Coses Aparentment

Intranscendents

Arnau Solé Martínez

2on de batxillerat

Literatura Catalana

Protagonista: (nom sense definir)• És un Home que viu acollit a la casa d’una família de costa, sembla ser que aquest

portava molt de temps vivint amb ells, però per un motiu que l’autor no concreta, el protagonista he de marxar a Bratislava, per motius de policia, l’autor ens suggereix que el protagonista hagués realitzat quelcom il·legal, i per això la policia el busca.

Mare o mestressa de la casa (nom sense definir)• Dona de la casa, te un gran sentiment d’amor cap al protagonista, ja que es posa molt

trista quant el protagonista li comunica que aquest ha de partir. La dona només li demana una cosa, que el protagonista realitzes una fotografia, per així que ella i la família el poguessin recordar.

Artista• Personatge secundari, aquest regenta un local de fotografia, quan el protagonista hi

acudeix, sembla ser que l’artista realitza una negligència que provoca un incendi al local.

Personatge col·lectiu (família)• Grup de persones que viuen a la casa on el protagonista és acollit, d’aquest l’autor

només ens presenta a la mare.

*Al ser un conte d'extensió curta (dues pagines) no hi podem apreciar ningun tipus de descripció física ni psicològica dels personatges.

El conte comença amb una introducció en primera persona, realitzada per el protagonista, on ell

constata que durant molt temps va viure en una casa, propera al mar, acollit per una família que li va

arribar a tenir molta estimació. Un dia qualsevol el protagonista comunica a la família que per

problemes legals ha de marxar del país, i marxar a Bratislava.

És la mestressa de la casa qui pitjor rep la notícia, ja que al saber la notícia, ràpidament li demana al

protagonista que li donés un retrat per poder-lo recordar, el protagonista li respon que ell no posseeix

cap retrat, i la mestressa li demana al protagonista que se'n realitzés un.

El protagonista desprès de que la dona li insistís, va decidir fer-li cas, ja que aquesta li havia ajudat

molt, i ell tenia la sensació que li devia nombrosos favors.

Finalment aquella mateixa tarda el protagonista es dirigí a un fotògraf de barri, on va demanar una

foto petita i de preu baix.

Quant va ser el torn del protagonista, aquets es va assentar davant d’una càmera, esperant a que

l’artista li realitzes el retrat, però aquest va cometre una negligència i es va calar foc a l’estudi, poc

desprès a tot l’edifici, per sort el protagonista i l’artista van aconseguir sortir a temps, i no van morir.

El conte finalitza amb un comentari del narrador, on explica que van morir més de tres-centes

persones de bona família.

En el conte, Calders utilitza un

llenguatge entenedor, clar i

precís.

El registre utilitzat clarament és

l'estàndard, l’autor dona més

importància a allò que diu, i no a

com ho diu. Gràcies a

d'utilització d’aquets registre

l’autor s’assegura de que tothom

el pugui entendre correctament.

“La família que la regentava

va arribar a tenir-me molta

estimació...”

L’acció transcorre al llarg

d’una tarda, ja que el

protagonista es realitza

el retrat poques hores

desprès de comunicar a

la família el seu

imminent viatge.

El temps és lineal, ja que

l’acció es presenta de

forma ordenada.

En ningun moment del relat l’autor comunica l'època en la qual

succeeix la historia, però hi ha una característica que ens pot guiar i

ajudar a esbrinar la possible època.

El fet que la gent corrent no posseeix càmera fotogràfica a casa, i que

la càmera que utilitza l’artista funcioni amb magnesi, implica que

aquesta és una maquina de edat considerable, que concorda amb les

càmeres de 1920-1930.

L’acció transcorre en una

casa d’un poble costaner,

on viu la família que acull

al protagonista

També trobem l’estudi

fotogràfic de barri, que

regenta l’artista, i que

finalment és cremat.

El narrador és en primera persona, ja que

el mateix protagonista explica l’acció.

El narrador és un narrador protagonista.

“Durant molt de temps vaig viure en una dispersa de prop del

port.”

Narració• “Realment era tan simple complaure-la i jo li devia tantes coses que no

es poden contar...”

Diàleg• “Deixeu-nos un retrat vostre”

Descripció

• “Em va posar bé, mogué la mà i em digué que mirés l’objectiu,

que sortiria un ocellet.”

El conte ens presenta una situació quotidiana, aparentment

inofensiva, però mitjançant un canvi dràstic, l’autor ens

presenta un final inesperat.

El text ens deixa un ensenyament Moral molt clar: hem de

tenir por a allò conegut hi ha allò desconegut, ja que moltes

vagades allò que coneixem no és com nosaltres pensem.

Element AbsurdAquest conte no presenta ningun tipus de element absurd.

La Maleta Viatgera

Arnau Solé Martínez

2on de batxillerat

Literatura Catalana

Protagonista (nom no especificat)• Home aproximadament d’uns trenta anys, promès amb Julieta. És una

persona que es deixa portar per l’instint, i té poca capacitat de raonar, ja que al ser seduït per Azaya lendhi, oblida ràpidament a la seva futura esposa

Julieta• Segons el protagonista, la Julieta és molt bella, i li agrada que els homes

facin bogeries per ella.

Azaya lendhi• Exòtica dona, propietària de la maleta que el protagonista trobà a la

platja. És una persona aventurera i una enamorada de la cultura oriental, un dels accessoris que més utilitza són les perles.

El vigilant de la platja• Personatge secundari, que mogut per la curiositat va a veure la troballa

del protagonista, aquest li diu que ell sap el que ha trobat, i li diu que aquella misteriosa maleta era una maleta viatgera.

Majordom de Azaya lendhi

• Personatge secundari que li obre la porta al protagonista quant

aquest arriba a la casa de la aventurera.

Personatge Col·lectiu (gent de la platja)

• Conjunt de persones que s’acosten al protagonista quant aquet

extreu la estranya maleta de l’aigua, tenen curiositat per conèixer

el contingut d’aquesta.

Plantejament:

Al principi del conte, trobem una parella feliç, que gaudeix d’un

calorós dia de platja. El protagonista descriu la sorra, com una

superfície calenta i roent.

Una vegada el protagonista comença a tenir calor, aquest

decideix convidar a la seva promesa a entrar a l’aigua, la noia

accedeix a la proposició del seu company.

Desprès d’estar una estona remullant-se a l’aigua, la Julieta es

comença a enfonsar, i el protagonista es va submergir per

socórrer de la seva estimada.

Nus:

El protagonista, al capbussar-se en busca de la seva promesa, va començar a veure alguns

organismes marins de gran bellesa, com eren els coralls i els crustacis, també va veure gran quantitat

de cames de banyistes perdudes, i un element que li va cridar molt l’atenció, era una maleta en perfecte

estat, gens espatllada per el contacte amb el mar, el protagonista la va agafar, i va sortir ràpidament a

l’exterior.

Quant el protagonista va sortir de l’aigua, i la Julieta va observar la maleta, aquesta es va encuriosir

molt, i es va alegrar molt per la troballa del seu futur marit.

De sobte, al moment de treure la maleta de l’aigua, aquesta es va assecar ràpidament, com si mai

hagués estat sota l’aigua, realment semblava nova.

Molta gent es va acostar al protagonista per tal d’observar el contingut de la maleta, va ser un dels

vigilants de la platja qui va afirmar que aquella estranya maleta era una maleta viatgera, i li va

comunicar al protagonista que tenia molta sort, ja que quasi ja no se'n veien.

A l’interior de la maleta hi havia una targeta amb una direcció, i una figura d’un elefant, el protagonista

va decidir que havia d’entregar la maleta en mà, ja que aquell objecte era molt valuós, i que no el podia

confiar a ningú, la Julieta es va enfadar, ja que li va advertir amb gelosia, que aquella dona era viatgera,

i que no li feia capo gràcia que l'anés a veure

Desenllaç

El protagonista va viatjar a Barcelona, cercant la direcció que va trobar a l’interior

de la maleta. Quant hi va arribar, li obri un noi vestit amb una absurda granota

groga.

La casa tenia una decoració oriental poc versemblant, i la dona propietària

d’aquesta era de gran bellesa segons el protagonista, anava vestida amb

exòtiques robes, i estava ornamentada amb nombroses perles, tantes que

produïen un impacte visual negatiu.

La dona li va preguntar al protagonista si era ell l’home de la promesa, aquest va

respondre que no s’havia de quina promesa parlava. Ella li va dir que estaven

destinats a viure junts, però el protagonista li va respondre que ell estava promès

amb Julieta, la exòtica dona de la casa li va fer tocar l’elefant, i el corn d'aquest es

va encendre i va formar una espècie de bengala, fet que el protagonista va

considerar casual.

Al final la dona aconsegueix que el protagonista es quedi amb ella, ja que li mostra,

mitjançant una bola de cristall, a la seva promesa amb un home negre a la platja.

En el conte, Calders utilitza un llenguatge clar i

precís.

El registre utilitzat clarament és l'estàndard,

l’autor dona més importància a allò que diu, i no

a com ho diu. Gràcies a d'utilització d’aquets

registre l’autor s’assegura de que tothom el

pugui entendre correctament.

Aquest poema respecte l’anterior presenta un

llenguatge una mica més culte que el conte

anterior, i la seva lectura és més difícil.

“La troballa va abreujar el meu

esforç d'enamorat”

L’acció transcorre durant uns dos

dies, ja que primer la parella gaudeix

d’un dia de platja, i l’endemà de

trobar la maleta el protagonista

decideix acudir a l’adreça que hi

havia a l’interior de la maleta.

Al final del conte hi ha un comentari

que el protagonista realitza temps

després de deixar a la seva

promesa, i quedar-se amb Azaya

lendhi.

L’època del conte no és concretada per el autor, no hem trobat cap

tipus de pista que pogués ajudar-nos a arrodonir l’any.

En aquest conte, hi trobem dos espais principals, un és la platja, on el

protagonista gaudeix d’unes vacances amb la seva promesa, i on

troba la maleta viatgera.

La segona localització és la casa de la exòtica dona. Aquest conte té

una peculiaritat, ja que Calders ens concreta que la ciutat on es troba

la casa és Barcelona, normalment Calders no diu cap lloc concret,

per donar-li a l’obra un aire de cosmopolitisme.

El narrador del conte és un narrador

omniscient, ja que aquest presenta total

coneixement d’allò que succeeix.

Per poder explicar les accions, el narrador

utilitza la tercera persona.

“La meva enamorada m’agraí la idea amb un cop

d'ulls”.

Narració• “Julieta estimava que els seus galantejadors cultivessin el perill.”

Diàleg• “Ja sé què és això”

Descripció• “Féu passar a una petita cambra, l'únic mobiliari de la qual era una taula

que sostenia una gran bola de vidre fosforescent.”

El conte vol transmetre al lector la idea de que allò que sembla

senzill o quotidià, et pot acabar canviant la vida.

Element AbsurdEl conte presenta un element absurd molt concret i clar,

aquest és la maleta que el protagonista troba al mar, és un

element absurd ja que la maleta està en perfecte estat, quasi

no està ni mullada. També és absurd el comportament del

protagonista al veure a través de la bola de cristall, ja que veu

una imatge de la seva promesa amb un altre home, i aquest

ràpidament decideix deixar-la i quedar-se amb Azaya lendhi.

L’altre element absurd és l’aparició de “cames de banyistes

perdudes”, que el protagonista troba al mar quant es

submergeix.