PESCA RECREATIVA A LES ILLES BALEARS 2014 · Talles mínimes: Boga 11 cm Capellà 11 cm Gerrets i...

LLIBRET DE PESCA RECREATIVA A LES ILLES BALEARS - ANY 2014

1

PESCA RECREATIVA

A LES ILLES BALEARS 2014


2

Text:

Direcció General de Medi Rural i Marí, Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori

Govern de les Illes Balears

Fotografies:

Direcció General de Medi Rural i Marí

1a edició: juny 2004. Tiratge: 44.000 exemplars

2a edició: maig 2005. Tiratge: 25.000 exemplars

3a edició: juliol 2006. Tiratge: 5.000 exemplars

4a edició: març 2007. Tiratge: 30.000 exemplars

5a edició: març 2008. Tiratge: 25.000 exemplars

6a edició: abril 2009. Tiratge: 15.000 exemplars

7a edició: juliol 2009. Tiratge: 15.000 exemplars

8a edició: juny 2010. Tiratge: 15.000 exemplars

9a edició: juliol 2011. Edició digital

10a edició: agost 2012. Edició digital.

11a edició: juny 2013. Edició digital


3

INTRODUCCIÓ

Un any més i ja són dotze edicions, es publica el llibret sobre la pesca recreativa a les illes Balears. La gran acceptació que té aquesta publicació entre els pescadors recreatius, la seva utilitat, així com l’aparició d’algunes modificacions de la normativa fan necessària la continuïtat d’aquesta iniciativa.

L'elaboració de normativa de pesca recreativa és una petita aportació que l'Administració pot fer per col·laborar a la sostenibilitat d'aquesta activitat, però sense la participació del pescador recreatiu - respectant el medi i aplicant el sentit comú, trobant la satisfacció en sortir a la mar i dur a terme aquesta activitat sense traspassar-ne els límits- no s'aconseguirà l'objectiu final de fer compatible la pesca recreativa amb el manteniment dels recursos marins.

QUÈ NECESSIT PER ANAR A PESCAR?

A més dels ormeigs propis per a la captura de les espècies, hem d’estar en possessió de la corresponent llicència. Hi ha cinc tipus de llicència de pesca marítima recreativa:

• individual (des de terra o embarcació – sols en aigües interiors -, per a majors de 14 anys)

• col·lectiva (des d’embarcació de la llista 6a, per a un màxim de 12 persones)

• de pesca submarina (per a majors de 16 anys en possessió de llicència federativa)

• esportiva (per participar en competicions oficials i entrenaments)

• d’embarcació (per a embarcacions de la llista 7a i per a un màxim de 5 persones)

La llicència individual és vàlida per a dos anys, la d’embarcació per a tres anys i les altres per a un any. Els menors de 14 anys poden practicar la pesca des de terra o embarcació sense necessitat de la llicència individual.

Les embarcacions que es dediquin a la pesca d’altura (tonyines, bacores, emperadors, agulles i marlins) han de disposar d’una autorització especial de la Secretaria General de Pesca (Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient), que han de dur a bord. A més, han de dur un registre acurat de les captures, que han de comunicar regularment al Ministeri.


4

Per a la pesca dins aigües continentals (embassaments del Gorg Blau i Cúber o Estany des Ponts) s’ha de disposar de l’autorització emesa per l’organisme competent en pesca fluvial.

On puc obtenir les llicències?

En persona: a les oficines de les següents administracions: Direcció General de Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears, al carrer Reina Constança, 4 de Palma, a les delegacions comarcals de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori de Campos, Felanitx, Manacor, Inca, sa Pobla i Sóller, i als consells insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Sistema de tramitació on line al web http:\\dgpesca.caib.es.

Permet obtenir la llicència individual immediata. Per tramitar-la és necessari seguir les indicacions que es mostren al web i fer el pagament amb targeta de crèdit. Acabat el procés s’obté la llicència en forma de document que es pot imprimir. El cost és de 15,01 €. No obstant el web també permet realitzar aquesta tramitació i rebre la llicència en forma de targeta plàstica En aquest cas finalitzat el procés s’obté una llicència provisional imprimible fins que arriba la targeta al domicili, el temps màxim d’espera màxim són 30 dies. El cost és de 25,01 €. Les llicències d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol també són vàlides.

Què he de presentar per obtenir les llicències?

• Fotocòpia del DNI o passaport en el cas d’estrangers, o llicència caducada en cas de renovació.

• Resguard del pagament de la taxa corresponent.

El cost de les taxes durant el 2014 són els següents

Individual (d’embarcació/canya) targeta

24,31 €

Individual immediata (paper) 15,01 €

Pesca submarina 27,60 €

Embarcació d’eslora inferior a 6 m 45,06 €

Embarcació d’eslora superior a 6 m 74,24 €

Col·lectiva 443,72 €

Duplicat 10,29 €

El pagament de les taxes es pot realitzar a les sucursals bancàries amb els impresos que es lliuren a les oficines on tramitareu la llicència. No obstant, també hi ha la possibilitat de fer el pagament on line de totes les llicències excepte la de pesca submarina al web: http:\\dgpesca.caib.es.

Les persones majors de 65 anys o jubilades que acreditin aquesta condició estaran exemptes del pagament de la llicència de pesca recreativa individual, però no podran tramitar les llicències de forma telemàtica.

• Per a la llicència de pesca submarina i esportiva, s’ha de presentar a més la corresponent llicència federativa en vigor.

http://www.caib.es/govern/sac/visor_proc.do?codi=96401&lang=ca&coduo=12

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M26&lang=CA&cont=53062


5

Per a practicar la pesca submarina dins les reserves marines del Migjorn i del Llevant de Mallorca, o bé, a un espai natural protegit de les illes Balears, es necessita d’una autorització prèvia que està gravada amb una taxa anual de 50 €. El permís per a la pràctica de la pesca submarina a les reserves marines del Migjorn i Llevant de Mallorca es pot obtenir telemàticament a través del web: http://permis-reserves.caib.es

• La llicència esportiva és gratuïta.

• Per a la llicència d’embarcació, s’ha de presentar fotocòpia acarada del rol/llicència de navegació actualitzada i la fotocòpia del DNI o passaport de l’armador.

• Per a la llicència col·lectiva hi ha, a més, uns requisits especials, i s’ha de presentar:

- Sol·licitud en imprès oficial.

- Fotocòpia acarada del rol/llicència de navegació, actualitzat, on constin les dades de l’embarcació, l’armador, el patró i el tècnic esportiu especialitzat en pesca o el professional de pesca.

- Autorització de la Conselleria competent en matèria de mobilitat per al lloguer d’embarcacions d’esplai de la UE.

Recomanacions:

• Tenir uns coneixements mínims de la mar i de les espècies d’interès pesquer.

• Dur un equip adequat per a la modalitat de pesca que es vol practicar.

•Tenir la titulació nàutica corresponent si es va en embarcació.

• Dur algun sistema de comunicació (telèfon mòbil, radiotelèfon, etc.), especialment si es va amb embarcació.

• Deixar dit on anam a pescar.

• Consultar la informació meteorològica abans de partir.

• Ser titular d’una assegurança de responsabilitat civil.

http://permis-reserves.caib.es/


6

QUÈ PUC PESCAR?

• Podem pescar peixos, cefalòpodes (pops, sípies i calamars) i puu. • Com a regla general, podem pescar fins a 5 kg més una peça per llicència i dia. • Si som més de 5 persones amb llicència col·lectiva o tenim una llicència d’embarcació, no podem superar mai els 25 kg en total. • Hi ha algunes espècies que tenen una talla mínima de captura.

• Si pescam algun exemplar de captura prohibida o que no compleixi la talla mínima establerta, l’hem de retornar a la mar, viu o mort • No podem pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols marins, pegellides, copinyes ni crustacis com les llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes d’esca, gambes, etc.:

Talles mínimes: Boga 11 cm Capellà 11 cm Gerrets i Xucles 11 cm Molls 11 cm Esparrall 12 cm Pagell 15 cm Salpa 15 cm Sorells 15 cm Llises 16 cm Besuc 17 cm Morruda 18 cm Pàguera 18 cm Variada 18 cm

Verat i Bis 18 cm Lluç 20 cm Mabre 20 cm Orada 20 cm Pelaia 20 cm Sard / Sarg 23 cm Agulla 25 cm Llop 25 cm Raps 30 cm Goràs 33 cm Anfosos i Xerna 45 cm Pàmpol rascàs 45 cm

Tonyina 115 cm o 30 kg .

Espècies prohibides a tot l’Estat Espanyol

Espècie Nom popular

Squatina spp. (totes les spp.) Escats

Sphyrna spp. (totes les spp.) Llunades

Prionace glauca Tintorera

Cetorhinus maximus Tauró peregrí

Lamna nasus Marraix

Isurus oxyrinchus Marraix

Carcharodon carcharias Salroig

Mobula mobular Manta

Alopias spp Centurió

Hippocampus hippocampus Cavallet de mar

Hippocampus ramulosus Cavallet de mar


7

Raors i verderols

De raors, podem capturar-ne un màxim de 50 peces per llicència i dia, sempre sense sobrepassar els 5 kg de captura màxima.

Existeixen vedes temporals pel raor i el verderol: • període de veda del raor; d’1 d’abril fins al 31 d’agost. • període de veda del verderol (cirviola de menys de 30 cm); de l’1 de juliol fins al 15 de setembre. A Eivissa i Formentera, a aigües interiors i fins a 6 milles nàutiques de les aigües exteriors, el període de veda s’estén fins el 30 de setembre. Pops, calamars i sípies De cefalòpodes (pops, sípies i calamars), només podem capturar-ne 10 peces, sense sobrepassar els 5 kg més 1 peça de captura màxima total (cefalòpodes més peixos) per llicència i dia. No podem utilitzar la llum com a medi per atreure els cefalòpodes.

Bogamarins (eriçons de mar) S’han de capturar exclusivament a mà. Talles mínimes (diàmetre del cos sense pues):

Espècie Talla

Bogamarí comú / Paracentrotus lividus

5 cm

Bogamarí de punxes blanques / Sphaerechinus granularis

6 cm

Captura màxima: 30 individus per llicència i dia Dates permeses: des de l’1 de novembre al 31 de març.

Prohibicions:

Captura emprant equips autònoms i semiautònoms de busseig.

Captura dins l’àmbit dels parcs i reserves naturals, i les reserves marines.

Puu

Només es pot pescar el puu amb salabre, baveró, bou, corda i estaca. Limitacions: 2 cordes i 2 bous per recol·lector. Quan es clavin estaques no es podran utilitzar ni cordes ni bous, i amb un màxim de 30 baverons. Captura màxima diària: 5 kg per recol·lector. Dates permeses: des de l’1 d’octubre fins al 31 de juliol.


8

Túnids i afins Per emperadors, agulles, marlins i bacores hi ha unes quotes màximes de captura específiques.

La pesca de la tonyina vermella amb mort no està permesa, s’hauran d’alliberar totes les captures. En els casos de captura accidental amb mort d’un exemplar, i sempre que existeixi quota disponible, s’haurà de cessar l’activitat de captura i amollada, realitzar la preceptiva declaració de captura i desembarcar l’exemplar sencer. Els patrons de les embarcacions o titulars de les llicències hauran de remetre una declaració de captura i enviar-la per fax al núm.: 91 347 60 46, o bé, per correu electrònic a l’adreça [email protected], o bé, al correu postal : C/ Velázquez, 144 28009 Madrid.

No obstant l’anterior, sols es permetrà un màxim de captura accidental amb mort de dos exemplars en tota la temporada permesa de 16 de juny a 14 d’octubre (ambdós inclosos). Un cop assolida aquesta quantitat, l’autorització quedarà suspesa per a aquesta espècie en aquesta temporada.

• Tonyines: talla mínima de 30 kg o 115 cm.

• Emperadors, 1 peça per embarcació i dia; agulles i marlins; un màxim d’1 peça per llicència i dia, i un màxim de 4 peces per embarcació i dia.

• Bacores; podem capturar-ne un màxim de 5 peces per llicència i dia i un màxim de 20 peces per embarcació i dia.

Recomanacions:

Revisar la documentació necessària per a la pesca d’altura a la pàgina 5

En tractar-se d’espècies amb problemes de conservació, és recomanable practicar la pesca sense mort, obligatòria en el cas de la tonyina.

MOLT IMPORTANT

La tonyina vermella (Thunnus thynnus) reservada per a la pesca esportiva i recreativa de la temporada 2014 està sotmesa a quota, la qual en aquest moment es desconeix.

Palma, 1 de març de 2014


9

ON PUC PESCAR?

A tot el litoral i aigües obertes, EXCEPTE:

• A l’interior d’instal·lacions portuàries.

• A menys de 100 m de llocs freqüentats per banyistes.

• A menys de 250 m de qualsevol ormeig de pesca professional, incloent-hi els capcers per a la llampuga.

• A les zones de protecció especial (reserves integrals) i zones de veda de les reserves marines.

• Al parc nacional marítimo-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.

• Al litoral des de terra del parc natural de Sa Dragonera.

• Al litoral des de terra a les reserves naturals dels illots des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa).

• Al litoral des de terra a certes zones del paratge natural de la serra de Tramuntana (zones d’exclusió) .

• A certes zones del litoral de Formentera (Pesca submarina)

La pesca submarina serà autoritzable per l’òrgan competent en matèria d’espais naturals protegits a:

•L’àrea marina del parc natural de s’Albufera des Grau.

• A l’àrea marina del Port des Canonge que coincideix amb l’espai marí del LIC ES5310081.

• A l’àrea marina que va de s’Estaca a la Punta de Deià que coincideix amb l’espai marí del LIC ES5310082.

• A l’àrea marina de cala Figuera (península de Formentor) compresa entre la punta d’en Tomàs i la punta dels aucells del cap de Catalunya.

• A l’àrea marina que va des del Morro des Fabioler fins el pont d’en Barraca que coincideix amb l’àmbit marí del LIC es Rajolí ES5310077.

• Al litoral de les Reserves naturals dels illots des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa).

FITES DE SENYALITZACIÓ

Les fites poden ser, o bé, uns pilons de formigó instal·lats a la costa, o bé, unes pintades als penya-segats que correctament enfilades de dues en dues, tracen una línia imaginària a la mar. Aquestes línies marquen el límit de la reserva marina o el de la zona de protecció especial. En qualsevol cas, són una ajuda perquè el pescador s'ubiqui correctament, però cal tenir en compte que mai prevalen sobre la posició del GPS dels serveis de vigilància.


10

COM PUC PESCAR?

• Podem pescar amb canya amb i sense rodet, volantí (un màxim de 6 hams), fluixa, curricà, potera, fitora, rall i salabre. Podem utilitzar un màxim de 2 canyes (excepte en les reserves marines) i 2 poteres. Per a la fluixa i el curricà d’altura, un màxim de 6 canyes per llicència, amb una única esca per canya.

• No podem pescar amb arts o ormeigs de la pesca professional com poden ser els palangres, les nanses o les xarxes.

• En aigües interiors no està permès l’ús del rodet elèctric.

• No podem utilitzar sistemes d’atracció de les espècies a capturar com és la llum, a excepció del grumeig.

• Podem dur a bord un màxim de dos rodets elèctrics sense que superin els 300 W de potència màxima conjunta, per utilitzar exclusivament en aigües exteriors.

• No podem utilitzar ni tenir a bord equips de submarinisme o torpedes hidrolliscants juntament amb fusells o aparells de pesca submarina.

• En el cas de la pesca submarina, el fusell ha de ser de tracció mecànica. L’ús d’aparells lluminosos per poder veure en els forats, no per atreure la captura, estan permesos.

• A la pesca submarina és obligatori l’ús d’una boia de senyalització del pescador.

• No podem vendre la captura obtinguda.

QUAN PUC PESCAR?

• Tots els dies de la setmana, excepte els que s’estableixin a les reserves marines i a les vedes per a cada espècie. A Formentera, la pesca submarina està prohibida els dilluns, dimecres i divendres no festius. • A qualsevol hora del dia excepte la pesca submarina, que està prohibida entre la posta i la sortida del sol. PESCA SUBMARINA

La pesca submarina es realitzarà a pulmó lliure, senyalitzant la posició del pescador amb una boia de color taronja o vermella. Es pot practicar des de la sortida fins a la posta del sol.

Sols es poden utilitzar arpons impulsats per mitjans mecànics (gomes, molles o aire comprimit) o per la mà. No es poden utilitzar equips de busseig autònom, torpedes ni altres mètodes hidrolliscants o verins. No es pot vendre la captura obtinguda.


11

ORMEIGS TRADICIONALS

Una vegada s’és titular de la llicència de pesca individual, es pot sol·licitar la llicència d’ormeigs tradicionals que permet la utilització de 1 rall i/o 2 morenells i/o 3 llencetes per persona.

Actualment, la llicència té un cost de 25,73 €, i es pot sol·licitar via telemàtica al web http:/agriculturaipesca.caib.es o de forma presencial a les oficines de la Direcció General de Medi Rural i Marí i als Consells Insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Els morenells elaborats amb material vegetal, i les llencetes es podran utilitzar a les zones establertes com a aptes. El rall està permès a totes les aigües interiors on es permet la pesca recreativa. Les llencetes s’han d’utilitzar sempre des de la costa.

COMPETICIONS

• Es requereix l’autorització prèvia de la Direcció General de Medi Rural i Marí de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. A la sol·licitud es farà constar la modalitat de pesca, la zona on es vol dur a terme, el tipus de campionat, l’horari i si es pretenen o no ultrapassar les quotes de captures establertes. S’ha de pagar la taxa corresponent.

• Si es vol realitzar en aigües exteriors i es vol ultrapassar les quotes establertes, es requereix l’autorització expressa de la Secretaria General de Pesca (MAGRAMA).

• Els organitzadors de la competició i/o la federació corresponent hauran de comunicar els

resultats de la competició en el termini dels 15 dies següents a la data d’execució.

• Les captures aconseguides no pertanyen als participants, i l’entitat organitzadora està obligada a lliurar no menys del 50% del pes a una entitat benèfica. La resta no pot ser venuda.

• Les limitacions anteriors no són aplicables si les captures no ultrapassen les quotes generals de captura.

• Per participar en competicions oficials i entrenaments s’ha d’estar en possessió de la llicència de pesca marítima esportiva.

http://www.caib.es/govern/sac/visor_proc.do?codi=108082&lang=ca&coduo=12


12

ELS PEIXOS VERINOSOS

Les aranyes

Són peixos que viuen als fons arenosos i de captura freqüent pels practicants de la pesca recreativa. S’agafen en totes les modalitats de volantí i també, de vegades, a la fluixa. S’ha d’anar molt en compte amb elles, perquè les espines de l’opercle i les de la primera dorsal són verinoses. El verí de les aranyes és neuro i hemotòxic, molt semblant al de les serps. A més del fort dolor, pot causar febre, vòmits, alentiment cardíac, dificultats respiratòries i, fins i tot, la mort. Mai no

despescar-les directament amb les mans i es recomana tallar-ne les espines verinoses en el mateix moment de la captura o, en tot cas, amollar-les vives a la mar

Ferrasses, bonjesusos i afins

Són peixos semblants a les rajades, comuns en aigües litorals, sobre tot en fons arenosos. Són espècies poc capturades pels pescadors recreatius, encara que en la modalitat de pesca submarina se n’agafen algunes, i també amb canya des de terra al vespre. Van proveïts d’una, dues o, fins i tot, tres pues verinoses a la cua, amb les quals poden produir doloroses picades, a més de ferides considerables. El seu verí, termolàbil, es desactiva amb la calor. Es recomana amollar vives les ferrasses i els bonjesusos atesos els problemes de conservació d’aquestes espècies.

Les escórpores i els cap-roigs

Les escórpores viuen sobre tot en fons de posidònia, vaires o pedra, mentre que els cap-roigs també es troben sobre fons coral·lígens. Les escórpores són poc capturades pels pescadors recreatius, però no així els cap-roigs, que es capturen en la pesca de volantí, sobretot en anar als serrans grossos o a la fonera. També els pescadors submarins els solen pescar. Les espines del cap, així com les de la dorsal d’aquests peixos estan proveïdes de verí, i poden provocar picadures extremadament doloroses.


13

Quissones

Aquests petits taurons es troben principalment a la plataforma continental però també al talús i la fonera. Tenim dues espècies similars en les nostres aigües, que poden ser capturades al volantí. Presenten dos agullons verinosos davant de cada aleta dorsal que poden produir ferides doloroses

Recomanacions

• No agafeu ni toqueu mai els peixos que sospiteu que tenen perill. Convé dur armolles per poder-los desempescar de l’ham sense problemes, bé tallant el braçol i amollant-lo, o bé deixant morir l’animal per manipular-lo després amb molta cura.

• A zones de bany arenoses s’ha d’anar amb compte, podeu trepitjar una aranya o una ferrassa i sofrir una picada.

• Quan, bussejant, observem una aranya fent moviments sinuosos amb els opercles estufats i la dorsal ben estirada, hem de fugir immediatament, estam rebent l’avís d’un possible i sobtat atac d’una aranya fragata.

• Teniu en compte que el verí d’alguns peixos morts, i fins i tot congelats, encara és actiu.

Tractament en cas d’una picada d’un peix verinós

Acudiu el més aviat possible a un centre de salut o al metge, mentrestant utilitzeu pomades o escumes adients d’ús tòpic.


14

RESERVES MARINES

Són figures de protecció pesquera amb les quals es regulen els usos i l’explotació del medi marí, amb l’objectiu d’incrementar la regeneració natural dels recursos i conservar els ecosistemes més representatius.

Les reserves marines existents a les illes Balears són la de la Badia de Palma, la del Nord de Menorca, la dels Freus d’Eivissa i Formentera, la del Migjorn de Mallorca, la de l’illa del Toro, la de les illes Malgrats i la del Llevant de Mallorca. En total, són unes 55.000 hectàrees d’espai marí protegit.

Amb caràcter general es prohibeix el rodet elèctric i el jigging a totes les reserves.

Espècies protegides a les reserves

Dins l’àmbit de les reserves marines hi ha una sèrie d’espècies la captura de les quals és prohibida a causa de la seva situació delicada de conservació. Aquestes espècies són les següents:

Espècie Nom popular Pm Me Ei Mig To Ma Ll

Scyliorhinus stellaris Gatvaire

Dasyatis pastinaca Ferrassa

Dasyatis centroura Romeguera, escorçana

Torpedo torpedo Tremolor ocel·lat

Mustelus spp. (totes les spp.) Mussoles

Apterichtus anguiformis Moreneta, muré

Apterichtus caecus

Nerophis ophidion Agulleta

Syngnathus abaster Agulleta

Syngnathus acus Agulleta

Syngnathus typhle Peix bada

Umbrina cirrosa Reig

Argyrosomus regius Corbina

Octopus macropus Pop trobiguera

: Captura prohibida Pm: reserva marina de la Badia de Palma Me: reserva marina del Nord de Menorca Ei: reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera

Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca To: reserva marina de l’illa del Toro Ma: reserva marina de les illes Malgrats Ll: reserva marina del Llevant de Mallorca


15

Reserva marina de la Badia de Palma

Pesca des de terra i embarcació: s’hi pot practicar els dimarts, divendres, dissabtes, diumenges i festius a tota la reserva amb l’excepció de la zona de protecció especial de cap Enderrocat.

La potera i la fluixa es poden utilitzar tots els dies de la setmana.

Regulació d’ormeigs:

• Volantí i canya: màxim d’1 canya/línia per pescador i mida mínima dels hams de 7mm d’amplària interior, excepte per a la pesca del raor.

• Pesca del raor: mida mínima dels hams de 5,7 mm d’amplària interior, que durant l’època hàbil per a

la pesca del raor podran també utilitzar-se per capturar altres espècies típiques de fons arenosos.

• Fitora: només pesca diürna.

• Rall: amb l’autorització especial de la Direcció General de Medi Rural i Marí.

Pesca submarina: es pot practicar fora de la zona de protecció especial, els dilluns, dimarts, dissabtes, diumenges i festius.

Competicions pesqueres: no es permeten.


16

Hi ha limitació de talla per a la captura amb pesca submarina de les espècies següents:

Espècie Talla mínima (cm)

Escorball (Sciaena umbra) 1 34.5

Anfós (Epinephelus marginatus) 1 50.0

Anfós llis (Epinephelus costae) 1 53.0

Anfós bord (Mycteroperca rubra) 1 53.0

Orada (Sparus aurata) 37.5

Llop (Dicentrarchus labrax) 42.5

Tord massot (Labrus merula) 31.5

Grívia (Labrus viridis) 35.0

Reig (Umbrina cirrosa) 1 35.0

Morena (Muraena helena) 95.0

Congre (Conger conger) Prohibit

Sarg reial (Diplodus cervinus) Prohibit

Rajades (Raja spp.) Prohibit

Ferrasa (Dasyatis pastinaca) Prohibit

¹ màxim d’1 exemplar/dia


17

Reserva marina del Nord de Menorca

Pesca des de terra i embarcació: es pot practicar

dins la reserva, amb l’excepció de les zones de

protecció especial i de veda per a aquestes

modalitats de pesca. A més, hi ha un període de

veda per a la fluixa i el curricà de fons de l’1 d’abril

al 30 de setembre.

Pesca submarina: no està permesa.


• Volantí i canya: 1 canya/línia amb un màxim de 6

hams per pescador.

• Fitora: només pesca diürna.

•Rall: amb autorització especial del Consell Insular

de Menorca.

• Pesca de puu: 1 corda i 2 bous per recol·lector.

Competicions: no es permeten.


18

Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera

Pesca des de terra i embarcació: es pot practicar dins la reserva, amb l’excepció de les zones de protecció especial i de veda per a aquestes modalitats de pesca. A més, hi ha establert un període de veda per a la pesca amb fluixa i curricà de fons i de superfície que va des del 15 d’octubre al 31 de març.


Regulació d’ormeigs: • Volantí i canya: 1 canya/línia amb un màxim de 6 hams per pescador. • Fitora: només pesca diürna. • Rall: amb autorització especial dels Consells Insulars d’Eivissa i de Formentera. Competicions pesqueres: no es permeten.


19

Reserva marina del Migjorn de Mallorca

Pesca des de terra i embarcació: es pot practicar tots els dies, excepte a la zona de protecció especial de Cala Figuereta i la zona de veda.


• Volantí i canya: màxim d’1 canya/línia per pescador i mida mínima dels hams de 7mm d’amplària interior, excepte per a la pesca del raor.

•·Pesca del raor: mida mínima dels hams de 5,7 mm d’amplària interior, que durant l’època hàbil per a la pesca del raor podran també utilitzar-se per capturar altres espècies, típiques de fons arenosos.

Pesca recreativa col·lectiva: s’ha de sol·licitar una autorització especial a la Direcció General de Medi Rural i Marí. Pesca submarina: es prohibeix els dimarts i els divendres no festius. S’ha de sol·licitar anualment una llicència específica individual a la Direcció General de Medi Rural i Marí a través del web: http://permis-reserves.caib.es. Competicions pesqueres: sols es poden permetre, amb autorització prèvia, les de pesca sense mort.



20

Hi ha una limitació de talla per a la captura amb pesca submarina i recreativa de les espècies següents:


Vaca (Serranus scriba) 14.0

Escórpora (Scorpaena porcus) 17.0

Tord flassader (Symphodus tinca) 18.0

Càntera (Spondyliosoma cantharus) 20.0

Cap-roig (Scorpanea scrofa) 25.0

Escorball (Sciaena umbra) 1 30.0

Grívia (Labrus viridis) 30.0

Tord massot (Labrus merula) 30.0

Déntol (Dentex dentex) 35.0

Orada (Sparus aurata) 35.0

Reig (Umbrina cirrosa) 1 35.0

Llop (Dicentrarchus labrax) 42.5

Anfós (Epinephelus marginatus) 1 50.0

Anfós bord (Mycteroperca rubra) 1 53.0

Anfós llis (Epinephelus costae) 1 53.0

Congre (Conger conger) 95.0

Morena (Muraena helena) 95.0

Sarg reial (Diplodus cervinus) Prohibit

Rajades (Raja spp.) Prohibit

Ferrasa (Dasyatis pastinaca) Prohibit

¹ màxim d’1 exemplar/dia


21

Reserva marina de l’illa del Toro

Pesca des de terra i embarcació: està permesa amb un màxim de 3 hams i una canya/línia per pescador, excepte als illots, on no està permesa.

Ormeigs permesos: potera per a cefalòpodes de l’1 d’octubre al 31 de març i volantí des d’embarcació de l’1 de gener al 31 de març. Qualsevol altre ormeig està prohibit.


Competicions pesqueres: no es permeten


22

Reserva marina de les illes Malgrats

Pesca des de terra i embarcació: està permesa amb un màxim de 3 hams i una canya/línia per pescador, excepte als illots, on no està permesa.

Ormeigs permesos: Potera per a cefalòpodes, curricà de fons i de superfície, volantí des d’embarcació de l’1 d’octubre al 30 d’abril.



29


23

Reserva marina del Llevant de Mallorca

Pesca des de terra i embarcació: : es pot practicar només de dia, els dimarts, dijous, dissabtes, i diumenges, amb l'excepció de la zona de protecció especial (ZPE) on no es pot pescar mai.

Regulació d'ormeigs a la zona d’àmbit autonòmic (zona sense ratllar):

• Volantí, canya i potera: màxim d'1 canya/línia per pescador i 3 hams o 2 poteres per línia. La mida mínima de l'ham ha de ser de 7 mm d'amplària interior, excepte per a la pesca del raor i espècies associades, que serà de 5,7 mm. Per a la pesca de volantí amb l'embarcació ancorada o a profunditats superiors a 35 m s'han d'utilitzar hams amb una amplitud interior mínima de 8,5 mm.

• Fluixa i curricà: un màxim de dues línies per embarcació.

Regulació d’ormeigs a la zona d'àmbit estatal (zona ratllada):

• Es pot pescar des de terra amb puu i volantí. Un aparell per persona i llicència. No es pot pescar per la nit ni fondejat, i per pescar des d’embarcació

s’haurà de sol·licitar autorització expressa a la Dirección General de Recursos Pesqueros y Acuicultura i comunicar les entrades i sortides de la reserva. No es pot pescar amb curricà de fons i a la zona d’ús restringit (ZUR) no es pot pescar amb volantí.

• Per a la resta d’aparells i ormejos la regulació és la mateixa que a la zona d’àmbit autonòmic.

Pesca recreativa col·lectiva: s’ha de sol·licitar l’autorització especial a la Direcció General de Medi Rural i Marí.

Pesca submarina: es pot practicar els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges, només a la reserva d'àmbit autonòmic i fora de la zona de protecció especial (ZPE). S'ha de demanar anualment una llicència específica individual a la Direcció General de Medi Rural i Marí a través del web: http://permis-reserves.caib.es. Els pescadors han de comunicar les seves captures amb el formulari que se'ls hi lliurarà amb la llicència específica individual.




24

Hi ha limitació de talla per a la captura amb pesca submarina de les espècies següents:


Variada (Diplodus vulgaris) 20

Sarg (Diplodus sargus) 25

Tord Massot (Labrus merula) 28

Grívia (Labrus viridis) 30

Sarg reial (Diplodus cervinus) 30

Escorball (Sciaena umbra) 35

Orada (Sparus aurata) 37

Llop (Dicentrarchus labrax) 43

Anfós (Epinephelus marginatus) 53

Anfós blanc (Epinephelus aeneus) 53

Anfós bord (Mycteroperca rubra) 53

Anfós llis (Epinephelus costae) 53

Xerna (Epinephelus caninus) 53

Morena (Muraena helena) 95

Totes les espècies de la llista tenen un límit de captura d'un individu per pescador i dia, excepte l'escorball, que és de dos individus, i la morena, variada i sarg, que no en tenen.

33


25

PROJECTES DE MARCATGE I RECAPTURA

Què són?

Són projectes en els que es marquen peixos que posteriorment s’alliberen a la mar. La recuperació d’un individu marcat ens pot donar informació sobre els seus rangs de moviment, creixement, mida de la població i altres paràmetres biològics.

Com ens afecta?

La participació del pescador recreatiu és fonamental, ja que és el que possiblement capturi el peix marcat. La seva actuació a partir de la captura és de vital importància per a l’èxit del projecte.

Què s’ha de fer si es pesca qualque individu marcat?

S’ha de guardar l’exemplar i notificar la captura a la Direcció General de Medi Rural i Marí. Els responsables de l’estudi passaran a recollir-lo. A més, és fonamental anotar la posició, l’ormeig de captura, la profunditat, la data, l’hora i, si és possible, el tipus de fons. Els pescadors que aportin aquesta informació rebran un petit obsequi. També es pot amollar viu, una vegada anotada la informació.

Projectes actualment en marxa

Avaluació de la dinàmica de poblacions de la ferrassa, Dasyatis pastinaca.

Tot i que la principal espècie objectiu de l’estudi és la ferrassa, els investigadors també marquen altres espècies com el bonjesús (Myliobatis aquila), el tremolor (Torpedo marmorata), la mantellina (Gymnura altavela) i la rajada peluda (Raja radula).

Cada individu porta dues marques a la part superior del cos, que inclouen un número de referència per identificar-lo i un número de telèfon al qual contactar en cas de recaptura.

Zona d’estudi: entre cala Millor i cap Ferrutx (Mallorca).

Seguiment de les repoblacions de corbina, Argyrosomus regius.

El projecte de reintroducció de la corbina consisteix en alliberar juvenils amb una marca externa que duu un número de telèfon. Es marquen individus de 2 talles diferents que tenen, respectivament, 1 i 2 anys d’edat. La notificació de la captura és recompensada amb una camiseta i/o bé una gorra de mariner, amb el logotip del projecte.

Zona de reintroducció: badia de Palma, badia d’Alcúdia, costa d’Andratx (Mallorca).

Avaluació de la dinàmica de poblacions del Verderol, Seriola dumerili.

La Direcció General de Medi Rural i Marí, amb la col·laboració del Consell Insular d’Eivissa ha marcat alguns centenars de verderols a les illes Pitiüses per tal de conèixer-ne les pautes de dispersió. Duen una marca externa amb un número de telèfon. En cas de recaptura s’ha de telefonar a aquest número. La notificació de la captura és recompensarà amb una camiseta i/o bé una gorra de mariner.

Zona d’estudi: Eivissa i Formentera


26

ESPÈCIES RARES

Durant els darrers 25 anys s’han observat canvis en les poblacions de peixos de les illes Balears. Algunes espècies s’han enrarit i d’altres són noves. Aquests canvis són un indicador de l’escalfament global, en particular de les aigües de la Mediterrània.

Les espècies noves que apareixen a la mar balear tenen una procedència meridional, tropical o subtropical, i dos orígens: l’Atlàntic sud-oriental, o bé, l’oceà Índic. Podem parlar d’un fenomen de tropicalització a la Mediterrània produït per l’entrada d’espècies atlàntiques per Gibraltar i d’espècies índiques pel canal de Suez (espècies lessepsianes).

Les espècies de presència excepcional o fortament irregular, presenten poblacions gairebé irrellevants, no obstant, convé estudiar-ne la seva evolució. Alguns exemples de les gairebé 50 espècies noves detectades a les nostres aigües són peixos de la família dels serrans com l’ Epinephelus aeneus o el Serranus atricauda, o de la família dels espàrids com el sarg reial (Diplodus cervinus) o el Pagrus caeruleostictus; altres espècies rares són: Campogramma glaycos, Lobotes surinamensis, Kiphosus sectator, Sparisoma cretense, Luvarus imperialis, Psenes pellucidus, etc.

Per posar en evidència aquest fenomen i poder optimitzar la gestió dels recursos marins, la Direcció General de Medi Rural i Marí duu a terme un registre continu d’espècies rares capturades tant per pescadors professionals com recreatius.

A fi d’aprofundir en el coneixement d’aquest fenomen, se sol·licita la col·laboració de tots els pescadors recreatius de les illes Balears perquè comuniquin a la Direcció General de Medi Rural i Marí qualsevol captura d’una espècie rara, ja sigui amb documentació gràfica de la captura o, encara millor, amb el peix congelat.

Lobotes

surinamensis

Peix trompeta (Fistularia commersonii)

Verderol tigre (Seriola

fasciata)


27

QUÈ SÓN LES AIGÜES INTERIORS I EXTERIORS ?

És una delimitació espacial de les aigües marines per establir la competència de les diferents administracions públiques. Les aigües interiors són competència de les administracions autonòmiques, Govern de les Illes Balears i Consells Insulars, en el nostre cas, mentre que les aigües exteriors són competència de l’Administració de l’Estat.

La línia divisòria, no està situada a una distància constant des de terra. És una línia imaginària que uneix diferents punts de la costa.

En essència, la normativa bàsica és igual en totes les aigües, però en aigües interiors hi ha autoritzades una sèrie de particularitats de les illes Balears.

.

Mapa de les aigües interiors de les Illes Balears


28

NORMATIVA

Pesca recreativa

Decret 69/1999, de 4 de juny, pel qual es regula la pesca esportiva i recreativa a les aigües interiors de l’arxipèlag balear (BOCAIB núm.80, de 22 de juny de 1999), modificat pel Decret 61/2002, de 19 d’abril (BOIB núm. 51 de 27 d’abril de 2002).

Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de dia 15 de juny de 1999, per la qual es desenvolupa el Decret 69/1999 del 4 de juny, sobre l’ús d’aparells tradicionals per a la pesca recreativa a les aigües interiors de les illes Balears (BOCAIB núm. 81, de 24 de juny de 1999), modificada per l’Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 14 de juny de 2001 (BOIB núm. 76 de 26 de juny de 2001).

Ordre del conseller d'Agricultura i Pesca, d'11 d'abril de 2000, per la qual es declaren períodes de veda per a la pesca del raor i del verderol en aigües interiors de les illes Balears (BOCAIB núm. 52), modificat per l'Ordre del conseller d'Agricultura i Pesca de 4 de juny de 2001 (BOIB núm. 75, de 23 de juny) i per Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca de 19 d’abril de 2005 (BOIB núm. 64, de 26 d’abril) i Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca de 8 de setembre de 2008 per la qual es declara un període de veda mínim per la pesca del raor a les aigües interiors de les illes Balears (BOIB núm. 131, de 18 de setembre de 2008).

Ordre de 12 d’abril de 2000, per la que s’estableixen vedes temporals per a la pesca del raor i el verderol en aigües exteriors de les illes Balears (BOE núm. 99, de 25 d’abril) i l’Ordre de 18 d’octubre de 2001, que la modifica (BOE núm. 265, de 5 de novembre de 2001).

Acord de Consell de Govern de 15 de

febrer de 2002 sobre l'aprovació

definitiva del Pla d'Ordenació de

Recursos Naturals de cala d'Hort, cap

Llentrisca i sa Talaia (BOIB núm. 52, de 26

de febrer de 2002). Modificat per la Llei

6/2009, de 17 de novembre, de mesures

ambientals per impulsar les inversions i

l'activitat econòmica a les illes Balears

(disposició transitòria tercera). (BOIB

núm. 172, de 24 de novembre de 2009).

Resolució del director general de Pesca de 16 de setembre de 2004, per la qual s'estableix la relació de zones aptes per a l'ús d'ormeigs tradicionals de pesca recreativa a les aigües interiors de les illes Balears (BOIB núm. 148, de 23 d'octubre) i correcció d'errades (BOIB núm. 158, de 9 de novembre).

Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d’abril, pel qual s’estableixen les talles mínimes de determinades espècies pesqueres (BOE núm. 16, de 19 de gener de 2006).

Ordre APA/831/2005, de 30 de març, per la qual s’estableix una veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en les aigües exteriors de les illes Balears (BOE núm. 79, de 2 d’abril de 2005) i Ordre ARM/1429/2011, de 25 de maig per la que es modifica l’Ordre APA/831/2005, de 30 de març, per la que s’estableix una veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en aigües exteriors de les illes Balears (BOE núm. 240, de 5 d’octubre de 2011).

Decret 68/2006, de 21 de juliol, pel qual es regula la recollida de puu a les aigües interiors de les illes Balears (BOIB núm. 109, de 3 d’agost de 2006).

Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual s’estableix la llicència de pesca marítima recreativa per a l’embarcació (BOIB núm. 167, de 25 de novembre de 2006).

Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la Mar Mediterrània i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm.


29

284/93 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94.

Decret 19/2007 de 16 de març, per qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana (BOIB núm. 54 EXT, d'11 d'abril de 2007).

Reglament (CE) núm. 643/2007, del Consell, d'11 de juny de 2007, en què es regula la talla mínima de la tonyina.

Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. (BOE núm. 299, de 14 de desembre de 2007).

Resolució de la consellera d'Agricultura i Pesca de 12 de març de 2009 per la qual s'estableixen mesures complementàries de regulació de la pesca submarina a les aigües interiors de Formentera (BOIB núm. 45, de 28 de març de 2009

Reglament (CE) núm.302/2009 del Consell, de 6 d’abril de 2009, pel qual s’estableix un pla de recuperació plurianual per a la tonyina vermella de l’Atlàntic oriental i la Mediterrània, se modifica el Reglament (CE) núm. 43/2009 i se deroga el Reglament (CE) núm.1559/2007.

Ordre ARM/2689/2009, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la captura de taurons de la família Alopiidae i la família Sphyrnidae) (BOE núm. 240 de 4 d’octubre de 2009).

Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (BOE núm. 46, de 23 de febrer de 2011).

Reial decret 347/2011, d'11 de març, pel qual es regula la pesca marítima recreativa en aigües exteriors (BOE núm. 81, de 5 d’abril de 2011).

Ordre del conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori de 13 de juny de 2012 per la qual es regula la recollida de bogamarins en aigües de les illes Balears (BOIB núm. 92, de 26 de juny de 2012).

Llei 15/2012 , de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013 (BOIB núm. 195 de 29 de desembre de 2012).

Ordre AAA/642/2013, de 18 d’abril, per la qual es regula la pesquera de la tonyina vermella a l’Atlàntic Oriental i la Mediterrània (BOE núm. 96, de 20 d’abril de 2013).

Resolució del vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i d’Ocupació de 18 de març de 2013 per la qual es publica l’actualització de les bases, els tipus de gravamen i les quotes tributàries dels tributs propis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013 (BOIB núm. 43, de 30 de març de 2013).

Reserva marina de la Badia de Palma

Creació i regulació de la reserva: Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca d’1 de setembre de 2006, per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina de la Badia de Palma, compresa entre el Club Nàutic de s’Arenal i el cap de Regana. (BOIB núm. 128, de 12 de setembre de 2006).

Reserva marina del Nord de Menorca

Creació, zonificació i regulació d’activitats de la reserva: Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de 1999, per la qual s’estableix la reserva marina del Nord de Menorca, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi (BOCAIB núm. 81, de 24 de juny), modificada per l’Ordre de 18 de desembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de desembre de 2002).

Ormeigs de pesca professional i recreativa permesos: Resolució de la directora general de Medi Rural i Marí, de 6 d’octubre de 2012, per la qual es modifica la Resolució del director general de Pesca de 16 de març de 2005, per la qual s’especifiquen els ormeigs de pesca


30

professional i recreativa permesos a la reserva marina del Nord de Menorca( BOIB núm. 169, de 15 de novembre de 2012).

Zona de Veda: Resolució de la directora de Medi Rural i Marí de 16 de desembre de 2011 per la qual s’estableix una zona de veda per a la pesca recreativa a la reserva marina del Nord de Menorca (BOIB núm. 194, de 29 de desembre de 2011).

Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera

Creació i zonificació de la reserva: Decret 63/1999, de 28 de maig (BOCAIB núm. 74, de 8 de juny), i correcció d’errades (BOCAIB núm. 87, de 8 de juliol de 1999).

Ormeigs de pesca professional i recreativa permesos: Resolució del director general de Pesca de 9 de maig de 2003 (BOIB núm. 86, de 19 de juny de 2003).

Normativa del parc natural: Decret 132/2005, 23 de desembre, pel que s’aprova el Pla rector d’ús i gestió del parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (BOIB núm. 196 de 31 de desembre de 2005).

Zona de veda: Resolució de la directora general de Medi rural i Marí de 29 de novembre de 2011, per la qual s'estableix una zona de veda per a la pesca recreativa a la reserva marina des Freus d’Eivissa i Formentera (BOIB núm. 186, de 13 de desembre de 2011).

Reserva marina del Migjorn de Mallorca

Creació de la reserva: Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 3 de maig de 2002 (BOIB núm. 56, de 9 de maig), modificada per l’Ordre de 21 de maig de 2003 (BOIB núm. 80, de 7 de juny de 2003).

Creació d’una àrea de protecció especial: Ordre de la Consellera d’Agricultura i Pesca, de 29 d’abril de 2005, per la qual s’estableix una àrea de protecció especial a la reserva marina del Migjorn de Mallorca (BOIB núm. 73 de 12 de maig de 2005).

Regulació d’activitats: Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina del Migjorn de Mallorca. (BOIB núm. 115, de 15 de agost de 2006), i correcció d’errades (BOIB núm. 137, de 30 de setembre de 2006).

Mesures complementàries a la regulació d’activitats: Resolució de la consellera d’Agricultura i Pesca de 19 de febrer de 2009 per la qual s’estableixen mesures complementàries de regulació a la reserva marina del Migjorn de Mallorca (BOIB núm. 31, de 28 de febrer de 2009).

Reserva marina de les illes Malgrats

Creació de la reserva: Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 15 de juny de 2004, per la qual s’estableix la reserva marina de les illes Malgrats, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB núm. 89, de 24 de juny de 2004).

Reserva marina de l’illa del Toro

Creació de la reserva: Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 28 de maig de 2004, per la qual s’estableix la reserva marina de l’illa del Toro, compresa entre el Clot des Moro, l’illa del Toro i cala Refeubetx, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB núm. 78, de 3 de juny de 2004).

Control i regulació de la pesca: Resolució de la directora general de Medi Rural i Marí de 23 d’abril de 2012, per la qual s’estableixen mesures de control i regulació de la pesca recreativa a la reserva marina de l’Illa del Toro (BOIB núm. 66 de 10 de maig de 2012).

Reserva marina del Llevant de Mallorca

Creació de la reserva: Decret 21/2007, de 23 de març, pel qual s'estableix la reserva marina del Llevant de Mallorca (BOIB núm. 48, de 31 de març de 2007) i Ordre


31

ARM/3535/2008, de 24 de novembre, per la que es regula la reserva marina d’interès pesquer del Llevant de Mallorca-Cala Rajada, i es defineixen la seva delimitació, zones i usos permesos (BOE núm. 293, de 5 de desembre de 2008).

Dies hàbils de pesca: Resolució de la directora general de Medi Rural i Marí de

13 de desembre de 2012 per la qual s’estableixen els dies hàbils per a la pràctica de la pesca recreativa i submarina en la reserva marina del Llevant de Mallorca. (BOIB. núm. 193, de 25 de desembre de 2012).

ADRECES I TELÈFONS D’INTERÈS

Direcció General de Medi Rural i Marí C/ Reina Constança, 4 07006 Palma Tel.: 971 17 61 04 Fax.: 971 17 61 57 Web: http://dgpesca.caib.es Consell Insular de Menorca Plaça de la Biosfera, 5 07703 Maó Tel.: 902 35 60 50 Web: http://www.cime.es Consell Insular d’Eivissa Avinguda Espanya, 49 07800 Eivissa. Tel.: 971 19 59 00 Fax:. 971 19 59 13 Web: http://www.conselldeivissa.es Consell Insular de Formentera Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Tel.: 971 32 10 87 Fax.: 971 32 25 56 Web: http://www.consellinsulardeformentera.cat Fogaiba Campos C/ Vázquez Mella, 7 07630 Campos Tel.: 971 65 03 32 Fax.: 971 65 21 80 Fogaiba Felanitx C/ Joan Capó, 6 07200 Felanitx Tel.: 971 58 00 72 Fax.: 971 58 12 84

Fogaiba Inca C/ Selleters, 25 (Centre Bit) 07300 Inca Tel.: 971 88 70 09 Fax.:971 88 70 03 Fogaiba Manacor Via Portugal, 41 bxs. 07500 Manacor Tel.: 971 55 14 79 Tel.: 971 55 37 00 Fax: 971 55 27 52 Fogaiba Sa Pobla Ctra. Sa Pobla Muro, Km.1,5 (Pol. de Sa Vileta) 07420 Sa Pobla Tel.: 971 54 04 51 Fax.: 971 54 23 70 Fogaiba Sóller Ctra. Fornalutx, 8 07100 Sóller Tel.: 971 63 31 01 Horari: divendres de 9 a 13 h Parcs naturals de Ses Salines d’Eivissa i Formentera i Cala d’Hort C/ de Múrcia, 6 07800 Eivissa. Tel.: 971 30 14 60 Parc nacional maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera C/ Gremi de Corredors, 10 (Polígon Son Rossinyol) 07009 Palma Tel.: 971 17 66 66 Fax.: 971 17 66 99

http://dgpesca.caib.es/

http://www.cime.es/

http://www.conselldeivissa.es/

http://www.consellinsulardeformentera.cat/


32

Servei de Pesca de l’Administració perifèrica de l’Estat a Balears C/ Ciutat de Querétaro, s/núm. 07006 Palma. Tel.: 971 98 94 25/971 98 94 20 Fax.: 971 98 94 14 Secretaria General de Pesca C/Velázquez, 144 28006 MADRID Tel.: 91 347 19 49 Fax.: 91 347 15 12

Reserva Marina del Llevant de Mallorca (àmbit estatal) Tel.: 606 22 66 01 Guàrdia Civil Tel.: 062 Emergències Tel.: 112


33

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

PESCA RECREATIVA

On puc trobar la informació sobre quotes, vedes i talles mínimes a aigües exteriors? al Reglament

1967/2006.

On puc obtenir el permís de pesca d’altura? per a les espècies de l’annex III és necessària una

autorització de la Secretaria General de Pesca marítima (Ministeri). Annex III del Decret 69/1999.

www.magrama.es – http://dgpesca.caib.es

Puc practicar spinning a les reserves? sí, excepte a les reserves de l’illa del Toro i les illes Malgrats.

Com i quan puc pescar calamars? quines són les quotes? 10 peces llicència/dia, amb un màxim de 5

Kg ( + una peça). Prohibit llums. Només hi ha prohibició de pesca nocturna amb potera a la reserva

de Llevant (tant a aigües interiors com exteriors).

Es pot pescar a la fluixa amb esca viva? sí. Una esca per canya. L’esca ha de respectar les talles

mínimes.

Els pescadors recreatius poden fer marisqueig? sí, amb la llicència de pesca marítima recreativa està

permès fer puu amb els ormejos tradicionals (Decret 68/2006) de l’1 d’octubre al 31 de juliol, màx. 5

Kg.

També es poden recol·lectar bogos (eriçons de mar), amb els límits establerts a l’Ordre de 13 de juny

de 2012, únicament 30 unitats per llicència i dia.

La recollida de pegellides està prohibida (Decret 69/1999, annex II).

Són vàlides les llicències de pesca recreativa d’altres comunitats autònomes? sí.

Requisits per fer un concurs de pesca: s’ha de sol·licitar a la DGMRM. Recordau que hi ha algunes

reserves marines on no es poden realitzar.

Es pot pescar a les platges? sí però amb restriccions, els pescadors han de separar-se 100 m dels llocs

freqüentats per banyistes. El municipi de Muro té una ordenança, publicada al BOIB núm. 108 de 16

de juliol de 2011 on hi ha una regulació específica sobre pesca a les platges d’aquest municipi.

Cal tenir en compte les disposicions municipals sobre cada platja.

PESCA SUBMARINA

És obligat federar-se per obtenir la llicència de pesca submarina? sí.

Tenen validesa les llicències de pesca submarina d’altres comunitats autònomes? s’accepten. No

obstant, el fusell segons la Llei d’armes ha de tenir targeta esportiva.

Tenen validesa les llicències de pesca submarina d’altres països. no, s’han de federar a Espanya.

El permís per pescar a les reserves marines serveix per totes? no. El permís sols és vàlid per les reserves

marines del Migjorn i del Llevant de Mallorca.

http://www.magrama.es/

http://dgpesca.caib.es/

PESCA RECREATIVA A LES ILLES BALEARS 2014 · Talles mínimes: Boga 11 cm Capellà 11 cm Gerrets i...

Documents

Transcript of PESCA RECREATIVA A LES ILLES BALEARS 2014 · Talles mínimes: Boga 11 cm Capellà 11 cm Gerrets i...