Desembre, 2010Nm. 102

Bufet Grup 4Vilanova Digital

Reportatges dempresa

Francesc Pascual, president de la DO Peneds

Entrevista

Estrelles i forquilles

Xiringuito Miramar,els millors arrossos en un marc incomparable

Retrobant la natura a les Galpagos

Locus Mundi

Via ll iure

Poses Via T al cotxe i tens via lliure per no aturar-te al peatge, ni recollir tiquet, vas per una via reservada i tenvien el rebut o la factura per correu electrnic mentre aconsegueixes descomptes, i desprs entres en una rea de servei i tens avantatges exclusius, fins i tot la pots utilitzar per pagar en aparcaments saba, perqu amb Via T tens via lliure per viatjar sense preocupar-te per res, sense interrupcions.

Informa-ten a www.autopistas.como truca al 902 200 320

3SumariEditaADEG. Associaci dEmpresaris de lAlt Peneds, Baix Peneds i Garraf Carrer de la Beneficncia, 1708720 Vilafranca del Peneds Carrer de lncora, 308800 Vilanova i la GeltrTel. 902 106 700 Fax 938 106 701 adeg@adeg.cat www.adeg.cat

RedacciADEG comunicacio@adeg.cat

PublicitatADEG comercial@adeg.cat

ImpremtaGrfiques Ferpala ferpala@ferpala.es

PortadaXiringuito Miramar

DifusiGratuta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Peneds i el Garraf.

DistribuciTramesa per correu postal a travs dUnipost.

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicaci no suposa que lADEG comparteixi sempre les idees dels articles dopini daquesta revista.

5

6

8

8

10

12

14

16

18

20

22

25

ContextLeconomia del Garraf fa figa . . . . . . . . .

Lart de viure Vncer la temptaci daplaar . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . . .

HostaleriaLescriptor John Carlin i el Cercle dEconomia, amics predilectes del Gremi dHostaleria de Sitges . . . . . . . . .

Gent de rdioDarreres emissions . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gesti empresarial Missi, visi i valors a les entitats no lucratives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Estrelles i forquillesXiringuito Miramar, els millors arrossos en un marc incomparable . . . . . . . . . . . .

La cuina de lestrs . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Lentrevista50 anys de la DO PenedsHem dapropar el vi al consumidor . . .

LempresaGrup 4 posa professionals al capdavant de la vostra empresa . . . . . . . . . . . . . . . .

Lempresa Vilanova Digital arriba al des aniversari consolidat . . . . . . . . . . . . . . . .

GuardonsEls restaurants Marejol, Cal Beumer i guanyen els premis CARTAVI 2010 . . . .

27

28

30

32

34

36

38

41

43

44

46474849

50

Any ADEG 2010Les iniciatives alfa . . . . . . . . . . . . . . . . . FiresLa primera fira Vinya i Tast prepara les seves activitats ldiques i professionals

Gent emprenedoraRoger Whipp: Muntar una empresa s un procs tan creatiu com pintar un quadre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Locus mundiRetrobant la natura a les Galpagos . . .

EconomiaInforme ADEG de Conjuntura 3r trimestre de 2010. El Peneds sortir abans de la crisi que el Garraf . . . . . . . .

La notciaPreparant el futur... Neix lAgncia de Desenvolupament Econmic del Garraf

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Formaci ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nous socis de lADEG . . . . . . . . . . . . . . . .

Inserci laboralLa realitat supera la ficci, tamb amb les persones amb discapacitat . . . . . . . .

Empreses de lADEG Outlet Vilanova Viatges . . . . . . . . . . . . . Legaltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cartucho Outlet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Oxo Design . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Converses a lantara . . . . . . . . . . . . . . . . .

Oficina RECREOC. Recreo, 44-46 Vilanova i la GeltrTel. 93 814 83 20

Oficina COLOMC. Colom, 11 Vilanova i la GeltrTel. 93 814 94 94

Oficina MACIAv. F. Maci, 63 Vilanova i la GeltrTel. 93 814 33 66

www.vilanovatours.esGC-52

LADEG us desitja

Bon Any 2011

55

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

Leconomia del Garraf fa figaTots ho sabem que leconomia no pinta b. Sen ha parlat tant que ha passat

a integrar-se a la nostra quotidianitat com la del funmbul que viu indife-

rent el perill de fer cabrioles sobre una corda sense la protecci de la xarxa.

Leconomia no va b, ho mirem com ho mirem, i si la component finance-

ra s encara un enigma que pot tenir conseqncies funestes, leconomia

real tampoc aixeca el cap i continua el degoteig implacable de la destrucci

docupaci i de teixit empresarial. A curt termini, lnica mesura que tindria

efectes positius immediats fora la dobrir laixeta del crdit, que apaivagus

la sequera financera de les empreses, per tampoc aix est succeint per les

evidents raons de dificultat de les entitats financeres que hem addut.

Per malgrat tot, mirem desbrinar-ho tractant dallar alguns dels aspec-

tes positius del darrer Informe de Conjuntura econmica del tercer

trimestre denguany, que publica lADEG. Pel que fa a Catalunya, a nivell

agregat, posant la lent damunt de locupaci, de profunda significaci

socioeconmica, hi ha un aspecte esperanador: si b es va mantenint

el procs de destrucci docupaci, de continuar la inflexi encetada a par-

tir de mitjans del 2009 ens portar, primer, a no destruir-ne i, tot seguit, a

crear-ne.

Aquest fet encoratjador a nivell agregat s com tamb a tots els sectors

dactivitat econmica, si b t dinmiques molt diferents en cadascun dells

i en cadascuna de les tres comarques analitzades.

Per fer senzilla lanlisi, considerem tres grans sectors, un incorporant tots

els serveis, un altre amb el sector secundari i un tercer amb la construc-

ci. Parallelament, tenint a la vista les dades de Catalunya, veiem qu est

succeint a les tres comarques de lmbit de lADEG pel que fa a la creaci/

destrucci docupaci.

CATALUNYA: a nivell agregat el pas va deixar de crear ocupaci el segon trimestre del 2008. Desprs cau contnuament fins assolir una taxa de -75%

al segon trimestre del 2009. A partir daix hi ha un canvi dinflexi i millo-

ra contnuament fins arribar a noms -2%, al tercer trimestre del 2010. s a

dir, a Catalunya es continua destruint ocupaci per cada vegada menys.

Per sectors: Sector Serveis. Levoluci s molt millor que en els altres dos sectors. Ms o menys, la dinmica de la taxa pels mateixos trimestres s 0,

-5 i +1%. En el sector del serveis, doncs, sha comenat tmidament a crear

ocupaci.

Sector Indstria. A grans trets levoluci a Catalunya millor, pels mateixos perodes 0, -13, -4%. Encara es continua destruint ocupaci, si b menys.

Sector Construcci. Situaci encara molt preocupant: el procs destructiu va iniciar-se ms aviat, al quart trimestre de 2007. Un any desprs la taxa arri-

ba a un mxim del -20% i, al tercer trimestre denguany, el sector ha destrut

encara el 13% de locupaci respecte al mateix trimestre de lany anterior.

BAIX PENEDS I GARRAF. A nivell agregat, levoluci ha estat pitjor que la de Catalunya. Les dues comarques costaneres van deixar de crear ocupaci

el primer trimestre de 2008, arribant a una taxa de destrucci entre el -12 i

el -14% al segon trimestre del 2009 i millorant desprs contnuament fins al

-3% al Baix Peneds i fins al -5% al Garraf, al tercer trimestre daquest any.

El problema resideix al Garraf qu ha sofert una involuci, doncs al trimestre

anterior la destrucci docupaci a nivell agregat noms fou del 3%.

Sector Serveis. Evoluci 0, -8, +1% pel Baix Peneds, amb una lleu creaci docupaci, similar a la de Catalunya, al tercer trimestre de 2010. Pitjor com-

portament al Garraf amb 0, -75, -2%, amb una involuci respecte al segon

trimestre en que la taxa fou del -1%.

Sector Indstria. Evoluci pitjor que la catalana, amb taxes de destrucci que, iniciant-se el 2008, arriben al tercer trimestre del 2009 al -15 / -17%,

millorant fins el -8 / -9% al tercer trimestre denguany. Forta involuci al

Garraf que havia tancat el trimestre anterior amb una taxa del -2%.

Sector Construcci. Respecte a Catalunya, comportament pitjor de les dues comarques, que deixaren de crear ocupaci a la fi de 2007, ensorrant-

se fins a taxes del -28 / -32% a mitjans del 2009 i recuperant-se amb gran

dificultat amb taxes molt negatives encara del -15 / -17% aquest tercer tri-

mestre.

Fa gaireb dos anys que ho venim dient: lAlt Peneds gaudeix duna estruc-

tura econmica ms slida i equilibrada que les dues comarques costaneres

i, en aquest sentit, no noms va entrar ms tard en crisi, sin que avui es

mou amb millors condicions i, a ms a ms, sen sortir abans. Ara mateix,

en tancar el tercer trimestre, ho ha fet fil per randa com la mitjana catala-

na quant a evoluci de la creaci docupaci, per amb lavantatge dassolir

una taxa datur millor que la mitjana de Catalunya, que no s el cas de les

dues comarques litorals.

LAlt Peneds s una comarca amb sectors dactivitat econmica de ms

valor afegit que les dues comarques costaneres, a la qual cosa cal afegir

que laltpenedesenca no noms s millor ara, sin que sest eixamplant la

distncia respecte a les comarques litorals. Tots aquests factors la fan una

economia ms dinmica i ms preparada per espolsar-se la crisi.

... si b es va mantenint el procs de destrucci docup