Període entreguerres i la II Guerra Mundial

3
EL PERIODE D’ENTREGUERRES (1919- 1939) 1) LA GRAN DEPRESSIÓ Al finalitzar la Primera Guerra Mundial, l’economia de los països europeus depenia dels Estats Units. Per una banda, li devien grans quantitats de diners i, per altra banda, la creixent demanda de bens de consum no podia ser abastida per feble indústria europea, per la qual cosa l’americana va incrementar la seva producció notablement. Quan la demanda va reduir-se, en els Estats Units es va produir una crisi de sobreproducció, que va desembocar en l’anomenat crack de la Borsa de Nova York (1929). La causa principal d’aquest enfonsament fou ei manteniment artificial de les altes cotitzacions de les accions, el valor de les quals estava molt per sobre del valor real que tenien les empreses, es a dir, dels beneficis que produïen. Atès que, els Estats Units controlava el 45% de la producció mundial, la crisi es va estendre ràpidament per Europa: al disminuir la demanda de productes industrials, nombroses empreses van tenir que tancar, augmentà l’atur obrer i es va paralitzà el Comerç internacional. En el pla polític, degut al gran descontentament popular, les ideologies antiliberals i anticapitalistes, com el comunisme i el feixisme, guanyaren nombrosos adeptes. A partir de l’any 1933, Estats Units començà a recuperar-se de la Gran Depressió gràcies a l’aplicació d’un original pla econòmic el New Deal, el qual, en contra del liberalisme tradicional, implicava la intervenció directa de l’estat en l’economia. 2 ) FEIXISME I NAZISME Foren moviments d’ideologia ultranacionalista i totalitària que aconseguiren ei poder a Itàlia (1922) i a Alemanya (1933). El seu triomf fou conseqüència del ressentiment entre vencedors i vençuts de la Primera Guerra Mundial, de la crisi econòmica de la postguerra, de la Gran Depressió i de la por a l’expansió comunista, que havia aconseguit el poder a Rússia. A Itàlia, Benito Mussolini funda el Partit Nacional Feixista (1921), el qual fou recolzat pels grans industrials i els terratinents, es a dir, per les classes mitges i altes, les quals estaven disgustades amb les vagues, revoltes urbanes i motins en el camp promoguts pel proletariat. Desprès de la Marxa sobre Roma (1922) protagonitzada pels seus partidaris, Mussolini fou nomenat primer ministre pel rei d’Itàlia i, el 1925, fou investit com a Duce dels italians. S'instaurà un règim de partit únic en el que Mussolini tenia tots els poders parlamentaris. A Alemanya, l’ascens del partit Nazi, el líder del qual fou sempre Adolf Hitler, també va estar vinculat al suport de les classes mitges i altes, frustrades desprès de la derrota de la Primera Guerra Mundial i atemorides pel proletariat creixent i de l’expansió del comunisme.

description

Període entreguerres i la II Guerra Mundial

Transcript of Període entreguerres i la II Guerra Mundial

Page 1: Període entreguerres i la II Guerra Mundial

EL PERIODE D’ENTREGUERRES (1919- 1939)

1) LA GRAN DEPRESSIÓ

Al finalitzar la Primera Guerra Mundial, l’economia de los països europeus depenia dels

Estats Units. Per una banda, li devien grans quantitats de diners i, per altra banda, la

creixent demanda de bens de consum no podia ser abastida per feble indústria europea,

per la qual cosa l’americana va incrementar la seva producció notablement.

Quan la demanda va reduir-se, en els Estats Units es va produir una crisi de

sobreproducció, que va desembocar en l’anomenat crack de la Borsa de Nova York

(1929). La causa principal d’aquest enfonsament fou ei manteniment artificial de les

altes cotitzacions de les accions, el valor de les quals estava molt per sobre del valor real

que tenien les empreses, es a dir, dels beneficis que produïen.

Atès que, els Estats Units controlava el 45% de la producció mundial, la crisi es va

estendre ràpidament per Europa: al disminuir la demanda de productes industrials,

nombroses empreses van tenir que tancar, augmentà l’atur obrer i es va paralitzà el

Comerç internacional.

En el pla polític, degut al gran descontentament popular, les ideologies antiliberals i

anticapitalistes, com el comunisme i el feixisme, guanyaren nombrosos adeptes.

A partir de l’any 1933, Estats Units començà a recuperar-se de la Gran Depressió gràcies

a l’aplicació d’un original pla econòmic el New Deal, el qual, en contra del liberalisme

tradicional, implicava la intervenció directa de l’estat en l’economia.

2 ) FEIXISME I NAZISME

Foren moviments d’ideologia ultranacionalista i totalitària que aconseguiren ei poder a

Itàlia (1922) i a Alemanya (1933). El seu triomf fou conseqüència del ressentiment entre

vencedors i vençuts de la Primera Guerra Mundial, de la crisi econòmica de la

postguerra, de la Gran Depressió i de la por a l’expansió comunista, que havia aconseguit

el poder a Rússia.

A Itàlia, Benito Mussolini funda el Partit Nacional Feixista (1921), el qual fou recolzat

pels grans industrials i els terratinents, es a dir, per les classes mitges i altes, les quals

estaven disgustades amb les vagues, revoltes urbanes i motins en el camp promoguts pel

proletariat. Desprès de la Marxa sobre Roma (1922) protagonitzada pels seus partidaris,

Mussolini fou nomenat primer ministre pel rei d’Itàlia i, el 1925, fou investit com a Duce

dels italians. S'instaurà un règim de partit únic en el que Mussolini tenia tots els poders

parlamentaris.

A Alemanya, l’ascens del partit Nazi, el líder del qual fou sempre Adolf Hitler, també va

estar vinculat al suport de les classes mitges i altes, frustrades desprès de la derrota de

la Primera Guerra Mundial i atemorides pel proletariat creixent i de l’expansió del

comunisme.

Page 2: Període entreguerres i la II Guerra Mundial

El 30 de gener de 1933, Hitler fou nomenat canceller de la República i, pocs mesos

desprès va obtenir plens poders. El partit nazi es convertí en l’únic autoritzat.

El totalitarisme de Hitler es basa en el nacionalisme, el racisme, la superioritat de la raça

ària i l’antisemitisme. Es va utilitzar la propaganda com a mitja per controlar el

pensament de la població, sobretot de la joventut, sotmetre’l a les directrius dei partit, i

del Fhürer.

Es va iniciar una persecució sistemàtica dels jueus, als quals s’acusava de tots els mals

soferts per Alemanya. El 1939 ja havien fugit del país més de dos-cents mil jueus i els

que es van quedar foren assassinats o internats en camps de Concentració.

La política exterior alemanya es basa en l’expansionisme, es a dir, en l’ intent de

conquerir l’Europa Oriental per proporcionar a la raça germànica l’espai geogràfic i vital

que considerava necessari pel seu desenvolupament. Poc a poc, Hitler fou incomplint les

clàusules del Tractat de Versalles que limitaven la capacitat militar d’Alemanya.

Qüestionari

Com s’anomena el període entre 1919 i 1939?

Quines són les dos etapes d’aquests període?

On i quan té l’origen la gran depressió?

Quines polítiques van utilitzar-se per sortir de la gran depressió?

En quin país es dona el feixisme?.............................. I en quin el nazisme?

.............................................

Quins són els dos protagonistes d’aquest moviments totalitaris?

En que és basava aquest totalitarisme?

Page 3: Període entreguerres i la II Guerra Mundial

LA II GUERRA MUNDIAL (1939 - 1945)

1. Les causes de la II Guerra mundial

C. Llunyanes El Tractat de Versalles havia provocat humiliació i ressentiment entre els alemanys C. Pròximes La crisi econòmica de 1929 que, en disparar l’atur, va afavorir l’expansió dels feixismes. La política agressiva de Hitler, Mussolini el Japó La cursa d’armaments. La feblesa de les democràcies. La Guerra civil espanyola (1936-39) que fou un assaig per a la II Guerra mundial L’Eix Roma-Berlin, aliança militar entre Alemanya i Itàlia

2. Les etapes de la guerra 1) Les victòries alemanyes (1939-41) Amb la “guerra llampec” els nazis van ocupar ràpidament Polònia, Dinamarca, Noruega. El 1940, després d’ocupar Holanda i Bèlgica, arribaren a París. A l’estiu va tenir lloc la “batalla d’Anglaterra” 2) L’equilibri de forces (1941-43) A la campanya de Rússia, destacà la batalla d’Stalingrad (1ª derrota de l’exèrcit nazi.). El 1941, els japonesos, en atacar Pearl Harbor, provocaren l’entrada dels EUA a la guerra. Les ofensives aliades al Pacífic, al nord d’Àfrica i el desembarcament al sud d’Itàlia, canviaren el panorama. 3) L’esfondrament del feixismes (1943-45) Els bombardejos massius sobre ciutats alemanyes, la intensificació de la resistència i, finalment, el desembarcament aliat a Normandia, conduïren a la victòria aliada. Alemanya ocupada pels russos, es rendeix (7/8 maig, 1945). El Japó ho fa després del llançament de dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki (2-IX-1945)

3. Les conseqüències Demogràfiques

- Uns 50 milions de morts (més de 20 a l’URSS) - Desplaçaments forçosos de milions de persones per les modificacions de fronteres Econòmiques

- Endeutament i empobriment dels contendents - Importants destruccions materials (gran part de les indústries, les carreteres, els camps de cultiu i vies fèrries van ser destruïdes. Morals: Fort impacte sobre la generació de la guerra