En Gifreu era un noi que ajudava en algunes feines del

castell, ell era el que s’ocupava dels documents o amb

els problemes, aquesta era la seva feina; ajudar. En

Gifreu sempre surtia a veure qui hi havia perquè a

vegades s’acostava mala gent, com en Rocanegra i

havien de vigilar.

En Rocanegra era un home que sempre

portava trenta soldats amb ell.

En Rocanegra anava sempre vestit de

negre molt fosc i al seu costat, a vegades,

portava la seva promesa.

En Rocanegra era molt cruel, malvat i

molt tossut, sempre anava a robar al

castell de Vallairosa, volia robar menjar i

algunes espècies del poble.

El que li agradava a en Rocanegra és el pa

amb tomàquet.

En Rocanegra anava sempre vestit de

negre. Era un senyor feudal, propietari

del castell i feu de Fontaspriva.

Rocanegra feia por als veïns de Vallairosa

perquè els hi havia fet moltes maldats.

Sinó feia aquestes dolenteries no sabia

què fer i s’avorria com una ostra. Les

terres de Rocanegra estaven

abandonades, ell no tenia cap interès en

tirar-les endavant perquè robava a les

terres veïnes.

Rocanegra tenia un caràcter molt fort, si

no es feia el que ell deia s’enfadava molt.

Físicament era molt gros, imposava molt,

per això feia tanta por.

Ermengarda és un

persona molt llaminera,

que sempre quan es posa

nerviosa li venen uns atacs

de nervis i se’n va a la

cuina del castell i comença

a menjar tot de farinetes.

Però ella, amb atacs o

sense, sempre està

menjant farinetes, sigui pel

que sigui.

El segon minyó va anar cap al

Nord, es diu Roderic. En

Roderic va portar dos carros

que els arrossegaven dos

cavalls. Anaven ben plens de

planter i de menjar. Va portar

moltes hortalisses i verdures

per plantar.