Alumnes : Laura Bibiloni Cifre Miquel Rafel Caimari Fernandez Marina Garcia Servera Caterina Maria Martorell Melià

Curs: 1r ESO AData de entrega: 30 d’ abril de 2008

INTRODUCCIÓ

ELS CARTILAGINOSOS MIGRATORISD’AIGUASALADA

D’AIGUADOLÇA

CLASSIFICACIÓ PER GRUPS CLASSIFICACIÓ PER GRUPS

ELS OSSÍS

CLASSIFICACIÓ PER HÀBITATSCLASSIFICACIÓ PER HÀBITATS

D’ALGUER:PEIX PALLASO

SALMÓ

ESTURIÓSARG

CARPESPAGELL TAURÓ

MARTELL

RAJADAPEIX LLEÓ

DE ROCA:ESCORPÓRA

BARB

DELS FONS: ANFÓS

ANGUILAD’ ARENA:LLENGUADO

CONGRE

FARTET

Els peixos son animalsvertebrats aquàtics, en general,de sang freda, que respirenper les brànquiesi neden amb les aletes.

PEIX CARTILAGINOS

PEIX OSSI

Els peixos representen casi la meitat de les espècies. Existeixen més de 20.000 espècies de peixos.

Els peixos ossis tenen l’esquelet format per ossosi es tracta del grup mes nombrós, tenen el cos cobert d’escames i tenen aleta natatòria. A les fotos hi ha tonyines.

(Pagellus bogaraveo). Peix carnívor, de color rosat, amb dents anteriors amb carda i aletes pectorals llargs. Viu al fons de roques. Es solitari.

PAGELL

(Diplodus sargus). De cos ovalat en franges de color negre, de jove es omnívor i de major es torna carnívor. Viu entre roques i fons arenosos i va en grup.

(Scorpaenidae). Els seus colors que son combinacions de vermells i blancs que informen de la seva toxicitat. El seu verí es troba als radis de les aletes.

(Conger, Conger). Peix gran, pot arribar fins als 3 metres. Té un cos fort similar al d'una serp, cilíndric, amb una obertura branquial en forma d'escletxa, que arriba fins al ventre.

Tenen l’esquelet de cartílag, el cos cobert d’escames dures i tenen una mandíbula i les dents afilades. No tenen aleta natatòria que els permet surar damunt aigua. Els mes coneguts son els taurons i la rajada.

(Carcharodon). Respiren a través de 5 o 6 brànquies, disposen entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos.La dieta dels taurons és molt variada i generalment carnívora.

(Sphyrna spp.) Té el cap aplanat, prolongat lateralment per dos expansions en les que s’obren els orificis nassals i en forma de cub extern es troben els ulls.

(Raia) Peix de diferents espècies del gènere Raia, el seu cos és de forma plana i ròmbica. Altres espècies com el Peix Manta.

Els peixos poden ser d’aigua dolça o salada i viure tant dins rius, mars, llacs o oceans, i en tota les diversitats de clima

PEIX PAPALLONA

El 60% dels peixos habiten dins aigua salada: dins alguer, fons arenosos, entre roques, o al fons, a més de 50 metres.

GALL DE SAN PERE

(Amphiprion ocellaris). Viu entre algues als mars de coral del Pacífic. Es omnívor s’ alimenta de gambes y musclos. Es petit entre 6 y 15 cm de llarg.

(Scorpaena porcus). És una espècie territorial i solitària. Es queda quiet sobre les roques per no ser vista. Els ulls són grans. La boca és ampla, obliqua, terminal, amb petites dents fines. S’alimenta de crustacis i peixos petits.

(Solea vulgaris). Tenen els orificis nasals simètrics i la boca ínfera, els dos ulls solen estar al costat dret; es diu que miren a la dreta. Durant la fase adulta viuen sobre sorres, fangs o detritus. El llenguado comú viu des de la platja fins a 200 metres de fondària. Altres espècies com el llenguado de fonera es troben fins a 1.350 metres.

(Epinephelus guaza). De la família dels serrànids, de cos robust i boca molt grossa, de fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, de color bru rogenc amb taques disperses més clares, molt sedentari. Habita a més de 50 metres de profunditat, als freus o acantellats dels fons.

El 40% d'espècies habiten dins aigua dolça.Espècies autòctones de la ictiofauna mediterrània son: les carpes, els barbs i el fertet.

(Cyprinus carpio) És nativade d’aigües estancades o lentes.És omnívora, i resistent a una gran varietat de condicions climàtiques. Té l’ espinadorsal serrada i les seves escamessón llargues i fines.

(Barbus haasi). És autòcton català propi dels cursos mitjans de les rieres i rierols on les aigües són netes i el corrent constant.

(Aphanius iberus) peix de sequiol, no passa de 4,5 cm de llarg, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat d’extinció.

Hi ha espècies com els salmònids, les truites, les anguiles, els esturions que son capaços de passar d’un medi a un altre.

(Salmo spp.) El Salmó com la Truita son de la família dels salmònids. Habiten al Pacífic i Atlàntic. Son anàdroms neixen dins aigües dolces i migren a l’oceà per tornar a les aigües dolces a procrear.

(Acipenser sturio).Viu a la mar entre 20 i 50 metres de fondària. A la primavera penetra als grans rius per reproduir-se. És una espècie molt valorada, pels seus ous. S’utilitzen per a l’elaboració del caviar.

(Anguilla anguilla). El seu cos és cilíndric i allargat. L'aleta dorsal, s'origina lluny del cap es fusiona amb l'aleta anal formant una sola aleta que rodeja el cos. Pot arribar a mesurar fins a 1,4 m. de longitud. És una espècie catàdroma que es reprodueix en el mar i viu en aigües dolces.         

• Hem après moltes coses dels peixos com per exemple que son vertebrats de sang freda respiren per brànquies. També que es divideixen en els grups de l’ hàbitat i de les propietats. I que el que els animals que més hi ha són els peixos. Que el 60% dels peixos estan al mar i les altres a rius i llacs d’ aigua dolça.