P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 13/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

133

DENOMINACIÓ : Carrer Nou, tram comprès entre els núm. 1-95 i 2-152 Altres denominacions: SITUACIÓ : Dins el nucli urbà, a la banda est. Raval al llarg d’un camí que

comunica directament el casc antic amb el terme municipal de Manlleu per la carretera provincial.

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Es comença a edificar a finals del segle XV. Segles XVII i XVIII.

Originalment, el tipus arquitectònic respon a l’estètica renaixentista i barroca.

AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : Carrer residencial urbà de parcel·lació gòtica, urbanitzat al llarg

d’un antic camí. CONTEXT : Urbà, creixement lineal d’expansió en estrella del casc antic. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló.

Desembre 1999. Classificació: Sòl Urbà. Qualificació: Conjunt Històric (Zona A) excepte del 75-95 que és tipologia (E) Qualificació vial: Vial Mixt (Rodat i Peatonal) Afectació: Alçària reguladora, en general, de 9,5 m (PB + 2PP); es manté, en

la major part d’edificis, l’altura actual RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/5000

N

A

PB

+I

PB+I

12m E

A

A

EQ

14m

PB+I

A

14m

PB+I

E

P.E.R

.I

E

U.A P

UIGEA

A

A

A

PB+III

PB+III E

PB+III

A

PB+III

PB

+III

E

VP

PB

+III E

PB+I

PB+I

PB+II

E

G

E

E

A

DEA

PB

+III

E

B

PB

+III

PB+III

PB

+III

PB+III

PB+III

PB

+III 15.50m

PB

+III

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 13/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

133

DESCRIPCIÓ : Carrer del nucli antic que enllaça, pel seu cantó est, el que fou el

casc murat, i continuant el trajecte pel que fou segurament una de les seves antigues portes, amb el camí que portava a la vila de Manlleu. Constitueix un exemple de creixement lineal al llarg d’un antic camí rural, que fou començat a urbanitzar i edificar al segle XV i consolidat com a carrer els segles XVII i XVIII.

El seu traçat és lleugerament sinuós i corbat, sobretot en un punt d’inflexió que marca dues parts diferenciades. Aquest punt de canvi és el punt amb què el carrer s’uneix al carrer Manlleu. Des de la seva sortida, enllaçant amb el pas de la Sagrera i impulsada pel Mas Prat, al carrer Capsavila, el carrer Nou avança d’oest a est, amb una amplada variable que va de 3 a 4 metres, urbanitzada segons parcel·lació gòtica i amb edificis construïts segons una arquitectura barroca de caràcter popular, originaris dels segles XVII i XVIII. A l’arribar a l’encontre amb el carrer Manlleu, el traçat fa un lleuger gir cap al sud-est i s’adapta a la direcció d’aquest últim carrer. En aquest segon tram, ambdós carrers transcorren conjuntament, de manera que el carrer Nou constitueix la façana sud-oest i els números parells del conjunt. Les edificacions d’aquest tram són posteriors a les del principi del carrer i s’hi conserven llindes que el daten de finals del segle XVIII.

Les edificacions són de tipologia originàriament barroca, però actualment variada per les reformes i remuntes posteriors, fetes al llarg dels últims dos segles. Alguns dels edificis han estat fins i tot substituïts. Així doncs, la primera part del carrer és la que conserva més coherència tipològica i formal. El segon tram es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general, doncs, és d’edificis entre mitgeres destinats a habitatge, presenta la típica parcel·lació gòtica d’uns 4,5 m de façana, tot i que alguns han adquirit doble o triple parcel·la per augmentar la seva amplada, i profunditat edificada que varia d’uns 10 m a 18 metres. Darrere la construcció la parcel·la continua fins on li és possible en forma d’horts, jardins i coberts suplementaris; sobretot, aquests horts són profunds en la banda sud-oest, ja que les seves parcel·les ocupen tot el que els és possibles fins a trobar el peu del turó del Puig. La majoria d’edificis són de planta baixa i dos plantes pis, construïdes amb materials i tècniques tradicionals, amb parets de tàpia, ràfecs inclinats, façanes planes i acabats arrebossats.

64 6062 58 5456 52 50 48 44

MOBLES

46 42

Obertura C/ Puigdessalit40 38-36 26 bis34 32 30 28 2426 2022

1018 16 14 12 8 6 4 2

BONSUCCESCARRER DEL

C A R R E RN O U E: 1/1.500

PAS

152 150 148 140146 144 142

En

Construccio

138 136 134 132 130 128bis 128 126

Colomer

124 122 120

Obertura

118 116 114 110-112 108 106 104 102 100 98 96 94 9092 88 8486 82-80 7678 7274 6870 66C A R R E R

N O U E: 1/1.500

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 13/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

133

Algunes façanes orientades a sud gaudeixen de porxos a l’última planta, destinats a assecadors. La majoria tenen una porta de servei, d’accés als pisos superiors, i un portal per a carruatges. Domina l’arquitectura barroca dels segles XVII i XVIII, amb interessants elements de pedra manifestos sobretot en les llindes gravades amb anys, noms propis i, constantment, símbols religiosos en forma de calzes i creus. També es pot veure algunes reformes, sobretot a principis del segle XX, en què es transforma finestres en balcons i també edificis nous construïts a finals del segle XX, que segueixen amb més bon resultat o menys la coherència general. Alguns edificis del segon tram trenquen la coherència per la seva constitució i per la seva alçada de planta baixa i tres pisos. Però el que trenca totalment la continuïtat és el final del carrer, en què hi ha una part ocupada per la promoció de cases de protecció oficial, que per la seva diferència tipològica tant accentuada la podem considerar a part.

Els edificis a destacar són els números imparells 1, 3, 11 (casa Palau, amb fornícula de la Mare de Déu del Bon Succés), 17, 23 (capelleta de sant Jordi), 29 (amb fornícula al xamfrà amb Sant Antoni de Pàdua), 31 (casa Archs, amb llinda grabada), 33, 43 (amb fornícula que conté la imatge de sant Roc i llinda de 1694), 47, 55, 61, 63 (casa Deordal, llinda de 1693), 65, 67, 69, 73 (casa Cañellas, llinda de fusta del 1866), 83, 89, 93, 95; pel que fa als parells, són els números 8, 10, 12, 14 (llinda de 1701), 20-22 (can Vilar, amb la imatge de la Mare de Déu del Roser amb el nen Jesús, feta de rajola aplacada), 24, 26, 28, 30, 32, 34, 40, 52 (can Tornamira, llinda de 1689 i pedra típica de Torelló), 54, 56, 64, 70 (llinda de 1712), 72, 98, 114, 120, 128, 134, 138 (casa Solà), 140, i 146.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Residencial, agrícola, ramader, comercial i artesanal. Actual: Residencial. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. Es conserva el traçat antic; una gran part del edificis són

originaris del segle XVII i si han sofert reformes importants conserven llindes i inscripcions o bé altres elements antics. El segon tram, més cap a l’est, es troba més desfigurat per construccions fetes al llarg del segle XX.

VALORACIÓ: Constitueix una bona mostra de l’arquitectura produïda a Torelló

al llarg dels segles XVII fins al segle XX, on s’aprecia l’evolució de l’arquitectura barroca popular.

23

CARRER

71-3 5C A R R E R

15139 11 211917

MANLLEU

Car

rer

de

Pui

gdas

salit

Cor

redo

r de

29272539 4137353331

5145 47436157 595553

7369 716763 65

N O U

8379 81777593 959187 8985

CARRER

CAPSAVILA

E: 1/1.500

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 13/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

133

DADES HISTÒRIQUES: El carrer Nou es començà a edificar a finals del segle XV, tot i que

els edificis més antics es van reformar durant l’etapa expansiva del segle XVII. La majoria de les llindes són dels segles XVII i XVIII, segles d’increment demogràfic, malgrat el XVII i principis del XVIII fossin temps de guerres i agitació. La construcció del pont de Manlleu va afavorir el creixement d’aquesta part de la vila, antic camí del Mas Colomer i de Manlleu. Els senyorius del carrer es repartiren entre la Rectoria i la casa Orís. La devoció popular s’adreçà a sant Roc, sant Antoni de Pàdua i la Verge del Roser. La festa popular de sant Roc es va celebrar des de finals del segle XIX.

La banda esquerra del carrer s’acaba al número 97 i la dreta al 192. Aquesta situació curiosa ve donada per la construcció de la carretera provincial l’últim terç del segle XIX. El tram de carrer que coincideix paral·lel amb el carrer de Manlleu (abans carretera provincial), on hi havia el Mas Colomer i, posteriorment, les torres del Cònsol i d’en Faura. El tram de carrer que no té dues voreres rep el nom popular de la mitja galta.

El carrer Nou, el més llarg i densament poblat de la vila en altre temps, tenia tantes cases que la gent de la resta del poble, quan no coneixia algú deia, deu ser del carrer Nou .

Totes les cases tenien bestiar i horts al darrere. Més d’una tenia, a més, tallers artesans. La segona meitat del segle XX va significar un declivi progressiu del carrer. Les famílies benestants l’abandonen i els tallers artesans buscaran una nova ubicació. Durant la dècada de 1960 s’omplí novament el carrer amb l’arribada d’una onada migratòria des del sud de l’Estat espanyol. Darrerament, hi ha hagut una revalorització d’algunes cases, sobretot la banda dreta, perquè disposen de magnífics horts per convertir en jardí. En d’altres finques, més deteriorades, s’hi estableix població magribina. Un problema que presenta el carrer és l’embelliment d’alguns dels seus estadants i la manca de continuïtat dels seus fills. Això pot comportar una desaparició de patrimoni si els nous propietaris no valoren allò que tenen. Un problema que ha afectat el carrer durant tot el segle XX és la transformació que han sofert moltes cases per reformes poc sensibles al patrimoni. Canvis de portal, obertures de garatge, etc. Un repàs ocular dels elements més destacats de les façanes del carrer Nou, l’any 2002, ens aporta molta informació sobre les etapes constructives que ha sofert. La casa Francesch Coromines (C/ Nou, 10) conserva una llinda de 1690 i pedra picada a la porta i a les finestres; una creu gravada a la llinda d’una finestra ens recorda el senyoriu eclesiàstic de la casa. La casa número 12 té un portal ample amb una arcada rebaixada, datada de 1692. La casa Palau (C/ Nou, 11) té un portal i una finestra de pedra picada amb llinda de 1686 i el nom de Jaume Palau; la pedra es troba en molt mal estat. Aquesta casa té, a més, la fornícula dedicada a la Verge del Bonsuccés (1892-1948). La casa Pera Joan Feu (C/ Nou, 14) conserva la llinda amb la data 1701, una creu i el nom del propietari. La casa 17, té la inscripció Ave Maria Sin Pecado Consebida. La casa 19, amb llindes noves, té la data de 1778. La

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 13/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

133

casa Vilar (C/ Nou, 20-22) té llindes de 1686 i 1730, i fornícula ceràmica dedicada a la Verge del Roser. La casa 23 té una fornícula dedicada a sant Jordi (1983). Els Reig, torners, fabricants d’instruments musicals i músics, els trobem en dues cases (24 i 29). La núm. 24 té una llinda de 1667, i la 29, una fornícula dedicada a sant Antoni de Pàdua, patró dels torners. La casa 26 i 26 bis, partida en temps moderns, té dues llindes amb l’any 1694. Una conserva el porxo de la segona planta. La casa Archs o Parés (31) conserva el portal d’entrada fet pel mestre Ramires. Ha desaparegut el pou públic que hi havia davant d’aquesta casa i la font de can Reig (29). La casa 28, casa Arcarons, té una llinda de 1684 i altres elements interessants. La casa 30 té una llinda de fusta de 1680, i la casa Mitjans (33), amb llinda nova, de 1710 i 1988. La casa 34 té dues llindes de l’any 1688 i un interessant escut amb un escaire, un compàs i un objecte indeterminat al mig. La casa Criballés (43) té un portal de pedra amb llinda de 1694 i una inscripció esborrada que sembla dir sin pecado consebida, dues finestres amb llinda de 1697 i una finestreta amb llinda de 1696; la casa té, també, un escut on sembla representar-se un puig coronat amb una creu i amb dos arbres als costats. La casa conserva una capelleta mural dedicada a sant Roc. La casa 50 té llinda a la finestra de 1733. El número 55 té una llinda de 1730 i un escut amb un escaire. La casa Capa, C/ Nou, 52, té una llinda de 1689 i les inicials JHS coronades amb una creu grega. El núm. 56 té llinda de 1710 i la inscripció Jesús, Maria i Josep. El núm. 58 té llinda de 1780. Can Deordal, número 63, conserva una llinda de l’any 1693 i la inscripció Jesús, Maria i Josep. El núm. 65 té una llinda de fusta de l’any 1693. La casa 71 té una llinda a la finestra de l’any 1766. La casa Cañellas, C/ Nou, 73, té una llinda de fusta de l’any 1860 i un escut de pedra. La casa 64 té llinda de fusta de l’any 1788, igual que la casa 83, amb l’any 1778. El número 70 té llinda de pedra de l’any 1712 i la inscripció Ave Maria. La casa 72 té la llinda de l’any 1779 i el nom Andreu Llora. La casa 89 té llinda de fusta amb l’any 1600 (els dos zeros són dubtosos). El número 91 té una llinda de fusta de 1762 i una llinda nova a la porta de 1985. La casa Soldevila, C/ Nou, 88, té una llinda interior. La casa 93 té una llinda de fusta en una finestra amb l’any 1701 i una llinda nova de 1985 a la porta. El núm. 114 té una llinda amb la data 1790 en un requadre. La casa 120 té una llinda de 1795 i un escut curiós (sembla una signatura). La núm. 128 té una llinda de 1791. La núm. 134 té una llinda de 1791 amb el nom Eudal Ponti (enmig hi ha una creu llatina). La casa Solà, C/Nou, 138, té llinda de 1802 a la finestra i llinda de fusta al portal. La 140 té llinda de 1771. La casa 146 té una llinda ceràmica de 1792 i llinda de pedra a la finestra de l’any 1800.

Les cases del tram comprès entre els números 158 i 192 (només parells) són cases de protecció oficial construïdes a partir de 1941 i notablement reformades posteriorment.

El carrer Nou ha donat personatges il·lustres a la història de Torelló. Els metges Jeroni Vilar Cabanas i Jeroni Vilar Bassas, als números 20 i 22. Els paraires Archs, al 31, després casa del metge Manuel Parés. La casa de Joaquim i Salvador Badia

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 13/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

133

Andreu, la 36-38, Diputat Provincial el primer i metge el segon. Els torners, músics i fabricants d’instruments musicals de can Reig al 24 i 29. Els torners i músics, després metal·lúrgics de can Bofill, al 58. Els constructors Tornamira, al número 54. L’historiador mossèn Fortià Solà i Moreta, al 93.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

- MOLERA I CLOTA, SANTI, L’Abans. 2001-2002. Escrita: - MIQUEL SURINYACH I PLA, Notes sobre el patrimoni

arquitectònic de Torelló. - GENERALITAT de CATALUNYA, Departament de Política

Territorial i Obres Públiques. Direcció General d’Urbanisme. : Estudis urbans 4, Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda. 1984.

- SOLÀ I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948.

- MOLERA I CLOTA, SANTI, L’Abans. 2002. - Arxiu Municipal de Torelló. GRAU DE PROTECCIÓ : CAP.

- És podrà intervenir en els edificis d’acord amb el que preveu la normativa de la Revisió del Pla General d’Ordenació urbanístic de Torelló, d’acord amb els paràmetres de la zona “A” CONJUNTS HISTÒRICS

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 13/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

133

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ:

Carrer Nou

DESCRIPCIÓ:

- Carrer que segueix l’antic camí de Manlleu sortint

des del nucli emmurallat.

- Zona d’expectatives arqueològiques vinculada

amb la ciutat antiga.

SITUACIÓ:

Nucli antic

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament en la

part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’intervenció preventiva

signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i

paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 13/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

133