PER TREBALLAR MÉS...

ÍNDEX: Versió l larga del conteAct iv i tat a l ’aulaTal ler d’emocióTal ler creat iu

Això era i no era una gateta menuda, menuda. Tenia el pèl suau, suau com la seva mare. I la cua llarga, llarga com el seu pare. Li deien Miola i era neta i poli-da com tots els gats.

De mica en mica, la Miola es va anar fent gran. I va arribar el dia que la mare li va dir:

–Miola, bufona, quan passi l’estiu ja aniràs a l’escola!

La Miola no ho veia gaire clar.

–I què s’hi fa, a l’escola?

Aleshores, el seu pare va tenir una idea:

–Què et sembla si anem a veure’n una?

–Mèu! –va respondre la Miola, que vol dir «D’acord».

Van anar a veure l’escola que tenien més a prop de casa. Hi havia una colla d’animalons que jugaven, co-rrien... Semblava que s’ho passaven molt bé!

I va passar un dia i un altre... i l’estiu es va acabar. Ja havia arribat el dia de començar l’escola.

De bon matí, la Miola estava de mal humor. Sembla-va ben bé que s’hagués llevat amb el peu esquerre: feia morros, no tenia gana d’esmorzar, tot ho trobava malament...

–I doncs, Miola, què et passa avui? –va miolar, dolça, la mare.

–Res! –va bufar la gateta.

Però la mare entenia el que li passava a la gateta en-cara que ella no ho sabés dir.

I va saber que estava unamica espantada amb això d’anar a l’escola, trobar-se amb altres animalons...

–Miola, te’n recordes del dia que vau anar amb el pare a veure una escola? –li va preguntar com qui no vol la cosa-. Potser avui estàs una mica neguitosa perquè no saps com anirà tot... El dia passarà ben ràpid i a la tarda et vindré a buscar per anar al parc.

Però la gateta no deixava de fer mala cara i d’esbufegar per tot. La mare se’n va haver d’empescar una altra...

–Ara que hi penso... Jo encara recordo el primer dia que vaig anar a l’escola! Fa una pila de dies, ja! Te-nia tanta por de descuidar-me alguna cosa que vaig repassar el que duia a la motxilla una vegada i una altra...

A poc a poc, la Miola va deixar de fer tanta cara d’empipada i ja aixecava l’orella per escoltar la mare.

–Vols que mirem el que dus a la teva motxilla, Miola? –va proposar la mare.

–Sí! –va respondre la gateta, amb el primer somriure del dia.

A dins de la bossa no hi faltava res, és clar! Però ara la Miola ja no rondinava.

–Ai, que no m’he acabat l’esmorzar, marona! –va fer la gateta.

Es va cruspir l’esmorzar i de seguida va estar a punt:

–Som-hi, mare? Que em dónes la mà? –va preguntar amb un somriure de bigotis.

La mare també va fer un somriure dels grossos i totes dues van anar cap a l’escola.

Aquell primer dia d’escola va ser molt millor del que s’esperava la Miola. Va sentir cançons, va jugar a uns jocs molt divertits... i va conèixer els seus companys i companyes!

A la tarda, la mare la va anar a buscar, i quan va veure la cara de contenta que feia la Miola va pensar:

–Avui ha estat un dia ben especial!

I darrera la porta hi ha un gat, i vet aquí el conte aca-bat!

TÍTOL QUÈ ET PASSA, MIOLA?VALOR L’enuig

EMOCIÓ La confiança

VERSIÓ LLARGA DEL CONTE

1

1. Expliqueu el conte Què et passa, Miola? amb l’ajuda de les làmines i feu-los preguntes per assegurar-vos que l’entenen: per què s’enfada la Miola, qui l’acompanya a l’escola, com s’ho passa finalment a l’escola, etc.

2. Establiu una conversa sobre les persones que hi ha a l’escola: el mestre o la mestra, els companys i com-panyes, altres persones de l’escola... i sobre les activitats que s’hi fan: pintar, fer construccions, jugar, can-tar, escoltar contes, etc. Feu una visita a una altra classe.

3. Prepareu targetes amb el nom de tots els nens i nenes de la classe i fiqueu-les dins una capsa. Traieu-ne una i ensenyeu-la a tothom mentre pregunteu si algú reconeix el nom que hi ha escrit. Si no hi ha resposta, llegiu el nom i doneu la targeta a l’infant que correspongui. Feu-los comparar els seus noms mitjançant les targetes i demaneu-los de buscar el seu nom en altres llocs de l’aula (el penjador, la motxilla, etc.).

ÀREES D’APRENENTATGEDescoberta d’un mateix i dels altres

Comunicació i llenguatges

OBJECTIUS D’APRENENTATGESentir que es pertany a un grup: la classe.

Comprendre un conte nou: Què et passa, Miola?

Participar en una conversa sobre el nou entorn: l’escola.

Identificar el propi nom.

CAPACITATS2, 5, 9

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

ACTIVITAT A L’AULA

2Proposta: Mireia Fernández, Assumpta Oller

1 L’enuig és l’emoció més passional. Es produeix davant d’una frustració o un impediment per fer allò que un vol o es proposa. També es produeix quan ens sentim enganyats, manipulats o ferits. No és una emoció negativa. Cal ensenyar als nens que hi ha maneres adequades i maneres no adequades d’expressar aquesta emoció. És important respectar l’enuig del nen i permetre que l’expressi de manera positiva.

Quan un nen s’enfada, l’expressió facial és característica i la respiració i el batec del cor van molt més ràpid. Les mans es tensen i volen pegar o llençar coses i els peus volen córrer o donar pun-tades de peu. Per això molts nens reaccionen amb violència davant de l’empipada. També poden cridar i/o plorar.

En aquest taller volem treballar la presa de consciència de l’emoció, la comparació d’aquesta emoció més aviat «negativa» amb una altra de «positiva». També en treballarem l’expressió.

EMOCIÓL’enuig

OBJECTIUS DEL TALLERPrendre consciència de l’estat emocional: enfadat.

Identificar i saber comunicar i expressar l’emoció.

Comparar l’estat emocional enfadat-content.

MATERIALConte Què et passa, Miola?

Pilotes de plàstic.

Paper d’embalar.

Retoladors i colors.

ENFOCAMENT DEL TALLER

Temps aproximat: Dues setmanesTALLER D’EMOCIÓ

3Proposta: Rut Barjuan, Dolors Maimir

3

4

Un cop amb gran grup s’ha identificat l’emoció de l’enuig, com es pot expressar i la causa que ha originat aquesta emoció en la Miola, dibuixeu una cara empipada en una pilota de plàstic i en una altra pilota una cara contenta.

Cada dia, i en moments diferents d’aula, podeu aprofitar per fer seure els alumnes en rotllana i treure les pilotes perquè els nens i nenes puguin expressar comse senten en aquell precís mo-ment i, buscar entre tots maneres de resoldre-ho si és necessari.

Els nens i nenes han d’identificar la seva emoció amb la cara representada a la pilota. És impor-tant que durant el temps que es faci aquest taller el mateix nen pugui treure i verbalitzar les dues cares de la pilota.

DESENVOLUPAMENT DEL TALLER

FINAL DEL TALLER

4

TALLER D’EMOCIÓ

2 Expliqueu als infants el conte Què et passa, Miola? mentre en mostreu les imatges corresponents.Un cop explicat el conte torneu a recuperar les imatges i feu èmfasi a allò que li passa a la Miola. Indiqueu-los què està fent la Miola, com se sent, com ho veiem... (p. 2-3). Feu-los preguntes sobre quina cara fa la Miola, com estan els nens de l’escola, quina cara fa el pare de la Miola... (p. 4-5). Assenyaleu-los quina cara posa la Miola, per què... (p. 6-7) Feu-los adonar per què la mare està contenta i la Miola enfadada i com sabem que la Miola està enfadada. (p.8-9) Remarqueu-los que a la Miola li ha canviat la cara i pregunteu-los com ho ha fet la mare. (p. 10-11) Identifiqueu com està la Miola, si està contenta o continua enfadada, si li ha agradat anar a l’escola... (p. 14-15)

INICI DEL TALLER

En el moment de concloure el taller, podeu demanar als infants de verbalitzar quina pilota els hi agrada més. Proporcioneu a cada infant una pilota i proposeu-los de dibuixar i pintar la pilota segons allò que escullin ( i ).

Enganxeu les pilotes dibuixades juntament amb el nom de cada infant escrit sota la pilota en un mural amb el títol AQUESTS DIES HEM PARLAT DE L’ENUIG I A NOSALTRES ENS AGRADA...

Activitat prèvia

Demaneu als nens i nenes que seguin a terra, en un racó de la classe i que us observin atentament i en si-lenci. Mentre canteu suaument una cançó que els infants coneguin, cobriu amb paper d’embalatge dues taules grosses, que hauran d’estar a uns metres de distància l’una de l’altra. Aleshores tireu, a cadascuna de les taules, un bon raig de pintura vermella i un altre de pintura groga. Finalment, deixeu uns quants cotxes de plàstic de joguina damunt d’una taula i els raspalls i les pintes a l’altra taula.

Organitzem-nos

Organitzeu la classe en dos grups: mentre uns realitzen l’activitat, la resta d’infants poden observar, ballar al ritme de la música o fer modelatge amb plastilina de colors. Després, s’intercanviaran els papers.

Treball central

Doneu les instruccions als infants: quan soni la música, hauran de pintar damunt d’una de les dues taules (amb el raspall de dents i la pinta, escampem la pintura; els cotxes els fem rodar per obtenir caminets de pintura). Quan el mestre o la mestra digui «stop!», hauran de deixar de pintar. Quan es digui «canvi!», els nens i nenes hauran de canviar de taula, i només podran seguir pintant quan tornin a sentir la música. Si preferiu treballar en una sola taula, feu-los pintar només amb els cotxes: els infants hauran de seguir la mateixa consigna, però sense canviar de taula (només poden pintar quan sentin la música).

Final del taller

Observeu els murals que han fet i comenteu-los amb els nens i nenes. Pregunteu-los si els ha agradat escoltar música i pintar alhora.

OBJECTIUSIniciar-se en la tècnica de l’estampació de pintura amb estris diversos.

ACTIVITATRealitzar un mural amb pintura i estris diversos.

MATERIALdos o quatre trossos llargs de paper d’embalatge (per cobrir quatre taules grosses, o quatre grups de taules petites)

pintura al tremp vermella

pintura al tremp groga

estris per estampar: raspalls de dents, pintes, cotxes de joguina de plàstic...

música alegre

DESENVOLUPAMENT DEL TALLER

Tècnica: estampacióTALLER CREATIU

5Proposta: Susana Valdés