Perquè ens movem tant? La mobilitat i el canvi climàtic Salvador Fuentes Bayó

Perquè ens movem tant? Perquè ens movem tant? La mobilitat i el canvi climàticLa mobilitat i el canvi climàtic

Salvador Fuentes BayóDiputació de Barcelona. Servei de Medi AmbientDirector de Programa de Suport Ambiental Local

[email protected]

Introducció• Socialment està instal·lada la percepció de no saber

cap on anar • Existeixen missatges contradictoris respecte les

polítiques energètiques i de mobilitat• Hi ha una creença falsa

que la majoria de ciutadans desitja grans infrastructures

• La gestió de la mobilitat depèn també de nosaltres mateixos

La mobilitat i el canvi climàtic

¿La mobilitat és un problema important?

• ¿Necessitat de desplaçar-nos

• Quina consciència tenim de com afecten els nostres desplaçaments al col·lectiu?

• ¿La qualitat de vida està relacionada amb la intensitat de trànsit que patim?


• En la darrera dècada la distancia de residència al centre de treball ha augmentat un 35%

• Més del 50% de famílies tenen 2 vehicles o mes

• Encara es continua implantant-se habitatges adossats en el territori sense tenir en compte els problemes de mobilitat que pugui causar

¿Tenim consciència del que significa anar a viure a pagès?


Decreixement ara?El “decreixement” popularitzat per l’economista Serge Latouche es pot transposar a l’àmbit de la mobilitat

El decreixement és una utopia però que és “absolutament necessària” per provocar un canvi que, de no produir-se ens porta directament al desastre

S. Latouche, Barcelona, març de 2007


Necessitat de mobilitat i accessibilitat

Protecció del medi i la salut

L’equilibri sostenible


Perquè es tan important la planificació?

• Fins fa poc no s'havia vinculat estrictament la planificació urbanística amb la planificació de la mobilitat

• Tampoc s'havia legislat en aquest sentit

• Des de l’any 2003 tenim a Catalunya la Llei de mobilitat que per primera vegada recull la necessitat de dotar de TP noves urbanitzacions


Contaminació atmosfèrica i canvi climàticLa contaminació i el canvi climàtic

Evolució Emissions GEI

Font: J. Santamarta, Abril de 2007

La contaminació i el canvi climàtic

Emissions per sectors

Font: J. Santamarta, Abril de 2007


Ordenança relativa a la qualitat de l’aire (1999): transposició de les directives europees segons contaminats

Pla Air-Climat (2002): 80 prescripcions (principalment concernents a les dues fonts de contaminants majors: el transport i el consum d'energia dins dels habitatges).

Volet Transport

Bruxell'Air (2006):=> Posta en comú dels mitjans del Ministre de la Mobilitat i de la Ministra de Medi Ambient;=> Força de xoc, coherència de les accions, especificacions de la regió de Brussel·les capital

L’exemple de Brussel·les


L’exemple de ParísDecret vigilància qualitat aire (2002): Establiment de valors límit segons tipus de contaminant. Transposició en el 2003 de la directiva 2002/3/CE

Plan Climat (2007): Encarregat en el 2005, el Pla ha de servir para preservar la qualitat de l’aire i un protocol d’actuació en cas d’alertes. També com a Brussel·les té un apartat per l'energia i edificis. Contempla la possibilitat de peatges urbans. Pretén reduir un 40% el trafico. Posta en marxa l’estiu de 2007

Avaluació de polítiques públiques sobre canvi climàtic (2006): Estudi que analitza les emissions de CO2 del sector transport i recomanacions a les autoritats locals


Algunes recomanacions del IPCC 2007Mitigació de GEI fins el 2030Tecnologies i practiques actualment disponibles: Vehicles mes eficients;; canvi modal de la carretera al ferrocarril y al transport públic; transport no motoritzat (en bicicleta y a peu); integració de la planificació urbanística y de la del transport

Polítiques, mesures i instruments sectorials: Estalvi de combustible obligatoris, barreges de biocarburants i definició d'estàndards de CO2 per el transport per carretera.Impostos en la compra i matriculació del vehicle, sobre el combustible, i l’establiment de tarifes en circulació i aparcament de vehicles.Exercir una influencia en las necessitats de mobilitat mitjançant regulació urbanística i en el planejament de la infrastructura.Inversió en sistemes de transport públic. Atractius en formes no motoritzades de transport.

Tecnologies i practiques a ser comercialitzades abans del 2030: Biocombustibles de segona generació; avions més eficients; vehicles elèctrics avançats i vehicles híbrids amb bateries més potents i fiables.


D’infrastructures, al segle XX s’han fet coses, moltes coses, massa coses ... ... però sobre mobilitat s’ha fet ben poc, i s’ha reflexionat encara menys

Tot i seguir actuant, és el moment de prendre’s temps per a la reflexió ben fetaPerò cal que tot es faci amb cautela


Font: J.A. Tineo, Maig de 2006

El canvi de segle està comportant un canvi de

tendència

Encara és difícil apreciar-la en la seva total aparença

Però la cultura de la mobilitat desfermada comença a

decaure

<<<<<<<<

<<<<<<<<


Font: J.A. Tineo, Maig de 2006

Els Plans de Mobilitat Urbana (PMU)

• Contemplats en: – Plan E4 de acción para el sector del

transporte 2004-2007

– Llei 9/2003 de Mobilitat de Catalunya

• Dimensions:– >50.000 hab. Catalunya

– >100.000 hab. Espanya

• Els PMU tenen que estar lligats a la planificació i implementar-se en el POUM

• Guies metodològiques (2006):– DPTOP, IDAE i IHOBE

Els Plans de mobilitat urbana

Tipologia de Plans de mobilitat

• Diagnosi de mobilitat

• Estudis de mobilitat i accessibilitat

• Plans de Mobilitat urbana

• Plans de transport al treball


Objectius• Desplaçar-se amb seguretat

• Disminuir el tràfic de vehicles

• Desenvolupar mitjans de transport més sostenibles

• Condicionar la xarxa viaria

• Organitzar l’aparcament

• Ordenar la distribució de les mercaderies

• Promoure la gestió de la mobilitat

• Desenvolupar tarifes integrades

• Promoure la intermodalitat


Els Pactes de mobilitat• Son una eina de concertació cívica cap un nou

model de mobilitat

• Es generen a partir d’un estudi de mobilitat previ, en el qual s’identifiquen deficiències i necessitats a solucionar

• Estableixen:– Criteris

– Objectius i actuacions

– Procés i indicadors de seguiment

• S’elaboren de forma participativa i son subscrits pels agents socials i econòmics.

Els pactes de mobilitat

FUNCIONAMIENT BÀSIC: GrupsFUNCIONAMIENT BÀSIC: GrupsGrup de treball Objectius

Grup 1: La política de desplaçaments, la gestió i l’observatori de la mobilitat

Prioritzar les actuacions dirigides a una mobilitat sostenible i segura.Incloure la visió metropolitana en la planificació urbanística i de mobilitat.Implantar un observatori de la mobilitat i definir els indicadors necessaris per el seu seguiment.

Grup 2: La seguretat i la disciplina viària

Disminuir els sinistres i les víctimes en accidents de trànsit a ciutat en un 50% en un horitzó 2010.Incidir en els comportaments dels usuaris de la via amb més risc d’accidentalitat: vianants, sobretot gent i infants.Avançar en la pacificació del trànsit per aconseguir espais urbans més amables i segurs.

Grup 3: La mobilitat de vianants i de bicicletes

Pacificar el trànsit a tota la ciutat afavorint els modes no motoritzats en la distribució de l’espai.Prioritzar els desplaçaments a peu i en bicicleta entre els diferents modes de transport.Fomentar una cultura de mobilitat cívica afavorint un canvi d’hàbits cap els modes no motoritzats.

Grup 4: El transport col·lectiu i el taxi

Augmentar la velocitat comercial per millorar l’eficàcia del transport públic col·lectiu i taxi.Millorar l’accessibilitat i cobertura espacial i temporal.Millorar la informació i comunicació a l’usuari potenciant la introducció de noves tecnologies.

Grup 5: El desenvolupament urbà sostenible i el medi ambient

Avaluar sistemàticament les emissions atmosfèriques i acústiques del sistema del transport urbà d’acord amb la normativa i tractats aplicables.Sistematitzar i difondre una metodologia per a la valoració dels costos socio-ambientals (externalitats) dels transport.Definir el model urbà de ciutat mediterrània sostenible integrant la mobilitat i la planificació urbanística.

Grup 6: El vehicle privat, el cotxe i la moto

Fomentar el civisme viari.Mantenir la capacitat de la xarxa viària bàsica, introduint elements de noves tecnologies.Reconsiderar la moto en la política d’aparcament.

Grup 7: La política d’aparcaments

Promoure el desplaçament progressiu de les operacions d’aparcament en calçada a fora calçada.Optimitzar la utilitat de la regulació de l’espai en superfície.Harmonitzar la normativa urbanística amb les polítiques de mobilitat.

Grup 8: La distribució urbana de mercaderies.

Gestió òptima de l’espai i el temps utilitzant les noves tecnologies.Anàlisi i promoció de microplataformes de distribució urbana amb lliuraments nocturns.Lliuraments domiciliaris (B2C) amb utilització de les noves tecnologies.


Ciutats amb el pacte aprovatCiutats amb el pacte aprovat

Barcelona juliol de 1998Donostia abril de 1999Mataró setembre de 2000Sevilla setembre de 2000Terrassa novembre de 2000Burgos setembre de 2001Màlaga febrer de 2002Cartagena juny de 2002Madrid gener de 2003L’hospitalet Ll febrer de 2003Sabadell març de 2003Zaragoza maig de 2004Cartagena gener de 2006Granollers novembre de 2006Badalona desembre de 2006

http://www.diba.es/mediambient/mobil.asp#1


Plans de mobilitat en polígons industrials• A Catalunya hi ha 2000 polígons industrials,

la majoria sense planificació de la mobilitat:– Elevada sinistralitat– Insuficient o nul TP, col·lectiu o intermodal.– Carència de condicions per als vianants i

bicicletes– Carència d’un marco de relació entre els agents

socials i institucionals en relació a la mobilitat– Manca d’integració de la

mobilitat en polígons en els POUMs– Manca de mecanismes de

gestió de la mobilitat

• Actualment la Xarxa lidera el projecte europeu LIFE GESMOPOLI (www.gesmopoli.net):

– 6 Polígons pilot– Col·laboració amb sindicats, empresaris i

Generalitat de Catalunya.– Intercanvi amb altres regions europees

(Bèlgica i Alemanya)

La movilidad sostenible y la Xarxa

Camins Escolars• Plans específics per a facilitar que els nens i nenes vagin a l’escola a peu de forma segura

• A partir de la base de dades d'alumnes es traça el recorregut a peu més adient

• Es necessari realitzar enquestes a professorat, pares i segons edat alumnes

• Se emmarca en la Carta europea dels drets dels vianants (12/10/1998)

La movilidad sostenible y la Xarxa

Conclusions• Cal convèncer que anem en una

mateixa direcció• Cal demostrar que es possible

viure sense el vehicle privat• Es necessari racionalitzar els

nostres desplaçaments• Si anem més a poc a poc

contaminarem menys i la xarxa viària tindrà més capacitat

• Des de la utopia també es pot canviar la societat i el seu comportament

Conclusions

La mobilitat també votaConclusions

ConclusionesPlanificar la gestió de la mobilitat, també requereix imaginació

Perquè ens movem tant? La mobilitat i el canvi climàtic Salvador Fuentes Bayó

Documents

Transcript of Perquè ens movem tant? La mobilitat i el canvi climàtic Salvador Fuentes Bayó