per una ciutat diversa i sostenibleamb relació a la sostenibilitat. En aquest context, a partir de...

L’AGENDA 21 DE L’HOSPITALETper una ciutat diversa i sostenible

EDITAAJUNTAMENT DE L’HOSPITALET

ÀREA DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

REDACCIÓALBERTO TEJERO I FERRAN FARRIOL (AMBIO, SA)ANNA LLOBET (ECOESTUDIS)

CONCEPTUALITZACIÓ I COORDINACIÓANTONI PARÍS —COMUNICACIÓ AMBIENTAL—

DISSENY I PRODUCCIÓDOMÈNEC ÒRRIT

I SERVEI DE PROMOCIÓ I IMATGE (AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET)

7

PER UNA CIUTAT DIVERSA I SOSTENIBLE

L’Hospitalet volem satisfer les necessitats de les generacions actuals sense comprometrela capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures. Per això, la ciutat ha

apostat de manera decidida pel desenvolupament de polítiques mediambientales sostenibles iha incorporat aquesta premissa a totes les actuacions que es duen a terme al municipi, ambl’objectiu de millorar el medi ambient i la qualitat de vida de L’Hospitalet, però, també, de con-tribuir al desenvolupament sostenible del planeta.

Fruit d’aquest compromís, l’Ajuntament va impulsar durant el passat mandat la creació delConsell de Sostenibilitat —òrgan de participació ciutadana— i va posar en marxa l’AuditoriaAmbiental de la ciutat, ambdós requisits indispensables per a la realització de l’Agenda 21 Local.

Després d’un procés obert a la participació de la ciutadania, L’Hospitalet ja compta amb la sevaAgenda 21 Local, document que em complau fer-vos arribar. L’Agenda 21 de L’Hospitalet recullmés de 150 actuacions, algunes de les quals ja s’estan duent a terme, mentre que d’altres seranuna realitat al llarg d’aquest mandat. Unes actuacions que s’estructuren en sis línies estratègi-ques: l’aplicació de criteris sostenibles a la gestió municipal, el treball per un medi urbà de qua-litat i sostenible, la millora de la mobilitat, la coherència en la gestió dels recursos, l’augment delcontrol ambiental i el foment de la participació ciutadana.

L’Hospitalet ha estat pionera a manifestar-se a favor d’un desenvolupament sostenible de la ciu-tat. Ara necessitem del compromís de cadascun dels ciutadans i de les ciutadanes de maneraque tots i totes vetllem pel medi ambient.

Celestivo Corbacho i ChavesAlcalde de la Ciutat

A

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

8

L’Hospitalet: una ciutat diversa, una ciutat participativa

es de la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro l’any 1992 fins avui han transcorre-gut poc més de 10 anys, en els quals de les bones intencions que va suposar l’Agenda 21

s’ha passat a la concreció en molts casos d’agendes 21 locals. Per a molts va significar unobjectiu massa ambiciós i no van ser poques les objeccions al programa d’Agenda 21. Avuipodem dir –després del camí iniciat aleshores i que ens va portar a través d’Aalborg, Lisboa imolt significativament a Hannover l’any 2000, i a la conferència de Johannesburg l’any 2002–que les agendes 21 locals són una realitat a molts indrets de l’Europa occidental.

A la nostra ciutat ens hi vam afegir amb cert retard, i no va ser fins a l’any 1996 que l’Ajuntamentes va adscriure a la Carta d’Aalborg, iniciant així el seu particular camí cap a la sostenibilitat, elseu petit compromís per un desenvolupament sostenible. Aquest compromís arribà a un mo-ment culminant, de singular importància, amb el Fòrum Mediambiental de L’Hospitalet que vaaprovar el Pla d’acció per als pròxims anys. Fou el moment de concretar la filosofia, el compro-mís polític, en mesures concretes que fessin possible una ciutat més sostenible per un planetamés habitable. Perquè, en temps de globalització econòmica, social i cultural, les ciutats han decontribuir a donar respostes que facin possible un món més just i més habitable, amb un des-envolupament econòmic i social que no comprometi el benestar de les generacions futures.

I tot això, ho fem de fer conjugant sostenibilitat i participació, desenvolupament i democratització deles decisions polítiques, perquè per assolir els reptes del segle XXI, necessitem la complicitat detothom i el consens de totes les parts implicades, la societat civil i el Govern local.

Sostenibilitat, participació i democràcia, tres principis que volem que regeixin el desenvolupa-ment de l’Agenda 21 de L’Hospitalet els pròxims anys.

Lluís Esteve GarnésRegidor delegat de Sostenibilitat i Sensibilització Mediambiental

Alfonso Salmerón MuñozRegidor de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat

D

9

INTRODUCCIÓ

L’Agenda 21 de L’Hospitalet:el compromís amb el desenvolupament sostenible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11La participació ciutadana:la clau de l’èxit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

LA DIAGNOSI AMBIENTAL DE L’HOSPITALET:EL CONTEXT TERRITORIAL I HUMÀ

El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25El paisatge humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Els sectors productius i l’ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31El patrimoni natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33La mobilitat i l’accessibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34El metabolisme urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

EL PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL DE L’HOSPITALET:PROPOSTES PER A L’ACTUACIÓ

El concepte: què és un pla d’acció ambiental? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Les línies i els programes d’actuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Els indicadors de sostenibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125

SUMARI

INTRODUCCIÓ

L’Agenda 21 GlobalLa ciutat de Rio de Janeiro va ser l’escenaril’any 1992 d’una trobada mundial que va aple-gar caps d’estat, representants d’organitza-cions governamentals i no governamentals,responsables municipals, científics, tècnics iempresaris de 179 països, la primera Confe-rència de les Nacions Unides per al MediAmbient i el Desenvolupament, també cone-guda com a Cimera de la Terra.

Més de 50.000 assistents d’arreu del món vananalitzar conjuntament els problemes ambien-tals, socials i econòmics amb què s’enfrontavaaleshores la humanitat. L’objectiu final era definiruna estratègia conjunta d’actuació que perme-tés avançar en la construcció d’una societatmés justa i en equilibri amb l’entorn natural; és adir, més sostenible.

A la Cimera de Rio es van fer moltes declara-cions d’intencions sobre la necessitat de can-viar el model de creixement econòmic actual,ja que és l’origen de gran part dels problemesambientals i dels desequilibris socials queafecten el nostre món. Així, els estats partici-pants van aconseguir signar acords interna-cionals per treballar en la construcció d’una

nova forma d’entendre la relació entre elspobles, i entre els humans i l’entorn que ensenvolta.

El Conveni de les Nacions Unides sobre elCanvi Climàtic, que aposta per reduir les emis-sions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfe-ra, i el Conveni sobre la Diversitat Biològica,que requereix els països a adoptar mesuresper conservar la varietat d’espècies vives irepartir de forma equitativa els beneficis deri-vats del seu aprofitament, van ser els dos trac-tats que van veure la llum en aquesta cimera.

Tanmateix, el document que ha tingut mésressò internacional ha estat l’Agenda 21Global, aprovada també durant la Cimera de laTerra de Rio. L’Agenda 21 Global és un plad’acció global, un conjunt de propostes i pro-jectes per aprofundir en la recerca de solucionsa tots aquells problemes ambientals, socials ieconòmics, globals i locals, que afecten elconjunt de la humanitat.

11

L’Agenda 21 de L’Hospitalet: el compromís amb el desenvolupament sostenible

Què vol dir desenvolupament sostenible?

El desenvolupament sostenible és aquellque satisfà les necessitats de les genera-cions actuals sense comprometre la capaci-tat de satisfer les necessitats de les genera-cions futures. És a dir, una societat és sostenible quan lesdecisions preses avui no perjudiquen lesexpectatives de manteniment o millora de laqualitat de vida futura. Des d’aquesta perspectiva, desenvolupa-ment i creixement no són sinònims, ja queper al desenvolupament sostenible l’objectiuno és tenir més, sinó viure millor. La sosteni-bilitat va acompanyada també de la idead’equitat social, i engloba tots els habitantsdel planeta.

Què és l’Agenda 21?

L’Agenda 21 no és només un conjunt derecomanacions per conservar el medi, estal-viar aigua, reduir la producció de residus i lacontaminació o utilitzar millor l’energia.L’Agenda 21 és un document que proposatambé actuacions concretes per combatre lapobresa i la fam, canviar els models de con-sum dels ciutadans, protegir la salut humana,millorar la situació de la dona en el món,fomentar la cooperació i la solidaritat interna-cional, fer un més bon ús de la terra o garan-tir el futur dels nens i els joves.L’Agenda 21 demana la implicació de lesinstitucions, de les autoritats locals, dels tre-balladors i els sindicats, de les empreses i laindústria, dels científics i els tècnics i, endefinitiva, de tots els ciutadans per construirun futur més sostenible.

L’Agenda 21 Local

Amb la voluntat d’avançar en l’aplicació del’Agenda 21, autoritats locals europees i repre-sentants d’organitzacions internacionals,governs nacionals, centres científics, asses-sors i particulars es van reunir l’any 1994 a laciutat danesa d’Aalborg en la ConferènciaEuropea sobre Ciutats Sostenibles. D’aquestatrobada va néixer la Carta d’Aalborg, un docu-ment mitjançant el qual les ciutats i els poblesd’Europa es van comprometre a aplicar aescala local les propostes de l’Agenda 21Global. És el que es coneix amb el nomd’Agenda 21 Local.

L’Agenda 21 Local és un instrument de diag-nosi i formulació de polítiques municipals desostenibilitat, que tenen com a objectiu avaluarl’estat ambiental, social i econòmic d’un muni-cipi a fi d’engegar, amb la participació de laciutadania, un procés creatiu i gradual de canvivers un model sostenible que permeti trobar ladimensió òptima de les ciutats.Més d’un miler de ciutats europees s’hanadherit ja a la Carta d’Aalborg, i treballen peldesenvolupament sostenible dels seus territo-ris. L’Hospitalet forma part d’aquest conjuntde ciutats que treballen amb l’horitzó sosteni-bilista com a objectiu de present i de futur.

El primer pas per avançar en aquesta direccióté un caràcter analític rigorós i permet obteniruna visió adequada de la realitat del municipiamb relació a la sostenibilitat.

En aquest context, a partir de la realització del’estudi de l’estat ambiental, social i econòmicde la ciutat, que dóna un coneixement profundde la seva situació, es formula un conjunt d’ac-cions per anar transformant la realitat en ladirecció desitjada i en un marc coherent d’es-tratègies.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

12

Amb aquesta idea, a començament dels anysnoranta, la Diputació de Barcelona es va plan-tejar la necessitat d’anar treballant i aprofun-dint en la recerca d’aquests instruments perposar-los a disposició dels municipis interes-sats a iniciar processos concordants amb elparadigma de la sostenibilitat que estava emer-gent a tot Europa. Així van néixer les anomena-des auditories ambientals municipals (ecoau-ditories), que avui constitueixen la fase d’arren-cada dels processos d’Agenda 21 Local queestan desplegant-se a tot Catalunya.

L’Auditoria Ambiental Municipal de L’Hospitalets’emmarca dins d’aquest Programa d’AuditoriesAmbientals Municipals Agendes 21 Locals des-envolupat per l’Àrea de Medi Ambient de laDiputació de Barcelona. El programa s’inspira,naturalment, en els continguts dels acords inter-nacionals adoptats a la Cimera de Rio de Janeirode 1992 sobre el desenvolupament sostenible iconcretats en l’àmbit local en les tres conferèn-cies europees de ciutats i pobles sostenibles ques’han realitzat des d’aleshores: Aalborg 1994,Lisboa 1996 i Hannover 2000.


13

El municipi en clau de sostenibilitat

C O N D I C I O N S D E L D E S E N V O L U P A M E N T S O S T E N I B L E

Perquè un municipi avanci cap a un sistema sostenible cal

P R I N C I P A L S O B J E C T I U S D E L D E S E N V O L U P A M E N T S O S T E N I B L E

A C C I O N S P E R A L D E S E N V O L U P A M E N T S O S T E N I B L E

El desenvolupament del municipi augmenta la complexitat i enriqueix la

diversitat funcional del sistema

El desenvolupament del municipi té en compte la capacitat de càrrega

local i global del medi

Optimitzar la gestió i la utilització dels recursos

Considerar tot el cicle de vida dels recursos materials

i energètics

Prioritzar l’ús de recursos locals i renovables

Racionalitzar l’ús de matèries primeresi intentar funcionar en cicle tancat

Augmentar l’eficiència energètica i de l’ús de l’aigua

Considerar el sòl com el principalrecurs del territori

Valorar la biodiversitat del territori

Ordenar eficientment el territori i les activitats que s’hi desenvolupen

Afavorir un mosaic territorial divers i poc fragmen-tat i respectar la comptabilitat dels usos

Millorar la connectivitat del territori i crear corredors biològics

Planificar les actuacions sobre el territori de formaholística i no sectorial, integrant els diferents ins-

truments de planificació

Impulsar models urbans compactes i mixtos

Considerar les repercussions negatives sobre elssistemes de suport dels processos productius

Fomentar un esquema de mobilitat poc intensiu en l’ús de recursos no renovables i garantir

l’accessibilitat als béns i serveis

Distribuir equitativament els béns, els serveis i les

oportunitats entre la població

Afavorir les condicions necessàries per a la cohesió social en la sanitat,

l’ocupació, l’educació…

Diversificar el teixit econòmic

Garantir un alt grau de qualitat ambiental

Fomentar l’increment dels fluxos d’informació i la diversitat cultural

Fomentar la participació dels agents econòmics i socials en la presa de decisions

Fomentar el civisme i els models de comportament social

respectuosos amb l’entorn

ELS REQUISITS PREVIS D’UNA AGENDA 21 LOCAL

Creació del Consell de SostenibilitatEl Consell de Sostenibilitat de L’Hospi-talet es va crear el maig de 2000, s’inte-gra dins la Regidoria Delegada de MediAmbient de l’Àrea de Medi Ambient iSostenibilitat, actua com un òrgan de par-ticipació ciutadana i està constituït per 34membres.

Realització de l’Auditoria Ambiental Municipal

El Servei de Medi Ambient de la Diputacióde Barcelona desenvolupa el Programad’auditories —agendes 21 locals—, al quales va acollir l’Ajuntament de L’Hospitalet.Mitjançant concurs públic, i amb el con-sens de l’Ajuntament, el Servei de MediAmbient de la Diputació de Barcelona vaseleccionar la unió temporal d’empresesAMBIO SA-ECOESTUDIS-EGMASA pera la realització dels treballs de l’auditoria:recopilació d’informació, treballs decamp, diagnosi i redacció de l’auditoria,de la proposta del Pla d’acció ambiental idel Pla de seguiment. L’Auditoria Ambien-tal de L’Hospitalet es va realitzar entre elsanys 2000 i 2002.

L’Ajuntament de L’Hospitalet té el com-promís d’incorporar els principis i els crite-ris de la cultura de la sostenibilitat en totesles seves polítiques municipals, especial-ment en aquelles que incideixin d’unaforma més notable en el medi i el desen-volupament sostenible de la ciutat. Així hoapunta el Programa d’actuacions ambien-tals de l’Ajuntament de L’Hospitalet 2000-2003, aprovat en el Ple municipal de 17de gener de 2001 per unanimitat.

Segons aquest programa d’actuacionsambientals, l’Ajuntament considera quel’Agenda 21 Local és la millor eina dispo-nible per detectar, prevenir i solucionar elsdiferents aspectes lligats amb l’estatambiental de la ciutat.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

14


15

Procés d’elaboració de l’Agenda 21 de L’Hospitalet

Eix econòmic

Eix ambientalEix social

PROCÉS DEL’AGENDA 21

PREDIAGNOSIANÀLISI

PLA D’ACCIÓLOCAL

Preproposta dePla d’acció local

Proposta dePla d’acció

local

DIAGNOSI

Participació ciutadana

Participació ciutadana

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

16

L’elaboració d’una agenda 21 és una iniciati-va transversal i transdisciplinària que integrael conjunt de polítiques i actuacions munici-pals, i que implica el major nombre possibled’agents i sectors socials i econòmics mitjan-çant mecanismes permanents de participa-ció. Es tracta, en el fons, d’un repte d’apro-fundiment democràtic que respon als objec-tius d’augmentar la qualitat i l’eficiència delsistema, i aconseguir que aquest augment esdistribueixi de manera més equitativa. Enaquest procés tothom hi és convidat a dir laseva, perquè la construcció i el desenvolupa-ment d’una ciutat és un projecte col·lectiu delque ningú no en pot quedar exclòs.

El pla de participació d’una auditoria ambien-tal municipal és una de les fases claus delprojecte per tal d’implicar la ciutadania en l’e-laboració de l’Agenda 21 Local. És, per tant,l’element més decisiu de la diagnosi ambien-tal, ja que se’n desprèn la planificació estratè-gica del municipi i totes les accions concretesi detallades d’actuació de progrés vers eldesenvolupament sostenible.

Durant la fase de participació ciutadana del’Agenda 21 de L’Hospitalet, i mitjançant dife-rents fórmules de participació, han intervingutels diferents agents implicats en la gestió diàriade l’Ajuntament i una representació significati-va de la ciutadania motivada per conèixer imillorar la realitat ambiental de la ciutat. El pro-cés es va engegar amb una presentació públi-ca del document de prediagnosi ambiental ela-borat per l’equip tècnic consultor (maig de2002), la qual va deixar pas a un conjunt desessions territorials, sectorials i temàtiques. El

document que en va sorgir es va aprovar final-ment en el Fòrum Ambiental que va tenir lloc alcomençament de l’any 2003. En conjunt, hivan participar més de 1.000 persones.

El procés de participació es va completaramb la realització d’una enquesta distribuïdaen suport paper, si bé també era accessibledes de la pàgina web municipal. L’enquestava ser resposta per més de 1.400 ciutadans iciutadanes.

La participació ciutadana: la clau de l’èxit


17

Reunions ciutadanes i assistents en la fase de participació ciutadana

Reunions territorials Assistents

Districte I. Sant Josep • Centre - Sanfeliu 27

Districte II. Collblanc • la Torrassa 16

Districte III. Santa Eulàlia • Granvia Sud 40

Districte VI. Bellvitge • el Gornal 20

Districte IV-V. Pubilla Casas • la Florida • Can Serra 29 132

Reunions temàtiques Assistents

Mobilitat i territori 21+15+13+12+15 = 76

Recursos i contaminació urbana 17+11+10+10 = 48

Comportament social ambiental de L’H 14+14 = 48

Activitats econòmiques 6+9 = 15

Grups de treball + districtes 48

Relators de tots els grups de treball 7 242

Reunions sectorials Assistents

Consell Escolar 60

Consell de la Gent Gran 40

Empreses 20

Tècnics municipals 80 200

Fòrum ambiental Assistents

1a sessió 215

2a sessió 228 443

Enquestes 1.437

TOTAL 2.454

Reunions realitzades durant la fase de participació ciutadana

GRUP 1a sessió 2a sessió 3a sessió 4a sessió 5a sessió 1r 2ndia de dia de fòrum fòrum

Bellvitge 4 de julioli el Gornal de 2002

Pubilla Casas-la Florida 9 de juliolCan Serra de 2002

Santa Eulàlia 11 de junyi Granvia Sud de 2002

Collblanc- 25 de junyla Torrassa de 2002

Sant Josep-Centre 27 de junySanfeliu de 2002

Mobilitat 4 de juny 3 de juliol 4 de setembre 7 d’octubre 28 d’octubrei territori de 2002 de 2002 de 2002 de 2002 de 2002

Recursos 10 de juny 1 de juliol 30 de setembre 18 de novembrei contaminació urbana de 2002 de 2002 de 2002 de 2002

Comportament social 17 de juny 9 de setembre 18 de novembreambiental de L’H de 2002 de 2002 de 2002

Activitats 2 de juliol 25 setembre 18 novembreeconòmiques de 2002 de 2002 de 2002

Gent gran 29 d’octubrede 2002

Consell Escolar 16 d’octubrede 2002

CEMFO / Indústria / 7 de novembreComerç de 2002

Tècnics municipals 5 de novembrede 2002

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

18

17

D

E

GE

NE

R

DE

2

00

3

24

D

E

GE

NE

R

DE

2

00

3


19

Durant el procés d’elaboració de l’Agenda 21, esva realitzar una enquesta de participació ciutada-na amb l’objectiu de recollir la percepció de lapoblació sobre les qüestions ambientals que calatendre de forma prioritària.

El qüestionari era el següent:

1. Quins són els aspectes ambientals deL’H als quals creu que s’ha de prestarmés atenció? (seleccioni’n cinc)

- Trànsit O- Soroll O- Contaminació atmosfèrica i olors O- Servei de neteja dels carrers O- Excés de residus i manca

de reutilització i reciclatge O- Abocaments incontrolats de residus O- Estalvi de recursos (aigua, energia,

primeres matèries...) O- Qualitat de l’aigua de consum O- Qualitat dels espais urbans O- Manca d’espais per passejar

i descansar a la ciutat O- Manteniment dels parcs

i espais verds O- Contaminació de l’aigua

del riu Llobregat O- Degradació de les zones agrícoles O- Problemàtica associada a la indústria O- Educació ambiental O- Altres. Quin?

2. Està assabentat de l’existència delConsell Municipal de Sostenibilitat?

No OSí O

Sap quines funcions té?Les desconec OEn tinc una idea O Les conec O

3. Ens dóna la seva opinió sobre elsaspectes ambientals que sovint afectenla qualitat de vida?

- Creu que hi ha massa soroll al carrer?- Creu que hi ha massa brutícia als carrers?- Troba que hi ha prou espais verds?

4. Indiqui el problema ambiental que considera més preocupant del seu barri

5. Pel que fa a les escombraries i a les deixalles:

- Ha utilitzat la deixalleria?- Separa a casa assíduament el paper,

el vidre i els envasos?

Enquesta de participació ciutadana

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

20

- Usa el servei gratuït de recollida de mobles a domicili?

6. Pel que fa a l’aigua de consum...

- Creu que és de bona qualitat? No O Sí OSap d’on prové? No O Sí O

- Utilitza aigua de l’aixeta per …- Cuinar O- Beure O- Regar O- Neteja i bany O

- Pren mesures d’estalvi d’aigua? No O Sí O

- Tanco l’aixeta quan no en faig ús mentre cuino o em rento O

- Vigilo que les aixetes i cisternes no degotin O

- Utilitzo la dutxa en comptes del bany O- Rego les plantes amb mesura O- Tanco la meitat de la clau de pas

general O- Vigilo la boia o els sobreeixidors O- Altres O

7. Pel que fa l’energia que consumeix…

- Pren mesures d’estalvi energètic? No O Sí O

- Controlo la factura de consum elèctric global O

- Apago els llums quan no són necessaris O

- Tinc electrodomèstics de baix consum O

- Utilitzo bombetes de baix consum O

8. Pel que fa als polígons industrials...

- Considera que les indústries de L’Hospitalet comporten problemes ambientals?No O Sí O

Quins?- Sorolls O- Contaminació atmosfèrica O- Contaminació de les aigües O

9. Com creu que actua l’Ajuntamentenvers la protecció del medi ambient?

O Molt bé O Bé O RegularO Malament O Molt malament

10. Com creu que ha d’actuarl’Administració pública davant les agres-sions al medi ambient?

- Amb sancions- Amb educació i sensibilització ambiental- Amb el diàleg i el convenciment- No ho sé

11. Com considera la mobilitat deL’Hospitalet?

O Globalment bona O Regular O Globalment dolenta

- Principals problemàtiques: Falta d’aparcaments O Falta de transports públics O Altres O


21

12. Què fa falta perquè hi hagi més parti-cipació ciutadana en el debat sobreaspectes ambientals?

- Campanyes de sensibilització- Educació ambiental (escoles, tallers...) - Millorar la informació ambiental (qualitat,

quantitat i facilitat de comprensió)- Cal crear fòrums de debat a la ciutat- Cal crear grups de voluntaris- Cal integrar més el medi ambient local als

centres d’ensenyament mitjançant treballs, crèdits lliures, pràctiques o jornades

- Altres

13. Quines d’aquestes accions sol ferhabitualment?

- Utilitzo paper reciclat- Procuro comprar productes en envasos

retornables- Segrego la majoria dels meus residus

(paper, vidre, piles, plàstics, etc.)- Vaig a comprar amb cabàs, carretó, amb

la bossa del pa o reutilitzo bosses- Miro d’estalviar aigua en les activitats

quotidianes- Utilitzo la dutxa en comptes de bany- Utilitzo bombetes de baix consum a la llar- Intento deixar el cotxe i anar a peu, en

bicicleta o bé en transport públic- Compro productes ecològics- Em fixo en la composició dels productes- Em fixo en les etiquetes de qualitat,

ecoetiquetes o punts verds- Em fixo en el consum del cotxe i dels

electrodomèstics (aigua i electricitat), i intento minimitzar-lo

- Procuro estar informat sobre aspectes de medi ambient

- Compro regularment revistes de temes de medi ambient

- Participo en debats sobre la millora del medi ambient a la meva ciutat

- Participo en alguna associació excursionista, naturalista o ecologista

- Aviso a l’Ajuntament si veig contenidors plens, actes vandàlics, etc.

- Comunico a l’Ajuntament agressions i problemes ambientals que observo al meu voltant

14. I per últim, en relació amb l’AuditoriaAmbiental…

- Abans de rebre aquesta enquesta, s’haviaassabentat que a L’Hospitalet s’estava comen-çant a fer una Auditoria Ambiental?

No O Sí O

- Vostè pot participar activament en la discus-sió dels aspectes ambientals del municipi.S’apuntarà al Pla de participació ciutadana?

No O Sí O

Dades personals

1. De quin barri és vostè?2. Sexe3. Lloc de naixement4. Any d’arribada a L’Hospitalet5. Nivell d’estudis6. Professió

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

22

Resum de les respostes

Quins són els aspectes ambientals deL’Hospitalet als quals creieu que s’ha deprestar més atenció?

En termes generals del sondeig, la població deL’Hospitalet manifesta que els aspectes am-bientals que més afecten la qualitat de vidasón:

- La contaminació atmosfèrica i les olors- El soroll- El trànsit

L’opinió dels ciutadans de les Planes i dePubilla Casas és que s’hauria de prestar mésatenció a la problemàtica associada a laindústria.

Els aspectes ambientals que sovint afec-ten la qualitat de vida.

Creieu que hi ha massa soroll al carrer?Creieu que hi ha massa brutícia alscarrers? Trobeu que hi ha prou espaisverds a la ciutat?

Respecte als carrers, el dictamen generalitzatdels enquestats és que són bastant sorollososi bruts. Aquesta opinió va enllaçada amb el fetque la gran majoria de ciutadans enquestatsassumeixen que no hi ha gaires espais verds ala ciutat. Aquesta impressió ha estat freqüenten tots els barris, tret del Gornal, el qual ha tin-gut una apreciació més positiva sobre l’estatdels carrers i la quantitat d’espais verds.

Pel que fa a les escombraries i a les deixalles…

Amb relació a les escombraries i els rebuigs,hi ha pautes en la gestió que no estan prouben implantades a la població de L’Hospitalet,com l’ús de la deixalleria i el servei gratuït de larecollida de mobles a domicili. En canvi, laseparació a casa del paper, vidre i els envasosés una pràctica que la població té molt assu-mida com a responsabilitat seva.

Pel que fa a l’aigua de consum…

L’apreciació global del municipi respecte a laqualitat de l’aigua de consum no és bona. Elbarri que té una valoració més negativa ésPubilla Casas. Hi ha barris que en tenen unaopinió molt més positiva, com per exempleSanfeliu i les Planes.

El coneixement que té la població pel que fa ala procedència de l’aigua de consum es varepartir quasi de la mateixa manera entre elsenquestats. La majoria dels enquestats utilit-zen l’aigua de l’aixeta per a la neteja i bany i nosol fer-se servir per beure.

Les enquestes posen de manifest que la gentde tots els barris de L’Hospitalet està cons-cienciada que cal prendre mesures per es-talviar aigua. La mesura més estesa consis-teix a tancar l’aixeta quan no s’utilitza, mentrees cuina o es neteja. Les mesures menysimplantades són, en general, tancar la meitatde la clau de pas general i vigilar la boia delsanitari.


23

Pel que fa a l’energia que consumiu…Preneu mesures d’estalvi energètic?

Respecte a l’estalvi d’energia, la mesura méshabitual és la d’apagar els llums quan no sónnecessaris i la mesura menys corrent és la d’u-tilitzar electrodomèstiques de baix consum.

Pel que fa als polígons industrials… Considereu que les indústries deL’Hospitalet comporten problemesambientals?

Pel que fa a l’opinió que tenen els enquestatssobre les indústries de L’Hospitalet, es vaobservar que la població de certs barris, comBellvitge, Centre, Sant Josep, les Planes i laFlorida, manifesta que sí que causen proble-mes ambientals.

L’aspecte que els enquestats pensen quecausa un major efecte sobre la població és lacontaminació atmosfèrica, tret dels enquestatsde la Florida, que donen una major importànciaa la contaminació de l’aigua.

Com creieu que actua l’Ajuntament pelque fa a la protecció del medi ambient?

Amb relació a l’actuació de l’Ajuntament en laprotecció del medi ambient, els enquestats laconsideren regular i l’opinió majoritària és quel’Administració pública hauria d’aplicar méssancions per les agressions al medi ambient.

Com considereu la mobilitat deL’Hospitalet?

La població qualifica de regular la mobilitat aL’Hospitalet. El barri que té una valoració méspositiva sobre la mobilitat de L’Hospitalet ésBellvitge, i els barris que tenen una valoraciómés negativa són Sanfeliu i Collblanc. Els pro-blemes principals que la població troba en lamobilitat de L’Hospitalet són la falta d’aparca-ments i el transport públic.

Què cal perquè hi hagi més participació ciutadana en el debat sobre aspectesambientals?

Per fomentar la participació ciutadana en eldebat sobre els aspectes ambientals s’hauriade potenciar l’educació ambiental a les esco-les i tallers, i integrar més el medi ambientlocal en els centres d’ensenyament de la ciu-tat mitjançant treballs, crèdits lliures, pràcti-ques o jornades. Els fòrums de debat a la ciu-tat no són ben considerats pels ciutadans.

Principals accions de la ciutadania a favor del medi ambient

Les pràctiques més habituals que fan els ciu-tadans de L’Hospitalet per reduir els impactesal medi ambient són: l’ús de la dutxa en comp-tes de la banyera, anar a compra amb cabàs ocarretó, fer servir la bossa del pa, reutilitzarbosses i estalviar aigua en les activitats quoti-dianes. La pràctica amb menys partidaris és laparticipació en debats sobre la millora del mediambient a la ciutat.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

24

Grau de coneixement de l’AuditoriaAmbiental i intenció de participar-hi activament

La majoria dels enquestats desconeixienl’Auditoria Ambiental que es portava a terme aL’Hospitalet. La intenció de col·laborar en ladiscussió dels aspectes ambientals del munici-pi en la fase de participació ciutadana és rela-tivament baixa. Els barris que tenen més inten-ció de participar-hi són: el Gornal, Centre,Collblanc-la Torrassa i els barris que tenenmenys intenció de participar-hi són Sanfeliu,Can Serra i les Planes.

Resultats de la qüestió núm. 1.

30

25

20

15

10

5

0

%

20,821,3

23,3

19,1

16,9

9,8

13,212,4

10,1

14,7 14,6

19,7

4,25,4

12,9

7,0

1 2 3 4 5 6 7 8

Temes

9 10 11 12 13 14 15 16

La suma dels percentatges és superior a 100, ja que cada ciutadà va tenir l’opció de triar cinc temes de l’apartat número 1del qüestionari.

25

L’Hospitalet es troba a la comarca delBarcelonès segons la distribució territorial deCatalunya de 1936. La ciutat forma un conti-nu urbà amb Barcelona, amb la qual limitapel nord i l’est; Esplugues de Llobregat, pelnord-oest; Cornellà de Llobregat, per l’oest, iel Prat de Llobregat, pel sud. El terme muni-cipal té una superfície de 12,56 km2, i estàenvoltat per la serra de Collserola, el massísdel Garraf, el pla de Barcelona, el turó deMontjuïc, la plana al·luvial i el delta delLlobregat.

Al terme de L’Hospitalet es poden diferenciardues grans unitats morfològiques: elSamontà i la Marina. El sector nord oSamontà està caracteritzat per un relleu unamica abrupte en el qual sobresurten els turonsde la Torrassa (45 m), les Planes (55 m) i CanSerra. Aquests relleus augmenten progressi-vament en alçària continuant fora del termemunicipal ja que al punt més elevat del munici-pi s’assoleixen els 92 metres d’altitud. Entreels esmentats turons apareixen diferents rie-res i torrents, com la riera Blanca, el torrentGornal, la riera del Cementiri, la riera de CanVidalet i el torrent d’Esplugues. El sector sudo Marina és una zona inclinada en direcció al

mar, amb altituds que oscil·len entre els quatrei els vint metres.

L’Hospitalet queda situat dins el domini climà-tic mediterrani, que es caracteritza per l’es-cassetat de dies de precipitació i la seva irre-gular distribució al llarg de l’any, els estiuscalorosos i molt secs, i els hiverns suaus, enels quals les glaçades i les nevades són moltpoc freqüents. Per una banda, el clima deL’Hospitalet es veu determinat, per tant, perla latitud on es troba, la proximitat al mar–que actua com a magatzem de calor i humi-tat tot suavitzant les temperatures tant a l’es-tiu com a l’hivern–, i perquè no existeixenrelleus importants que impedeixin la insolaciói la disminució de temperatura en alçada.Tanmateix, la proximitat amb la serra deCollserola actua com a barrera natural per ala circulació dels vents baixos, i provoca oca-sionalment inversions tèrmiques, durant lesquals es potencia l’augment de la contami-nació atmosfèrica. Per altra banda, la vall delriu Llobregat ac-tua com a passadís per al’entrada de vents del nord.

LA DIAGNOSI AMBIENTAL DE L’HOSPITALET: EL CONTEXT TERRITORIAL I HUMÀ

El territori

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

26

La xarxa hidrogràfica de L’Hospitalet la con-figuren els nombrosos torrents i rieres que,procedents del vessant sud i est del Puig deSant Pere Màrtir de la Serra de Collserola,arriben al mar creuant la ciutat seguint ladirecció NNW encaixonats entre els diferentsturons de la zona anomenada Samontà.Aquestes rieres, que han influït decisivamenten la forma d’ocupació urbana de la ciutat,foren inicialment convertides en vials i ram-bles per, posteriorment, albergar col·lectorsque, en casos de fortes pluges, resulteninsuficients a causa de la tendència de lesaigües a seguir lleres antigues. És, això noobstant, el riu Llobregat qui determina i con-figura el paisatge del municipi, i participa enla seva toponímia. La ciutat s’assenta al seumarge esquerre, al delta, a uns cinc quilòme-tres de la seva desembocadura.

Dades tèrmiques de L’Hospitalet

Temperatura mitjana anual 16,5 °C

Temperatura mitjana mensual de gener 9,0 °C

Temperatura mitjana mensual de juliol 24,0 °C

Pluviositat anual 591,2 l/m2

Mitjana anual de dies de pluja 88

Mitjanes dels darrers 20 anys

Font: Unitat de Meteorologia. Negociat de Salut Pública. Ajuntament deL’Hospitalet de Llobregat i Atlas Climàtic de Catalunya del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.


27

Terme municipald’Esplugues

CENTRE

GRANVIA L’H

EL GORNAL

BELLVITGE

SANT JOSEPSANTA

EULÀLIA

LA TORRASSA

COLLBLANC

LA FLORIDA

LES PLANESCANSERRA

SANFELIU

PUBILLACASAS

Terme municipalde Cornellà

Terme municipalde Barcelona

Terme municipaldel Prat

Terme municipalde Barcelona - Zona Franca

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

28

L’Hospitalet és actualment la segona ciutat deCatalunya pel que fa a nombre d’habitants–més de 246.000, l’any 2001-, precedidanomés per Barcelona, que té aproximadamentun milió i mig d’habitants. Això no obstant, ésla primera pel que fa a densitat de població,amb 19.685 hab./km2, per davant de la ciutatde Barcelona, que té 16.297 hab./km2.

En el darrer segle, la població ha experimentatun creixement demogràfic molt important que,a grans trets, està directament relacionat ambdues grans onades migratòries (anys 20-30 ianys 60-70). Cal destacar que en tota la histò-ria de L’Hospitalet el creixement demogràfic haestat molt més condicionat pel creixementmigratori que no pas pel creixement natural. Enaquest sentit, actualment L’Hospitalet es trobaen les fases inicials del que sembla el comen-çament d’una tercera onada d’immigració,procedent fonamentalment de països del con-tinent africà i americà.

L’any 1981 el municipi de L’Hospitalet va supe-rar els 295.000 habitants. Aquest any fou elque concentrà un major nombre de població almunicipi, tot i que per districtes, respecte al’any 1970, s’observa que l’únic districte queperd habitants és el de Collblanc-la Torrassa. Apartir de l’any 1981, però, el nombre d’habi-tants es va reduir progressivament fins al 2000,any en què la població va augmentar en mésde 1.000 habitants i va passar a ser de242.480 habitants.

A grans trets, la població de L’Hospitalet pre-senta un nivell d’instrucció relativament baix.Només un 5% dels hospitalencs tenen estudissuperiors, més d’un 22% no té cap mena detitulació i més d’un 35% té només la primera

etapa de l’educació obligatòria completa. Pertant, més de la meitat de la població no pos-seeix títol de l’educació secundària obligatòria.Respecte al coneixement del català, aquest haaugmentat considerablement arran de la pro-mulgació de la Llei de normalització lingüísticapel Parlament de Catalunya, al 1986. El per-centatge de població que entén el català haaugmentat considerablement. En les últimesdades registrades (any 1996), el 90% d’hospi-talencs entén el català, dada força superiorrespecte al 60% de l’any 1981.

Evolució de la població de L’Hospitalet(1990-2000)

Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet, 1999 i dades de l’Ajuntament per l’any 2000.

El paisatge humà

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1980

1990

1995

1997

1999

2000


29

Superfície, població i densitat per districtes (padró 31/12/2001)

Districte Extensió Població Densitat(km2) (hab./ km2)

I 3.28 50.306 15.337

II 0.97 44.362 45.734

III1.29 38.136 29.563

IV 0.81 40.383 49.856

V 1.05 38.020 36.210

VI 5.10 35.184 6.899

Total 12.50 246.391 19.711

Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet, 2001

Estructura de la població

Font: Idescat

Procedència de la població de L’Hospitalet

CatalunyaAltresPaís Valencià

Múrcia

Aragó

Galícia

Castella Lleó

Extremadura

AndalusiaEstranger

Castella-laManxa

Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet 1999Actualment es considera que el lloc de naixement és la població on hom viu, i no el llocfísic de naixença. Anteriorment, l’Institut Nacional d’Estadística no tenia en compteaquesta particularitat i per tant una gran majoria de la població de L’Hospitalet indicaque és nascuda a Barcelona, on hi ha moltes més clíniques.

6 5 4 3 2 1 0

90+85-8980-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-1405-0900-04

0 1 2 3 4 5 6

HOMES120.660

DONES125.731

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

30

Associacions ambientals de L’Hospitalet

Actualment, el cens d’associacions de L’Hospitalet consta de 497 entitats.

El Pacte pel Civisme de L’Hospitalet

És un pacte signat per la majoria de per-sones i entitats del municipi a través delqual es comprometen a mantenir un com-portament socialment i ambientalmentcorrecte i cívic. Està regulat a través d’unaordenança i té un departament propi, laUnitat pel Civisme, adscrit a l’Àrea deParticipació Ciutadana i Polítiques Sec-torials de l’àmbit de Presidència. Existeixtambé un grup de voluntaris que donensuport al Pacte Cívic i s’està treballant enl’Oficina del Voluntariat.

Entitats ambientals0,8%

Entitats no ambientalsperò amb certa sensibilitzacióper la temàtica14,7%

Entitats noambientals84,5%


31

L’Hospitalet té actualment un important peseconòmic en la societat catalana, però estroba encara a mig camí d’esdevenir centremetropolità i deixar d’actuar de perifèria,almenys en l’aspecte econòmic i social. La crisieconòmica dels anys setanta del segle XX vaafectar moltes indústries que fins aleshoreshavien representat el motor econòmic delmunicipi, i la ciutat desenvolupa una estructu-ra sectorial en la qual els serveis agafaren elprotagonisme.

De les més de 14.767 activitats econòmiquescensades a L’Hospitalet, aproximadament un76,5% pertanyen al sector serveis i comerç,incloent-hi gairebé el 70% de les personesassalariades que treballen al municipi (resi-dents o no). Un 13% de les activitats econò-miques pertanyen al sector industrial, ambprop d’un 24% dels treballadors, i un 10,5%pertanyen al sector de la construcció, al quals’hi dediquen aproximadament un 7% delsassalariats.

Pel que fa a les activitats empresarials predo-minants a la ciutat, en el sector industrial hidestaquen la transformació de metalls, lesactivitats relacionades amb l’edició, la fusta i elsuro. Quant a les activitats del sector comer-cial, hi predominen les que engloben l’amplicamp de l’alimentació, a més del comerç rela-cionat amb el vestit. Ja en el sector serveis, lesactivitats empresarials de més pes són lescafeteries i restaurants i, en menor mesura, elcomerç a l’engròs.

En termes absoluts, L’Hospitalet és la segonaciutat de Catalunya amb més llocs de treballdesprés de Barcelona (més de 60.000), i unataxa d’atur inferior al 5%, una de les més bai-

xes del país. De les prop de 15.000 activitatseconòmiques censades a L’Hospitalet, aproxi-madament un 76% pertanyen al sector serveisi comerç; un 13% pertanyen al sector indus-trial, amb a prop d’un 24% dels treballadors, iun 10% al de la construcció, amb un 7% delsassalariats.

L’evolució de la població ocupada resident aL’Hospitalet presenta una disminució en laseva dedicació al sector industrial (ha baixatun 10% en 10 anys), en favor de l’augment dela dedicació al sector serveis (ha passat detenir una representació inferior al 50% a mésdel 60% de ciutadans que s’hi dediquen).

Als anys setanta del segle XX, la ciutat deL’Hospitalet va experimentar un augment dela taxa d’atur fins assolir l’any 1986, segonsdades de l’anuari estadístic de L’Hospitalet,un valor del 26% de la població activa. Així,de les 107.518 persones que configuraven lapoblació activa, 28.752 es trobaven atura-des. El gran augment de la inserció de lesdones al món laboral a partir dels anys 80,

Els sectors productius i l’ocupació

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

32

integrant-se en el sector de població activa através de la seva inscripció a les oficines d’o-cupació de l’INEM, juntament amb d’altresfets com l’aparició de l’economia submergi-da, també van contribuir a fer que l’atur arri-bés a aquests extrems. A partir de l’any1988, aquesta xifra comença a caure moltràpidament, i el 1991, s’assoleix un valor del10,1% d’atur. Aquesta xifra va continuarreduint-se, per bé que més lentament, finsarribar l’any 2000 a una taxa del 4,7%, per-centatge inferior al de la mitjana de Catalunya(6,69%).L'agricultura a L’Hospitalet és una pràctica gai-rebé extingida, ja que només existeixen 3explotacions amb un total de 25 hectàrees. Caldestacar, però, que una petita part del territoride la ciutat es troba dins del Parc Agrari delBaix Llobregat, en el qual es promou el desen-volupament econòmic de l’espai agrari i la con-servació i la difusió dels valors ambientals i cul-turals del territori.La ciutat compta amb una important zonad'activitats econòmiques destinada a lesempreses i serveis del segle XXI. És el nouDistricte VII anomenat Granvia L'H, 307 hec-tàrees en una ubicació estratègica de l'àreametropolitana de Barcelona.


33

L’Hospitalet no té pràcticament medi natural,però sí que té un gran nombre de parcs i zonesverdes, concretament 170 hectàrees, querepresenten el 13,6% de tot el seu territori.Això no obstant, cal destacar la proximitat dela ciutat a la Reserva Natural del Delta delLlobregat, al Parc de Collserola i al Parc Agraridel Baix Llobregat.

El verd urbà (parcs i jardins) ocupa 94 hectàre-es, i compleix algunes funcions ambientalsbàsiques, com ara reduir els nivells de soroll,oferir ombra i protecció davant del vent, rete-nir les partícules i elements químics contami-nants en suspensió aèria i actuar d’hàbitat pera una variada fauna urbana vinculada a l’en-torn urbà.

Les comunitats vegetals existents a L’Hos-pitalet estan lligades a les activitats orna-mentals propiciades per l’home, o bé són elresultat de l’ocupació espontània de l’espaiurbà per plantes autòctones. Aquestes es-pècies vegetals formen comunitats relativa-ment senzilles i d’una diversitat no gaire ele-vada en línies generals, tot i que en zonesde parc s’hi poden trobar sistemes forçacomplicats.

La fauna de L’Hospitalet presenta també unvincle directe amb les activitats humanes, i acausa de la mancança d’espais verds periur-bans (medi natural), ha de ser consideradacom un component més dels espais verdsurbans. A diferència de la vegetació, que ésmés controlable, la majoria d’animals tenenmobilitat pròpia i, per tant, són més difícils degestionar. Tot i que hi pot haver algunes es-pècies poc atractives o potser poc valora-

des pel conjunt dels ciutadans, hi ha algunsgrups que, en conjunt, es valoren positiva-ment, com ara el dels ocells, que amb els seuscants enriqueixen el paisatge sonor de les ciu-tats, i amb el seu moviment són visibles duranttot l’any.

La diversitat faunística urbana depèn, aixímateix, de la diversitat d’hàbitats urbans pro-picis. Per exemple, una gespa formada peruna o dues espècies de gramínies serà pocatractiva per a la fauna en general, mentreque un prat mediterrani, amb una vintena d’es-pècies vegetals diferents, serà utilitzat permolts més animals, que hi trobaran alimenti aixopluc.

El patrimoni natural

Els desplaçaments setmanals que tenen coma origen i/o final L’Hospitalet són 2.909.000,un 80% dels quals són fets per veïns de la ciu-tat. Dels desplaçaments amb origen i destí aL’Hospitalet, un 99% són realitzats per resi-dents al municipi. Només un 60% de la pobla-ció treballa en el municipi, motiu pel qual laresta de ciutadans es veuen obligats a des-plaçar-se’n fora. El patró de comportament delsciutadans de L’Hospitalet és de 9,8 despla-çaments per habitant a la setmana, sense dife-rència substancial en el mitjà de transportescollit.

Els desplaçaments interns que es realitzen esfan en un 70% a peu. En canvi, els desplaça-ments entre L’Hospitalet i la resta de la regiómetropolitana de Barcelona es realitzen perigual en transport privat que públic. Els estudisrealitzats posen de manifest un ús superior delvehicle privat per part dels homes, i un ús simi-lar però superior en les dones del transportpúblic i de la mobilitat a peu. Cal destacar queun 58,7% dels desplaçaments es realitzen obli-gatòriament, és a dir, per motius laborals od’estudis. El mitjà de transport utilitzat tambévaria segons l’edat.

L’Hospitalet està molt ben comunicat percarretera, atès que hi arriben les dues rondesde Barcelona i dues vies que comuniquen elmunicipi amb altres punts de la comarca, perbé que no té accés directe a cap via ràpidacom podria ser una autopista. La xarxa prin-cipal de comunicacions supramunicipal ilocal està constituïda per la ronda de Dalt i laron- da Litoral, que conflueixen en el municipi, iles dues carreteres històriques: l’avinguda de laGranvia i la carretera de Collblanc. Les quatrevies esmentades tenen un efecte cohesionador

del nucli urbà, però aïllen el municipi de la restade la comarca, alhora que provoquen un elevattrànsit de pas.

L’Hospitalet està ben comunicat també perlínia fèrria, ja que disposa de dues línies deMetro, quatre línies de RENFE i els Ferrocarrilsde la Generalitat. “L’embolcall” creat per lescarreteres i les rondes es veu dividit, però, perles dues línies ferroviàries aèries que travessenel municipi. El nombre de viatgers anuals entransport públic supera anualment els 37milions. El transport urbà en autobús té uns 4milions, el Metro supera els 30 i els Ferrocarrilsde la Generalitat prop de 3 milions.

Des de 1998 L’Hospitalet compta amb carrilsbici. Actualment, el recorregut total és de 2quilòmetres, de manera que representa un1,3% –en longitud– de la xarxa viària local.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

34

La mobilitat i l’accessibilitat


35

Distribució modal dels desplaçaments interns i externs

MODE Desplaçaments L’Hospitalet %Globalinterns Regió Metropolitana

de Barcelona

A peu 70,3 8,1 28,8

Metro 7,6 30,0 22,7

Renfe --- 2,3 1,5

FGC 0,4 2,5 1,8

Bus urbà 5,9 --- 6,4

Bus interurbà 0,1 9,3 1,8

Bus empresa/escola 0,6 0,7 0,6

Cotxe conductor 9,7 25,3 20,2

Cotxe acompanyant 3,7 10,8 8,4

Moto 0,8 7,7 5,4

Taxi 0,2 1,3 0,9

Altres 0,7 2,0 1,5

Total 100 100 100

Distribució geogràfica dels desplaçament externs

L’Hospitalet té una ràtio de 433 vehicles per a 1.000 habitants, dels quals 344 són turismes.

Resta de Barcelona72%

Baix Llobregat23%

Maresme 1%

Vallès Oriental 1%

Vallès Occidental 2%

Garraf 1%

L’Hospitalet compta des de febrer de 2003 amb un PACTE PER A LA MOBILITAT que esconfigura com l’eina de treball per definir el model de mobilitat de la nostra ciutat, i per deter-minar com és la ciutat que volem per a nosaltres i per a les generacions futures.

El Pacte per la mobilitat complementa el Pla director de mobilitat sostenible elaborat perl’Ajuntament de L’Hospitalet, perquè fomenta el compromís ciutadà vers l’assoliment de l’ob-jectiu genèric del Pla: "avançar cap a un model de mobilitat més sostenible".

El Pacte per la mobilitat

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

36

L’aiguaEl consum domèstic d’aigua a L’Hospitalet esxifra en 9.874.000 m3 anuals, i correspon alvolum aportat a 96.917 abonats. El consumd’aigua potable no només s’ha estabilitzat,sinó que les dades mostren que en els darrersanys hi ha un descens del consum per abonati/o habitant. L’aigua de consum de L’Hospitaletprocedeix de la Planta Potabilizadora de SantJoan Despí, tot i que en casos d’una demandasuplementària, pot rebre aigües procedents depous de l’aqüífer del Llobregat o de la Plantad’Abrera.

Pel que fa al consum d’aigua per a usos indus-trials, l’any 1999 va ser de 1.210 milers de m3,mentre que el dels serveis municipals presentaun volum anual proper als 800.000 m3.

Evolució del consum d’aigua per habitant i dia

Any Consum per habitant i dia

1995 109,5 l/dia

1996 107,9 l/dia

1997 110,2 l/dia

1998 110,7 l/dia

1999 109,1 l/dia

2000 111,5 l/dia

Consum d’aigua per sectors (en milers de m3)

Any 1999

Domèstic 9.874

Serveis municipals 860

Industrial 1.210

Comercial 1.387

Total consum 13.331

El metabolisme urbà

11.000

10.800

10.600

10.400

10.200

10.000

9.800

9.600

9.400

9.200

9.000

100.000

98.000

96.000

94.000

92.000

90.000

88.000

86.000

84.000

82.000

80.000

1995Consum103 m3

abonats1996 1997 1998 1999 2000

Consums domèstics d’aigua i abonatsa L’Hospitalet (1995-2000)


37

D’una banda, amb relació a la gestió de lesaigües residuals domèstiques, comercials idels serveis municipals, el volum abocat l’any1999 va ser d’uns 9.696.000 m3. La xarxa decol·lectors del sistema que transporta actual-ment les aigües residuals fins al mar s’haremodelat amb l’entrada en funcionament dela depuradora del Prat de Llobregat.

D’altra banda, la generació d’aigües residualsper part de les 235 empreses controlades ésd’uns 506.000 m3/any, amb un abocamentdiari aproximat de 2.300 m3. Un 69% d’aques-tes aigües residuals abocades correspon aaigua de procés, un 23% a abocamentsdomèstics industrials, i un 8% és aigua de refri-geració. La resta de les indústries generen unsabocaments d’aigües residuals associats aaigua de neteja i sanitària, i no pas a aigua deprocés. Si al consum d’aigua d’aquestesempreses s’hi aplica el coeficient reductor del80% per establir els abocaments i s’afegeix alsabocaments generats per les 235 indústriescontrolades s’obté un abocament global perpart de la indústria de L’Hospitalet pròxim almilió de m3/any.

11.000

10.800

10.600

10.400

10.200

10.000

9.800

9.600

9.400

9.200

9.000

Consum(103xm3)

Població

280.000

275.000

270.000

265.000

260.000

255.000

250.000

245.000

240.000

235.000

230.000

1995 1996 1997 1998 1999 2000

Consums domèstics d’aigua i població total de L’Hospitalet (1995-2000)

6%Serveismunicipals

14%Industrials

5%Comercials

75%Domèstics

Tipologies predominants de consum a L’Hospitalet

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

38

Balanç anual de l’aigua a L’Hospitalet

POU0,235 hm3

ENTRADES*15,03 hm3

SUBMINISTRAMENT D’AGBAR13,3 hm3

ABOCAMENTS10,85 hm3

Destaquen especialment les aigües residuals domèstiques

amb un 74%

SORTIDES**12,90 hm3

VINCULADES1,24 hm3

EXTRACCIÓ1,50 hm3

PÈRDUES NO COMPTABILITZADES I DE REG0,81 hm3

* Al balanç d’entrades no es té en compte la pluja** Al balanç de sortides no es té en compte l’evapotranspiració


39

El consum total d’energia final a L’Hospitalet vaser el 2000 de 379.511 tep (tones equivalents depetroli), que correspon a 1,54 tep per ciutadà iany. El cost total de l’energia suposa al voltantdels 305 milions d’euros.

El consum elèctric va ser de 604.760.499 kWh(2.458 kWh per habitant i any), cosa que supo-sa un augment de 21.039.888 kWh respecte al’any anterior. El consum elèctric va represen-tar el 0,32% del de tot l’Estat. El consum totalde gas natural va ser l’any 2000 de 372.306.000tèrmies (37,23 milions m3), 14.802.000 tèrmiesmés que l’any anterior. Això representa un con-sum de gas per habitant de 1.513 tèrmies. Elconsum de gas natural va representar el 0,31%del de tot l’Estat. El consum de GLP (gasosliquats del petroli), per la seva banda, al llarg del’any 2000 va ser de 5.385 tones, amb un con-sum per habitant de 21,8 kg anuals. Aquestconsum de GLP suposa el 0,21% del consumde tot l’Estat.

El consum de combustibles líquids, finalment,fou de 263.675 tones, amb un consum perhabitant d’1.071 quilograms a l’any. Aquestconsum de combustibles líquids suposa el0,76% del de tot l’Estat. El factor més rellevanten el consum de combustible és el nombretotal de vehicles, que supera actualment els83.000 turismes, les 18.000 motocicletes i els10.000 camions.

Pel que fa a l’autosuficiència energètica deL’Hospitalet, l’energia generada dins del muni-cipi, segons les instal·lacions pròpies de lesquals es té constància, és de 34.115.030kWh/any, que equival a 2.933 tep. La taxad’autosuficiència energètica a L’Hospitalet

és, per tant, del 0,77%. El municipi depèn enun 99% de l’exterior per a la seva provisióenergètica.

Amb relació a la quantitat d’electricitat produï-da per mitjà de la cogeneració, així com laquantitat de gas natural consumida, es con-sidera que els cinc sistemes cogenera-dors existents a L’Hospitalet generen al vol-tant de 3,41 x 106 kW anuals. Pel que fa a l’e-nergia solar fotovoltaica, es generen uns 8.391kWh anuals, mentre que les instal·lacionssolars tèrmiques aporten uns 7.000 kWhanuals.

Consum final d’energia a L’Hospitalet (2000)

Fonts d’energia Tones equivalents de petroli (tep)

Electricitat 52.000

Gas natural 37.230

GLP 6.085

Combustibles líquids 283.170

Consum d’autogeneració 1.027

TOTAL 379.511

Font: Elaboració pròpia

Energia generada dins del municipi (2000)

Font d’energia kWh/any

Cogeneració 34.100.000

Fotovoltaica 8.030*

Solar tèrmica 7.000

TOTAL 34.115.030

(*) Energia connectada a xarxa, sense considerar l’energia fotovoltaica aïlladaFont: Elaboració pròpia

L’energia

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

40

Repartiment del consum d’energia final per sectors

Font: Elaboració pr39òpia

Sector domèstic-comercial13,03%

Sector industrial12,15%

Transport12,15%

Desglossament del consum d’energia final

Balanç anual energètic a L’Hospitalet

Energia autogenerada dins el municipi: 0,77%Cogeneració 34.100.000 kWh/anyFotovoltaica 8.030 kWh/anySolar tèrmica 7.000 kWh/anyTotal 34.115.030 kWh/any

Sector domèstic comercial49.329 tep (=13%)

Electricitat 33%Gas natural 55%

GLP 12%

Sector transport283.171 tep (=74,8%)

Combustibles líquids 100%

Sector industrial45.985 tep (=12,2%)

Electricitat 77,76%Gas natural 22,01%

GLP 0,24%

Energies convencionals: 99,23%Electricitat 52.000 tepGas natural 37.230 tepGLP 6.085 tepCombustibles líquids 283.170 tepCombustibles d’autogeneració 1.027 tepTotal 379.511 tep

Tipologia d’energia Repartiment del consum


41

Els residus

La recollida de residus municipals deL’Hospitalet, a excepció dels mercats munici-pals, polígons industrials i altres centres es-pecífics, es realitza els 365 dies de l’any,en horari nocturn, i per mitjà de conteni-dors situats a la via pública de les zonesresidecials.

En els polígons industrials el servei és manualper mitjà de bosses i només es recullen elsresidus assimilables a urbans i amb volumsinferiors a 80 l, tal com determina l’ordenan-ça municipal. Dels 8 mercats municipals deL’Hospitalet, a 2 hi ha contenidors de 1.100 l ia la resta hi ha compactadors estàtics quees recullen tots els dies feiners. En els cen-tres específics com el Cementiri Municipal,mercats setmanals, galeries comercials, su-permercats, La Farga, recinte firal, etc., labrossa es recull a la tarda i per mitjà de conte-nidors específics, amb l’equip dels mercats ode la zona industrial.

Com a la resta de ciutats dels països desenvolu-pats, durant els darrers anys s’ha produït un aug-ment continu de la quantitat de brossa generadapels ciutadans (kg/hab. i dia). Els residus urbansno s’incineren, sinó que majoritàriament es dipo-siten en abocadors controlats. Això no obstant, elcreixement de la quantitat de residus recollits deforma selectiva també s’ha incrementat demanera molt significativa. Actualment, el percen-tatge de recollida selectiva respecte al volumtotal de tones produïdes s’aproxima al 8%. Larecollida selectiva de residus, tot i que dependràtambé de l’Àrea de Serveis Municipals de l’Ajun-tament de L’Hospitalet, actualment l’està portanta terme l’Agència Metropolitana de Residus.

L’Hospitalet compta amb una deixalleria quees va inaugurar el desembre de 1999. El ges-tor local és l’Ajuntament i el logístic l’ÀreaMetropolitana. La instal·lació és usada perparticulars i petits industrials de L’Hospitalet od’altres municipis.

RESIDUS MUNICIPALS100.910 tones

RESIDUS INDUSTRIALS28.049 tones

63% VALORITZACIÓ2% SUBPRODUCTE

ENTRADES PRODUCTESDesconegut

8% Recollitselectivament

92% Residu munici-pal ordinari

Dipòsit controlat: 20%Tractament físicoquímic: 12%No especificat: 2,5%Emmagatzematge: 0,3%Incineració: 0,2%

35%9.817 tones

65% 18.231 tones

Balanç anual dels residus a L’Hospitalet

SORTIDES

MATÈRIES PRIMERES, BÉNSD’EQUIP I SUBPRODUCTES

Desconegut

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

42

Any Habitants Tones/any Tones/any Tones kg/hab.de rebuig de recollida totals/any i dia

selectiva

1984 288.290 76.973 7 76.980 0,73

1985 287.734 77.060 181 77.241 0,74

1986 279.779 79.356 269 79.625 0,78

1987 277.688 82.934 295 83.229 0,82

1988 278.449 89.923 290 90.213 0,89

1989 277.407 93.954 276 94.230 0,93

1990 276.198 95.573 300 95.873 0,95

1991 272.578 99.468 331 99.799 1,00

1992 270541 101.700 371 102.071 1,03

1993 268.840 101.100 855 101.955 1,04

1994 266.242 94.307 1.447 95.754 0,99

1995 262.501 93.510 1.490 95.000 0,99

1996 255.050 93.945 2.452 96.397 1,04

1997 248.521 93.561 3.932 97.493 1,07

1998 247.986 93.450 4.539 97.989 1,08

1999 244.874 95.069 5.841 100.910 1,13

2000 246.066 94.203 7.698 101.901 1,13

Evolució de la producció de residus urbans a L’Hospitalet

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

tones 1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1988

1999

Tn/any selectiva

Tn/any rebuig


43

Any Vidre Paper Piles Envasos Verd Deixalleria TOTAL

1984 7 - - - - - 7

1985 181 - - - - - 181

1986 269 - - - - - 269

1987 295 - - - - - 295

1988 290 - - - - - 290

1989 276 - - - - - 276

1990 300 - - - - - 300

1991 331 - - - - - 331

1992 371 - - - - - 371

1993 516 337 2,0 - Sense dades - 855

1994 687 757 3,4 - Sense dades - 1.447

1995 784 700 6,1 - Sense dades - 1.490

1996 961 1.480 10,2 1,0 Sense dades - 2.452

1997 1.339 2.274 11,5 3,1 305 - 3.932

1998 1.389 2.676 11,5 2,0 460 - 4.539

1999 1.543 3.648 10,6 219,6 392 27,9 5.841

2000 1.823 3.722 9,0 718 422 1.004 7.698

Font: Àrea de Serveis Municipals Ajuntament de L’Hospitalet

Evolució de la recollida selectiva a L’Hospitalet (nombre de tones)

Tipus residus 1994 1995 1996 1997 1998 1999

Especials 11,35 9,01 19,77 17,05 28,85 23,30

Inerts 30,05 24,26 22,71 19,62 21,70 28,17

No especials 58,60 66,73 57,53 63,33 49,44 48,53

TOTAL 100 100 100 100 100 100

Evolució de la producció de residus industrials (%)

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

44

Els nivells de qualitat de l’aire s’obtenen a tra-vés de la Xarxa de Vigilància i Previsió de laContaminació Atmosfèrica (XVPCA), i repre-senten els resultats d’immissió en un punt demesura concret, ja que és complex assimilar-los a una zona geogràfica més extensa. Enaquest sentit, a L’Hospitalet existeixen duestipologies d’estacions de mesura: una estacióde recollida de dades automàtica i quatre esta-cions de recollida manuals.

Les dades que es recullen són relatives a l’NO2,l’ozó, el CO, les PST, l’SO2 i els fums negres.En general, el sector del transport és l’elementclau quan hom parla de contaminació atmosfè-rica a L’Hospitalet.

La contaminació atmosfèrica i el soroll

CO PST NOX SO2

EMISSIONS D’ORIGEN DOMÈSTIC

I DEL SECTOR SERVEIS 207,0 18,4 271,0 40,6

EMISSIONS TOTALS

(industrials + trànsit + domèstiques i serveis) 26.907 431 5.857 521

% DE LES EMISSIONS D’ORIGEN DOMÈSTIC

I DEL SECTOR SERVEIS RESPECTE DE

LES EMISSIONS TOTALS 0,8% 4,3% 4,6% 7,8%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Generalitat de Catalunya. Any 2000.

Emissions dels sectors domèstic i industrial a L’Hospitalet (t/any)


45

Emissions industrials a L’Hospitalet (t/any)

CO PST NOX SOx

57,13 17,8 22,4 0,016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Generalitat de Catalunya. Any 2000.

Estimació de les emissions degudes al trànsit urbà

Contaminant Coeficient (t/any habitant)

SO2 0,67 · 10-3

NOx 5,53 · 10-3

Partícules 0,67 · 10-3

CO 3,47 · 10-2

Amb relació a la contaminació acústica,L’Hospitalet continua presentant globalmentuns nivells sonors molt similars als de princi-pis dels noranta, quan es va realitzar el mapasònic del municipi. Es pot considerar que,globalment, es troba encara per sobre delsnivells legals marcats per l’Ordenança muni-cipal sobre el soroll. Per aquest motiu, undels principals objectius del programa d’ac-tuacions ambientals de l’Ajuntament 2000-2003 és arribar a determinar la pressió sònica

de la ciutat. Actualment existeixen tres estu-dis recents en els quals s’han realitzat mapesde soroll de sis barris. Concretament, es téinformació actualitzada sobre els nivells d’im-missió sonora del barri de Bellvitge (1999),un mapa sònic del Districte II, que inclouels barris de Collblanc i la Torrassa, de mit-jan any 2000 i una primera valoració del ma-pa sònic urbà del Districte I (barris: L’Hospi-talet-Centre, Sant Josep i Sanfeliu) d’abril i junyde 2001.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

46

La realització d’un procés d’Agenda 21 Localté com a objectiu fonamental elaborar en unpla d'acció ambiental local que tradueixila voluntat del municipi d’avançar cap al de-senvolupament sostenible en un conjunt delínies estratègiques d’actuació a curt, mitjà illarg termini.

Un pla d'acció ambiental no és, doncs, unamesura aïllada, sinó un complex paquet d’ac-cions avaluades, pressupostades i situadesen el temps, que expressen la voluntat detots els agents socials i econòmics de la ciu-tat per progressar d’acord amb els principisde la sostenibilitat, i que sorgeix com a fruitd’un procés acurat de diagnosi ambiental i dereflexió amb la participació activa de laciutadania.

Un pla d'acció ambiental (PAA), tanmateix, sibé és una pauta clara, no és un document rí-gid i inflexible, sinó una guia que es redefineix,revisa i adequa a mesura que es porten aterme les accions previstes i se n’avaluen elsresultats.

El Pla d’acció ambiental de L’Hospitalet s’es-tructura en sis línies estratègiques que mar-quen la direcció que s’ha de seguir per tal deprogressar localment de forma sostenible.

Cada línia es desenvolupa, alhora, en un ven-tall de programes d’actuació (40 en total) ies concreta en un conjunt d’accions i projec-tes (150 en total) que abasten tots els àmbitsde la realitat social, econòmica i ambiental dela ciutat.

EL PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL DE

L’HOSPITALET: PROPOSTES PER A L’ACTUACIÓ

El concepte: què és un pla d’acció ambiental?


47

Nivell de Curta Mitjana Llarga TOTALprioritat/Termini Nre. Aproximació Nre. Aproximació Nre. Aproximació Nre. Aproximació

d’execució d’accions econòmica d’accions econòmica d’accions econòmica d’accions econòmica

ALT 37 32 19 15 13 1 69 48

991.000 € 161.000 € 6.000 € 1.158.000 €

MITJÀ 12 12 39 32 14 9 65 53

34.000 € 675.000 € 312.000 € 1.021.000 €

BAIX 6 6 3 3 7 6 16 15

21.000 € sense cost 69.000 € 90.000 €

TOTAL 55 50 61 50 34 16 150 116

1.046.000 € 836.000 € 387.000 € 2.269.000 €

Prioritats i terminis d’execució de les accions del Pla d’acció ambiental de L’Hospitalet

S’entenen com a accions a curt termini aquelles que s’haurien de portar a terme en un curt període de temps, és a dir, 2 anys.S’entenen com a accions a mitjà termini aquelles que s’han de realitzar entre 3 i 5 anys.

S’entenen com a accions a llarg termini aquelles estimades a un període de temps superior als 5 anys.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

48

Nombre totalde programes 9 7 7 5 7 5 40%

Organització igestió municipal 4 1 1 8,45%

Planejament urba-nístic i usos del sòl 3 2 1 8,45%

Sistemes naturalsi de suport 4 1 7,05%

Mobilitat 1 6 9,86%

Incidència d’activitatseconòmiques 3 1 1 7,05%

Model de comporta-ment social i educació ambiental 1 2 1 3 5 16,90%

Flux d’aigua 1 1 1 4,22%

Fluxos deresidus 1 1 1 4,22%

Fluxos d’energia 3 1 1 2 1 5,63%

Contaminacióatmosfèrica 1 1 2 5,63%

Sorolls 1 1 2 5,63%

Altres 1 1 1 3 2 11,27%

Nombre totalde temes per línia 8 8 7 6 7 4 100%

LE 1 LE 2 LE 3 LE 4 LE 5 LE 6 Total PAA

Temes coberts per cada línia estratègica(amb un desglossament en l’àmbit de programes)


49

Continguts del Pla d’acció ambiental de L’Hospitalet(nombre d’accions)

Organització i gestió municipal

Organització de l’Ajuntament

Criteris de sostenibilitat en la gestió municipal

Criteris de sostenibilitat en ordenances, nous projectes...

Elaboració de plans, reglaments, ordenances, etc.

Gestió d’activitats i policia

Altres

Educació ambiental

Campanyes de sensibilització

Creació de mecanismes de participació ciutadana

Desenvolupament A21 local

Actuacions sectorials, bones pràctiques

Altres

Planejament

Planejament supramunicipal

Delimitació de zones de creixement

Intervencions en nuclis urbans, paisatge urbà

Intervencions en urbanitzacions

Protecció/gestió d’espais naturals, agrícoles

Projectes concrets de millora urbanística

Altres

Sistemes naturals

Protecció/gestió espais naturals o biodiversitat

Corredor biològic

Itineraris de natura i àrees de lleure

Prevenció de riscos

Activitats agrícoles i forestals

Restauració d’espai i mesures contra erosió

Altres

6

8

3

1

2

8

11

5

5

7

2

0

2

0

2

6

5

1

0

2

0

2

2

3

1

2

2

3

2

1

9

3

6

0

1

7

5

5

2

4

0

3

2

1

4

0

1

0

1

3

Contaminació acústica

Estudi de nivell d’immissió

Control d’activitats, obres, etc.

Control i gestió del trànsit

Intervencions reductores

Actuacions normatives

Altres

Energia

Consum/estalvi municipal

Consum/estalvi privat

Foment energies renovables

Cablejat elèctric

Altres

Residus

Minimització, valorització

Recollida selectiva

Altres mesures de gestió de RSU

Abocaments incontrolats

Residus industrials, const. sanitaris

Residus agropecuaris

Altres

Aigües

Proveïment: potabilització origen

Xarxa de proveïment

Consum/estalvi

Residuals urbanes: control/gestió

Residuals industrials: control/gestió

Residuals: clavegueram/depuració

Residuals: reutilització

Altres

Activitats econòmiques

Industrials

Serveis

Sector primari

Control municipal d’activitats

Altres

Mobilitat

Supramunicipal

Pacificació/optimització trànsit

Transport públic/col·lectiu

Foment de la mobilitat a peu

Altres

Contaminació atmosfèrica

Control dels nivells d’immissió

Control/reducció d’emissions

Control/reducció d’emissions

Control d’emissions de trànsit

Gestió trànsit/ús de combustibles

Altres

Altres

Sostenibilitat general

Contaminació lumínica

Ones electromagnètiques

Informació ambiental

Capacitació i formació ambiental

2

0

0

3

1

1

1

10

5

7

3

5

3

1

2

2

6

1

2

12

2

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

50

�

Línia estratègica 1 Millora en la transversalitat ambiental detots els òrgans municipals i de la sosteni-bilitat en la gestió interna. Aquesta líniaestratègica esdevé clau per a l’anàlisi del fun-cionament intern de l’Administració local.L’objectiu és dotar-la d’una estructura capaçd’afrontar el repte que suposa l’aplicaciópràctica del desenvolupament sostenible.

�

Línia estratègica 2Un medi urbà de qualitat i sostenible.Aquesta línia estratègica vol fomentar els cri-teris de sostenibilitat en l’àmbit de ciutat,potenciar el desenvolupament sostenible desdel vessant urbanístic i fomentar la ciutatcompacta, la generalització de millores en eldisseny de la ciutat i el coneixement i la pro-tecció de la biodiversitat.

�

Línia estratègica 3Mobilitat global i connectivitat entre barris.La disminució de l’impacte paisatgístic i l’efecte barrera de les infraestructures decomunicació, o de l’impacte ambiental de lacirculació, combinat amb una coherent poten-ciació de la mobilitat sostenible, són els prin-cipals arguments d’aquesta línia estratègica.

�

Línia estratègica 4Coherència en la gestió dels recursos.Aquesta línia estratègica se centra en aquellsvectors ambientals que poden significar unmalbaratament dels recursos naturals i ener-gètics. La línia estratègica proposada treballaen la disminució del consum energètic, la pro-moció d’energies renovables, el foment de l’e-coeficiència, l’estalvi d’aigua i la minimitzaciódels residus.

Les línies i els programes d’actuació

Les sis línies estratègiques que constitueixen el Pla d’acció ambiental de L’Hospitalet són les següents:


51

�

Línia estratègica 5 Augment del control ambiental de la ciutat.Un bon coneixement del medi implica unmajor control ambiental, que és una peçaclau per assolir cotes de sostenibilitat cadavegada més elevades. Aquesta línia estratègi-ca treballa per potenciar el control sobre elsdiferents aspectes ambientals lligats amb elmedi ambient de la ciutat.

�

Línia estratègica 6Foment de la participació ciutadana, infor-mació i educació ambiental vers la sosteni-bilitat. Aquesta línia estratègica se centra en elfoment de la participació activa del ciutadà, lamillora de la informació i l’educació ambientalcom a eines importants per vehicular el desen-volupament sostenible de la ciutat i l’establi-ment de canals de comunicació permanentsentre l’administració i la societat civil.A continuació es fa un recull sintètic dels 40programes d’acció i les 150 accions en quèes concreten les sis línies estratègiques delPla d’acció ambiental de L’Hospitalet (PAA). La informació que s’aporta sobre cadascunade les accions esmentades és la següent:

- Nom de l’acció.- Objectiu estratègic.- Descripció de l’acció.- Relació amb altres accions del

Pla d’acció ambiental.- Institució o departament responsable

de realitzar l’acció i organismes implicats en la seva execució.

- Grau de prioritat a l’hora de portar-la a terme: alt, mitjà o baix.

- Indicadors de seguiment per determinar els resultats de la seva realització.

53

LÍNIA ESTRATÈGICA 1

MILLORA EN LA TRANSVERSALITATAMBIENTAL DE TOTS ELS ÒRGANSMUNICIPALS I DE LA SOSTENIBILITATEN LA GESTIÓ INTERNA DE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET

PROGRAMA DE CURSOS FORMATIUS(1.1)

�

ACCIÓ 1.1.1Organització de xerrades ambientals per apolítics i caps d’àrea.

ObjectiuPotenciar el coneixement i sensibilitzar vers lanecessària potenciació del desenvolupamentsostenible en tots els àmbits del’Administració municipal.

DescripcióOrganitzar periòdicament conferències, tau-les rodones i altres activitats públiques perdifondre temes ambientals d’interès per a polítics i caps d’àrea de l’Ajuntament deL’Hospitalet.

Interrelació amb altres accionsAcció relacionada específicament amb lesaccions del programa d’actuació 1.1, i global-ment amb totes les accions de la línia 1 vin-culades a la millora de la sostenibilitat en lagestió interna.

Entitat responsable i organismes implicatsOficina de l’Agenda 21 de L’Hospitalet.

Grau de prioritatMitjà.

Indicadors de seguiment- Nombre de sessions per any.- Nombre d’assistents.

�

ACCIÓ 1.1.2Organització de cursos específics per a tècnics municipals, brigades i altrescol·lectius de treballadors municipals.

ObjectiuPotenciar el coneixement i sensibilitzar vers lanecessària potenciació del desenvolupamentsostenible en tots els àmbits del’Administració municipal.

DescripcióOrganitzar periòdicament cursos perquè elstècnics municipals i altres col·lectius puguinaplicar criteris de sostenibilitat en els seusrespectius camps de treball.

Interrelació amb altres accionsAccions del programa d’actuació 1.1 i, global-ment, amb totes les accions de la línia estra-tègica 1 vinculades a la millora de la sosteni-bilitat en la gestió interna.



Indicadors de seguiment- Nombre de cursos per any.


L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

- Nombre d’assistents.

�

ACCIÓ 1.1.3Introducció de conceptes ambientals en totsels cursos que organitza el Departament deFormació de Personal.

ObjectiuMillorar el comportament ambiental dels dife-rents col·lectius que treballen en dependèn-cies o tasques municipals.

DescripcióIntroduir conceptes i comportaments respec-tuosos amb l’entorn als diferents col·lectiusde treballadors municipals per tal que estalviïnaigua i energia, redueixin la producció de resi-dus, evitin la contaminació, etc.

Interrelació amb altres accionsAccions del programa d’actuació 1.1 i, global-ment, amb totes les accions de la línia estra-tègica 1 vinculades a la millora de la sosteni-bilitat en la gestió interna.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.

Grau de prioritatAlt.

Indicadors de seguiment- Nombre de cursos amb introducció de crite-ris sostenibles.

PROGRAMA DE REESTRUCTURACIÓ DE L’ORGANIGRAMA (1.2)

�

ACCIÓ 1.2.1Creació de la figura de responsable ambiental d’àrea o departament.

ObjectiuMillorar l’organigrama de l’Ajuntament totpotenciant la sostenibilitat com a eix vehicula-dor.

DescripcióDesignar una persona com a responsabledels temes ambientals en les diferents àrees odepartaments, segons la seva implicacióambiental, per tal que sigui el responsable icoordinador dels conceptes sostenibles.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses als programes d’actuació1.2, 1.3 i 1.4.



Indicadors de seguiment- Nombre d’àrees amb responsable ambiental/nombre d’àrees.

54


�

ACCIÓ 1.2.2Creació de la figura de responsable ambiental de cada brigada.

ObjectiuMillorar l’organigrama de l’Ajuntament totpotenciant la sostenibilitat com a eixvehiculador.

DescripcióDesignar una persona com a responsabledels temes ambientals en les diferents briga-des de l’Ajuntament.




Indicadors de seguiment- Nombre de brigades amb responsableambiental / nombre total de brigades.

PROGRAMA D’OFICINA 21 (1.3)

�

ACCIÓ 1.3.1Creació de la Comissió Tècnica de Coordinació Ambiental.

ObjectiuMillorar l’organigrama de l’Ajuntament totpotenciant la sostenibilitat com a eix

vehiculador.

DescripcióComissió integrada per personal tècnic queimpulsa el Pla de medi ambient en tots elsseus sentits.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses als programes d’actuació1.2, 1.3 i 1.4.Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.


�

ACCIÓ 1.3.2Organització del sistemes de comunicacióinterna des del punt de vista ambiental.

ObjectiuIntroduir conceptes sostenibles en la gestióde totes les àrees municipals.

DescripcióReunions interdepartamentals, comunicatsinterns i altres mecanismes que facilitin laintroducció de conceptes sostenibles en lagestió de totes les àrees municipals.Interrelació amb altres accionsAccions incloses als programes d’actuació1.2, 1.3 i 1.4.



Indicadors de seguiment- Nombre d’actes i comunicats anuals.

55

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

56

�

ACCIÓ 1.3.3Dotació a l’Oficina 21 de personal tècnic i administratiu.

ObjectiuAssignar a l’Oficina 21 un mínim de dos tèc-nics i un administratiu.

DescripcióDotar l’Oficina 21 de personal suficient perportar a terme la coordinació i direcció detotes les accions plantejades en l’Agenda 21de L’Hospitalet.

Interrelació amb altres accionsAcció 5.1.1 (relativa a donar una major dota-ció econòmica i tècnica a estructures munici-pals vinculades al medi ambient) i, global-ment, amb totes aquelles que serveixen espe-cíficament per potenciar el desenvolupamentsostenible.



Indicadors de seguiment- Nombre de persones adscrites a l’Oficina 21/ nombre total de treballadors del’Ajuntament.

PROGRAMA DE POTENCIACIÓ DE LACOL·LABORACIÓ ENTRE L’ADMINISTRA-CIÓ LOCAL, ALTRES ADMINISTRACIONSI ELS PRINCIPALS AGENTS ECONÒMICS ISOCIALS (1.4)

�

ACCIÓ 1.4.1Establiment de canals de comunicació permanents en l’àmbit supramunicipal.

ObjectiuMillorar l’organigrama de l’Ajuntament poten-ciant la sostenibilitat com a eix vehiculador.

DescripcióEstabliment de reunions periòdiques entrel’Ajuntament de L’Hospitalet, les administra-cions dels municipis veïns, l’EntitatMetropolitana de Serveis Hidràulics iTractament de Residus (EMSHTR), laDiputació de Barcelona i el Consell Comarcal,a fi de tractar de forma conjunta les estratè-gies i actuacions a emprendre a escala supra-municpal relacionades amb incidènciesambientals concretes.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, amb la participa-ció de les administracions locals veïnes queho creguin oportú, amb representants del’EMSHTR, Diputació de Barcelona i ConsellComarcal.


Indicadors de seguiment- Nombre de reunions anuals.


57

PROGRAMA DE RECURSOS AMBIENTALS INTERNS (1.5)

�

ACCIÓ 1.5.1Implantació de la recollida selectiva internaa les dependències municipals.

ObjectiuAvançar en la recollida selectiva a les diferentsdependències municipals.

DescripcióEstudi per a la implantació de sistema derecollida selectiva de diferents fraccions (vidre,paper, envasos lleugers, piles, tòners i altresresidus especials) en les dependències muni-cipals. S’estableix la informació pel que fa alcas, tant pels treballadors de l’Ajuntamentcom pels treballadors del servei de neteja.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’unmajor i control i disminució del consum derecursos i energia. Està vinculada directamentamb les accions incloses en els programes1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el progra-ma 2.2. També amb tota la línia estratègica 4,per bé que aquesta no està centrada especí-ficament en la gestió interna.



Indicadors de seguiment- Tones de residus recollits selectivament perany i treballador.

�

ACCIÓ 1.5.2Redacció i edició del manual de bones pràctiques a les dependències municipals.

ObjectiuFomentar la informació i la conscienciacióambiental.

DescripcióManual que ha de recollir totes les propostesde comportaments “correctes” ambientalmentque han de portar a terme els treballadorsmunicipals. Ha de servir com a base per alsdiferents cursos formatius.Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’unmajor control i disminució del consum derecursos i energia. Està vinculada directamentamb les accions incloses en els programes1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el progra-ma 2.2. També amb tota la línia estratègica 4,si bé aquesta no està centrada específica-ment en la gestió interna.



�

ACCIÓ 1.5.3Implantació de la “compra verda”.

ObjectiuPotenciar els criteris de sostenibilitat en lescompres de l’Ajuntament.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

DescripcióFer les compres municipals, tant de bénscom de serveis, sota un criteri de sostenibili-tat. Per al desenvolupament de l’acció esconsidera necessària la creació d’una basede dades en l’àmbit municipal dels productesi serveis ecològicament més eficients, servintcom a exemple l’ús dels productes amb eco-etiqueta.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’un ma-jor control i disminució del consum de recur-sos i energia. Està vinculada directament ambles accions incloses en els programes 1.5,1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el programa2.2. També amb tota la línia 4, tot i queaquesta no està centrada específicament enla gestió interna.



Indicadors de seguiment- Compra de "productes verds" / compratotal.

�

ACCIÓ 1.5.4Estudi de la possibilitat de desenvolupar unsistema EMAS o ISO 14000 dins la gestiómunicipal.

ObjectiuIntroduir criteris de sostenibilitat al’Administració municipal.

DescripcióLa instauració d’un sistema de gestió ambien-tal SGMA (EMAS o ISO 14000) al’Administració pública ajudaria a seguir elscamins marcats per l’actual societat que ten-deixen a augmentar la sensibilitat cap a laprotecció del medi ambient, incorporant enels procediments els criteris de desenvolupa-ment sostenible, assegurant un elevat nivellde protecció del medi ambient, una milloracontínua del seu comportament ambiental iuna comunicació ambiental pública dels pro-gressos assolits a través d’una declaracióambiental.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’unmajor control i disminució del consum derecursos i energia. Està vinculada directamentamb les accions incloses en els programes1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el progra-ma 2.2. També amb tota la línia 4, tot i queaquesta no està centrada específicament enla gestió interna.Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.


58


PROGRAMA D’ESTALVI ENERGÈTIC ENDEPENDÈNCIES MUNICIPALS (1.6)

�

ACCIÓ 1.6.1Auditoria energètica en dependències municipals.

ObjectiuMillorar l’ecoeficiència de les dependènciesmunicipals.DescripcióRealització d’una auditoria energètica de totesles dependències municipals per tal de deter-minar consums i mesures minimitzadores.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’unmajor control i disminució del consum derecursos i energia. Està vinculada directamentamb les accions incloses en els programes1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el progra-ma 2.2. També amb tota la línia estratègica 4,tot i que aquesta no està centrada específica-ment en la gestió interna.



Indicadors de seguiment- Nivell de disminució en el consum energèticde les dependències municipals.

�

ACCIÓ 1.6.2Informació de la gestió dels consums energètics.

ObjectiuMillorar l’ecoeficiència de les dependènciesmunicipals.

DescripcióSeguiment detallat i exhaustiu dels consumsd’energia en les dependències municipals.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.Grau de prioritatMitjà.

Indicadors de seguiment- Nivell de disminució en el consum energèticde les dependències municipals.

�

ACCIÓ 1.6.3Reducció de les potències contractades.

ObjectiuMinimitzar els costos energètics.

59

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

60

DescripcióContractació de la potència justa i necessàriaper a cada activitat.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’unmajor control i disminució del consum derecursos i energia. Està vinculada directamentamb les accions incloses en els programes1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el progra-ma 2.2. També amb tota la línia 4, tot i queaquesta no està centrada específicament enla gestió interna.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i empreses submi-nistradores d’energia elèctrica.

Grau de prioritatBaix.

Indicadors de seguiment- Disminució de la potència contractada (kW)per any.

�

ACCIÓ 1.6.4Implantació d’aparells elèctrics de baix consum energètic.


DescripcióEstudi del canvi de tots els aparells elèctrics,incloses lluminàries, per altres de prestacionssimilars i consums energètics menors. Laseva substitució cal realitzar-la progressiva-ment tenint en compte la seva vida útil.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’un

major control i disminució del consum derecursos i energia. Està vinculada directamentamb les accions incloses en els programes1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el progra-ma 2.2. També amb tota la línia estratègica 4,tot i que aquesta no està centrada específica-ment en la gestió interna.



Indicadors de seguiment- Disminució en el consum energètic de lesdependències municipals.

�

ACCIÓ 1.6.5Adopció de la tarifa més favorable.


DescripcióContractació de la tarifa més favorablesegons consums i activitat que s’han de por-tar a terme.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’unmajor i control i disminució del consum derecursos i energia. Està vinculada directamentamb les accions incloses en els programes1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el progra-ma 2.2. També amb tota la línia 4 estratègica,tot i que aquesta no està centrada específica-ment en la gestió interna.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i empreses submi-


61

nistradores d’energia elèctrica.Grau de prioritatBaix.

Indicadors de seguiment- Cost energètic per any.

�

ACCIÓ 1.6.6Substitució dels estabilitzadors convencio-nals per electrònics a mesura que s’hagin d’anar canviant.

ObjectiuMillorar l’eficàcia energètica.

DescripcióCol·locació en totes les noves dependènciesd’estabilitzadors electrònics (reactàncies elec-tròniques) enlloc dels convencionals, quesuposen un estalvi energètic proper al 20%(cas fluorescents), i substitució progressivadels estabilitzadors convencionals pels elec-trònics a mesura que s’hagin d’anar canviant.Globalment, aquesta mesura implica unamillora de l’eficiència energètica de les depen-dències municipals.



Grau de prioritatMitjà.Indicadors de seguiment- Nombre d’estabilitzadors electrònics / nom-bre d’estabilitzadors totals.

�

ACCIÓ 1.6.7Instal·lació de sistemes d’aturada automàtica de la il·luminació.


DescripcióIntroducció de diferents tipologies de mesureslligades amb l’estalvi energètic a l’enllumenatde les dependències municipals.





L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

62

PROGRAMA D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES ENDEPENDÈNCIES MUNICIPALS (1.7)

�

ACCIÓ 1.7.1Instal·lació de plaques solars fotovoltaiquesamb connexió a xarxa.


DescripcióInstal·lació de plaques solars fotovoltaiquesen edificis municipals per poder generar ener-gia elèctrica a partir d’energies renovables ivendre-la a la companyia elèctrica.




Indicadors de seguiment:- Nombre de Wp instal·lats.

�

ACCIÓ 1.7.2Implantació de l’energia solar per a la dotació d’aigua calenta sanitària.


DescripcióInstal·lació de plaques solars per tal d’obteniraigua calenta sanitària en les dependènciesmunicipals a partir d’energies renovables.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la potenciació d’unmajor control i disminució del consum derecursos i energia. Està vinculada directamentamb les accions incloses en els programes1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 d’aquesta línia, i el progra-ma 2.2. També amb tota la línia estratègica 4,tot i que aquesta no està centrada específica-ment en la gestió interna.Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.



PROGRAMA D’ESTALVI D’AIGUA EN DEPENDÈNCIES MUNICIPALS (1.8)

�

ACCIÓ 1.8.1Implantació de sistemes d’estalvi d’aigua en les dependències municipals.


DescripcióMesures que permetin reduir el consum d’ai-gua en les dependències municipals, bàsica-ment en els sanitaris, com per exemple: WCde doble descàrrega, reductors de pressió,aixetes monocomandament, entre altres.




Indicadors de seguiment- Nombre de m3 consumits en dependènciesmunicipals per any.

�

ACCIÓ 1.8.2Gestió dels consums municipals d’aigua.


DescripcióSeguiment detallat i exhaustiu dels consumsd’aigua en les dependències municipals.




Indicadors de seguiment- Disminució en el consum d’aigua de lesdependències municipals.


63

PROGRAMA DE MOBILITAT SOSTENIBLE DELS DESPLAÇAMENTS MUNICIPALS (1.9)

�

ACCIÓ 1.9.1Disposar de vehicles municipals elèctrics, de baix consum energètic o que utilitzinfonts energètiques més netes (gas natural) o renovables (hidrogen o biocombustibles).

ObjectiuPotenciar la mobilitat sostenible a l’Admi- nis-tració municipal.

DescripcióDisposar d’alguns vehicles elèctrics i d’altresde baix consum energètic per a serveis muni-cipals com neteja viària, jardineria i altres.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquest programa (1.9), i els programes3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 3.6 i 3.7 de la línia estratè-gica 3.



Indicadors de seguiment- Nombre de vehicles "sostenibles" / nombrede vehicles municipals totals.

�

ACCIÓ 1.9.2Disposar de bicicletes per a alguns desplaçaments municipals.

ObjectiuPotenciar la mobilitat sostenible al’Administració municipal.

DescripcióDisposar d’algunes bicicletes per a serveismunicipals.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquest programa (1.9), i els programes3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 3.6 i 3.7 de la línia estratè-gica 3.



Indicadors de seguiment- Nombre de bicicletes / nombre total devehicles municipals.

�

ACCIÓ 1.9.3Utilització del transport públic per a desplaçaments llargs del personal.

ObjectiuFomentar la mobilitat sostenible al’Administració municipal.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

64

DescripcióMesures per fomentar la utilització del trans-port públic del personal municipal en els seusdesplaçaments llargs, com per exemple: nopagar quilometratge del vehicle privat, bonsen transports públics, catàleg de transportspúblics, etc.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions incloses en aquest programa (1.9), i els pro-grames 3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 3.6 i 3.7 de la líniaestratègica 3.



Indicadors de seguiment- Nombre de desplaçaments de treballadorsmunicipals amb vehicle privat / nombre detreballadors.

�

ACCIÓ 1.9.4Tríptic mitjançant el qual es convida a anara peu en els desplaçaments curts.

ObjectiuPotenciar la mobilitat sostenible al’Administració municipal fomentant anar apeu en desplaçaments curts.

DescripcióAccions que condueixin al foment d’anar apeu en els desplaçaments curts del personallaboral municipal. En aquest sentit es proposal’elaboració d’un tríptic on es fomenti anar a

peu en els desplaçaments curts dins la ciutat.Aquesta acció va molt lligada als cursos deformació desenvolupats al programa 1.1 de lalínia estratègica 1.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquest programa (1.9), el programa1.1 lligat a formació, i els programes 3.2, 3.3,3.4, 3.5, 3.6 i 3.7 de la línia estratègica 3.




�

ACCIÓ 1.9.5No facilitar aparcament per al cotxe privat.

ObjectiuPotenciar la mobilitat sostenible al’Administració municipal.

DescripcióNo reservar aparcament en vials o patis conti-gus a equipaments municipals als vehiclesprivats de treballadors i polítics municipals.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquest programa (1.9), i els programes


65

3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 3.6 i 3.7 de la línia estratè-gica 3.Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.



L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

66

LÍNIA ESTRATÈGICA 2: UN MEDI URBÀ DE QUALITAT I SOSTENIBLE

PROGRAMA DE FOMENT DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC (2.1)

�

ACCIÓ 2.1.1Potenciació de la ciutat compacta i diversa.

ObjectiuPotenciar la ciutat compacta lligada a ladiversificació dels usos del territori i la milloradels barris socioeconòmicament més desfavorits

DescripcióEstudi de l’establiment d’uns criteris urbanís-tics que potenciïn la ciutat compacta ambuna barreja homogènia dels usos com a sistema urbà més ecoeficient. Paral·lelamenta l’estudi cal realitzar una adequació de la normativa urbanística. Aquestes mesureshan de basar-se en tesis vinculades a la sostenibilitat i la redistribució d’usos i equipaments.

Interrelació amb altres accionsTotes les accions d’aquest mateix programad’actuació (2.1).



�

ACCIÓ 2.1.2Pla de rehabilitació i millora dels edificisdegradats.

ObjectiuFomentar la conservació, rehabilitació i millorade barris, espais i edificis de la ciutat mitjan-çant un pla de rehabilitació d’edificis degra-dats, en les línies definides al Pla integralCollblanc-la Torrassa (PICT), i en el futur Plaintegral de Pubilla Casas-la Florida.

DescripcióDesenvolupament d’un pla de rehabilitació i millora dels edificis que permeti determinarles principals problemàtiques dels barris lligades a les característiques constructivesdels seus edificis. El pla haurà de partir de larealització d’un inventari on es puguin determinar les principals mancances dels edi-ficis degradats, que posteriorment servirà per establir plans d’ajuda a la rehabilitacióamb la finalitat d’allargar-ne la vida, millorar-neles condicions d’accessibilitat, l’eficiènciaenergètica o millorar-ne els accessos. El pla també hauria de fixar-se en espaisdegradats de la ciutat com solars, parcs, etc.

Interrelació amb altres accionsTotes les accions d’aquest mateix programad’actuació (2.1).

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i SocietatAnònima Municipal L’Hospitalet 2010.


Indicadors de seguiment- Nombre d’edificis rehabilitats per any.

�

ACCIÓ 2.1.3Foment de la reducció de la densitat depoblació als barris tot incrementant elsespais verds i els equipaments de la ciutat.

ObjectiuEsponjament dels barris més densificats de laciutat.

DescripcióFoment de la creació de parcs, equipamentspúblics, edificis amb menys habitatges, habi-tatges més grans i altres mesures que perme-tin la reducció de densitat.

Interrelació amb altres accionsTotes les accions d’aquest mateix programad’actuació (2.1) i, concretament, amb l’acció2.3.1.



Indicadors de seguiment- Nombre de m2 de parc / habitant.- Nombre d’habitants per m2.


67

�

ACCIÓ 2.1.4Estudis d’impacte en els projectes urbanís-tics d’acord amb la nova Llei d’urbanisme, o en casos singulars.

ObjectiuValorar els impactes ambientals dels projectesurbanístics que s’han de desenvolupar en laciutat, per tal de poder dissenyar mesurescorrectores que minimitzin els possiblesimpactes.

DescripcióLa proposta està encaminada a realitzar unseguiment detallat dels diferents projectes iplans urbanístics, tenint com a referència elmarc legislatiu de la nova Llei d’urbanisme2/2002, de 14 de març, en la qual s’establei-xen els projectes susceptibles de sotmetre’s aestudi d’impacte ambiental, per tal d’augmen-tar el control ambiental dels diferents projec-tes urbanístics portats a terme a la ciutat,introduint-hi aspectes vinculats amb la soste-nibilitat. En aquest sentit, tal com detalla l’arti-cle 9.4 de la nova normativa catalana, “si l’a-valuació d’impacte és preceptiva, el planeja-ment urbanístic ha de contenir les determina-cions adequades per fer efectives les mesu-res que contingui la declaració corresponent”.D’altra banda, i en un futur pròxim el controltambé s’haurà de fer extensiu als plans i pro-grames que tinguin incidència ambiental queintroduirà la directiva europea relativa a mediambient que entrarà en vigor l’any 2004.

Interrelació amb altres accionsAccions d’aquest mateix programa d’actuació(P.2.1).

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i ADU.


Indicadors de seguiment- Nombre de projectes amb estudi d’impacte/ nombre de projectes total.

�

ACCIÓ 2.1.5Aplicació d’ajudes i mesures fiscals quepotenciïn l’ecoeficiència dels edificis.

ObjectiuMillora de l’ecoeficiència energètica dels edifi-cis mitjançant l’aplicació d’ajudes o mesuresfiscals a aquest efecte.

DescripcióL’acció preveu el desenvolupament d’ajudeseconòmiques (vinculades principalment ambla rebaixa de la llicència d’obres), informativesi mesures fiscals, que serveixin per potenciarl’aplicació de mesures ecoeficients en lesnoves construccions d’edificis. L’acció ha detenir en compte entre altres mesures lapotenciació de les energies renovables, l’es-talvi d’aigua i energia i la no-utilització dematerials amb característiques ambientalmentnocives.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.2, vincula-des a criteris de sostenibilitat a la construcciói en la selecció de materials. També presentaimportants relacions amb els programes d’ac-tuació 1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 de la línia 1 i ambtota la línia estratègica 4, ja que són progra-mes lligats a la potenciació d’un major controli disminució del consum de recursos i energia.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

68

Entitat responsable i organismes implicatsÀrea de Coordinació i Economia del’Ajuntament de L’Hospitalet.


Indicadors de seguiment- Nombre d’ajudes a l’any.

PROGRAMA DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN LA CONSTRUCCIÓ I EN LA SELECCIÓ DE MATERIALS (2.2)

�

ACCIÓ 2.2.1Aplicació d’ajudes i mesures fiscals quepotenciïn l’ecoeficiència dels edificis.

ObjectiuMillorar l’ecoeficiència energètica dels edificismitjançant l’aplicació d’ajudes o mesures fis-cals a aquest efecte.

DescripcióL’acció preveu el desenvolupament d’ajudeseconòmiques (vinculades principalment ambla rebaixa de la llicència d’obres), informativesi mesures fiscals, que serveixin per potenciarl’aplicació de mesures ecoeficients en lesnoves construccions d’edificis. L’acció ha detenir en compte entre altres mesures lapotenciació de les energies renovables, l’es-talvi d’aigua i energia i la no-utilització dematerials amb característiques ambientalmentnocives.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.2, vincula-des a criteris de sostenibilitat a la construcciói en la selecció de materials. També presenta

importants relacions amb els programes d’ac-tuació 1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 de la línia 1 i ambtota la línia estratègica 4, ja que són progra-mes lligats a la potenciació d’un major controli disminució del consum de recursos i energia.

Entitat responsable i organismes implicatsÀrea de Coordinació i Economia del’Ajuntament de L’Hospitalet.


Indicadors de seguiment- Nombre d’ajudes a l’any.

�

ACCIÓ 2.2.2Pla per fomentar el disseny sostenible i l’arquitectura bioclimàtica a la ciutat (acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuFoment del disseny sostenible i l’arquitecturabioclimàtica a la ciutat.

DescripcióFoment del disseny sostenible i l’arquitecturabioclimàtica a la ciutat mitjançant la potencia-ció d’aquests elements en els diferents con-cursos públics, així com el desenvolupamentd’ordenances a aquest efecte. L’acció propo-sa incloure criteris ambientals en els plecsespecífics d’adjudicació d’obres, béns i ser-veis de l’Administració local, de manera quees puguin valorar aspectes lligats al dissenyambiental, materials empleats, incorporacióde sistemes d’estalvi d’aigua i energia, reduc-cions de soroll intern, ús d’energies renova-bles, disminució dels residus o possessió de sistemes d’ecoauditoria i ecogestió


69

entre d’altres.

També esdevé molt important impulsar ordenances per regular aspectes ambientalsen la construcció. En aquest sentit a finals de l’any 2002 a L’Hospitalet es preveu tenir aprovada una ordenança per garantir laincorporació de sistemes d’aprofitament actiu d’energia solar tèrmica per a la produc-ció d'aigua calenta sanitària i l'escalfament de l'aigua de piscines cobertes als edificisi construccions situats al seu terme munici-

pal. Cal destacar que la realització d’aquestaordenança compleix amb els preceptes indicats a l’acció 4.1.1, dins la línia estratègi-ca 4: Coherència en la gestió dels recursos. Paral·lelament, l’article 24 delDecret 157/2002, d’11 de juny, estableix pro-grames específics de construcció sostenibleper als habitatges en règim de protecció oficial. Cal avaluar si els paràmetres quemarca l’article són apropiats a L’Hospitalettant a habitatges de protecció oficial, promo-ció pública o fins i tot per a promocions privades.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.2, vincula-des a criteris de sostenibilitat a la construcciói en la selecció de materials. També presentaimportants relacions amb els programes d’actuació 1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 de la línia estra-tègica 1 i amb tota la línia estratègica 4, jaque són programes lligats a la potenciaciód’un major control i disminució del consumde recursos i energia.



Indicadors de seguiment- Grau d’introducció de la variable ambientalen la redacció de plecs específics.

�

ACCIÓ 2.2.3Estudi d’implantació de sistemes de separació de deixalles en origen.

ObjectiuMillorar la recollida selectiva de nous habi-tatges.

DescripcióEs proposa el disseny d’un programa especí-fic d’actuació que permeti generalitzar larecollida selectiva en origen en les noves pro-mocions d’habitatges, mitjançant l’habilitaciód’espais específics per a la col·locació decontenidors de recollida selectiva, a fi i efected’aplicar criteris de sostenibilitat, millorar elspercentatges de recollida selectiva al municipii servir com a eina de conscienciació socialvers la problemàtica dels residus.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.2, vincula-des a criteris de sostenibilitat a la cons-trucció i en la selecció de materials. Tambépresenta importants relacions amb els progra-mes d’actuació 1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 de la línia estratègica 1 i amb tota la línia estratègi-ca 4, ja que són programes lligats a la potenciació d’un major control i disminuciódel consum de recursos i energia.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i Generalitat deCatalunya.


L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

70

Indicadors de seguiment- Nombre d’edificis construïts que incloguin larecollida selectiva en origen.

�

ACCIÓ 2.2.4Foment de l’ús dels millors materials deconstrucció des del punt de vista ambiental.

ObjectiuUtilitzar els millors materials des del punt devista ambiental en la construcció d’edificis.

DescripcióL’acció proposa establir uns criteris a l’horade seleccionar materials de la construcció lli-gats tant a edificis, equipaments públics vin-culats a la via pública (canonades, embornals,reixes, etc.). Es pot començar a aplicaraquesta mesura amb la creació d’una basede dades específica de materials i productesque, a més a més de tenir en compte lesespecificacions tècniques, els criteris de dis-seny o el cost, també realitzi una valoracióvinculada a aspectes ambientals. Existint unagran dificultat per establir aquests criteris, esproposa en primer lloc valorar l’existència dematerials o productes amb ecoetiqueta, siste-mes d’ecoauditoria (ISO 14001, EMAS), o dequalitat, per, a posteriori, i en funció de lespossibilitats, entrar més en detall en altresaspectes com consums, emissions, anàlisi decicle de vida, etc.

Els resultats d’aquesta proposta s’esperen allarg termini i pretenen no només generalitzarl’aplicació de materials amb el menor impacteambiental, sinó també conscienciar els pro-ductors de la importància que tenen elsaspectes ambientals a l’hora de dissenyar unproducte. Per portar-la a terme caldrà un des-envolupament via plec específic de condi-

cions tècniques per a l’adjudicació, o bé mit-jançant ordenança municipal.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.2 (princi-palment acció 2.2.2), vinculades a criteris desostenibilitat a la construcció i en la selec-ció de materials. També presenta importantsrelacions amb els programes d’actuació 1.5,1.6, 1.7 i 1.8 de la línia estratègica 1 i ambtota la línia estratègica 4, ja que són progra-mes lligats a la potenciació d’un major controli disminució del consum de recursos i energia.



Indicadors de seguiment- Nombre de productes o materials incorpo-rats a la base de dades i utilitzats per anys.

�

ACCIÓ 2.2.5Selecció del mobiliari urbà amb criterisambientals.

ObjectiuAquesta acció proposa dotar d’un major pesespecífic la variable ambiental a l’hora d’equi-par la via pública de nou mobiliari.

DescripcióEls criteris a l’hora de seleccionar un mobiliariurbà concret, a més a més de la durabilitat, eldisseny o el cost, han de tenir en compte deforma especial aspectes ambientals com perexemple un disseny que en faciliti la posteriorvalorització, uns components que no sigui


71

perillosos per al medi ambient, o un procésproductiu que garanteixi els mínims impactesambientals, és a dir, criteris que permetinseleccionar els productes amb una majorecoeficiència.

Per portar a terme aquesta selecció d’eco-productes es proposa la col·laboració amb laSecretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats iPobles cap a la Sostenibilitat, que ha iniciat unestudi sobre ecoproductes amb l’objectiu d’afa-vorir la compra verda municipal. Aquest estudipermetrà disposar d’una base de dades d’eco-productes tant de l’entorn urbà (on s’incloumobiliari urbà) com també de material d’oficina.Al mateix temps, caldria que en la selecció d’o-fertes públiques per a l’adquisició de mobiliariurbà cada vegada s’incloguin i suposin unvalor de ponderació més important els aspec-tes ambientals dels diferents productes.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.2, vincula-des a criteris de sostenibilitat a la construcciói en la selecció de materials. També presentaimportants relacions amb els programes d’actuació 1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 de la línia estra-tègica 1 i amb tota la línia estratègica 4,ja que són programes lligats a la potenciaciód’un major control i disminució del consumde recursos i energia.



Indicadors de seguiment- Percentatge de mobiliari urbà seleccionat amb criteris ambientals.

�

ACCIÓ 2.2.6Disminució de la contaminació acústicapotenciant l’ús de materials aïllants als edifi-cis.

ObjectiuDisminuir la contaminació acústica de la ciu-tat.

DescripcióL’Hospitalet pateix una problemàtica vincula-da al soroll important, per tant, cal potenciarl’aplicació de materials que actuïn com aïllantacústic en totes les edificacions de novaconstrucció i, progressivament, als edificisantics que més ho necessitin.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.2, vincula-des a criteris de sostenibilitat a la construcciói en la selecció de materials. També presentaimportants relacions amb els programes d’ac-tuació 1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 de la línia estratègica1 i amb tota la línia estratègica 4, ja que sónprogrames lligats a la potenciació d’un majorcontrol i disminució del consum de recursos ienergia.



Indicadors de seguiment- Nombre de nous edificis amb utilització d’aï-llants acústics.- Nombre d’edificis antics amb utilització d’aï-llants acústics.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

72

�

ACCIÓ 2.2.7Disminució de la contaminació acústica mitjançant l’aplicació progressiva de paviment absorbents als ferms.

ObjectiuDisminuir la contaminació acústica de la ciu-tat.

DescripcióLa ciutat de L’Hospitalet pateix una problemà-tica vinculada al soroll important de la qual eltrànsit és un dels principals agents produc-tors. Cal establir un programa específic desubstitució dels actuals ferms, de maneraque, a mesura que sigui necessari renovar-los, es renovin mitjançant un ferm absorbentdels sorolls. Per tant, l’acció vol potenciarencara més l’aplicació de paviment fonoab-sorbent i realitzar-ne a posteriori el manteni-ment.




Indicadors de seguiment- Percentatge de vies amb paviment absor-bent.

�

ACCIÓ 2.2.8Foment de l’ús de residus de la construcciócom a subbase per al rebliment de carrers.

ObjectiuDisminuir la generació de residus de la cons-trucció mitjançant la seva reutilització com asubbase per al rebliment de carrers.

DescripcióEs proposa potenciar l’ús de residus de laconstrucció prèviament tractats com a sub-base en tots els rebliments de carrers que enun futur es puguin produir a L’Hospitalet.





73

�

ACCIÓ 2.2.9Control ambiental de les obres.

ObjectiuGarantir el compliment de tots els aspectesambientals en les obres.

DescripcióSeguiment, si s’escau, del compliment de ladeclaració d’impacte ambiental de les obres,o bé dels compromisos ambientals reflectitsals projectes tècnics, per una empresa exter-na a la constructora.




Indicadors de seguiment- Nombre de controls ambientals / nombred’obres.

PROGRAMA DE POTENCIACIÓ DELSESPAIS VERDS I DE L’ARBRAT URBÀ (2.3)

�

ACCIÓ 2.3.1Inventari de zones verdes.

ObjectiuAugmentar la biodiversitat i el coneixement deles zones verdes del municipi, tant de la floracom de la fauna.

DescripcióRealització d’un inventari de les zones verdesper disposar de les dades més actualitzadespossibles per conèixer l’estat de la biodiversi-tat a la ciutat. Aquest inventari permetràconèixer els parcs i els jardins que presentenmajors problemes, i permetrà, entre altrescoses, millorar-ne el manteniment i establirplans de potenciació d’espècies autòctones.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.3, vincula-des a la potenciació dels espais verds i del’arbrat urbà. També presenta importants rela-cions amb els programes d’actuació 2.4 i 2.5d’aquesta mateixa línia estratègica, i amb lesaccions 3.1.1 i 3.2.3 de la línia estratègica 3.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i Diputació deBarcelona.


L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

74

�

ACCIÓ 2.3.2Augment de la superfície destinada a parcsi jardins (acció sorgida de la participació ciu-tadana).

ObjectiuPotenciar la superfície de zona verda sobretotals barris amb major dèficit.

DescripcióPrograma d’ampliació de la superfície deparcs i jardins de la ciutat així com de majorquantitat d’arbrat públic en aquelles zones onsigui viable. Cal analitzar les superfícies dezona verda per habitant en els diferents barrisi executar l’ampliació començant per aquellsbarris que presentin un major dèficit de zonesverdes per habitant.




Indicadors de seguiment- Augment de superfície de zona verda perhabitant (disgregada per barris).

�

ACCIÓ 2.3.3Realització d’un inventari de l’estat fitosanitari de l’arbrat municipal.

ObjectiuCatalogar l’estat fitosanitari de l’arbrat muni-cipal.

DescripcióSobre l’inventari ja realitzat de l’arbrat munici-pal, cal estudiar l’estat fitosanitari i l’adaptacióde les espècies al medi. Aquest inventari per-metrà conèixer els carrers on l’arbrat presentaun estat més dolent, a fi i efecte de millorar-ne el manteniment, augmentar-lo i establir unpla de potenciació d’espècies autòctones i/oadients amb l’adaptació al medi urbà (que ésun ecosistema artificial i, per tant, també exis-teixen dificultats per a les espècies autòcto-nes).


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet (via contractacióexterna).


Indicadors de seguiment- Grau d’adaptabilitat d’espècies.- Percentatge de població que presenta ris-cos i/o patologies fitosanitàries.


75

�

ACCIÓ 2.3.4Potenciació de les espècies autòctones.

ObjectiuPotenciar les espècies autòctones als nousparcs i jardins de la ciutat.

DescripcióSobre l’inventari ja realitzat de l’arbrat munici-pal, cal estudiar l’estat fitosanitari i l’adaptacióde les espècies al medi. Aquest inventari per-metrà conèixer els carrers on l’arbrat presentaun estat més dolent, a fi i efecte de millorar-ne el manteniment, augmentar-lo i establir unpla de potenciació d’espècies autòctones i/o adients amb l’adaptació al medi urbà (queés un ecosistema artificial i, per tant, tambéexisteixen dificultats per a les espècies autòctones).




Indicadors de seguiment- Augment en la proporció de plantes autòc-tones.

�

ACCIÓ 2.3.5Disseny i manteniment de parcs i jardins amb criteris sostenibles.

ObjectiuFomentar la sostenibilitat en el disseny i elmanteniment de parcs i jardins.

DescripcióL’acció proposa realitzar un programa demillora en el disseny actual dels parcs i jardinsde la ciutat de manera que s’utilitzin les espè-cies vegetals més ben adaptades al medi —espècies autòctones—, es potenciïn àrees ones pugui generar compostatge del verd dejardineria, i s’apliquin sistemes de reg auto-màtic que minimitzin els consums d’aigua(aigües freàtiques), etc. Lògicament, aquestscriteris sostenibles s’aplicaran també als nousparcs i jardins.




L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

76

�

ACCIÓ 2.3.6Potenciació del reg d’espais verds mitjançant aigua subterrània.

ObjectiuDisminuir el consum d’aigua tot reaprofitantaigua freàtica per al reg.

DescripcióUna de les actuacions que actualment s’es-tan portant a terme a L’Hospitalet és l’aprofi-tament d’una petita part de les aigües subte-rrànies per al reg de jardins, parcs i arbratmunicipal. Aquesta acció proposa potenciarencara més l’ús d’aquestes aigües mitjançantl’adquisició del material necessari i dissenyantla logística que en permeti un millor aprofita-ment d’acord amb la normativa vigent, demanera que s’elimini el risc sanitari per a lapoblació.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i Agència Catalanade l’Aigua.


Indicadors de seguiment:- Grau d’utilització de les aigües subterràniesper al reg a l’any.

�

ACCIÓ 2.3.7Augment de l’arbrat viari.

ObjectiuAugmentar la superfície de l’arbrat municipal.

DescripcióA partir de l’inventari realitzat a l’acció 2.3.3es poden anar identificant les zones que pre-senten major mancança d’arbrat viari. Calestablir un programa que permeti anar incre-mentant l’arbrat municipal en aquestes zonesque en presenten menys, tenint en compte eldesenvolupament de la flora autòctona.




Indicadors de seguiment- Nombre de nous arbres a l’any.

�

ACCIÓ 2.3.8Millores en el manteniment de l’arbrat viari.

ObjectiuAugmentar el coneixement i la qualitat de l’ar-brat municipal.


77

DescripcióAmb l’inventari de l’estat fitosanitari de l’arbratmunicipal (acció 2.2.3), a més a més dedeterminar les zones amb una mancançad’arbrat viari, es podran identificar els peusque presenten un mal estat de salut, i a pos-teriori es podran analitzar les conseqüències.Així, el coneixement específic de l’estat del’arbrat, l’estudi de les principals problemàti-ques de salut existents, i el coneixement de laseva situació (mitjançant cartografia i GPS),ens permetrà disposar d’eines per establir cri-teris de manteniment molt més eficients i decaràcter preventiu.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet (via contractacióexterna).


PROGRAMA DE BIODIVERSITAT DE LA CIUTAT (2.4)

�

ACCIÓ 2.4.1Inventari global de flora i fauna present a la ciutat de L’Hospitalet i seguiment mitjançant monitoratge.

ObjectiuAugmentar el coneixement de la biodiversitatde la ciutat.

DescripcióTot i que altres mesures realitzaven inventarissectorials (parcs i jardins i arbrat municipal),aquesta acció pretén l’establiment d’un inven-tari global tant de la flora com de la faunapresent a L’Hospitalet. Aquest inventari, a partde centrar-se en les grans zones de parcs ijardins, també haurà de tenir present la lleradel Llobregat. Amb l’inventari es podrà deter-minar la riquesa faunística i florística de la ciu-tat, essent de gran utilitat a l’hora d’establirmesures vinculades amb l’educació ambien-tal.

Posteriorment, es preveu realitzar un monito-ratge cada quatre anys de l’evolució de laflora i fauna, per determinar l’evolució de lesdiferents espècies i la integració d’espèciesautòctones que cada vegada s’hi puguin anarintroduint. Aquest monitoratge també perme-tria detectar aspectes lligats a malalties o béa plagues.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.3, vincula-des a la potenciació dels espais verds i de l’ar-brat urbà. També presenta importants relacionsamb els programes d’actuació 2.4 i 2.5 d’a-questa mateixa línia estratègica, i amb lesaccions 3.1.1 i 3.2.3 de la línia estratègica 3.Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet (via contractacióexterna).


L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

78

�

ACCIÓ 2.4.2Divulgació de la flora i la fauna presents a la ciutat.

ObjectiuConscienciar la població de la importànciadels parcs i jardins de la ciutat, així com detota la flora i fauna urbana, a fi i efecte d’aug-mentar-ne l’estima i el respecte.

DescripcióCampanya dirigida principalment a les esco-les amb l’objectiu d’editar un tríptic relacionatamb ecologia urbana orientada a la ciutat deL’Hospitalet. El tríptic pot anar acompanyatde visites als parcs de la ciutat i tallers pràc-tics que es realitzaran a les escoles.




Indicadors de seguiment- Grau de participació de les escoles públi-ques.

PROGRAMA DE RESTAURACIÓ DE LA LLERA DEL LLOBREGAT AL SEU PAS PER L’HOSPITALET (2.5)

�

ACCIÓ 2.5.1Anàlisi de l’estat de la llera del Llobregatexistent al terme municipal i establiment de criteris per a la seva restauració.

ObjectiuMillorar l’estat ecològic del riu Llobregat al seupas per L’Hospitalet.

DescripcióLa llera del Llobregat en tot el seu tram baixpresenta un estat de degradació important.L’acció proposa analitzar les possibilitats derestauració del riu i l’establiment de criteris derecuperació, tenint en compte la gran oportu-nitat que significarà la depuradora i els nouscol·lectors, que implicaran la disminució d’a-bocaments a la zona. Cal destacar queaquesta proposta cal portar-la a terme desd'una escala supramunicipal, tal com s’haportat a terme a la conca del riu Besòs. Enaquest sentit cal destacar que laMancomunitat de Municipis de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, MMAMB-Direcció de Serveis d’Espais Públics està ela-borant un estudi del riu Llobregat que pot ser-vir de base per a la millora de l’estat ecològicdel riu.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en el programa 2.3, vincula-des a la potenciació dels espais verds i del’arbrat urbà. També presenta importants rela-cions amb els programes d’actuació 2.4 i 2,5d’aquesta mateixa línia estratègica, i amb lesaccions 3.1.1 i 3.2.3 de la línia estratègica 3.


79

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, Diputació deBarcelona, Agència Catalana de l’Aigua,Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics iTractament de Residus (EMSHTR) iMancomunitat de Municipis de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona (MMAMB).


PROGRAMA DE PROTECCIÓ I POTENCIACIÓ DE L’AGRICULTURAPERIURBANA (2.6)

�

ACCIÓ 2.6.1Potenciar i preservar la zona d’activitatsagrícoles del sud-oest del municipi i creaciód’un itinerari lúdic que connecti la zona d’ac-tivitats agrícoles que forma part del Consorcidel Parc Agrari del Baix Llobregat.ObjectiuConservar i millorar l’estat de l’agriculturaperiurbana de L’Hospitalet i promoure’n elsvalors entre els ciutadans.

DescripcióL’agricultura a L’Hospitalet és una pràcticagairebé extingida que cal preservar. En funcióde la superfície agrícola utilitzada (SAU)només existeixen tres explotacions amb untotal de 25 hectàrees, i tres masies: Cal’Esquerrer, Cal Trabal i Cal Masover. Aquestapart del territori es troba dins del Parc Agraridel Baix Llobregat (creat el 1996 gràcies a lavoluntat de la Diputació de Barcelona, elConsell Comarcal del Baix Llobregat i la Unióde Pagesos, mitjançant un programa LIFE dela Unió Europea), i regulat pel Pla especial delParc Agrari del Baix Llobregat.

Estableix la creació d’un itinerari lúdic quepodria ser aprofitat per les escoles perquè elsnens i les nenes puguin conèixer directamentel sector primari. L’agricultura periurbana ésimportant per preservar i difondre els valorsambientals i culturals del territori, tot mantenint la consciència dels ciutadans delnexe existent entre els aliments i el territorid’origen.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en aquesta mateixa líniaestratègica 2 (un medi urbà de qualitat i sos-tenible).

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, Parc Agrari delBaix Llobregat i Diputació de Barcelona.


PROGRAMA DE MILLORA EN LA GESTIÓDELS HORTS DE LA CIUTAT (2.7)

�

ACCIÓ 2.7.1Cens i regularització dels horts de la ciutat.

ObjectiuDelimitar aquells horts que es troben en situa-ció d’il·legalitat al nucli urbà, i regularitzar elsque es troben a la zona d’activitats agrícolesdel sud-oest del municipi, quan sigui possible.

DescripcióAquesta acció proposa en primer lloc realitzarun cens dels horts il·legals existents al nucliurbà, a fi i efecte d’anar-los reconvertint enaltres usos ja que impliquen infraccions decaràcter urbanístic. Paral·lelament, i molt lli-

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

80

81

gat amb l’acció anterior (2.6.1), es proposala regularització i potenciació del horts exis-tents a la zona d’activitats agrícoles del sud-oest del municipi i lligades al Parc Agrari delBaix Llobregat, mitjançant l’establiment d’unpla específic de recuperació dels horts, queimpliqui una millora global en l’estat i el con-trol de l’agricultura al municipi.

Interrelació amb altres accionsAccions incloses en aquesta mateixa líniaestratègica 2 (un medi urbà de qualitat i sos-tenible), però sobretot amb el programa 2.6.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, Parc Agrari delBaix Llobregat i Diputació de Barcelona.



LÍNIA ESTRATÈGICA 3: MOBILITAT GLOBAL I CONNECTIVITAT ENTRE BARRIS

PROGRAMA DE SOTERRAMENT DELÍNIES FÈRRIES (3.1)

�

ACCIÓ 3.1.1Soterrament de part de les dues línies.

ObjectiuAugmentar la permeabilitat entre barris i lacreació de zones verdes, aparcamentspúblics i zones per a nous usos.

DescripcióEs tracta de soterrar les dues línies fèrries deRENFE al seu pas per L’Hospitalet per tal deconvertir-les en zones verdes i aparcaments, iaixí aconseguir més connectivitat entre barris iaugmentar les hectàrees de zones verdes,aparcaments públics i zones per a nous usos.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquesta línia, el programa 1.9 de lalínia estratègica 1, i el programa 2.3 de la líniaestratègica 2 pel que fa a potenciació dezones verdes.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, ADU i Ministeri de

Foment.


Indicadors de seguiment- Nombre de m2 de zones verdes per habitant.- Nombre d’aparcaments per habitant.

PROGRAMA DE CIRCUITS PER A BICI-CLETES I PER A VIANANTS (3.2)

�

ACCIÓ 3.2.1Circuits per a bicicletes i per a vianants queconnectin els centres dels diferents barris,els transports públics (especialment ferroca-rril), serveis i centres d’oci de la ciutat.

ObjectiuPotenciar la mobilitat sostenible i la seguretatde vianants i ciclistes, així com la mobilitatmultimodal.

DescripcióCircuits per a bicicletes i per a vianants queafavoreixin la interconnectivitat de barris i lamobilitat sostenible, amb connexions amb elsprincipals transports públics.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquesta línia, i el programa 1.9 de lalínia estratègica 1.



Indicadors de seguiment- Nombre de km de carrils bici per a vianants.

�

ACCIÓ 3.2.2Potenciar la creació de camins escolarssegurs a les escoles de la ciutat.

ObjectiuPotenciar la mobilitat sostenible.

DescripcióEs proposa realitzar un circuit de carrils bici-cleta i per a vianants que tot potenciant laseguretat, connecti la població amb els dife-rents centres educatius del municipi, perme-ten una mobilitat dels nois i de les noies méssegura en el seu camí a l’escola, i una millorintegració dels alumnes en el teixit ciutadà deL’Hospitalet. A més a més, es proposa queels carrils bicicleta i per vianants tambéfomentin les connexions entre els diferentstransports públics i els principals centres d’ocimunicipals.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquesta línia, el programa 1.9 de lalínia estratègica 1.



L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

82

Indicadors de seguiment- Nombre d’escoles amb camí escolar segur.

�

ACCIÓ 3.2.3Creació d’una via verda intermunicipal quepermeti connectar L’Hospitalet amb altresciutats mitjançant circuits per a bicicletes iper a vianants (acció sorgida de la participa-ció ciutadana).

ObjectiuConnectar els municipis de l’Àrea Metropo-litana per mitjà d’un carril bicicleta i de via-nants per tal de potenciar la mobilitat sosteni-ble.

DescripcióCircuits per a bicicletes i vianants que afavo-reixin la connectivitat amb altres ciutats mit-jançant la disposició d’un carril bicicleta i devianants, que connecti L’Hospitalet amb elcarril bici existent a altres municipis de l’ÀreaMetropolitana.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquesta línia, el programa 1.9 de lalínia estratègica 1, i el programa 2.3 de la líniaestratègica 2 pel que fa a potenciació dezones verdes.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i ÀreaMetropolitana de Barcelona.


Indicadors de seguiment- Nombre de km de carrils bicicleta a l’ÀreaMetropolitana per any.

�

ACCIÓ 3.2.4Fer més operatius i segurs els carrils bicicle-ta i les voreres (acció sorgida de la partici-pació ciutadana).

ObjectiuFer respectar els carrils bicicleta i les voreres.

DescripcióCal controlar que no s’aparqui, ni que capaltre obstacle sigui col·locat en els carrils bici-cleta o en les voreres. També caldrà tenir encompte la disposició dels contenidors devidre, evitant la seva col·locació a les proximi-tats dels carrils bicicleta, així com dissenyarels carrils bici i la semaforització, tot priorit-zant la seguretat dels carrils.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquesta línia, el programa 1.9 de lalínia estratègica 1, a més a més de les dife-rents campanyes educatives pel que fa alcas.



Indicadors de seguiment- Nombre de denúncies relatives a l’ocupaciódels carrils bicicleta per vehicles a l’any.


83

�

ACCIÓ 3.2.5Campanya de promoció de l’ús de la bicicleta.

ObjectiuPromoure l’ús de la bicicleta com a mitjà detransport respectuós amb el medi.

DescripcióEs proposa la realització de campanyes defoment de l’ús de la bicicleta i de divulgaciódels carrils bici a la ciutat. Aquestes campan-yes haurien de fer incidència en els aspectesfavorables per al medi ambient, la pacificaciódel trànsit i la salut de les persones. Caldriarealitzar-les als mitjans de comunicació hospi-talencs.




Indicadors de seguiment- Increment del nombre d’usuaris de carrilsbicicleta per any.

�

ACCIÓ 3.2.6Campanya de difusió dels carrils bici, les illes de vianants i els carrers de prioritatinvertida tant dels actuals com dels previs-tos.

ObjectiuDonar a conèixer als ciutadans i a les ciutada-nes els carrils bici, les illes de vianants i elscarrers de prioritat invertida.

DescripcióPer utilitzar les infraestructures viàries favora-bles a la bicicleta és necessari difondre-les.Es proposa que s’elabori un plànol tant enformat paper, com digital a la web municipal,en el qual constin els carrils bici, les illes devianants i els carrers de prioritat invertida, tantels actuals com els futurs.




Indicadors de seguiment- Increment del nombre d’usuaris de carrilsbicicleta per any.- Estimació de l’increment de la mobilitat apeu a les illes de vianants i als carrers de prio-ritat invertida.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

84

�

ACCIÓ 3.2.7Aparcaments per a bicicletes a les estacionsde ferrocarril i als centres educatius.

ObjectiuPotenciar la mobilitat multimodal.

DescripcióDotar les estacions de ferrocarril i les escolesd’instal·lacions que permetin deixar les bici-cletes aparcades amb seguretat i sensemolestar els vianants.




Indicadors de seguiment- Nombre d’aparcaments construïts a l’any.

�

ACCIÓ 3.2.8Campanya de suport d’activitats que fomentin l’ús de la bicicleta.

ObjectiuFomentar entre la ciutadania l’ús de la bicicle-ta com a mitjà de transport.

DescripcióFomentar activitats de l’Ajuntament i donar

suport a aquelles activitats organitzades perassociacions de la ciutat que tinguin la bici-cleta com a mitjà de transport.




Indicadors de seguiment- Increment en el nombre d’usuaris de carrilsbicicleta per any.- Increment en el nombre d’activitats portadesa terme a la ciutat per fomentar l’ús de la bici-cleta.

�

ACCIÓ 3.2.9Potenciació d’espais públics en zones indus-trials per passejar o altres usos lúdics.

ObjectiuRecuperar zones existents de la ciutat per ausos lúdics.

DescripcióActualment les zones industrials deL’Hospitalet no només representen una zonaon es realitzen activitats laborals, sinó quetambé són àrees en les quals la ciutadaniarealitza altres activitats lúdiques com arafúting, ciclisme, passeigs, etc. A fi i efecte derecuperar part d’aquestes grans àrees, esproposa l’establiment d’un pla de recuperació


85

d’algunes zones dels polígons industrials pera usos lúdics per a la ciutadania.Concretament es proposa solucionar lesmancances en mobiliari urbà de les zonesmés utilitzades per la ciutadania en els seususos lúdics, augmentar-hi el control dels ele-ments abandonats a la via pública (vinculattant a neteja com a seguretat) i estudiar lapossibilitat d’establir-hi certes àrees per ausos esportius (com per exemple alguna pistaesportiva a l’aire lliure, marcar un circuit defúting, etc.).




PROGRAMA DE SOTERRAMENT I COBRI-MENT DE GRANS VIALS (3.3)

�

ACCIÓ 3.3.1Depressió i cobriment parcial de l’avinguda de la Granvia.

ObjectiuObra que ha de permetre la interconnectivitatde barris.

DescripcióMillora de mobilitat, disminució de l’ocupaciódel sòl per vials i millora en la intercomunicati-

vitat entre barris.




Indicadors de seguiment- Nombre de m2 de zones verdes per habi-tant.- Nombre d’aparcaments per habitant.- Nombre de m2 de vial i de protecció de sis-temes transformats per a altres usos urbans, inoves connexions nord-sud a través de l’avin-guda de la Granvia.

�

ACCIÓ 3.3.2Connectivitat entre els barris de PubillaCasas i la Florida en el tram nord de l’avin-guda d’Isabel la Catòlica.

ObjectiuObra que ha de permetre la interconnectivitatde barris.

DescripcióMillora de mobilitat, disminució de l’ocupaciódel sòl per vials i millora en la intercomunicati-vitat entre barris.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

86

lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquesta línia, el programa 1.9 de lalínia estratègica 1.



Indicadors de seguiment- Nombre de m2 de zones verdes per habitant.- Nombre d’aparcaments per habitant.

PROGRAMA DE REESTRUCTURACIÓ DELA XARXA VIÀRIA DE LA CIUTAT (3.4)

�

ACCIÓ 3.4.1Zones per a vianants en tots els centresdels barris de L’Hospitalet.

ObjectiuFoment de la mobilitat sostenible.

DescripcióEs pretén realitzar una obra que suposipotenciar el vianant respecte al vehicle privat.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.Grau de prioritatAlt.

Indicadors de seguiment- Nombre de km de carrils bici i per a via-nants.

�

ACCIÓ 3.4.2Creació de tres nivells de carrers: vertebrals,articulars i veïnals, segons allò establert enel Pla director de mobilitat sostenible deL’Hospitalet.

ObjectiuDotar la ciutat d’una xarxa de carrers mésestructurada.

DescripcióRealització d’un estudi específic de reestruc-turació de la xarxa viària de la ciutat que per-meti establir un pla d’actuació que impliqui lamillora de la mobilitat global del municipi mit-jançant l’optimització en l’ocupació del sòl pervials i una millora en la intercomunicativitatentre barris.





87

�

ACCIÓ 3.4.3Facilitar el pas dels vianants en els vialsamb gran trànsit de vehicles (acció sorgidade la participació ciutadana).

ObjectiuDotar la ciutat d’una xarxa de carrers mésestructurada.

DescripcióDotar de sistemes semafòrics que permetin elpas dels vianants de manera segura en elsvials de gran trànsit de vehicles.




Indicadors de seguiment- Nombre de semàfors per any.

PROGRAMA D’AUGMENT DE TRANSPORT PÚBLIC (3.5)

�

ACCIÓ 3.5.1Desenvolupament de la nova línia 9 del Metro (L9).

ObjectiuCompletar i racionalitzar la xarxa ferroviària.

DescripcióEstabliment d’una nova línia L9 perimetral, talcom marquen les directrius del Pla directord’infraestructures de transport públic col·lec-tiu 2001-2010 (en endavant PDI), constituïtcom a resposta consensuada de les adminis-tracions responsables del transport a lesnecessitats d’infraestructures de transportspúblics col·lectius a curt i mitjà termini a laregió metropolitana de Barcelona. Aquestanova línia L9 perimetral, a més, de cobrirzones no servides al Barcelonès Nord i alcorredor L’Hospitalet-Zona Franca-Aeroport,potenciarà l’efecte xarxa ja que connectaràamb totes les línies ferroviàries existents a tra-vés d’intercanviadors potents.


Entitat responsable i organismes implicatsAutoritat del Transport Metropolità, Generalitatde Catalunya i Ministeri de Foment.

Grau de prioritatAlt.L’

AGEN

DA 2

1 DE

L’H

OSPI

TALE

T

88

�

ACCIÓ 3.5.2Perllongament de l’actual línia L1.


DescripcióPerllongament de l’actual línia L1, tal commarquen les directrius del PDI 2001-2010.Aquest perllongament de l’actual línia L1 delMetro incidirà de forma especial en la cober-tura de territori d’alta densitat residencial, i esrealitzarà en els dos extrems de la línia, és adir, de Badalona al Prat.




�

ACCIÓ 3.5.3Perllongament de l’actual línia L2.


DescripcióPerllongament de l’actual línia L2, tal commarquen les directrius del PDI 2001-2010.Aquest perllongament de l’actual línia L2 del

Metro, pel que fa al terme municipal deL’Hospitalet, incidirà de forma especial en lacobertura de la Fira de Barcelona.




�

ACCIÓ 3.5.4Nou intercanviador de la Torrassa.

ObjectiuCreació de nous intercanviadors i millora depunts de correspondència existents.

DescripcióTal com marquen les directrius del PDI 2001-2010, el nou intercanviador de la Torrassa per-metrà connexions amb la nova línia 9 del Metro(L9), amb la línia 1 (L1) i les tres línies de RENFE(Vilafranca, Vilanova i aeroport), dotarà la ciutatd’un major augment de l’efecte xarxa, disminui-rà l’efecte dissuasiu dels transbordaments iaprofitarà millor la integració tarifària.



89



�

ACCIÓ 3.5.5Pas del tramvia per la zona nord del municipi.

ObjectiuDotar la ciutat d’un millor transport públic.

DescripcióDesenvolupament del tramvia per la carreterade Collblanc, tal com marquen les directriusdel PDI 2001-2010. El tramvia suposa la rein-troducció a l’àrea de Barcelona d’un mitjà detransport de superfície de capacitat intermè-dia i notable efecte estructurador.




�

ACCIÓ 3.5.6Nova estació dels Ferrocarrils de laGeneralitat de Catalunya (FGC).


DescripcióNova estació de FGC d’Amadeu Torner, talcom marquen les directrius del PDI 2001-2010.




�

ACCIÓ 3.5.7Ampliació del servei d’autobusos L14 i L16.


DescripcióEstudi específic a les línies L14 i L16, a fi iefecte d’establir noves parades que permetinaugmentar-ne la zona d’acció.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport i

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

90

foment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquesta línia, el programa 1.9 de lalínia estratègica L1.



PROGRAMA D’APARCAMENTS (3.6)

�

ACCIÓ 3.6.1Creació d’aparcaments alternatius a la ciu-tat, ben comunicats per a transport públic.

ObjectiuPotenciació de l’ús del transport públic.

DescripcióCreació d’aparcaments alternatius que per-metin a la mobilitat externa aparcar-hi i con-nectar amb el transport públic o altres mitjansmés sostenibles.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la millora del transport ifoment de la mobilitat sostenible. Està vincu-lada directament amb totes les accions inclo-ses en aquesta línia, el programa 1.9 de lalínia estratègica 1.Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.Grau de prioritatMitjà.

Indicadors de seguiment- Nombre de places d’aparcament perifèricper habitant.

�

ACCIÓ 3.6.2Dotar a tots els edificis de nova construccióde places d’aparcament.

ObjectiuDisminució de l’ocupació de sòl urbà pervehicles.

DescripcióExigir la construcció d’aparcaments a tots elsedificis de nova construcció, siguin d’habitat-ges, oficines o altres usos, segons la modifi-cació de PGM formulada per l’ADU i ja apro-vada, que augmenta la proporció de nousaparcaments en les edificacions de novaplanta.




Indicadors de seguiment- Nombre de places d’aparcament per habi-tant.


91

�

ACCIÓ 3.6.3Construcció de nous aparcaments públicssoterrats (acció sorgida de la participacióciutadana).

ObjectiuDisminució de l’ocupació de sòl urbà pervehicles.

DescripcióDesenvolupament del Pla director de mobilitatsostenible de L’Hospitalet i les seves prescrip-cions, en concret el Pla d’aparcaments 2003-2007 (aprovat el desembre de 2002).


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, ADU i SocietatAnònima d’Aparcaments.

Grau de prioritatMig.

Indicadors de seguiment- Nombre de places d’aparcament per habi-tant.

PROGRAMA D’ALTRES MODELS DE TRANSPORT PÚBLIC (3.7)

�

ACCIÓ 3.7.1Compartir vehicle privat.

ObjectiuPotenciar l’ús compartit de vehicles privatsper a trajectes interurbans.

DescripcióCampanya per potenciar l’ús compartit devehicles privats mitjançant l’accés a una basede dades en la qual puguin posar els trajectesi els horaris de sortida i arribada, per afavorirels ciutadans que vulguin combinar-s’ho perdisminuir l’ús del vehicle privat.




Indicadors de seguiment- Nombre de vehicles compartits per habitanti any.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

92

�

ACCIÓ 3.7.2Lloguer de bicicletes a les estacions de transport interurbà.

ObjectiuPotenciar la mobilitat sostenible.

DescripcióSeguint l’exemple de moltes ciutats europees,potenciar un servei de lloguer de bicicletes enles estacions de transport interurbà en règimde concessió.




Indicadors de seguiment- Nombre de bicicletes llogades per habitant iany.


93

LÍNIA ESTRATÈGICA 4: COHERÈNCIA EN LA GESTIÓ DELS RECURSOS

PROGRAMA DE PROMOCIÓ DE L’ÚS DE LES ENERGIES RENOVABLES A LA CIUTAT (4.1)

�

ACCIÓ 4.1.1Ordenança reguladora de l’ús d’energiasolar per a aigua calenta sanitària.

ObjectiuAugmentar l’ús d’energies renovables a la ciu-tat mitjançant una nova ordenança basada enla utilització de l’energia solar.

DescripcióAugmentar l’ús de l’energia solar a la ciutat,mitjançant la realització d’una ordenança quesuposi l’aplicació obligatòria d’energia solarper a l’obtenció d’aigua calenta en les novesedificacions tant públiques com privades.L’Hospitalet es preveu tenir aprovada unaordenança per garantir la incorporació de sis-temes d’aprofitament actiu d’energia solar tèr-mica per a la producció d'aigua calenta sani-tària i l'escalfament de l'aigua de piscinescobertes als edificis i construccions situats alseu terme municipal.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-

tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, i els programes 1.5, 1.6,1.7, 1.8 de la línia estratègica 1, i el programa2.2 de la línia estratègica 2.



Indicadors de seguiment- Nombre de m2 de captadors solarsinstal·lats per any.

�

ACCIÓ 4.1.2Ajuts fiscals per fomentar l’ús d’energiesrenovables en projectes privats.

ObjectiuAugmentar l’ús de les energies renovables ala ciutat.

DescripcióAugmentar l’ús d’energies alternatives a laciutat mitjançant l’establiment d’ajudes econò-miques per al desenvolupament d’instal·lacionsde caràcter privat, millores fiscals a les empre-ses i assessorament tècnic per al desenvolu-pament.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, i els programes 1.5, 1.6,1.7, 1.8 de la línia 1, i el programa 2.2 de lalínia 2.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, Institut Català

d’Energia i Institut Cerdà (com a entitatscol·laboradores) i Institut per a la Diversificaciói l’Estalvi d’Energia.


Indicadors de seguiment- Nombre de sol·licituds de subvenció anualsper any.- Nombre de consultes tècniques resoltes perany.

PROGRAMA DE FOMENT DE L’ECOEFICIÈNCIA DE LES ACTIVITATSECONÒMIQUES DE LA CIUTAT. POTENCIACIÓ DE SISTEMES D’ECOAUDITORIA I ECOGESTIÓ (4.2)

�

ACCIÓ 4.2.1Desenvolupament de sessions informativesd’assessorament a petits i mitjans industrialsde la ciutat, sobre bones pràctiques ambien-tals (acció sorgida de la participació ciutada-na).

ObjectiuAplicació de bones pràctiques ambientals ales empreses de la ciutat.

DescripcióPotenciar l’assessorament de l’Ajuntament ales empreses del municipi pel que fa a l’apli-cació de bones pràctiques ambientals.Aquest assessorament pot realitzar-se mitjan-çant sessions subdividides pels diferents sec-tors industrials i vehiculades per l’Oficina 21 iel CEMFO, o mitjançant la seva integració enuna guia específica sobre aspectes vinculatsa l’ambient.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

94

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, i els programes 1.5, 1.6,1.7 i 1.8 de la línia 1, i el programa 2.2 de lalínia 2.

Entitat responsable i organismes implicatsOficina Agenda 21 de L’Hospitalet i CEMFO.


�

ACCIÓ 4.2.2Assessorament per a la implantació de sistemes d’ecoauditoria i ecogestió, avantat-ges, possibles subvencions i beneficis apli-cats a la Llei d’intervenció integral de l’admi-nistració ambiental.

ObjectiuAugment del nombre d’empreses amb certifi-cació ISO 14001 i/o EMAS a les empreses dela ciutat.

DescripcióPotenciar el creixement dels sistemes d’ecoauditoria i ecogestió a les empresesmunicipals mitjançant la informació sobre elsavantatges ambientals i legals que suposen il’assessorament en la disponibilitat d’ajudeseconòmiques per desenvolupar-los. Aquestassessorament podria realitzar-se mitjançantuna sessió específica a aquest efecte, o mit-jançant la seva integració en una guia especí-fica sobre aspectes ambientals.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-

tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, i els programes 1.5, 1.6,1.7 i 1.8 de la línia 1, i el programa 2.2 de lalínia 2.

Entitat responsable i organismes implicatsOficina Agenda 21 de L’Hospitalet i CEMFO.


Indicadors de seguiment- Nombre d’empreses assessorades a l’any.

PROGRAMA DE REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC. MILLORES EN ELRENDIMENT ENERGÈTIC DE L’ENLLUME-NAT PÚBLIC (4.3)

�

ACCIÓ 4.3.1Auditoria energètica de l’enllumenat públic.

ObjectiuContinuar millorant els actuals consums ener-gètics de l’enllumenat públic.

DescripcióL’Hospitalet presenta uns consums energèticsimportants vinculats a l’enllumenat públic.Aquesta acció proposa desenvolupar unaauditoria energètica per conèixer l’estat actualde l’enllumenat i els seus consums, a fi i efec-te de poder establir mesures que impliquin ladisminució d’aquests consums.Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, i els programes 1.5, 1.6,


95

1.7 i 1.8 de la línia 1, i el programa 2.2 de lalínia 2.



Indicadors de seguiment- Consums de l’enllumenat públic per any.

�

ACCIÓ 4.3.2Estudi d’alternatives a l’enllumenat nadalenc.

ObjectiuDisminuir el consum elèctric de les llums deNadal.

DescripcióTot i que a L’Hospitalet menys del 20% delscarrers del municipi presenten “llums deNadal”, aquestes suposen uns consumsenergètics importants. Cal estudiar alternati-ves a la decoració nadalenca que impliquindisminuir els actuals consums energètics.Alguns exemples serien restringir el funciona-ment de l’enllumenat en unes dates molt con-cretes (dies festius), restringir els horaris deles llums, o restringir-ne la potència màxima.Aquest estudi es pot realitzar mitjançant lacol·laboració de la població perquè presentinpropostes alternatives de decoració.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, i els programes 1.5, 1.6,1.7 i 1.8 de la línia 1, i el programa 2.2 de la

línia 2.



PROGRAMA DE GESTIÓ INTEGRAL DEL CICLE DE L’AIGUA (4.4)

�

ACCIÓ 4.4.1Campanya de millora de l’aprofitament delsrecursos hídrics tant en el sector públic nomunicipal com en el privat.

ObjectiuDisminuir el consum hídric del municipi.

DescripcióEstudi de mesures d’ecoeficiència en el con-sum de les instal·lacions públiques no munici-pals, i assessorament en l’aplicació de mesu-res que permetin un estalvi d’aigua a lesindústries del municipi.



Grau de prioritatMitjà.L’

AGEN

DA 2

1 DE

L’H

OSPI

TALE

T

96

Indicadors de seguiment- Nombre de consultes ateses per any.- Disminució en el consum hídric per any.

�

ACCIÓ 4.4.2Potenciació de la neteja viària mitjançantaigua subterrània.

ObjectiuDisminuir el consum d’aigua tot reaprofitantaigua freàtica per a la neteja viària.

DescripcióUna altra de les actuacions vinculades ambl’aprofitament de les aigües del freàtic quetambé s’estan portant a terme a L’Hospitaletés l’aprofitament d’aquestes aigües per a laneteja viària. Cal potenciar cada vegada més l’ús d’aquesta aigua de manera que calestablir un programa específic d’inversions en material que sigui adequat per explotaraquest recurs que actualment està infrautilitzat.




Indicadors de seguiment- Grau d’utilització de les aigües subterràniesper a la neteja viària per any.

�

ACCIÓ 4.4.3Estudi integral d’aprofitament de l’aigua d’origen freàtic per neteja de carrers i reg de zones verdes.

ObjectiuEstudi que permeti l’aprofitament de recursoshídrics disponibles en el municipi per a usosen què no sigui necessària la potabilització deles aigües.

DescripcióDesenvolupar un estudi integral d’aprofita-ment de l’aigua d’origen freàtic per neteja decarrers i reg de zones verdes, que impliqui larecopilació i anàlisi de tota la informació relati-va a l’ús de les aigües no potables al munici-pi, incloent els principals pous d’esgotamentexistents al municipi que té l’empresaFerrocarrils Metropolitans de Barcelona SA(Metro), per evitar-ne la inundació de les ins-tal·lacions. L’estudi haurà de reflectir la situa-ció actual, realitzar una anàlisi integral delspunts de consum, estudiar les fonts d’abasta-ment, realitzar una proposta de millores, pro-posar-ne de noves, i realitzar una planificacióde les actuacions que s’han de portar aterme amb la corresponent valoració econò-mica.

Interrelació amb altres accionsAccions presents en aquesta línia estratègica idestinades al control ambiental de la ciutat.




97

�

ACCIÓ 4.4.4Campanya de conscienciació ciutadana versl’estalvi d’aigua i nova cultura de l’aigua.

ObjectiuDisminuir el consum hídric municipal.

DescripcióL’Hospitalet presenta uns nivells de consumd’aigua domèstica força més baixos que lamitjana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.Tot i això no es pot descuidar la necessàriaconscienciació municipal respecte a l’estalvid’aigua en l’àmbit domèstic. En aquest sentites proposa que l’Oficina 21 elabori un trípticque informi de totes aquelles accions quepoden realitzar-se a casa per tal de disminuir elconsum d’aigua. Una altra forma de presenta-ció podria ser una guia específica sobre aspec-tes vinculats al medi ambient.




Indicadors de seguiment- Evolució del consum d’aigua domèstic perhabitant i any.

PROGRAMA DE MILLORES EN LAGESTIÓ DELS RESIDUS, POTENCIACIÓDE LA SEVA REDUCCIÓ, RECICLATGE IREUTILITZACIÓ (4.5)

�

ACCIÓ 4.5.1Ordenança de residus.

ObjectiuDisposar d’un marc normatiu per regular eltema de residus en el terme municipal deL’Hospitalet.

DescripcióOrdenança municipal que determini horarisd’utilització de contenidors, usuaris del servei,residus admesos en cada servei, i altresdetalls que facin possible la correcta recollidadels residus domèstics i comercials.




Indicadors de seguiment- Nombre de denúncies per incompliment del’ordenança per any.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

98

�

ACCIÓ 4.5.2Campanya de foment de la minimització deresidus domèstics i industrials i de la cons-trucció en origen (acció sorgida de la partici-pació ciutadana).

ObjectiuReducció en el nombre de residus generats imillores en la seva gestió.

DescripcióCampanya personalitzada per a cada un delssectors (domèstic, industrial i de la construc-ció) per tal de minimitzar la generació de resi-dus. La campanya pot tractar de fer visites eninstal·lacions d’interès, fulletons informatius ixerrades.




Indicadors de seguiment- Kg de residus per habitant i any.

�

ACCIÓ 4.5.3Foment del consum responsable (acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuReducció en el nombre de residus domèsticsgenerats i foment de la compra verda entre laciutadania.

DescripcióEl consum domèstic és un gran generador deresidus que moltes vegades podrien evitar-seamb una compra més responsable. Aquestaacció proposa no incidir tant en la recollidaselectiva sinó en la possibilitat d’evitar lageneració de residus mitjançant la descripcióde certes pautes vinculades a un consumsostenible i una compra verda. Mitjançant lapublicació d’un tríptic o una guia d’aspectesambientals es podrien fer arribar aquestesconsideracions a la població.






99

�

ACCIÓ 4.5.4Millores de la recollida selectiva en àreesd’aportació.

ObjectiuAugmentar el percentatge de residus recollitsselectivament i reduir brutícia i males olors.

DescripcióAugment del nombre de contenidors de reco-llida selectiva, millores en freqüències derecollida i gestió única de residus.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia 4, els programes 1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 de lalínia 1 i el 2.2 de la línia 2.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i Àrea Metropo-litana de Barcelona.


Indicadors de seguiment- Kg de residus recollits selectivament perpersona i any.

�

ACCIÓ 4.5.5Foment de l’ús de les deixalleries municipalsentre la ciutadania, tant la fixa com lesmòbils.

ObjectiuMillorar la recollida selectiva a la ciutat.

DescripcióCal potenciar l’ús de la deixalleria mitjançantuna campanya específica de promoció, quehaurà de servir no només per potenciar ladeixalleria fixa sinó també per donar informa-ció relativa a les deixalleries mòbils: recorre-guts, horaris, productes que s’hi poden dipo-sitar, etc.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, els programes 1.5, 1.6, 1.7 i 1.8 de la línia 1 i el programa 2.2 de lalínia 2.



Indicadors de seguiment- Volum de residus gestionats per la deixalle-ria fixa a l’any.- Volum de residus gestionats per les deixalle-ries mòbils a l’any.

�

ACCIÓ 4.5.6Estudi de mesures fiscals per disminuir la generació de residus.

ObjectiuDisminució en la generació de residus.

DescripcióEstudi de mesures fiscals que s’han d’aplicara empreses i particulars a fi i efecte de dismi-nuir la generació de residus si es demostra undescens de residus industrials per canvis de

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

100

procés, reduccions en l’IBI si hi ha un des-cens de generació de residus per barri, bonifi-cacions a les associacions de veïns quefomentin de manera efectiva la reducció deresidus, entre altres accions.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, els programes 1.5, 1.6, 1.7i 1.8 de la línia 1 i el programa 2.2 de lalínia 2.




�

ACCIÓ 4.5.7Millora en la recollida domiciliària de residus.

ObjectiuOptimitzar la recollida domiciliària de residus.

DescripcióRecollint l’experiència que ha suposat el canvien l’empresa gestora dels residus municipals,es proposa ara realitzar un estudi específicdel seu funcionament per tal de solucionar elspunts conflictius i situar més contenidors derecollida selectiva. Aquest estudi s’ha de rea-litzar amb la participació de la ciutadania perpoder conèixer i resoldre problemes especí-fics vinculats a la gestió de residus. Per aixòes proposa vehicular-ho des de les associa-cions de veïns mitjançant una enquesta.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, els programes 1.5, 1.6, 1.7i 1.8 de la línia 1 i el programa 2.2 de la línia 2.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i l’empresaFomento de Construcciones y Contratas(FCC).



�

ACCIÓ 4.5.8Estudi de soterrament i d’integració paisat-gística dels contenidors en algunes zones ide forma puntual (acció sorgida de la partici-pació ciutadana).

ObjectiuDisminució de l’impacte paisatgístic dels con-tenidors i de la seva ocupació de sòl.

DescripcióEls contenidors provoquen un impacte paisat-gístic elevat, ocupen espai pels vianants ivehicles i representen una font de malesolors. Existeixen diferents tipologies de conte-nidors i tecnologies per disminuir-ne l’impac-te, que poden passar també pel soterramentdels contenidors. Cal realitzar un estudi quepermeti avaluar la possibilitat de soterrar enalgunes zones molt específiques els conteni-dors, de manera que se’n pugui disminuirl’impacte ambiental. Cal destacar que en tot


101

cas es tractaria d’actuacions puntuals.




�

ACCIÓ 4.5.9Optimització de la distribució de contenidorsde rebuig i selectius (acció sorgida de laparticipació ciutadana).

ObjectiuAnalitzar la distribució de contenidors derebuig i selectius a la ciutat.

DescripcióRealitzar un estudi per coordinar la distribucióactual dels contenidors a la ciutat per optimit-zar-ne la seva ubicació i millorar-ne la gestió,un cop la recollida de matèria orgànica estiguiperfectament operativa a tota la ciutat.


Entitat responsable i organismes implicatsOficina de l’Agenda 21 de L’Hospitalet, EntitatMetropolitana de Serveis Hidràulics iTractament de Residus (EMSHTR) i l’empresaFomento de Construcciones y Contratas(FCC).


�

ACCIÓ 4.5.10Contenidors mòbils de recollida selectiva entotes les festes i actes públics de la ciutat(acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuFomentar l’hàbit de la recollida selectiva.

DescripcióDistribució de contenidors de 240 litres deselectiva i de rebuig, en diferents punts delsactes públics i festes, per tal de fomentar larecollida selectiva.




Indicadors de seguiment- Nombre de contenidors distribuïts a l’any.L’

AGEN

DA 2

1 DE

L’H

OSPI

TALE

T

102

�

ACCIÓ 4.5.11Recollida selectiva exclusiva per al sectorterciari (acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuControlar qualitat i quantitat de la recollidaselectiva per al sector terciari.

DescripcióDissenyar i implantar un mecanisme de reco-llida selectiva exclusiu per al sector terciari,que es basaria en una deixalleria mòbil com-plementària a l’actual mitjançant un sistemade recollida porta a porta, específic per alsector terciari que pugui recórrer les activitatsde la ciutat que, subscrites a un futur conve-ni, adquireixin el compromís de realitzar larecollida selectiva in situ.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i entitats del muni-cipi.


Indicadors de seguiment- Kg de residus recollits selectivament en elnou servei per any.

�

ACCIÓ 4.5.12Retirada més ràpida dels vehicles fora d’úsde la via pública (acció sorgida de la partici-pació ciutadana).

ObjectiuEliminar la presència de vehicles fora d’ús enels carrers de L’Hospitalet.

DescripcióActuació més ràpida del servei de retiradadels vehicles fora d’ús.Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, els programes 1.5, 1.6, 1.7i 1.8 de la línia 1 i el programa 2.2 de la línia 2.



Indicadors de seguiment- Freqüència de retirada de vehicles.

�

ACCIÓ 4.5.13Desglossar el cost de la recollida de residusde l’impost de béns i immobles (acció sorgi-da de la participació ciutadana).

ObjectiuDonar a conèixer a la població el cost real dela retirada i l’eliminació de residus.


103

DescripcióCrear una taxa de residus independent dequalsevol altra taxa o impost.




�

ACCIÓ 4.5.14Campanya d’informació en comerços sobre la gestió dels residus.

ObjectiuMillorar l’actual gestió dels residus.

DescripcióRealització d’una campanya específica alscomerços de la ciutat on s’expliquin específica-ment els residus que actualment poden gestio-nar-se. Aquesta campanya podria realitzar-semitjançant la publicació de tríptics divulgatiuso en una guia específica sobre aspectesambientals.


Entitat responsable i organismes implicatsOficina de l’Agenda 21 de L’Hospitalet i Àreade Promoció Econòmica.


Indicadors de seguiment- Nombre de tríptics lliurats a l’any.

�

ACCIÓ 4.5.15Assessorament a petits i mitjans industrialssobre la gestió de residus

ObjectiuMillorar la gestió dels residus a les empresesde la ciutat.

DescripcióPotenciar l’assessorament de l’Ajuntament ales empreses del municipi pel que fa a la ges-tió de residus. Aquest assessorament ha deservir també per detectar les problemàtiquesespecífiques de cada empresa. Per vehicularaquest assessorament es pot establir un pro-grama de sessions des de l’Oficina 21 o desde l’Àrea de Promoció Econòmica, o mitjan-çant la seva integració en una guia específicasobre aspectes ambientals.


Entitat responsable i organismes implicatsOficina de l’Agenda 21 de L’Hospitalet i Àreade Promoció Econòmica.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

104


Indicadors de seguiment- Tones de residus industrials per any.

�

ACCIÓ 4.5.16Potenciar la recollida selectiva als centreseducatius de la ciutat (acció sorgida de laparticipació ciutadana).

ObjectiuMillorar la gestió dels residus a les escoles dela ciutat, potenciant la conscienciació ambien-tal de l’alumnat.

DescripcióFacilitar als centres educatius materials i mit-jans, tant per a la realització de programesd’educació ambiental en el terreny del tracta-ment de residus, com per resoldre les dificul-tats que apareixen en el centre pels residusque genera l’activitat escolar.

Interrelació amb altres accionsAccions vinculades a la coherència en la ges-tió de recursos i energia. Està vinculada direc-tament amb totes les accions incloses en lalínia estratègica 4, els programes 1.5, 1.6, 1. i1.8 de la línia 1 i el programa 2.2 de la línia 2.



Indicadors de seguiment- Kg de residus recollits selectivament a lesescoles de la ciutat cada any.


105

LÍNIA ESTRATÈGICA 5: AUGMENT DEL CONTROL AMBIENTAL DE LA CIUTAT

PROGRAMA DE POTENCIACIÓ DELNEGOCIAT DE SALUT PÚBLICA COM AELEMENT CLAU EN ELCONTROLAMBIENTAL DE L’AIRE, L’AIGUA I LASALUT PÚBLICA (5.1)

�

ACCIÓ 5.1.1Potenciació del Negociat de Salut Públicacom a element clau en el control ambientalde l’aire, l’aigua i la salut pública.

ObjectiuDotar de major nombre de recursos econò-mics i tècnics el Negociat de Salut Pública.

DescripcióMillorar la infraestructura tècnica del Negociati potenciar les dades aconseguides.




Indicadors de seguiment- Percentatge d’increment del pressupost delNegociat de Salut Pública.

PROGRAMA DE POTENCIACIÓ DEL CONTROL I MINIMITZACIÓ DE LA CONTA-MINACIÓ ATMOSFÈRICA I ACÚSTICA DELA CIUTAT (5.2)

�

ACCIÓ 5.2.1Millora en les mesures per a la reducció d’emissions de contaminants atmosfèricsmitjançant la realització d’un inventari d’e-missions.

ObjectiuMillorar el control ambiental de contaminacióatmosfèrica.

DescripcióRealitzar un inventari de les principals fontsd’emissió del municipi per estandarditzar lesdades del Departament del Medi Ambient dela Generalitat de Catalunya, i les del’Ajuntament de L’Hospitalet. Aquest inventariha de tenir en compte totes les calderes iprocessos de combustió de les activitats delmunicipi, i servirà perquè en un futur es puguimillorar la qualitat de les emissions de gasosde combustió mitjançant l’aplicació de nouscombustibles, noves tecnologies, revisions decremadors i control global dels nous focusd’emissions detectats.




Indicadors de seguiment- Nombre de fonts d’emissió per any.

�

ACCIÓ 5.2.2Millora de la xarxa de control existent.

ObjectiuMillorar el control ambiental de contaminacióatmosfèrica mitjançant la disposició de novesestacions de mesura i adaptació a la novalegislació europea sobre avaluació i gestió dela qualitat de l’aire.

DescripcióA L’Hospitalet hi ha ubicades sis estacions decontrol atmosfèric, concretament una d’auto-màtica i cinc de manuals, ubicades en dife-rents punts de la ciutat. Aquestes estacionsde la Xarxa de Vigilància i Prevenció de laContaminació Atmosfèrica de Catalunya. Tot ique la nova normativa europea no ha decomportar necessàriament augmentar elnombre d’estacions, a fi i efecte d’augmentarel control de la contaminació atmosfèrica dela ciutat es proposa estudiar la possibilitatamb la ubicació de tres noves estacions demesura de la contaminació. Aquestes novesestacions han de ser automàtiques, tenint encompte que les normals desapareixeran enbreu espai de temps.

Interrelació amb altres accionsAccions presents en aquesta línia estratègica,i destinades al control ambiental de la ciutat,així com les accions de la línia estratègica 3:mobilitat global i connectivitat entre barris.Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, Diputació de

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

106

Barcelona i Departament de Medi Ambient dela Generalitat de Catalunya.


Indicadors de seguiment- Punts de mesura per any.

�

ACCIÓ 5.2.3Potenciació del seguiment periòdic de laqualitat de l’aire per part del Negociat deSalut Pública.

ObjectiuMillora del control de la contaminació atmos-fèrica a la ciutat.

DescripcióPrograma específic de millora del control dela contaminació atmosfèrica a la ciutat, mit-jançant un increment en el grau d’instrumen-talització del Negociat de Salut Pública.

Interrelació amb altres accionsAccions presents en aquesta línia estratègica,i destinades al control ambiental de la ciutat,així com les accions de la línia estratègica 3:mobilitat global i connectivitat entre barris.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, Diputació deBarcelona i Departament de Medi Ambient dela Generalitat de Catalunya.Grau de prioritatMitjà.

Indicadors de seguiment- Nombre d’analítiques a l’any.

�

ACCIÓ 5.2.4Desenvolupament de l’anàlisi de compostosorgànics volàtils (COV) a la ciutat.

ObjectiuAugment en el coneixement dels nivells d’im-missió de compostos orgànics volàtils (COV)a la ciutat.

DescripcióPrograma específic de sistematització en elcontrol dels COV mitjançant la realització d’uninventari dels principals focus d’emissió, sem-pre segons la normativa vigent de COV.Aquest inventari ha de ser especialment dirigita les indústries del municipi i a les diferentsgasolineres. Un cop determinats els diferentsfocus d’emissió cal establir controls d’immis-sió en col·laboració amb altres administra-cions com el Departament de Medi Ambientde la Generalitat de Catalunya, o bé laDiputació de Barcelona.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, Àrea de MediAmbient de la Diputació de Barcelona iDepartament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya.


Indicadors de seguiment- Mesura dels nivells d’immissió de COV al’any.


107

�

ACCIÓ 5.2.5Augment del control d’activitats i punts específics (embornals) amb problemàtiquesvinculades a males olors.

ObjectiuIdentificació dels focus emissors de malesolors al municipi i establiment de mesures decorrecció.

DescripcióL’Hospitalet com qualsevol ciutat és suscepti-ble de patir episodis puntuals de males olors.Es proposa potenciar el control de les malesolors realitzant un inventari dels focus actuals,que permeti identificar-ne els focus emissors,la naturalesa de les olors, la població afecta-da i el risc que hi pot suposar. L’estudi had’establir mesures correctores específiquesper als diferents focus detectats.

Interrelació amb altres accionsAccions presents en aquesta línia estratègica, idestinades al control ambiental de la ciutat.



Indicadors de seguiment- Nombre de punts analitzats a l’any.

�

ACCIÓ 5.2.6Actuació sobre les fonts de contaminacióatmosfèrica tant fixes com mòbils de la ciutat.

ObjectiuDisminuir la contaminació atmosfèrica de laciutat.

DescripcióPotenciar el control tant de focus d’emissiófixos com de focus mòbils mitjançant cam-panyes específiques a aquest efecte. A partirde l’inventari de focus, establir el complimentde la normativa vigent relativa al control defocus d’emissió fixa i potenciar els controls decontaminació dels vehicles.




Indicadors de seguiment- Actuacions de control realitzades a l’any.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

108

�

ACCIÓ 5.2.7Potenciació del disseny de ciutat que impliqui el major control de la contaminacióacústica.

ObjectiuDisminució de la contaminació acústica.

DescripcióPotenciació de mesures vinculades a millorarla qualitat acústica de la ciutat. Aquesteshaurien d’anar lligades a la potenciació deldisseny de ciutat que impliqui un major con-trol de la contaminació acústica. Per acon-seguir-ho es proposa estudiar la possibilitatde reglamentar-ho mitjançant el desenvolu-pament d’una ordenança concreta de quali-tat acústica de la ciutat que hauria de regla-mentar totes aquelles actuacions públiqueso privades susceptibles de produir impactesacústics, i hauria d’estar adaptada a la novanormativa europea, així com als estudis decadastre sònic que s’estan realitzant. Enl’estudi d’aquesta nova ordenança es propo-sa partir de preceptes ja tractats en accionsanteriors (criteris específics en el disseny denoves construccions, creació de nous plecstècnics per a l’adjudicació de nous serveismunicipals, potenciació de combustiblesalternatius a la gasolina com elèctrics, biogàso gas natural, etc.), de manera que a poc apoc es pugui desenvolupar una eina de pre-venció global de la contaminació acústica.

Interrelació amb altres accionsAccions presents en aquesta línia estratègica,i destinades al control ambiental de la ciutat, itambé als programes 2.1 i 2.2 i 2.6 de la líniaestratègica 2.



�

ACCIÓ 5.2.8Aplicació d’apantallament amb arbrat a leszones amb mancances.

ObjectiuDisminució de la contaminació acústica.

DescripcióEstudi per a l’aplicació d’apantallaments mit-jançant arbrat municipal en aquells carrers onexisteixin mancances. Per a la realització d’a-quest estudi seria molt interessant combinartècniques de SIG que incloguin el bolcat delmapa sònic amb l’arbrat municipal, per analit-zar els punts crítics.





109

�

ACCIÓ 5.2.9Aplicació de mesures de disminució de la contaminació lumínica mitjançant el desenvolupament d’un pla d’il·luminació.

ObjectiuDisminució de la contaminació lumínica.

DescripcióLa contaminació lumínica pot afectar la vidaanimal i generar un excés de consum d’elec-tricitat. Un enllumenat públic exterior mal pla-nificat i de mala qualitat és la causa principalde la contaminació lumínica que altera elscicles vitals de moltes espècies lligades als rit-mes diürn-nocturn. L’acció proposa desenvo-lupar un pla d’il·luminació, seguint el modeld’ordenança proposat per l’Institut per a laDiversificació i l’Estalvi d’Energia, o mitjançantel futur desenvolupament de la Llei 6/2001,de 31 de maig, d’ordenació ambiental del’enllumenat per a la protecció del medi noc-turn, que pugui satisfer el ciutadà, respecti elcel fosc que necessiten les espècies noctur-nes i que s’adapti a les mesures de minimit-zació de contaminació lumínica.

Interrelació amb altres accionsAccions presents en aquesta línia estratègica idestinades al control ambiental de la ciutat i al’estalvi energètic.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, Departament deMedi Ambient de la Generalitat de Catalunya iInstitut per a la Diversificació i l’Estalvid’Energia.


�

ACCIÓ 5.2.10Mesures minimitzadores en l’impacte acústicde les obres (acció sorgida de la participacióciutadana).

ObjectiuReduir els nivells sonors de la ciutat.

DescripcióDissenyar i aplicar mesures per tal de minimit-zar els impactes acústics de les obres en elsdiferents punts de la ciutat.

Interrelació amb altres accionsAccions presents en aquesta línia estratègica,i destinades al control ambiental de la ciutat, itambé als programes 2.1 i 2.2 de la líniaestratègica 2.



Indicadors de seguiment- Nivells acústics entorn de les obres.

�

ACCIÓ 5.2.11Control i minimització de les molèsties creades pels aires condicionats (acció sorgi-da de la participació ciutadana).

ObjectiuEvitar les molèsties creades pels aires condi-cionats.

DescripcióDisseny de mesures correctores per evitar

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

110

molèsties entre veïns causades pels aparellsd’aire condicionat, com per exemple lapreinstal·lació d’aire condicionat en els terratsen noves construccions o rehabilitacions. Entot cas, cal considerar que la col·locació d’e-quips d’aire condicionat en terrats, només ésvàlida en casos d’edificis de pocs habitatges,doncs l’acumulació d’aparells d’aire condicio-nat suposa crear un important focus de soroll i emissió prop d’altres finques opisos més alts.




Indicadors de seguiment- Nombre de queixes per problemes ambaparells d’aire condicionat a l’any.

�

ACCIÓ 5.2.12Foment de combustibles alternatius(acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuReduir la contaminació atmosfèrica procedentdel trànsit.

DescripcióFomentar la utilització de combustibles alter-natius (gas natural, GLP, biocombustibles,electricitat...). Per exemple: bicicletes per a lapolicia municipal, autobusos amb gas natural,neteja viària i recollida de residus amb GLP.Interrelació amb altres accions

Accions presents en aquesta línia estratègica idestinades al control ambiental de la ciutat.



Indicadors de seguiment- Nombre de vehicles amb utilització de com-bustibles alternatius.

PROGRAMA DE POTENCIACIÓ DE MESU-RES PER DISMINUIR L’IMPACTE AMBIEN-TAL DE LA CIRCULACIÓ (5.3)

�

ACCIÓ 5.3.1Potenciació dels controls de velocitat, conta-minació acústica i atmosfèrica dels vehicles(acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuMillora de la contaminació acústica, atmosfè-rica i de seguretat al municipi.

DescripcióPotenciació de controls de velocitat als puntsmés conflictius de la ciutat, que ha d’anaracompanyada d’una campanya de controlacústic i dels gasos d’escapament als vehi-cles i també a motocicletes, a fi i efecte demillorar globalment la qualitat ambiental de laciutat, la seguretat i la conscienciació delsconductors.



111



Indicadors de seguiment- Nombre d’inspeccions a l’any.- Grau de compliment de la normativa res-pecte de les inspeccions realitzades a l’any.

�

ACCIÓ 5.3.2Actualització de l’ordenança de contaminació atmosfèrica i acústica.

ObjectiuMillorar la qualitat ambiental de la ciutat.

DescripcióActualització de l’ordenança municipal per tald’adequar-la a l’actual marc normatiu. Calrealitzar prèviament una adequació del mapaacústic del municipi per tal de disposar-ne dedades actualitzades.




PROGRAMA D’APLICACIÓ DE LA LEGISLACIÓ REFERENT A LES ONESELECTROMAGNÈTIQUES (5.4)

�

ACCIÓ 5.4.1Estudi del grau de compliment de la norma-tiva vinculada a ones electromagnètiques.

ObjectiuConèixer l’estat de les antenes de telefoniamòbil a la ciutat.DescripcióActualment la temàtica vinculada a ones elec-tromagnètiques, associades a antenes detelefonia pública ha esdevingut un punt dedebat i conflictes amb la ciutadania. L’accióproposa realitzar un estudi públic del grau decompliment de la normativa associada a oneselectromagnètiques per tal de comprovar lasituació de les antenes i el compliment de lesnormatives, com a eina d’actuació i tambéd’informació a la ciutadania.




L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

112

�

ACCIÓ 5.4.2Elaboració del mapa radioelèctric de la ciutat.

ObjectiuConèixer la contaminació electromagnètica defons (electrosmog) al terme municipal deL’Hospitalet.

DescripcióActualment la temàtica vinculada a ones elec-tromagnètiques, associades a antenes detelefonia pública ha esdevingut un punt dedebat i conflictes amb la ciutadania. Tothomparla de possibles efectes de les radiofre-qüències, però alhora existeix un desconeixe-ment gairebé total dels diferents camps elec-tromagnètics que incideixen sobre el territori.L’acció proposa un estudi públic de la conta-minació electromagnètica de fons existent alsdiferents barris de la ciutat de L’Hospitalet.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i Consell Superiord’Investigacions Científiques.


PROGRAMA DE VIGILÀNCIA I COORDINACIÓ AMBIENTAL (5.5)

�

ACCIÓ 5.5.1Ressorgiment de la policia verda (acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuFer complir les ordenances ambientals i infor-mar l’Oficina 21 d’anomalies detectades entemes ambientals.

DescripcióRessorgiment d’una policia local especialitza-da en temes ambientals.




Indicadors de seguiment- Nombre de denúncies ambientals a l’any.


113

PROGRAMA DE CONTROL DE LES ACTIVITATS MUNICIPALS (5.6)

�

ACCIÓ 5.6.1Desenvolupament d’un cens actualitzat deles activitats municipals.

ObjectiuMillorar el coneixement sobre les activitats delmunicipi mitjançant un cens actualitzat.

DescripcióRealitzar un cens sobre les activitats existentsa L’Hospitalet d’acord amb la nova Llei d’in-tervenció integral de l’administració ambiental,que permeti millorar el control ambiental i elconeixement de les activitats de la ciutat. Unapossible via seria la utilització de la metodolo-gia de la Diputació de Barcelona per a la rea-lització d’un cens d’activitats municipals.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i Diputació deBarcelona.


PROGRAMA D’UNA ORDENANÇA GENE-RAL DE MEDI AMBIENT (5.7)

�

ACCIÓ 5.7.1Desenvolupament d’una ordenança generalambiental.

ObjectiuDotar el municipi d’una ordenança de mediambient de caràcter transversal.

DescripcióA L’Hospitalet existeixen diferents ordenancesde contingut ambiental. Ara bé, com que elconcepte de medi ambient té un caràctertransversal és important que la ciutat desen-volupi una ordenança municipal general relati-va al medi ambient. Aquesta ordenança hau-ria d’englobar els diferents aspectes vinculatsamb el medi ambient, com aire, aigua, sorolls,residus, etc., alhora que hauria de ser ade-quada a les competències municipals i almarc normatiu actual.




L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

114

LÍNIA ESTRATÈGICA 6: FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA, LA INFORMACIÓ I L’EDUCACIÓ AMBIENTAL VERS LA SOSTENIBILITAT

PROGRAMA D’ESTRUCTURACIÓ IAUGMENT DE LA INFORMACIÓ LLIGADAAMB EL MEDI AMBIENT I EL DESENVO-LUPAMENT SOSTENIBLE PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ (6.1)

�

ACCIÓ 6.1.1Guia ambiental per a la ciutadania de L’Hospitalet.

ObjectiuFomentar la sensibilització ambiental a la ciutat.

DescripcióEs proposa realitzar una guia relacionada ambels aspectes ambientals que arriben directa-ment a la ciutadania, on es descriguin elscomportaments més adequats vinculats a lageneració i gestió dels residus, assessora-ment per fer una compra més verda, ecoefi-ciència energètica a la llar, estalvi d’aigua,mobilitat sostenible, etc., que pugui servircom a eina de sensibilització i informació a lapoblació.

Interrelació amb altres accionsAccions d’aquesta línia estratègica i global-

ment totes aquelles accions que serveixen específicament per potenciar el desenvolupa-ment sostenible.



�

ACCIÓ 6.1.2Campanyes explicatives adreçades a entitats i indústries de la ciutat.

ObjectiuMillorar la conscienciació ambiental de la ciu-tat.

DescripcióRealitzar jornades específiques sobre temesespecífics de medi ambient a les entitats iindústries de la ciutat. Aquestes jornadespoden ser generalistes (vinculades a educa-ció ambiental) o tractar temes específics mit-jançant la participació d’experts (adreçadesprincipalment a les indústries de la ciutat).

Interrelació amb altres accionsAccions d’aquesta línia estratègica i global-ment amb totes aquelles accions que servei-xen específicament per potenciar el desenvo-lupament sostenible.



Indicadors de seguiment- Nombre de campanyes a l’any.


115

�

ACCIÓ 6.1.3Campanyes recordatori (acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuRecordar a la població en general i als nou-vinguts en particular les campanyes engega-des fa temps i que potser estan oblidades.

DescripcióDisseny de noves campanyes de comunica-ció ambiental per recordar temes que ja vangaudir en el seu moment de campanya prò-pia.

Interrelació amb altres accionsAccions d’aquesta línia estratègica i global-ment totes aquelles accions que serveixenespecíficament per potenciar el desenvolupa-ment sostenible.



Indicadors de seguiment- Nombre de campanyes a l’any.

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ DE L’OFICINA 21 (6.2)

�

ACCIÓ 6.2.1Plana web pròpia.

ObjectiuDotar l’Oficina 21 d’un mitjà de comunicació

propi, per tal de donar a conèixer les actua-cions portades a terme i altres punts de màxi-ma difusió.

DescripcióCreació d’una pàgina web pròpia per al’Oficina 21.




Indicadors de seguiment- Nombre de consultes a l’any.

�

ACCIÓ 6.2.2Telèfon ambiental.

ObjectiuAugmentar la connectivitat entre l’Oficina 21 ila ciutadania.

DescripcióPosar a disposició de tota la ciutadania untelèfon de suggeriments ambientals d’atencióles 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Leshores d’oficina amb atenció personalitzada ila resta amb atenció per mitjà d’un contesta-dor automàtic. Es proposa que sigui un telè-fon 902, per tal d’optimitzar les trucadesrebudes.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

116

117




Indicadors de seguiment- Nombre de consultes a l’any.

�

ACCIÓ 6.2.3Bústia de suggeriments.

ObjectiuEstablir un mitjà de comunicació de la ciuta-dania amb l’Oficina 21.

DescripcióAdreça de correus a la qual fer arribar pro-postes i suggeriments ambientals.

Interrelació amb altres accionsAccions d’aquesta línia estratègica i global-ment totes aquelles accions que serveixenespecíficament per potenciar el desenvolupa-ment sostenible.Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.


Indicadors de seguiment- Nombre de correus anuals.

PROGRAMA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL(6.3)

�

ACCIÓ 6.3.1Creació d’una ecoteca.

ObjectiuFomentar el material d’educació ambiental.

DescripcióSala amb material d’educació ambiental (víde-os, jocs, revistes, llibres...), amb servei de préstec, per a ús escolar i del públic engeneral.




Indicadors de seguiment- Nombre de publicacions.- Nombre d’usuaris per habitant.

�

ACCIÓ 6.3.2Edició d’una publicació ambiental semestral.

ObjectiuApropar els temes ambientals a tothom.


DescripcióEdició d’un full, revista... de caire ambiental,que doni a conèixer nous projectes ambien-tals, notícies d’interès..., per tal d’anar difo-nent la cultura sostenible.

Interrelació amb altres accionsAccions d’aquesta línia estratègica i global-ment totes aquelles accions que serveixenespecíficament per a potenciar el desenvolu-pament sostenible.

Entitat responsable i organismes implicatsOficina de l’Agenda 21 de L’Hospitalet i Àreade Comunicació i Imatge.


Indicadors de seguiment- Nombre d’exemplars a l’any.

�

ACCIÓ 6.3.3Creació d’un fòrum ambiental.

ObjectiuDebatre els temes ambientals d’interès.

DescripcióCrear un fòrum ambiental que periòdicamentes reuneixi per tractar temes ambientals d’in-terès global per a la ciutadania.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i Consell de la

Sostenibilitat.


Indicadors de seguiment- Nombre d’assistents per sessió.- Nombre de sessions a l’any.

�

ACCIÓ 6.3.4Exposició de temàtica ambiental itinerant,renovada periòdicament.

ObjectiuDonar a conèixer els projectes i estudisambientals portats a terme a la ciutat.

DescripcióExposició fàcil de muntar, desmuntar i trans-portar, amb informació dels diferents projectes iestudis ambientals portats a terme a la ciutat.Es tracta que la informació vagi variant al llargdel temps i que es col·loqui en llocs de màxi-ma presència de públic.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet.Grau de prioritatBaix.

Indicadors de seguiment- Nombre de visitants per exposició.- Nombre d’exposicions a l’any.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

118

�

ACCIÓ 6.3.5Publicació divulgativa de tots els treballs tècnics ambientals.

ObjectiuDonar a conèixer els estudis ambientals por-tats a terme a la ciutat.

DescripcióPublicació en format llibre, quadern o similar,en la qual s’expliquen d’una manera simple ientenedora els treballs i estudis tècnics en latemàtica ambiental.




Indicadors de seguiment- Nombre de publicacions a l’any.

�

ACCIÓ 6.3.6Edició de material didàctic per a les escoles(acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuDotar de recursos pedagògics les escoles enel tema ambiental.

DescripcióEdició de jocs, contes, llibres, agendes i altres

materials de temàtica ambiental i que facinreferència al municipi.




Indicadors de seguiment- Nombre de recursos pedagògics a l’any.

�

ACCIÓ 6.3.7Introduir temes d’educació ambiental en lesfestes de carrer o de barri (acció sorgida dela participació ciutadana).

ObjectiuAnar sensibilitzant la població en la problemà-tica ambiental.

DescripcióUtilitzar gots reutilitzables, paper reciclat,ampolles de vidre en lloc de plàstic... en totsels actes lúdics i festius de la ciutat, a mésd’utilitzar la temàtica ambiental en actes i fes-tes com carnestoltes, cavalcada de Reis, etc.



119

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i entitats ecologistes.


Indicadors de seguiment- Nombre d’intervencions a l’any.

�

ACCIÓ 6.3.8Disseny de campanyes creatives(acció sorgida de la participació ciutadana).

ObjectiuArribar de manera diferent a la població.

DescripcióConcurs fotogràfic sobre temàtica ambiental,concurs d’obres d’art relacionades amb elmedi ambient i la sostenibilitat, tallers d’artamb material reciclat, etc., són algunes de lespropostes de campanyes creatives. Les cam-panyes es podrien dissenyar mitjançant parti-cipació ciutadana.




Indicadors de seguiment- Nombre de campanyes creatives a l’any.

�

ACCIÓ 6.3.9Foment de les Eco-escoles.

ObjectiuFomentar la defensa del medi ambient a lesescoles mitjançant la potenciació de l’educa-ció ambiental a les escoles de primària isecundària, implicant diferents estaments —alumnat, professorat, pares i mares o autori-tats municipals.

DescripcióEs tracta de portar a terme a les escoles deL’Hospitalet el programa europeu Eco-esco-les, basada en una campanya d’àmbit mun-dial promoguda per la Fundació Europead’Educació Ambiental i la Associaciód’Educació Ambiental i del Consumidor(ADEAC). Aquesta campanya connecta per-fectament amb l’esperit de l’Agenda 21 alfomentar una major qualitat de vida i un mediambient més saludable. La campanya implicala realització de diferents activitats, que vandes de la formació de comissions ambientalsa les diferents escoles o la realització de jor-nades de treball i de debat entre els diferentscentres, fins a la preparació d’auditoriesambientals específiques a cada escola.Interrelació amb altres accionsAccions d’aquesta línia estratègica i global-ment totes aquelles accions que serveixenespecíficament per potenciar el desenvolupa-ment sostenible.

Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet, FundacióEuropea d’Educació Ambiental i Associaciód’Educació Ambiental i del Consumidor,(ADEAC).


L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

120

PROGRAMA DE FOMENT DE L’ASSOCIACIONISME LLIGAT A TEMES AMBIENTALS (6.4)

�

ACCIÓ 6.4.1Dotació de majors ajudes a l’associacionis-me ambiental.

ObjectiuPotenciar l’associacionisme ambiental (acciósorgida de la participació ciutadana).

DescripcióActualment existeixen a L’Hospitalet moltpoques associacions dedicades a temàtiquesambientals (0,8% del total). Aquestes associa-cions reben subvencions per part del’Administració municipal. Aquesta acció pro-posa augmentar les subvencions a fi i efecteque aquestes associacions puguin participaractivament en moltes de les accions que enaquest PAA es proposen, i potenciar al mateixtemps l’increment de persones associades idonant més transparència a la informació vin-culada a temes ambientals.Interrelació amb altres accionsAccions d’aquesta línia estratègica i global-ment totes aquelles accions que serveixenespecíficament per potenciar el desenvolupa-ment sostenible.



Indicadors de seguiment- Grau de participació de les associacions enprojectes de l’administració.- Evolució en el nombre d’associats a asso-

ciacions ambientals a l’any.

�

ACCIÓ 6.4.2Establiment d’un premi als millors projectesde caire ambiental presentats des d’associa-cions i escoles de la ciutat (acció sorgida dela participació ciutadana).

ObjectiuPotenciar la conscienciació ambiental.

DescripcióCreació d’un premi de medi ambient alsmillors projectes vinculats al desenvolupamentsostenible realitzat des de les associacions.També es podria crear un premi específic pera les escoles de la ciutat, de manera que espotenciï la informació i la conscienciacióambiental a les escoles.




Indicadors de seguiment- Grau de participació de les associacions enel premi.- Evolució del nombre d’escoles que partici-pen en el nou premi.


121

PROGRAMA DE FOMENT DE LA FORMACIÓ, L’OCUPACIÓ I LA COOPERA-CIÓ AMBIENTAL (6.5)

�

ACCIÓ 6.5.1Programa de formació i capacitació de caireambiental.

ObjectiuPotenciar la formació de caràcter ambiental.

DescripcióRealització de cursos de formació vinculats atemàtiques ambientals per dotar els partici-pants dels coneixements suficients per entraral mercat laboral d’empreses i serveis relacio-nats amb l’ambient.




Indicadors de seguiment- Nombre d’assistents als cursos de capacita-ció a l’any.

�

ACCIÓ 6.5.2Potenciació de l’ocupació local en tasques ambientals.

ObjectiuPotenciar treballs de caire ambiental.

DescripcióFoment de l’ocupació de les persones en aturdel municipi en tasques de caràcter ambien-tal. Aquesta potenciació de l’ocupació ha d’a-nar molt lligada a les persones que participina cursos de capacitació i formació de temàti-ques ambientals.


Entitat responsable i organismes implicatsAjuntament de L’Hospitalet i Àrea dePromoció Econòmica.


Indicadors de seguiment- Nombre de noves persones ocupades entasques ambientals a l’any.

�

ACCIÓ 6.5.3Campanya per captar el voluntariat lligat a sensibilització ambiental.

ObjectiuIncrementar el nombre de voluntaris ambien-tals.

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

122

DescripcióAfavoriment de voluntariat en tasquesambientals.




Indicadors de seguiment- Nombre de voluntaris a l’any.

�

ACCIÓ 6.5.4Realitzar projectes concrets de caireambiental amb la participació de la ciutadania.

ObjectiuPotenciar la informació, la comunicació i lasensibilitat ambiental.

DescripcióFomentar la participació de la ciutadania enprojectes de caràcter ambiental mitjançantl’obertura de nous canals de comunicacióamb la població.




Indicadors de seguiment- Nombre de projectes a l’any.

�

ACCIÓ 6.5.5Promoure la cooperació internacional per a la sostenibilitat, lligada a projectes de solidaritat.

ObjectiuPotenciar projectes de cooperació internacio-nal.

DescripcióFomentar la participació de la ciutat en pro-jectes de cooperació internacional vinculat atemes de medi ambient. La participació en pro-jectes de cooperació pot vehicular-se des deles associacions ambientals municipals (com aeina de potenciació), i té també en compte lapotenciació d’un programa de voluntariat aaquest efecte.





123

125

La realització dels programes i accions queproposa un pla d’acció ambiental té com aobjectiu prioritari induir canvis o introduir me-sures de correcció per fer progressar unmunicipi vers el desenvolupament sosteni-ble. En aquest procés, els indicadors esdeve-nen un instrument de primera mà per determi-nar el resultat de les actuacions portades aterme.

S’entén per indicador aquella expressió que,degudament avaluada numèricament, aportainformació útil sobre l’estat d’una determinadavariable –ambiental, social o econòmica– i per-met seguir-ne l’evolució. Els indicadors, pertant, han de ser fàcilment mesurables, repeti-bles, entenedors i fiables.

Els indicadors seleccionats pel Pla d’acció am-biental de L’Hospitalet sorgeixen del SistemaMunicipal d’Indicadors de Sostenibilitat publi-cat per la Diputació de Barcelona conjunta-ment amb la Xarxa de Ciutats i Pobles cap ala Sostenibilitat. Aquests indicadors perme-ten realitzar un seguiment individual de cadaun dels indicadors plantejats, calcular-nesubindicadors, analitzar-ne la seva metodo-logia de càlcul i comparar els resultats obtin-guts amb els d’altres municipis, per tant, ésuna guia metodològica que permet garantirel realisme i l’aplicabilitat dels paràmetresescollits.

El Sistema Municipal d’Indicadors deSostenibilitat compta amb 30 indicadors subdi-vidits en indicadors de model, indicadors deflux i indicadors de qualitat:

• Indicadors de model municipal (13):Descriuen processos o fenòmens d’incidènciamultifactorial i es relacionen directament amb elmodel bàsic municipal. Es tracta d’avaluar elsistema municipal a partir de l’anàlisi de lesprincipals característiques que defineixen l’es-tructura urbana i la seva relació amb el desen-volupament sostenible.

• Indicadors de flux municipal (12): Els indica-dors de flux municipal aborden els cicles dematèria i energia des del punt de vista dela seva producció, distribució, tractament i reu-tilització. Concretament, el Sistema Munici-pal d’Indicadors de Sostenibilitat ha escollitcinc indicadors que avaluen el flux d’energiaconsiderant el cicle sencer, des de les entra-des a les sortides, bàsicament en forma d’e-missions de contaminants atmosfèrics. Se’ntroben tres que fan referència a la producció deresidus i la seva recuperació. I, finalment, qua-tre que valoren aspectes claus del cicle del’aigua.

• Indicadors de qualitat (5): Els indicadors dequalitat ambiental municipal són aquells que esrefereixen a les condicions finals del medi

Els indicadors de sostenibilitat


L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

126

municipal. Per tant, tenen com a finalitat espe-cífica informar sobre l’estat del medi i la sevaevolució en l’espai i el temps. En general, sónindicadors que es veuen molt influïts pels can-vis que reflecteixen els indicadors de model ide flux.

Cal dir que en alguns casos no ha estat possi-ble determinar el valor numèric de l’indicador jaque no es disposa de dades contrastables, raóper la qual s’ha realitzat la descripció del mèto-de, perquè en un futur l’Ajuntament pugui rea-litzar-ne el seguiment.

INDICADORS CALCULATS Valor Unitat Tendència desitjable

1. Mosaic territorial 12,33 sobre 100 Adimensionals Criteri particular

2. Intensitat de la urbanització

de l’economia local m2 sòl construït / milers Disminució

3. Potencial d’ocupació urbana del sòl 100 % Criteri particular

4. Estructura urbana: proximitat a serveis

urbans bàsics 100 % Augment

5. Estructura urbana: desplaçament i mobilitat

de la població (vehicle privat) 35 % Disminució

6. Estructura urbana: carrers de prioritat

per als vianants 0,97 % Augment

7. Adequació del planejament a la singularitat

ecològica del territori 100 % Augment

8. Superfície d’especial valor ecològic amb

algun tipus de protecció 0 % Augment

9. Prevenció de riscos ambientals 59 % Augment

10. Participació ciutadana en processos 26 sessions + Nombre de reunions Existència de periodicitat

de sostenibilitat 2 fòrums Any en les reunions

11. Nombre d’associats en entitats

de caràcter ambiental 4 entitats nombre Augment

12. Utilització de les deixalleries 0,47 kg recollits a la deixalleria Augment

municipals per habitant i anys

13. Despesa municipal en medi ambient 16 % Augment

14. Consum final d’energia 1,54 tep / habitant i any Manteniment a

curt termini

Disminució a mitjà

i llarg termini

15. Intensitat energètica local 1,9 kWh / milions Disminució

16. Producció local d’energies renovables 0,062 kWh / habitant i any Augment

17. Recuperació de residus municipals 7,5 % Augment

Resum dels indicadors calculats


127

INDICADORS CALCULATS Valor Unitat Tendència desitjable

18. Recuperació de residus industrials 65 % Augment

19. Producció de residus de l’economia local 44,03 tones / milions Disminució

20. Abastament d’aigua municipal 148,5 litres /habitant/ Manteniment a

dia (consum total) litres / habitant / dia curt termini

111,5 litres /habitant/ Disminució a mitjà i

dia (consum domèstic) llarg termini

21. Intensitat de consum d’aigua

de l’economia local 7,13 litres / milers Disminució

22. Gestió de les aigües residuals 0 % Augment

23. Utilització d’aigües depurades 0 % Augmen

24. Emissió de contaminants atmosfèrics CO : 2.152,56 tones de contaminant / Disminució

PST: 34,48 km2 de sòl urbà

NOx : 468,56

SOx :41,68

25. Emissió de gasos que contribueixin CO2 : 2.174,48 kg contaminant / Disminució

a l’efecte hivernacle NOx : 2,11 habitant i any

CH4: 0,09

26. Concentració ambiental dels O3 (llindar d’informació): 0 Dies

contaminants atmosfèrics O3 (llindar protecció salut): 2 Dies

SO2 - (percentil 50): 6

PST - (val guia mitjana anual): 111 µg/m3 Disminució

CO - (mitjana aritmètica anual): 0,8

NO2 - (percentil 50): 40 µg/m3

27. % de superació del nivell sonor significatiu -- % Disminució

28. Evolució de la qualitat de l’aigua dels aqüífers NO3 (mg/l) conductivitat Manteniment a

(mS/cm) curt termini

Disminució a mitjà i

llarg termini

29. Estat ecològic dels rius -- Adimensionals Manteniment a

curt termini i mitjà

Augment a llarg

termini

30. Superfície forestal cremada

(cal tenir en compte que a L’Hospitalet no hi ha 0 % Disminució

actualment superfície forestal)

Resum dels indicadors calculats

L’AG

ENDA

21

DE L

’HOS

PITA

LET

128

Participació ciutadana en processos de sostenibilitat

DefinicióAvalua la vitalitat dels diferents òrgans esta-bles de participació ciutadana relacionatsamb processos d’Agenda 21, i en determinael nombre de reunions anuals.

CàlculNombre anual de reunions/any.

Resultat26 reunions i 1 fòrum (any 2002).

Interpretació dels resultatsL’any 2002 representà l’inici de la fase departicipació ciutadana, motiu pel qual es vanproduir moltes reunions. Es preveu que elspròxims anys aquest nombre pugui repetir-se mitjançant la constitució d’òrgans esta-bles de participació vinculats a un fòrumambiental.

Tendència desitjadaAugment i periodicitat regular.

INDICADORS DE MODEL (EXEMPLE)

Consum domèstic d’aigua

DefinicióAvalua el consum domèstic d’aigua queprové de la xarxa de subministrament muni-cipal. També hi ha un altre indicador queconsidera el consum total dels sectorsdomèstic, comercial i industrial i dels equi-paments i serveis municipals (consumpúblic).

CàlculAbastament domèstic d’aigua anual (litres) /Nombre d’habitants x 365 dies.

Resultat111,5 l/hab. dia.

Interpretació dels resultatsEl principal consum de L’Hospitalet és elconsum domèstic amb més del 75% delconsum global de la ciutat. Globalment,totes les tipologies de consum presentenuns valors molt homogenis any rere any,essent el consum domèstic per habitant idia a L’Hospitalet molt inferior al de la mitja-na de municipis de l’entorn de Barcelona, elqual s’aproxima als 170 litres habitant i dia.

Tendència desitjadaDisminució.

INDICADORS DE FLUX (EXEMPLE)


129

Concentració ambiental dels contaminants atmosfèrics

DefinicióAvalua els nivells d’immissió dels principalscontaminants atmosfèrics, i s’expressa comel nombre d’ocasions que undeterminat contaminant supera els valors dereferència establerts.

CàlculNombre de dies que un contaminant supe-ra els valors de referència establerts per lalegislació vigent.

ResultatPeríode 1999-2000O3 (valor llindar d’informació) Nombre de dies: 0

O3 (valor llindar protecció salut) Nombre de dies: 2

SO2 (percentil 50) 6 g/m3

PST (valor guia mitjana anual) 111 /m3

CO (mitjana aritm‘tica anual) 0,8 mg/m3

NO2 (percentil 50) 40 /m 3

Interpretació dels resultatsA L’Hospitalet, globalment, es compleix lalegislació vigent relativa a immissions decontaminants atmosfèrics, tot i que cal tenirespecial cura amb l’ozó quan supera elvalor del llindar de protecció de la salut.

Tendència desitjadaDismunició.

INDICADORS DE QUALITAT (EXEMPLE)

per una ciutat diversa i sostenibleamb relació a la sostenibilitat. En aquest context, a partir de...

Documents

Transcript of per una ciutat diversa i sostenibleamb relació a la sostenibilitat. En aquest context, a partir de...