhou (1046-256 aC)Vent del nord (Shijing) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Cauen els fruits del pruner (Shijing) . . . . . . . . . . . . 23Un cérvol mort a l’obaga (Shijing) . . . . . . . . . . . . . 25

Sis Dinasties (220-589)Bevent (Tao Qian / Tao Yuanming) . . . . . . . . . . . 27A la manera d’un poema antic

(Tao Qian / Tao Yuanming). . . . . . . . . . . . . . . 29Seus a cantar de nit (Bao Zhao) . . . . . . . . . . . . . . . 31

Dinastia Tang (617-907)Cançó per pujar al Youzhoutai (Chen Zi’ang) . . . . 33El pavelló de la cigonya (Wang Zhihuan). . . . . . . . 35Allotjat en el riu Jiande (Meng Haoran) . . . . . . . . . 37Matí de primavera (Meng Haoran) . . . . . . . . . . . . 39Lament de cambra (Wang Changling) . . . . . . . . . . 41Comiat a la muntanya (Wang Wei) . . . . . . . . . . . . 43Piuladissa al congost (Wang Wei) . . . . . . . . . . . . . 45Poema espars (Wang Wei). . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47El pavelló entre els bambús (Wang Wei) . . . . . . . . 49


8 pedra i pinzell

La riba de pedra blanca (Wang Wei) . . . . . . . . . . . 51Faig nit en recers amagats (Han Shan) . . . . . . . . . . 53Assegut a la muntanya Jingting (Li Bai) . . . . . . . . . 55Inscrit al temple del cim (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . 57Ebri als cims d’aram (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Cançó de Qiupu (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61Amb l’oncle a l’estany de Dongting, tots dos beguts

(Li Bai). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63De viatge (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65Busco l’ermita del mestre Yang (Li Bai) . . . . . . . . . 67Trobo refugi en una nit de neu al Puig del Lotus

(Liu Changqing) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Enfilo el rierol del sud per visitar el mestre Chang

(Liu Changqing) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71Records d’una nit de viatge (Du Fu) . . . . . . . . . . . 73Dalt de tot (Du Fu). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Per a Li Bai (Du Fu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Per a Li Bai (Du Fu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79En el desert (Cen Shen) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81Cançó de frontera (Lu Lun). . . . . . . . . . . . . . . . . . 83Flauta de nit a Shouxiang (Li Yi) . . . . . . . . . . . . . . 85Ancorat sota el pont de l’arç (Zhang Ji) . . . . . . . . . 87Pensament de tardor (Zhang Ji) . . . . . . . . . . . . . . . 89Cita amb el vent (Liu Yuxi) . . . . . . . . . . . . . . . . . 91Per a l’estimada, des d’una barca de nit (Bai Juyi) . . 93Llegeixo el Zhuangzi (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . 95Forçat a beure (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97Lament de la cambra buida (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . 99Prop de l’estany (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101Canto a pler (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103La cítara (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105Flor que no és flor (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . 107Neu de nit (Bai Juyi). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109Vell pescador (Liu Zongyuan) . . . . . . . . . . . . . . . . 111Neu al riu (Liu Zongyuan) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113


taula 9

Busco l’ermità i no el trobo (Jia Dao). . . . . . . . . . . 115Després d’acabar un poema (Jia Dao) . . . . . . . . . . . 117Cançó de l’aigua verda (Li He) . . . . . . . . . . . . . . . 119Fondejo a Qinhuai (Du Mu) . . . . . . . . . . . . . . . . . 121Comiat (Du Mu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123Camí de muntanya (Du Mu) . . . . . . . . . . . . . . . . . 125Sentiment del temps al pavelló del riu (Zhao Gu) . . 127Perfum d’encer de jade (Wen Tingjun) . . . . . . . . 129Al so de Somni del riu del sud (Wen Tingyun). . . . 131Pluja de nit des del nord (Li Shangyin) . . . . . . . . 133Un consell (Yu Wuling) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135Enviat a Feiqing (Yu Xuanji). . . . . . . . . . . . . . . . 137Al pavelló del sud del temple de Chongzhen,

on es pengen els resultats dels exàmens imperials (Yu Xuanji) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

Al so de La papallona a la flor (Feng Yansi) . . . . . . 141

Dinastia Song (960-1127)Al so de La papallona a la flor (Yan Shu) . . . . . . . . 143Quan Yu Ke pinta bambús (Su Shi / Su Dongpo) . 145Inscrit en el mur del temple Xilin

(Su Shi / Su Dongbo) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147El pavelló del sud (Su Shi / Su Dongpo) . . . . . . . . 149Brindo amb Liu Ziyu al temple Jinshan, m’adormo

begut del tot sobre l’estora de meditació del monjo Bao Jue. A mitja nit em desperto i esgrafio això en el mur (Su Shi / Su Dongpo) . . . . . . . . . . . . . 151

Al so de Viatge de joventut (Zhou Yangban). . . . . . . 153Al so de Com si somiés (Li Qingzhao) . . . . . . . . . . . 155Al so de Primavera a Wuling (Li Qingzhao) . . . . . . . 157Al so de Branca de prunera (Li Qingzhao). . . . . . . . . 159Al so de L’orgull dels pescadors (Li Qingzhao) . . . . . . 161Al so de Cel de les perdius (Li Qingzhao) . . . . . . . . . 163Al so de L’orgull dels pescadors (Li Qingzhao) . . . . . . 165


10 pedra i pinzell

Dinastia Yuan (1271-1368)El mirall de l’estany (Zhang Kejiu). . . . . . . . . . . . . 167

Índex d’autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169


PRÒLEG

S’apleguen en aquesta antologia setanta-quatre poemes xinesos d’un període llarg, que va des de la dinastia Zhou (1046-256 aC) fins a la dinastia Yuan (1271-1368). Més de la meitat de les composicions corresponen al període daurat de la poesia xinesa, la dinastia Tang (617-907), però no ens hem volgut estar de posar-n’hi de períodes anteriors i posteriors, com ara alguna mostra del Shijing, compilació fundacional de la poesia xinesa que aplega cançons arcaiques, lligades als ritus i a les tradicions orals dels diferents pobles que van confluir en la civilització xinesa. També s’ha donat espai a una mostra de poemes del gènere ci: composicions líriques destinades a ser cantades sobre els patrons mètrics de cançons tradicionals amb acompanyament instrumental, que van arribar a la seva esplendor en la dinastia Song (960-1127).

No es proposa aquí una antologia sinològica ni feta amb voluntat de representativitat històrica. No s’hi antologuen poetes, ni dinasties, ni gèneres, ni tendències. La tria ha mirat de convocar una constel·lació de poemes que es mereixin de ser traduïts, i que tinguin a més la qualitat de ser llegidors a centenars d’anys i milers de quilòmetres de distància, sense notes a peu de pàgina: en definitiva, una constel·lació de poemes que, al marge de les pecu-


12 pedra i pinzell

liaritats de la cultura, la retòrica, la tòpica, la llengua i la cosmovisió tradicional dels xinesos de les velles dinasties imperials, facin possible el trànsit a través dels segles i dels continents per forjar poemes en la nostra llengua, capaços de transmetre sensacions, brins de saviesa literària, emo-cions i besllums de bellesa, poemes que al marge de l’exotisme i la chinoiserie siguin capaços d’apel·lar a la nostra condició humana i universal de lectors de poesia. El lector judicarà en quina mesura això ha estat possible.

Els poemes xinesos que s’apleguen en aquesta antolo-gia tendeixen a la brevetat, tendeixen a dibuixar escenes sensibles, que es poden capturar amb els sentits; ens parlen de l’exili i la separació, ens parlen de l’ebrietat extàtica, de la mateixa poesia o de la música, de la guer-ra, del pas del temps, del comiat i del viatge, de la solitud, de la comunió amb la natura, de l’oblit i de la memòria, de l’amistat i del desig, i sobretot de petits moments singulars: percepcions i sensacions, paisatges, emocions i sorpreses que emergeixen tot d’una i a la impensada. Ens parlen en definitiva de la mena de coses de què parla sovint la poesia, sigui a la Xina imperial, a la Grè-cia antiga o al París dels cafès de l’absenta.

Pedra, pinzell, tinta i paper són els quatre tresors que feien servir els lletrats en el ritual de l’escriptura. Només amb quatre gotes d’aigua ja es pot començar a moldre la barra de pols de tinta sobre la pedra negra. S’hi afegeix encara un rajolí d’aigua lleument salada i es fa girar la barra de tinta fregant-la sobre la pedra del tinter: l’aroma i la textura de la tinta xinesa a poc a poc es fan presents. Al cap d’uns minuts, quan la mixtura ja és prou densa i brunyida, es passeja el pinzell sobre la pedra per amarar-lo del líquid untuós. Llavors es poden traçar sobre el full de paper d’arròs els caràcters del poema, o bé els núvols i els rocams d’un paisatge més o menys evanescent, o bé les sentències dels mestres antics.


pròleg 13

Els lletrats destres en les arts del pinzell eren normal-ment funcionaris, jutges i homes d’estat. Havien accedit als seus càrrecs polítics i administratius a través dels exà-mens imperials, justament gràcies al domini de l’escriptura i per la familiaritat amb una cànon de clàssics de la lite-ratura i del pensament moral i polític, de tradició con-fuciana. La literatura xinesa es desenvolupa sota la fèru-la d’una forta tutela institucional. A la Xina imperial hi manaven els lletrats. Aquesta centralitat de la pràctica literària en la continuïtat del cos burocràtic xinès a través del sistema de les oposicions del mandarinatge feia que els corrents centrals de l’escriptura literària tendissin a un estil formulari, hieràtic, imitatiu, moralista, retòric i desproveït d’expressivitat, llagoter i servil. La literatura era central en el sistema polític i cultural xinès, però amb el cost de la rigidesa. Enmig dels milers d’escrits i poemes imitatius i desproveïts d’alè literari de cada temporada, s’hi escolaven de tant en tant brins de literatura genuïna, on hi trobem allò que fa que la literatura sigui literatura: l’art de la paraula com a forma insubstituïble de plaer i de coneixement.

Els poemes que hem triat i traduït no ens han d’induir al miratge: pertanyen a les veus singulars que s’han fet sentir enmig d’aquesta salmòdia sotmesa als ritus de la institució literària dominant. Dels que apareixen en aquesta antologia, la majoria eren funcionaris, en alguns casos, exiliats o represaliats, en altres casos obstinats conreadors de vides paral·leles, n’hi havia uns quants de coneguts per la seva destresa musical, també n’hi havia que eren ermitans o simplement lletrats que es van veu-re abocats a una vida retirada.

Encara que per ser lletrat calia ser home, també les dones van conrear la literatura, sempre al marge de la institució i normalment fora de les infinites antologies que han garbellat una tradició ingent com la xinesa. Al


20 pedra i pinzell

《北风》诗经〔国风·邶风〕

北风其凉，雨雪其雱。惠而好我，携手同行。其虚其邪？既亟只且！

北风其喈，雨雪其霏。惠而好我，携手同归。其虚其邪？既亟只且！

莫赤匪狐，莫黑匪乌。惠而好我，携手同车。其虚其邪？既亟只且！


dinastia zhou 21

VENT DEL NORD

Shijing (segles x~vii aC)

Bufa el vent glaçat del nordi el temporal de neu ens envolta.Dic a l’amiga: dóna’m la mài fugim plegats.¿Si ens queda temps encara?Apressem el pas.

Bufa amb fúria el vent del nordi la neu s’escampa pertot.Dic a l’amiga: dóna’m la mài marxem per mai més tornar.¿Si ens queda temps encara?Apressem el pas.

Cap roig més roig que el de la guineu. Cap negre més negre que el del corb.Dic a l’amiga: dóna’m la mài pugem al carro.¿Si ens queda temps encara?Apressem el pas.


22 pedra i pinzell

《摽有梅》诗经〔国风·召南〕

摽有梅，其实七兮；求我庶士，迨其吉兮。摽有梅，其实三兮；

求我庶士，迨其今兮。摽有梅，顷筐塈之；

求我庶士，迨其谓之。


dinastia zhou 23

CAUEN ELS FRUITS DEL PRUNER


Cauen els fruits del pruner.Només en queden set.Joves que ens desitgeu:han arribat temps de collita.

Cauen els fruits del pruner.Només en queden tres.Joves que ens desitgeu:just ara arriba el nostre temps.

Cauen els fruits del pruner.N’hem omplert les senalles.Joves que ens desitgeu:no és ara moment de callar.


24 pedra i pinzell

《野有死麇》诗经〔国风·召南〕

野有死麇、白茅包之。有女怀春、吉士诱之。林有朴樕、野有死鹿。白茅纯束、有女如玉。

舒而脱脱兮、无感我帨兮、无使尨也吠。


dinastia zhou 25

UN CÉRVOL MORT A L’OBAGA


Hi ha un cérvol mort a l’obagacobert d’herbes i flors blanques.Hi ha una noia èbria de primaverai el caçador que oficia se l’endú.

Hi ha una gasela morta coberta de branques d’alzina,i enmig d’un cercle d’herbes blanquesuna noia pura i de jade:

a poc a poc, suau, suaument,que no dringuin collars i polseres,que no se’ns posi a bordar la gossada.


26 pedra i pinzell

《饮酒》陶潜／陶渊明

结庐在人境，而无车马喧。问君何能尔，心远地自偏。采菊东篱下，悠然见南山。山气日夕佳，飞鸟相与还。此中有真意，欲辩已忘言。


sis dinasties 27

BEVENT

Tao Qian / Tao Yuanming (365~427)

Visc just enmig dels tràfecs humans i no em destorben cavalls ni carruatges.Si em demanes com pot ser això possible,et diré que és el cor qui sap com se n’allunya.

Cullo crisantems a les prades de l’esti alço la mirada cap als cims del sud,allà on l’aire és net de nit i de dia.A la vesprada els estols tornen plegats als nius.

En tot això hi ha alguna cosa certa i pregona,però no em facis dir quina: n’he oblidat les paraules.


Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa

Documents

Transcript of Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa